Pintura Quattrocento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pintura Quattrocento

on

  • 3,474 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,474
Views on SlideShare
3,396
Embed Views
78

Actions

Likes
2
Downloads
134
Comments
2

6 Embeds 78

http://www.iesramonllull.net 40
http://institutaempuriabrava.educat1x1.cat 15
http://www.slideshare.net 13
http://agora.xtec.cat 6
http://www.xtec.cat 3
http://irbprat.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Ens convé a tots una repassada profunda abans de partir. jo també el consultaré perquè el començaré a la classe.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Menos mal que està aquí penjat perquè abans de viatjar hauré de repassar! :P
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Esta obra es representativa, en ella muestra la presencia de seres propios de la mitología greco- romana. Mercurio, las Tres Gracias, Venus, la diosa de la Fertilidad, una ninfa, Eolo (el viento) y sobre ellos Cupido. La composición es musical, presenta agrupaciones de figuras en orden uno, tres, uno, tres, mostrando además simetría, la suma da ocho, que no es considerado un número de buena suerte, por lo que el autor incorpora un noveno elemento: Cupido, con ello el número final es nuevo. Vemos entonces en esta obra, conocimiento de la figura humana, proporciones, perspectiva, como fondo un paisaje; un tratamiento ordenado de los componentes del cuadro, pero están presentes además la superstición y mitología propios de la época.

Pintura Quattrocento Pintura Quattrocento Presentation Transcript

  • Art del Renaixement PINTURA QUATTROCENTO
  • PINTURA QUATTROCENTO
  • PINTURA RENAIXEMENT
  •  
  • Quattrocento: Segle XV Florència
    • Arquitectura:
        • Filippo Brunelleschi
        • Leon Battista Alberti
    • Escultura
        • Lorenzo Ghiberti
        • Donato di Nicolo “ Donatello ”
        • Andrea del Verro c c h io
    • Pintura
        • Fra Ang e lico : Anunciació (F69)
        • Masaccio : El tribut de la moneda (F70)
        • Piero della Francesca: La flagel·lació de Crist (F71)
        • Alessandro o Sandro Botticelli : La primavera (F72)
    • Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i emulació a l’antiguitat clàssica.
    • Fan una interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat , l’ expressivitat i el moviment .
    • Temàtica:
      • Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes com…
      • Històrics : esdeveniments heroics (pintures commemoratives, paisatge ).
      • Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees neoplatòniques).
      • Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà.
    • Tècniques:
      • Fresc de grans dimensions.
      • Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca).
    • Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.
    Característiques i principis generals
    • Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques :
      • 1.- Ús de la perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi ha dues. Consisteix en plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga . Els objectes representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s’acosten al punt de fuga, donant sensació de profunditat. En 1416 Filippo Brunelleschi presenta la teoria de la perspectiva geomètrica i lineal , basada en la piràmide visual i en el punt de fuga. L’arquitecte havia experimentat la seva teoria als seus edificis ( Sant Llorenç i Santo Spirito de Florència ). Representació del paisatge natural o arquitectures ideals, basades en la nova arquitectura i en les restes romanes. Les composicions són creïbles.
      • 2.- També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria (el teòric de la qual va ser Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen quan, teòricament, estan més llunyans.
    Representació científica de l’espai
    • Ordenació racional del món. S’elaboren lleis científiques :
      • 3.- Amb la llum aconsegueixen mostrar el volum dels objectes. E studi de la llum, que envolta les figures, donant-li un volum que ocupa espai o crea la unitat ambiental. Predomini de la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen el lloc que els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç.
      • 4.- S ’apliquen sistemes de proporcions. El cànon , la mesura perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la tècnica artística del Renaixement. Composicions racionals, matemàticament calculades i equilibrades. Esquemes de composició elementals: circumferència, quadrat, triangle.
    • La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a Florència.
    Representació científica de l’espai
    • Es produeix la recerca d’una nova ordenació racional del món, amb l’home com a centre de l’univers i mesura de totes les coses.
    • Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada:
      • Alguns pintors es decanten per la "poesia" estilitzada, cortesana i elegant del gòtic internacional (Fra Angelico, 1ª ½ segle, junt a Filippo Lippi; i en la 2ª ½ del segle seran Antonello de Messina i Domenico Ghirlandaio).
      • Altres per l’experimentació racional i matemàtica d’estricta proporcionalitat (Masaccio, Paolo Uccello, Piero della Francesca i Andrea Mantegna).
      • I altres per la idealització neoplatònica de la bellesa (Sandro Boticelli).
    • La figura humana és el centre de totes les seves composicions. S’estudia l’anatomia, coneixent les funcions del cos i el procés orgànic del moviment. Representació del nu.
    Característiques i principis generals
  • LA PINTURA DEL QUATTROCENTO
    • 1ª- Època de grans conquestes pictòriques: MASSACCIO .
    • 2ª- Arrels del gòtic internacional o neoplatonisme: FRA ANGELICO, BOTTICELLI.
    • Es poden seguir dues tendències :
    - Es desenvolupà 1r en FLORÈNCIA, irradiant posteriorment a Venècia, ROMA, Pàdua, Ferrara…
    • PINTORS DE FLORÈNCIA I DE LA TOSCANA, EN GENERAL
  • LA PINTURA DEL QUATTROCENTO
    • Fra Ang e lico
      • L’Anunciació
      • Duc d’Urbino, Frederic de Montefeltro
      • (Piero della Francesca)
    - Mestre de la transició. - De temperament tranquil. - Pintura essencialment religiosa.
    • Fra Ang e lico
  • Fra Angelico ( 1400-1455 , influència gòtica)
    • Va néixer a Toscana, pintant sobretot al Convent de Sant Marc de Florència . També va pintar a Orvieto i a Roma .
    • Tot i ser un home molt espiritual està influït pels corrents humanistes (estudi de la llum i dels volums, observació de la natura…).
    • El seu estil és el resultat de la seva formació miniaturista, i de la influència de Lorenzo Ghiberti (abundància de daurats, línies corbes).
    • És un estil dominat pel dibuix i pels colors roses, blaus cels i daurats de tradició encara gòtica.
    Fra Angelico per Luca Signoreli, en el fresc La Predicació de l’Anticrist
  • Fra Angelico L’Anunciació És el seu tema més repetit. Aquí veim les versions de Cortona i del Convent de Sant Marc de Florència.
    • ANUNCIACIONS
    • Actitud espiritual de la Mare de Déu.
    • Colors daurats i exuberància decorativa.
    • Tradició gòtica.
    Anunciació de Cortona
  • FITXA 69 Títol: L’Anunciació Museu: Prado Autor: Fra Angelico Tècnica: Tremp sobre taula Mides:1’94m x 1’94m. Estil: Renaixement italià. Quattrocento Tema: Religiós. Anunciació del naixement de Jesús, amb unes formes i colors suavíssims.
  • Pintura
    • Fra Ang e lico
      • L’Anunciació
    • Pintor per excel·lència de la Verge amb el Nin.
    • Verges suaus i d’expressió dolça.
    • De vegades, fons daurats bizantins, i figures estilitzades i espiritualitzades, que plasmen l’emoció del moment.
    • Àngel respectuós amb la verge, que amb els braços fermats i sense temor, accepta els designis de Déu.
  • Fra Angelico L’Anunciació al Museu del Prado - Presenta els personatges esvelts, delicats i elegants, caps allargats, nas recte i celles altes, amb vestits llargs, que cauen amb gràcia i senzillesa .
    • L’escena està emmarcada en un pòrtic inspirat en l’arquitectura de Brunelleschi.
    • Es preocupa per representar la perspectiva i la profunditat, accentuada per l’habitació il·luminada que es veu entre l’àngel i la Verge.
