Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

EGIPTE. ARQUITECTURA.

on

  • 3,961 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,961
Views on SlideShare
3,916
Embed Views
45

Actions

Likes
5
Downloads
110
Comments
0

6 Embeds 45

http://agora.xtec.cat 19
http://www.iesramonllull.net 10
http://aprenent20.blogspot.com 5
http://aprenent20.blogspot.com.es 5
https://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 5
http://www.aprenent20.blogspot.com.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • MASTABA D’EL-FARAUN
  • ENTRADA A LA MASTABA DE MERERUKA
  • PIRÀMIDE ESGLAONADA DE DJOSER
  • ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE DASHUR
  • COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE DASHUR
  • PIRÀMIDE DE KEOPS
  • PIRÀMIDE DE KEFREN
  • SARCÒFAG DE KEFRÉN
  • CAMBRA DE KEFRÉN
  • PIRÀMIDE DE MIKERINOS
  • RECONSTRUCCIÓ D’UN HIPOGEU
  • AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS DE KARNAC
  • AVINGUDA D’ESFINXS DE KARNAC
  • TEMPLO DE AMÓN EN KARNAK
  • COLUMNATA TEMPLE DE KARNAC
  • SALA HIPÒSTILA DE KARNAC
  • TEMPLO DE AMÓN EN KARNAK
  • COLUMNATA PAPIRIFORME DE LUXOR
  • COLUMNATA PAPIRIFORME DE LUXOR
  • SPEOS D’ABU SIMBEL (RAMSÉS II): CONSTRUCCIÓ FUNERARIA, MESCLA DE TEMPLE I SEPULCRE.

EGIPTE. ARQUITECTURA. EGIPTE. ARQUITECTURA. Presentation Transcript

  • I … EGIPTE viurà per sempre… ARQUITECTURA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  • EGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES ART Anar a índex…
  • L’ULL D’HORUS Anar a índex… View slide
    • ART EGIPCI : ULL D’HORUS .
    • CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART .
      • Introducció .
      • Avenços civilització egípcia .
    • ARQUITECTURA .
      • Característiques generals .
      • Tipus monuments artístics .
    • ARQUITECTURA FUNERÀRIA I RELIGIOSA . Tipus de tombes: una arquitectura per a l’eternitat .
      • MASTABA .
      • Fitxa .
      • PIRÀMIDES .
      • Evolució piràmides .
      • Fitxa i tipus :
        • Esglaonada : Faraó Djoser . Meidum .
        • RomboÏdal o acoblada: Snefrú . Piràmide roja (transició) .
        • Regular o clàssica . Conjunt de Gizeh : Keops ; Kefren i esfinx de Gizeh ; i Micerí .
      • HIPOGEUS .
      • Evolució enterraments . Fitxa . Esquema hipogeu . Vall dels Reis . Tutankamon ; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu) .
      • TEMPLES :
      • Fitxa i tipus de temple . Localització .
        • A l’aire lliure. Santuaris solars: Nyuserra .
        • A l’aire lliure. Temple de pilons . Parts .
          • Karnak . Plànol . Tebes . Dromos . Obelisc . Pilons . Sala Hípetra . Colossos . Sala Hipòstila .
          • Luxor . Dromos . Pilons . Obelisc . Estàtues . Columnata . Sala hipòstila (romà) i mesquita . Rameseum .
        • Columnes : Hathòrica ; lotiforme ; palmiforme o papiriforme oberta ; campaniforme o papiriforme oberta ; papiriforme ; protodòrica .
      • SPEOS i SEMIESPEOS . Fitxa . Mentuhotep i Hatshepsut ; Ramses II i Nerfertari .
      • Altres temples : Dendera ; Hathor en Dendera ; Horus en Edfú ( sala hípetra ; pilons ); Ptolemaic . Filae ; i Debod .
    • BIBLIOGRAFIA .
    • Comença ARTS PLÀSTIQUES .
    ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA View slide
  • CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART Anar a índex…
    • INTRODUCCIÓ
      • Monarquia divina: el Faraó.
      • Localització: Influència del riu Nil economia agrària.
        • Civilització fluvial:
          • Gran importància de la mida: arquitectura.
          • Ornamentació amb motius vegetals.
      • Religió:
        • Culte als déus: Cultura politeista.
        • Creença en la vida de ultratomba.
      • Cronologia:
        • Imperi Antic: 3000-2180 aC.
        • Imperi Mitjà: 2040-1785 aC.
        • Imperi Nou: 1570-1085 aC.
        • Època Baixa: 672-30 aC.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART Anar a índex… INTRODUCCIÓ
    • INTRODUCCIÓ
      • Creació d'un sistema matemàtic.
      • Treball amb pedra: Tècniques avançades d‘enginyeria i arquitectura:
        • Piràmides monumentals, temples i obeliscs . Llegat durador:
          • Art i arquitectura imitats per altres pobles.
          • Ruïnes monumentals i fascinants sobreviuen segles.
          • Font d’inspiració per a la imaginació de turistes i escriptors.
          • El descobriment d’antiguitats i les excavacions a l’edat moderna centren l’atenció científica cap a la civilització egípcia.
        • Plàstica peculiar: Representació perpectiva aspectual .
          • D esenvolupament activitat artesanal del vidre .
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART Anar a índex… GRAN QUANTITAT AVENÇOS A L’ANTIC EGIPTE
  • ARQUITECTURA Anar a índex…
    • INTRODUCCIÓ
      • Material en funció del medi: Grans carreus de pedra , sobretot, i ´també fusta.
        • Abundància.
        • Perdurabilitat Immortalitat.
      • Sistema constructiu arquitravat (absència corves).
      • Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la columna :
        • Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de l’entorn. Diversos tipus.
      • La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.
        • Monumentalitat i colossalisme.
    ARQUITECTURA EGÍPCIA Anar a índex… CARACTERÍSTIQUES GENERALS
    • INTRODUCCIÓ
      • FUNCIÓ FUNERÀRIA (art reial).
      • TOMBES:
        • MASTABA.
        • PIRÀMIDE ESGLAONADA.
        • PIRÀMIDE ROMBOÏDAL O ACOBLADA.
        • PIRÀMIDE REGULAR O CLÀSSICA.
        • HIPOGEU: TOMBES EXCAVADES EN ROCA.
      • TEMPLES:
        • MONUMENTALS: IMPERI MITJÀ I NOU.
        • SPEOS: TEMPLES EXCAVATS A LA ROCA.
    ARQUITECTURA EGÍPCIA Anar a índex… MONUMENTS ARQUITECTÒNICS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex…
    • INTRODUCCIÓ
      • A causa de la importància de la vida d’ultratomba , el faraó i les classes acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva última morada.
      • Aquesta preocupació explica el seu afany per la medicina i els rituals de momificació , perquè el cadàver s’havia de conservar incorrupte per assolir la resurrecció.
      • Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per tres etapes, amb tres tipus d’enterraments: les mastabes , les piràmides i els hipogeus
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA EL-FARAUN. PIRÀMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a índex… LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A L’ETERNITAT
  • MASTABA Anar a índex…
    • INTRODUCCIÓ
      • Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic.
      • ETIMOLOGIA :
        • Deriva de la paraula àrab mastabat que significa “banc”.
        • En el segle XIX la posa en circulació l’egiptòleg francès Auguste Mariette.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESQUEMA DE LA MASTABA. Pou  entrada a la cambra funerària. Cambra funerària Serdab  petita capella que contenia objectes del difunt . MASTABA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESQUEMA D’UNA MASTABA.
    • CRONOLOGIA : Sorgeix durant el període Protodinàstic (3100 - 2686).
    • CARACTERÍSTIQUES :
    • Planta rectangular .
