MAPA 19. MODELS (15)

601 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
601
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

MAPA 19. MODELS (15)

  1. 1. MAPA 19 (15 models) DESCOLONITZACIÓ D’ÀFRICA MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Us present distints models del MAPA 19 sobre la descolonització dels territoris africans que eren colònies espanyoles. Descolonització que va tenir lloc durant el segle XX. Cal començar el comentari emmarcant el fet en la conjuntura de la darrere fase del franquisme (crisi o descomposició); exposar a continuació les causes que conduïren a Espanya a anar cedint o donant la independència als diferents territoris africans, que havien estat les seves colònies, esmentant-los per ordre cronològic d’autonomia, per acabar fent referència a les conseqüències i/o problemes generats i que encara avui en dia no han tingut una solució satisfactòria (Sàhara Occidental, per exemple). El MAPA 19 va sortir a les PAU: setembre 2010, opció B; el model 1 de mapa presentat, correspon al mateix de l’examen, però no era molt explícit, per això us he aportat d’altres on es pot observar com esdevenen independents els diferents territoris. El guió pautat que acompanyava el mapa de PAU fou: a.- Comenta aquest mapa dels territoris espanyols a Àfrica al segle XX i la seva descolonització, indicant com a mínim (2’5 punts): - Moment aproximat de l’evacuació espanyola del Marroc i del Sàhara. - Conflictes sorgits al voltant de l’evacuació espanyola en algun d’aquests territoris. - Qualsevol altre aspecte que creguis oportú. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA (B3-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de la descolonització espanyola del nord d’Àfrica (Marroc, Sidi Ifni, Sàhara). PAU: setembre 2010, opció B.
  3. 3. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA (B3-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de la descolonització espanyola del nord d’Àfrica (Marroc, Sidi Ifni, Sàhara). PAU: setembre 2010, opció B (consultar examen UIB).
  4. 4. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod0
  5. 5. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 1 (aquest model va sortir a examen UIB).
  6. 6. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2
  7. 7. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 3
  8. 8. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana El període entre 1969-1975 és la fase de crisi o de descomposició de la dictadura franquisme. A nivell polític, el règim rep, cada vegada, més pressions tant internes com externes perquè es democratitzi, fruit n’és l’ “Estatuto de Asociaciones Políticas” (conjunt de mesures per obrir el règim), però el denominat “espíritu del 12 de Febrero” quedarà en un formalisme, perquè Carlos Arias Navarro caurà en mans dels immobilistes i no és capaç de dur a terme cap reforma democratitzadora. Els ministres oberturistes dimiteixen i Arias queda en mans del búnquer.
  9. 9. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana El període entre 1969-1975 és la fase de crisi o de descomposició de la dictadura franquisme. A nivell polític, el règim rep, cada vegada, més pressions tant internes com externes perquè es democratitzi, fruit n’és l’ “Estatuto de Asociaciones Políticas” (conjunt de mesures per obrir el règim), però el denominat “espíritu del 12 de Febrero” quedarà en un formalisme, perquè Carlos Arias Navarro caurà en mans dels immobilistes i no és capaç de dur a terme cap reforma democratitzadora. Els ministres oberturistes dimiteixen i Arias queda en mans del búnquer.
  10. 10. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana A nivell econòmic, fins l’any 1973 es dóna una expansió econòmica (“desarrollismo”), induïda pels tecnòcrates i que s’estanca amb la crisi del petroli (1973).
  11. 11. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana En l’àmbit internacional, l’any 1962 Espanya va sol·licitar l’ingrés en la Comunitat Econòmica Europea (CEE), però l’hi van negar perquè els estatuts especificaven que només podien ser admesos els règims democràtics, tot i que l’any 1970 es va aconseguir signar un Acord preferencial que va permetre reduir considerablement els aranzels i va afavorir les exportacions industrials espanyoles.
  12. 12. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana Per una altra banda, Espanya va participar en el procés de descolonització africà. L’any 1956, França va pactar amb el rei del Marroc el reconeixement de la independència de la zona francesa del protectorat francoespanyol (mapa 2, verd fluix), que posseïen des de la Conferència d’Algeciras de 1906. En aquest context i malgrat les protestes de molts militars, Espanya es va veure forçada a retirar-se del Marroc aquest mateix any (mapes 1, 2 i 3). En 1956 cedeix al Marroc el territori del Rif, i en 1958 el territori del Draa o Cabo Juby).