    • Presenta, al mateix temps, l’expulsió del paradís d’Adam i Eva.
  • Pintura
    • Fra Ang e lico
      • L’Anunciació
    • - És un místic que pinta visions celestials.
    • Gòtic: importància que dóna a l’or; estilització i disposició curvilínia de les figures; sentit poètic dels seus gestos cortesans, encara que es tracte de pintures religioses; tons suaus; sentit de volum no rotund, no guarda relació amb l’espai, és com si el volum fos eteri i els cossos flotessin en l’aire; preferència pel tema de gaudiment que els temes tràgics i quan els representa, ho fa en sentit místic.
  • Fra Angelico ( 1387?-1455) Anunciació al Prado
    • Si l'atmosfera devocional, els daurats i la gesticulació de les figures recorden el Gòtic, l'arquitectura i la perspectiva són trets renaixentistes.
    • Però encara que coneix, perfectament, el nou llenguatge renaixentista, renuncia a ell, perquè introdueix algunes arquitectures tractades amb perspectiva lineal, però encara no del tot clàssiques (transició).
  • Fra Angelico ( 1387?-1455 , influència gòtica)
    • Fort component espiritual.
    • Elements de la tradició medieval:
      • Fons daurats.
      • Actitud mística dels personatges (pintura intimista i ingènua, carregada de simbolisme).
      • Estilització de les figures.
      • Exemple: Les seves Anunciacions.
    • Però les seves arquitectures denoten cert domini de la perspectiva i preocupació per la llum (renaixentista).
    • Poc a poc, s'anirà desprenent d’aquestes implicacions gòtiques:
      • Frescos Llegendes de sant Esteve i sant Llorenç (1447-1447) per a la Capella Niccolina (Nicolau V) al Vaticà de Roma.
      • Renuncia al decorativisme i posa èmfasi en el sentit narratiu de les escenes.
  • Fra Angelico Coronació de la Verge (1430-1435) . Museu del Louvre
    • Pinta temes marians, dins un ambient d’espiritualitat heretada de la tradició sienesa del trecento, més elegant que la florentina.
  • Fra Angelico Dues obres del Convent de Sant Marc de Florència - Sant Pere Màrtir ordena silenci (fresc). - I El Davallament (pintura al tremp). Evolució de l’estil i utilització de la perspectiva.
  • Fra Angelico Sant Diumenge adorant el crucifix
  • Fra Angelico Transfiguració
  • Pintura
    • Masaccio (Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassei Masaccio).
      • La Trinitat
      • Adam i Eva expulsats del Paradís
  • MASACCIO ( 1401-1428) tendència científica
    • Nom Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassei Masaccio .
    • Renuncia a l’elegància de l’art gòtic internacional i es
    • proposa recuperar els valors de l’art clàssic, concentrant
    • l’atenció en el volum de les figures, que dota d’un
    • tractament escultòric. Els models a seguir foren, necessàriament, les escultures, perquè les pintures de Pompeia no es descobriren fins el segle XVIII.
    • Sàvia utilització de la perspectiva. Rep influències de Brunelleschi i Donatello, introduint la perspectiva en les seves composiciones, i inaugurant la pintura moderna.
    • Les seves figures són poderoses, a l'estil de les de Giotto, però introduïdes en ambients paisatgístics o arquitectònics. Influència de Giotto en: monumentalitat dels personatges; absència d’allò anegdòtic; ordre compositiu; i expressivitat dels rostres.
  • Masaccio (1401-1428), mor als 27 anys Considerat el pare del Quattrocento, l’iniciador del Renaixement. Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència. El Tribut de la moneda ( fitxa 70 ).
  • Masaccio . Capella Brancacci. Florència (1424-1427) - Són el primer gran cicle de pintura mural del Renaixement. Les escenes es distribueixen i ordenen en registres superposats, semblen quadres traslladats al mur emmarcats per pilars clàssics amb capitells corintis.
  • MASACCIO Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència (1424-1427)
  • Capilla Brancacci. MASACCIO ( 1401-1428) tendència científica
    • La capella Brancacci està dedicada a Santa Maria del
    • Popolo.
    • Era propietat de la família Brancacci des de 1366. Felice
    • Brancacci, destacat comerciant de Florència i ambaixador
    • florentí en El Caire, va encarregar a Masaccio i Masolino
    • la decoració de la capella amb una sèrie de frescs
    • dedicats a sant Pere.
    • El comitent va elegir el tema, perquè sant Pere era el
    • patró dels mariners i els comerciants del mar.
    • El comerciant apareix en El tribut, a la dreta del grup
    • central, retratat.
    • Masaccio no va poder acabar els frescs, perquè va morir, i no serien finalitzats fins 1481, donat que el comitent fou desterrat pels Mèdici.
    • Un incendi va destruir parcialment els frescos en 1796, entre els conservats, El Tribut de la moneda es atribuït a Masaccio.
    • Frescos de la CAPELLA BRANCACCI de l’església de Santa Maria del Carmine a Florència (1424-1427)
    • Harmonia, equilibri, mímesi de la natura i solemnitat.
  • MASACCIO Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència, lateral esquerre (1424-1427) El Tribut de la moneda
      • Adam i Eva
      • expulsats del Paradís
    La resurrecció del fill de Teòfil i sant Pere en la càtedra.
  • FITXA 70 . Títol: Tribut de la moneda (1426-27). Localització: A la capella del Carmine de Florència. Autor: Masaccio . Mides: 2’53 x 5’99 m Estil: Renaixement Quattrocento. Tema: Arribada de Jesús i el seu seguici a Cafarnaüm on s’exigeix el portatge (tribut imperial). Tres temps distints s’unifiquen en una unitat espacial.
  • EL TRIBUT DE LA MONEDA
    • - Es representen tres escenes, com es feia en l’època medieval.
    • La central és la principal, és el moment de la pregunta:
    • Cal pagar tributs al Cèsar?
    • - Jesús respondrà: Quin rostre hi ha a la moneda?
    • - ”Donar al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”.
  • EL TRIBUT DE LA MONEDA
    • CAP. BRANCACCI, STA M' DEL CARMINE
    • Jesús i Pere ens indiquen cap a la dreta, on Pere treu la moneda d’un peix. A la dreta, Pere li dóna la moneda al soldat.
    • No es destaca el miracle, sinó que se’ns intenta transmetre la idea de grup compacte, la unitat entre Jesús i els apòstols.
    • Sembla que pinte figures nues vestides, perquè semblen tenir pes, volum i un serena majestuositat en els gestos i en les expressions perfectament individualitzades.
    • L’escena del grup està molt ben il·luminada.
    Detall El Tribut : El comitent
  • Masaccio: Tribut de la moneda
    • - Representa un fet miraculós que té com a protagonista a Crist, i sant Pere no fa més que obeir.
    • Masaccio no cerca la successió d’escenes, sinó la simultaneïtat, porquè tots els fets narrats depenen del gest imperatiu de Crist.
    • - Darrere la narració evangèlica, s’exalta l’obedència a les lleis i al poder establert, ja que la família Brancacci havia aconseguit la concessió del cobrament dels nous impostos en Florència.
  • Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la gola del peix
  • Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la gola del peix Detall El Tribut : Pere paga el Tribut al recaptador Detall El Tribut : Crist
  • Detall dels rostres
  • EL TRIBUT DE LA MONEDA
    • El redol humà està envoltat per un arc de turons nus, amb uns pocs arbres morts que marquen perdudes direccions de perspectiva. Tan sols la porta de la ciutat presenta un volum definit, i el seu arc es relaciona amb sant Pere, perquè tan sols a sant Pere, com a cap de l’església, li correspon tractar amb el món.