    • Parets exteriors inclinades a l’interior (d’uns 6 m alt).
    • Cobertes planes .
    • Forma de piràmide truncada .
    • Construïda amb carreus (sillares) de caliça o maó .
    • PARTS :
    • Pou , que condueix a la cambra.
    • Cambra funerària (nivell subterrani, sota terra, on es depositava el sarcòfag amb el cos momificat, després es tapava amb una llosa).
    • Serdab : Capella, a ras del terra (nivell superior), on es depositaven les ofrenes, es realitzaven els rituals funeraris i estava l’ estàtua de substitució per albergar el Ka (ànima del mort que sobreviu).
    • Falsa porta en la paret oriental (pel Ka).
    Pou  s’omplia d’arena per a evitar els saqueigs . Cambra funerària Serdab  petita capella que contenia objectes del difunt . Anar a índex… MASTABA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA). MASTABA
    • ESTRUCTURA D’UNA
    • SUPERESTRUCTURA :
      • Serdab: Capella funerària falsa porta.
      • Estela.
      • Decoració exterior.
      • Mur perimetral.
      • Barca solar.
    • SUBESTRUCTURA :
      • Un pou de descens a la cambra funerària.
      • Cambra funerària (sarcòfag difunt).
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONTRUCCIÓ PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS. MASTABA
  • MASTABES. ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
  • ESTRUCTURA, ALÇAT i TALL TRANSVERSAL D’UNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA). ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
  • INTERIOR D’UNA MASTABA. ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
  • MUR I EXTERIORS DE MASTABA. ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA EL-FARAUN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA MASTABA EL-FARAUN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ENTRADA MASTABA DE MERERUKA
  • PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES Anar a índex…
  • PIRÀMIDES Anar a índex…
    • Les Piràmides són els símbols més coneguts de l'antic Egipte.
    • L'art a Egipte té una funció religiosa , està molt relacionat amb la religió i la mort, per la seva creença en la vida d'ultratomba. Els déus són reencarnats en les estàtues i habitaven els temples, dels quals s’encarreguen els sacerdots.
    ARQUITECTURA EGÍPCIA PIRÀMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)
  • EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES Anar a índex…
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA EVOLUCIÓ: DE LA MASTABA A LA PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS.
    • CRONOLOGIA : Sorgeixen a l’Imperi Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500).
    • Substituïdes a l’Imperi Nou per hipogeus (1554-1080).
    • TIPUS :
    • Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).
    • Romboïdals (Acoblada) com la de SNEFRU.
    • Regulars o clàssiques (GIZEH, IV Dª, 2551-2494).
    • CARACTERÍSTIQUES :
    • Planta quadrangular.
    • Construïdes amb grans carreus de caliça.
    • Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectònics. PARTS (darrere).
    • Piràmide (tomba).
    • Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la mateixa funció que la capella de la mastaba.
    • Avinguda cerimonial, per a la processó funerària.
    • Temple per al culte al difunt faraó.
    • SIGNIFICAT :
    • Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.
    Anar a índex… PIRÀMIDE
    • Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials.
    • 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri.
    • 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans.
    • 2. Piràmide.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL PIRÀMIDE
      • Piràmide esglaonada 
      • Es construeixen superposant vàries mastabes , unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia).
      • En el complex funerari de Djoser , en la necròpolis de Saqqara , el faraó Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta piràmide esglaonada, que és una evolució de la mastaba.
      • Imhotep , l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la piràmide.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESQUEMA PIRÀMIDE ESGLAONADA. RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA. Anar a índex… PIRÀMIDE
  • PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m altura). IMHOTEP. RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA. PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. RECONSTRUCCIÓ COMPLEX FUNERARI SAQQARA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDÈNCIES. PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
  • IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m alt). SAQQARA. VISTA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERÀRIA COMPLEX FUNERARI SAQQARA
  • PIRÀMIDE NECRÒPOLIS DE SAQQARA Faraó Djoser, arquitecte Imhotep (cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER. IMHOTEP. SAQQARA. Cap 2650 aC.
