• Like
  • Save
Escultura Quattrocento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Escultura Quattrocento

on

  • 3,065 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,065
Views on SlideShare
2,606
Embed Views
459

Actions

Likes
1
Downloads
101
Comments
0

4 Embeds 459

http://phobos.xtec.cat 420
http://www.iesramonllull.net 25
http://www.slideshare.net 8
http://agora.xtec.cat 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Escultura Quattrocento Escultura Quattrocento Presentation Transcript

    • Art del Renaixement ESCULTURA QUATTROCENTO
    • ESCULTURA QUATTROCENTO David de Donatello David d’Andrea del Verrocchio Maria Magdalena penitent de Donatello
    • ESCULTURA RENAIXENTISTA
      • L’escultura és la disciplina artística en què el classicisme renaixentista es manifestà de forma més primerenca.
      • Els edificis antics tenien diferent funció als edificis del Renaixement (dificultat per servir de models).
      • La pintura tampoc oferia models directes, perquè no coneixien les pintures ponpeianes
      • En canvi, l’escultura grecoromana era abundant i responia molt bé a la concepció de la natura com a guia i model de l’activitat artística.
      • A més, l’escultura gòtica havia evolucionat: era molt més naturalista i caminava cap a l’autonomia del marc arquitectònic (seran els models a seguir).
    • ESCULTURA RENAIXENTISTA
      • Materials : sobretot marbre i bronze; tècniques de talla i fosa.
      • Tipologia : treball tant del relleu com les figures exemptes.
        • Relleus : es combina el baix, mig i alt relleu (com la Columna Trajana) , aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista.
        • Exempta (molt variada): dempeus ( David de Miquel Àngel), eqüestre ( Il Gatamelata de Donatello), sedent.
      • Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el Cinquecento , Miquel Àngel sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de David molt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, les figures escultòriques del Quattrocento tendeixen al realisme, però no són especialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb Miquel Àngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat.
    • ESCULTURA RENAIXENTISTA
      • Ritme: sensació de moviment diferent en Quattrocento i Cinquecento .
        • Quattrocento : figures no són rígides, però no transmeten una sensació de moviment molt accentuat, es solen captar en mig de gestos, aconseguint postures molt naturals, que transmeten serenor , de vegades amb postures clàssiques (com el “ contraposto ” del David ).
        • En canvi, les escultures de Miquel Àngel ( Cinquecento ) produeixen una innovació important. Les obres sembla que tenen un moviment interior, en potència, a punt d’explotar, com una ira que està a punt de manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint mirades fixes, amb els músculs molt marcats i tensos, i les venes inflades, reflectint com un alt grau d’ excitació interior .
      • Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre). Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havien perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres de l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX, principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que les escultures de l’antiguitat estaven policromades.
      • Temàtica : la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són els temes religiosos , ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però també seran importants els retrats i els temes mitològics .
    • ESCULTURA
    • ESCULTURA QUATTROCENTO
    • Quattrocento: Segle XV Florència
      • Arquitectura:
          • Filippo Brunelleschi
          • Leon Battista Alberti
      • Escultura
          • Lorenzo Ghiberti : Portes del Paradís Baptisteri de Florència (F66)
          • Donato di Nicolo “ Donatello ”: David (F67)
          • Andrea del Verro c c h io : Condottiero Colleone (F68)
      • Pintura
          • Masaccio
          • Fra Ang è lico
          • Alessandro o Sandro Botticelli
    • ESCULTURA DEL QUATTROCENTO
      • Gran naturalisme.
      • Interès per l’ home i la seva anatomia , el moviment corporal i la seva relació amb l’espai.
      • Les mides o proporcions, es fixen en un cànon entre nou i deu caps.
      • Apronfundiment i perfeccionament dels coneixements i mitjans tècnics.
      • Tendència al monumentalisme.
      • Com a recurs s’utilitzen els esquemes compositius, geomètricament simples.
      David d’Andrea del Verrocchio
    • Florència. Inicis del segle XV
      • És la ciutat capdavantera a nivell econòmic, cultural i artístic entre totes les ciutats italianes .
      • El govern de la ciutat encarrega escultures per a la Catedral, per al seu Baptisteri de Sant Joan i per a l’església d’Orsanmichele.