  13. 13. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana Per una altra banda, Espanya va participar en el procés de descolonització africà. L’any 1956, França va pactar amb el rei del Marroc el reconeixement de la independència de la zona francesa del protectorat francoespanyol (mapa 2, verd fluix), que posseïen des de la Conferència d’Algeciras de 1906. En aquest context i malgrat les protestes de molts militars, Espanya es va veure forçada a retirar-se del Marroc aquest mateix any (mapes 1, 2 i 3). En 1956 cedeix al Marroc el territori del Rif, i en 1958 el territori del Draa o Cabo Juby).
  14. 14. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 1 (aquest model va sortir a examen UIB).  En 1956 cedeix al Marroc el territori del Rif,  i en 1958 el territori del Draa o Cabo Juby).
  15. 15. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2
  16. 16. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2  En 1956 cedeix al Marroc el territori del Rif,  i en 1958 el territori del Draa o Cabo Juby).
  17. 17. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 3  En 1956 cedeix al Marroc el territori del Rif,  i en 1958 el territori del Draa o Cabo Juby).
  18. 18. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 3 Més endavant, l’any 1968, sota la pressió dels nacionalistes equatoguineans i de les Nacions Unides, es va concedir la independència a Guinea Equatorial (mapa 3,  Guinea Equatorial,  Illa de Guinea,  Illa de Fernando Poo,  Illa d’Annobón i  Rio Muni; en 1959 era província espanyola, en 1963 passa a ser autònoma, i en 1968 independent). L’any següent, el 1969, es va cedir al Marroc el territori de Sidi Ifni (mapes 1, 2 i 3). De l’antic imperi espanyol a Àfrica només en restava el Sàhara Occidental, que es va mantenir fins 1975.
  19. 19. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 3
  20. 20. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 1 (aquest model va sortir a examen UIB).  L’any següent, el 1969, es va cedir al Marroc el territori de Sidi Ifni (mapes 1, 2 i 3).  De l’antic imperi espanyol a Àfrica només en restava el Sàhara Occidental, que es va mantenir fins 1975.
  21. 21. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2  L’any següent, el 1969, es va cedir al Marroc el territori de Sidi Ifni (mapes 1, 2 i 3).  De l’antic imperi espanyol a Àfrica només en restava el Sàhara Occidental, que es va mantenir fins 1975.
  22. 22. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana En 1973, l’empitjorament progressiu de la salut i el deteriorament físic del dictador determina el nomenament de Luís Carrero Blanco com a cap del govern (*1), que passa a ser la seva mà dreta fins que, aquell mateix any, mor en un atemptat d’ETA (20 de desembre de 1973 a Madrid).
  23. 23. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana (*1) Els èxits de la política econòmica dels tecnòcrates provoca que guanyen importància i augmenten les tensions entre falangistes i tecnòcrates. En els governs que van de 1957 a 1974 els catòlics tecnòcrates de l’Opus Dei controlaran l’economia, l’educació, la informació i la justícia, fins a arribar en 1969 a controlar tot el govern, amb Carrero Blanco al seu cap, mitjançant una nova remodelació ministerial, en la qual Carrero Blanco esdevé l’home fort (vicepresident del Govern des de 22 juliol de 1967 a 9 de juny de 1973, quan és anomenat president del Consell de Ministres, és a dir, cap del Govern, fins la seva mort el 20 de desembre de 1973).
  24. 24. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA Mentrestant, la malaltia de Franco es va agreujar al llarg del 1974 i del 1975 i va ocupar el càrrec de president del govern Carlos Arias Navarro (1973-1976), el qual va endurir el règim a causa de la seva impotència política. 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana
  25. 25. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana Amb Franco molt malalt, Arias va continuar la repressió amb una nova llei antiterrorista molt repressiva, que va provocar la condemna a mort i l’execució en 1975 de cinc membres del FRAP i ETA (que sorgiren per aquests anys) i d’anarquistes (Salvador Puig Antich). Augmenten les protestes al carrer i les protestes internacionals contra el règim franquista.