    • El paisatge és àrid, sense llum ni colors. Tota la llum es concentra sobre les figures, cosa que els dóna força comparant-les amb l’espai buit.
    • Utilitza colors càlids, en primer pla, i freds en el paisatge del fons, al mateix temps que les formes del fons es desdibuixen paral·lelament a la disminució de l’escala de las figures, i al joc innovador dels escorços, com la figura d’espatlles del recaudador d’impostos.
    • Amb tots aquests elements configura l’espai, i també amb el tractament de la llum que incideix sobre les figures destacant la seva monumentalitat clàssica. Les figures estan representades com autèntiques‚ escultures clàssiques. Els personatges de Masaccio són homes reals.
  • Masaccio El tribut de la moneda - En les seves obres domina la massa i el volum. - La llum és la que marca els contorns. - Dibuixa les línies fonamentals, deixant de banda els detalls. - Hereta de Giotto el sentit de la monumentalitat i del dramatisme.
  • Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la boca del peix Detall El Tribut : Pere paga el Tribut
  • L’EXPULSIÓ DEL PARADÍS (ADAM I EVA)
    • Capella Brancacci en Santa Maria del Carmine
    • Florència
    - Destaca pel dramatisme i els diferents tons de llums, entre el cel i la terra; bon estudi de la il·luminació.
  • Masaccio Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (abans i després de la restauració). Capella Brancacci . Església del Carmine de Florència .
  • - Es basa clarament en models de l’escultura clàssica: Eva es cobreix les mans de la mateixa forma que les Venus púdiques romanes. - El fet que Masolino pintés la mateixa escena, a la capella, permet veure la diferència entre els dos pintors.
  • L’EXPULSIÓ DEL PARADÍS (ADAM I EVA)
    • Capella Brancacci en Santa Maria del Carmine
    • Florència
  • Títol :Trinitat (1426-28). Localització: Santa Maria Novella (Florència) Autor: Masaccio Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Fresc Mides: 6’67 x 3’17 m Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l’ús de l’arquitectura.
  • SANTÍSSIMA TRINITAT
    • Concebuda per ser contemplada frontalment:
    • Primer terme: altar sostingut per un parell de columnes amb un sarcòfag a sota, damunt del qual hi ha un esquelet i una inscripció en italià: “Jo vaig ser allò que ets ara, i tu esdevindrà el que jo soc”.
    • Segon pla més elevat: damunt un glaó, els donants agenollats en posició orant.
    • Tercer pla: estructura arquitectònica que dóna accés a la capella, dues pilastres corínties aguanten un entaulament i emmarquen un arc de mig punt sobre columnes jòniques amb resalt de color vermells (arquitectura de Brunelleschi).
    • Masaccio va tenir en compte el punt de vista de l’espectador, situant la seva visió per damunt l’altar del 1r pla: l’esquelet es veu des de dalt i les figures de la Trinitat des de baix, com en un contrapicat cinematogràfic, que confereix solemnitat a la representació.
  • Masaccio La Trinitat de Santa Maria Novella - Detall de la volta de cassetons (que dóna sensació de profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur). - És una Deesis amb Déu pare i l’Esperit Sant (colom blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La Verge, Sant Joan el Baptista, i els dos donants).
    • Fresc de la TRINITAT de l’església de Santa Maria Novella de Florència (1426-1428)
    • Introdueix una nova forma de representació espacial, desenvolupada a partir de la disposició de l’arquitectura.
    Esquema de la profunditat espacial representada en La Trinitat
  • Masaccio . Trinitat. 1426-1428. Santa Maria Novella. Florència
    • El fresc simula una capella funerària. El tema evoca la idea del triomf sobre la mort, situada en la part inferior, i l’accés a l’estat de gràcia.
    • Planteja el punt de fuga a l’altura de l’espectador, i d’uns elements arquitectònics que pren de Brunelleschi.
    • - El fresc representa la Trinitat, el símbol de la qual és el triangle, així la composició queda rigorosament inscrita en el triangle.
    • Composició basada en cercles, triangle i balança, totalment equilibrada.
    • Predomini de la línia.
  • LA SANTÍSSIMA TRINITAT
  • Detalls de la Verge i Sant Joan
  • Masaccio La Trinitat. Pintura mural al fresc de Santa Maria Novella ( Florència ).
    • Les figures són contundents, ocupen un espai real volumètric.
    • Du a terme un efecte visual, un engany: al representar els donants de mig cos, donen la impressió que són figures reals. Representa els donants a la mateixa escala que els personatges sagrats.
    • En ubicar la Passió en un fons arquitectònic i no daurat o un paisatge irreal, estableix un pont entre la fe i la raó humana. És a dir, aplica la matemàtica, la ciència més exacta, reflex de la llum divina sobre la Terra.
  • LA SANTÍSSIMA TRINITAT
    • Destaca la perspectiva geomètrica, la piràmide visual i l’emmarcament arquitectònic amb elements clàssics.
    • - L’esquelet o calavera personifica Adam, el primer pecador, la mort de Crist redimirà la gràcia perduda arran del pecat original.
  • L’estil de Masaccio va influir en pintors com ANDREA DEL CASTAGNO artista de certa rudesa expressiva. Darrer Sopar (Florència). Refector de Santa Apol·lònia (Florència).
  • Andrea del Castagno - Retrat de Farinata degli Uberti i de Pipo Spano de la Galeria d’Homes i Dones cèlebres de la Vil·la Pandolfini (Legnaia ), avui al Museu dels Uffizzi de Florència .
  • Paolo Uccello (1397-1475)
    • Comença de decorador, en Florència, ajudant Lorenzo Ghiberti en les portes del Baptisteri de Florència.
    • Després d’una estança en Venècia, torna a la seva pàtria (1430) i comença les investigacions sobre la perspectiva.
    • Entén la representació tridimensional de l’espai com un escenari, com un espai fingit, on es desenvolupa l’acció.
    • Cosa per la qual va recórrer al teatre com a font d’inspiració d’algunes de les seves obres.
    • Li agrada representar batalles com la Batalla de San Romano ( National Gallery de Londres ), on construeix l’espai a través de línies verticals, horitzontals i diagonals. Geometrizació de les figures, a les que la llum dóna volum‚ recurs lluminós que articula l’espai.
  • Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano National Gallery de Londres
  • Paolo Uccello Batalla de San Romano Versió del Museu dels Uffizzi de Florència L’autor sacrifica l’autenticitat de la representació en benefici de la perspectiva: els cavalls i els guerrers tenen caràcter de faula mítica, donat que cerca formes variades, violentes i forçades de representar els cavalls.
  • Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano Versió del Museu dels Uffizzi de Florència
  • Paolo Uccello Batalla de San Romano La versió del Museu del Louvre de París Els personatges no actuen seguint un fil argumental, sinó que són un element més de la seva peculiar manera d’articular l’espai.
  • Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano La versió del Museu del Louvre de París
  • Les batalles de San Romano
    • Són tres taules, pintades en 1456 i que representen tres episodis de les lluites entre Florència i Siena. La representació de la BATALLA DE SAN ROMANO s’entén com si fos la representació teatral d’un torneig.
    • El terra de les batalles sembla el cadafal d’un escenari. El fons del paisatge s’ha valorat de conservador, perquè mostra una visió de la natura segons la forma d’un pla perpendicular al terra.
    • El guerrers de la part dreta no estan ben resolts. Existeix una descompensació entre el fons pla del paisatge i la idea de profunditat, que marca l’entrada en escena d’aquest grup. Cosa que no es deu a la incapacitat del pintor per a resoldre un problema de representació espacial, sinó al caràcter marcadament teatral de la composició. No es tracta de la representació literal d’un tema teatral, sinó de l’escenificació pictòrica d’un tema històric i commemoratiu.
