Escultura Cinquecento

3,489 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,489
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
82
Actions
Shares
0
Downloads
154
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Escultura Cinquecento

  1. 1. Art del Renaixement ESCULTURA CINQUECENTO
  2. 2. Escultura Cinquecento Pietat Rondanini (Milà, 1554-1564) Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
  3. 3. <ul><li>A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i, fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere, Laocoont...). </li></ul><ul><li>Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors cerquen el classicisme i la monumentalitat. </li></ul><ul><li>El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren. </li></ul><ul><li>A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major força expressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de les passions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de la figura humana (figura serpentinata). </li></ul>Característiques Escultura Cinquecento
  4. 4. ESCULTURA CINQUECENTO El déu Bacus i un petit sàtir Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)
  5. 5. Cinquecento: Segle XVI <ul><li>Arquitectura </li></ul><ul><ul><ul><li>Bramante </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Miquel Àngel </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Palladio </li></ul></ul></ul><ul><li>Escultura </li></ul><ul><ul><ul><li>Miquel Àngel : David ( Fitxa 76 ) i Sepulcre de Juli II ( Fitxa 77 ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Giambologna: El rapte de les Sabines ( Fitxa 78 ) </li></ul></ul></ul><ul><li>Pintura </li></ul><ul><ul><li>Florència-Roma </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Leonardo da Vinci </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Miquel Àngel </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Rafael Sanzio </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Venècia </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Giorgione </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ticià </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tintoretto </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Veronès </li></ul></ul></ul>
  6. 6. Michelangelo Buonarrotti (1475-1564) <ul><li>Escultor, pintor, arquitecte i poeta italià, nascut a </li></ul><ul><li>Caprese, prop de Florència, en 1575. </li></ul><ul><li>Als tretze anys va entrar com aprenent en el taller </li></ul><ul><li>del pintor Domenico Ghirlandaio, qui el recomanaria </li></ul><ul><li>a Llorenç el Magnífic. </li></ul><ul><li>El 1489 es va traslladar a l’Acadèmia que Llorenç de </li></ul><ul><li>Mèdici havia instal·lat al “Casino Mediceo”, on va </li></ul><ul><li>estudiar les estàtues antigues i es va veure influït </li></ul><ul><li>pels humanistes i erudits neoplatònics. Demostrant </li></ul><ul><li>una gran mestria amb el marbre i bronze. </li></ul><ul><li>Sent admiració per Giotto, Masaccio i Donatello, i és evident la influència de l’escultura grega (troballa del Laocoont en 1506). Gran interès per l’anatomia en les seves composicions. </li></ul><ul><li>Les primeres obres (ETAPA CLÀSSICA) reflecteixen la grandiositat i idealització de les figures, de clara influència grecoromana: </li></ul><ul><ul><li>La Pietat del Vaticà (1498-1500) </li></ul></ul><ul><ul><li>El David (1501-1504) </li></ul></ul><ul><li>Amb ell es va iniciar el “MANIERISME”, en la seva etapa més creativa. </li></ul>
  7. 7. MIQUEL ÀNGEL (1475-1564) MICHELANGELO “ Un geni”
  8. 9. EVOLUCIÓ DE L’OBRA ESCULTÒRICA DE MIGUEL ÁNGEL JOVENTUT (CLASSICISTA) MADURESA (TRANSICIÓ I DOMINI) VELLESA (MANIERISME)
  9. 10. <ul><li>Grandiositat d’unes figures de faccions perfectes. </li></ul><ul><li>Gesticulació de faccions que denoten força interna, ànima apasionada, lluny de l’estil amable del Quattrocento: “Terribilita” ho denominaren els seus contemporanis. </li></ul><ul><li>Cossos nus dotats de gran tensió vital i dinamisme contingut, que Miquel Àngel sap expressar en actituds molt variades (musculatura acusada i aconseguida, venes a flor de pell i sang que sembla circular per elles, denota llargs anys d’estudi de l’anatomia). </li></ul><ul><li>Els seus models d’inspiració són Jacopo della Quercia, Donatello i l’art Hel·lenístic (sobretot el Laocoont). </li></ul><ul><li>Darrera etapa caracteritzada per la diversitat de formes (Manierisme). </li></ul>CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA MICHELANGELO
