MAPA 14. MODELS (15)

1,073 views
761 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,073
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

MAPA 14. MODELS (15)

  1. 1. MAPA 14 (15 models) GUERRA DEL MARROC MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  2. 2. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A (mateix mapa selectivitat 2012) ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII. Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE 1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921, derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre 1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931, esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.
  3. 3. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A (mateix mapa selectivitat 2012)
  4. 4. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII (feu un resum introductori d’aquest punt) Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
  5. 5. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
  6. 6. 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII El desastre de 1898 va produir una commoció general al país. Com a conseqüència, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase, que ve marcada per l’arribada al tron d’Alfons XIII en complir la majoria d’edat (en maig de l’any 1902 tenia 16 anys), i que va acabar en 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  7. 7. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  8. 8. Antonio Cánovas del Castillo (líder conservador) Emilio CastelarPráxedes Mateo Sagasta (líder liberal) Francisco Silvela MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII En el context en què Alfons XIII fou coronat, entre 1897 i 1905, es va produir un canvi generacional a la política espanyola, una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics, perquè moren els protagonistes polítics de la primera etapa de la Restauració: Cànovas, Sagasta, Castelar i, després, Silvela.
  9. 9. Antoni Maura (Partit Conservador) José Canalejas (Partit Liberal) MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII Entre el 1898 i el 1912, els nous i principals dirigents del moment, el conservador Antoni Maura i el liberal José Canajelas, van intentar una modernització del sistema des de dins (regeneracionisme).
  10. 10. José Canalejas (Partit Liberal) Antoni Maura (Partit Conservador) Alfons XIII 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII Però a partir de 1912, la contínua decadència i la fragmentació del règim van provocar un enfortiment de l’oposició, dels nous moviments socials: republicanisme, obrerisme, nacionalisme, que havien irromput en la vida política espanyola. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  11. 11. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  12. 12. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII El problema colonial del Marroc i l’impacte de la Gran Guerra (1914-1918) van agreujar els conflictes, que van esclatar amb els esdeveniments revolucionaris de 1917. La incapacitat del sistema de la Restauració per renovar-se i democratitzar-se va propiciar la solució militar i, en 1923, el cop d’Estat de Primo de Rivera va originar una dictadura fins el 1930. El compromís de la monarquia amb el nou règim va desembocar en la seva caiguda l’abril de 1931.
  13. 13. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIA (tot) Perdudes les colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines), la política colonial espanyola es va centrar al Marroc.
  14. 14. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL Al Marroc es va iniciar la crisi del sistema de la Restauració, que durà a la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), a la Guerra del Marroc i a la decadència (posterior desastre d’Annual en 1921).
  15. 15. 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL Espanya tenia, al nord d’Àfrica, dues ciutats des de finals del segle XV (Melilla, 1497, i Ceuta, 1580) i el problema no fa referència, en concret, a aquests ciutats, sinó al domini del territori del protectorat. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  16. 16. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 1) (mateix mapa selectivitat 2012)
  17. 17. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)
  18. 18. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL Durant el segle XIX, comencen les disputes entre les potències europees per repartir-se el territori africà, és el moment de la segona Revolució Industrial i de l’etapa de l’Imperialisme.
  19. 19. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 3)
  20. 20. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 4)
  21. 21. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL El Marroc s’havia de repartir entre Espanya i França i, l’any 1906, es va celebrar la Conferència d’Algeciras (per acabar amb les apetències d’Alemanya, després que l’emperador Guillem II fes un discurs a favor del soldà marroquí i la independència d’aquest territori). Conferència d’Algeciras (1906) on es va acordar l’establiment d’un protectorat francoespanyol en el Marroc, ratificat pel Tractat hispanofrancés de 1912: la part occidental seria el protectorat francès i Espanya aconsegueix la part oriental, és a dir, una franja al nord (el territori del Rif), i la zona atlàntica com a protectorat espanyol (Tarfaya).
  22. 22. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 5)
  23. 23. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 6)
  24. 24. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL El protectorat espanyol consistia en dos territoris de l’actual Marroc: la zona del nord de Marroc, que inclou les regions del Rif i Yebala, que tenen com a frontera nord, les ciutats espanyoles (Ceuta i Melilla) i el condomini internacional de la ciutat de Tánger; tant al sud com a l’est, limita amb el protectorat francès de Marroc. A la zona sud estava Tarfaya, que limitava al sud-oest amb el Sahara i al nord tenia el riu Draa com a frontera.