  26. 26. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana A Portugal triomfa la “revolució dels clavells” contra la dictadura salazarista (25 d’abril de 1974), que influirà en Espanya. L’Església es va anar distanciant i l’oposició es mobilitzava cada cop més. Amb el dictador sense poder exercir les seves funcions i en aquest context de descomposició del règim franquisme, el govern va haver de fer front a un nou focus desestabilitzador, el conflicte del Sàhara.
  27. 27. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2 El territori del Sàhara, ric en fosfats, era cobejat pels països veïns, Algèria, Mauritània i, sobretot, el Marroc (mapes 1 i 2). L’any 1973, els saharauís havien creat el Front Polisario, una formació nacionalista que advocava per la independència.
  28. 28. Davant la lluita armada del Front Polisario, demanant la independència del Sàhara, Espanya opta per acceptar la descolonització i permetre un referèndum d’autodeterminació del territori (1975). MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 1 (aquest model va sortir a examen UIB).
  29. 29. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2 El rei Hassan del Marroc, que comptava amb el suport dels Estats Units per frenar una possible expansió de l’Algèria socialista per a fer-se amb el Sàhara, va organitzar, l’octubre del 1975, la Marxa Verda.
  30. 30. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana la Marxa Verda, una invasió pacífica del territori del Sàhara que va mobilitzar desenes de milers de civils marroquins.
  31. 31. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana la Marxa Verda, una invasió pacífica del territori del Sàhara que va mobilitzar desenes de milers de civils marroquins.
  32. 32. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 1 (aquest model va sortir a examen UIB). Davant del perill d’un conflicte bèl·lic amb el Marroc, Espanya va claudicar i fuig del Sàhara, així, el 14 de novembre de 1975 es va signar l’Acord de Madrid, que suposava el lliurament del Sàhara al Marroc i a Mauritània (repartiment al mapa 1).
  33. 33. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod2
  34. 34. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana L’abandonament d’Espanya va encetar un conflicte entre el Front Polisario, que va proclamar la República Àrab Saharauí Democràtica, i el Marroc, conflicte que arriba fins avui (mapa 3).
  35. 35. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA / model 3  Sàhara Occidental província espanyola en 1959,  descolonització en 1975-76,  annexat pel Marroc en 1979.
  36. 36. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana Franco mor el 20 de novembre de 1975, després d’una llarga agonia, deixant un règim anacrònic i un país en crisi: l’expressió “lligat i ben lligat” fent referència a la tranquil·la successió i continuïtat del règim franquista amb Joan Carles I no fou més que una il·lusió sense fonament del mateix franquisme.
  37. 37. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.1.- Context històric i descolonització africana
  38. 38. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) Des de 1976, quan Marroc va ocupar el territori, el Sàhara Occidental ha estat dividit entre l’exèrcit marroquí i el Front Polisario (guerrilla que lluita per la independència saharauí). Un mur construït pels marroquins delimita les àrees de control: a l’oest, el Marroc; a l’est, el Polisario (mapes 4 i 5).
  39. 39. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod4
  40. 40. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod5
  41. 41. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) El MUR és una construcció per a impedir el pas dels vehicles. El mur de 2000 km està format per sèrie de barreres de sorra de dos o més metres d’alçada, seguides de camps de mines, cada 5 km n’hi ha una fortificació (mapes 4 i 5). SOTA CONTROL MARROQUÍ: Més de 100.000 soldats amb el suport de carros de combat, artilleria i avions, defensen el mur per assegurar que les ciutats i els pobles del Sàhara Occidental, els caladors i els dipòsit de fosfats romanguin en mans marroquines.
  42. 42. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) SOTA CONTROL DEL FRONT POLISARIO: A l’est del mur, la guerrilla saharauí està atrinxerada en la defensa del seu territori. Comerciants i pastors de dromedaris recorren, també, aquesta zona alliberada, arriscant-se a topar amb una mina terrestre. MISSIÓ DE L’ONU: Per a controlar la treva de 1991, observadors de l’ONU patrullen una vasta àrea, que s’estén a ambdós costats del mur i conté milers de mines.
  43. 43. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) CAMPS DE REFUGIATS: Almenys 100.000 refugiats viuen en cinc campaments a prop de Tindouf (mapes 4, 5 i 6). Un govern del Front Polisario dirigeix els campaments, des del seu quarter general en Rabouni (mapa 4).