  10. 11. Escultura <ul><li>Miquel Àngel </li></ul><ul><ul><li>La Pietat </li></ul></ul><ul><ul><li>David ( Fitxa 76 ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Moisès </li></ul></ul>
  11. 12. <ul><ul><ul><li>MICHELANGELO </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>(1475-1564) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Verge de l’escala (1490-92) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Casa Buonarroti, Florència </li></ul></ul></ul>PRIMERA ÈPOCA EN ROMA (1491-1505) <ul><li>En les obres de joventut es denota la inspiració clàssica i la influència de Donatello i de Ghiberti, a la vegada que, en elles, ja mostra el seu caràcter impetuós i la recerca de la bellesa ideal. La Verge està de perfil i la forma de caure la roba s’assembla als draps mullats de Fídies. Destaca l’escalonament de les figures i les amples espatlles del nin. </li></ul>
  12. 13. Miquel Àngel (1475-1564) Combat dels centaures i lapites (1490-1494) Casa Buonarroti, Florència <ul><li>Relleu amb marbre blanc de carrara. </li></ul><ul><li>Entrellaçament de les figures harmoniosament, disposades en tensió física. </li></ul><ul><li>Estudi de solucions innovadores dels nus en moviment. </li></ul>
  13. 14. Michelangelo (1475-1564) El déu Bacus i un petit sàtir (1496-98, 203 cm) Bargello (Florència) <ul><li>SIMBOLOGIA: </li></ul><ul><ul><li>Sàtir: instint irracional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Raïm: sensualitat i vida. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pell de lleó: mort o decadència. </li></ul></ul>
  14. 15. Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc) <ul><li>Michelangelo tenia 25 anys. Bell conjunt escultòric de tema gòtic i mides al natural. </li></ul><ul><li>El tema de la mort és tractat de mode patètic i intens, però corpori i espiritual alhora. </li></ul><ul><li>Existeix un vincle d’immediata continuïtat entre mare i fill. </li></ul>
  15. 16. <ul><li>En forma d’estructura piramidal, el conjunt mostra Jesucrist mort, pesant, jacent sense cap patiment sobre els genolls de la Mare de Déu, bella i eternament jove. </li></ul><ul><li>Única obra que va signar, se’n sentia orgullós (sobre la banda que travessa el cos de Maria). </li></ul>Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc)
  16. 17. Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc) <ul><li>Acabada el 1499, representa la culminació del Quattrocento. </li></ul><ul><li>La perfecció extrema, en l’acabat de les dues figures, mostra que Buonarroti té un coneixement profund de l’anatomia, i que domina el tractament de la caiguda de les robes, però sobretot, que és capaç de representar un home adult mort sobre les faldes de la seva mare, formant una composició piramidal, a més, de l’aplicació formal de la teoria neoplatònica: la bellesa del cos és el reflex de la de l’esperit. </li></ul>
  17. 18. <ul><li>La figura de la Mare de Déu, lluny de manifestar la mare dolguda, reflecteix la idea universal de la virginitat i el concepte de bellesa suprema. </li></ul>
  18. 19. Michelangelo (1475-1564) La Pietat del Vaticà (1498-1499, marbre blanc) <ul><li>Sorpren la joventut de Maria, representada com una jove Verge, sense edat determinada, cisellada de forma exquisida amb formes magníficament polides. </li></ul>
  19. 20. Bellesa………………………………………..Silenci
  20. 21. Mà inert de Crist Banda del pit de la Mare de Déu (signatura)
  21. 22. Característiques de la composició: <ul><li>Ondulació (Maria) i línia quebrada cos Jesús). </li></ul><ul><li>Clarobscurs en els plecs. </li></ul><ul><li>Levitud del pes (cos inert) i consistència roba. </li></ul><ul><li>Eixos dels caps (angle). </li></ul><ul><li>Gest expressiu de la mà de la Verge (acceptació voluntat de Déu) i braç, que penja inert, de Crist. </li></ul><ul><li>Certa influència de Leonardo en la forma triangular i en el rostre de la Verge. </li></ul>
  22. 23. Miquel Àngel (1475-1564) La Verge amb el Nin de Bruges ( 1503-1504) Nôtre-Dame de Bruges, Bèlgica <ul><li>L’escultura és més profunda que ampla perquè ha treballat el marbre, per primera vegada, a partir de la seva part estreta. </li></ul><ul><li>Modelat més simplificat que la Pietat del Vaticà (no tants de plecs, ni clarobscurs). </li></ul><ul><li>Dencens suau del nin Jesús, que comença el camí que el durà a morir pels homes. </li></ul>