      • El 1401 els mercaders del gremi tèxtil organitzen un concurs (considerat l’inici de la plàstica renaixentista) per ornamentar el Baptisteri amb una porta de bronze més. Fins llavors només havia decorada una de les tres grans portes previstes, decorada per Andrea Pisano entre 1330 i 1337.
      • Competiren molts d’artistes: Fillippo Brunelleschi, Lorenzo Guiberti i Jacopo della Quercia (Brunelleschi i Ghiberti competiran en 1418 en la cúpula de Santa Maria dei Fiore).
    • El Sacrifici d’Isaac. La versió de Filippo Brunelleschi. Era el tema obligat amb el qual participaven els concursants.
      • És la solució més naturalista i violenta. L’àngel subjecta Abraham, que agafa pel coll a l’aterrit Isaac.
      • Concessions clàssiques: un altar romà, per al sacrifici; un jove s’intenta llevar una espina.
    • La versió guanyadora del concurs: la de LORENZO GHIBERTI.
      • L’obra sembla un quadre animat: Els personatges omplen la superfície i accentuen el relleu.
      • La figura d’Isaac, fosa per separat, està inspirada en els nus clàssics, amb un escorç bastant forçat, i damunt d’un pedestal amb relles d’inspiració romana.
      • Els criats i l’ase encaixen millor en el conjunt que en la versió de Brunelleschi (obra menys pesada).
    • LORENZO GHIBERTI (1378-1455)
      • Escultor, orfebre, arquitecte, escriptor. Interessat en els ideals humanistes, tal com demostra en la seva obra Il Comentari , on tracta d’establir per a l’escultura unes regles basades en l’òptica i en la teoria de les proporcions.
      • Les dues grans etapas de l’evolució artística de Ghiberti estan marcades per les dues portes que va modelar i va fondre per al baptisteri de Sant Joan en Florència (enfront de la façana principal de la catedral de Santa Maria dei Fiore) .
      • 20 anys per a les primeres portes i 20 anys per a les segones.
    • Escultura
      • Lorenzo Ghiberti
        • Portes Nord del Baptisteri de Sant Joan.
        • Portes del Paradís, Florència (fitxa 66) .
    • Lorenzo Ghiberti Les portes Nord del Baptisteri de Florència Realitzades entre 1404 i 1424. Dividides en 28 apartats quatrilobulats amb 28 escenes de la vida de Jesús.
      • Encara mostren una vinculació amb els fonaments del gòtic, pels marcs lobulats.
      • Però la perfecció anatòmica dels personatges, el paisatge del fons i les perspectives arquitectòniques, que donen fons a les escenes, anuncien l’arribada d’una nova estètica: El Renaixement.
    • Ghiberti Portes Nord del Baptisteri 2 dels 28 panells de marc gòtic quatrilobulat amb els temes de L’ Anunciació i El baptisme de Jesús .
    • Ghiberti Panells de les Portes nord del Baptisteri amb escenes de la vida de Jesús ( Oració a l’Hort i Tempesta al llac de Tiberíades). Detall d’una cara entre els medallons.
    • Ghiberti Les Portes del Paradís (1425-1452) Deu panells d’estructura quadrada amb temes bíblics.
    • Lorenzo Ghiberti . Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
    • Lorenzo Ghiberti . Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
    • Lorenzo Ghiberti . Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
      • Els seus relleus adquiriren la plenitud amb aquestes segones portes, encarregades el 1425, per al mateix baptisteri, i acabades el 1452;
      • es pot observar clarament l’evolució.
      • Fou tal la mestria i tan gran la seva repercussió popular, que van rebre el nom de Portes del Paradís.
      • El 10 compartiments rectangulars comporten un espai més gran que a l’obra anterior, i permeteren uns espais més amplis, on els personatges es poden moure amb elegància, i on es pot graduar el relleu per aconseguir més profunditat.
    • Ghiberti . Portes del Paradís . Història d’Esaú i Jacob, i Sacrifici d’Isaac.
      • La tècnica escultòrica d’utilitzar diferents nivells de relleu crea, també, il·lusió de perspectiva.
      • Les portes del battisteri tingueren molta importància com escola, on es formaren molt d’escultors toscans, durant 40 anys.
      • Els marcs arquitectònics esdeven un element clau de la representació per a crear perspectiva.
      • Mitjançant la utilització dels mètodes pictòrics (les regles de la perspectiva) es crea un espai en al qual es desenvolupa l’acció.
