MAPA 7. MODELS (18)

1,025 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,025
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

MAPA 7. MODELS (18)

  1. 1. MAPA 7 (18 models)ESPANYA DELS REIS CATÒLICS MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) 2012-13 Maria Assumpció Granero Cueves
  2. 2. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (B1-T3)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics desprès de les conquestes de Granada i Navarra. Cal començar el comentari o lectura del MAPA 7 especificant els objectius de la política exterior d’aliances dels Reis Catòlics amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitat d’aïllar França, que perseguia l’hegemonia interior i europea, i que va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats (dels seus fills), sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris: L’any 1492: Conquesta de Granada (1482-1492). L’any 1492: Descobriment d’Amèrica. L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1658 que es perdran al Tractat dels Pirineus). L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries. Entre 1497 i 1510, després de la conquesta de Granada, els castellans realitzen expedicions al nord d’Àfrica. Continua l’esperit de croada contra a l’infidel, després de la derrota de Boabdil. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nord africana: Melilla (1497), el Peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria, 1510) i Trípoli (Líbia). L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal (unions matrimonials). Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova). Acabar el comentari fent referència als trets fonamentals del sistema polític de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics, tot i que sigui tan sols enumerant com ho van poder dur a terme i aportant qualque característica a l’organigrama de les institucions: Santa Hermandat, Inquisició, Sistema polisinodial, virreis, governadors i corregidors, Cancilleries i Audiències, Mayorazgo, Ordes Militars, Sentència Arbitral de Guadalupe..., etc.).
  3. 3. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (B1-T3)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics desprès de les conquestes de Granada i Navarra.
  4. 4. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 1)
  5. 5. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 2)
  6. 6. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 3)
  7. 7. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 4)
  8. 8. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 5)
  9. 9. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 6)
  10. 10. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 7)
  11. 11. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 8)
  12. 12. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 9)
  13. 13. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 10)
  14. 14. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 11)
  15. 15. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 12)
  16. 16. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 13)
  17. 17. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 14)
  18. 18. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 15)
  19. 19. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 16)
  20. 20. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 17)
  21. 21. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (model 18)
  22. 22. RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ • Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat en tots els seus territoris, existien diferències entre la Corona de Castella i la d’Aragó CASTELLA ARAGÓGran extensió territorial, riquesa econòmica i Menor extensió territorial, riquesa econòmica ipoblació. població.Organització comercial potent i en creixement, El comerç català arrastrava una profunda crisi des delbasada en gran mida en l’exportació de llana. període anterior.Era un estat unit: Tres regnes : ARAGÓ, CATALUNYA, VALÈNCIA govern únic per a tot el territori, amb: unes Corts, institucions pròpies una moneda Corts distintes sense duanes internes duanes internesLa monarquia castellana no estava sotmesa al En la corona aragonesa el concepte feudal de pacte impediacontrol de les Corts. “El rei a Castella comanda que el rei modifiqués la legislació sense el consentiment demolt”(decicionisme transcendentalista). les Corts. “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant” (normativisme historicista). La monarquia dels Reis Catòlics es basà en la primacia de Castella sobre Aragó, degut a la seva major potència i dinamisme.

×