    • Anomenada pels àrabs “ Falsa Piràmide ”, es troba a l’entrada de El Fayum , a prop de 100 Km de El Caire. Construïda en temps de Seneferu .
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE DE MEIDUM
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MEIDUM
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU ( 2575-2551 aC , 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
  • PIRÀMIDE ROMBOÏDAL (“ACODADA”) DE SNEFRU ( 2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU ( 2575-2551 aC , 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU ( 2575-2551 aC , 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
  • ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ, DASHUR ARQUITECTURA FUNERÀRIA
  • COBERTA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ, DASHUR. VISTA DE L’INTERIOR. ARQUITECTURA FUNERÀRIA
  • La piràmide romboïdal o acoblada. Viatge a Egipte i Núbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII ). ARQUITECTURA FUNERÀRIA
  • PIRÀMIDE ROMBOÏDAL (ACOBLADA) DE SNEFRU ( 2575-2551 aC , 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.
  • PLANTA I SECCIÓ ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.
  • INTERIOR I PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA.
  • PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
    • Piràmide regular  La necròpolis de Gizeh , amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí , n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu ).
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). Anar a índex… PIRÀMIDE
    • Piràmide clàssica  A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic , l’estructura primigènia esglaonada s’amplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA LA PIRÀMIDE I ELS SEUS TEMPLES. PIRÀMIDE
    • Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials.
    • 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri.
    • 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans.
    • 2. Piràmide.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDES
  • PIRÀMIDES DE GIZEH (Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA. Keops: gran, 230m base x 146 alt. Kefren: mitjana, 215m base x 143 alt. Mykerinos: petita, 108m base x 66m alt. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE. PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
    • INTRODUCCIÓ
      • Piràmide clàssica 
      • La més gran de les piràmides és la de Kheops , que arribava a una altura de 146 metres .
      • Enorme construcció (mol) que conté 2.300.000 bloques de pedra calcària, cadascuna de més de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a través del riu Nil, i elevades fins a la piràmide mitjançant una calçada , que després es demolia.
      • Segons Heròdot , en la seva construcció treballaren més de 120.000 esclaus , durant més 20 anys .
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE KEOPS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
    • Piràmide clàssica  Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcòfag del faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució per albergar l’ànima ( ka ), en cas de no disposar del cos en la resurrecció, i d' altra cambra amb passadissos sense sortida , aquesta per evitar els robatoris.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA SECCIÓ PIRÀMIDE KEOPS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA VISTA AÈRIA I SECCIÓ DE LA GRAN PIRÀMIDE DE KEOPS
  • TALL TRANSVERSAL I PASSADÍS INTERIOR GRAN PIRÀMIDE KEOPS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE KEOPS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE KEFREN
    • Piràmide clàssica  Normalment devora de les piràmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de l’ Esfinx ( temple funerari de Gizeh ).
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA CAMBRA DE DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA SEPULCRE DE DE KEFREN
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA PLÀNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRÀMIDE DE MIKERINOS
  •  
  • HIPOGEU Anar a índex…
    • De la piràmide regular a l’hipogeu 
    • Hipogeus  A les darreries de l’ Imperi Antic apareixen els hipogeus , són construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica , de dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també es feien en els hipogeu . Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separació del lloc de la sepultura , ara més amagat i més difícil de saquejar, i del temple funerari . Aquestes tombes tenien escàs interès arquitectònic , però són interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.
    • Semispeos i speos  Durant l’ Imperi Mitjà , els sepulcre es redueixen i, en canvi, s’amplia el temple funerari. Un exemple n’és el conjunt de Mentuhotep (XI dinastia) a Dayr al-Bahari , que la reina Hatshepsut , de l’ Imperi Nou , va prendre com a exemple per al seu temple funerari.
    ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… PIRÀMIDE HIPOGEU SPEOS
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA
    • CRONOLOGIA : Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).