  25. 25. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 7)
  26. 26. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 5) 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL A la zona sud estava Tarfaya, que limitava al sud-oest amb el Sahara i al nord tenia el riu Draa com a frontera. Des de final segle XIX, també controlava Sidi Ifni i Rio de Oro, que era un territori dintre del Sahara espanyol, la capital del qual era Villa Cisneros, tot i que l’ocupació efectiva de l’interior d’aquest territori no es va realitzar fins el 1934.
  27. 27. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA: BARRANCO DEL LOBO (1909) (tot) L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del Rif, inversions en ferrocarrils, etc.) i restaurar el prestigi de l’exèrcit després del “desastre del 98” i, així, aconseguir que Espanya es tornés a convertir en una potència colonial. Però de moment l’ocupació d’aquests territoris no es va fer efectiva, tot i que a partir de l’any 1909 el procés es va accelerar, perquè les tribus rifenyes de berbers de la zona s’organitzaren militarment en cabiles i feren front a la invasió espanyola: un exèrcit espanyol va ser atacat per sorpresa i derrotat, a la batalla del “Barranco del Lobo”, mentre feia un reconeixement del territori, cosa que posa en perill Melilla.
  28. 28. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 8)
  29. 29. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA: BARRANCO DEL LOBO (1909) L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades militarment en cabiles, ataquen per sorpresa i derroten a un exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo”, mentre feia un reconeixement del territori, cosa que posa en perill Melilla. Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
  30. 30. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA: BARRANCO DEL LOBO (1909) L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades militarment en cabiles, ataquen per sorpresa i derroten a un exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo”, mentre feia un reconeixement del territori, cosa que posa en perill Melilla. Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
  31. 31. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 9) Continua a l’apartat de la SETMANA TRÀGICA i en el punt de DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA I LA GUERRA DEL MARROC, perquè és un dels punts importants. Fins aquí, he fet la introducció al comentari del MAPA 14: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc: Barranco del Lobo (1909), Annual (1921), Alhucemas (1925). B3-T1. PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A.
  32. 32. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 9)
  33. 33. Antoni Maura MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) (resum, esmenteu aquesta conseqüència) Per fer front als avanços dels rifenys, el president del govern, Antoni Maura, va mobilitzar a la guerra els reservistes, aquells que ja havien fet el servei militar i que no havien estat cridats per l’exèrcit (molts d’ells ja casats i amb fills), que havien d’embarcar a Barcelona (1909).
  34. 34. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i l’anticlericalisme, i provoca una important protesta popular, que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans. Comença la revolució: és la Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).
  35. 35. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)
  36. 36. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)
  37. 37. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)
  38. 38. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Comença la revolució: és la Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).
  39. 39. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)
  40. 40. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Tota Barcelona es va veure immersa en una revolta popular més o menys espontània.
  41. 41. Antoni Maura MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La tasca de govern de Maura es va interrompre per la SETMANA TRÀGICA, el juliol 1909, deguda a la derrota de l’exèrcit espanyol a la frontera de Melilla (Barranco del Lobo, 1909), que provocà en el poble una vaga de protesta declarada el dia 26.
  42. 42. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
  43. 43. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
  44. 44. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  45. 45. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
  46. 46. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
  47. 47. 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) L’exèrcit ha d’intervenir i el govern hi envià tropes de València i Saragossa, controlant la situació el dia 31. La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  48. 48. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  49. 49. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) L’exèrcit ha d’intervenir i el govern hi envià tropes de València i Saragossa, controlant la situació el dia 31. La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat. La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  50. 50. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  51. 51. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  52. 52. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  53. 53. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  54. 54. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.
  55. 55. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Entre les CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA: Es produeix el trencament del PACTE DEL PARDO (acord de 24-XI-1885, entre Cánovas i Sagasta, per donar suport a la regent Maria Cristina, prenyada del futur Alfons XIII, i garantir la continuïtat de la monarquia); ara els liberals de José Canalejas i Segismundo Moret s’uneixen als partits d’esquerres no dinàstics, exigint la dimissió de Maura amb suport de la premsa.
