ART PALEOCRISTIÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves CUBICULUM DE LA CATACUMBA DE SANTA P...
<ul><li>Art paleocristià. Context històric . </li></ul><ul><li>1.1.  Definició . </li></ul><ul><li>1.2.  Orígens. Etapes :...
CONSTANTÍ: EDICTE DE MILÀ (313), Edicte de tolerància religiosa. CONTEXT HISTÒRIC on es desenvolupa l’ART PALEOCRISTIÀ Ana...
3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476  d. C.). ALT IMPERI (31 aC-193 dC).  Màxima extensió imperial i  completa romanització (Traj...
IMPERI ROMÀ (31 aC - 476  dC). BAIX  IMPERI (193-476 dC)  Període de decadència : l’immens imperi comença a  trontollar en...
Però, a la  mort de l’emperador Teodosi l’any 395 , l’imperi es divideix entre els seus dos fills.  Flavi Honori , el fill...
395 mort de l’emperador Teodosi. Arcadi   (Imperi bizantí) Flavi Honori  (fill menor) BAIX  IMPERI (193-476 dC)  IMPERI RO...
IMPERI ROMÀ (31 aC - 476  dC). BAIX  IMPERI (193-476 dC)  En el  segle IV  es van fer  intents de recompondre el poder de ...
IMPERI ROMÀ (31 aC - 476  dC) . BAIX  IMPERI (193-476 dC)  En el  segle V  l’ avanç dels huns  dirigits per  Atil·la  des ...
BAIX  IMPERI (193-476 dC)  L’any  476  les tropes bàrbares envaeixen Roma,  Odoacre, rei del hèruls, deposa a Ròmul August...
DEFINICIÓ I CONTEXT HISTÒRIC ART PALEOCRISTIÀ CONJUNT MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES 1rs COMUNITATS CRISTIANES EN ELS DARRERS ...
Període de les Catacumbes (persecució, segle II i III) Període de les Basíliques (expansió, segle IV) Clandestinitat  (s’a...
“ Percibiéndose desde hace tiempo que no debe negarse la libertad religiosa, sino que debe ser concedida la facultad de pr...
DIFERÈNCIES DE CULTURA ROMANA PALEOCRISTIANA <ul><li>POLÍTICA IMPERIALISTA </li></ul><ul><li>SOCIETAT TEOCÈNTRICA </li></u...
ART PALEOCRISTIÀ ARQUITECTURA ARTS PLÀSTIQUES El primer art cristià és un  pont entre dues cultures : la  clàssica de la A...
<ul><li>Fe proscrita per l’estat  catacumbes. </li></ul><ul><li>Contingut didàctic per a l’ensenyança de la fe. </li></ul>...
Arquitectura i iconografia Període de les catacumbes  (segles I, II, i III) Maria Assumpció Granero Cueves IES RAMON LLULL...
LES CATACUMBES: ARTS PLÀSTIQUES Anar a índex…
LES CATACUMBES A causa de les persecucions, en un principi, els cristians primitius havien de fer les  celebracions litúrg...
Són  vertaders laberints  que, en conjunt, arriben a tenir molt quilòmetres.  Concebudes com a cementiris es convertiren e...
L’únic lloc cristià, descobert fins avui i anterior a Constantí, és  DURA EUROPOS ,  en ple desert de  Síria , relativamen...
COMUNITATS O CASES CRISTIANES DURA EUROPOS
COMUNITATS O CASES CRISTIANES DURA EUROPOS
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA DURA EUROPUS (segle III). Síria.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA DURA EUROPUS (segle III). Síria. Pintures de la Sinagoga, que es troben en el ...
DURA EUROPUS. PINTURA AL FRESC: ÈXODE DE MOISES  ABRAHAM COMUNITATS O CASES CRISTIANES
Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. LES CATACUMBES
Catacumbes de Roma
LES CATACUMBES Eren  galeries (AMBULACRUM) subterrànies , excavades en el subsòl de Roma (els cristians tenien prohibida l...
AMBULACROS  (passadís, galeria)  Amplària 1 metre; alt entre 2 i 3 metres . Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. ...
Cubiculum. Catacumba de santa Priscil·la. Roma. LES CATACUMBES En l’entrecreuament de les galeries, o al final, es formava...
CUBICULUM  amb arc, solia ser semicircular, o  ARCOSOLI . Era una tomba típica dels segles III i IV.  És un nínxol molt mé...
L’ús d’una tomba familiar no era un privilegi reservat als rics. Cubiculum i arcosolis estaven, freqüentment, decorats amb...
Capella de la catacumba de santa Priscil·la. Roma. Arcosolium Cubiculum. Estança oberta a les galeries amb enterraments pr...
Cubiculum. Catacumbes de santa Domitilla. Roma. Van ser el primer lloc on es va desenvolupar l’ art paleocristià, amb pint...
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma. CLEOPATRA
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma. Sota l’  ARCOSOLI  un sarcòfag d’ estrígils . Tot el  cubiculum  està ...
LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
Cubiculum en la Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. LES CATACUMBES
Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. Cripta amb sarcòfags. LES CATACUMBES
Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma.  La dita cripta dels papes. Època de sant Damàs (366-384). LES CATACUMBES
Església Triomfant (segles IV i V)   Arquitectura: la Basílica i la iconografia. Maria Assumpció Granero Cueves IES RAMON ...
<ul><li>Constantí – Edicte de Milà (313 dC). </li></ul><ul><li>Cristianització dels territoris romans. </li></ul><ul><li>F...
Edicte de Tessalònica   Decretat per l’emperador romà  Teodosi  el 24 de novembre del  380 . Després de  67 anys de lliber...
A partir de l'any 313 els  alts dignataris  de l'Església es convertiran, poc a poc, en  autoritats de l'Imperi . D'aquest...
<ul><li>Cristianisme sota protecció de l’Imperi.  </li></ul><ul><li>Desenvolupament del temple cristià sobre la base de la...
Interior de Santa Sabina (422-432) Les principals manifestacions d'aquest art seran dues:  l'arquitectura eclesiàstica  (d...
Basílica de Santa Maria la Major (432). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA A partir de l ‘ Edicte de Milà  (313), amb  l’au...
S’elegeix el model de la  BASÍLICA ROMANA  (abans tribunal i seu d’intercanvis comercials) per la seva  concepció espacial...
Planta de basílica paleocristiana occidental. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Els cristians no inventaren, sinó que  ADAPTAREN...
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA La   basílica paleocristiana   és de  planta rectangular  amb  projecció longitudinal . Plante...
<ul><li>Absis </li></ul><ul><li>Transsepte </li></ul><ul><li>Diacònicon </li></ul><ul><li>Pròtesis </li></ul><ul><li>Nau c...
Estructura de una basílica ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA <ul><li>Entrada , que dóna pas a un  atri  (destinat als no ...
ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
NAU NAU NAU ÀBSIS NAUS Planta rectangular ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
3) La nau  central és la major i la més alta  que les naus laterals, cosa que permet la creació, sobre les naus laterals, ...
Bigues de la cintra (entramat de fusta) que permetia cobrir la teulada d’una basílica amb un sostre a dos aiguavessos. EST...
4) El  septum  (6)  és un  arc  que determina la  separació entre el lloc  on es situen els  fidels i el lloc  on es reali...
ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA 6) L’ absis   és una  estructura semicircular que sobresurt de la planta . Al mig de l’...
SEPTUM I PRESBITERI al fons. Interior de Santa Sabina (422-432). Roma. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
<ul><li>Absis </li></ul><ul><li>Transsepte </li></ul><ul><li>Diacònicon </li></ul><ul><li>Pròtesis </li></ul><ul><li>Nau c...
DIBUIX I ESTRUCTURA D’ANTIGA BASÍLICA PALEOCRISTIANA La  jerarquització dels fidels  es manifestava així: en la  capçalera...
Secció transversal de basílica paleocristiana. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA La  jerarquització dels fidels : La  dif...
Alçat i secció d’una Basílica. Fila de  finestres  que il·lumina l’interior. El  presbiteri  (a la capçalera i reservat al...
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Sant Joan de Laterà (323, s. IV-V). Roma. Basílica de San...
Acabada de construir deu anys després de l’Edicte de Milà (313, 323), sobre un antic palau d’un cònsol, que l’emperador Co...
Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Es va començar la seva construcció en el  segle III-IV .  L’actual basílica  és d’estil  neoclàssic , i ja casi no es cons...
Planta, alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Planta de la primitiva basílica paleocristiana de antiga basílica de sant Pere (323), a Roma, amb els dos baptisteris de p...
Dibuix de l’alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Reconstrucció de la primitiva basílica de Sant Pere en Roma (any 323). Atrium Nàrtex ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Reconstrucció primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.  ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Primitiva basílica de Sant Pere (reconstrucció). Atri Nàrtex Capçalera Naus longitudinals Diacònicum (sagristia) Pròtesi (...
Altar  amb  baldaquí , situats en l’ absis . Interior de la primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.  ARQUI...
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Sant Pau Fora Murades : a l’exterior n’hi ha un  atri  on està l’ estàtua de sant Pau...
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. A l’interior hi destaquen  cinc naus . Té  planta basilical i projecció longitudinal ...
No posseïa matroni , a diferència de Santa Inés.  ARQUITECTURA Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Alçat interior de Sant...
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Tenia finestres  per a la il·luminació i un  arc de triomf (SEPTUM)  que separa el pr...
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Les dues,  Sant Joan i Sant Pau , són  sòbries a l’exterior  i un poc més decorades a l’interior, ja que es volien separar...
Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Plànol i secció de la basílica de Son Peretó (Manacor). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Estat actual de la Basílica de Son Peretó. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Piscines baptismals de la Basílica de Son Peretó (Manacor) . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Absis de la Basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Trespol de mosaic de la basílica de Son Peretó (Manacor).  Museu de la Torre dels Enegistes. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Mosaic funerari paleocristià de Baleria, procedent de Son Peretó. Museu de la Torre dels Enegistes. ARQUITECTURA PALEOCRIS...
Basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca) ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Pila baptismal de la Basílica de Son Bou (Menorca). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Basílica paleocristiana de Es Fornàs de Torelló (Menorca). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Restes de la Basílica dels sants Aquileo i Nereo (s. IV), Roma. Foto feta des del nàrtex (és el vestíbul o pòrtic davant l...
FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Anar a índex…
Interior Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Datació del s. V (ab...
Interior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma PLANTA BASILICAL  de desenvolupament  LONGITUDINAL  (s’interpre...
Exterior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
Sobre els arcs de mig punt s’aixeca el  PANY DE MUR , on s’obrin  GRANS FINESTRALS , que es  corresponen rítmicament  amb ...
Coberta  d’ encavallada de fusta vista , tan a la nau central com a les laterals.
FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma Grans finestrals i sostre de ...
On culmina la nau central, la  CAPÇALERA  es resol mitjançant un  GRAN ARC TRIOMFAL , que dóna accés a l’ ABSIS SEMICIRCUL...
Basílica de Santa Sabina (3 naus, sostre pla, absis amb volta de quart d’esfera). MATERIALS  (en general  barats i lleuger...
<ul><li>SUPORTS : </li></ul><ul><li>Columnes corínties  de fust  acanalat,  que s’aixequen sobre un  plint i base àtica . ...
<ul><li>SUPORTS : </li></ul><ul><li>Arcs de mig punt   lleugerament peraltats  (ultrapassant en recte el mig punt), que fo...
FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
<ul><li>COBERTES : </li></ul><ul><li>Capçalera  de  volta  de  quart d’esfera , que s’adapta bé a la forma semicircular de...
DECORACIÓ :  Escassa ,  casi inexistent , la qual cosa realça l’element ornamental de les  columnes, de bell ordre corinti...
DECORACIÓ : L’escassa  decoració  és  d’incrustacions de marbre , així els arcs de les naus laterals conserven la decoraci...
FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. MIDES, COMPOSICIÓ I PROPORCIÓ:  L’ escala  de la construcció  està fet...
CONCLUSIÓ : La  puresa de línies , l’ esveltesa  de la  nau central , la  llum diàfana  que rep, donat que està  perfectam...
CONCLUSIÓ : ... dóna com a resultat una  SENZILLA ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA D’UNA MAGNIFICÈNCIA I ELEGÀNCIA , sense parang...