  • Paolo Uccello Monument a Giovanni Acuto (1436) Pintura mural de Santa Maria dei Fiori (Duomo) de Florència .
    • Visió pictòrica d’una construcció escultòrica.
    • Utilitza els coneixements geomètrics de l’època per a investigar l’espai plàstic.
    • Sembla que només l’interessa la perspectiva i no la realitat, ni l’expressivitat del personatge.
  • Fra Filippo Lippi (1406-1469) Deixeble de Masaccio i mestre de Botticelli. Artista de delicat estil. La Verge amb el Nin i àngels (1440) Museu dels Uffizi de Florència. - Verges més humanitzades que Fra Angelico.
  • Mare de Déu i l’infant Filippo Lippi (1406-1469) Graciosa composició: Nins de rostres expressius eleven el nin a l’altura de la mare.
  • Fra Filippo Lippi Verge amb l’Infant ( Galeria Pitti ) La Verge adorant al Nin ( Berlín, Gemäldegalerie ) D’aquest tema fa vàries versions. El paisatge no és molt natural, però crea marc paisagístic, que dóna profunditat.
  • L’escultor Andrea del Verrocchio (1435-1488) també va tenir fama com a pintor (millor escultor que pintor). Del seu taller sortiren Perugino i Leonardo.
    • Baptisme de Crist ( Uffizi de Florència ).
    • Jesús i Joan: prima la línia al color i la llum.
    • En els nins, la línia casi no es nota. Hi ha un bon estudi de perspectiva geomètrica, piràmide visual i perspectiva aèria, al fons del paisatge. L’àngel ros i el paisatge de l’esquerra són obra de Leonardo da Vinci, quan era deixeble de Verrocchio.
  • Benozzo Gozzoli (1420 -1497) Seguici dels Reis Mags Frescos del Palau Medici-Riccardi (Florència)
  • Benozzo Gozzoli Seguici dels Reis Mags Magnífic retrat col·lectiu de la burgesia florentina de l’època, especialment de la família Mèdici .
  • Benozzo Gozzoli Seguici del Reis Mags Segismundo Malatesta i Gian Galeazzo Sforza (governants i mecenes de Rímini i Milà, respectivament).- Autoretrat del pintor Gozzoli.
  • Bennozo Gozzoli Cavalcada dels reis Mags Palau Medici-Riccardi Llorenç de Mèdici.
  • Domènico Veneziano (¿ vers 1400-1461) Sant Joan evangelista en el desert National Gallery de Washington
  • Piero della Francesca (1415-1492)
    • Va néixer a una petita localitat d’Umbria (Borgo San
    • Sepolcro) i, després d’una petita estada a Florència,
    • hi tornaria a la ciutat natal, d’on no sortiria més que per
    • fer obres en altres ciutats, per exemple, per a la cort
    • dels ducs d’Urbino (la família Montefeltro).
    • Possiblement és un dels millor s pintor del Quattrocento, per la perfecció matemàtica de les seves formes, per la serenitat de la seva obra, incrementada per l’ús de colors suaus i pàlids .
    • Es forma en Florència, on aprèn a reproduir la realitat i l’espai, el moviment i la claritat en la composició.
    • Aplica sistemàticament la perspectiva lineal a les seves obres. Va ser influït per Brunelleschi, del que pren la perspectiva; per Masaccio del que aprèn la representació volumètrica de les figures; i el naturalisme de Donatello. Intenta realitzar una síntesi de totes les influències. També rebrà una gran influència de la pintura flamenca, de Roger van der Weyden, a partir de les seves obres, que veurà a Ferrara, on va treballar l’autor flamenc. Influència que es nota, sobretot, en el paisatge del díptic d’Urbino.
    • És una de les primeres obres.
    • Realitzada al tremp a l'ou sobre taula (167 cm d'alt x 116 cm d'ample). Actualment, en la National Gallery de Londres .
    • Representa el moment en què Crist és batejat per Sant Joan Baptista. El cos del Crist se situa entre els tres àngels i Sant Joan.
    • Davall de Crist corren les aigües del riu Jordà. El riu traça una “S” invertida, motiu recurrent.
    • Meticulosa atenció dels detalls secundaris com els fulls dels arbres, i el reflex del cel lluminós i el paisatge llunyà en les aigües del Jordà.
    BAPTISME DE CRIST (1448-1450)
    • És interessant l’estudi de la llum que no provoca ombres: La llum zenital anul·la les ombres, donant homogeneïtat a tota la composició i rodejant amb delicats reflexos les figures.
    • Les formes són molt geomètriques; arcs, esferes, cilindres. És una composició rígidament matemàtica.
    • Les ales del colom, les mans dels àngels i el drap de puresa, fixen les línies horitzontals.
    • El vestit rosa de l’àngel, la línia recta de Crist i les espatlles de sant Joan són les línies verticals.
    BAPTISME DE CRIST (1448-1450)
  • Piero della Francesca (1415-92) Baptisme Resurrecció Concepció neoplatònica de la bellesa. La Bellesa de la Natura es basa en la perfecció de les formes pures, que són un reflexe de la bellesa vertadera, l’espiritual i ideal.
  • Piero della Francesca (1415-1492) Verge de la Misericòrdia (1445) Borgo San Sepolcro
    • La “Madonna” apareix protegint sota el seu mantell a la humanitat.
  • POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462) Piero della Francesca Verge de la Misericòrdia (1445) Borgo San Sepolcro
  • La flagel·lació (1459) Piero della Francesca FITXA 71: Títol: La flagel·lació (posterior a 1444) Localització: Palau ducal d’Urbino (Itàlia) Autor: Piero della Francesca Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Oli i tremp sobre taula Mides: 59 x 82 cm Tema: Dues escenes, la flagel·lació i els 3 personatges serveixen perquè representi a la perfecció la perspectiva lineal
  • Piero della Francesca (1415-1492) FITXA 71: Flagel·lació de Crist (1459) Galeria Nacional d’Urbino
    • Dues escenes pràcticament independents.
    • La conversa de ls tres personatges,
    • en primer pla : veim a Oddantonio,
    • germà de Frederic de Montefeltro,
    • duc d’Urbino, amb dos dels seus
    • consellers que varen causar la seva
    • ruïna, li turmenten l’ànim, com els
    • romans fan amb el cos de Jesús.
    • Crist fuetejat o el martiri de Crist es veu en un espai superior.
    • Un magnífic exemple de perspectiva geomètrica i profunditat visual. Les dues escenes queden relacionades amb una gran claretat formal per un estricte sistema de proporcions i per una construcció molt acurada de l’espai pictòric.
  • Piero della Francesca Flagel·lació de Crist (1459) Galeria Nacional d’Urbino
    • Utilitza la perspectiva lineal i
    • l’ordre corinti d’entaulament
    • llis amb incustracions de
    • marbre, d’influència albertiana.
    • El tema no és la flagel·lació amb
    • tres espectadors indiferents, sinó
    • una pintura de tres figures
    • importants (dues simbòliques i
    • la tercera un retrat d’Oddantonio),
    • els pensaments del qual estan expressats a través de Crist.
    • Es podria tractar d’ una al·legoria de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) i els patiments de l’església cristiana davant aquest fet, donat que l’home amb barba és un prototip de grec culte.
  • Piero della Francesca Flagel·lació de Crist (1459) Galeria Nacional d’Urbino
    • Perspectiva lineal i
    • una rígida proporcionalitat
    • matemàtica, el mòdul de
    • la qual és el marbre negre
    • que es superposa al cap del
    • grec.
    • Les mides totals de la pintura
    • són 10x7 d’aquestes unitats.
    • La columna central (que es
    • troba mitja unitat a la dreta), té 4 unitats d’alt per mitja d’ampla.
    • Es poden observar: les composicions geomètriques de les figures (com les columnes); les matitzacions subtils de les tonalitats dels colors, els càlids i brillants per els personatges de primer pla; o el detallisme flamenc de les vestimentes del retratat.
  • PIERO DELLA FRANCESCA (1415-1492)
    • CONCLUSIÓ:
    • Grandesa monumental aconseguida gràcies a:
      • La perspectiva científica (lineal), partint de l’ésser, com a mesura de totes les coses, estableix les proporcions dels seus espais arquitectònics.
      • Una elegant aplicació de la llum i del color.
      • La gran sensibilitat de les seves figures, reduïdes casi a formes geomètriques.
      • Espais oberts cap a l’horitzó plens de llum clara i transparent.
      • Utilització de tons freds en els paisatges i brillants en les vestimentes.
      • Detallisme en la representació (influència flamenca).
      • Composicions clares, encara que el temes siguin obscurs.
    • La seva pintura es caracteritza per les anàlisis lumíniques que potencien la perspectiva i que, a vegades, es converteix quasi en llum misteriosa, llum que cau amb força sobre els personatges, que queden estàtics com si es tractés d'aparicions.
  • Piero della Francesca (1415-1492) Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66) Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de Florència.
  • Piero della Francesca (1415-1492) Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66) Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Galleria degli Uffizi de Florència
    • - Són retrats de perfil, basats en les medalles commemoratives.
    • Les figures són totalment realistes i verídiques.
    • Estan representades amb un gran detallisme: la forma del nas, que el duc es va rompre en un torneig, on va perdre l’ull, o la verruga.
  • PIERO della FRANCESCA Retrat de Frederic de Montefeltro (1465-66) 1465-66 (47 x 33 cm) Galleria degli Uffizi, Florència
    • Frederic de Montelfeltro, duc d’Urbino, era un prototip d’home renaixentista. Va inspirar l’obra de Baltasar de Castiglione Il Cortesano , obra que teoritza sobre com havia de ser l’home ideal renaixentista.
    • El duc de Montefeltro posseïa l’educació i el refinament esencials d’un governant, a més d’una gran sensibilitat humana i grans qualitats bèl·liques i diplomàtiques. Dominava els idiomes clàssics i disposava d’una gran biblioteca clàssica.
  • Piero della Francesca (1415-1492) Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66) Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de Florència - Els turons del fons es poden identificar: és un paisatge lluminós sobre el qual es retallen els perfils dels dos rostres (dos trets d’influència flamenca). El revers representa sengles carruatges triomfals, on l’un avança cap a retrobar-se amb l’altre sobre un terreny rocós, assistits per les virtuds cardinals (fe, esperança i caritat).
  • Piero della Francesca Frescos de la llegenda de la Vera Creu a l’Església de Sant Francesco d’Arezzo (1452-59), pot ser la seva obra cimera. - El tema dels Episodis de la Llegenda de la Vera Creu , extret de la Llegenda Àuria del beat Giacopo de la Vorágine, relata diferents escenes independents, sense seqüència cronològica: La batalla de Constantí i Majenci, Salomó i la Reina de Saba, Santa Elena i la pèrdua de la Vera Creu... El Rei Salomó i la Reina de Saba
  • Piero della Francesca Frescos de l’Església de Sant Francesco d’Arezzo
    • LLEGENDA DE LA VERA CREU (1452-1459)
    • Església de San Francesco, Capella Bacci (família comitent), Arezzo (villa situada a la Toscana). Els frescs omplin el presbiteri amb llargues escenes horitzontals superposades.
    • Cicle de frescos considerats com una de les obres mestres de la pintura renaixentista.
    • En aquestes escenes, l’autor va anteposar l’estètica al rigor històric d’una llegenda medieval.
    • Tant l’agrupament de les figures com el seu dibuix s’aconsegueixen amb figures geomètriques (ovals, cilindres, cercles…) que proporcionen quietud a l’escena.
  • Salomó i la reina de Saba - El fresc està dividit en dues meitats, a l’esquerra, la reina de Saba i la seva cort van caminant al palau del rei Salomó, que ha manat tallar un arbre (el del bé i el mal), que Set havia aconseguit que creixés sobre la tomba del seu pare Adam. D’aquest arbre sortirà la creu de Crist, després de la narració succesiva de varis frescos.
  • Descobriment de la Creu; al fons a l'esquerra, Jerusalem. Judes revela l'amagatall de la Creu
  • Piero della Francesca Frescos de les Històries de la creu de L’Església de Sant Francesc d’Arezzo (1452-59) Somni de Constantí
  • Somni de Constantí Piero della Francesca
    • Una de les primeres escenes nocturnes en l'art occidental.
    • Caracteritza a Della Francesca a més del domini de la perspectiva geomètrica, l’extraordinari ús dels recursos de la llum i el color.
    • La llum prové dels colors, irradia d’ells. Amb aquest recurs aconsegueix dominar la representació del volum i de l’espai.
    • Els contrallums introdueixen un factor de modernitat, molt peculiar de l’estil d’aquest pintor.
  • Piero della Francesca Històries de la Vera Creu ( Arezzo , 1452-59) Batalla entre Heracli i Cosroes
  • Piero della Francesca Frescos de la Vera Creu ( Arezzo , 1452-59) Batalla entre Constantí i Majenci
  • Piero della Francesca La verge amb el Nin, Sants i Frederic de Montefeltro Galeria Brera de Milà (1472-1474)
    • Diversos sants (Sant Joan Baptista, Bernadí de Siena, Jeroni, a l’esquerra; Sant Francesc, Pere Màrtir i Andreu, a la dreta) envolten a la Verge. Agenollat, adorant el Nin, està el duc d’Urbino.
    • De la volta de forn de l’àbsis, rematada per una petxina, penja un ou, símbol cristià dels quatre elements i de la creació que, a la vegada, serveix per a realçar la perspectiva central de l’escena, el punt de fuga de la qual coincideix amb el rostre de la Verge.
  • Domènico Ghirlandaio (1449-1495) (eclecticisme 2ª ½ segle XV)
    • Sempre va tenir preferència per les pintures de gran tamany. Ell va pintar els frescos de la capella Sassetti, a l’Església de Santa Trinità de Florència i els frescos Tornabuoni, amb escenes de la vida de la Verge, a Santa Maria Novella . Fins i tot, va pintar el 1481 a la Capella Sixtina de Roma.
    • Gran domini dels escenaris arquitectònics, segons les normes de la perspectiva; figures ben definides per un dibuix precís i una il·luminació uniforme. Pintor de composicions equilibrades.
    • Mestre de Miquel Àngel. Va ser el pintor d’allò anecdòtic i descriptiu.
    • Per a ell la temàtica religiosa no va ser més que una excusa, per a reflectir la vida quotidiana de la rica ciutat de Florència, del període de Llorenç el Magnífic.
  • Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Frescos del Convent de Sant Marc de Florència Darrer Sopar
  • Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Frescos Sassetti de l’Església de Santa Trinità de Florència Sant Francesc ressuscita un nin
  • Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Capella Tornabuoni de Santa Maria Novella de Florència Dues escenes: Naixement de San Joan Baptista i Naixement de Maria la Verge
  • Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Fresc de la Capella Tornabuon i Zacaries imposa al seu fill el nom de Joan (el futur Sant Joan Baptista).- A la dreta Giovanna Tornabuoni, de la família que va costejar la capella i que va contractar el pintor.
  • Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Padrí amb el seu net Museu del Louvre de París
    • Mai s’havia pintat en un retrat amb tant de realisme i esment de detalls la deformació i, fins i tot, la lletjor.