  23. 24. Miquel Àngel (1475-1564) La Verge amb el Nin de Bruges ( 1503-1504)
  24. 25. SEGON ÈPOCA: RETORN A FLORÈNCIA (1501) Madona amb el nin: Tondo Pitti Tondo Doni <ul><li>DAVID (1501-1504) </li></ul>
  25. 26. Michelangelo (1475-1564) Tondo Pitti (1504-1505) Bargello, Firenze <ul><li>Verge en posició frontal asseguda sobre un cub, mostra un serafí esculpit en la front (capacitat de predir el futur). </li></ul>
  26. 27. Eva Sibil·la Dèlfica Madona del Tondo Pitti
  27. 28. Escultura <ul><li>Miquel Àngel </li></ul><ul><ul><li>David ( FITXA 76 ) </li></ul></ul>David (1501-1504) Acadèmia de Florència
  28. 29. Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmia de Florència <ul><li>La Pietat del Vaticà va ser l’obra que el va consagrar com a escultor. Quan va tornar a Florència, l’any 1501, el govern de la ciutat li va encarregar el monumental David, que el convertí en l’artista favorit dels florentins. </li></ul><ul><li>Les dimensions de l’estàtua (4,10 metres) venen determinades per la ubicació prevista, inicialment: damunt d’una de les pilastres de l’àbsis de la catedral de Florència, a 20 metres d’altura; per tant els detalls no es podrien veure i, a més, per això el cap sembla una mica desproporcionat amb la resta del cos. </li></ul>
  29. 30. Piazza della Signoria (Florència): Palazzo della Signoria <ul><li>La seva ubicació definitiva va ser la Plaça de la Signoria davant el Palau Vecchio (Palau Vell), sobre un gran pedestal (on avui hi ha una reproducció, ja que l’autèntica està a la Galeria de l’Acadèmia), passant a ser el símbol de la ciutat de Florència. El 4 de maig de 1504 el gegant va ser traslladat des del taller de l’artista. </li></ul>
  30. 31. Còpia del David, a la Piazza della Signoria, antic emplaçament de l’original, des de 1504 fins 1910 (l’altra còpia al mirador).
  31. 32. Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència <ul><li>Home jove en actitud de marxa: braç dret cau recte i la mà sobre la cuixa que agafa la pedra, la esquerra subjecta l’extrem d’una fona que s’esmuny per l’espatlla. </li></ul><ul><li>L’estàtua s’aguanta en un sol peu, adquirint un aire d’inestabilitat o movilitat. </li></ul><ul><li>El braç (en angle) i la cama esquerra estan en una posició avançada (kouroi grecs). </li></ul><ul><li>Frontalitat, però, aparent per el lleu gir del cap. </li></ul>
  32. 33. Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència <ul><li>És encara una obra de joventut, però mostra ja tota la perfecció anatòmica de la musculatura i l’energia gestual, que caracteritza tota la seva obra de maduresa. </li></ul><ul><li>Malgrat l’aparent repós: el cos està en tensió, hi ha una intensa vida interior sota la pell, els músculs contrets, les venes per on circula la sang, la figura sembla respirar, l’expressió forta, dramàtica. Rostre que ja avança els futurs Moisès o els esclaus… </li></ul>
  33. 34. <ul><li>Rostre d’expressió concentrada, de clara energia en repós. </li></ul><ul><li>Concentració en vistes a executar una acció. No representa l’acció, sinó l’impuls moral, la tensió interna que precedeix l’acte. </li></ul>
  34. 35. <ul><li>El gest decidit i agressiu, la mirada penetrant i violenta (la famosa “ terribilità” de diverses obres de Miquel Àngel), gràcies al profund forat fet amb el trepant a les pupil·les, i a les arrugues del front. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència
  35. 36. <ul><li>El rostre i el coll es giren cap a un costat, en direcció a l’enemic. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència
  36. 38. <ul><li>Detall de la seva fona, semioculta per la mà. En contraposició al jove pastor andrògin de Donatello, aquest jove apareix desafiador, mostrant la plenitud del seu cos; lluny del tipus tradicional de David, quasi infantil i delicat, Miquel Àngel ha convertit el seu David en un gegant de casi 5 metres, protector de la ciutat de Florència. </li></ul>
  37. 39. Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència <ul><li>Detall de la mà, amb les venes i els tendons marcats, i d’un dels peus. </li></ul>
  38. 40. Detall de la mà amb la pedra.
  39. 41. Detall de la mà amb la pedra.
  40. 42. Revers de la mà amb la pedra.
  41. 43. Miquel Àngel (1475-1564) David (1501-1504) Acadèmica de Florència <ul><li>El Geni de Miquel Àngel ha tret profit d’un bloc que marbre que, per les seves proporcions (alt i estret), condicionava la libertad de composició de l’artista (40 anys abans ho va intentar Agostino di Duccio). </li></ul><ul><li>Li dóna grandiositat monumental i una tensió interna a la figura, dotant-la de gran dignitat i robustesa. Obra colosal de l’etapa de joventut, res semblant s’havia esculpit fins aleshores. </li></ul><ul><li>El David recorda els atletes de l’estatuària grega i els cossos rotunds de Fídies. </li></ul><ul><li>Obra que barreja la bellesa idealitzada (cada cop més oblidada) i la fervent capacitat expressiva que pren impuls, en les obres que realitza l’autor, a partir d’aquest moment. </li></ul>
  42. 44. <ul><li>Síntesi dels ideals del Renaixement florentí, s’aparta del classicisme a favor de l’expressivitat. És un allunyament dels cànons clàssics en mostrar la tragèdia interior del David i dotar-lo de “terribilita”, és una de les més clares vulneracions de la normativa clàssica, en un moment en què Leonardo abogava per l’estil únic. Cosa que li dóna contemporaneïtat a Miquel Àngel. </li></ul>
  43. 45. Les línies compositives del Dorífor de Policlet i del David de Miquel Àngel <ul><li>L’aspecte més rellevant i sorprenent del David és la gens dissimulada deformació de la figura, extraordinàriament allargada i plana, segurament per tal de corregir el punt de vista des d’abaix. </li></ul><ul><li>Es respecten els cànons de proporcions, però sotmesos a procesos deformants ( Anamorfosis ). </li></ul><ul><li>Preferia cisellar a partir de la pedra, directament, llevant el que sobrava. </li></ul>
  44. 47. Integració de l’Hèrcules pagà i el David cristià, no representa el pastor bíblic, sinó que va encarnar el guerrer, amb fortalesa i ira, símbol dels ideals de la república de Florència.
  45. 48. Miquel Àngel (1475-1564) Crist amb els símbols de la passió (1521) Marbre (2’05 metres) Església de Santa Maria sopra Minerva, Roma
  46. 49. TERCERA ÈPOCA: ROMA <ul><li>Moisès </li></ul>MAUSOLEU DE JULI II
  47. 50. <ul><li>L’exemple més clar de “ terribilità ” és la gran estàtua del profeta Moisès, figura central del mausoleu de Juli II, projecte colosal en el qual va treballar Miquel Àngel, de forma intermitent, durant 40 anys. </li></ul><ul><li>Del projecte inicial només en queden fragments, alguns impressionants com les figures dels esclaus. Del mausoleu, que finalment es va instal·lar a l’església de San Pietro in Vincoli, només són de Miquel Àngel el Moisès, les figures de Raquel i Lia, i la traça general del monument, a mena de retaule. </li></ul>Zona inferior del sepulcre
  48. 51. <ul><li>Havia d’esser un gran monument de 40 estàtues amb fornícules i figures que representassin les Arts Liberals, la Pintura, l’Escultura, l’Arquitectura. </li></ul><ul><li>Al cim del monument estaria la figura de Juli II. </li></ul>PERÍODE DE MADURESA (1505-1534) Miquel Àngel (1475-1564) SEPULCRE DE JULI II (reconstrucció de dos projectes diferents ideats per l’artista, feta pel Dr. C.L. Frommel)
  49. 52. <ul><li>Finalment sols va esculpir per al sepulcre definitiu les figures de Moisés, Lia i Raquel. </li></ul>PERÍODE DE MADURESA (1505-1534) Miquel Àngel (1475-1564) Maqueta d’un altre PROJECTE de la TOMBA DEL PAPA JULI II
  50. 53. Miquel Àngel (1475-1564) MAUSOLEU DE JULI II en San Pedro in Vincoli (Tomba mural, adossada al mur)
  51. 54. <ul><li>Etapa de transició: </li></ul><ul><ul><li>El Moisès (iniciat el 1515). </li></ul></ul><ul><ul><li>Esclaus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Panteó dels Mèdicis (152O-1534). </li></ul></ul><ul><li>EL MOISÈS </li></ul><ul><li>Constitueix una de les sis estàtues que, en un principi, formaven part del monument funerari de Juli II. </li></ul><ul><li>És el màxim exponent de la força expressiva o “ terribilità” de Miquel Àngel. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  52. 55. <ul><li>Després de rebre Moisés les Taules de la Llei, va baixar de la muntanya Sinaí i es va trobar que el poble hebreu estava adorant un Déu pagà, un jònec d'or. Ple de còlera, va estavellar les Taules contra el sòl. </li></ul><ul><li>El moment triat per Miquel Àngel és just l'anterior al trencament de les Taules, que apareixen en l'obra. És, per tant, el moment de màxima tensió . </li></ul><ul><li>Les dues banyetes representen la llum que il·luminava el seu rostre després d'haver vist Yahvé. Recurs emprat a l'Edat Mitjana per a representar els raigs de llum que sortien de la seva cara (per exemple, en Pou de Moisès de Claus Sluter). </li></ul>