    • CARACTERÍSTIQUES :
    • Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant d’una muntanya.
    • Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.
    • PARTS :
    • Accessos.
    • Cambres funeràries.
    • LOCALITZACIÓ :
    • El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creació de la triple necròpoli:
      • Vall del Reis.
      • Vall de les Reines.
      • Vall dels nobles.
    • EXEMPLE :
    • Tomba de Tutankamon.
    Anar a índex… HIPOGEU PIRÀMIDE DE KEOPS, HIPOGEU DE TUTANKAMON I SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE) SECCIÓ D’UN HIPOGEU ESQUEMA D’UN HIPOGEU
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA HIPOGEU DE TUTMÉS III (esquerra) I DE RAMSES II (a sota), VALL DELS REIS.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… NECRÒPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA NECRÒPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES.
  • PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS. VALL DELS REIS. TEBES.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES.
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… HIPOGEU DE TUTANKAMON
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… INTERIOR TOMBA TUTANKAMON
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA Anar a índex… TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari).
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA TEMPLE I HIPOGEU HATSHEPSUT (SEMIESPEOS) (1490-1480 aC, Dayr al Bahari).
  • ARQUITECTURA FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS)
  • TEMPLES Anar a índex…
    • CRONOLOGIA : Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC).
    • TIPUS
    • A l’aire lliure.
    • Temple solar.
    • Temple de pilons (prototip).
    • Semiespeos o speos.
    • CREENÇA RELIGIOSA :
    • Culte a Ra.
    • PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS :
    • EXTERIOR :
    • Avingusa d’esfinx o carners (dromos).
    • Obelisc i estàtues del faraó.
    • Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.
    • INTERIOR :
    • Pati de columnes (sala hípetra).
    • Sales hipòstiles (una o vàries).
    • Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o santuari).
    • EXEMPLE :
    • Temples de Karnak i Luxor.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA Anar a índex… MAPA DE L’ANTIC EGIPTE Tombes a la riba esquerra del riu (posta o ocàs de sol). Temples a la riba dreta del riu (sortida o neixement del Sol).
    • Arquitectura religiosa: Els temples  Construccions dedicades als déus egipcis.
    • De l’ Imperi Antic es coneixen alguns temples com el de Neuserre (Nyuserra), però és a l’ Imperi Mitjà i Nou quan es van construir els grans temples a Tebes, dedicats a Ammó . Com a exemples destaquen els conjunts de Karnak i Luxor .
    ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLES RECONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR . Vª DINASTIA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA
    • Temples. Sabtuaris solars  Varen ser molt importants durant la dinastia IV i V de l’ Imperi Antic . Dels sis santuaris solars el més important, construït per la V dinastia en honor a Ra , és del f araó Nyuserra , en Abu Gurob . Aquests temples eren recintes pel sacrifici : A un costat del pati s'enfilaven piles de pedra, on es posaria la sang dels animals per l'ofrena, que correria per un canalets tallats en el terra.
    ALTAR DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª DINASTIA.
  • Anar a índex… TEMPLE DE PILONS A L’AIRE LLIURE
    • Arquitectura religiosa: Els temples 
    • S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs , anomenada dromos . Aquesta avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons . L’ entrada estava formada pels dos murs en talús davant dels quals es col·locaven un o diversos obeliscs .
    ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLES ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMON EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PILÓ A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PILÓ A L’ENTRADA.
    • Arquitectura religiosa: Els temples  Tot el recinte del temple estava emmurallat . A continuació hi havia la sala hípetra , un gran recinte descobert flanquejat a cada costat per una filera de columnes. Aquest espai era l’ única part pública del temple.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES
    • Arquitectura religiosa: Els temples  Després hi havia la sala hipòstila o de columnes , constituïda per un bosc de columnes de formes vegetals, més altes al centre, que formaven una mena de nau central per millorar la il·luminació interior, les columnes estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta sala estava dividida en diverses naus.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES MODEL DE TEMPLE DE PILONS
    • Arquitectura religiosa : Els temples  L’última part del temple era la cel·la o el sancta sanctorum , era una petita habitació tancada on regnava l' obscuritat , i on es guardava l'estàtua del déu , tenia un única porta o obertura.
