Your SlideShare is downloading. ×
0
Pintura gòtica Van der Weyden La Magdalena Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone   Crist mort Jan Van Eyck El matrim...
ART GÒTIC Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic  o Políptic de catedral de Sant Bavó
La pintura gòtica
Característiques <ul><li>Funció decorativa  de temples, principalment , però t ambé d’ajuntaments, palaus, castells  (part...
Característiques <ul><li>La vidriera fa que es reservi la pintura com a tal per a taules ( retaules , díptics, tríptics , ...
C aracterístiques   <ul><li>S’utilitzen altres  SUPORTS : </li></ul><ul><ul><li>Vitralls. </li></ul></ul><ul><ul><li>Codis...
Característiques <ul><li>La temàtica és  religiosa , preferentement, tot i que apareixen escenes costumistes, retrats… </l...
Característiques <ul><li>Abandó de la rigidesa . </li></ul><ul><li>Més  expressivitat  i realisme. </li></ul>Deposició de ...
Característiques Cerca la  profunditat  (amb fons arquitectònics o paisatges).
Característiques <ul><li>Mostra sentiments, estats d’ànim. </li></ul><ul><li>Un  colorit  variat, amb tonalitats. </li></u...
Característique s <ul><li>AUGMENT DEL REALISME.  </li></ul><ul><li>PAISATGE. </li></ul><ul><li>RETRAT. </li></ul><ul><li>N...
EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL  </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><li>(fi...
 
1) GÒTIC LINEAL (Franco-gòtic o Estil vidriera,  segles XIII-XIV) <ul><li>Tipus de pintura inspirada en les vidrieres, por...
Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ ingenuïtat”, a...
Vidrieres
Vidrieres <ul><li>Destaquen els vitralls de: </li></ul><ul><li>Saint Chapelle , París. </li></ul><ul><li>Catedral de Lleó ...
Vitralls   de la  Catedral de Lleó  i de la  Catedral d’Àvila .
… i rosasses
Rosasses  de  Nôtre-Dame  i de la  Sainte Chapelle  de París.
Miniatures Destaquen les que il·lustren les  ”C antigas de Santa María ” .
Miniatures
Miniatures   <ul><li>En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectònics, la seva riquesa cromàtica i els fons d’...
Pintura de transició del romànic al gòtic  Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta.  Museu de Mallorca . C ...
Estil francogòtic o gòtic lineal .  Detalls del Martiri de  Santa Úrsula  de l’Església de Sant Francesc de Palma . Fragme...
Estil francogòtic .  Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) .  Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic line...
Pintura mural de  gòtic lineal .  Assalt a Medina Mayurqa . Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Barc...
Transició del Romànic al gòtic .  Escola castellana .  Crucifixió i Pantocràtor  (1300).  Autor   Mahamud.  Museu Nacional...
Període francogòtic.  La il·lustració de manuscrits amb miniatures .  Selecció d’imatges de les  “Lleis Palatines”.  El Re...
Escenes extretes de les  Lleis Palatines  del rei de Mallorca, Jaume II.  El camarleng i dos cambrers netejen i ornen la c...
Miniatura del  “Breviculum”  de  Thomas Le Meysier  on apareix discutint i polemitzant amb  Ramon Llull .
EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL  </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><li>(fi...
2.A) ESCOLA ROMANA (DUCENTO) <ul><li>Etapa inicial de la pintura gòtica, a la que correspon  mosaics i les pintures de:  <...
CIMABUE  (1240-1302).  Pantocràtor   de l’absis del Duomo de Pisa. Encara es nota la inspiració bizantina.
CIMABUE .  Verge en Majestat ( Maestà)   del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb daurats i visions f...
2.B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GÒTIC   <ul><li>Dues escoles en Toscana:  </li></ul><ul><ul><li>2.B.1) Florènci...
GIOTTO di BONDONE  (1266 – 1337) ESCUELA FLORENTINA <ul><li>Fou deixeble de  Cimabue , Giotto és un pintor de tradició enc...
GIOTTO DI BONDONE  (1266 – 1337) <ul><li>Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge ideal de la realitat, sinó ...
<ul><li>CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT </li></ul><ul><li>EXPRESSIÓ DEL SENTIMENT </li></ul><ul><li>Les característiques esm...
Giotto .  Escenes de la vida de Sant Francesc  a l’Església de  Sant Francesc a Assís . El Sant renuncia als bens paterns....
Giotto  (1266-1337) .  Frescos de l’església d’Assís . Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de ...
Donació del mantell Giotto di Bondone (1297) Església Sant Francesc d’Assís En Assís
CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT <ul><li>En un espai bidimensional creu necessari representar un espai tridimensional: cosa p...
CAPELLA  dell’Arena, SCROVEGNI <ul><li>La seva obra principal són aquesta sèrie de  frescs  que va pintar per aquesta Cape...
“ Adoració dels reis mags”. Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni
Diferents frescs de  Giotto . Dalt esquerra la  Fugida a Egipte , a la dreta el  Crist mort o el ”Santo Entierro” , baix l...
GIOTTO .  Capella Scrovegni  de l’Església de l’Arena de  Pàdua .   Fugida a Egipte   i   Baptisme de Crist .  Els persona...
Giotto .  Capella Scrovegni  de Pàdua.  La trobada de Sant Joaquim i Santa Aina a la Porta Daurada .  L’autor dóna volum i...
Giotto .  Capella Scrovegni .  Encontre de Sant Josep amb els pastors .  El pintor potencia la caiguda de les vestimentes,...
GIOTTO :  Capella Scrovegni .  Rentada de peus de Crist als apòstols  i  Traició de Judes .  Els personatges transmeteten ...
Captura o “ Prendimiento”  Giotto di Bondone   Capilla Scrovegni
Giotto .  Capella Scrovegni de Pàdua .  La Besada del traïdor Judes .  El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els ge...
Giotto .  Frescos de l’església de la Santa   Croce  de Florència .  Sant Francesc renunciant als bens paterns  i mostrant...
GIOTTO .  Pintura mural de la basílica de la Santa Croce  de Florència.  Sant Francesc predicant davant el papa Honori III...
“ Mort de Sant Francesc” , Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florencia 1320.
Giotto .  Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi.  Mort de Sant Francesc .
54. CRIST MORT, GIOTTO <ul><li>54. Lamentació sobre Crist mort . </li></ul><ul><li>1267-1337. </li></ul><ul><li>Pintura: f...
” LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT” <ul><li>El tema és Jesús jacent (immediatament després del devallament) envoltat dels pe...
EXPRESIÓ DEL SENTIMENT   Introdueix en les seves figures reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre els difere...
Magdalena. La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut). Sant Joan obre els braços cap endarrere amb  un ge...
RECURSOS EFECTISTES <ul><li>Personatges asseguts d’esquena –  il·lusió òptica- , donat que l’espectador sent més pròximes ...