En contrast amb l’interior, la  sobrietat tècnica  és la característica a l’ exterior . Murs de  gran austeritat , parets ...
Basílica de Santa Sabina. Roma  (432-400) Els  murs  exteriors  llisos  i  sense ornaments : l’aparença general és la d’un...
La  coberta  és de fusta  a dues agües  en la nau central i senzilla en els laterals (feta amb bigues de fusta en l’interi...
Els elements clàssics s’empren sense criteri arquitectònic. La gran  diferència  amb la basílica romana és la  desaparició...
SANTA SABINA  representa el  punt culminant  de l’arquitectura eclesiàstica romana, en els primers segles del cristianisme...
Inspiració en basíliques romanes (edificis amb funcions judicials i comercials) Planta rectangular o cruciforme Atri porti...
FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Basílica de Santa Maria la Major (any 420-430). Roma. Anar a índex…
És un dels  tituli , que va allotjar a una de les majors  congregacions dels primers cristians  en Roma.  Construïda en el...
Basílica actual de Santa Maria la Major de Roma (420-430), de planta basilical, ornamentada en estil barroc en el segle XV...
Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior.  Oli de Giovanni Paolo Pannini (vers 1730). Museu de l’H...
Basílica de Santa Maria la Major (420-430. Roma. Vista interior. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior.
Martyria de Sant Simeó (Síria).  Església panteó de sant Màrtir de planta de creu grega. A partir de l’aparició del  creue...
Plantes paleocristianes: de creu grega, basilical i central poligonal. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Martyries. Esglésies mausoleus d’algun sant o santa. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Martyria . Són  edificis  per a l’ enterr...
Martyria . Destaquen el Mausoleu de  Santa Constança  de  planta circular  i molt  sobri a l’exterior,  i el de  Gala Plac...
Erigit per l’emperador  Constantí  per albergar les  restes de la seva filla Constança . Respon al model d’edifici central...
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Església panteó de planta centralitzada, circular, de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
Peristil Mur Deambulatori Nàrtex ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
<ul><li>L’edifici s’ estructurava en 3 cercles   concèntrics : </li></ul><ul><li>Una  columnata exterior , avui desaparegu...
Els  elements clàssics  es mantenen en detalls com els fragments d’ entaulament  que rematen les columnes (segurament espo...
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior i exterior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Martyria . Mausoleu de  Gala Placídia  a Ràvenna, decorat amb ...
Martyria  ( segle V).  És de  planta de creu grega  (quatre braços iguals)  que es creuen en el centre, on apareix  corona...
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Front a l’austeritat de l’exterior,...
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor.
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  El cos sobre elevat està cobert per una  volta lleu...
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Fons  celeste d’una  tonalitat de b...
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Garlandes de vinyes, corones de flo...
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. Baptisteri . Complementa la basílica. Eren llocs pel  baptisme  dels fidel...
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Baptisteri . Es basaven en les  termes amb les...
Baptisteri . Destaquen el de  San Juan de Laterà  de planta  poligonal  i amb un enorme estany central, i el  Baptisteri d...
El papa  Sixt III  fou l’impulsor de la realització d’obres arquitectòniques sobre construccions ja existents anteriorment...
Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
Baptisteri dels ortodoxos  de planta  octogonal  i amb una  pila central més petita  que el del  baptisteri de sant Joan d...
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna.
ARTS FIGURATIVES 1.4. Arts plàstiques:  1) Iconografia 2) Escultura paleocristiana. 3) Pintura paleocristiana.   4) Mosaic...
<ul><li>Decoració seguint models romans.  </li></ul><ul><li>Treball d’escultura rudimentari. </li></ul><ul><li>Relleu en s...
En els seus  inicis , els cristians van mostrar un cert  rebuig  per l’escultura, ja que  es vinculava al paganisme i a la...
Hèrcules :  Heroi pagà  que va dedicat la seva vida a actuar per la alliberament dels homes,  simbolitza a Crist com a all...
A meitat del segle II apareixen temes religiosos de  l’Antic Testament  ( Jonàs salvat de la balena o Daniel en el fossat ...
SÍMBOLS ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA La iconografia respon a les  directrius  de la  jerarquia   cristiana ...
AMORETS : imatges d’ànimes en el altre món. COLOM : relacionat amb el Baptisme de Crist. ANELL : símbol de la puresa i la ...
Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA El colom  amb la br...
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene.
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA PAÓ (pavo   real) : au de luxe, morada o lloc de permanència ideal per al difu...
Específicament cristià és el  CRISMÓ ,  monograma de Crist , creat en el segle  III , pel creuament de les dues primeres l...
Monogrames del crismó  Icones d’àncores i símbols de la creu i la solidesa SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA PEIX:  en grec es diu  &quot;IXTHYS&quot; (Ijzýs). Posades en vertical aqueste...
Làpida funerària amb l’àncora (vida eterna) i el peix (Crist). Catacumbes de sant Sebastià. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGR...
Detall pictòric de la volta de la cripta de Lucina. Catacumba de sant Calixt (s. III). El Bon Pastor amb una olla de llet....
ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Catacumbes de santa Domitilla. Roma. BON PASTOR:  Crist com a salvador i prote...
El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA SÍMBOLS TEMES NOU...
ANELL O BE (cordero):  Crist com a víctima (que mor per a salvar la Humanitat). SÍMBOLS ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEO...
Sarcòfag Borghese. ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS A SARCÒFAGS El  gènere escultòric  paleocristià  més treballat  i car...
ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS A SARCÒFAGS
Sarcòfag Borghese. Sarcòfag de dos germans (s. IV) MATERIAL :  Marbre i pòrfir  (roca porosa obscura). Moltes vegades  uti...
<ul><li>DECORACIÓ :  Els  relleus  es realitzen en sarcòfags, que segueixen la mateixa evolució que els romans:  </li></ul...
Sarcòfag dels Apòstols FRONTAL EN FORMA DE FRIS CONTINUO O CORREGUT (sèrie narrativa  seguida) Els cristians que es podien...
Fragment de la tapa d’un  sarcòfag del segle IV , on apareix el motiu de la  “nau mística” . Els noms gravats, junt a cada...
Sarcòfag de dos germans (s. IV)  FRONTAL EN FORMA DE DOBLE FRIS AMB MEDALLO CENTRAL ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS A SA...
En els  SARCÒFAGS  es dóna una  evolució : des del que sols es decora frontalment amb motllures sinuoses i còncaves ( stri...
Relleu del Sarcòfag del Bon Pastor (s. IV). Museus Vaticans. Relleu del Sarcòfag de la Passió (narració separada per colum...
Sarcòfag de es trígils  amb el tema del Bon Pastor. <ul><li>L ’ornamentació  més usual  és la del  sarcòfags d’ estrígils ...
Sarcòfags paleocristians amb els  estrígils  com a motius decoratius: el de Leocadi, el de la Corona, i el del Museu de Ta...
Sarcòfag paleocristià amb escenes de la Passió (s. IV). Museus Vaticans. Crist amb la creu; coronació amb corona d’espines...
Sarcòfag  Dogmàtic o dels dos testaments (s. V):  la Trinitat creant Adam i Eva. Rotlle dels difunts (dalt).  Adoració del...
SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV).  Judici de Salomó Crist entre Adam i Eva Imago Clipeata (medalló) Noces de Canà Multiplicació d...
SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV).  Daniel entre els lleons Adoració dels Mags Profecia negació de Pere Detenció de Pere Miracle d...
<ul><li>Distintes  escenes separades per columnes  formant tabernacles. U n exemple és el  sarcòfag de  Junio Basso  de do...
SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV). ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS A SARCÒFAGS
Sarcòfag de Juni Basso (359). Gruta de Sant Pere. Roma. Sacrifici d’Isaac, i Adam i Eva. ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS...
SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV). ICONOGRAFIA A ESCULTURA:  RELLEUS A SARCÒFAGS
Sacrifici d’Isaac Detenció de Pere Crist sobre la volta celeste Crist amb les lleis Crist davant Pilatos Sarcòfag de Juni ...
Curació del leprós Pecat d’Adan i Eva Entrada de Crist en Jerusalem. Passió de Pau Daniel i els lleons Sarcòfag de Juni Ba...
L’escultura exempta  paleocristiana es redueix a dos temes:  El bon pastor  i, a partir del 313, apareix un nou tipus de r...
El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma. ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA  Anar a índex…
Moscòfor arcaic grec. El Bon Pastor (s. IV). El bon pastor  és el prototip iconogràfic més antic conegut, està inspirat en...
El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma. Representat com un  pastor  vestit  amb  una  túnica  i un morral...
Relleu del Bon Pastor (s. III). Catacumba de Pretestato. Roma. En temps del cristianisme primitiu es va utilitzar per a  d...
Crist sedent (s. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma. A partir del 313 apareix un nou tipus de representació:  Jesús co...
Crist sedent (S. IV). Marbre.  Museu de les Termes. Roma. Crist està representat com a  mestre , amb  el rotllo de la llei...
Crist sedent (S. IV). Marbre.  Museu de les Termes. Roma. Crist està representat com a  mestre , amb  el rotllo de la llei...
AMORETS : imatges d’ànimes en el altre món. COLOM : relacionat amb el Baptisme de Crist. ANELL : símbol de la puresa i la ...
Catacumbes de santa Lucina. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA Anar a índex…
Pintura segle III. Cripta de Lucina. Catacumba de Sant Calixt. Roma. Símbol del pa i el peix eucarístic. ARTS PLÀSTIQUES: ...
El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA TEMES NOU TESTAMENT Le...
Catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. Sant Sopar o Banquet eucarístic. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Catacumbes de sant Marcel·lí. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Catacumbes de santa Domitilla. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de  La Velatio . Figura pregant. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRA...
Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de  La Velatio . Figura pregant I Mare de Déu amb el Nen. ARTS PLÀSTIQUES: ICO...
Maternitat (Verge amb el Nen). Catacumbes de Priscil·la (s. III). Roma. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A...
Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de  La Velatio . Figura pregant. Referent a l’ estil , aquestes pintures duen ...
Aquesta figura, representada amb els braços oberts, és  símbol de l’ànima  que  viu ja en la pau divina .   Realisme  tend...
Pintura mural de difunta representada com a dona pregant (s. III). Catacumba de sant Calixt (Roma). TEMES NOU TESTAMENT AR...
Els  símbols  representats en els frescos  són  com  un Evangeli en miniatura , una síntesi de la fe cristiana.  El  caràc...
En un primer moment, com els cristians no podien professar obertament la seva fe, es valien de  símbols que pintaven en el...
Predomini de la  línia en front  de l’aspecte pictòric ( color ). No  n’hi ha  volum , és una  pintura plana . TEMES ANTIC...
Catacumbes dels Giordani. Roma. Resurrecció de Llàtzer. TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic.  TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOG...
Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic.  TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOG...
Fresc en les Catacumbes de sant Gennaro, Nàpols. Itàlia.  ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Pintura representant els Macabeus. Catacumba de santa Priscil·la. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Jueus en el foc. Catacumbes de santa Lucina. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Pintura mural. Retrat d’una jove. Catacumba de Trasona (Roma) . ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Escena de baptisme. Catacumbes de sant Calixt (s.III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
Moisés treu aigua de la roca. Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
1.- Continuen la  tècnica dels romans  i sobre el dibuix previ, es col·loquen les  tessel·les . Amb ells decoraven les con...
3.- La  tela amb el mosaic  ja aferrat  s’aixeca  amb els andamis. 4.- Se desfà el rotllo de la tela i  s’aplica sobre la ...
5.-  Es retira  amb molta cura  la tela . 6.-  Es fan els retocs  finals i la correcció de les imperfeccions. ICONOGRAFIA:...
Mausoleu de Gala Placídia. Ràvenna. Mosaic del Bon Pastor. Els temes, en un principi, són de  tipus decoratiu  i en ells v...
Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Destaca el  gran cromatisme ....
TEMES NOU TESTAMENT Mosaic de l’ absis de Santa Prudència. Crist doctor. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354).  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC El conjunt...
ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354).
Verema. Símbol d’Eucaristia.  Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mausoleu de Santa Constança, Roma. Motius decoratius en el deambulatori (any 354). Pavó...
 
Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Anar a índex…
ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Continua destacant el  gran c...
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  El Bon Pastor.  Front a l’austeritat de l’exterior, la  decoració  de l’ interi...
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Tetramorfs.  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor.  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  El cos sobre elevat està cobert per una  volta lleugerament rebaixada . Està de...
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Fons  celeste d’una  tonalitat de blau intens  que fa que destaqui el  color da...
Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.  Garlandes de vinyes, corones de flors i cintes geomètriques delaten l’ ornament...
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
Baptisteri dels ortodoxos  de planta  octogonal  i amb una  pila central més petita  que el del  baptisteri de sant Joan d...
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaic en una volta de forn de basílica paleocristiana. Déu entregant les taules de la llei (els deu manaments) a Moisés. ...
Mosaic d’un mausoleu paleocristià.  Crist com el déu del sol Helios. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
Mosaic d’Optimus . Museu de Tarragona . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Anar a índex…
Mosaic sepulcral de basílica paleocristiana. Enterrament d’un bisbe. Museu del Bardo. Tunísia. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL...
Mosaic romà. Daniel en el fossat dels lleons. Museu del Bardo. Tunísia. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
<ul><li>L’art paleocristià evoluciona des del primitiu aniconisme cap el descobriment de la  utilitat de les imatges . </l...
Las obras de la última época constantiniana, anticipan ya las características estilísticas esenciales del arte cristiano p...
Placa paleocristiana amb crismó triangular i dos aucells. Museu d’Antequera. ICONOGRAFIA CRISTIANA
Lauda sepulcral amb el crismó. Museu Marés de Barcelona. ICONOGRAFIA CRISTIANA
Crismó del Museu d’Antequera (Espanya). ICONOGRAFIA CRISTIANA
BIBLIOGRAFIA <ul><li>Web Gallery of Art ,  www.wga.hu </li></ul><ul><li>http://www.arqhys.com/ </li></ul><ul><li>http://ww...
BIBLIOGRAFIA <ul><li>www.slideshare.com </li></ul><ul><li>Rey Lama, Ana.  www.slideshare.net/arelar&quot;>Ana Rey </li></u...
A les catacumbes s’han trobat multitud de símbols i històries del cristianisme gravats en làpides. Aquesta làpida  represe...
Iesus (Jesús) Krhistus (Ungit) Theou (de Déu) Yos (Fill) Soter (Salvador) Anagrama i acròstic del peix (ICHTHYS en grec) I...
I... del Paleo Cristià... Anar a índex… al Romànic.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.

3,426

Published on

Published in: Education
1 Comment
6 Likes
Statistics
Notes
  • Buen trabajo. Gracias.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
3,426
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
131
Comments
1
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Basílica Santa María la Mayor
  • ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA.

    1. 1. ART PALEOCRISTIÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves CUBICULUM DE LA CATACUMBA DE SANTA PRISCIL·LA. ROMA.
    2. 2. <ul><li>Art paleocristià. Context històric . </li></ul><ul><li>1.1. Definició . </li></ul><ul><li>1.2. Orígens. Etapes : </li></ul><ul><li>- Període de les Catacumbes (persecució, segle II i III) . Les Catacumbes . </li></ul><ul><li>- Església Triomfant: Període de les Basíliques (expansió, segle IV) . </li></ul><ul><li>1.3. Arquitectura. De les catacumbes a la basílica paleocristiana . </li></ul><ul><li>- Sant Joan de Laterà (323), Roma . </li></ul><ul><li>- Antiga Basílica de Sant Pere del Vaticà (323), Roma . </li></ul><ul><ul><ul><li>Sant Pau Fora Murades (s. IV), Roma . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Basílica de Son Peretó (Manacor) ; Son Bou i Es Fornàs de Torrelló (Menorca) . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>FITXA 22: Basílica de Santa Sabina (422-432), Roma . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Basílica Santa Maria la Major (432) Roma . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>MARTYRIES : Mausoleu de Santa Constança (350), Roma ; Mausoleu de Gala Placídia (s. V), Ràvenna . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>BAPTISTERIS: Sant Joan de Laterà (s. V), Roma . Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI), Ràvenna . </li></ul></ul></ul><ul><li>1.4. Arts figuratives o plàstiques : </li></ul><ul><li>1) Iconografia: Símbols del cristianisme . </li></ul><ul><li>2) Escultura paleocristiana : </li></ul><ul><li>- Relleus (estrígils, fris corregut, arcades) : Sarcòfag Dogmàtic i de Juni Basso . </li></ul><ul><li>- Escultura exempta : Estàtua del Bon Pastor i Estàtua de Crist Sedent . </li></ul><ul><li>3) Pintura paleocristiana (majoritàriament a les Catacumbes) . </li></ul><ul><li>4) Tècnica del Mosaic : Santa Constança ; Gala Placídia ; Ortodoxos ; Tarragona ; El Bardo de Tunísia . </li></ul><ul><li>1.5. Conclusions . </li></ul><ul><li>1.6. Bibliografia . I..., del Paleocristià al Romànic . </li></ul>ÍNDEX
    3. 3. CONSTANTÍ: EDICTE DE MILÀ (313), Edicte de tolerància religiosa. CONTEXT HISTÒRIC on es desenvolupa l’ART PALEOCRISTIÀ Anar a índex… 27 aC- segle I i II dC MÀXIM ESPLENDOR <ul><li>IMPERI ROMÀ </li></ul><ul><li>31 aC - 476 dC </li></ul><ul><li>August i la dinastia Júlio-Clàudia                        </li></ul><ul><li>Dinastia Flàvia                                                           </li></ul><ul><li>Dinastia dels Antonins                                          </li></ul><ul><li>Dinastia dels Severs                                          </li></ul><ul><li>Període d’Anarquia militar                                             </li></ul><ul><li>Baix imperi i divisió: Orient i Occident     </li></ul><ul><li>Decadència i enfonsament d’Occident     </li></ul><ul><li>         </li></ul>TEODOSI: EDICTE DE TESSALÒNICA (380), el cristianisme, religió oficial.
    4. 4. 3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.). ALT IMPERI (31 aC-193 dC). Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà) .
    5. 5. IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC). BAIX IMPERI (193-476 dC) Període de decadència : l’immens imperi comença a trontollar en el segle III , quan es paren les conquestes militars, es produeixen les guerres internes. Van augmentar les incursions bàrbares o germàniques dins les fronteres romanes. El centre de gravetat de l’Imperi es desplaça cap a Orient. Comença una greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització (s. III).
    6. 6. Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395 , l’imperi es divideix entre els seus dos fills. Flavi Honori , el fill menor, queda amb l’ Imperi romà d’occident amb capital primer a Milà i després a Ravenna , i Arcadi es queda amb l’ Imperi romà d’orient (Imperi bizantí) , amb capital a Constantinoble (Bizanci). IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC). BAIX IMPERI (193-476 dC)
    7. 7. 395 mort de l’emperador Teodosi. Arcadi (Imperi bizantí) Flavi Honori (fill menor) BAIX IMPERI (193-476 dC) IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC).
    8. 8. IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC). BAIX IMPERI (193-476 dC) En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma , el 313 Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milà, la llibertat religiosa pel cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.
    9. 9. IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC) . BAIX IMPERI (193-476 dC) En el segle V l’ avanç dels huns dirigits per Atil·la des de l’interior d’ Àsia , empeny a les tribus germàniques a cercar refugi a l’interior de l’ imperi romà . Els germànics van travessar les fronteres romanes, primer mitjançant pactes amb els romans. Però amb el temps es van establir per la força i van acabar apoderant-se de Roma .
    10. 10. BAIX IMPERI (193-476 dC) L’any 476 les tropes bàrbares envaeixen Roma, Odoacre, rei del hèruls, deposa a Ròmul August , l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident i de la Roma clàssica. IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC).
    11. 11. DEFINICIÓ I CONTEXT HISTÒRIC ART PALEOCRISTIÀ CONJUNT MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES 1rs COMUNITATS CRISTIANES EN ELS DARRERS SEGLES DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT (ss. III - VI). Roma centre i símbol de la cristiandat . <ul><li>Fins l’any 311 </li></ul><ul><li>Enfrontaments amb l’Estat romà: es negaven a reconèixer el culte imperial i el caràcter diví de l’emperador. </li></ul><ul><li>Persecucions decretades per varis emperadors. </li></ul><ul><li>Es desenvolupa un art clandestí , amb un l lenguatge senzill i simbòlic . </li></ul><ul><li>És un art pobre des del punt de vista tècnic i material. </li></ul><ul><li>Es forma la iconografia cristiana . </li></ul><ul><li>EDICTE DE MILÀ (311): </li></ul><ul><li>Llibertat religiosa. </li></ul><ul><li>Tolerància del culte cristià. </li></ul>ANY 380: El Cristianisme esdevé la religió oficial de l’Imperi romà. Prohibició dels cultes pagans. <ul><li>Reforçament del poder de l’Església . </li></ul><ul><li>Fi de la clandestinitat . </li></ul>Desenvolupament artístic. Anar a índex…
    12. 12. Període de les Catacumbes (persecució, segle II i III) Període de les Basíliques (expansió, segle IV) Clandestinitat (s’amaguen del poder imperial): celebracions litúrgiques en cases particulars o es reuneixen en les Catacumbes per fer els seus “rituals” (cementiris). Decoració: Sorgeix la iconografia cristiana narrativa ( simbòlica , Crismó, base de l’art medieval). Comencen a utilitzar i construir les Basíliques romanes com edificis de culte (imitació). La reunió de tots els fidels era la forma essencial de culte dels primers cristians. La paraula església ( Ekklesia) en grec significa reunió. L’eucaristia o comunió no només commemorava a Crist , sinó que reafirmava la unió de tota la comunitat . Any 313 / Edicte de Milà. Fou un edicte promulgat en Milà que va establir la llibertat de religió en l’Imperi Romà, i acaben les persecucions religioses. L’edicte va ser signat per Constantí I i Licini I,dirigents dels imperis romans d’Occident i d’Orient, respectivament. ART PALEOCRISTIÀ: 2 ETAPES Anar a índex…
    13. 13. “ Percibiéndose desde hace tiempo que no debe negarse la libertad religiosa, sino que debe ser concedida la facultad de practicar los deberes religiosos, según sus convicciones, al juicio y deseo de cada uno, hemos dado ordenes, para que todos, tanto cristianos como otros creyentes, puedan conservar la fe de su secta y religión.” L’EDICTE DE MILÀ (313) s’inicia amb les següents paraules :
    14. 14. DIFERÈNCIES DE CULTURA ROMANA PALEOCRISTIANA <ul><li>POLÍTICA IMPERIALISTA </li></ul><ul><li>SOCIETAT TEOCÈNTRICA </li></ul><ul><li>ECONOMIA ESCLAVISTA </li></ul><ul><li>RELIGIÓ POLITEISTA </li></ul><ul><li>ECLECTICISME CULTURAL </li></ul><ul><li>ROMANITZACIÓ: </li></ul><ul><li>APORTACIONS </li></ul><ul><li>alfabet, calendari, </li></ul><ul><li>el llatí, el Dret Romà; </li></ul><ul><li>les institucions republicanes, </li></ul><ul><li>l’arquitectura… </li></ul><ul><li>RELIGIÓ MONOTEISTA. No accepten el culte a l’emperador. </li></ul><ul><li>Cristianitzen la iconografia pagana. </li></ul><ul><li>No admeten l’esclavisme. </li></ul><ul><li>A partir de l’Edicte de Milà desenvolupen un estil artístic partint de les característiques formals de l’art romà. </li></ul><ul><li>La seva expansió coincideix amb la decadència de l’Imperi. </li></ul><ul><li>Transmetran el llegat de l’art clàssic a l’Edat Mitjana. </li></ul>
    15. 15. ART PALEOCRISTIÀ ARQUITECTURA ARTS PLÀSTIQUES El primer art cristià és un pont entre dues cultures : la clàssica de la Antiguitat i la cristiana medieval . Té una finalitat estrictament religiosa Llenguatge al servei de la litúrgia i la veritat revelada un art anti-clàssic. Dóna més importància a la veritat i simbolisme espiritual , en detriment de la veritat física. és Sentit simbòlic i expressiu . amb Caràcter didàctic . Tendència a l’esquematització conceptual.
    16. 16. <ul><li>Fe proscrita per l’estat catacumbes. </li></ul><ul><li>Contingut didàctic per a l’ensenyança de la fe. </li></ul><ul><li>Formació de la iconografia cristiana </li></ul><ul><li>Ús de símbols. </li></ul>INICIS DE LA CRISTIANDAT
    17. 17. Arquitectura i iconografia Període de les catacumbes (segles I, II, i III) Maria Assumpció Granero Cueves IES RAMON LLULL 1a ETAPA ART PALEOCRISTIÀ Anar a índex…
    18. 18. LES CATACUMBES: ARTS PLÀSTIQUES Anar a índex…
    19. 19. LES CATACUMBES A causa de les persecucions, en un principi, els cristians primitius havien de fer les celebracions litúrgiques en cases particulars, i es reunien en el TITULUS (petita església o comunitat cristiana), o bé en la casa d’un patrici acomodat. Paral·lelament, sorgeix el CEMENTIRI , situat en les calçades d’accés a la ciutat: les CATACUMBES (clandestines, per tal d’amagar-se del poder imperial). S’utilitzaven com a lloc de reunió i, també, com a cementiris privats on els cristians enterraven els seus difunts. Les catacumbes són les úniques manifestacions artístiques, més primitives, que trobem de la plàstica cristiana , amb pintures que decoraven sostres i parets, i temes al·lusius a la fe cristiana. Catacumbes de Roma
    20. 20. Són vertaders laberints que, en conjunt, arriben a tenir molt quilòmetres. Concebudes com a cementiris es convertiren en llocs de reunió pels cristians, però la celebració eucarística es feia em el “ TITULI ” o cases cristianes (com la de Dura Europos a Síria). Les catacumbes de sant Calixt (s. III) es convertiren en el cementiri oficial de l’Església de Roma . Es troben a la dreta de la Via Appia Antica. Comencen a existir vers el s. II i formen part d’un complex que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de casi 20 km. en distints pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres. En elles es varen enterrar desenes de màrtirs, 16 pontífex i molts cristians. LES CATACUMBES
    21. 21. L’únic lloc cristià, descobert fins avui i anterior a Constantí, és DURA EUROPOS , en ple desert de Síria , relativament a prop de les restes de Palmira i devora el riu Èufrates. En ell es conserven frescos al Baptisteri . Les primeres pintures de Dura Europos no tenien elements de paisatge , són representacions planes , amb figures estàtiques i decoració lineal en vermell i verd . COMUNITATS O CASES CRISTIANES ABANS EDICTE DE MILÀ
    22. 22. COMUNITATS O CASES CRISTIANES DURA EUROPOS
    23. 23. COMUNITATS O CASES CRISTIANES DURA EUROPOS
    24. 24. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA DURA EUROPUS (segle III). Síria.
    25. 25. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA DURA EUROPUS (segle III). Síria. Pintures de la Sinagoga, que es troben en el Museu de Damasc.
    26. 26. DURA EUROPUS. PINTURA AL FRESC: ÈXODE DE MOISES ABRAHAM COMUNITATS O CASES CRISTIANES
    27. 27. Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. LES CATACUMBES
    28. 28. Catacumbes de Roma
    29. 29. LES CATACUMBES Eren galeries (AMBULACRUM) subterrànies , excavades en el subsòl de Roma (els cristians tenien prohibida l’exhibició dels seu símbols religiosos), i es trobaven fora de les murades com regulava la llei. Tenien nínxols en els laterals per enterrar els morts ( LÒCULS rectangulars). Loculi Criptes (galeries)
    30. 30. AMBULACROS (passadís, galeria) Amplària 1 metre; alt entre 2 i 3 metres . Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. LES CATACUMBES
    31. 31. Cubiculum. Catacumba de santa Priscil·la. Roma. LES CATACUMBES En l’entrecreuament de les galeries, o al final, es formava un eixamplament, el CUBICULUM , on n’hi havia un arc semicircular nomenat ARCOSOLI , sota el qual es col·locava el sarcòfag , que guardava el cos de qualque cristià destacat (o màrtir) i servia com altar per al culte. A l’exterior es disposava la cella memoriae , una mena de templet. Arcosolium
    32. 32. CUBICULUM amb arc, solia ser semicircular, o ARCOSOLI . Era una tomba típica dels segles III i IV. És un nínxol molt més gran que el lòcul amb un arc damunt. La làpida es disposava horitzontal i aquest espai servia de tomba, generalment, per a tota la família. LES CATACUMBES
    33. 33. L’ús d’una tomba familiar no era un privilegi reservat als rics. Cubiculum i arcosolis estaven, freqüentment, decorats amb frescs d’escenes bíbliques, i reproduïen els temes del Baptisme, l’Eucaristia i la Resurrecció, simbolitzada en el cicle de Jonàs. CUBICULUM (significa “quarto de dormir”) eren tombes de família amb capacitat per a varis lòculs. LES CATACUMBES
    34. 34. Capella de la catacumba de santa Priscil·la. Roma. Arcosolium Cubiculum. Estança oberta a les galeries amb enterraments privats LES CATACUMBES
    35. 35. Cubiculum. Catacumbes de santa Domitilla. Roma. Van ser el primer lloc on es va desenvolupar l’ art paleocristià, amb pintures que, de vegades, decoraven les parets, de tècnica escassa i pobre cromatisme , realitzades pels fidels i no per artistes consagrats, i sense un objectiu estètic, però són molt importants, donat que marquen el començament de la iconografia cristiana . LES CATACUMBES Arcosolium
    36. 36. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    37. 37. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    38. 38. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    39. 39. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    40. 40. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    41. 41. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    42. 42. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma. CLEOPATRA
    43. 43. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma. Sota l’ ARCOSOLI un sarcòfag d’ estrígils . Tot el cubiculum està decorat amb pintura al fresc de caràcter simbòlic.
    44. 44. LES CATACUMBES Catacumbes de santa Domitilla. Roma.
    45. 45. Cubiculum en la Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. LES CATACUMBES
    46. 46. Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. Cripta amb sarcòfags. LES CATACUMBES
    47. 47. Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. La dita cripta dels papes. Època de sant Damàs (366-384). LES CATACUMBES
    48. 48. Església Triomfant (segles IV i V) Arquitectura: la Basílica i la iconografia. Maria Assumpció Granero Cueves IES RAMON LLULL 2a ETAPA ART PALEOCRISTIÀ TEODOSI: EDICTE DE TESSALÒNICA (380), el cristianisme, religió oficial. Anar a índex…
    49. 49. <ul><li>Constantí – Edicte de Milà (313 dC). </li></ul><ul><li>Cristianització dels territoris romans. </li></ul><ul><li>Fundació de Constantinoble. </li></ul><ul><li>Teodosi – Edicte de Tessalònica (380 dC). </li></ul><ul><li>Mort Teodosi (395) Honori (Occident) i Arcadi (Bizantí). </li></ul><ul><li>Caiguda de Roma (476 dC). </li></ul>EDAT PALEOCRISTIANA
    50. 50. Edicte de Tessalònica Decretat per l’emperador romà Teodosi el 24 de novembre del 380 . Després de 67 anys de llibertat de culte (313), el cristianisme esdevé oficial i l’Imperi Romà, en la seva totalitat, té una nova religió. El Panteó romà s’havia anat complementant, al llarg de molts segles, amb déus, divinitats i lars domèstics , amb el culte als propis avantpassats i, fins i tot, amb divinitats preromanes que havien estat assimilades , en molts indrets de l’Imperi, amb el procés de romanització . Tot l’esmentat calia ser rebutjat per abraçar un culte a una religió monoteista i a les seves normes morals. No obstant, Teodosi va protegir , dins les seves possibilitats als pagans, ara semiclandestins , de la persecució i els assetjament dels cristians. LA NOVA RELIGIÓ
    51. 51. A partir de l'any 313 els alts dignataris de l'Església es convertiran, poc a poc, en autoritats de l'Imperi . D'aquesta manera, les jerarquies eclesiàstiques passaran a ocupar important càrrecs de l'administració pública , i l' Església cristiana es converteix, gradualment, en una institució de poder estretament lligada a l'emperador i a l'administració imperial. CRISTIANISME RELIGIÓ OFICIAL Se solemnitzarà i, en conseqüència, necessitarà un nou vocabulari artístic , que iguali els edificis cristians amb els grans edificis públics, palaus i temples de la societat romana. Com a conseqüència d'això, la litúrgia cristiana va començar a adoptar elements característics del protocol imperial .
    52. 52. <ul><li>Cristianisme sota protecció de l’Imperi. </li></ul><ul><li>Desenvolupament del temple cristià sobre la base de la basílica romana. </li></ul><ul><li>Variants en elements constructius en els temples. </li></ul>ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA: LA BASÍLICA Anar a índex…
    53. 53. Interior de Santa Sabina (422-432) Les principals manifestacions d'aquest art seran dues: l'arquitectura eclesiàstica (de gran qualitat i valor) i la pintura monumental que es plasmarà a través de la cristianització de les imatges i els mosaics. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    54. 54. Basílica de Santa Maria la Major (432). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA A partir de l ‘ Edicte de Milà (313), amb l’autorització del culte cristià, comença la construcció de les primeres esglésies , ja de considerables dimensions.
    55. 55. S’elegeix el model de la BASÍLICA ROMANA (abans tribunal i seu d’intercanvis comercials) per la seva concepció espacial , per la seva capacitat d’acollir grans multituds i perquè mai havia acollit altres cultes. Però calia adaptar-la a les necessitats litúrgiques cristianes. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Basílica de Santa Maria la Major (any 432). Roma.
    56. 56. Planta de basílica paleocristiana occidental. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Els cristians no inventaren, sinó que ADAPTAREN la BASÍLICA ROMANA (edifici rectangular, de tres o més naus separades per columnes, rematada per un absis, i que no tenia connotacions religioses). La planta de la basílica romana es va modificar notablement en les basíliques paleocristianes per un motiu: el fidel havia d’adonar-se que entrar a l’església era un acte sagrat . Per això, es van introduir diversos elements que marcaven la transició de l’exterior a l’interior com, per exemple, l’ atri , el nàrtex i el septum .
    57. 57. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA La basílica paleocristiana és de planta rectangular amb projecció longitudinal . Plantes de basíliques paleocristianes orientals.
    58. 58. <ul><li>Absis </li></ul><ul><li>Transsepte </li></ul><ul><li>Diacònicon </li></ul><ul><li>Pròtesis </li></ul><ul><li>Nau central </li></ul><ul><li>Naus laterals </li></ul><ul><li>Nàrtex </li></ul><ul><li>Torres </li></ul><ul><li>Atri </li></ul>Plantes basilicals Alçat ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA 5 6 6 6 6 7 9
    59. 59. Estructura de una basílica ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA <ul><li>Entrada , que dóna pas a un atri (destinat als no batiats), que és un pati quadrat descobert i porticat, envoltat de columnes que formen galeries laterals, la galeria més propera al temple era el nàrtex. </li></ul><ul><li>2) Nàrtex , que és un pòrtic que marca l’entrada al temple cristià. </li></ul><ul><li>3) El cos principal de l’edifici està format, normalment, per diverses naus longitudinals ( tres o cinc) separades per columnes . </li></ul>
    60. 60. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    61. 61. NAU NAU NAU ÀBSIS NAUS Planta rectangular ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    62. 62. 3) La nau central és la major i la més alta que les naus laterals, cosa que permet la creació, sobre les naus laterals, d’un pis i, també, li proporciona il·luminació, allí es troba el matroneum , que és un galeria des d’on les dones assistien al culte. La nau central sol estar coberta per un sostre de doble vessant i les naus laterals per un sostre d’un sol vessant. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    63. 63. Bigues de la cintra (entramat de fusta) que permetia cobrir la teulada d’una basílica amb un sostre a dos aiguavessos. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    64. 64. 4) El septum (6) és un arc que determina la separació entre el lloc on es situen els fidels i el lloc on es realitza l’ eucaristia . Aquesta demarcació podia venir accentuada per una escalinata. De vegades, apareixia una nau transversal (11) que, posteriorment, es desenvoluparia (s’allargaria), denominada creuer, i que donava lloc a les plantes cruciformes (posterior). 5) Entre la nau central i l’altar, es troba de vegades, la iconòstasi (7) , que és una mampara que consta de tres portes decorades, i que era utilitzada pel sacerdot per amagar als fidels el moment culminant de l’eucaristia , quan Crist s’encarna en el pa i en el vi. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    65. 65. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA 6) L’ absis és una estructura semicircular que sobresurt de la planta . Al mig de l’absis es troba la càtedra , que és el seient del bisbe i als seus costats hi ha la bema , que és un banc adossat al mur de l’ absis . 7) Dins de l’absis es troba el presbiteri (és el lloc que envolta l’altar) .
    66. 66. SEPTUM I PRESBITERI al fons. Interior de Santa Sabina (422-432). Roma. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    67. 67. <ul><li>Absis </li></ul><ul><li>Transsepte </li></ul><ul><li>Diacònicon </li></ul><ul><li>Pròtesis </li></ul><ul><li>Nau central </li></ul><ul><li>Naus laterals </li></ul><ul><li>Nàrtex </li></ul><ul><li>Torres </li></ul><ul><li>Atri </li></ul>Plantes basilicals ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA 7) A un costat del presbiteri es troba el diaconicon ( 3 , lloc on es guardaven les ofrenes) . A l’altre costat es troba la pròtesi ( 4 , on es realitzava la benedicció del pa i del vi , quan no hi havia iconostasi). 5 6 6 6 6 7 9
    68. 68. DIBUIX I ESTRUCTURA D’ANTIGA BASÍLICA PALEOCRISTIANA La jerarquització dels fidels es manifestava així: en la capçalera es col·locava el clero major , en la nau central el clero menor , a un costat els homes i a l’altre les dones (a vegades, les dones assistien a la missa des del primer pis o matroni ) , i els catecúmens o fidels encara sense batejar es situaven en el nàrtex i, quan començava l’Eucaristia, se’n podien anar sense distreure o molestar.
    69. 69. Secció transversal de basílica paleocristiana. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA La jerarquització dels fidels : La diferència e ntre els temples cristians i els romans ve donada per l’eix que ens du directament a l’altar, que és un camí cap a Déu i estava orientat cap a Orient ( projecció longitudinal ). La diferència d’altura permet ubicar una fila de finestres que il·lumina l’interior.
    70. 70. Alçat i secció d’una Basílica. Fila de finestres que il·lumina l’interior. El presbiteri (a la capçalera i reservat als sacerdots) conté l’ altar , lloc principal del temple, des d’on s’oficia la missa. Sol tenir forma d’ àbsis o d’exedra final. Està precedit per un arc de mig punt que remata la nau central, vertader arc triomfal que recorda els arcs commemoratius romans i es va erigir el clara al·lusió al triomf de l’Església . Posteriorment, sobre les naus laterals es van situar les galeries reservades a les dones ( matronium ), que obligaria a elevar la nau central un poc més. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA
    71. 71. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Sant Joan de Laterà (323, s. IV-V). Roma. Basílica de Santa Maria la Major (432). Roma.
    72. 72. Acabada de construir deu anys després de l’Edicte de Milà (313, 323), sobre un antic palau d’un cònsol, que l’emperador Constantí va regalar al Papa; té tres naus i el seu estat actual és barroc , doncs fou reconstruïda en aquesta època, després d’un incendi . Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    73. 73. Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    74. 74. Es va començar la seva construcció en el segle III-IV . L’actual basílica és d’estil neoclàssic , i ja casi no es conserven parts de la primitiva basílica, exceptuant els mosaic de l’absis. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma.
    75. 75. Planta, alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    76. 76. Planta de la primitiva basílica paleocristiana de antiga basílica de sant Pere (323), a Roma, amb els dos baptisteris de planta centralitzada, poligonal, i l’enorme estany central. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    77. 77. Dibuix de l’alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    78. 78. Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    79. 79. Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    80. 80. Reconstrucció de la primitiva basílica de Sant Pere en Roma (any 323). Atrium Nàrtex ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    81. 81. Reconstrucció primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    82. 82. Primitiva basílica de Sant Pere (reconstrucció). Atri Nàrtex Capçalera Naus longitudinals Diacònicum (sagristia) Pròtesi (preparació de l’Eucaristia) ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA 5 6 6 6 6 7 9
    83. 83. Altar amb baldaquí , situats en l’ absis . Interior de la primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    84. 84. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Sant Pau Fora Murades : a l’exterior n’hi ha un atri on està l’ estàtua de sant Pau . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    85. 85. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. A l’interior hi destaquen cinc naus . Té planta basilical i projecció longitudinal . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    86. 86. No posseïa matroni , a diferència de Santa Inés. ARQUITECTURA Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Alçat interior de Santa Inés Fora Murades.
    87. 87. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Tenia finestres per a la il·luminació i un arc de triomf (SEPTUM) que separa el presbiteri o zona de l’altar de la resta de l’Església. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    88. 88. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    89. 89. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    90. 90. Les dues, Sant Joan i Sant Pau , són sòbries a l’exterior i un poc més decorades a l’interior, ja que es volien separar del luxe, a més de tenir poc de pressupost. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    91. 91. Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    92. 92. Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    93. 93. Plànol i secció de la basílica de Son Peretó (Manacor). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    94. 94. Estat actual de la Basílica de Son Peretó. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    95. 95. Piscines baptismals de la Basílica de Son Peretó (Manacor) . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    96. 96. Absis de la Basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    97. 97. Trespol de mosaic de la basílica de Son Peretó (Manacor). Museu de la Torre dels Enegistes. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    98. 98. Mosaic funerari paleocristià de Baleria, procedent de Son Peretó. Museu de la Torre dels Enegistes. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    99. 99. Basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca) ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    100. 100. Pila baptismal de la Basílica de Son Bou (Menorca). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    101. 101. Basílica paleocristiana de Es Fornàs de Torelló (Menorca). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    102. 102. Restes de la Basílica dels sants Aquileo i Nereo (s. IV), Roma. Foto feta des del nàrtex (és el vestíbul o pòrtic davant l’entrada on restaven els catecúmens). Tres naus i absis de volta de forn (exedra). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    103. 103. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Anar a índex…
    104. 104. Interior Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Datació del s. V (abans de la caiguda Imperi d’Occident de 476 dC). Situada al turó de l’Aventí . Incorpora restes d’edificis anteriors i es conserva pràcticament igual , tan sols s’han realitzat algunes reformes .
    105. 105. Interior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma PLANTA BASILICAL de desenvolupament LONGITUDINAL (s’interpreta com l’acció humana o el camí cap a déu), articulada en 3 NAUS , separades entre si mitjançant ARCADES de MIG PUNT , sustentades per 24 COLUMNES CORÍNTIES de marbre , amb magnífics capitells (probablement columnes reutilitzades d’un edifici del segle II, però seleccionades amb cura per donar a l’edifici UNITAT ESTILÍSTICA ). FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    106. 106. Exterior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    107. 107. Sobre els arcs de mig punt s’aixeca el PANY DE MUR , on s’obrin GRANS FINESTRALS , que es corresponen rítmicament amb les arcades de pis inferior . La nau central bastant més ampla que les laterals i amb il·luminació directa del finestrals . FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    108. 108. Coberta d’ encavallada de fusta vista , tan a la nau central com a les laterals.
    109. 109. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma Grans finestrals i sostre de taulers horitzontals llisos amb cassetons.
    110. 110. On culmina la nau central, la CAPÇALERA es resol mitjançant un GRAN ARC TRIOMFAL , que dóna accés a l’ ABSIS SEMICIRCULAR , on està el PRESBITERI , cobert per VOLTA de QUART d’ ESFERA , amb 3 FINESTRES en el TAMBOR .
    111. 111. Basílica de Santa Sabina (3 naus, sostre pla, absis amb volta de quart d’esfera). MATERIALS (en general barats i lleugers ): Marbre per a les columnes . Mur construït d’ arrebossat recobert de maó i morter romà , i que queda emmascarat. Fusta per a la coberta. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    112. 112. <ul><li>SUPORTS : </li></ul><ul><li>Columnes corínties de fust acanalat, que s’aixequen sobre un plint i base àtica . Són d’una gran esveltesa i molt lleugeres , com també ho és la coberta. </li></ul>FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    113. 113. <ul><li>SUPORTS : </li></ul><ul><li>Arcs de mig punt lleugerament peraltats (ultrapassant en recte el mig punt), que formen arcades de separació entre les naus . </li></ul><ul><li>Envolta la planta rectangular el mur que actua de suport continu , destaca per la seva plenitud i per ser llis , també per l’escàs gruix , observable a les obertures o vans. </li></ul>FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    114. 114. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    115. 115. <ul><li>COBERTES : </li></ul><ul><li>Capçalera de volta de quart d’esfera , que s’adapta bé a la forma semicircular de l’absis i als arcs de mig punt. </li></ul><ul><li>La resta de l’edifici sistema constructiu amb llinda o arquitravat (excepció volta i arcs), amb el sostre pla de fusta , d’una gran lleugeresa de material ,que justifica l’escàs gruix dels suports i permet els grans vans oberts , grossos per dimensions i una gran quantitat. </li></ul>FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    116. 116. DECORACIÓ : Escassa , casi inexistent , la qual cosa realça l’element ornamental de les columnes, de bell ordre corinti . No n’hi ha motllures , ni elements escultòrics . FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    117. 117. DECORACIÓ : L’escassa decoració és d’incrustacions de marbre , així els arcs de les naus laterals conserven la decoració original de calzes (cáliz) i patenes (símbols de Crist). Els mosaics que, originàriament, cobrien parets , murs, naus laterals i central, sota les finestres, s’han perdut , així com la probable decoració de la volta de l’absis (la decoració figurativa de l’absis , segurament és d’època posterior ).
    118. 118. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. MIDES, COMPOSICIÓ I PROPORCIÓ: L’ escala de la construcció està feta a mida de l’home i guarda relació amb l’ésser humà. Edifici proporcionat , que guarda equilibri entre ample i alt , encara que prima l’altura un poc més . Disposició simètrica en sentit longitudinal , que condueix la vista a l’altar, és a dir, tota l’axialitat de l’obra arquitectònica ens condueix cap a l’absis semicircular .
    119. 119. CONCLUSIÓ : La puresa de línies , l’ esveltesa de la nau central , la llum diàfana que rep, donat que està perfectament il·luminada per les 24 finestres de la nau, més les 3 del tambor de l’absis i les del mur d l’entrada, dóna com a resultat ... FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    120. 120. CONCLUSIÓ : ... dóna com a resultat una SENZILLA ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA D’UNA MAGNIFICÈNCIA I ELEGÀNCIA , sense parangó entre les esglésies romanes de l’època.
    121. 121. En contrast amb l’interior, la sobrietat tècnica és la característica a l’ exterior . Murs de gran austeritat , parets recobertes amb material pobre, maó sense revestir unit amb morter . FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    122. 122. Basílica de Santa Sabina. Roma (432-400) Els murs exteriors llisos i sense ornaments : l’aparença general és la d’un conjunt de blocs cúbics units. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    123. 123. La coberta és de fusta a dues agües en la nau central i senzilla en els laterals (feta amb bigues de fusta en l’interior, que es solen ocultar amb taulers horitzontals llisos o cassetons . FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    124. 124. Els elements clàssics s’empren sense criteri arquitectònic. La gran diferència amb la basílica romana és la desaparició de la volta (que no es tornarà a utilitzar fins l’any 1000). FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    125. 125. SANTA SABINA representa el punt culminant de l’arquitectura eclesiàstica romana, en els primers segles del cristianisme. És el prototip arquitectònic d’església sorgit després de l’EDICTE DE MILÀ (313), i un dels exemples millors conservats , junt a Santa Maria la Major. El comitent va ser Celestí I. Respon a la simplificació que s’oposava a les basíliques imperials : 3 naus front a les 5 naus constantinianes. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    126. 126. Inspiració en basíliques romanes (edificis amb funcions judicials i comercials) Planta rectangular o cruciforme Atri porticat Nàrtex Galeria columnada destinada als catecúmens Tres naus * 1 (central més ampla i elevada) Capçalera * 2 Absis semicircular i amb volta de forn Dues torres flanquegen entrada Tres naus separades per arcades de mig punt peraltades sustentades per columnes corínties Aprofiten major altura de nau central per obrir finestres Coberta llindada amb cassetons (a diferència de les basíliques romanes que preferien la volta de canó ) *1 NAUS *2 CAPÇALERA presbiteri Banc semicircular corregut adossat al mur pel clero (Bema) Càtedra del bisbe Altar Sales laterals Diacònicon (sagristia) Pròtesi (preparació eucaristia) Tres finestres (símbol de Santíssima Trinitat) iconòstasi separa el presbiteri de les naus Baix de l’altar solia haver cripta amb restes de màrtirs Construïda en s. V és l’única que es conserva bastant fidel a l’estil original Equilibri, proporció, ritme, simetria, etc. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA. Interior Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma
    127. 127. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.
    128. 128. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Basílica de Santa Maria la Major (any 420-430). Roma. Anar a índex…
    129. 129. És un dels tituli , que va allotjar a una de les majors congregacions dels primers cristians en Roma. Construïda en el segle V sobre un temple pagà de Cibeles, Santa Maria la Major és ( junt amb Santa Sabina) l’única església romana que conserva la planta estrictament basilical i l’estructura paleocristiana primitiva . L’alçat, en canvi, no roman en el seu estat original a causa dels projectes de construcció addicionals (ornamentació barroca). Planta original de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    130. 130. Basílica actual de Santa Maria la Major de Roma (420-430), de planta basilical, ornamentada en estil barroc en el segle XVII. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    131. 131. Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior. Oli de Giovanni Paolo Pannini (vers 1730). Museu de l’Hermitage, San Petesburgo. Rússia. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    132. 132. Basílica de Santa Maria la Major (420-430. Roma. Vista interior. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    133. 133. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior.
    134. 134. Martyria de Sant Simeó (Síria). Església panteó de sant Màrtir de planta de creu grega. A partir de l’aparició del creuer es formen les plantes cruciformes (creu llatina , braços desiguals, i creu grega, braços iguals). També s’utilitzen les centralitzades , tipus que és possible trobar-lo en algunes esglésies d’Orient , i s’utilitza principalment per a la construcció de martyrias (mausoleus) i baptisteris . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    135. 135. Plantes paleocristianes: de creu grega, basilical i central poligonal. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    136. 136. Martyries. Esglésies mausoleus d’algun sant o santa. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Martyria . Són edificis per a l’ enterrament que estan basats en els mausoleus pagans amb els que guarden en comú la planta centralitzada i la seva funció (llocs d’enterrament).
    137. 137. Martyria . Destaquen el Mausoleu de Santa Constança de planta circular i molt sobri a l’exterior, i el de Gala Placídia a Ràvenna, decorat amb uns bellíssims mosaics en l’interior. És de planta de creu grega i construïda en maó degut a la seva localització (a prop de Venècia). ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    138. 138. Erigit per l’emperador Constantí per albergar les restes de la seva filla Constança . Respon al model d’edifici centralitzat, alternatiu a la basílica, planta central que fou utilitzada per a baptisteris, mausoleus, martyrias (restes sepulcrals de màrtirs), i que deuen les seves plantes circulars o poligonals a la necessitat de fer-lo accessible per a venerar la persona enterrada . Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    139. 139. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    140. 140. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    141. 141. Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    142. 142. Església panteó de planta centralitzada, circular, de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    143. 143. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    144. 144. Peristil Mur Deambulatori Nàrtex ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    145. 145. <ul><li>L’edifici s’ estructurava en 3 cercles concèntrics : </li></ul><ul><li>Una columnata exterior , avui desapareguda; </li></ul><ul><li>un segon cercle, delimitat por un mur massís , el seu parament es veu alleugerit per els nombrosos nínxols oberts en ell, coberts per volta de canó i separat del tercer per una doble columnata ; </li></ul><ul><li>i un tercer cercle , presidit per una cúpula que acollia, en el centre , el luxós sarcòfag de la princesa . </li></ul><ul><li>L’edifici, plantejat com una rotonda , respon a una concepció espacial diferent a la del Panteó romà. Si la cúpula d’aquest descansava sobre un cilindre massís, la de Santa Constança s’aixeca sobre un anell de columnes que sembla cercar la ingravidesa , molt del gust oriental. </li></ul>ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    146. 146. Els elements clàssics es mantenen en detalls com els fragments d’ entaulament que rematen les columnes (segurament espoliats d’algun edifici imperial). Mosaic de la verema. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    147. 147. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    148. 148. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    149. 149. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    150. 150. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Interior i exterior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    151. 151. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    152. 152. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    153. 153. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    154. 154. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    155. 155. Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    156. 156. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Martyria . Mausoleu de Gala Placídia a Ràvenna, decorat amb uns bellíssims mosaics en l’interior. Està construït de maó degut a la seva localització ( a prop de Venècia ), i igual que la resta de construccions de Ràvenna, menys alguna rara excepció, es construïren de maó, donat que no havien canteres de pedra en la zona. Anar a índex…
    157. 157. Martyria ( segle V). És de planta de creu grega (quatre braços iguals) que es creuen en el centre, on apareix coronat per un cos sobre elevat respecte els braços. El cos elevat té, tan sols, una petita finestra per cada costat , així la il·luminació és molt escassa . També, és un edifici molt petit . Els murs exteriors estan decorats amb arcades cegues . Aquesta ornamentació tindrà molta repercussió en la Edat Mitjana , i la seva finalitat és ornamentar el mur mitjançant els efectes de clarobscur , que provoquen els mateixos entrants dels propis arcs, creant efectes cromàtics . A la vegada que suposa un suport pels murs quan aquest ha de sustentar , per exemple, el pes de les voltes . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    158. 158. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    159. 159. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    160. 160. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    161. 161. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Front a l’austeritat de l’exterior, la decoració de l’ interior és molt luxosa . La tècnica del mosaic és d’origen romà , encara que en l’art paleocristià no s’utilitza com a paviment, sinó com a element decoratiu i amb un simbolisme nou . Cada braç de la creu està cobert amb volta de canó , i tot l’edifici està recobert amb mosaics d’iconografia cri stiana.
    162. 162. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    163. 163. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    164. 164. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor.
    165. 165. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El cos sobre elevat està cobert per una volta lleugerament rebaixada . Està decorada per un mosaic que representa la volta celeste presidida per una creu, i en els carcanyol trobem els quatre símbols del Tetramorfs.
    166. 166. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    167. 167. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.
    168. 168. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Fons celeste d’una tonalitat de blau intens que fa que destaqui el color daurat de les estrelles, la creu i els símbols dels evangelistes . La disposició de les estrelles formant cercles concèntrics produeix una sensació de moviment infinit . A aquesta forta càrrega simbòlica s’afegeix una gran bellesa .
    169. 169. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Garlandes de vinyes, corones de flors i cintes geomètriques delaten l’ ornamentació de tradició clàssica d’aquestes decoracions.
    170. 170. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    171. 171. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    172. 172. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. Baptisteri . Complementa la basílica. Eren llocs pel baptisme dels fidels. Com es realitzava per immersió , es necessitava un estany central , per aquesta raó es construïen com a edificis separats del temple . És el bany cristià que simbolitza la Resurrecció . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    173. 173. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    174. 174. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Baptisteri . Es basaven en les termes amb les que tenien en comú la seva planta , generalment circular , i la seva disposició amb una pica central . I també té el seu origen en el mausoleu romà .
    175. 175. Baptisteri . Destaquen el de San Juan de Laterà de planta poligonal i amb un enorme estany central, i el Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que l’anterior. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    176. 176. El papa Sixt III fou l’impulsor de la realització d’obres arquitectòniques sobre construccions ja existents anteriorment; és el cas d’aquest baptisteri , aixecat sobre una antiga estructura octogonal de temps de Constantí. Baptisteri de planta centralitzada i envoltat per un deambulatori voltat que recorda a Santa Constança. Un dels millors exemples de planta centralitzada del segle V. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    177. 177. Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    178. 178. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    179. 179. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    180. 180. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    181. 181. Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que el del baptisteri de sant Joan de Laterà . ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    182. 182. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA
    183. 183. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna.
    184. 184. ARTS FIGURATIVES 1.4. Arts plàstiques: 1) Iconografia 2) Escultura paleocristiana. 3) Pintura paleocristiana. 4) Mosaic. Anar a índex…
    185. 185. <ul><li>Decoració seguint models romans. </li></ul><ul><li>Treball d’escultura rudimentari. </li></ul><ul><li>Relleu en sarcòfags. </li></ul><ul><li>I esus Jesús </li></ul><ul><li>Ch ristus Crist </li></ul><ul><li>Th eou de Déu </li></ul><ul><li>Y ios Fill </li></ul><ul><li>S oter Salvador </li></ul>ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA I ESCULTURA PALEOCRISTIANES
    186. 186. En els seus inicis , els cristians van mostrar un cert rebuig per l’escultura, ja que es vinculava al paganisme i a la idolatria . Tanmateix, i gràcies a la influència de l’escultura romana, a poc a poc, l’ escultura també va servir per a expressar les seves creences religioses (sobretot en els relleus).  ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Dibuix i fresc de la Catacumba de santa Priscil·la (principi segle III). Roma. “ La pintura pot ser per als que no saben de lletra el mateix que l’escriptura per els que saben llegir” (Gregori el Gran). Anar a índex…
    187. 187. Hèrcules : Heroi pagà que va dedicat la seva vida a actuar per la alliberament dels homes, simbolitza a Crist com a alliberador i salvador . És la cristianització d’un tema pagà i, també, mitològic. Hèrcules. Catacumba Via Latina. ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Al començament es van limitar a copiar formes i temes clàssics , encara que en van variar el significat. Així va sorgir tot un món d’ imatges simbòliques relacionades amb el cristianisme . El primers foren temes pagans , adaptats a la simbologia cristiana com Hèrcules en el jardí : és un dels pocs nus , que s’ abandonaran perquè volen destacar la part espiritual de l’home i no la material, i els nus no tornaran fins el Renaixement .
    188. 188. A meitat del segle II apareixen temes religiosos de l’Antic Testament ( Jonàs salvat de la balena o Daniel en el fossat dels lleons ), es pintaven tant per ser els temes representats en les sinagogues, com per estar relacionats i ser el precedents de la vida de Crist. Després, apareixen ja els temes de la vida de Crist del Nou Testament : miracles ( pans i peixos ), escenes evangèliques ( el bon pastor ), el crismó (anagrama del nom de Jesús format per les dues primeres lletres del nom de Crist en grec), la Verge amb el nen , la Orant (figura femenina que amb els braços alçats intercedeix pels mortals),…etc. ICONOGRAFIA CRISTIANA A LES CATACUMBES Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma.
    189. 189. SÍMBOLS ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA La iconografia respon a les directrius de la jerarquia cristiana . I comprèn el cicle d’imatges que representen els continguts dogmàtics de la fe cristiana i que evoquen la providència de Déu cap els homes, la salvació o els sagraments .
    190. 190. AMORETS : imatges d’ànimes en el altre món. COLOM : relacionat amb el Baptisme de Crist. ANELL : símbol de la puresa i la innocència. PAÓ (pavo real) : au de luxe, lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat. VINYA : la sang de Crist (no a Baco). COLOM : el baptisme i la puresa. DOFÍ : la resurrecció. ANELL O BE (cordero) : l’anell pasqual. PAÓ (pavo real) : la immortalitat. ALFA I OMEGA : principi i final. CRISMÓ : anagrama de Crist. PEIX : Crist. Sacrifici d’Abraham, Jonàs salvat de la balena, Daniel en el fossat dels lleons, la resurrecció de Llàtzer … BON PASTOR , CRIST DOCTOR , ADAM I EVA al paradís, MARE DE DÉU amb Nen, Jesús orant... TEMES D’ORÍGEN PAGÀ ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA SÍMBOLS TEMES ANTIC TESTAMENT TEMES NOU TESTAMENT
    191. 191. Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA El colom amb la branca d’olivera en el bec és símbol de l’ànima en la pau divina i de l’Esperit sant. EL COLOM DE LA PAU SÍMBOLS
    192. 192. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene.
    193. 193. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA PAÓ (pavo real) : au de luxe, morada o lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat . L’àncora és el símbol de la salvació , símbol de l’ànima que ha aconseguit arribar feliçment al port de l’ eternitat . Simbolitza la creu , la solidesa . SÍMBOLS
    194. 194. Específicament cristià és el CRISMÓ , monograma de Crist , creat en el segle III , pel creuament de les dues primeres lletres, X i P , de la paraula “Christòs” (Jristós), és a dir, el nom de Crist en grec: la X (ji) i la P (ro) superposades . Posteriorment, s’hi van afegir als costats la primera i la darrera lletra de l’alfabet grec alfa i omega (significa que Crist és el principi i final de totes les coses) , i es va tancar tot en un cercle, símbol de l’eternitat . Aquest monograma posat en una tomba indicava que el difunt era cristià. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT
    195. 195. Monogrames del crismó Icones d’àncores i símbols de la creu i la solidesa SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT
    196. 196. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA PEIX: en grec es diu &quot;IXTHYS&quot; (Ijzýs). Posades en vertical aquestes lletres formen un acròstic: &quot;Iesús Jristós, Zeú Yiós, Sotér&quot; = Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador. Així, e l peix es va convertir en una al·lusió a Jesús , un símbol d’una gran difusió, emblema i compendi de la fe cristiana . Acròstic és una paraula grega que significa la primera lletra de cada línia o paràgraf. SÍMBOLS
    197. 197. Làpida funerària amb l’àncora (vida eterna) i el peix (Crist). Catacumbes de sant Sebastià. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA
    198. 198. Detall pictòric de la volta de la cripta de Lucina. Catacumba de sant Calixt (s. III). El Bon Pastor amb una olla de llet. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA El Bon Pastor amb l’ovella sobre les espatlles representa a Crist salvador i l’ànima que ha salvat personificada en l’ovella. Aquest símbol es troba freqüentment en frescos , en els relleus dels sarcòfags , en les estàtues , així com en gravats sobre les tombes . SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT
    199. 199. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA Catacumbes de santa Domitilla. Roma. BON PASTOR: Crist com a salvador i protector dels seus fidels. TEMES NOU TESTAMENT
    200. 200. El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT
    201. 201. ANELL O BE (cordero): Crist com a víctima (que mor per a salvar la Humanitat). SÍMBOLS ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA
    202. 202. Sarcòfag Borghese. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS El gènere escultòric paleocristià més treballat i característic és el relleu dels sarcòfags de temàtica extreta sobretot del Nou Testament i realitzats, principalment, en marbre (fèretres de pedra). Tanmateix, encara que en menor mesura, també es va fer escultura exempta i relleus en vori . Anar a índex…
    203. 203. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    204. 204. Sarcòfag Borghese. Sarcòfag de dos germans (s. IV) MATERIAL : Marbre i pòrfir (roca porosa obscura). Moltes vegades utilitzaven sarcòfags pagans , llevaven els detalls del pagans o aprofitaven una representació pagana amb significació cristiana. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    205. 205. <ul><li>DECORACIÓ : Els relleus es realitzen en sarcòfags, que segueixen la mateixa evolució que els romans: </li></ul><ul><li>Normalment es treballaven tres de les cares . </li></ul><ul><li>D e fris corregut ( sèries narratives seguides). </li></ul><ul><li>De doble fris . </li></ul><ul><li>Distintes escenes separades per columnes formant tabernacles. </li></ul><ul><li>L ’ornamentació més usual és la del sarcòfags d’ estrígils , </li></ul>Sarcòfag de Bethesda, encastat en la façana de la seu de Tarragona (s. V). ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    206. 206. Sarcòfag dels Apòstols FRONTAL EN FORMA DE FRIS CONTINUO O CORREGUT (sèrie narrativa seguida) Els cristians que es podien permetre sarcòfags de marbre demanaven que esculpiren símbols i episodis de l’Antic i del Nou Testament . Tot els sarcòfags tenien un comú denominador : el significat d’aquestes obres artístiques era la certesa de la salvació a través de la Fe en Déu . ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    207. 207. Fragment de la tapa d’un sarcòfag del segle IV , on apareix el motiu de la “nau mística” . Els noms gravats, junt a cada personatge, ens explica qui són: IESUS el timoner i els remers: MARCUS, LVCAS y (IO)ANES . Aquesta escena simbolitza l’Església com la nau de la que Crist és el timoner o guia i la nau la guien els Evangelistes . ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    208. 208. Sarcòfag de dos germans (s. IV) FRONTAL EN FORMA DE DOBLE FRIS AMB MEDALLO CENTRAL ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    209. 209. En els SARCÒFAGS es dóna una evolució : des del que sols es decora frontalment amb motllures sinuoses i còncaves ( strigylos ), a l’organització del frontal en forma de fris o acollint les figures i escenes sota arcades . &quot;Sarcòfag amb estrígils de Turiaso&quot; (s. III). Museu Arqueològic de Tarazona. Sarcòfag de l’Horta de sant Rafel. Museu Arqueològic de Còrdova. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS Anar a índex…
    210. 210. Relleu del Sarcòfag del Bon Pastor (s. IV). Museus Vaticans. Relleu del Sarcòfag de la Passió (narració separada per columnes). ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    211. 211. Sarcòfag de es trígils amb el tema del Bon Pastor. <ul><li>L ’ornamentació més usual és la del sarcòfags d’ estrígils , amb una decoració de doble corba o corbes oposades i sinuoses i, en el centre un medalló o tondo amb la figura del difunt. </li></ul><ul><li>L’ estrígil era un instrumento en forma de &quot;S&quot; que utilitzaven els atletes i els gladiadors per a llevar-se la suor i la brutícia de la pell. A l’art romà els seu ús és continuo com a element decoratiu en los sepulcres ; del romà passarà al paleocristià, en el qual simbolitza la “neteja&quot; ( puresa) de l’ànima . </li></ul>ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    212. 212. Sarcòfags paleocristians amb els estrígils com a motius decoratius: el de Leocadi, el de la Corona, i el del Museu de Tarragona. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    213. 213. Sarcòfag paleocristià amb escenes de la Passió (s. IV). Museus Vaticans. Crist amb la creu; coronació amb corona d’espines, Crismó; detenció, sant Pere treu l’espasa,… FRONTAL ORGANITZAT EN ESCENES SOTA ARCADES ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    214. 214. Sarcòfag Dogmàtic o dels dos testaments (s. V): la Trinitat creant Adam i Eva. Rotlle dels difunts (dalt). Adoració dels Mags. El profeta Daniel entre els lleons (a sota). Museu Pio Clementino . Procedeix de Sant Pau Fora Murades . ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    215. 215. SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV). Judici de Salomó Crist entre Adam i Eva Imago Clipeata (medalló) Noces de Canà Multiplicació de pans Resurrecció de Llàtzer Anar a índex…
    216. 216. SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV). Daniel entre els lleons Adoració dels Mags Profecia negació de Pere Detenció de Pere Miracle de la Font o Pere batejant a Corneli Curació del cec
    217. 217. <ul><li>Distintes escenes separades per columnes formant tabernacles. U n exemple és el sarcòfag de Junio Basso de doble fris i columnes, amb temes de l’Antic Testament i del Nou. Crist s’ubica sempre en un lloc destacat i el “Crismó” (anagrama de Crist) dins de la l’àuria clàssica. </li></ul>ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS Anar a índex…
    218. 218. SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV). ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    219. 219. Sarcòfag de Juni Basso (359). Gruta de Sant Pere. Roma. Sacrifici d’Isaac, i Adam i Eva. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    220. 220. SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV). ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    221. 221. Sacrifici d’Isaac Detenció de Pere Crist sobre la volta celeste Crist amb les lleis Crist davant Pilatos Sarcòfag de Juni Basso (359). Gruta de Sant Pere. Roma. Sacrifici d’Isaac, i Adam i Eva. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    222. 222. Curació del leprós Pecat d’Adan i Eva Entrada de Crist en Jerusalem. Passió de Pau Daniel i els lleons Sarcòfag de Juni Basso (359). Gruta de Sant Pere. Roma. Sacrifici d’Isaac, i Adam i Eva. ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS
    223. 223. L’escultura exempta paleocristiana es redueix a dos temes: El bon pastor i, a partir del 313, apareix un nou tipus de representació, Jesús com a mestre o doctor, sedent . Les dues escultures pertanyen al segle IV . El cristianisme es va apartar de l’antiga norma dels jueus que imposava la proscripció de la imatge, donat que va sorgir en un medi saturat d’imatges , com era l’art clàssic romà . ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA Anar a índex…
    224. 224. El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma. ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA Anar a índex…
    225. 225. Moscòfor arcaic grec. El Bon Pastor (s. IV). El bon pastor és el prototip iconogràfic més antic conegut, està inspirat en el Moscòfor grec . Jesús està representat a la manera occidental, jove i sense barba (posteriorment tindrà més acceptació la manera oriental). Presenta una gran perfecció en la representació del cabell i de la llana de l’ovella , gràcies a la utilització del trepanat . ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA UN MODEL SEMBLANT PERÒ HA CANVIAT EL SIMBOLISME.
    226. 226. El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma. Representat com un pastor vestit amb una túnica i un morral, que carrega una ovella . Aquest tema simbolitza a Crist com a salvador del seu ramat . ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA
    227. 227. Relleu del Bon Pastor (s. III). Catacumba de Pretestato. Roma. En temps del cristianisme primitiu es va utilitzar per a decorar làpides, sarcòfags i escultura funerària , amb la finalitat de mostrar la salvació de l’ànima . Tema que, també, va servir per a ornamentar altres objectes: làmpades de terracota que s’encenien amb oli i servien per a il·luminar els ambulacros (galeries) de les catacumbes. ICONOGRAFIA: ESCULTURA (EXEMPTA I RELLEUS)
    228. 228. Crist sedent (s. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma. A partir del 313 apareix un nou tipus de representació: Jesús com a mestre o “doctor” , apareix sedent , referit a la infantesa de Jesús, cosa per la qual se’l representa molt jove (el nin perdut i trobat al temple). ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA Anar a índex…
    229. 229. Crist sedent (S. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma. Crist està representat com a mestre , amb el rotllo de la llei en una mà, com els antics filòsofs grecs . Assegut sobre la cadira curul , que li atorga el poder de jutge entre els romans. Se’l representa jove i imberbe i amb cabells llargs, però amb la majestat de Zeus. Pot aparèixer dempeus o sedent, però sempre portant el rotllo dels Evangelis en la mà. És l’ antecedent del Crist en majestat medieval (Pantocràtor). ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA
    230. 230. Crist sedent (S. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma. Crist està representat com a mestre , amb el rotllo de la llei en una mà, com els antics filòsofs grecs . Assegut sobre la cadira curul , que li atorga el poder de jutge entre els romans. Se’l representa jove i imberbe i amb cabells llargs, però amb la majestat de Zeus. Pot aparèixer dempeus o sedent, però sempre portant el rotllo dels Evangelis en la mà. És l’ antecedent del Crist en majestat medieval (Pantocràtor). ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA
    231. 231. AMORETS : imatges d’ànimes en el altre món. COLOM : relacionat amb el Baptisme de Crist. ANELL : símbol de la puresa i la innocència. PAÓ (pavo real) : au de luxe, lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat. VINYA : la sang de Crist. COLOM : el baptisme i la puresa. DOFÍ : la resurrecció. ANELL O BE (cordero) : l’anell pasqual. PAÓ (pavo real) : la immortalitat. ALFA I OMEGA : principi i final. CRISMÓ : anagrama de Crist. PEIX : Crist. Sacrifici d’Abraham, Jonàs salvat de la balena, Daniel en el fossat dels lleons, la resurrecció de Llàtzer … BON PASTOR , CRIST DOCTOR , ADAM I EVA al paradís, MARE DE DÉU amb Nen, Jesús orant... TEMES D’ORÍGEN PAGÀ ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA SÍMBOLS TEMES ANTIC TESTAMENT TEMES NOU TESTAMENT
    232. 232. Catacumbes de santa Lucina. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA Anar a índex…
    233. 233. Pintura segle III. Cripta de Lucina. Catacumba de Sant Calixt. Roma. Símbol del pa i el peix eucarístic. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    234. 234. El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA TEMES NOU TESTAMENT Les primeres representacions de l’art paleocristià, majoritàriament, són pintures monocromàtiques realitzades amb la tècnica del fresc, sobre un fons blanc , que amb l’ oxidació pròpia del pas del temps ha adquirit una tonalitat groguenca . Totes aquestes primeres imatges tenen un origen pagà , i deuen la seva supervivència als segles, al haver transformat els seu significat i convertir-se en autèntics símbols cristians . No tenen una depurada tècnica , ni gran valor estètic , però si una gran vàlua , perquè foren realitzades per persones que no tenien una sòlida formació pictòrica .