    • Hi ha una relació intensa entre els protagonistes, amb les seves mirades…, bondadosa i reflexiva la del padrí, i carinyosa i de confiança la del nin, malgrat la curiositat per “les coses rares que li han sortit al padrí a la cara”.
    • La finestra oberta amb el paisatge i el camí que serpenteja pot fer referència a una vida que s’acaba i a tota la que li queda per recórrer al nin.
  • Sandro Botticelli (Florència, 1444- íd., 1510)
    • Fou deixeble de Filippo Lippi i es va formar sota la influència de Verrocchio i de Pollaiuolo.
    • Des de 1470 té el seu propi taller, i va treballar per als Mèdici.
    • És considerat un místic de la bellesa ideal, com un pur esteta.
    Venus i Mart (1480-1490) National Gallery, Londres
  • ALESSANDRO BOTTICELLI (Florència, 1445- íd., 1510)
    • És el representant més pur dels principis del Renaixement florentí i un dels seus màxims exponents.
    • Va expressar les seduccions i els ardors juvenils, a través d’una atmosfera poètica i irreal.
    • Són elements essencials en el seu codi: l’esteticisme i la delicadesa; la importància del factor lineal; la utilització de formes flexibles i sinuoses, amb ritmes entrellaçats melodiosament; i el predomini del primer pla.
    Venus i Mart (1480) Sembla que es va inspirar en Jualiano de Mèdici i Simonetta Vespucci. National Gallery, Londres
  • Detall de Venus i Mart (1480) National Gallery, Londres
  • SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)
    • Neix a Florència i malgrat ser tan sols 7 anys menor que Leonardo da Vinci, és considerat un pintor quattrocentista i goticista, i Leonardo cinquecentista.
    • Fill d’un curtidor. En 1475 rep el primer encàrrec dels Mèdici, un estendard per als torneigs. Des d’aquest moment, la seva vida i obra estaran lligades a aquesta família. També la seva formació. És l’artista neoplatònic per excel·lència, considerat com el pintor de la bellesa i a aquest objectiu supedità tota la seva obra.
    • El seu mecenes fou Llorenç de Pierfrancesco, cosí de Llorenç el Magnífic. Va viatjar a Roma i pintà per al Papa diversos frescs per a la Capella Sixtina, retornant a Florència en 1482.
    • En morir Llorenç de Mèdici en 1492, Botticelli va entrar en crisi, també a causa de les predicacions de Savonarola, que destruiren el mite neoplatònic, amb el qual Sandro creia poder conciliar la fe cristiana i la llegenda pagana. Aquests fets influiran, notablement, en la seva pintura. També en 1501 es va enfrontar a un procés. Les seves pintures es tornaran més dramàtiques i de colors més obscurs.
  • SANDRO BOTTICELLI (1444-1510)
    • La seva obra s’oposa al naturalisme científic de Masaccio i recupera alguns elements de la pintura gòtica:
      • Valoració de la bellesa per si mateixa, sense tenir en compte la racionalització dels renaixentistes.
      • Sentiment delicat (estilització de les figures).
      • Exuberància decorativa.
      • Línea precisa (predomini del dibuix, les seves figures es retallen sobre el fons) i, a la vegada, amb línies ondulants.
      • Renuncia a l’ús de la perspectiva lineal en quasi totes les seves obres.
      • Els temes religiosos els paganitza, i als pagans els dóna una visió mística.
    • La seva formació humanística es va manifestar en les seves al·legories, representacions simbòliques de temàtica mitològica o clàssica com:
      • La consagració de la primavera (1478)
      • Venus i Mart (1480)
      • El naixement de Venus (1484)
      • Pal·las Atenea i el centaure (1485)
    • També es autor de retrats i nombroses composicions religioses.
    • Pràcticament, presenta trets molt gòtics, en una època (darrer terç del segle XV) en què el llenguatge renaixentista de captar la natura de forma racional i objectiva, estava plenament configurat i assumit.
  • SANDRO BOTICELLI AL·LEGORIES MITOLÒGIQUES Venus i Mart (1480) El naixement de Venus (1484) La primavera (1478) Pal·las Atenea i el centaure (1485)
  • Pintura
    • Sandro Botticelli
      • La Primavera (1478, FITXA 72 )
    • - Composició al·legòrica.
    • Venus, en el centre, apareix com una Verge, amb el ventre abultat, símbol de la fertilitat de la Primavera, i presideix el despertar de la Natura.
  • Botticelli. La Primavera (1478) Museu dels Uffizi de Florència
    • PERSONATGES:
    • - A la dreta Zèfir, déu del vent, persegueix a la nimfa Cloris, més tard convertida en la deessa Flora.
    • Al seu costat, la filla dels dos, Flora, la Primavera .
    • A l’esquerre les tres Gràcies, que sempre apareixen enllaçades, celebren l’arribada de la Primavera. Vestides amb fines teles, Sandro Botticelli aconsegueix l’efecte dels draps mullats de Fídies.
  • - Sobre Venus, el seu fill Cupido, amb els ulls tapats (símbol de què l’amor és cec), està a punt de llençar una fletxa a una de les Gràcies que, en actitud distreta, es sent captivada per Mercuri i el mira. - Mercuri, el déu missatger, amb la seva vareta intenta impedir que els núvols cobreixin el paisatge. La Primavera (1478)
            • Galeria Uffizi, Florència.
    • LA PRIMAVERA (1478)
  • Botticelli La Primavera (1478)
    • El tema del quadre és complex, ja que hi ha una gran quantitat de personatges mitològics.
    • Sembla que representa l’espiritualitat refinada de la vida. L’home aprèn del món material, o la bellesa genera amor, que és sublimat a través de la bellesa espiritual.
    • L’obra té una ensenyança moral: l’amor espiritual, representat per la Gràcia i Mercuri, i l’amor carnal de Zèfir i Cloris = Flora.
    • VENUS , en el centre, és l’eix de la composició. Entorn del seu cap s'aclareix l'arbreda, formant una espècie d‘orla. Està representada com una Mare de Déu, amb el cabell cobert per còfia i vel, com una dona casada. Venus púdica, vestida amb camisa llarga i, a sobre, vestit ample i túnica de dos colors, que cau de forma asimètrica, com el de Mercuri. El ventre prominent era considerat graciós. Un signe d'elegància era col·locar la mà sobre una tela, per a evidenciar la seva bellesa.
    • CUPIDO : Vola sobre el cap de la figura central i es dedica a llançar la fletxa cap a una de les Gràcies.
    Botticelli La Primavera (1478)
  • Botticelli La Primavera (1478) MERCURI : D éu dels misteris i del comerç, déu de l’enteniment, que posa en relació els homes amb la divinitat, dóna l’esquena a la resta dels personatges. El déu queda identificat pel calçat amb ales i per una mena de vareta usada per a separar serps i fer la pau. Mercuri sembla, clarament, el guardià del jardí de Venus.
  • LA PRIMAVERA (1478)
    • Galeria Uffizi, Florència.
  • ZÈFIR : Detall del vent benigne, un vent gèlid i gris, de finals de febrer-març, que es vol apoderar de la nimfa Cloris. Representat amb colors freds, mentre cerca l’amor de la nimfa Cloris, bufa la dolça brisa que fa possible la Primavera. Boticelli La Primavera Del contacte de l’aire i la terra neix la natura (una planta surt per la boca de Cloris com anunci de la Primavera).
  • LA NIMFA CLORIS: De la seva boca surten les flors primaverals que Flora arreplega en el seu vestit transparent.