    • Cap persona, llevat del sacerdot o el faraó, tenia accés a aquesta sala.
    • Al costat hi havia una cambra on es guardava la barca en la qual el déu Ammó era passejat, en processó, els dies festius.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
    • Arquitectura religiosa: Els temples  El sacerdot despertava al déu, el vestia i li oferia distints menjars, el preparava per al culte diari, que era secret i consistia en oracions i rituals, que els sacerdots feien en el seu honor. Per la nit, l'estàtua tornava a ser tancada en el seu habitacle, ignorant de les cuites dels seus fidels.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
  • PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC).
  • Temple de Karnak Temple de Mut Ciutat de Tebas Camp inundables Riu Nil Temple de Luxor Dromos (Avinguda esfinxs) IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV). Anar a índex… TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS DE L’ENTRADA AL FONS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC). AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS I PILONS DE L’ENTRADA AL FONS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… OBELISCS
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… PILONS
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA ESFINX AMB CAP DE CARNER QUE REPRESENTA A AMMÓ ( AVINGUDA D’ESFINXS O DROMOS D’ENTRADA AL TEMPLE DE KARNAK).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ. KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). PILONS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA SEGON PILÓ AMB COLUMNA AL FONS. KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). COLOSSOS DEVORA SEGON PILÓ
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). ESTÀTUA DE RAMSES II, A L’ENTRADA DE LA SALA HIPÒSTILA
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA VISTA GENERAL DEL LLAC SAGRAT. TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). VISTA SOBRE EL VUITÈ PILÓ.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE KARNAK A AMMÓ ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
  • TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramsès III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESFINXS, PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTÀTUES DE RAMSES II A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTÀTUES DE RAMSES II A L’ENTRADA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA D’AMENOFIS III.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA D’AMENOFIS III.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE D’AMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE D’AMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… MUR DE LA SALA HIPÒSTILA DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC). TRANSFORMAT EN ÈPOCA ROMANA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE RAMSES II, TEBES.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM.
  • TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramsès III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).
    • Capitells  Els capitells de les columnes dels temples egipcis podien ser: papiriformes (capoll i oberta) , palmiformes, lotiforme, campaniformes i hathòrics , i a sobre s’hi recolzaven els arquitraus o les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment, la columna de fust llis i aquestos fusts estaven policromats amb relleus referits a temes religiosos o gestes dels faraons . En totes les construccions es manifesta el gust per la penombra , que respon a la necessitat de guarir-se de la calor i la importància de l’ombra per crear un ambient de misteri.
    SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT Anar a índex… Lotiforme Palmiforme CAPITELLS
  • SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT COLUMNES I CAPITELLS EGIPCIS
  • 35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A)
    • Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.
    Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
  • 25.- CAPITEL i 35.8.- COLUMNA LOTIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de flor de lot (arquitectura egípcia). Anar a índex… Lotiforme
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK ( 2000-365 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM.
  • 25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME I PAPIRIFORME OBERTA (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera ( arquitectura egípcia). Anar a índex… Palmiforme
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ. KARNAK ( 2000-365 aC). COLUMNA CAMPANIFORME O PAPIRIFORME OBERTA. Formada per fust llis, normalment decorat amb inscripcions i un capitell en forma de papir obert. Utilitzada en Saqqara.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK ( 2000-365 aC). SALA HIPÒSTILA.
  • 25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir. ( arquitectura egípcia). Anar a índex… TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.
  • Protodòrica . És una columna de fust acanalat semblant a la Dòrica. Trobada qualcuna en Saqqara. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT Anar a índex… COLUMNA PROTODÒRICA
    • CRONOLOGIA : Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC).