    • Ghiberti Un dels deu panells de la Porta del Paradís Josep i els seus germans . Els relleus tenen un marcat efecte pictòric i il·lusionista.
    • Lorenzo Ghiberti Portes del Paradís (baptisteri) Florència (1425-1452). Detall Josep i els seus germans.
    • LORENZO GHIBERTI PORTES DEL PARADÍS (Baptisteri de Florència, detall Josep i els seus germans )
    • Ghiberti Portes del Paradís - Josué entra victoriós a Jericó duent l’arca de l’aliança. - El rei jueu Saül dirigeix el seu exèrcit.
    • Ghiberti Portes del Paradís Retrats que l’artista incorpora a les portes i figura de profeta.
    • Ghiberti Portes del Paradís Detall del Rei Salomó i de la Reina de Saba.
    • CAÍN I ABEL - Foren molt admirades. -Miquel Àngel: “Són dignes de ser les Portes del Paradís”.
    • - Comparar el mateix tema, en les dues portes, permet observar les diferents solucions estètiques de Ghiberti, abans i després de la irrupció en l’escena artística del jove Donatello. - La presentada al concurs de 1401 continua la tradició gòtica: mateixa profunditat del relleu en totes les figures i aquestes no varien de proporcions en funció de la llunyania.
    • El sacrifici d’Isaac Relleu guanyador del concurs (porta nord del baptisteri)
      • Els elementes paisagístics divideixen el relleu en diagonal i separen l’escena del sacrifici de la imatge dels dos criats i l’ase (ruc), que han trasportat la llenya pel sacrifici.
      • Però no creen l’element il·lusori coherent amb el desenvolupament de l’acció.
    • El sacrifici d’Isaac
      • INNOVADOR:
      • Cossos d’un gran naturalisme, sobretot el de Isaac.
      • Altar inspirat en els relleus romans amb estilitzacions vegetals.
      • L’àngel talla el pla del relleu quasi en vertical, i la seva posició sembla sortir-se del relleu i avançar.
      • Els personatges adopten actitud coherents amb el paper que tenen en l’escena.
    • El sacrifici d’Isaac Portes del Paradís (porta est, 70 x 79 cm
      • COMPOSICIÓ : Moments successius de la història d’Abraham.
      • Sara a la porta de la tenda.
      • Abraham suplica els àngels, que li transmeten la notícia del sacrifici.
      • El sacrifici aturat per l’acció de l’àngel.
      • INNOVADOR :
      • - Els elements del paisatge no es limiten a separar escenes, sinó que composen un escenari creïble.
      • - Diferent tipus de relleu, i mides de les figures en funció de la distáncia a l’espectador, aixó pretén ressaltar el drama de l’anunci diví (en 1r pla), per sobre del sacrifici (darrer pla i baix relleu).
    • CONCLUSIÓ: - Recursos pictòrics: Reducció de la proporció de les figures amb la tècnica de la persectiva i la indefinició que comporta la llunyania. - Recurs típicament escultòric: Diferents tipus de relleu. - Recursos que havien estat utilitzats per Donatello en el relleu de Sant Jordi i el Drac (1420), esculpit al pedestal de l’estàtua de Sant Jordi (Església d’Orsanmichele, Florència).
    • SANT JORDI (1417-1420): “maduresa o plenitud” - L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal. DONATELLO
    • Ghiberti Estàtua de Sant Mateu Fornícula d’ Orsanmichele - Les 14 fornícules, que hi ha al voltant de l’església quadrada (abans era un graner) d’ORSANMICHELE, varen ser adjudicades als principals gremis de Florència per a què les farcissin d’estàtues de sants
    • Nanni di Banco Quatre Sants Coronats (1414-1418) Església d’Orsanmichele.
      • El desig de cada gremi de superar el que feien els altres, va fer que aquest temple es convertís en el mostrari de l’escultura renaixentista del Quattrocento.
    • Nanni di Banco Els Quatre Sants Coronats i Sant Lluc
    • DONATELLO (1386-1466) Va ser deixeble de Lorenzo Ghiberti . Primera obra important: Sant Jordi per a una fornícula d’Orsanmichele.