MARC PAISATGÍSTIC   <ul><li>-  Encara és molt esquemàtic, i es subordina al fet narrat, perquè el paisatge muntanyós i roc...
A la part superior de la composició, sobre  un cel blau intens,10 àngels contorsionats comparteixen el dolor de l’escena i...
<ul><li>Està  simplificada  al màxim, evitant tot allò anecdòtic i els petits detalls, amb la finalitat de no distreure l’...
<ul><li>La  tensió continguda  i la  intensitat emotiva  de la composició mostren la gran decisió de Giotto, a més de conf...
<ul><li>El seu mestre,  Cenni di Peppo ,  CIMABUE , gran pintor d’obra i vida desconegudes. </li></ul><ul><li>GIOTTO  dese...
2.B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA) <ul><li>Sentit líric, aristocràtic. </li></ul><ul><li>Apogeu de l’estil tradicional bizant...
DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319)   “ MAESTÀ” del Duomo de Siena <ul><li>Preferència per la línia bella enlloc de la m...
Madonna Ruccellai   Duccio
El Trecento italià .  Escola de   Siena .   DUCCIO .  La “Maestà ” de la Catedral de Siena. Taula central del políptic.
Duccio . Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge.  Maestà de la Catedral de Siena .
DUCCIO .  Detall de la predel·la de la “Maestà”  de Siena ( Matança dels Innocents ).-  Detall d’una obra de Duccio a la N...
SIMONE MARTINI ( Siena 1284- Avinyó 1344)   <ul><li>U n dels millors pintors del  Trecento .  </li></ul><ul><li>Obres que ...
<ul><li>Ciutats-estat italianes  (ss. XII-XIII),  domini comerç Mediterrània oriental , inversió en art.  </li></ul><ul><l...
MAESTÀ ,  SIMONE MARTINI Palau Comunal Consell Ancians (Siena)   <ul><li>Imatge de la  Verge, reina de la ciutat, ella que...
<ul><li>1317  es traslladarà a  Nàpols,  al servei de  Robert d’Anjou  (pintures familiars, cortesanes i religioses). </li...
Condotiero Guidoriccio da Fogliano 1328. Fresc. Palazzo de Siena <ul><li>S’ha discutit l’atribució del  Guidorriccio  a  S...
SIMONE MARTINI  (1284-1344).  ANUNCIACIÓ .  Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls típicament ametllat...
ANUNCIACIÓ SIMONE MARTINI ( Siena 1284- Avinyó 1344)   <ul><li>Tríptic . Part central més alta: 184  alt x 114 cm ample. L...
SIMONE MARTINI  ( Siena 1284- Avinyó 1344)   <ul><li>Escena  (cambra interior) de  distribució   clàssica . </li></ul><ul>...
<ul><li>Al centre  de la imatge: un  gerro amb lliris , símbol de la  puresa immaculada o virginitat  de la Verge. </li></...
<ul><li>A l’esquerre:  Representació d’un  àngel  de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament incurvat, qu...
<ul><li>A la dreta , la  Verge  asseguda i amb un llibre a la mà, presenta un  cànon molt allargat . </li></ul><ul><li>Est...
<ul><li>La Verge ja  no  la presenta com la  típica silueta bizantina , per exemple de  DUCCIO , sinó que es una  elegant ...
<ul><li>Totes les figures estan pintades sobre un  fons de color daurat resplendent,  que dota a tota l’obra d’una gran es...
<ul><li>COMPOSICIÓ :  </li></ul><ul><li>S'equilibra en una estructura  simètrica , en la qual els  dos personatges  s'obre...
<ul><li>Les  distàncies  entre els personatges i les  mides  són més  realistes  (comparades amb l’obra de Lorenzetti).  <...
<ul><li>Martini, com tants de pintors gòtics,  encara no aconseguí reflectir-la de forma naturalista , si bé al voltant de...
SIMONE MARTINI  (Siena 1284- Avinyó 1344)   <ul><li>R ostres ovalats i ulls allargats. Tota la composició respons a una  c...
<ul><li>El  gerro  del  trespol  de tons  daurats,  situat al centre, davant la paret també daurada, conté  4 lliris  de t...
<ul><li>Petit  arbre o  BROT VERD  evoca a Jesús, que és l’ Arbre de la Vida , símbol de la  vida eterna , la qual va port...
Madonna of the Annunciatio Simone Martini Panel of diptych Tempera on wood  The Hermitage St. Petersburg, Russia   * El  L...
<ul><li>És  continuador de Duccio  a qui va superar. </li></ul><ul><li>La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE:  ...
<ul><li>Retaule de l'Anunciació  reconegut com una de les obres mestres de la pintura gòtica i, a més, és una de les pintu...
Trecento. Escola de Siena .  Germans Lorenzetti  ( Pietro i Ambrogio ).   Verge amb el Nin   de  Pietro   (Església d’Arez...
PIETRO LORENZETTI <ul><li>Germà major. Pintor preferentment de Verges, i en creà un tipus característic: </li></ul><ul><ul...
AMBROGIO LORENZETTI   (germà petit, pinta murals com els de l’Ajuntament)   <ul><li>ALEGORIES DE LA PAU.   </li></ul><ul><...
Ambrogio Lorenzetti .  Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al cam...
Ambrogio Lorenzetti . Palau Públic de Siena.  Al·legoria del Bon Govern.  El Camp i la Ciutat ben governats  (detalls).
Un altre pintor sienès:  TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets de l’església del poble toscà de  Sant Gimignano  amb els t...
Escola de Siena.  Taddeo di Bartolo   és un   pintor de finals del Trecento.  Càstics contra la luxúria i contra l’avaríci...
Mestres d’influència italogòtica a Catalunya.  L’introductor fou  FERRER BASSA , que va decorar la Capella de Sant Miquel ...
Estil d’influència italiana a Catalunya :  Germans Serra .  Al  Retaule de Sigena  varen col·laborar els dos germans ( Jau...
Pere Serra .  Retaule de l’Esperit Sant de la   Catedral de Manresa . Detall de la taula central ( La Verge a la Pentecost...
L’estil italogòtic a Mallorca.  Joan Loert  ( Mestre dels Privilegis ).   Retaule del Martiri de Santa Eulàlia  de la Cate...
Detalls del  Retaule de Santa Eulàlia  de la Catedral de Palma de  Joan Loert .
Mestre d’Alaró .  Verge amb el Nin  (1ª meitat del s. XIV).-  El Papa Sant Silvestre o Sant Climent   pintat per un  pinto...
Mestre de Santa Margalida  (o  del   Bisbe Galiana ?).  Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena  (1372).
Mestre del Bisbe Galiana .  Retaule de Sant Pau  (Museu Diocesà de Palma).-  Església de Santa Eulàlia.  Detall del  Retau...
Mestre de Sant Mateu .  Retaule de Sant Mateu i   Sant Francesc  (1377) de la Catedral de Palma.
Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del  Retaule de la Seu . Abaix, a la dreta  Sant Francesc renu...
<ul><li>El trasllat de la cort pontifícia a Avignon va tenir conseqüències importants per a la pintura, donat que allí es ...
Característiques <ul><li>Estilització  de les figures. </li></ul><ul><li>Afecció a la  línia corba  (plegats amb abundant ...
LOCHNER   <ul><li>“ ADORACIÓ DELS REIS” </li></ul><ul><li>“ JARDÍ DEL PARADÍS” </li></ul>De pintura de cavallet es conserv...
GERMANS LIMBURG “ MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry
4) GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS) <ul><li>La pintura és coetània al desenvolupament del primer Renaixement en Itàlia (...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Pintura gòtica

3,488

Published on

Published in: Education
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,488
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
118
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Pintura gòtica"

  1. 1. Pintura gòtica Van der Weyden La Magdalena Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone Crist mort Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini
  2. 2. ART GÒTIC Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó
  3. 3. La pintura gòtica
  4. 4. Característiques <ul><li>Funció decorativa de temples, principalment , però t ambé d’ajuntaments, palaus, castells (particulars) … </li></ul><ul><li>La pintura mural perd importància, ja que el seu lloc l’ocupa la vidriera , excepte a Itàlia . </li></ul>
  5. 5. Característiques <ul><li>La vidriera fa que es reservi la pintura com a tal per a taules ( retaules , díptics, tríptics , políptics ) i miniatures . </li></ul>
  6. 6. C aracterístiques <ul><li>S’utilitzen altres SUPORTS : </li></ul><ul><ul><li>Vitralls. </li></ul></ul><ul><ul><li>Codis miniats (Scriptoria). </li></ul></ul><ul><ul><li>Pintura sobre taula: Retaules. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tapissos (parets dels castells). </li></ul></ul>
  7. 7. Característiques <ul><li>La temàtica és religiosa , preferentement, tot i que apareixen escenes costumistes, retrats… </li></ul>Matrimoni Arnolfini , Jan v an Eyck
  8. 8. Característiques <ul><li>Abandó de la rigidesa . </li></ul><ul><li>Més expressivitat i realisme. </li></ul>Deposició de la creu , Van der Weyden <ul><li>Figures planes o ingràvides. </li></ul>
  9. 9. Característiques Cerca la profunditat (amb fons arquitectònics o paisatges).
  10. 10. Característiques <ul><li>Mostra sentiments, estats d’ànim. </li></ul><ul><li>Un colorit variat, amb tonalitats. </li></ul><ul><li>Tècnica : Ús del tremp . El fresc a Itàlia , i innovació de l’ oli del segle XV a Flandes, gràcies als Van Eyck. </li></ul>
  11. 11. Característique s <ul><li>AUGMENT DEL REALISME. </li></ul><ul><li>PAISATGE. </li></ul><ul><li>RETRAT. </li></ul><ul><li>NATURALESA MORTA. </li></ul><ul><li>ENRIQUIMENT ICONOGRÀFIC. </li></ul><ul><li>PINTURA: </li></ul><ul><li>-CROMÀTICA. </li></ul><ul><li>-NATURALISTA. </li></ul><ul><li>-NARRATIVA. </li></ul><ul><li>-I DRAMÀTICA. </li></ul>
  12. 12. EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><li>(final XII-XIII) </li></ul><ul><li>2) ITALO-GÒTIC (1250-1400) </li></ul><ul><li>3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425) </li></ul>
  13. 14. 1) GÒTIC LINEAL (Franco-gòtic o Estil vidriera, segles XIII-XIV) <ul><li>Tipus de pintura inspirada en les vidrieres, por això seran importants les línies del dibuix que limiten les superfícies colorejades amb vius colors (traç negre gruixut que recorda l’emplomat dels vitralls). </li></ul><ul><li>Interessa la lluminositat del color pla, més que les gradacions o matissos tonals. </li></ul><ul><li>Sovint el fons encara és daurat o monocrom, i ressalta les figures. </li></ul>
  14. 15. Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ ingenuïtat”, amb la finalitat de què el contingut hi arribi millor a l’home vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure l’espectador.
  15. 16. Vidrieres
  16. 17. Vidrieres <ul><li>Destaquen els vitralls de: </li></ul><ul><li>Saint Chapelle , París. </li></ul><ul><li>Catedral de Lleó , Espanya. </li></ul><ul><li>Catedral de Canterbury , Anglaterra. </li></ul>
  17. 18. Vitralls de la Catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila .
  18. 19. … i rosasses
  19. 20. Rosasses de Nôtre-Dame i de la Sainte Chapelle de París.
  20. 21. Miniatures Destaquen les que il·lustren les ”C antigas de Santa María ” .
  21. 22. Miniatures
  22. 23. Miniatures <ul><li>En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectònics, la seva riquesa cromàtica i els fons d’or. </li></ul><ul><li>Són exemples: les Bíblies historiades per la seva riquesa iconogràfica i els Salteris : </li></ul><ul><li>” Reina Blanca de Castilla” . </li></ul><ul><li>” San Luís” . </li></ul>
  23. 24. Pintura de transició del romànic al gòtic Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta. Museu de Mallorca . C ONTECTUALITZACIÓ: Balears
  24. 25. Estil francogòtic o gòtic lineal . Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma . Fragments de retaule. C ONTECTUALITZACIÓ: Balears
  25. 26. Estil francogòtic . Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) . Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lineal: la línia predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans, temes senzills. C ONTECTUALITZACIÓ: Balears
  26. 27. Pintura mural de gòtic lineal . Assalt a Medina Mayurqa . Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).
  27. 28. Transició del Romànic al gòtic . Escola castellana . Crucifixió i Pantocràtor (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  28. 29. Període francogòtic. La il·lustració de manuscrits amb miniatures . Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins .
  29. 30. Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca, Jaume II. El camarleng i dos cambrers netejen i ornen la cambra reial , i a l’altre veim la taula del Rei . Mostra de miniatures de pintura de gòtic lineal .
  30. 31. Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull .
  31. 32. EVOLUCIÓ <ul><li>4) FLAMENC (XV) </li></ul><ul><li>1) GÒTIC LINEAL </li></ul><ul><li>(Franco-gòtic) </li></ul><ul><li>(final XII-XIII) </li></ul><ul><li>2) ITALO-GÒTIC (1250-1400) </li></ul><ul><li>3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425) </li></ul>
  32. 33. 2.A) ESCOLA ROMANA (DUCENTO) <ul><li>Etapa inicial de la pintura gòtica, a la que correspon mosaics i les pintures de: </li></ul><ul><li>JACOPO TORRITI. </li></ul><ul><li>PIETRO CABALLINI </li></ul><ul><li>GIUNTA PISANO </li></ul><ul><li>CIMABUE : 1r exponent escola de Florència, mestre de Giotto. Acusa encara influència bizantina (fons daurat i mirada cap a l’espectador), però més volum i les imatges perden la frontalitat. </li></ul>
  33. 34. CIMABUE (1240-1302). Pantocràtor de l’absis del Duomo de Pisa. Encara es nota la inspiració bizantina.
  34. 35. CIMABUE . Verge en Majestat ( Maestà) del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb daurats i visions frontals; i Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Assís, obra d’intens dramatisme.
  35. 36. 2.B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GÒTIC <ul><li>Dues escoles en Toscana: </li></ul><ul><ul><li>2.B.1) Florència: Cimabue (Cenni di Peppo) i Giotto di Bondone . </li></ul></ul><ul><ul><li>2.B.2) Siena: Duccio di Buoninsegna,Simone Martini, i germans Lorenzetti . </li></ul></ul><ul><li>Durant l’Edat Mitjana, Itàlia manifestarà una forta personalitat artística que la diferenciarà de la resta d’Europa degut, sobretot, a tres circumstàncies: </li></ul><ul><li>Supervivència de la tradició tardoromana. </li></ul><ul><li>Forta influència bizantina: </li></ul><ul><li>I adaptació particular del gòtic. </li></ul><ul><li>Aquestos tres trets donen com a resultat un estil nou, ja que en Europa la pintura estava rellegada als retaules, vitralls i miniatures; per aquesta raó, serà en la pintura mural on es produiran les principals aportacions del realisme pictòric italià. </li></ul><ul><li>Aquesta trajectòria culmina a finals del s. XIII amb la figura de Giotto di Bondone . </li></ul>
  36. 37. GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337) ESCUELA FLORENTINA <ul><li>Fou deixeble de Cimabue , Giotto és un pintor de tradició encara bizantina, però serà un veritable revolucionari de la pintura, anticipant-se al Renaixement. </li></ul><ul><li>Socialment : Va gaudir de gran popularitat i d’una bona situació social, i va participar en assumptes mercantils, essent amic dels banquers de l’època (Bardi, Scrovegni, Peruzzi...). Sol·licitat pel Papa, els Visconti i els Anjou. Lloat per cronistes com Dante. </li></ul><ul><li>Firmà les seves obres, i fou el primer en reivindicar les Arts Plàstiques com a tema de l’esperit i no material. </li></ul><ul><li>Major part de les seves obres són murals o sobre taula. </li></ul>2.B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA MAESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants), pintura sobre taula. Convencionalismes: mirada cap els espectadors, juxtaposició o fons daurat. Novetats: Volum i profunditat.
  37. 38. GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337) <ul><li>Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge ideal de la realitat, sinó de la imatge òptica que tenim d’ella: </li></ul><ul><li>Intenta donar “ existència real “ a les coses que poden ser captadas por la nostra mirada. </li></ul><ul><li>Així mateix, tracta de representar els estats d’ànim , que coneixem per la nostra experiència psicològica. </li></ul><ul><li>Trenca amb la tradició i dóna volum, expressivitat i dramatisme a les seves figures. A més capta el paisatge i la perspectiva. </li></ul><ul><li>Estil ple d’innovacions: realisme, volum, acaba amb frontalitat, profunditat, espais buits perquè personatges es moguin, elements de la naturalesa, gestos… </li></ul>Giotto di Bondone La fugida a Egipte (1305) Cappella degli Scrovegni, Pàdua
  38. 39. <ul><li>CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT </li></ul><ul><li>EXPRESSIÓ DEL SENTIMENT </li></ul><ul><li>Les característiques esmentades les conseguirà gràcies a: </li></ul><ul><li>PINTURES MURALS: </li></ul><ul><li>Decoració Basílica Superior d’Assís , dedicada a Sant Francesc, encara romànic, no estil madur. Imaginació, flors, animals, antecedent Crist Mort. </li></ul><ul><li>Capella Scrovegni , Pàdua. Major perfecció. Vida de Jesús, la Verge, Santa Ana i Sant Joaquim. </li></ul><ul><li>Capella Bardi de l’església de Santa Croce , Florència. Estil plenament format, destaca l’escena de la mort de Sant Francesc. </li></ul><ul><li>PINTURES SOBRE TAULA: </li></ul><ul><li>- MAESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants). </li></ul><ul><li>PROFUNDITAT </li></ul><ul><li>MONUMENTALITAT </li></ul><ul><li>PAISATGE </li></ul>“ Mort de Sant Francesc” Capella Bardi Església de La Santa Croce, Florencia 1320.
  39. 40. Giotto . Escenes de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assís . El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau plè d’armes.
  40. 41. Giotto (1266-1337) . Frescos de l’església d’Assís . Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.
  41. 42. Donació del mantell Giotto di Bondone (1297) Església Sant Francesc d’Assís En Assís
  42. 43. CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT <ul><li>En un espai bidimensional creu necessari representar un espai tridimensional: cosa per la qual va emprar varis recursos perquè l’ull capti les tres dimensions. </li></ul><ul><li>PROFUNDITAT : La resoldrà amb el sombrejat de les figures. Aquest sombrejat també dóna volum a les figures. </li></ul><ul><li>MONUMENTALITAT : Simplifica les figures al màxim i així adquireixen major volum. </li></ul><ul><li>PAISATGE : Apareix com un marc real, on es representen les figures, i els fons plans són substituïts. Els seus paisatges són molt esquemàtics (urbans o rurals) i, fins i tot, a menor escala que les seves figures però creen ja un marc convincent on Giotto desenvolupa les narracions. </li></ul>CAPELLA dell’Arena, SCROVEGNI
  43. 44. CAPELLA dell’Arena, SCROVEGNI <ul><li>La seva obra principal són aquesta sèrie de frescs que va pintar per aquesta Capella de l’ Església de l’Arena en PÀDUA. Són 38 pintures que relaten diverses històries evangèliques. </li></ul><ul><li>3 registres separats per franges i medallons a la volta de canó de sants i profetes. </li></ul><ul><li>Al mur d’accés el Judici Final. </li></ul><ul><li>Sòcol pintat imitant el marbre amb temes al·legòrics (Virtuts o Vicis). </li></ul><ul><li>La família Scrovegni (Arso o Enrico) , rics terratinents, encomana el conjunt per a la Capella familiar. </li></ul>
  44. 45. “ Adoració dels reis mags”. Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni
  45. 46. Diferents frescs de Giotto . Dalt esquerra la Fugida a Egipte , a la dreta el Crist mort o el ”Santo Entierro” , baix la Resurrección de Llàtzer . Capella Scrovegni, Pàdua (1306).
  46. 47. GIOTTO . Capella Scrovegni de l’Església de l’Arena de Pàdua . Fugida a Egipte i Baptisme de Crist . Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc esquemàtic i convencional.
  47. 48. Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua. La trobada de Sant Joaquim i Santa Aina a la Porta Daurada . L’autor dóna volum i modela les formes com si d’escultures es tractàs .
  48. 49. Giotto . Capella Scrovegni . Encontre de Sant Josep amb els pastors . El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobre tot a la part inferior del cos.
  49. 50. GIOTTO : Capella Scrovegni . Rentada de peus de Crist als apòstols i Traició de Judes . Els personatges transmeteten sentiments.
  50. 51. Captura o “ Prendimiento” Giotto di Bondone Capilla Scrovegni
  51. 52. Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua . La Besada del traïdor Judes . El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.
  52. 53. Giotto . Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc renunciant als bens paterns i mostrant els estigmes.
  53. 54. GIOTTO . Pintura mural de la basílica de la Santa Croce de Florència. Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte .
  54. 55. “ Mort de Sant Francesc” , Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florencia 1320.
  55. 56. Giotto . Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc .
  56. 57. 54. CRIST MORT, GIOTTO <ul><li>54. Lamentació sobre Crist mort . </li></ul><ul><li>1267-1337. </li></ul><ul><li>Pintura: fresc. </li></ul><ul><li>200 x 185 cm. </li></ul><ul><li>Capella dell’Arena o Scrovegni, Pàdua, Itàlia. </li></ul>
  57. 58. ” LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT” <ul><li>El tema és Jesús jacent (immediatament després del devallament) envoltat dels personatges testimonis de la Passió: la Verge (acompanyada de les tres Maries: Maria Salomé, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena, amb aureoles bidimensionals i duarades), Sant Joan (deixeble estimat), i Sant Josep d’Arimetea i Nicomedo, contemplen escena en continguda emoció, amb un cel completament ple d’àngels. </li></ul><ul><li>Feta al fresc, tècnica que requereix gran ràpidesa en el treball, cosa que va afavorir la simplificació de la seva composició. </li></ul><ul><li>En aquesta obra existeix ja un espai creat pel sombrejat (volum i profunditat). Per a reforçar aquesta sensació dóna a les seves figures monumentalitat. </li></ul>
  58. 59. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT Introdueix en les seves figures reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre els diferents personatges representats; i ho aconsegueix mitjançant les gesticulacions.
  59. 60. Magdalena. La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut). Sant Joan obre els braços cap endarrere amb un gest angoixat (intens dolor). Gran dramatisme, demostrat a través del gest patètic dels personatges.
  60. 61. RECURSOS EFECTISTES <ul><li>Personatges asseguts d’esquena – il·lusió òptica- , donat que l’espectador sent més pròximes aquestes figures ( sensació de profunditat ). </li></ul>
  61. 62. MARC PAISATGÍSTIC <ul><li>- Encara és molt esquemàtic, i es subordina al fet narrat, perquè el paisatge muntanyós i rocós (el Gòlgota?), despullat de vegetació (només n’hi ha un arbre sense fulles a l’esquerra del personatges), no guarda relació amb la figura humana, però les figures sí tenen totes la mateixa proporció. </li></ul><ul><li>Unes estribacions muntanyoses s’intueixen en el fons. És l’inici de representar de manera naturalista uns personatges reals amb un context real (el paisatge). </li></ul><ul><li>Se supera, així, l’estil tardobizantí i es recupera la tradició artística clàssica. </li></ul><ul><li>L’ús del paisatge i d’una perspectiva vacil·lant (figures monumentls d’esquena) és considerat un artifici il·lusori inventat per Giotto, precursor de Massaccio i Piero de la Francesca. </li></ul>
  62. 63. A la part superior de la composició, sobre un cel blau intens,10 àngels contorsionats comparteixen el dolor de l’escena inferior. <ul><li>Àngel contorsionat (damunt de Sant Joan) eleva la meitat del seu cos i deixa la resta en segon pla. </li></ul>
  63. 64. <ul><li>Està simplificada al màxim, evitant tot allò anecdòtic i els petits detalls, amb la finalitat de no distreure l’espectador del tema central. </li></ul><ul><li>Jesús és l’eix central , i al seu voltant es disposen la resta de les figures. </li></ul><ul><li>Àngels en un moviment descendent que convergeix en Jesús. </li></ul><ul><li>Figures assegudes immòbils (en contraposició a Sant Joan). </li></ul><ul><li>Original: No simetria , escena principal a l’esquerra, dóna mès naturalisme i credibilitat. </li></ul>COMPOSICIÓ
  64. 65. <ul><li>La tensió continguda i la intensitat emotiva de la composició mostren la gran decisió de Giotto, a més de conferir personalitat pròpia als personatges (tant en fesonomies com en gestos). </li></ul><ul><li>Posició obliqua de les figures, menys els dos de la dreta (Sant Josep d’Arimetea i Nicomedo) i l’arbre (únics referents vertical s de la composició). </li></ul><ul><li>Natura en dol , un arbre mort. </li></ul><ul><li>Contrast entre l’ actituds serenes dels personatges de la dreta i la patidora, i l’actitud de la resta. </li></ul>COMPOSICIÓ
  65. 66. <ul><li>El seu mestre, Cenni di Peppo , CIMABUE , gran pintor d’obra i vida desconegudes. </li></ul><ul><li>GIOTTO desenvoluparà la tècnica del mestre: Acaba amb el fons d’or com símbol celestial. </li></ul><ul><li>La pintura florentina de Giotto combina tradició romana amb conceptes gòtics, i els personatges prefiguren els de Massaccio i Miquel Àngel , és a dir, camina cap al Renaixement . </li></ul>
  66. 67. 2.B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA) <ul><li>Sentit líric, aristocràtic. </li></ul><ul><li>Apogeu de l’estil tradicional bizantí. </li></ul><ul><li>Influència del gòtic francès. </li></ul><ul><li>Elegància, sentit preciosista, decorativisme i gràcia. </li></ul><ul><li>Es diferencia i es contraposa a l’estil de l’escola florentina giottesca, carregada d’uns tons forts i de dramatisme. </li></ul>Guidoriccio da Fogliano , 1328. Fresc. Palazzo de Siena Simone Martini <ul><ul><li>2.B.2) Siena: Duccio di Buoninsegna,Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo . </li></ul></ul>
  67. 68. DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319) “ MAESTÀ” del Duomo de Siena <ul><li>Preferència per la línia bella enlloc de la massa sòlida. </li></ul><ul><li>Obres més destacades: Madonna Rucellai i la Maestà (enorme fusta apaïsada per a la Catedral). </li></ul>
  68. 69. Madonna Ruccellai Duccio
  69. 70. El Trecento italià . Escola de Siena . DUCCIO . La “Maestà ” de la Catedral de Siena. Taula central del políptic.
  70. 71. Duccio . Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge. Maestà de la Catedral de Siena .
  71. 72. DUCCIO . Detall de la predel·la de la “Maestà” de Siena ( Matança dels Innocents ).- Detall d’una obra de Duccio a la National Gallery de Londres ( “Àngels músics i àngels cantaires” ).
  72. 73. SIMONE MARTINI ( Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>U n dels millors pintors del Trecento . </li></ul><ul><li>Obres que DESTAQUEN : </li></ul><ul><li>MAESTÀ </li></ul><ul><li>ANUNCIACIÓ </li></ul><ul><li>Condotiero GUIDORRICCIO </li></ul>
  73. 74. <ul><li>Ciutats-estat italianes (ss. XII-XIII), domini comerç Mediterrània oriental , inversió en art. </li></ul><ul><li>Cisma d’Occident d’església catòlica(1378-1417). Mort Gregori XI, dos papes simultanis: Urbà VI a Roma , i Climent VII a Avinyó , seu de França (1305-76) luxe, riqueses. </li></ul><ul><li>1ª obra reconeguda és un Gran fresc de la Majestat de Maria (1315) , situada a la sala del Consell dels Ancians al palau comunal, Siena. </li></ul>MAESTÀ
  74. 75. MAESTÀ , SIMONE MARTINI Palau Comunal Consell Ancians (Siena) <ul><li>Imatge de la Verge, reina de la ciutat, ella que era la salvació de Siena, va ser encarregada perquè presidís les deliberacions. </li></ul><ul><li>Característiques : Gust pel color, ocres , cas del color terra torrada de Siena natural; traç net o nítid que fa destacar les figures i els objectes en l'espai. Un antecedent de l’Escola de Siena va ser l'art dels miniaturistes de les abadies benedictines. </li></ul>
  75. 76. <ul><li>1317 es traslladarà a Nàpols, al servei de Robert d’Anjou (pintures familiars, cortesanes i religioses). </li></ul><ul><li>Fresc mural ( 1328) retrat del condottiero Guidoriccio da Fogliano en el Palau Públic de Siena . Extraordinari retrat eqüestre, en el qual destaca la figura grandiosa i solitària del condotiero (gran heroi de la ciutat de Siena) sobre un fons de paisatge evanescent. </li></ul>
  76. 77. Condotiero Guidoriccio da Fogliano 1328. Fresc. Palazzo de Siena <ul><li>S’ha discutit l’atribució del Guidorriccio a Simone Martini , per la seva modernitat se l’ha considerat posterior. </li></ul><ul><li>Però se sap que el retaule de L’Anunciació (1333) fou un encàrrec posterior, per a la catedral de Siena en el qual ell executà la zona central i el pintor Lippo Memmi (el seu cunyat) les zones laterals. </li></ul><ul><li>Mor a Avinyó (després de servir molts anys al palau dels papes), seu d'una de les principals corts d’Europa , on el seu estil era ben acceptat , en canvi, no ho eren les innovacions de Giotto i de l' escola florentina . </li></ul><ul><li>Segons la llegenda, a Avinyó Martini hi pintà el retrat de Laura , l'estimada de l‘amic Petrarca , el poeta , però no se sap si fou una invenció perquè mai s'ha sabut si Laura era una dona real. </li></ul>
  77. 78. SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ . Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls típicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.
  78. 79. ANUNCIACIÓ SIMONE MARTINI ( Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>Tríptic . Part central més alta: 184 alt x 114 cm ample. Laterals: 105 alt x 48 cm d’alt. </li></ul><ul><li>Remat d’ arcs gòtics . </li></ul><ul><li>Part central més ampla i important: Anunciació . Obra de Simone Martini . </li></ul><ul><li>Laterals i tondos obra de Lippo Memmi (cunyat). </li></ul><ul><li>Esquerra: Sant “Ansano ”: patró de Siena, du la bandera de la Resurrecció que simbolitza la victòria sobre la mort, i la fulla de palma representa el martiri patit durant la seva mort. </li></ul><ul><li>Dreta Santa Julieta : mà amb la fulla de la palma, i en canvi, a l’altra du una creu. </li></ul><ul><li>Tondos profetes Jeremies, Ezequiel, Isaïes i Daniel . </li></ul>
  79. 80. SIMONE MARTINI ( Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>Escena (cambra interior) de distribució clàssica . </li></ul><ul><li>Fons daurat , esdevé paret de la cambra, sembla obrir-se a galeria exterior porticada. </li></ul><ul><li>Terra de gradacions d’ocres , dóna sensació de profunditat (paviment de marbre és la part visible de l’habitació). </li></ul><ul><li>Davant del fons daurat i sobre el terra, es troben els dos personatges principals. </li></ul><ul><li>Esquerra l' arcàngel Gabriel transmet seriós el missatge a Maria, amb els abillaments típics de les corts celestials i part de les seves vestidures ondejant al vent. </li></ul><ul><li>Maria , personatge central de la dreta. </li></ul>
  80. 81. <ul><li>Al centre de la imatge: un gerro amb lliris , símbol de la puresa immaculada o virginitat de la Verge. </li></ul><ul><li>A la part superior, sota l’arc apuntat central, la paloma blanca de l’Esperit Sant , en posició descendent, i rodejada pels caps de petits àngels querubins de quatre ales. </li></ul>
  81. 82. <ul><li>A l’esquerre: Representació d’un àngel de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament incurvat, que anuncia a Maria el destí que espera que accepti: ser la mare de Déu. </li></ul><ul><li>De la seva boca surten les paraules daurades de l'Evangeli de Sant Lluc : “ Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum ”. </li></ul><ul><li>A la mà una branca d’olivera , símbol de la pau. </li></ul><ul><li>És una figura andrògina ; els plecs flotants del seu mant indiquen, molt hàbilment, la seva aparició, de sobte, que deixa a la Verge cohibida. </li></ul><ul><li>Per la imatge tan refinada de l’arcàngel , tan bell, tan civilitzat i tan ornamentat, que quasi té qualitat de joia, Simone ha estat considerat el major orfebre de la pintura . </li></ul>
  82. 83. <ul><li>A la dreta , la Verge asseguda i amb un llibre a la mà, presenta un cànon molt allargat . </li></ul><ul><li>Estava llegint i, sorpresa, retrocedeix en un moviment d’humilitat i confusió, a la mateixa vegada que es gira per veure el missatger. Maria, com un gest de temor , es tanca la capa del vestit. </li></ul><ul><li>S’estableix una relació entre tot dos personatges, la frase: “ Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum ” escrita com sortint de la boca de l’àngel. </li></ul><ul><li>La posició del cos de Maria desprèn una nova expressivitat , igual que el rostre que manifesta un cert escepticisme davant les paraules de l'àngel Gabriel. </li></ul><ul><li>El banc on es seu la Verge té profunditat , és a dir, té tres dimensions igual que el llibre sostingut en les seves mans, en el qual penetra la llum per les pàgines entreobertes. L’ execució és tan primorosa que sembla , fins i tot, una miniatura . </li></ul>
  83. 84. <ul><li>La Verge ja no la presenta com la típica silueta bizantina , per exemple de DUCCIO , sinó que es una elegant dama com les que Simone Martini veu en el país, fina, rossa, amb uns llavis d'expressió delicada, que du una corona real com si fos una reina, corona que es distingeix del nimbe daurat. </li></ul>Madonna Ruccellai Duccio