  44. 44. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) CAMPS DE REFUGIATS: Almenys 100.000 refugiats viuen en cinc campaments a prop de Tindouf (mapes 4, 5 i 6). Un govern del Front Polisario dirigeix els campaments, des del seu quarter general en Rabouni (mapa 4).
  45. 45. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod6
  46. 46. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) CAMPS DE REFUGIATS: Almenys 100.000 refugiats viuen en cinc campaments a prop de Tindouf (mapes 4, 5 i 6). Un govern del Front Polisario dirigeix els campaments, des del seu quarter general en Rabouni (mapa 4).
  47. 47. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA 1.2.- L’actualitat: Una nació dividida (mapes 4 i 5) CAMPS DE REFUGIATS: Almenys 100.000 refugiats viuen en cinc campaments a prop de Tindouf (mapes 4, 5 i 6). Un govern del Front Polisario dirigeix els campaments, des del seu quarter general en Rabouni (mapa 4).
  48. 48. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod7
  49. 49. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA DOCUMENT.- Podeu treure les vostres pròpies opinions i la frase final d’acabament del comentari a partir de la lectura d’aquest article. Omar Azziman, embajador de Marruecos en España hasta hace poco más de un año, capitanea ahora en el reino alauí el proyecto de la regionalización avanzada del vecino magrebí, que sigue sin fecha concreta de inicio. Un proyecto que pretende dotar de una mayor autonomía a las diferentes regiones del país, y que quieren comenzar por el Sahara Occidental; territorio pendiente de descolonización que se disputan con el Frente Polisario en el seno de Naciones Unidas (ONU). En rueda de prensa, Azziman no ha descartado -tras ser preguntado por la prensa- la integración de las dos ciudades españolas del Norte de África en ese nuevo modelo. "Hemos tenido en cuenta la posición geográfica de Ceuta y Melilla en el mapa de Marruecos y cuando ambas ciudades sean recuperadas se integrarán en la regionalización avanzada". En ese hipotético caso, según Azziman, Ceuta pasaría a formar parte de la región de "Tánger Tetuán", y Melilla, de la de "Oriental y Rif“. Fuente Publicado por Rubén Lara el lunes, marzo 28, 2011. Archivado en africa, españa, frente-polisario, marruecos, revolucion-mundo-arabe, sahara . Puedes seguir cualquier respuesta a esta entrada a través del RSS 2.0.
  50. 50. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA DOCUMENT.- Podeu treure les vostres pròpies opinions i la frase final d’acabament del comentari a partir de la lectura d’aquest article. Marruecos trabaja permanentemente para "recuperar" ambos enclaves, ha recordado Azziman; quien, sin embargo, no los ha definido como "presidios ocupados", su denominación tradicional en el reino alauí. "Es una parte importante en los capítulos de nuestras relaciones bilaterales con España", ha dicho. "El cómo y cuándo recuperarlas están por definir; pero está claro que es un objetivo nacional de Marruecos“. Esta es una reclamación histórica del reino alauí. Ahora ha sido Azziman quien la ha sacado a relucir, pero hace unos meses también lo hacía el primer ministro marroquí y secretario general del Istiqlal, Abas El Fasi, quien pedía "abrir el diálogo con España para finalizar con la ocupación de Ceuta y Melilla, y de las vecinas islas expoliadas (Perejil, Alborán, Vélez de la Gomera y las islas Chafarinas), dentro del escenario de una visión de futuro".
  51. 51. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod8
  52. 52. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod9
  53. 53. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod10
  54. 54. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod11
  55. 55. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod12
  56. 56. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod13
  57. 57. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod9
  58. 58. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod14
  59. 59. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod12
  60. 60. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA/mod15
  61. 61. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA DOCUMENT.- Podeu treure les vostres pròpies opinions i la frase final d’acabament del comentari a partir de la lectura d’aquest article. Según el proyecto elaborado por la Comisión Consultiva de la Regionalización en Marruecos, que preside Azziman, el país quedaría dividido en doce regiones; dos de ellas, comprenderían los territorios del Sahara Occidental en disputa con el Polisario. La primera sería «El Aaiún Saguia El Hamra» e integraría a Tarfaya (bajo soberanía marroquí desde 1958), Esmara, El Aaiún y Bojador. La segunda sería la de «Dakhla Oued ed Dahab» y estaría constituida por la zona de Oued Eddahad y Ausserd. Esta disposición podría variar cuando haya una solución al conflicto en el seno de la ONU, si ésta fuera la de la aplicación del Plan de Autonomía que propone Marruecos para el territorio. Azziman ha explicado que si no se llega antes a un consenso con el Polisario, se dará al Sahara Occidental el estatus de «regionalización avanzada» como fase transitoria.