    • Escultura
      • Donato di Niccolo “ Donatello ”
        • Cantoria de la catedral de Florència
        • David (en bronze ,fitxa 67)
        • Sant Marc , Sant Pere, Sant Joan Evangelista
        • Sant Jordi
        • Profeta Habacuc
        • Condottiero Gat t amelata
        • Maria Magdalena penitent
    • Escultura - Ghiberti i altres artistes representaren un camí constant d’anada i tornada entre la tradició gòtica i les innovacions classicistes. - El pas cap a l’estatuària monumental exempta el donarà un artista florentí, 10 anys més jove que Brunelleschi i Ghiberti.
      • Donato di Niccolo di Betto Bardi “ Donatello ”
        • David (en bronze)
        • Condottiero Gattamelata
    • DONATO DI NICCOLO, “Donatello” - És un dels grans escultors del Quattrocento. - Sent més interès per la figura humana aïllada que per les grans composicions de caràcter pictòric i narratiu. Representarà la figura humana de molt diverses edats i actituds, i recuperà la figura exempta. - Cerca la veracitat en la representació del cos humà, cosa per la qual s’interessa per l’anatomia, el moviment corporal i les relacions espacials. - La mida o proporció es fixa en un cànon d’entre nou i deu caps. - La representació de l’home nu constitueix un tema primordial. (1386-1446)
      • DONATELLO (1386-1466)
      • Combina la serenitat i l’equilibri harmònic de l’estatuària clàssica amb una gran expressivitat, que l’allunya del concepte de bellesa idealitzada (David).
      • Gran domini dels diversos materials (pedra, marbre, fusta i bronze), i també de la tècnica d’escultura exempta i del relleu. Així mateix, va treballar els temes més variats, com el retrat eqüestre i les imatges religioses.
      ESCULTURA DEL QUATTROCENTO
    • Donatello Cantoria (tribuna de cantors, 1433-1439) de la Catedral de Florència.
      • Representació de l’home en la seva etapa infantil.
      • Pren les figures dels “putti” del paganisme antic i els dóna un sentit cristià, convertits en joves que ballen en honor a Déu.
    • CANTORIA (1433-1439): “infància”
      • CANTORIA DE LA CATEDRAL DE FLORÈNCIA
    • Donatello - Detall dels “putti” que corren (Relleu de la Cantoria). - Cap de Sant Joan Baptista (Museu de la Catedral de Florència).
    • SANT JORDI (1415-1420): “maduresa o plenitud” - L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal i cert condicionament del marc arquitectònic.
    • SANT JORDI - Cap aixecat i mirada il·luminada per la fe, ideal del cavaller cristià. - S’alça sobre un basament, decorat amb un relleu de la seva victòria sobre el drac. - Diuen que el David de Miquel Àngel té una cara semblant.
    • Donatello Dues obres per a Orsanmichele Sant Marc i Sant Pere Escultures que encara marquen una dependència, totes elles, del marc arquitectònic, perquè estan fetes per a ocupar una fornícula, que imposa un punt de vista únic, és a dir, per a ser vistes frontalment.
    • Sant Jordi (c. 1417) Sant Marc (1411-13)
    • DAVID (1430): “adolescència” Museu de Bargallo DONATO DI NICCOLO “ Donatello”
    • Donatello David
      • Estàtua que assoleix total autonomia respecte a l’arquitectura. És l’exemple més evident de la nova estatuària.
      • Una bella estàtua exempta de mida natural. Primer nu en bronze, després de l’època clàssica, que suposa la recuperació de la idea de bellesa humana com a tema escultòric (en aquest sentit, és equiparable als Adam i Eva de Massaccio a la Capella Brancacci). Es romp amb el món medieval.
      • Inspirada en un tema mitològic: David, jove pastor de Betlem al servei del rei Saül. En una batalla contra els filisteus, s’ofereix voluntari per enfrontar-se al gegant Goliat, que mata amb la pedra de la seva fona i, després, li talla el cap. Posteriorment, destronaria al rei Saül i es convertiria en rei d’Israel; la Bíblia el considera el primer avantpassat conegut de Crist.
      • El cos adolescent manifesta un altiu posat, de gran elegància i de suaus formes. Cos expressiu des de tots els angles.
    • Donatello . David. Museu Nacional de Bargello. Florència.
      • - El jove David es mostra desafiant, amb els seus membres relaxats, després de l’esforç físic realitzat per a vèncer al gegant Goliath.
      • - Ens recorda, a la vegada, als Déus Hermes i Eros.