    • TIPUS
    • A l’aire lliure.
    • Temple solar.
    • Temple de pilons (prototip).
    • Semiespeos o speos .
    • CREENÇA RELIGIOSA :
    • Culte a Ra.
    • PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS :
    • EXTERIOR :
    • Avingusa d’esfinx o carners (dromos).
    • Obelisc i estàtues del faraó.
    • Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.
    • INTERIOR :
    • Pati de columnes (sala hípetra).
    • Sales hipòstiles (una o vàries).
    • Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu (Sancta Santorum o santuari).
    • EXEMPLE :
    • Temples de Karnak i Luxor.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE
  • TEMPLES SPEOS i SEMIESPEOS Anar a índex…
    • CRONOLOGIA : Cap a 1500 aC ( Imperi Nou ).
    • TIPUS TEMPLES :
    • SPEOS :
    • Recinte escavat a l’interior de la muntanya, als penyasegats, amb la façana esculpida a la roca, la finalitat de la qual era exclusivament funarària i de record d’un faraó, i té les mateixes característiques que un temple.
    • SEMIESPEOS :
    • La meitat del temple està a l’aire lliure i l’altra part està excavada en la roca (per exemple: les sales hipòstiles i la capella).
    • CREENÇA RELIGIOSA :
    • Culte a Ra.
    • EXEMPLES :
    • El faraó Mentuhotep fou l’origen, a l’Imperi Mitjà; a l’Imperi Nou destaquen el de Ramses II a Abu Simbel (1279-1213 aC, quatre estàtues), i el de la reina Hatshepsut a Dayr-el-Bahari (1490-1480 aC), excavat a la roca sota la muntanya, precedit de patis amb columnes, patis construïts sobre successives terrasses a les quals s’accedeix mitjançant rampes.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE HATSHEPSUT (1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos). TEMPLE: SPEOS O ESPEOS I SEMIESPEOS
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA Anar a índex… RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
  • SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA COLUMNA HATHÒRICA O DE SISTRO. SEMIESPEOS DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA Anar a índex… SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).
  • PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS MENOR O DE NEFERTARI.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). Temple completament excavat en la roca.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAÇANA PRINCIPAL I PLANTA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA I PLANTA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC). ESQUEMA DEL SOLSTICI ABU SIMBEL.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). INTERIOR DEL SANTUARI.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA Anar a índex… TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC). FAÇANA I PLANTA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA PETIT SPEOS DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA INTERIOR DEL TEMPLE DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).
  • ALTRES TEMPLES Anar a índex…
    • ARQUITECTURA TEMPLÀRIA EN ÈPOCA BAIXA :
    • CANVIS EN L’ESTRUCTURA :
    • Tamany menor.
    • Tan sols sala hipòstila.
    • Capitells, sobretot, palmiformes.
    ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE DENDERA
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE HATHOR EN DENDERA. BAICA ÈPOCA (S. II aC).
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS I INTERIOR DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… SALA HÍPETRA (GRAN PATI) DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… PILONS
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLES PTOLEMAICS.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE NEGAT.
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a índex… TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID.
    • Alberto Rubio Sánchez. www.slideshare.net/.../ arquitectura-de-egipto
    • Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../ arquitectura _egipcia.htm
    • www.juntadeandalucia.es/averroes/.../histori arte / Tema %2002%20 Egipto .pdf
    • www.antropos.galeon.com/html/ piramides .htm
    • www. egipto mania.com/mitologia/udyat.htm www.artecreha.com
    • sapiens.ya.com
    • wikipedia.org/wiki/ Arte _del_Antiguo_ Egipto
    • Assumpció Granero. www. slideshare .net/.../art-de-les- primeres - civilitzacions mesopotmia-i-egipte
    • Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art . Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
    • Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
    Anar a índex… BIBLIOGRAFIA EGIPTE
  • ARQUITECTURA RELIGIOSA Començen… ARTS PLÀSTIQUES Anar a índex… TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID.