• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
 

Escultura romànica: Fitxes selectivitat

on

  • 3,573 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,573
Views on SlideShare
3,306
Embed Views
267

Actions

Likes
1
Downloads
83
Comments
0

5 Embeds 267

http://iescastelloderugat.edu.gva.es 242
http://www.iesramonllull.net 19
http://www.slideshare.net 2
http://phobos.xtec.cat 2
http://agora.educat1x1.cat 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Escultura romànica: Fitxes selectivitat Escultura romànica: Fitxes selectivitat Presentation Transcript

    • Art Romànic 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
    • Art Romànic ESCULTURA 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
    • A l’art romànic a més de l’arquitectura, també hi trobam pintura i escultura. Aquestes tenen CARACTERÍSTIQUES COMUNES: - Temàtica religiosa: Jesús cruxificat, la verge, sants... - Subordinades a l’arquitectura: ocupaven llocs concrets en els edificis. - Finalitat didàctica: els seu objectiu era ensenyar i adoctrinar. - Provoquen emocions: Les figures no són realistes, són rígides i amb una gran càrrega emotiva. La PINTURA es treballava amb la tècnica mural del fresc, i actualment està deteriorada per el pas del temps, i del tremp sobre taula o les miniatures i tapissos. L’ESCULTURA, majorment, la trobam amb relleus esculpits en columnes, capitells, tímpans..., etc. També en trobam exemptes (esculturas de la verge amb el nin o Jesús cruxificat tallades en fusta). Pintura i Escultura
    • 43. Saint Pierre de Moissac El mateix: Moissac, Llenguadoc (França) Localització actual Pòrtic sud església abacial de Sant Pere de Moissac, Llenguadoc (França) Localització d’origen Pantocràtor. L' Apocalipsi segons sant Joan Tema Claustre: 31 per 27 m. Timpà: 5’68 m. de diàmetre Dimensions Talla de pedra Material i tècnica Abadia (arquitectura) i timpà (escultura sobre arquitectura) amb diferents tipus de relleus amb cromatisme Tipologia Timpà: exemple clàssic del romànic. Abadia i claustre: romànic i gòtic Estil Timpà: 1110-1115. Abadia: 1100 -1130 Cronologia Desconegut Autor Abadia i Timpà del pòrtic sud de “Saint Pierre de Moissac” Títol FITXA TÈCNICA
    • CLAUSTRE DE SANT PERE DE MOISSAC (FRANÇA ) L’abadia de Moissac, conjunt arquitectònic religiós, f undada al segle VII, i lligada a la poderosa abadia de Cluny , que impulsà certes reformes, i fou el centre monàstic més important del sud de França durant el segle XII. L’abadia i el claustre són un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic . El CLAUSTRE té la mateixa funció que d’altres: distribuir l'espai i servir com a centre per a la comunitat religiosa que l'habita. Alhora, el pati central també serveix com a zona de lectura o de meditació.
    • CRUGIES DEL CLAUSTRE DE SANT PERE DE MOISSAC - Hi destaquen les extraordinàries escultures romàniques: El conjunt d'arcades de les crugies s'interromp en els vèrtex, on s'ajunten dues galeries o crugies, aquí apareixen pilars quadrats de maó revestits amb plaques de marbre esculpides. - Per parelles, als pilars dels vèrtex hi ha representats vuit dels dotze apòstols: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Bartomeu i Mateu al sud-oest.
      • CLAUSTRE: inscripció datada el 1100.
      • 4 crugies porticades.
      • Arcades sobre columnes, que s'intercalen entre senzilles i dobles (116).
      • Capitells esculpits en 4 cares, amb temes: Gènesi, Infantesa de Crist, Miracles de sant Benet, i altres florals o figuratius.
      • Arquitrau de fusta sobre mur nu de pedra.
      • - Destaca el TIMPÀ romànic (segle XII, 1110-1115), veritable obra mestra de Moissac, encarregada per l'Abat Durand , mandat sota el qual es va iniciar la restauració de l'abadia. El claustre i la portada es van dur a terme segons els designis de l'abat Anquetil (1085-1115).
      • És un relleu tallat sobre pedra, de superfícies llises a partir d’un poliment lleuger.
      • Escultura monumental lligada a arquitectura i que utilitza la mateixa pedra que el parament mural.
    • El timpà corona la portalada de l'església i simbolitza l'entrada al cel i a la casa de Déu. FUNCIÓ DIDÀCTICA: Les imatges bíbliques de les esglésies il·lustraven les masses populars analfabetes en els coneixements religiosos, és una bíblia de pedra . TEMA: Representa, al centre del timpà, l' Apocalipsi segons sant Joan, (4,1 – 11), que esdevé, en l’edat mitjana, un dels temes més eficaços per a estimular els feligresos.
      • El timpà i els laterals presenten programes iconogràfics diferents.
      • TEMA: Al bell mig del timpà, dins una màndorla, la figura del PANTOCRÀTOR entronitzat. Crist, més gran que els altres, a mode MAIESTAS DOMINI.
      • TÈCNICA: És una representació frontal, en primer pla, no n’hi ha tractament de la profunditat espacial, les figures estan juxtaposades en registres, el mestre utilitza la perspectiva jeràrquica, amb absència de paisatge.
      TIMPÀ DE LA PORTALADA SUD
    • TIMPÀ SAINT PIERRE MOISSAC: VISIÓ APOCALÍPTICA “MAIESTAS DOMINI” (1110-1115) Els Tetramorfs l’envolten (símbols del 4 evangelistes): àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), brau (sant Lluc) i àngel (sant Mateu). Tetramorfs flanquejats per dos serafins (arcàngels), molt estilitzats. TÈCNICA: Modelatge variat amb diferents tipus de relleu: figures majors del centre amb relleu pla i frontal, i volum poc accentuat, hi predomina el tractament lineal del vestuari, cas de Crist, que trenca el ritme de la composició amb la seva quietud, i les seves formes són més grans, més planes i menys detallades que les dels altres, com si la seva grandesa no permetés representar-lo del tot.
    • TEMA: Envolten el grup central i s’adapten a la forma semicircular del timpà, els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, que formen un marc molt farcit i es distribueixen en frisos, de 5 en 5 (2 dalt i 3 baix), i els 14 restants, que no hi caben, conformen una mena de fris inferior, els quals porten instruments musicals per cantar les alabances al Totpoderós. TÈCNICA: Figures més petites dels ancians, treballades amb un relleu més ple i més marcat, encara que amb tractament bastant arcaic, és una talla en alt relleu.
    • Crist es presenta omnipotent per jutjar els homes a la fi del temps. Es troba assenyalant amb la mà dreta cap a dalt (el cel), en acte de beneir, i amb l'esquerra cap a baix sosté els evangelis. Contrasta la immobilitat de Crist, hieràtic i rígid, i els altres personatges.
    • TIMPÀ DE LA PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC Tots els personatges dirigeixen l'atenció cap a la figura de Déu, i presenten una major gesticulació, especialment les figures animals dels Tetramorfs , les seves faccions tenen més expressivitat i detall . També, la llargària més acusada del normal els dóna una certa elegància; però alhora esdevé una ambientació més tensa pel fet de les torsions o postures que les figures han d'adoptar per dirigir la seva mirada a Crist, adaptant-se a l’espai, contorsió i tensió que augmenta la impressió de MOVIMENT.
      • Contrasta el tractament ANTINATURALISTA i sobrenatural de Crist, i el REALISME, més expressivitat, la gesticulació, les diferents postures i el tractament més individualitzat dels ancians.
      • La LLUM incideix de manera suau , donada la poca profunditat del relleu, en les figures centrals , i s’accentua el clarobscur , una mica més, en les figures més petites ( ancians ), per estar tallades en un relleu més alt.
      DETALL MOISSAC: PANTOCRÀTOR I ANCIANS AMB INSTRUMENTS MUSICALS
    • DETALL DE 3 ANCIANS (AMB INSTRUMENTS MUSICALS) I DE L’ARQUIVOLTA D’ORNAMENTACIÓ VEGETAL ENTRELLAÇADA
    • PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130)
      • Tota la iconografia apareix emmarcada per l’ornamentació vegetal de les ARQUIVOLTES, i la decoració de rosetons de la LLINDA, just a sota, amb cercles en forma de rosa que es podrien interpretar com les rodes de foc de l'Apocalipsi (l’INFERN).