  56. 56. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Entre les CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA: Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític mallorquí. Francesc Ferrer i Guàrdia
  57. 57. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Entre les CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA: Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític mallorquí. Antoni Maura
  58. 58. Segismundo Moret José Canalejas MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Davant les pressions exteriors i interiors, Alfons XIII dissol les Corts i crida als liberals per a formar govern, primer Segismundo Moret i després Canalejas. Entre les CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA:
  59. 59. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) Canalejas destaca per una àmplia tasca legislativa. També impulsà l’ocupació del protectorat del Marroc, que culmina l’any 1911 amb l’ocupació de Larache.
  60. 60. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 10)
  61. 61. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un anarquista. 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)
  62. 62. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909) L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un anarquista.
  63. 63. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICAAL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021) (tot) Després de la Setmana Tràgica (1909), sobretot a partir de 1911, Espanya i França decideixen intervenir i ocupar el territori militarment; els francesos ocupen fins a la important ciutat de Fez i els espanyols fins a Larache (ciutat portuària situada al nord-oest del Marroc, Canalejas), que eren dues ciutats properes, quedant establerta la frontera entre els dos protectorats.
  64. 64. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 7)
  65. 65. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICAAL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021) Així, l’exèrcit espanyol havia aconseguit assegurar les seves fortificacions i es posaren en explotació les mines al Marroc: la situació serà més o menys estable i sense problemes greus fins acabar la Primera Guerra Mundial.
  66. 66. Abd-el-Krim MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICAAL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021) L’ocupació del territori va ser molt complicada per una raó: Abd-el-Krim, que amb els seus homes feien incursions pels dos protectorats atacant-los, sobretot al d’Espanya. Però en acabar la IGM, tres causes provocaran la tornada a una guerra oberta al Marroc: 1) La por espanyola a què França intentí ampliar el seu territori al Marroc. 2) L’augment del nacionalisme rifeny (amb Abd-el-Krim al cap de les cabiles). I... 3) La venda d’armes a baix preu en acabar el conflicte mundial.
  67. 67. Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918 MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS (opcional) La situació del moment és de crisi institucional, perquè en cinc anys (1918-23) es van succeir 10 governs diferents. Els partits dinàstics estan dividits (lluites pel poder). La inestabilitat política (protestes socials i dels militars) du a la suspensió de les garanties constitucionals i a formar governs de concentració.
  68. 68. Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922 MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS El fracàs dels governs de concentració suposà la tornada al torn: els conservadors van governar entre 1919 i 1922 (assassinat d’Eduardo Dato en 1921 inclòs) i els liberals en 1923.
  69. 69. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Davant la crisi institucional, l’exèrcit intervé cada vegada més en política, reprimeix els intents revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un sistema polític corrupte i incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat). Intensa agitació social: Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21), pistolerisme a Catalunya (1917-23).
  70. 70. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Intensa agitació social: Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21), pistolerisme a Catalunya (1917-23).
  71. 71. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Intensa agitació social: Vaga a La Canadenca (1919), a Barcelona, tancament d’empreses o lockout, repressió i pistolerisme (1916-23).
  72. 72. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Intensa agitació social: Pistolerisme (1916-23), més de 800 atemptats i 226 morts, entre ells dirigents dels sindicats obrers com Salvador Seguí (el Noi del Sucre, 1923), i el president Eduardo Dato assassinat per militants cenetistes el 1921.
  73. 73. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Intensa agitació social: Pistolerisme (1916-23), més de 800 atemptats i 226 morts, entre ells dirigents dels sindicats obrers com Salvador Seguí (el Noi del Sucre, 1923), i el president Eduardo Dato assassinat per militants cenetistes el 1921.
  74. 74. Assassinat d’Eduardo Dato MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Assassinat d’Eduardo Dato en 1921.
  75. 75. Assassinat d’Eduardo Dato MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS
  76. 76. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS Espanya visqué fins 1922 en un permanent estat d’excepció (el govern ajuda a la patronal a reprimir les protestes obreres). El govern nomena al general Martinez Anido governador civil de Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima repressió contra els sindicalistes i posa en pràctica la Llei de fugues (la policia pot disparar contra els detinguts si intenten fugir).
  77. 77. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) (tot) En la GUERRA DEL MARROC cal destacar dos fets importants: el DESASTRE D’ANNUAL (1921) i el DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925, aquest segon durant el Directori militar de Primo de Rivera).
  78. 78. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)
  79. 79. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 8)
  80. 80. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) General Silvestre A començament de 1920, a la zona oriental del protectorat espanyol del Marroc, al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven l’exèrcit espanyol permanentment. En 1921, es van intentar unes quantes operacions per controlar els rebels.
  81. 81. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 11)
  82. 82. General Berenguer General Silvestre MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu (ocupar tota la zona occidental del Yebala), però el general Silvestre, que havia d’ocupar, des de Melilla, tota la zona del Rif oriental, es va veure sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim. 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que per dirigir l’exèrcit de la zona oriental es va nomenar al general Silvestre, relacionat amb el rei Alfons XIII i partidari d’atacar les cabiles rifenyes.
  83. 83. General Berenguer General Silvestre MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  84. 84. General Berenguer General Silvestre MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu (ocupar tota la zona occidental del Yebala), però el general Silvestre, que havia d’ocupar, des de Melilla, tota la zona del Rif oriental, es va veure sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim. És el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921).
  85. 85. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El general Silvestre va iniciar una ofensiva cap a l’interior del territori, que va acabar amb un veritable desastre; sortí amb 15.000 soldats de Melilla a perseguir a Abd-el-Krim, que estava a pocs km de Melilla. Tot era una trampa. Quan les tropes espanyoles, mal preparades, pitjor organitzades i sense cap motivació, estaven a punt d’arribar fins on era Abd-el-Krim, foren emboscades per les tribus rifenyes, que varen massacrar els espanyols i aquests van haver de fugir en desbandada. General Silvestre Abd-el-Krim
  86. 86. General Silvestre Abd-el-Krim MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) Es van produir més de 13.000 baixes (incloent la de Silvestre), la major desfeta d’un exèrcit espanyol en segles.
  87. 87. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) L’enfrontament va anar així: Les tropes de les tribus del Rif es mostraren davant de l’exèrcit espanyol, comanat pel general Silvestre, i aquest va manar seguir-les, i seguint i seguint, estirant i estirant, varen perdre el contacte amb la reraguarda (amb Melilla), caient a la trampa dels africans.
  88. 88. General Silvestre Abd-el-Krim
  89. 89. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) L’any 1921, es produeix el DESASTRE D’ANNUAL.
  90. 90. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 12) Abd-el-Krim General Silvestre
  91. 91. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) Es van produir més de 13.000 baixes (incloent la de Silvestre), la major desfeta d’un exèrcit espanyol en segles.
  92. 92. General Berenguer General Silvestre MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  93. 93. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 1.- El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura (1921). Després vindrà la dictadura de Miguel Primo de Rivera (13 de setembre de 1923).
  94. 94. Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922 MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) 1.- El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura (1921). Després vindrà la dictadura de Miguel Primo de Rivera (13 de setembre de 1923).
  95. 95. Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922 MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) 1.- El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura (1921). Després vindrà la dictadura de Miguel Primo de Rivera (13 de setembre de 1923).
  96. 96. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 2.- Espanya perd part del seu protectorat i queda molt reduïda la zona est del territori ocupat.
  97. 97. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 11)
  98. 98. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 3.- Les notícies del desastre d’Annual van donar lloc a fortes protestes a la premsa i al carrer, exigint responsabilitats, mentre els militars i els polítics es tiraven les culpes mútuament.
  99. 99. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 4.- Bona part de l’opinió pública demana la retirada del Marroc.
  100. 100. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921)
  101. 101. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: El general Juan Picasso. Tot havia començat el 17 de juliol de l’any anterior, quan les tropes rifenyes de vàries “harkas” comandades per Abd-el- Krim atacaren i ... General Silvestre General Juan Picasso 5.- Es va obrir una investigació parlamentària per esbrinar que havia passat i depurar les responsabilitats per aquest desastre. Els parlamentaris elaboraren un informe, conegut com expedient Picasso.
  102. 102. General Silvestre Alfons XIII MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 5.- Durant l’elaboració de l’informe, republicans i socialistes demanaren que es castigui durament els responsables, incloent la cúpula militar al Marroc i el propi Alfons XIII, el qual sembla que havia donat personalment ordres d’avançar a Silvestre, en contra de l’opinió d’alguns caps militars de l’Estat Major. General Juan Picasso
  103. 103. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya:
  104. 104. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya:
  105. 105. General SilvestreAlfons XIII MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 6.- Les responsabilitats esquitaven, fins i tot, a Alfons XIII, perquè Silvestre va demanar permís per atacar i el rei li donà el vist i plau, enviant-li un telegrama que concisament deia: “Olé los hombres”, enviant a morir a unes tropes encara no ben preparades. Sembla que l’informe Picasso deia que l’expedició havia estat demanada pel mateix Alfons XIII.