    • Donatello . David. 1440. Museu del Bargello. Florència - Se’l representa com un jove camperol. - Com a primer nu del Renaixement, tan sols du capell i botes. - Amb expressió pensant i cap inclinat, acaba de vèncer a Goliath, i es recolza en la seva cama dreta, mentre el peu esquerre es troba sobre el cap de Goliath, que acaba de tallar.
    • DAVID
      • La postura del cos és inestable, amb el peu esquerre endarrerit i la cama torçada; també els braços dibuixen línies sinuoses: l’esquerra forma un angle per tal de reposar la mà en el maluc, mentre que la mà dreta se separa del cos per agafar la gran espasa que forma una línia paral·lela a la cama contrària.
      - Aquest moviment del cos perpet a Donatello marcar la musculatura i dotar la figura de David d’un gran diamisme contingut.
      • Donatello utilitza el contraposto i la corba que recorda l’ideal de Praxíteles.
    •  
    • David de Donatello
      • La suavitat del modelatge del cos li dóna un aire de fragilitat, per tal d’accentuar el contrast amb el gegant, que acaba de matar amb la seva pròpia espasa.
    • - El poderós cap barbat de Goliat, als peus de l’heroi, posa el contrapunt a l’expressió serena i digna del futur rei d’Israel i avantpassat de Crist.
      • David es va convertir en el símbol de la victòria de la pacífica Florència, sobre l’agressiva Milà.
      Cofat amb el capell típic del camperol Toscà.
      • DAVID (vers el 1430). RESUM:
      • Museu de Bargello, Florència.
      • Primera escultura exempta i nua
      • des de l’Antiguitat clàssica.
      • Recull els valors de la joventut,
      • la bellesa idealitzada, l’elegància
      • i la serenitat.
      • Mirada penetrant i serena
      • del personatge.
      • Modelatge de les formes.
      • Absència de dramatisme.
    • Donatello als relleus va utilitzar el “schiacciatto”, que accentua la sensació tridimensional, mitjançant lleugeres variacions en la profunditat del relleu, dels diferents plans de la composició, i arriba, fins i tot, a enfonsar les línies, per sota del pla, en els elements més llunyans de la composició. - Detall del Festí d’Herodes, Pila baptismal del Baptisteri de Siena (1423-1427). - I Anunciació (1430) de la Santa Croce de Florència .
    • Donato di Niccolo “Donatello” Púlpit de Sant Llorenç (Florència)
    • Donatello Púlpit de Sant Llorenç Detalls dels relleus de bronze. Crist amb la Creu, Crucifixió i Resurrecció.
    • Donatello Detalls dels relleus dels púlpits de Sant Llorenç. Oració a l’Hort .- Davallament del cos de Crist. Gran força expressiva i sentiment religiós profund.
    • Donatello . Sant Joan Evangelista (esculpit per a la Catedral de Florència). - Representa l’home en edat més avançada . Hom diu que és un clar precedent del Moisés de Miquel Àngel. - A la seva obra, Sant Joan Evangelista, i les quatre estàtues dels profetes Sant Joan Baptista, Habacuc, Jeremies i Abdies, esculpides per als nínxols del campanar de la catedral de Florència, mostra una gran expressivitat, i són exemple del vessant dramàtic de la seva escultura.
      • “ senectut o vellesa”
      PROFETA HABACUC
    • Profeta Habacuc, Il Zuccone (1425)
      • Força expresiva
      • Exemple del vessant dramàtic de la seva escultura.
      • Tracta amb naturalitat els plecs dels vestits.
    • Donatello . Profetes per a les fornícules de la Catedral de Florència. Jeremies i Habacuc.
      • - Nou tipus de profeta que s’allunya de la iconografia medieval.
      • - No se’l representa com un home poderós i barbut, sinó en senectut, d’expressió dramàtica, com si dugués tot el dolor del món.
      • Donatello mostra més interès per l’expressió que per la bellesa.
      • Capacitat per modelar els cossos i mostrar la força interior dels personatges amb actituds serenes i contingudes.
    • Donatello. Sant Jordi “ maduresa o plenitud” Donatello Habacuc “ senectut o vellesa”
    • Pàdua Plaça del Sant
      • 1r Retrat eqüestre del Renaixement.
      CONDOTTIERO GATTAMELATA (1443-1453)
    • Donato di Niccolo “Donatello” El Condottiero Gattamelata (Pàdua).