      • Al centre de l' obertura de la portalada , hi ha el MAINELL que conté figures d’animals entrellaçats i, a les cares laterals , es troben sant Pau i el profeta Jeremies.
      • - Les figures i les tres parelles de lleons i lleones rampants entrecreuades (els 6 lleons de la REVELACIÓ), col·locades sobre un fons vegetal, semblen esculpides per a què els observadors dirigissin les mirades a la part del timpà on apareix Crist, que es troba just en línia recta cap a dalt.
    • Les figures dels suports verticals (brancals i mainell) estan estilitzades i presenten una sinuositat, un model després força imitat. MOISSAC TRANCALLUMS: PROFETA JEREMIES
      • El profeta Jeremies
      • Detall del profeta Jeremies
      • Sant Pau
      (1) MAINELL O TRENCALLUMS (3) (2)
    • TÈCNICA: Negació del volum real del cossos, allargament de les figures i anatomies defectuoses. El hieratisme i la composició jeràrquica , especialment en la figura del Pantocràtor, tenen el seu precedent en la plàstica bizantina . PROFETA JEREMIES I SANT PAU
    • Al fris superior TEMA: caiguda dels ídols d'Heliòpolis, fugida d’Egipte, presentació al temple. Els relleus dels laterals (afegits posteriorment), TEMES: Escenes no relacionades amb temàtica del timpà, temes de l’Antic Testament, amb passatges de la vida de Crist. A l'est (dreta mirant frontalment), a les arcades: Anunciació, Visitació, Adoració dels Mags, i Infància de Crist.
      • A les arcades de l'oest (esquerra): càstig de l'avarícia i la luxúria, escenes de l'infern i el ric Epuló.
      • - Al fris superior: la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, i el càstigs de l'infern. Tots ells temes recurrents del cristianisme de l’època.
      M OISSAC: F UGIDA D’EGIPTE
    • CAPITELL DEL CLAUSTRE DE L’ABADIA DE SANT PERE DE MOISSAC Dos monstres demoníacs tenen atrapat un pecador PORTALADA DE MOISSAC Un parell de dimonis de la paret del brancal
    • ESCULTURA ROMÀNICA A FRANÇA. Característiques: 1) SUBORDINACIÓ a arquitectura: figures s’acomoden al marc i ocupen tot l’espai. 2) SIMETRIA, seguint un ordre jeràrquic: figura principal més gran, al centre, flanquejada per tetramorfs i serafins. Al seu voltant i distribuïts en frisos, figures en menor escala. Aquest centre compositiu no només queda subratllat per la major escala del personatge principal, sinó pel fet que tots els personatges s’hi giren i el miren. 3) Divisió en registres s’ha fet en línies ondulants, igual que l’orla, que envolta el timpà i corre paral·lela a l’arquivolta, la qual dibuixa una sinuosa línia serpentejant, que augmenta RITME COMPOSITIU, accentuat per la disposició dels ancians en diferents postures. 4) Prima l’actitud d’omplir tot l’espai en un espècie d’HORROR VACUI.
    • 5) TEMA timpà inspirat en miniatures il·lustrades del beat de LIÈBANA (fórmula iconogràfica per expressar en imatges l'Apocalipsi). TÈCNICA influència miniatures MOSSÀRABS. 6) Romànic abandona la concepció clàssica de la bellesa, i l’art es converteix en SÍMBOL de la filosofia del CRISTIANISME i la MENTALITAT de l’ESGLÉSIA. 7) DIDACTISME: Imatges escultòriques que transcriuen les sagrades escriptures per poder ser llegides visualment pel poble analfabet (ADOCTRINAMENT). 8) Cal afegir una funció PROPAGANDÍSTICA del poder de l’església. 9) Disposició jeràrquica de les figures reflexa la SOCIETAT jerarquitzada del moment: els ESTAMENTS FEUDALS (n’hi ha una analogia entre el vincle del poble i el senyor feudal, i Crist i les figures secundàries que l’envolten). 10) INFLUÈNCIES: El mateix es pot observar al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, a Sant Tròfim d'Arlés, i a Santa Fe de Conques.
    • Judici Final. Portalada occidental de Santa Fe de Conques (1130-1135)
    • The end LA INNOCÈNCIA TAMBÉ POT APREHENDRE L’ART SENSE CONÈIXER EL SEU SINGNIFICAT
    • 42. Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll La imatge de conjunt sembla un arc de triomf, i distribuïdes en frisos, hi ha representades algunes imatges de la Bíblia de Ripoll. El Pantocràtor envoltat de 4 àngels presideix el fris superior; els Tetramorfs en els dos primers registres; els 24 ancians de l’Apocalipsi i els 22 benaventurats en els laterals. A la resta de frisos, escenes dels llibres de l’Èxode, i llibres dels Reis. Tema Ripoll, Girona Localització 1’65 m (alt) x 11’6 m (ample) x 1 m (gruix) Dimensions Alt relleu Forma Pedra Material Arquitectura: monestir benedictí (església, claustre i portalada façana principal) Tipologia Romànic català Estil S’inicia segle XI (medieval), consagrada per l’abat Oliba l’any 1032. Portada s. XII Cronologia Comte Guifré el Pelós, Abat Oliba Comitent Desconegut, tallers del Rosselló Autor Portalada del Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll Títol FITXA TÈCNICA
    • MONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA DE RIPOLL Capçalera, amb absis central
      • 800 Carlemany emperador: Catalunya part de Marca Hispànica.
      • 801 envia al fill Lluís el Piadós a conquerir Barcelona.
      • - 879 el comte Guifré el Pelós conquerí la vall de Ripoll.
      Referent rellevant: l’abat Oliba, constructor, impulsor cultural, intensa vida política; 1137 impulsà la primera assemblea de Pau i Treva de Déu , per evitar la violència sense fre de les lluites feudals en què els nobles es rebel·laven contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos lliures , petits propietaris, i després sotmetre’ls a la condició de serfs. Així, mitjançant la institució de les SAGRERES , la zona al voltant de l’edifici de l’església de Ripoll fou designada com a lloc on no s’hi podia actuar de forma violenta, sota pena greu d’excomunió, i esdevé una garantia contra l’extorsió feudal.
    • - Panteó reial fins l'any 1162 (sepulcres a cada costat del transsepte). En 1982 es tornà a col·locar la tomba de Guifré el Pelós, també s’hi troba la del comte Ramon Berenguer III. - Trienni Liberal (1820-1823): 1a exclaustració monestir - 1830 reforma total de l'església. - 1836, Mendizàbal: 2a exclaustració, després patí un incendi, destruccions i pillatges. - 1863, amb liberals moderats: restauració de l’església (no gaire acurada) que fou consagrada de nou el 1893. MONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA RIPOLL Façana flanquejada per torres
      • Història construcció
      • Mateix any conquesta (879), amb donacions, s’inicien obres monestir sota protecció comtal.
      • 888 consagració església monàstica, dedicada a Santa Maria.
      • Creixement monacal: fa necessari ampliar l’església, nova consagració 935.
      • - 977 moment culminant, es completà amb part del claustre i la murada.
      • - L’abat Oliba de família noble, fou elegit abat el 1008 (Cuixà i Montserrat depenien de Ripoll). Reconstruí totalment l'edifici i consagrà l’església el 1032.
      TORRE CAMPANAR I CLAUSTRE SANTA MARIA DE RIPOLL
      • - La capçalera del temple s’alçà sobre una antiga necròpoli que presenta estrats tardoromans (descoberta durant unes excavacions de la segona meitat del segle XX, quan es cercaven les restes de la capçalera del segle X o d’una cripta).
      • Oliba convertí Ripoll en centre de gran desenvolupament cultural, aconsegueix la independència, i el monestir només estava sotmès al papa.
      • Oliba també impulsà l’escriptori, moment de la seva màxima activitat, i la biblioteca monàstica convertint-se en una referència cultural de primer ordre.
      • La seva mort significà l’inici del declivi de l'abadia, de Ripoll
      ABSIS CENTRAL
    • SEPULCRES DE GUIFRÉ I EL PELÓS (1982) i RAMON BERENGUER III
    • Més tard l'escriptori tornà assolir un nou impuls amb l’edificació de la portada romànica (mitjans segle XII) . PORTALADA DE L’ESGLÉSIA
    • PLANTA RIPOLL
      • Planta de creu llatina: 5 naus, ampli transsepte amb set absis, tres a cada banda de l'absis central.
      • Nau central amb volta de canó.
      • Separada de naus laterals per arcs formers de mig punt, recolzats en pilars de planta quadrada. Segons Elies Rogent, la reconstrucció no respectà la forma original . Ara resten separades entre si per arcs de mig punt que es recolzen de forma alterna en columnes i pilars rectangulars.
      - També s'ha qüestionat l’existència inicial del cimbori que s'alçava sobre la intersecció entre la nau principal i el transsepte, resolt a l’interior del creuer, amb una cúpula recolzada sobre petxines.
    • CLAUSTRE DEL MONESTIR Claustre de 2 plantes i forma trapezoïdal (112 arcs de mig punt recolzats en 252 columnes), amb capitells decorats amb motius religiosos o profans; construït en una primera part entre el 1170 i el 1200. La construcció restà aturada i fins a finals del segle XIV i principis del XV no es van acabar les altres galeries. El pis superior va ser acabat en el segle XVI. .
    • ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Crugia i capitells del claustre Al claustre es conserven algunes claus de volta de la primera època, així com capitells de tipus califal de la basílica del 977, i les bases d'un baldaquí de pedra del segle XII, entre d'altres moltes restes de les edificacions anteriors. 
    • ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Detall de capitells al claustre
    • MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (S. XI) Exterior
      • El campanar sud, més alt, restà sencer, però la restauració del segle XI li afegí un darrer pis, i no se sap si, realment, va estar coronat amb merlets . Aquí s'obren finestres de mig punt, més grans a mesura que assoleixen altura. Al 4t pis les finestres són geminades. El darrer pis reconstruït imità la distribució del 4t pis, però es coronà amb fris d'arcuacions cegues, d’estil llombard.
      • La coberta és una teulada de quatre aigües reconstruïda, equiparant-la a la de Sant Miquel de Cuixà. 
      • Atri gòtic precedeix l’església, protegint la portada de ponent.
      • Façana flanquejada per dos campanars quadrats estil llombard (fris d'arcs cecs i lesenes).
      • - El campanar nord (més baix) fet malbé pel terratrèmol del segle XV, i r econstruït, es coronà amb un pis amb finestres similars a les del transsepte i amb una cúpula octogonal.
    • SANTA MARIA DE RIPOLL Presbiteri de l’església
      • El Llibre de l’Apocalipsi és fonamental per entendre la simbologia de les imatges.
      • - A l’època del Romànic cada part del temple té un significat, entre terrenal i diví.
      • La forma del temple recorda el cos humà, i esdevé el cos místic d’aquesta religió.
      • La façana o peus representen l’entrada a la comunitat cristiana.
      • La zona intermèdia, són les naus i representen l’àmbit terrenal, és a dir, el camí que han de fer els fidels a la Terra, durant la vida.
      • El creuer és l’àmbit de transició entre l’espai terrenal (base quadrada de la cúpula) i la cúpula.
      • La cúpula o mitja esfera representa l’àmbit diví. Les formes circulars dels absis i les cúpules són l’àmbit celestial.
      • El presbiteri, espai en el que només tenen accés els sacerdots.
    • Ripoll
      • - El relleu de la portalada sobresurt lleugerament del mur frontal.
      • Apareix com un gran arc triomfal de forma rectangular i porta al bell mig.
      • No té timpà (senyal inequívoc de la pervivència de l’art clàssic).
      • Portada amb 7 arquivoltes sustentades per brancals (pilars i escultures).
      • La portalada, diuen, restava separada per un trencallums on s’hi trobaven lleons entrellaçats.
      Esculpida a mitjans del segle XII, és un dels conjunts escultòrics més interessants de l'època romànica
      • El TEMA del pòrtic com els del capitells historiats del claustre provenen del llibre de l’APOCALIPSI, però també del CÒDEX o “ Bíblia de Ripoll ”.
      • Els escultors van treballar amb delicadesa els detalls de les túniques, de les armadures, escuts i cascs dels soldats.
      • - FRIS SUPERIOR: el Salvador i els ancians de l’Apocalipsi. Després, NIVELL CENTRAL: tres registres horitzontals amb sants i escenes de l’Antic Testament. Dins una mena de fornícules veiem a David i uns músics. Més baix, NIVELL INFERIOR: encara apareixen uns animals que es devoren entre ells, i medallons amb els pecats capitals.
      PÒRTIC DE SANTA MARIA RIPOLL
    • El programa iconogràfic és complex , molt elaborat i amb finalitat didàctica. El naturalisme de les figures se supedita a la claredat del missatge. Els temes, religiosos o profans, divideixen el relleu en 3 nivells. NIVELL SUPERIOR (espai celestial): el Pantocràtor, els Tetramorfs i els àngels; i els 24 ancians, és a dir, referències del Llibre de l’Apocalipsi.
    • NIVELL CENTRAL (espai intermig o de transició): figures dels apòstols i sants, les històries dels reis David i Salomó (zona esquerra), i la de Moisès, i l’èxode dels israelites (escenes de l’Antic Testament).
    • PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL (2a ½ S. XII ) NIVELL INFERIOR (espai terrenal): figures i animals, representen escenes terrenals, o personatges bíblics en contacte amb el món, com la visió del profeta Daniel, a l’esquerra, junt a escenes de condemna del Judici Final; i a la dreta, escenes del Nou Testament (el cicle de Jonàs).
    • SANTA MARIA RIPOLL (1032) Sota l’arquivolta esquerra (mirant de front la porta) se situa l’escultura de San Pere, i a la dreta la de Sant Pau; als costats del trencallums se situava San Pau i Jeremies. A l’arquivolta de la dreta el profeta Isaïes. Al seu voltant es localitzen escenes de Caín i Abel, i de Jonàs. La part profana de la representació correspon a les escenes que representen el calendari; també apareixen motius ornamentals circulars a la zona de la llinda.
    •  
    • RIPOLL, DETALL DE LES ARQUIVOLTES 3a ARQUIVOLTA. S’hi representen 2 cicles complets, composts por 6 imatges a cada costat. 1r cicle dedicat a l’apòstol Sant Pere. Al costat dret se narra la vida de Sant Pau. 2a ARQUIVOLTA. Un total de 27 medallons, entrellaçats d’estil vegetal. Al seu interior hi apareixen alternats animals reials i plantes: cérvols, aus, lleons i un porc senglar. En el medalló central apareix l’anyell de déu , a cada costat un àngel adorador. Arquivolta sobre muntants o brancals en forma de cantonada, amb més decoració d’animals. 1a ARQUIVOLTA: sobre dues columnes a l’esquerra, amb el fust estriat i el capitell, es representen les figures d’unes aus sobre fulles, i la de la dreta amb el fust decorat amb textures vegetals, en el capitell s’hi representen grifs i lleons. Vista frontalment apareix una rica decoració de fulles d’acant.
    • Dues grans escultures dels dos apòstols protagonistes apareixen també representats en els brancals del pòrtic, lamentablement sense cap (dreta sant Pau, esquerra sant Pere).
    • DETALL PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
    • DETALLS PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
    • PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL (2a ½ S. XII )
      • INTERPRETACIONS:
      • L´historiador d’art, Cirici Pellicer, exposa que la portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme, en aquest sentit té un sentit ascendent, des del sòcol on s’hi representa l’infern fins el registre superior, on es troba el Pantocràtor.
      • Eduard Juvent, especialista en art romànic, interpreta aquesta obra com una al·legoria a la reconquesta de territoris musulmans, duta a terme per Ramon Berenguer III i el seu fill Ramon Berenguer IV.
      The end
    • The end The end The end The end The end The end The end The end The end