  106. 106. Alfons XIII i Primo de Rivera Primo de Rivera MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya: 6.- La investigació parlamentària obrirà una enorme crisi política i militar i l’expedient Picasso no arribarà mai a les Corts, ja que uns dies abans de ser presentat, els militars ho van impedir: Primo de Rivera, amb el consentiment del rei Alfons XIII, donà un colp d’estat, es proclamà dictador (13 de setembre de 1923) i acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient o l’informe desaparegué misteriosament i mai es va saber res més.
  107. 107. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya:
  108. 108. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) (tot) El DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925). Un dels PRINCIPALS PROBLEMES de la dictadura de Primo de Rivera segueix sent MARROC.
  109. 109. La dictadura de Primo es divideix en DUES ETAPES: El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC
  110. 110. Miguel Primo de Rivera MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC Durant la primera etapa de la dictadura (Directori militar) el conflicte del Marroc va centrat l’interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924. 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  111. 111. Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo La sublevació de les cabiles rifenyes continua i s’estén a la zona del protectorat francès. L’any següent, 1925, França i Espanya decideixen actuar conjuntament i Primo de Rivera dissenya l’operatiu militar del Desembarcament d'Alhucemas (1925), que dirigí el general Sanjurjo. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  112. 112. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) L’operació fou brillant (gran victòria espanyola). Mai havia sortit tan bé una expedició com aquesta, tot i que tenia com antecedent la batalla de Galípoli o dels Dardanels (durant 1GM, anglesos i francesos contra turcs). Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  113. 113. 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925)
  114. 114. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) Després d’unes quantes derrotes, l’exèrcit d’Abd-el-Krim va fugir i aquest es va lliurar a les tropes franceses i no als espanyols. Els francesos enviaren Abd-el-Krim a l’illa de Reunión (devora de Madagascar) durant deu anys i després, mentre el tornaven al Marroc, es va escapar i va fugir cap a Egipte, on morí de mort natural. Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  115. 115. General Sanjurjo MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) El general Sanjurjo, que va dirigir l’expedició, va rebre el títol de marqués del Rif. Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  116. 116. Miguel Primo de Rivera MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) Després d’Alhucemas, el 1927, l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva del territori, el protectorat marroquí quedà una altra vegada en mans espanyoles i pacificat durant els 25 anys següents. Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  117. 117. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 13)
  118. 118. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) Amb aquesta victòria de 1925, la posició del dictador es veu reforçada i decideix realitzar un canvi de govern i introduir civils (Directori civil). Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925) Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)
  119. 119. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 14)
  120. 120. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC Primo de Rivera du a terme una política “africanista”: amnistia als oficials sancionats pel desastre d’Annual, torna l’ascens per mèrits de guerra, millora la dotació a les tropes del Marroc i no paren els homenatges als militars africans. 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR (resum, qualque frase final d’acabament)
  121. 121. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC És una etapa d’avanços en la guerra del Marroc: el desembarcament d’Alhucemas (1925), junt a l’ajuda de l’exèrcit francès, va suposar una victòria molt important i la rendició d’Abd-el-Krim, liquidant la guerra al Marroc durant un temps. 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR
  122. 122. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926), que serà detectat i aturat pel govern. 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre de Defensa en el Directori de Primo de Rivera. Valeriano Weyler (1838-1939)
  123. 123. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926) que serà detectat i aturat pel govern. Francisco Aguilera y Egea (1857- 1931). Militar i Ministre de Defensa en el Directori de Primo de Rivera. 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR
  124. 124. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR En 1929 hi ha un nou intent de colp militar democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra a València) i el quarter de Ciudad Real: Primo de Rivera atura l’intent i dissol el cos d’artilleria. Malgrat que la major part de l’exèrcit recolza Primo, una part important comença a sentir-se traïda pel govern i pel propi rei, i alguns militars s’apropen a postures republicanes. José Sánchez Guerra (1859-1935)
  125. 125. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A (mateix mapa selectivitat 2012)
  126. 126. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 15)

×