    235. 235. Catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. Sant Sopar o Banquet eucarístic. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    236. 236. Catacumbes de sant Marcel·lí. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    237. 237. Catacumbes de santa Domitilla. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    238. 238. Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio . Figura pregant. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    239. 239. Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio . Figura pregant I Mare de Déu amb el Nen. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    240. 240. Maternitat (Verge amb el Nen). Catacumbes de Priscil·la (s. III). Roma. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    241. 241. Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio . Figura pregant. Referent a l’ estil , aquestes pintures duen la marca de la tradició grecoromana . Aquesta figura, que en el seu aspecte artístic no sembla molt impressionant, resulta, malgrat tot, profundament commovedora com a imatge de fe . Posseeix una càrrega secreta de convicció que compensa qualsevol incompetència tècnica. Orant TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    242. 242. Aquesta figura, representada amb els braços oberts, és símbol de l’ànima que viu ja en la pau divina . Realisme tendent a l’ esquematisme i a l’ abstracció . Expressionisme de caràcter simbòlic i d’origen orientalitzant , que es concreta essencialment en el rostre i sobretot en l’expressió dels ulls, molt marcats i grans . Orant: estil Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio . Figura pregant. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    243. 243. Pintura mural de difunta representada com a dona pregant (s. III). Catacumba de sant Calixt (Roma). TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    244. 244. Els símbols representats en els frescos són com un Evangeli en miniatura , una síntesi de la fe cristiana. El caràcter simbòlic s’imposa a la bellesa formal . Adam i Eva al Paradís. Catacumbes romanes de sant Pere i sant Marcel·lí. TEMES NOU TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    245. 245. En un primer moment, com els cristians no podien professar obertament la seva fe, es valien de símbols que pintaven en els murs de les catacumbes o bé gravaven en les làpides de marbre que tancaven les seves sepultures. Daniel en el fossat dels lleons. TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    246. 246. Predomini de la línia en front de l’aspecte pictòric ( color ). No n’hi ha volum , és una pintura plana . TEMES ANTIC TESTAMENT Sacrifici d’Isaac o d’Abraham. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    247. 247. Catacumbes dels Giordani. Roma. Resurrecció de Llàtzer. TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    248. 248. Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic. TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    249. 249. Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic. TEMES ANTIC TESTAMENT ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    250. 250. Fresc en les Catacumbes de sant Gennaro, Nàpols. Itàlia. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    251. 251. Pintura representant els Macabeus. Catacumba de santa Priscil·la. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    252. 252. Jueus en el foc. Catacumbes de santa Lucina. Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    253. 253. Pintura mural. Retrat d’una jove. Catacumba de Trasona (Roma) . ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    254. 254. Escena de baptisme. Catacumbes de sant Calixt (s.III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    255. 255. Moisés treu aigua de la roca. Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA
    256. 256. 1.- Continuen la tècnica dels romans i sobre el dibuix previ, es col·loquen les tessel·les . Amb ells decoraven les construccions i recobrien parets i voltes, sobretot de les basíliques i els seus absis. 2.- Amb una cola soluble, s’aferra una tela al mosaic . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Anar a índex…
    257. 257. 3.- La tela amb el mosaic ja aferrat s’aixeca amb els andamis. 4.- Se desfà el rotllo de la tela i s’aplica sobre la paret prèviament arrebossada . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    258. 258. 5.- Es retira amb molta cura la tela . 6.- Es fan els retocs finals i la correcció de les imperfeccions. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    259. 259. Mausoleu de Gala Placídia. Ràvenna. Mosaic del Bon Pastor. Els temes, en un principi, són de tipus decoratiu i en ells van apareixent alguns símbols religiosos . Més tard adquiriran un sentit narratiu i es tendeix a distribuir els temes sobre uns espais determinats del temple: en la volta de l’ absis es representa la Teofania (visió del Salvador en tot la seva esplendor, entre sants, àngels,…) en la zona inferior figures de sants, profetes,… i en els murs laterals i en la nau central històries religioses. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC TEMES NOU TESTAMENT
    260. 260. Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Destaca el gran cromatisme . Entre les conjunts més interessants destaquen els mosaics de les basíliques romanes de Santa Constança , Santa Prudència i Santa Maria la Major . També a Ràvenna es conserven algunes mostres de mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia i en el Baptisteri dels Ortodoxos .
    261. 261. TEMES NOU TESTAMENT Mosaic de l’ absis de Santa Prudència. Crist doctor. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    262. 262. Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354). ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC El conjunt més antic de mosaics són els de Santa Constança de tipus decoratiu, representacions de fruites i aucells . Anar a índex…
    263. 263. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354).
    264. 264. Verema. Símbol d’Eucaristia. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    265. 265. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mausoleu de Santa Constança, Roma. Motius decoratius en el deambulatori (any 354). Pavó: Símbol de la Resurrecció.
    266. 267. Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    267. 268. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
    268. 269. Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    269. 270. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Anar a índex…
    270. 271. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Continua destacant el gran cromatisme , però mosaic ja figuratius són els de Gala Placídia , com el de Jesús llençant al foc els textos herètics i guardant els quatre evangelis , el cel estrellat amb la creu buida , o el bon pastor , així com la representació del Tetramorfs , que tindrà gran incidència en el romànic.
    271. 272. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor. Front a l’austeritat de l’exterior, la decoració de l’ interior és molt luxosa . La tècnica del mosaic és d’origen romà , encara que en l’art paleocristià no s’utilitza com a paviment, sinó com a element decoratiu i amb un simbolisme nou . Cada braç de la creu està cobert amb volta de canó , i tot l’edifici està recobert amb mosaics d’iconografia cristiana. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    272. 273. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Tetramorfs. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    273. 274. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    274. 275. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El cos sobre elevat està cobert per una volta lleugerament rebaixada . Està decorada per un mosaic que representa la volta celeste presidida per una creu, i en els carcanyol trobem els quatre símbols del Tetramorfs. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    275. 276. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    276. 277. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    277. 278. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Fons celeste d’una tonalitat de blau intens que fa que destaqui el color daurat de les estrelles, la creu i els símbols dels evangelistes . La disposició de les estrelles formant cercles concèntrics produeix una sensació de moviment infinit . A aquesta forta càrrega simbòlica s’afegeix una gran bellesa . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    278. 279. Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Garlandes de vinyes, corones de flors i cintes geomètriques delaten l’ ornamentació de tradició clàssica d’aquestes decoracions. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    279. 280. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Anar a índex…
    280. 281. Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que el del baptisteri de sant Joan de Laterà . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    281. 282. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    282. 283. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    283. 284. Mosaic en una volta de forn de basílica paleocristiana. Déu entregant les taules de la llei (els deu manaments) a Moisés. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    284. 285. Mosaic d’un mausoleu paleocristià. Crist com el déu del sol Helios. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    285. 286. Mosaic d’Optimus . Museu de Tarragona . ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Anar a índex…
    286. 287. Mosaic sepulcral de basílica paleocristiana. Enterrament d’un bisbe. Museu del Bardo. Tunísia. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC Anar a índex…
    287. 288. Mosaic romà. Daniel en el fossat dels lleons. Museu del Bardo. Tunísia. ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC
    288. 289. <ul><li>L’art paleocristià evoluciona des del primitiu aniconisme cap el descobriment de la utilitat de les imatges . </li></ul><ul><li>La claredat i la senzillesa són l’eix del llenguatge plàstic i dels programes iconogràfics. Importa els seu significat, el seu valor conceptual . </li></ul><ul><li>Els artistes, educats en els mètodes descriptius romans, es varen anar concentrant, progressivament en allò essencial . </li></ul><ul><li>Com religió llibertadora i salvadora, el cristianisme recorre a la representació visual amb la finalitat d’ adoctrinar els seus fidels . </li></ul><ul><li>Més que de la perfecció plàstica, el cristianisme fa ús dels símbols, o dels temes de la mitologia clàssica, però els va donar un significat cristià . </li></ul><ul><li>La simbologia i la iconografia cristiana va començar, en conseqüència, per unificar dues tendències : la realista romana i l’ abstracta oriental . </li></ul>CONCLUSIÓ Anar a índex…
    289. 290. Las obras de la última época constantiniana, anticipan ya las características estilísticas esenciales del arte cristiano primitivo: muestran la misma inclinación hacia la espiritualización y la abstracción; la misma preferencia por la forma plana, incorpórea, indefinida; el mismo impulso hacia la frontalidad, la solemnidad y la jerarquía; la misma indiferencia por la vida orgánica, vegetativa y viviente; la misma falta de interés por lo que es puramente característico, momentáneo y naturalista; en resumen: la misma voluntad artística anticlásica, orientada hacia lo espiritual en lugar de hacia lo sensible, que encontramos realizada en las pinturas de las catacumbas, los mosaicos de las iglesias romanas y los manuscritos miniados de la época cristiana primitiva. (…) El cambio de estilo procede de la modificación en el modo de pensar de una sociedad urbana, cosmopolita, cuya antigua solidaridad había sido rota por el capitalismo, de una sociedad que, atormentada por el temor a la ruina, ponía su esperanza en la ayuda del más allá, y que en sus sentimientos apocalípticos se interesaba más por los nuevos contenidos anímicos que por los antiguos primores de la forma. (…) El nuevo ideal de vida cristiana cambia no las formas externas sino la función social del arte. Para la Antigüedad clásica la obra de arte tenía ante todo un sentido estético; para el cristianismo, este sentido era extraestético. La autonomía de las formas fue lo primero que se perdió de la herencia espiritual de la Antigüedad. (…) La finalidad de educación moral es el rasgo más típico de la concepción cristiana del arte. ARNOLD HAUSER: “Historia social de la literatura y del arte” , páginas 169 - 174
    290. 291. Placa paleocristiana amb crismó triangular i dos aucells. Museu d’Antequera. ICONOGRAFIA CRISTIANA
    291. 292. Lauda sepulcral amb el crismó. Museu Marés de Barcelona. ICONOGRAFIA CRISTIANA
    292. 293. Crismó del Museu d’Antequera (Espanya). ICONOGRAFIA CRISTIANA
    293. 294. BIBLIOGRAFIA <ul><li>Web Gallery of Art , www.wga.hu </li></ul><ul><li>http://www.arqhys.com/ </li></ul><ul><li>http://www.arqhys.com/construccion/arco-punto.html </li></ul><ul><li>Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li>Ars Summum , www.arssummum.net </li></ul><ul><li>http://www.metmuseum.org </li></ul><ul><li>http://www.corazones.org/maria/catacumba_priscila.htm </li></ul><ul><li>http://www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/210/iconografia1.html </li></ul><ul><li>http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm </li></ul><ul><li>Granero, Assumpció. Tema art paleocristià, bizantí i preromànic </li></ul>Anar a índex…
    294. 295. BIBLIOGRAFIA <ul><li>www.slideshare.com </li></ul><ul><li>Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar&quot;>Ana Rey </li></ul><ul><li>Blasco Rovira, Ana. www. slideshare .net/ annablasco rovira/arte-paleocristiano </li></ul><ul><li>Sanchiz, Sergio. www. slideshare .net/sergi sanchiz /03-c- arte -cristiano- arte - bizantino ppt </li></ul><ul><li>Jiménez, Miguel Ángel. www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantino </li></ul><ul><li>Muñoz Coloma, Roberto . www. slideshare .net/.../el- arte - clasico -grecia-y-roma </li></ul><ul><li>Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>Caballero, J.D., Enseñ-arte </li></ul><ul><li>Grupo CREHA (J. Jiménez Zorzo, I. Martínez Buenaga, J. A. Martínez Prades, J. Martínez Verón), www.artecreha.com </li></ul><ul><li>Martínez Verón, J., www.slideshare.net/jmartinezveron </li></ul>
    295. 296. A les catacumbes s’han trobat multitud de símbols i històries del cristianisme gravats en làpides. Aquesta làpida representa l’existència terrenal com un viatge perillós que arriba a la meta final, meta que està il·luminada per la llum del far, com una al·legoria de la Fe cristiana . Làpida amb inscripció funerària de Firmia Victoria. Marbre blanc. Segle III ICONOGRAFIA: LÀPIDES CRISTIANES
    296. 297. Iesus (Jesús) Krhistus (Ungit) Theou (de Déu) Yos (Fill) Soter (Salvador) Anagrama i acròstic del peix (ICHTHYS en grec) ICONOGRAFIA CRISTIANA
    297. 298. I... del Paleo Cristià... Anar a índex… al Romànic.
    1. A particular slide catching your eye?

      Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

    ×