  • - FLORA : És l'única del grup que mira directament l'observador. Destaca també pel seu somriure, perquè no és freqüent en la pintura renaixentista, en particular en Botticelli, les dones del qual estan sempre serioses. - Flora presenta uns trets delicats i, alhora, una mirada llunyana. - Botticelli, seguint els versos de la Metamorfosi d’Ovidi, transforma Cloris en la Primavera, representada com a Flora, que va escampant flors.
  • Al·legoria de la Primavera (1478) Sandro Botticelli
    • LES TRES GRÀCIES són les s ervidores de Venus, dedicades a una graciosa dansa, com un ball iniciàtic, amb posicions diferents, estan representades com tres joves quasi nues i lluint pentinats elaborats i diversos. Com altres personatges del quadre, les Gràcies semblen ser retrats de persones existents en l'època i conegudes del pintor, per exemple, la Gràcia de la dreta és Caterina Sforza.
  • Botticelli La Primavera Les Tres Gràcies
    • Per a les TRES GRÀCIES, la hipòtesi més acreditada és que la jove de l’esquerra, de cabells rebels, representa la Voluptuositat (Voluptas); la central, de mirada melancònica i d’actitud introvertida, la Castedat (Castitas), i la de la dreta, amb un collar que sosté un elegant i preciós penjoll i un vel subtil que li cobreix els cabells, la bellesa (Pulchritudo). Estan representades amb veladures (vestimentes transparents).
    • Representen l’iniciació al coneixement i a la saviesa, la liberalitat i la generositat.
    • Una d’elles serà elegida per Cupido, a través de les seves fletxes, com esposa de Mercuri, per ordre de Venus.
  • Botticelli La Primavera (1478)
    • Destaquen les línies pures, plenes de valors dinàmics.
    • Hi ha tres agrupacions: Venus i Cupido al centre; Zèfir, la nimfa Terra (o Cloris) i la Primavera a la dreta; i a l’esquerra Mercuri i les Tres Gràcies.
  • 1 3 1 3 Mercuri Tres Gràcies Venus Deesa de la fertilitat, Flora Nimfa Cloris Vent Zèfir Cupido 8 9 Botticelli: La Primavera (1478)
  •  
  • Botticelli La primavera
  • FITXA 72 : La Primavera (1478)
    • - En el jardí de Venus, jardí de l’eterna Primavera, els tarongers rodegen Venus, que apareix frontalment, com deessa de l’amor, d’acord amb el mite clàssic del jardí de les Hespèrides. Vestida amb una túnica blanca amb brodats d’or (vestit nupcial). Venus assenyala les tres Gràcies, inclinant el cap i amb la seva mà dreta, mentre Cupido tensa el seu arc. Les Gràcies estan representades amb un suau moviment de dansa circular, junt a elles, Mercuri intenta evitar els núvols que poden enfosquir el jardí de Venus. En primer pla, a la dreta, avança Flora, amb la seva mà esquerre entre les roses que du entre els plecs de la seva túnica florida. Al seu costat, la nimfa Cloris (nua com la terra a l’invern) tracta d’escapar de Zèfir, caracteritzat amb tons blaus, com el gèlid vent de març que pot acabar amb la Primavera primerenca.
    • - El quadre fou pintat per al dormitori de Llorenç Pierfrancesco i es podria tractar d’un quadre de noces (pel vestit de Venus). També pot fer al·lusió a l’amor, l’erotisme de les Gràcies, etc. És més, pot tenir un altre sentit al·legòric, basat en els textos de Policiano que equipara Venus amb Humanitas. Per tant, hi caben varis significats: mitològic, filosòfic i matrimonial.
  • Pintura
    • Sandro Botticelli
      • Naixement de Venus (1484)
    • Composició al·legòrica.
    • Representa el naixement, de les aigües del mar, de la deessa de l’amor i de la bellesa, Venus; que és impulsada cap a la vora del mar per Zèfir i Aurora, on l’espera Hora, la Primavera (Flora) per cobrir la seva nuesa.
  • Títol: Naixement de Venus (1484) . Autor: Sandro Botticelli . Estil: Renaixement Quattrocento. Tema: Escena mitològica on es glorifica el cos humà nu. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Filosofia neoplatònica.
  • Botticelli El Naixement de Venus Museu dels Uffizi de Florència
    • El pintor va rebre l’encàrrec del seu mecenes Llorenç de Pierfrancesco de Mèdici, per decorar la seva vil·la de Castello, a prop de Florència.
    • Venus, en el centre de la composició, neix de l’escuma de la mar, gràcies als genitals d’Urà, tallats pels seu fill Cronos i llençats a l’aigua, la pluja de roses simbolitza el semen d’Urà que ha fecundat el mar.
    • La deessa arriba a les costes de Xipre damunt una petxina, portada pel vent que bufa Zèfir i la brisa Aurora, vents que representen la unió de la matèria i de l’esperit, l’amor.
    • La nimfa Aurora va deixant un rastre de flors, al seu pas, símbol d’amor, però les flors també tenen espines perquè l’amor dol.
  • ” EL NAIXEMENT DE VENUS”
    • Galeria Uffizi, Florencia
    • La Conxa és el símbol de la fertilitat, i Venus, amb expressió de malenconia, el símbol de l’amor espiritual i no carnal, ja que tímidament intenta cobrir-se (com una Venus púdica romana).
    • La Primavera du una garlanda que simbolitza l’amor etern.
  • Sandro Botticelli . El naixement de Venus. 1484. Galeria dels Uffizi. Florència Al pintor li interesa, sobretot, la representació del paisatge i la bellesa, encara que la composició sembli irreal.
  • Botticelli Naixement de Venus (1484)
  •  
  •  
  • Detall de Venus L'Hora Hesíode explica que Afrodita (la Venus romana) va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre, damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és rebuda, a la costa, per la nimfa Hora, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina i està representada com a anadyomene , la que emergeix. Detall de Hora Detall de Flora de la Primavera
  • Detall de Venus
  • Botticelli El Naixement de Venus (1484)
    • No se sap amb seguretat la identitat d’aquesta Venus.
    • Es pensa que es tracta de Simonetta Vespucci , una jove de cabells rossos, la mort de la qual, als 23 anys, va suposar dies de dol a Florència, però amb aquest quadre va aconseguir la immortalitat .
    • EL NAIXEMENT DE VENUS (1484)
    • Formalment inspirada en les Venus clàssiques.
    • Es caracteritza per la línea sinuosa, el decorativisme i les figures que semblen surar per l’espai.
    • El suau moviment de les onades, el lent plugim de les roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el seu referent en el lleu vaivé de Venus, bressolada pel buf de Zèfir.
    • Tot plegat fa la sensació de repetir una cadència musical, que transmet la necessària delicadesa del naixement de la deessa de l'amor. 
    • Per reforçar aquest llenguatge melodiós i cadencial, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels. 
    • L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt.
    • La composició es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaçament cap a la dreta que provoca la direcció del vent. La centralitat asimètrica de Venus és compensada amb els grups de Zèfir i Aurora (Cloris), i Hora.
  • Botticelli El Naixement de Venus (1484) Línies compositives de l’obra.
    • Una composició convencional a base d’una piràmide visual.
    • L’obra està estructurada en tres sectors: Venus i la copinya; els vents que l’insuflen vida, i la Primavera (la deesa Hora o Flora), que espera Venus amb un mantell.