  84. 85. <ul><li>Totes les figures estan pintades sobre un fons de color daurat resplendent, que dota a tota l’obra d’una gran espiritualitat. </li></ul><ul><li>Malgrat el fons daurat aconsegueix certa idea de PERSPECTIVA al col·locar el gerro i un moble en el fons. </li></ul><ul><li>El contrast, entre el fons d'or i les figures, dóna contorn als objectes i als personatges, sobretot, a través del tractament subtil i delicat de la línia. </li></ul>
  85. 86. <ul><li>COMPOSICIÓ : </li></ul><ul><li>S'equilibra en una estructura simètrica , en la qual els dos personatges s'obren en sengles corbes divergents per a ampliar l'espai de la composició. </li></ul><ul><li>Cal destacar com s’han encaixat les dues imatges en la complicada forma del retaule: </li></ul><ul><li>- Les ales de l’ arcàngel queden emmarcades per l’ arc apuntat de l’esquerre. </li></ul><ul><li>- La figura de la Verge retrocedeix, per quedar protegida sota l’arc de la dreta . </li></ul><ul><li>- Mentre l’ espai buit del mig s’omple amb el gerro i el colom . </li></ul>
  86. 87. <ul><li>Les distàncies entre els personatges i les mides són més realistes (comparades amb l’obra de Lorenzetti). </li></ul><ul><li>En les robes de la Verge es pot advertir un nou detallisme, a la zona inferior de l’esquerra, la tela mostra un doblecs , gràcies als jocs de llums i ombres . </li></ul><ul><li>D’aquesta manera podem veure com sobre els fons daurat entre l’àngel i la Verge , existeix l’aire per modelar l’espai, és a dir, existeix una distància que podem conèixer , així mateix podem sentir que el paviment esta fet d’una pedra que podem , en un sentit figurat, trepitjar . </li></ul>Anunciació de Lorenzetti (1344)
  87. 88. <ul><li>Martini, com tants de pintors gòtics, encara no aconseguí reflectir-la de forma naturalista , si bé al voltant de la Verge la llum està un poc més treballada, sobretot en el llibre entreobert que du a la mà dreta, per on penetra la llum en les seves pàgines entreobertes . </li></ul><ul><li>La resplendor de l’or i del color és una metàfora apta per a l’Anunciació de la Verge com ho va descriure Jacobo de la Voràgine: ...&quot;el poder del Altísimo cayó sobre ella mientras la luz incorpórea de la divinidad tomó cuerpo humano en ella, lo que la hizo capaz de llevar a Dios&quot;. </li></ul><ul><li>El gust per la línia cal·ligràfica , per l' elegància , caracteritza la pintura de Martini. L'elegància es nota en la forma de pintar les ales , de col·locar els dits , dels doblecs del vestit , etc. </li></ul>LLUM :
  88. 89. SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) <ul><li>R ostres ovalats i ulls allargats. Tota la composició respons a una concepció idealista que es manifesta en les formes àgils i ondulades , així com en la utilització dels colors purs , sobretot el blau i rosa , que destaquen sobre l’or del fons . </li></ul><ul><li>Fins i tot, l’espai entre les dues figures sembla tremolar amb la salutació de l’àngel (Ave Maria, gratia plena…). </li></ul><ul><li>El lirisme que traspua sembla més proper a les il·lustracions dels manuscrits francesos ( miniatures ) que no a les formes volumètriques de Giotto. </li></ul>
  89. 90. <ul><li>El gerro del trespol de tons daurats, situat al centre, davant la paret també daurada, conté 4 lliris de tija llarga amb petites fulles, que al final acaba en una sèrie de flors d’un blanc resplendent , en forma de campaneta, i que resulten ser un esclat de llum i perfum que anuncia l’arribada de l’estiu. </li></ul><ul><li>LLIRI, flor de gran simbolisme a la mitologia grega i encara queda el sentit o símbol de bones intencions en la cultura popular. </li></ul><ul><li>Coneguda com Lliri de Sant Josep , podria ser que Martini col·loqués els lliris intencionadament en el centre, per referir-se a la importància del que seria l’espòs, d’una mare verge, i pare putatiu del nin Jesús , el qual naixeria per obra i voluntat de Déu a través de la intercessió de la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat, l’ESPERIT SANT , representat en forma de colom sobre Maria. </li></ul>SIMBOLOGIA:
  90. 91. <ul><li>Petit arbre o BROT VERD evoca a Jesús, que és l’ Arbre de la Vida , símbol de la vida eterna , la qual va portar Crist quan va venir al món, i amb la seva mort redemptora en la creu es va convertir ell mateix en arbre de Vida, i per això es va convertir en la perpètua primavera d'esperança . </li></ul><ul><li>Arbre de la Vida (segons Gènesi) va ser concedit a Adam en el paradís, l' arbre del coneixement del bé i el del mal , contenia el fruit prohibit, el qual va provocar sofriments després de la desobediència d’Adam i Eva, que dóna lloc al moment del pecat original . </li></ul><ul><li>El fet entronca, precisament, amb la tradició que explica aquest retaule, Jesús va ser concebut sense intervenció de cap Home, i sí per la de l’Esperit Sant, Maria va romandre abans, durant i després de l'embaràs verge , per això Jesús va néixer lliure de pecat original. </li></ul><ul><li>El cristianisme va donar un sentit cristià a antigues tradicions que empraven branques verdes , per exemple els egipcis usaven brots verds com expressió sagrada del triomf sobre la mort , pels romans les branques verdes eren signe de fertilitat , etc. </li></ul>
  91. 92. Madonna of the Annunciatio Simone Martini Panel of diptych Tempera on wood The Hermitage St. Petersburg, Russia * El LLIBRE entreobert, que du a la mà Maria, podria indicar que va més enllà del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de l’època tenien accés a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc. SIMBOLOGIA:
  92. 93. <ul><li>És continuador de Duccio a qui va superar. </li></ul><ul><li>La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE: </li></ul><ul><li>Color de tradició bizantina, daurat al fons i aureoles (mosaics de Venècia o Ravenna). </li></ul><ul><li>Les característiques de l'Escola sienesa: preciosisme , exquisidesa i gran sensibilitat . </li></ul><ul><li>Però el conjunt respira un aire modern , són visibles les influències del gòtic francès : linealitat , plena de delicadesa , que entronca amb el gust i el refinament de la nova aristocràcia urbana . </li></ul><ul><li>Des d’ Avinyó impactà en la història de la pintura (taula i miniatures, escoles franceses i flamenques), és antecedent i decisiu per a la difusió del gòtic internacional . </li></ul><ul><li>Tansforma el llenç en un espai tridimensional: l’aire separava personatges i objectes . </li></ul><ul><li>- Estilització dels cossos (es diu que per influència de la miniatura). </li></ul><ul><li>Amanerament de les figures. </li></ul><ul><li>- Capacitat de fer percebre la magnificència de les teles dels vestits . </li></ul>Simone Martini Estil
  93. 94. <ul><li>Retaule de l'Anunciació reconegut com una de les obres mestres de la pintura gòtica i, a més, és una de les pintures més influents de Simone Martini . </li></ul><ul><li>Aquesta pintura elegant va tenir una àmplia difusió per Europa, amb importants repercussions a Catalunya . </li></ul><ul><li>Possiblement és l’obra en la qual podem veure amb major claredat la dualitat d’influències en les quals es movia l’artista, així com, també, tímids precedents del Renaixement . </li></ul>
  94. 95. Trecento. Escola de Siena . Germans Lorenzetti ( Pietro i Ambrogio ). Verge amb el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la llet d’ Ambrogio (Seminari de Siena)
  95. 96. PIETRO LORENZETTI <ul><li>Germà major. Pintor preferentment de Verges, i en creà un tipus característic: </li></ul><ul><ul><li>Representada tranquila, plàcida (apacible). </li></ul></ul><ul><ul><li>Més bé grossa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Rostre rodó i ulls rasgats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Expressió suau . </li></ul></ul>
  96. 97. AMBROGIO LORENZETTI (germà petit, pinta murals com els de l’Ajuntament) <ul><li>ALEGORIES DE LA PAU. </li></ul><ul><li>BON GOVERN DE LA CIUTAT. </li></ul><ul><li>BON GOVERN EN EL CAMP. </li></ul><ul><li>EL MAL GOVERN. </li></ul><ul><li>1ª vegada temes urbans. </li></ul>
  97. 98. Ambrogio Lorenzetti . Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat. El Bon Govern : “Al·legoria de la Pau”
  98. 99. Ambrogio Lorenzetti . Palau Públic de Siena. Al·legoria del Bon Govern. El Camp i la Ciutat ben governats (detalls).
  99. 100. Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets de l’església del poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final , el Paradís i l’ infern . Aquí veim el càstic infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstic contra els envejosos i superbs.
  100. 101. Escola de Siena. Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento. Càstics contra la luxúria i contra l’avarícia . Col·legiata de Sant Gimignano
  101. 102. Mestres d’influència italogòtica a Catalunya. L’introductor fou FERRER BASSA , que va decorar la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes.- Detall de Sant Francesc i Santa Clara.
  102. 103. Estil d’influència italiana a Catalunya : Germans Serra . Al Retaule de Sigena varen col·laborar els dos germans ( Jaume i Pere ).- La Verge i el Nin envoltada d’àngels és obra que Pere Serra va fer tot sol.
  103. 104. Pere Serra . Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa . Detall de la taula central ( La Verge a la Pentecosta ) i de dues laterals . Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.
  104. 105. L’estil italogòtic a Mallorca. Joan Loert ( Mestre dels Privilegis ). Retaule del Martiri de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma .
  105. 106. Detalls del Retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert .
  106. 107. Mestre d’Alaró . Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV).- El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376).
  107. 108. Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana ?). Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).
  108. 109. Mestre del Bisbe Galiana . Retaule de Sant Pau (Museu Diocesà de Palma).- Església de Santa Eulàlia. Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai).
  109. 110. Mestre de Sant Mateu . Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral de Palma.
  110. 111. Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu . Abaix, a la dreta Sant Francesc renuncia als bens paterns .
  111. 112. <ul><li>El trasllat de la cort pontifícia a Avignon va tenir conseqüències importants per a la pintura, donat que allí es reuniren artistes italians (Simone Martini) i francesos, que donà lloc al naixement d’un estil nou, que uneix l’elegància sinuosa i el preciosisme cromàtic de l’escola Sienesa, la serenitat de les creacions toscanas, i l’espirit cavalleresc francès. </li></ul><ul><li>A més acudiran artistes flamencs i holandesos de les refinades corts de París i Borgonya. </li></ul>3) ESTIL INTERNACIONAL o CORTESÀ ( S. XV)
  112. 113. Característiques <ul><li>Estilització de les figures. </li></ul><ul><li>Afecció a la línia corba (plegats amb abundant moviment). </li></ul><ul><li>Tendència a introduir detalls, aparentement naturalistes, però amb significat simbòlic (influència flamenca). </li></ul><ul><li>Es representen, casi sempre als donants (retrats) i temes de la vida quotidiana. </li></ul><ul><li>Es crea un tipus de paisatge místic , ple de verdor, amb multitud de petites flors, on el Bon Jesús sol jugar amb els àngels . </li></ul><ul><li>Aquest estil representa l’acabament del cicle evolutiu del gòtic francès , donat que el següent estil -el gòtic flamenc - reaccionarà contra ell. </li></ul><ul><li>Els grans mecenes seran la Cort francesa de Carles el Savi , i la dels seus german el duc de Berry i el duc de Borgonya . Sobretot seran clients de la miniatura , ja que es faran decorar llibres molt luxosos que són veritables quadres. </li></ul>
  113. 114. LOCHNER <ul><li>“ ADORACIÓ DELS REIS” </li></ul><ul><li>“ JARDÍ DEL PARADÍS” </li></ul>De pintura de cavallet es conserva molt poca: <ul><li>Artistes més destacats: </li></ul><ul><li>Gentile da Fabriano (Itàlia). </li></ul><ul><li>Germans Limburg (miniaturistes, França). </li></ul><ul><li>Robert Campin (Flandes, transició). </li></ul><ul><li>Península Ibèrica: Ramon de Mur, Lluís Borrassà, Bernat Martorell i Nicolàs Francès . </li></ul>
  114. 115. GERMANS LIMBURG “ MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry
  115. 116. 4) GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS) <ul><li>La pintura és coetània al desenvolupament del primer Renaixement en Itàlia (paral·lelament al Quatrocento). </li></ul><ul><li>Pintors de Flandes (XV).Professionals amb lents i durs aprenentages. </li></ul><ul><li>Clientela religiosa, però sobretot rebran encàrrecs de burgesos i banquers, que detallaven amb precisió llurs comandes. </li></ul><ul><li>Obres de petites mides per ornamentar cases particulars. </li></ul><ul><li>Sovint tríptics, laterals amb bisagres, que serviran de portes a la central, i les cares externes es pinten amb grisalles, que imiten l’efecte d’una escultura. </li></ul>“ Renaixement del Nord” Gòtic Flamenc a altre Ppt
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×