      • Estàtua d’Erasme da Narni, soldat de fortuna venecià, de malnom “moix o gat de mel”.
      • Retrat idealitzat, inspirat en el Marc Aureli romà.
      • Característiques: senzillesa, sobrietat i dignitat.
      • GATTAMELATA, Pàdua (1445-1453)
      • Primera estàtua en honor d'un guerrer de tot el món modern.
      • Es va erigir en honor del condottiero de la república vèneta, Erasme de Narni.
      • Estilísticament està relacionada amb l'escultura romana, perquè està inspirada en l'escultura eqüestre de Marc Aureli.
      • Serenitat del genet i del cavall, malgrat representar-lo en marxa, que constitueixen una unitat harmònica, visualment remarcada per la continuïtat amb el bastó de comandament i l’espasa, que tracen una línia diagonal que uneix cavall i cavaller .
      • El retrat del personatge traspua la psicologia del representat, que mostra una expressió abstracta, però conscient de la seva difícil missió en defensa de la ciutat a què serveix (exaltació del guerrer humanista).
      • El rostre és el d'un home avançat en anys. No es tracta, en aquest cas, d'una representació realista de les autèntiques faccions del condottiero sinó, més bé, d'una maduresa conquistada amb els anys. A l'heroi jove i, físicament, perfecte de l'Antiguitat Clàssica, li substitueix llavors la consciència de l'home racional: l'heroi modern, representat en el seu ser simplement home.
    • Detall del rostre i la seva expressió
    • Maria Magdalena penitent (1456-57) Sacrifici d'Isaac (c. 1418)
    • Donato di Niccolo “Donatello” Maria Magdalena penintent
      • Realitzada en fusta per al baptisteri de Florència.
      • Una anciana amb arrugues i llàgrimes als ulls. El llarg cabell li fa de vestimenta.
      • És una imatge de tosca fesomia, mística i introvertida, que reflecteix la llibertat creativa i interpretativa del darrer Donatello.
    • Jacopo della Quercia (1375-1438) Com Brunelleschi tampoc va tenir èxit en el concurs de 1401 per a les portes del Baptisteri. És autor de la Tomba d’Hilària del Carretto .
    • Lucca della Robbia Cantoria de la Catedral de Florència - De temperament molt distint a Donatello, representa l’aspecte amable de la vida. - Aquesta cantoria contrasta per la seva serenitat amb el dinamisme de la Cantoria de Donatello.
    • Lucca della Robbia Detall dels músics i dels nins, que canten i ballen, de la Cantoria de la Catedral de Florència .
    • Lucca della Robbia Cor de nins (detall Cantoria, Florència). Terracuita vidriada de la Verge amb el Nin.
      • - Della Robbia estendrà la tècnica de la ceràmica vidriada, amb figures dolces sobre fons blau i algunes notes de color en els vegetals (a vegades apareixen floretes).
      • Normalment són representacions de la Verge amb el Nin.
      • Autor dels relleus que decoren la Capella Pazzi de Brunelleschi.
    • Lucca della Robbia I després els seu fill Andrea, tots dos s’especialitzen fent medallons i timpans de terracuita vidriada policromada, especialment de blanc i blau (per exemple, els “putti” que ornamentent el pòrtic de l’Hospital dels Innocents de Florència, de Filippo Bruneleschi).
    • Lucca della Robbia Timpà de la Resurrecció de la Sagristia de la catedral de Florència Verge amb el Nin i Àngels
    • Luca della Robbia Relleus de fang vidriat
    • ANDREA DEL VERROCCHIO
      • Andrea di Francesco di Cione (era el seu nom vertader) es va iniciar en l’orfebreria junt a Giuliano Ve-rrocchi, de qui va adoptar el nom, perquè Verrochio era el seu protegit. Es va formar en el taller de Donatello.
      • - A més, d’un gran escultor va ser un destacat pintor i, des de 1465, dirigí un dels tallers més importants de Florència, on es formaren Leonardo da Vinci i Sandro Botticelli. Encara que es conserven molt poques obres pictòriques del seu taller. La seva major activitat la va dedicar a l’escultura en bronze, marbre i terracuita.
      • - Un tret del Renaixement és l’abundància de representacions eqüestres de mides al natural, i una de les seves obres n’és una de les més representatives: El Condottiero Colleone.