  • “ EL NAIXEMENT DE VENUS” (1484)
    • Galería Uffizi, Florencia
  • Obra de Boticelli al Museu del Prado de Madrid Història de Nastaglio degli Onesti (1482-1483) (Episodi I)
  • Botticelli Llegenda de Nastaglio degli Onesti Museu del Prado
  • Botticelli Episodi III de la Història de Nastaglio degli Onesti
  • Botticelli Detalls del III Episodi de la Llegenda de Nastaglio degli Onesti Museu del Prado de Madrid
  • Botticelli Capella Sixtina Càstig dels rebels Core i Datan, i Abraham (Frescos)
  • Sandro Boticelli Pal·las Atenea i el Centaure (1485) Galleria degli Uffizi, Florència
  • Boticelli Anunciació 1489-90 Galleria degli Uffizi, Florència Domini de la composició espacial i de la perspectiva. Mentre l’àngel s’apropa, la Verge sembla es vol allunyar, creant un delicat escorç amb el seu cos.
  • Botticelli La Calúmnia (1494-1495)
  • Darrer període de Botticelli (1444-1510) LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -1495) Galeria degli Uffizi S’inspira en una pintura del pintor grec Apel·les, descrita en els diàlegs de Luciano: Apel·les és denunciat en fals, davant el rei d’Egipte Ptolomeu IV, com a conspirador contra el monarca. Un dels conspiradors contra el rei, i acusador, és arrestat i confessa que Apel·les és innocent i, així, li salva la vida. Apel·les es venga pintant un quadre al·legòric, tema que reprèn Boticelli.
  • LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1495) - Al centre apareix la Calúmnia com una dona bella, pentinada per la Traició i l’Engany, al seu costat. - La Calúmnia és representada amb expressió d’ira al seu rostre, una torxa encesa a la seva mà esquerre, i amb l’altra arrastra el jove.
  • LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1495)
    • FLORÈNCIA, UFFIZI
    • Monumentalitat aconseguida.
    • Una al·legòria moralista: Les lleis terrenals no són justes, cal acudir al cel.
    • A la dreta el rei Mides, que s’encarregarà de jutjar a Apel·les, és representat amb orelles d’ase i, junt a ell, l’aconsellen la Sospita i la Ignorància. El rei Mides estén la seva mà dreta cap a l’Odi, que precedeix la Calúmnia.
    • A l’esquerra, la Penitència, recoberta amb un mantell negre, mira a la Veritat, nua i implorant.
  • Botticelli Detall del quadre La Calúmnia (1495) del Museu dels Uffizi de Florència Botticelli atravessava per aquells anys una profunda crisi espiritual.
    • El pintor tria amb molta cura les actituds, els vestits i els colors de cadascuna de les figures, en relació amb el seu significat expressiu i simbòlic.
    • Aquí contrasta la nuesa lluminosa de la Veritat amb els tons foscos de les vestimentes de la Penitència; la cara serena de la primera amb el rostre ansiós de vella afligida, de la segona.
  • - En aquesta pintura utilitza els mateixos recursos pictòrics que en el Naixement de Venus, però en la darrera dècada del segle XV, ha desaparegut la visió optimista de les seves al·legories mitològiques, per donar pas a una temàtica més obscura, inquietant i dramàtica, i a uns colors més apagats. - El canvi de segle suposa no tan sols la seva crisi personal, sinó una crisi social que durà a la decadència cultural de Florència, sotmesa a la dictadura teocràtica del beat Savonarola. Detall de la Veritat i la Penitència BOTICELLI LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -1495) Galeria degli Uffizi
    • VERGE DEL TONDO: pintura de forma circular d’una Verge amb rostre de malenconia, de gran bellesa. Entre els dos grups de personatges apareix un espai, que el pintor aprofita per a pintar el paisatge i aconseguir la profunditat. Gran armonia compositiva.
    Botticelli Madonna de la Magnificat
    • Detall de la VERGE DEL TONDO o de la MAGNIFICAT:
    • Rostres de bellesa serena.
    • Gran definició dels contorns i extraordinària qualitat del dibuix.
  • Sandro Botticelli (Florència, 1445- íd., 1510)
    • L’HOME DEL MEDALLÓ: l’ideal de l’home del Renaixement, culte i refinat, però fred i calculador.
  • Perugino (1445-1523). UMBRIA Frescos de la Capella Sixtina Moisés a Egipte i Baptisme de Crist (va ser mestre de Rafael)
  • Perugino (1445-1523) Lliurament de les Claus a Sant Pere Capella Sixtina de Roma Exemple perfecte de perspectiva lineal amb punt de fuga a la porta de l’edifici central. Ampla plaça on s’esglaonen les construccions i les figures a partir del punt de fuga.
  • Perugino és també un gran retratista i pintor de temes religiosos. Va ser el mestre de Rafaello. La Magdalena (Galeria Pitti de Florència) i La Verge amb l’Infant (Galeria Borghese de Roma)
  • Lucca Signorelli (1470-1523)
    • Molt influït per l’escultura en bronze.
    • Va ser deixeble d’Andrea del Verrocchio.
    • Es va dedicar a estudiar la constitució del cos humà i les seves forces motrius.
    • Està interessat en la representació plàstica del cos de l’home sobre una superfície i, especialment, en els detalls exacts de la seva anatomia.
    • Serà un dels escollits per pintar a les parets de la Capella Sixtina (juntament amb Boticelli, Ghirlandaio i Perugino, entre d’altres).
  • Lucca Signorelli (1470-1523) La seva obra principal són els frescos del Judici Final de la Catedral d’Orvieto.
    • Es la versió més àmplia que fins llavors s’havia pintat mai del tema del Judici Final i de l’Anticrist.
    • Signorelli assoleix el cim de la seva carrera artística.
  • Lucca Signorelli (1470-1523) Els Condemnats del “Judici Final”. Capella de Sant Brizio de la catedral d’ Orvieto . Renuncia al paisatge i es concentra en les anatomies.
  • Lucca Signorelli (1470-1523) Judici Final La resurrecció de la carn Catedral d’Orvieto
  • ESCOLA DE PÀDUA: ANDREA MANTEGNA (1430-1506) Frescos del Palau Ducal de Màntua La família Gonzaga
  • Andrea de Mantegna (1430-1506) Crist mort (1490, 68x81 cm) Pinacoteca di Brera de Milà
    • Crida l’atenció el punt de vista que pren l’artista, que fa que el cos de Jesús mort guanyi en grandiositat i dramatisme, però no aconsegueix imprimir color. Es tracta d’una pintura “escultòrica”, molt influïda per Donatello, de gran austeritat i dramatisme.
    • Els rostres apenats de la Verge i la Magdalena semblen superflus; apareixen a un cantó del quadre, davant el protagonisme del cos inert del difunt, depositat sobre una taula i vist en un escorç extraordinari, una innovadora forma d’usar la perspectiva.
  • MANTEGNA Escorç
  • Crist mort Mantegna
  • Mort de la Mare de Déu (1461) (54 x 42 cm) Museu del Prado Andrea Mantegna (1430-1506)
  • Escola veneciana del Quattrocento (Característica: Importància concedida al color i al paisatge. Destaca la família Bellini, el més important és Giovanni, la seva pintura serà un precedent de TIZIANO) Giovanni Bellini La Pietat Galeria Brera de Milà
  • Giovanni Bellini (com a retratista) El Dux Loredano de Venèzia
  • Un altre gran artista del Quattrocento a Venèzia és VITTORE CARPACCIO (1465-1525) Escena de la vida de Santa Úrsula Galeria de l’Acadèmia de Venèzia
  • SICILIA: Antonello da Messina (1430-1479) Autoretrat (1475) National Gallery (Londres) Posiblemente el millor retratista del Quattrocento.
  • Dos retrats d’homes d’ Antonello da Messina , un a la Galeria Borghese de Roma ; l’altre al Louvre .
  • PINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍ Masaccio (1401-1428) Sandro Boticelli 1444-1510 ) Paolo Uccello (1397-1475) Fra Angelico (1400-1455) Piero della Francesca (1415-1492) Andrea Mantegna (1430 - 1506)
  • CINQUECENTO Comença …