  53. 56. <ul><li>És una obra tremendament </li></ul><ul><li>expressiva: símbol de l’indignitat, de la violència refrenada, de la ràbia contra les roïneses i baixeses dels éssers humans. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  54. 57. <ul><li>Escultura en posició sedent, però el seu gest indica moviment per la seva posició retorçuda i el gest d'incorporació. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  55. 58. <ul><li>El rostre del profeta reflecteix la seva força de caràcter, tal com està descrit al llibre de l’Èxode (Capítol 24). </li></ul><ul><li>El gest de Moisès amb les celles arrufades i una mirada agressiva denota màxima tensió continguda. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  56. 59. <ul><li>El cap és prominent i està girat. </li></ul><ul><li>La seva expressió és forta i dura. Torna aparèixer la “terribilità”. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  57. 60. <ul><li>Està inspirada, en certa manera, en el Laocoont , estàtua hel·lenística descoberta el 1506. </li></ul><ul><li>També es denoten influències del Sant Joan Evangelista de Donatello. </li></ul><ul><li>Igualment ens recorda els seus propis profetes pintats a la Capella Sixtina. Fa 2’35 metres. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  58. 61. <ul><li>L ’ immensa i poblada barba recorda les figures tardogòtiques, i concretament el Moisès de Claus Sluter de la ciutat francesa de Dijon. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516) Tomba de Juli II San Pietro in Vincoli, Roma
  59. 62. Miquel Àngel (1475-1564) Moisès (1515-1516)
  60. 65. Miquel Àngel (1475-1564) Figures religioses de Lia i Raquel (1545) a les fornícules Tomba de Juli II (acabades pels seus deixebles) San Pietro in Vincoli, Roma
  61. 66. Miquel Àngel (1475-1564) Al·legoria Geni de la Victòria (Florència, Palazzo Vecchio, 1532-34) <ul><li>Avui en dia se sap que també es tracta d’una de les estàtues destinades a la tomba de Juli II. </li></ul><ul><li>Es troba al Palau Vell de Florència. </li></ul>
  62. 67. ESCLAU REBEL ESCLAU MORIBUNDO <ul><li>Al mateix projecte realitzà nombreses figures inacabades. Al Museu del Louvre de París es conserven una parella d’esclaus inacabats que havien de formar part del monument funerari de Juli II. </li></ul>Miquelangelo (1475-1564)
  63. 68. Esclau rebel Esclau moribund <ul><li>Constitueixen una esplèndida mostra per a conèixer el procés d’elaboració i execució de les seves escultures, des del bloc primari de marbre. </li></ul><ul><li>Concebuts com a figures atlètiques de proporcions robustes. </li></ul><ul><li>La tensió, la rebel·lia i el patiment, plasmats en els moviments bruscos de l’esclau rebel, contrasten amb l’expressió serena i apaivagada de l’esclau que mor, en actitud dorment. </li></ul>
  64. 69. Miquel Àngel Esclau moribund (1510-1513, 2’29 m) Museu del Louvre
  65. 71. Els Captius o “Esclaus” Esclau moribund Esclau o presoner Barbut (2’48 m) Esclau jove Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67m)
  66. 72. Miquel Àngel Dues estàtues inacabades per al projecte de SEPULCRE per a JULI II. L’ ESCLAU REBEL i el PRESONER BARBUT . Un al Louvre, l’altre a l’Acadèmia de Florència.
  67. 73. L’ ESCLAU JOVE de la Galeria de l’Acadèmia de Florència és una altre estàtua inacabada que havia de formar part del SEPULCRE de JULI II.
  68. 74. Dos esclaus més inacabats, que havien de formar part de l’imponent monument funerari del Papa: L’ ESCLAU ATLANT (2’08m) i L’ ESCLAU QUE ES DESPERTA . Contrast entre la part acabada i el bloc de pedra del que sorgeix màgicament la figura.
  69. 75. Michelangelo Buonarrotti Esclau que es desperta Galeria de l’Acadèmia de Florència
  70. 76. Miquelangelo (1475-1564) L’apòstol Sant Mateu (1530-1533) Galeria de l’Acadèmia de les Belles Arts <ul><li>Un projecte frustrat varen ser els dotze apòstols que havia de fer per al cor de la Catedral de Florència. </li></ul><ul><li>Sols va començar la figura de Sant Mateu , que sembla voler escapar del bloc de marbre on està tancat. </li></ul><ul><li>Miquel Àngel sempre començava esculpint el bloc de marbre per una sola cara, frontalment, com si es tractàs d’un baixrelleu . Llavors penetrava en profunditat, fins aconseguir una estàtua d’embalum rodó. </li></ul>
  71. 77. QUARTA ETAPA:FLORÈNCIA (període de maduresa) PANTEÓ DELS MÈDICI (CAPELLA MEDICEA, 1521-34) Lorenzo, Crepuscle i Aurora Giuliano, Nit i Dia MIQUEL ÀNGEL En 1520 començà el projecte de la Capella funerària dels Mèdici, a La Sagristia Nova de l'església de Sant Llorenç de Florència (gran influència del conjunt hel·lenístic del Laocoont) . Les tasques escultòriques iniciades en 1524 s’allarguen fins 1553.
  72. 78. MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova o Capella funerària dels Mèdici (1524) Església de Sant Llorenç de Florència <ul><li>Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al regne de l’esperit després de la mort. </li></ul><ul><li>Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai central de cada mur. </li></ul><ul><li>El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura). </li></ul>
  73. 79. MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç de Florència Exterior i interior de la Cúpula, d’estil romà amb cassetons.
  74. 80. <ul><li>Vista des de l’exterior. </li></ul><ul><li>Ocupa un espai simètric al de la Sagristia Vella de Brunelleschi. </li></ul><ul><li>És una construcció cúbica coberta amb cúpula de mitja esfera. </li></ul>MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç, Florència
  75. 81. Vista general des de l’absis Sepulcres-retaule, disposició simètrica i estructura piramidal. Giuliano, Nit i Dia Lorenzo, Crepuscle i Aurora
  76. 82. Tomba de Giuliano de Medici amb la Nit i el Dia Retrat de Giuliano: expressió de l’actitud dinàmica (vida activa, segons Panofsky) Imatge idealitzada del difunt, amb al·legories al sarcòfag. Monedes símbol de generositat .
  77. 83. Tomba de Giuliano de Medicis Al·legories de la Nit i el Dia
  78. 84. Tomba de Giuliano de Medicis Al·legoria de la Nit Es veu una òliba, símbol de la nit, i una màscara, al·lusiva al món equívoc dels somnis. Gran qualitat tàctil en les seves formes eloqüents.
  79. 85. Tomba de Giuliano de Mèdici Al·legoria del Dia L’artista ha deixat el rostre aspre i imprecís. S’ha dit que, amb això, Miquel Àngel volia traduir l’efecte cegador de la llum, sinònim a la vegada de la divinitat.
  80. 86. <ul><ul><li>Tomba de Lorenzo amb el Crepuscle i l'Aurora </li></ul></ul>Retrat de Lorenzo (marbre blanc, 1519). Símbol de la vida contemplativa, amb actitud pensativa i relaxada (com el Pensador de Rodin, 1880), la mà a la barbeta li cobreix la boca, el dit sobre el llavi invocant silenci. Colze sobre cofre és signe d’avarícia.
  81. 87. Tomba de Lorenzo Mèdici Al·legories del Crepuscle i l'Aurora
  82. 88. Tomba de Lorenzo Mèdici Al·legoria del Crepuscle (1524) I nspirada en les figures de les grans divinitats fluvials de l’art grec i romà. Estat de transició i incertesa (Dia/Nit)
  83. 89. Tomba de Lorenzo de Medicis Al·legoria de l’Aurora Una de les imatges més sensuals de tot el Renaixement. Una de les figures més acabades. A U R O R A
  84. 90. A U R O R A
  85. 91. <ul><li>L’escala (1530), amb la introducció de la forma corba al tram central, avança les solucions dinàmiques del Barroc. </li></ul><ul><li>Tal vegada sigui l’obra en què més clarament es manifesta el gust per les solucions personals i subjectives que caracteritzen el Manierisme. </li></ul>Miquel Àngel (1475-1564) a Florència Escala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana (1530) San Lorenzo de Florència
  86. 92. Michelangelo Cap de Brutus ( a ssassí de Juli Cesar) Museu Nacional del Bargello ( Florència )
  87. 93. Michelangelo (1475-1564) Cúpula de Sant Pere del Vaticà <ul><li>Exterior i interior (baldaquí). </li></ul>ETAPA FINAL (vellesa)
  88. 94. Michelangelo. Període de vellesa (1534-1564). <ul><li>Romp amb el classicisme renaixentista. </li></ul><ul><li>Les seves obres són de gran pessimisme dramàtic. Expressa la seva soledat i amargura i, al mateix temps, la seva crisi religiosa. </li></ul><ul><li>El seu art es deslliga de la concepció d’harmonia i bellesa. Elimina els esquemes compositius. No hi ha res que contrarresti la verticalitat de les figures. </li></ul><ul><li>Opta per el “no acabat”. És ja un autor plenament manierista que anuncia el Barroc. </li></ul><ul><li>Torna a temes d’altres períodes: “esclaus” i “Pietats”. </li></ul><ul><li>L’expressivitat dramàtica i el pessimisme tràgic s’aniran fent cada vegada més patents en la seva obra, mitjançant la distorsió de les proporcions i l’accentuació dels gestos i les actituds sofrents de les seves figures. </li></ul><ul><li>Exemple: PIETAT RONDANINI: </li></ul><ul><ul><li>Amb prou feines esbossada. </li></ul></ul><ul><ul><li>Denota la més amarga de les expressions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran patetisme, el cos de Jesucrist es confon amb el de la Verge. </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifesta la profunda crisi interna en la qual es va sumir Miquel Àngel, en els darrers anys de la seva vida. </li></ul></ul>
  89. 95. PIETAT RONDANINI (1552-64)
  90. 96. Miquel Àngel Pietà Rondanini (1552-64) Pietà de Palestrina (1553-55) Pietà de Florència (1550)
  91. 97. Evolució del tema de la PIETÀ 1550-55 1554-1564 1499 1553-55
  92. 98. Michelangelo La Pietà de la Catedral de Florència (1550-55) <ul><li>El tema més freqüent d’aquesta darrera fase és el de La Pietat , però són obres molt distintes de l’anterior Pietat del Vaticà . </li></ul><ul><li>La de Florència formada per quatre figures. Miquel Àngel presta el seu rostre a Josep d’Arimatea (Nicodemus). </li></ul><ul><li>L’artista s’incorpora al tema com a expressió de compromís. </li></ul>
  93. 99. Miquel Àngel La Pietat de Florència (1550-1555) L’artista atravessa un període de crisi i obsessions religioses. <ul><li>A l’esquerra de Jesús, la Verge Maria simbolitza la mort i, a la vegada, el suprem alliberament de l’ànima. </li></ul><ul><li>A la dreta Maria Magdalena (refeta per l’escultor Calcagni en el segle XVII) representa la vida terrenal. </li></ul>
  94. 100. La Pietat del Duomo de Florència (1550-55) <ul><li>Els quatre còssos es fonen uns amb els altres (juxtaposició disonant dels volums), i els seus sentiments també es compenetren íntimamament entre sí. </li></ul><ul><li>El grup va arribar mutilat a Florència el 1674. A Crist li falta la cama esquerra. </li></ul>
  95. 101. Michelangelo La Pietat de Florència (1550-55) <ul><li>Es tracta d’una obra privada que ell volia destinar a la seva pròpia tomba. </li></ul><ul><li>Representa un moment d’angúnia i desesperació: La Verge aguanta els cabells i el cap de Jesús amb el seu rostre. </li></ul>
  96. 102. Michelangelo La Pietat del Duomo de Florència (1550-55)
  97. 103. Michelangelo Pietat de Palestrina (1553-55) Galeria de l’Acadèmia <ul><ul><li>Aquí l’artista limita el grup a les dues dones que intenten aguantar, elles soles, el cos de Jesucrist, que està realitzat amb un gran perfeccionisme anatòmic. </li></ul></ul><ul><ul><li>Miquel Àngel ha suprimit la presència de Nicodemus (el seu autorretrat). </li></ul></ul>
  98. 104. La Pietat de Palestrina (1553-55) de Michelangelo Museu de l’Acadèmia de Florència
  99. 105. Michelangelo Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95 metres) Castell Sforza, Milà <ul><li>Aquí l’escultor utilitza un bloc de marbre estret, i suprimeix la monumentalitat i l’interés anatòmic, en benefici d’una verticalitat quasi gòtica. </li></ul><ul><li>El cos de la Verge es fon amb el de Crist, en aquesta escultura inacabada. </li></ul><ul><li>En la primera versió el rostre de la Verge clamava al Cel, amb desesperació i dolor. Miquel Àngel renunciarà a la idea del contrast entre vius i morts. </li></ul>
  100. 106. Pietat Rondanini (1554-1564) Michelangelo <ul><li>És la versió més suggerent i expressiva de totes les “Pietats”. La relació entre la mare i el fill és molt estreta i intensa. És d’un patetisme extrem. </li></ul><ul><li>Està inspirada en escultures antigues que representaven a una mare, que intentava sostenir al seu fill, un soldat agonitzant. </li></ul>
  101. 107. Pietat Rondanini (1555-1564) (Castell dels Sforza, Milà) Michelangelo <ul><li>Aquí l’artista s’oblida de la forma, per tal de centrar-se en una investigació i una preocupació purament interior i espiritual. </li></ul><ul><li>És el pur descarnament de la matèria. </li></ul><ul><li>El vespre anterior a la seva mort, Miquel Àngel encara treballava en aquest grup. </li></ul>
  102. 108. Michelangelo Pietat Rondanini (1554-64) Detalls dels rostres indefinits i fantasmagòrics de Crist i de sa mare.
  103. 110. ESCULTORS MANIERISTES DEL CINQUECENTO ITALIÀ ECLIPSATS PEL GENI DE MICHELANGELO <ul><li>BENVENUTO CELLINI </li></ul><ul><li>GIAMBOLOGNA </li></ul><ul><li>ANDREA SANSOVINO </li></ul><ul><li>LEO LEONI i el seu fill POMPEO LEONI </li></ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES MANIERISME: </li></ul><ul><li>Oposició a la rigidesa de la norma clàssica. </li></ul><ul><li>Major llibertat creativa (a la seva “maniera”). </li></ul><ul><li>Lideratge màxim de Miquel Àngel. </li></ul><ul><li>Provocació anticlàssica: </li></ul><ul><ul><li>Tensió front a l’equilibri. </li></ul></ul><ul><ul><li>Angoixa front a amplitud. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llum contrastada front a llum homogènia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cromatisme intens front a les formes suaus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Expressivitat front a idealisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Composicions asimètriques i irregulars. </li></ul></ul><ul><ul><li>Posicions forçades impossibles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Efecte sorpresa sobre l’espectador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Moviment front a estatisme, un recurs molt utilitzat és la SERPENTINATA : figura contorsionada de forma artificiosa amb una sinuositat exagerada. </li></ul></ul>
  104. 111. <ul><li>Encàrrec de Cosme de Mèdici. Presenta un jove Perseu de gran bellesa, que aguanta, amb la mà, el cap de la Medusa i amb l’altra l’espasa, sota els peus el cos del monstre. Gran treball que donota la minuciositat de Cellini com orfebre i és una de les obres mestres del Manierisme. </li></ul>Benvenuto Cellini L’heroi Perseu amb el cap tallat de la Medusa (1554) Loggia dei Lanzi o d’Orcagna. Plaça de la Signoria, Florència
  105. 112. Benvenuto Cellini (1500-1571) Perseu amb el cap de la Medusa (1554) Loggia dei Lanzi, Palau de la Signoria, Florència <ul><li>Notable orfebre i escultor. </li></ul><ul><li>Al·legoria del triomf dels Mèdici. </li></ul><ul><li>Gran virtuosisme: va fondre el grup d’una sola peça amb la tècnica de la cera perduda. </li></ul>
  106. 113. Benvenuto Cellini (1500-1571) El famos Saler de Francesc I de França Kunsthistorisches Museum de Viena <ul><li>Al·legoria mitològica d’or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala. </li></ul>
  107. 114. Benvenuto Cellini (1500-1571) El déu Mercuri Museu Nacional del Bargello Florència
  108. 115. Benvenuto Cellini (1500-1571) Bust de Cosme de Mèdici Museu Nacional del Bargello Florència
  109. 116. Giambologna (1529-1608) D’origen flamenc, el seu primitiu apelatiu era Jean de Boulogne. És un altre important artista manierista de la segona meitat del Cinquecento. Obres seves són: El rapte de les sabines ( FITXA 78 ) Mercuri volador
  110. 117. Giambologna (1529-1608) Mercuri volador Museu del Bargello de Florència (una de les seves obres més famoses)
  111. 118. Bartolomeo Ammannati (1511-1592) i el seu deixeble Giambologna (1529-1608) Font de Neptú, Florència
  112. 119. Estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici, Florència Giambologna (1529-1608 ) Estàtua eqüestre de Felip III Plaça Major de Madrid (començada per ell i acabada per Pietro Tacca)
  113. 120. Giambologna (1529-1608) Hèrcules lluitant amb el Centaure Neso Loggia d’Orcagna, Florència
  114. 121. Giambologna (1529-1608) El rapte de les Sabines (1582) Loggia d’Orcagna, Florència ( FITXA 78 )
  115. 122. Andrea Sansovino (1467-1529) Altar de l’Església del “Santo Spirito”. Florència
  116. 123. Leo i Pompeo Leoni Pare i fills, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II). Obres: Carles Vè amb la seva dona i les seves germanes (Escorial); i L’emperador dominant el furor (Prado).
  117. 124. Pompeo Leoni Felip II (esquerre) Sepulcre del rei (dreta) Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i Maria de Portugal, tots en postura pregant.
  118. 125. Escultura Cinquecento: segle XVI JEAN DE BOULOGNE GIAMBOLOGNA (Douai 1529 - Florència 1608) BENVENUTO CELLINI (Florència, 1500- Florència, 1571) MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI MICHELANGELO (Caprese, 1475- Roma, 1564)
  119. 126. PINTURA CINQUECENTO Comença …

×