      (1435-1488)
    • Escultura
      • Andrea del Verrocchio
        • Condottiero
        • Bartolomé de Colleoni ( fitxa 68 ). Altura: 396 cm. Bronze. Venècia.
        • David.
      • Les seves obres més conegudes són un David de 1475 i l’estàtua eqüestre del Condottiero Colleoni, fosa en 1481.
      • Ambdues són rèpliques de les dues estàtues famoses de Donatello, i un intent d’emular el seu mestre, encara que es poden observar, fàcilment, les diferències d’estil: un major refinament de l’escultura de Verrocchio enfront d’una major intensitat heroica i grandesa de Donatello.
    • Andrea del Verrocchio . Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia
      • Estàtua eqüestre que supera en força i vigor a la de Donatello.
      • En 1478 Verrocchio començà l’estàtua eqüestre del Condottiero Colleoni, que havia mort tres anys abans.
      • L’obra va ser encarregada per la República de Venècia i després de la seva mort va ser acabada per Alessandro Leopardo, que va fer els darrers retocs en 1495.
      • És el primer intent de representar el cavall amb una de las pates en l’aire.
      • L’obra, forjada en bronze daurat, es troba erigida sobre un pedestal de marbre en el Camp San Zanípolo, en Venècia.
      • Cal destacar la magnífica plasmació del moviment.
      • Front al moviment pausat i unidireccional del Gattamelata , destaca el dinamisme del Colleoni de Verrochio.
      • El cap del cavall gira cap a un costat, mentre el genet es posiciona amb rapidesa sobre la muntura amb les cames tenses i rectes; torça el cos amb tensió i gira el cap en un contrapunt, que unifica la relació entre cavall i genet.
      • Si en l’estàtua de Donatello predomina l’estatisme, en aquesta hi ha un dinamisme més verídic, la qual cosa és un tret general de tota l’obra de Verrocchio, també en pintura.
      Andrea del Verrocchio . Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia
      • La paraula Condottiero designava els caps de les moltes bandes de mercenaris, que existiren en els segles XIV i XV, i Bartolomeo Colleoni n’era un de molt popular a Venècia.
      • El cavall de Verrocchio s’apropa més als de l’antiguitat, segueix el model establert pels cavall de Sant Marc i Marc Aureli, però la seva musculatura marca més els nervis, atorgant gran èmfasi a la representació.
      Andrea del Verrocchio . Condottiero Colleone. 1478-1488. Venècia
    • Andrea del Verrocchio El “Condottiero” Bartolomeo Colleoni Venècia Ferotge realisme.
    • Verrochio Condottiero Colleoni
      • El genet amb casc i armadura, sembla animat per una energia ardent, a la par que continguda.
      • L’estàtua destaca per l’expressió en el rostre de Colleoni, que denota una observació cuidadosa, i que reflecteix un comandament dur i sever.
      • El gest del rostre reflexa potència, una expressió exagerada de fúria i angoixa a la vegada, es reflecteix en el coll i la mandíbula tensa del genet.
      • La figura de Colleoni presenta una actitud desafiant, d’enorme força expressiva.
      • Però, malgrat la seva gallardia, l’heroi mostra una actitud de turment per la incertesa del seu destí, podrà sobreviure a l’empresa?
      Rostre de Colleoni
      • Verrocchio amb la l’estàtua eqüestre del Condottiero va saber captar la vitalitat del personatge i, a la vegada, la força efímera de la vida.
      Andrea del Verrocchio Condottiero Colleone (1478-1488). Venècia
    • Andrea del Verrocchio - Incredulitat de Sant Tomàs (Fornícula d’Orsanmichele). - David.
    • Escultura
      • Andrea del Verrocchio
        • David
      • Amb expressió d’alegria, du una llarga espasa amb la que acaba de tallar el cap de Goliath.
      • Presenta una expressió més segura que el David de Donatello.
      • L’escultura va ser encarregada per Lorenzo i Giuliano de Mèdici en 1476.
      • El David és més jove i va vestit amb modèstia, en contrast amb un provocatiu David de Donatello.
      • Els trets fisonòmics presenten una bellesa un poc més gòtica, idealista, més a prop de l’esperit de Ghiberti que de l’innovador Donatello.
      • Andrea del Verrocchio
        • David
    • Dos gran retratistes del Quattrocento: Desiderio de Settignano (Retrat de dama) i Benedetto da Maiano (Retrat de Pietro Mellini, també autor del Palau Strozzi).