  62. 62. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA DOCUMENT.- Banderas regionales. Ante la pregunta de si cada región estará representada por una bandera propia, que ocupe un lugar predominante en su administración, el ex embajador ha echado balones fueras y ha señalado que el sistema autonómico español responde a la evolución histórica de este país. «No va a haber un trasplante de modelos». Tampoco se ha especificado todavía si se permitirá la creación de partidos políticos regionales, que en el caso del Sahara Occidental ha dicho que podría abordarse en el marco del Plan de Autonomía. Marruecos pretende que este proceso de regionalización sea un acicate para la democratización del país y el desarrollo de la madurez de sus regiones, en los planos económico, social, cultural y ecológico. La primera vez que se presentó este proyecto fue el 10 de marzo, un día después de que el monarca Mohamed VI anunciara cambios constitucionales para aumentar las cuotas de democracia en el país, reforzando la figura del primer ministro, del Parlamento y trabajando por una justicia independiente. Un planteamiento de reformas que llegaba semanas después de que los jóvenes marroquíes del Movimiento del 20 de Febrero comenzaran a movilizarse para reclamar un nuevo modelo de estado, más democrático y basado en la separación de poderes y una monarquía parlamentaria. El monarca Mohamed VI aprovechaba así la oportunidad que brinda la regionalización para reformar ampliamente la Carta Magna; ya que para la aplicación de la citada regionalización es necesario modificar aspectos como el de la representatividad regional en la segunda Cámara del Parlamento. Fuente Publicado por Rubén Lara el lunes, marzo 28, 2011. Archivado en africa, españa, frente-polisario, marruecos, revolucion-mundo-arabe, sahara . Puedes seguir cualquier respuesta a esta entrada a través del RSS 2.0.
  63. 63. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA CONCLUSIÓ: L’estatus legal del territori i la qüestió de la sobirania estan per resoldre. L’ONU mai ha reconegut els Acords de Madrid (14 de novembre de 1975) i, per tant, sols reconeix com a potència administradora a Espanya. Però, l’administrador de facto de la major part del territori és el Marroc. La resta del territori està controlat per l’autoproclamada, pel Front Polisario en 1976, República Àrab Saharauí Democràtica (RASD), que li disputa. Des de llavors els dos bàndols s’han enfrontat militar i diplomàticament en vàries ocasions i amb diversos graus d’intensitat.
  64. 64. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA CONCLUSIÓ: La RASD està reconeguda per la Unió Africana i per 81 països en el món, la majoria africans o llatinoamericans. Els darrers en fer-ho han estat Sud-àfrica en 2004, per una promesa personal de Nelson Mandela al moviment nacional saharauí, quan ambdues organitzacions encara lluitaven per l’emancipació real de llurs respectius països. Uruguay ho ha fet en 2005; Haití en 2006. Han restablerts relacions: Equador en 2006, Nicaragua en 2007 i Paraguay en 2008.
  65. 65. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA 1.- DESCOLONITZACIÓ ESPANYOLA DEL NORD D’ÀFRICA CONCLUSIÓ: La RASD no és reconeguda ni per l’ONU, ni per la Lliga Àrab, ni per cap país europeu, ni cap membre permanent del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Les pretensions del Marroc respecte a la seva “integritat territorial” (cosa que podria ser interpretat com un suport a la seva reivindicació sobre el Sàhara Occidental) són ben vistes, darrerament, pel suport oscil·lant de 25 estats i per la Lliga Àrab. Però cap país reconeix formalment l’annexió, com va admetre en un informe de 19 d’abril de 2006, el Secretari General de l’ONU, Kofi Annan (des de desembre de 2006 és Secretari General de l’ONU Ban Ki-moon).
  66. 66. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA
  67. 67. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA
  68. 68. MAPA 19.- DESCOLONITZACIÓ A ÀFRICA

×