Your SlideShare is downloading. ×
Art bizantí i preromànic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Art bizantí i preromànic

3,817
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,817
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
109
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • etria
  • Transcript

    • 1. ART MEDIEVAL
        • ART BIZANTÍ
        • ART PREROMÀNIC
        • - Art visigòtic
        • - Art carolingi
        • - Art mossàrab
        • - Art asturià
      Maria Assumpció Granero Cueves IES RAMON LLULL
    • 2. Art bizantí
      • Capital de l’Imperi romà d’Orient : Constantinoble(324)
      • Centre de poder influït per la cultura grega
      • Es crea la litúrgia
      • Grandiositat d’allò diví i separació amb allò humà
      • 313,324,391,395,476,1453
    • 3. Art b izant í Interior Santa Sofia
      • Teodosi (395):
      • Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, bàrbars)
      • Flavi Arcadi (primogènit, 395-408) Orient (10 segles):
      • Situació privilegiada: orient i occident.
      • Política Cesaropapista, teocràtica.
      • Luxe i ostentació cort.
      • Al servei església.
      • Influirà en Espanya, Itàlia i Rússia.
    • 4. ETAPES
      • 1) Segle d’or . Esplendor Justinià (527-565, segles VI i VII) i Teodora
      • - Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà
      • - Important obra jurídica
      • - art
      • * Arquitectura:
      • Santa Sofia, Constantinoble
      • Sant Vital, Ravenna, Itàlia
      • Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
      • * Arts plàstiques: nou concepte (no realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví)
      • Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna
      • Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília
      • 2) Període de lluita iconoclasta (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció s existents
      • 3) Període posticonoclasta (843-1453):Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:
      • 3. a) La dinastia macedònica o segona edat d’or (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.
      • 3. b) La dinastia del Paleòlegs (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.
      • En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’ Itàlia es formà un estil en què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia , on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.
    • 5. Imperi bizantí
      • Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord d’Àfrica
      • Justinià cerca recuperar l’Imperi
      • Ràvena, capital política d’Itàlia
      • Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus.
    • 6. Expansió de l’imperi Bizantí amb Justinià
    • 7. Arquitectura
      • Disseny de temples:
      • Creu grega – sants Apòstols
      • Cúpula i planta Central – San Vital
      • Cúpules superposades – Santa Sofia
    • 8. Característiques arquitectura bizantina materials Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm) Maons especialment empleats en cobertes exteriors: nus o amb qualque ornament columnes, muntants (jambas), llindes, frisos Marbre zones interiors: decoració policroma (luxe) elements fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes Columnes capitell Corintis Simples: fulles d’acant Composts (acant i volutes) Teodosi Fulles més planes Acabat amb Trepanat (foradat) Murs Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt) Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular Murs austers,amb poca ornamentació Reflecteixen estructura interna cobertes Substitució de espais longitudinals voltes de canó cobertes de fusta per cobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería) Voltes d’aresta Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes Ara: cúpula sobre Petxines* *Petxinas Origen a Gerasa (Jordània) s. II Triangles curvilinis que uneixen arcs torals amb anell cupular Arcs Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades Capitell presenta major superfície de contacte Intercalant bocins d’ arquitrau Colocant un cimaci (troncocònic invertit)
    • 9. Columnes bizantines Lleuger èntasi central Fust llis
    • 10. Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana Corinti i compost Teodosi cimaci
    • 11. Capitell Teodosi
    • 12. Arquitectura adovellada. Principal aportació Cúpula sobre petxines
    • 13. Plànol de San Sergi i Bacus Planta centralitzada
    • 14. Planta de Sant Sergi i Bacus Constantinoble. 1ª meitat segle VI
    • 15. Sergi i Bacus Materials carreus marbre maons
    • 16. Murs del monestir d’Òsios Luca Relació massa-obertures Austeritat decorativa Exterior reflecteix estructura interna
    • 17. Santa Sofia de Bulgària Pobresa murs exteriors
    • 18. Basílica de Santa Sofia
    • 19. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia Exterior i planta Fusió de planta longitudinal amb planta centralitzada atri nàrtex Divisió en tres nau, central més ampla i elevada. Es sacrifquen naus laterales per a ensalçar nau central: Els quatre gruixats pilars, que sostenen la immensa cúpula, s’endinden en les naus laterals, sobresurten igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus. A canvi la nau central és totalment diàfana Coberta dinàmica: A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre) B) Empemtes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal C) Descarrega en nínxils situats en la diagonal de les semicúpules D) Descarrega en murs exteriors A B B c c c c D El joc dinàmic de la cúpula central, translladant les empentes i contrarrestos a voltes secundàrias i terciàrias, crea un diàlog tectònico de tendència centrífuga (Bruno Zevi) En època musulmana s’afegeixen els minarets i s’adjunten altres dependències
    • 20. Santa Sofia Exterior
    • 21. Santa Sofia Maqueta
    • 22. Perspectiva axonomètrica de Santa Sofia (532 – 537) Istanbul
    • 23. Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
    • 24. Santa Sofia Plànol
    • 25. Santa Sofia Alçat
    • 26. El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m, aproximàdament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs. Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els unieixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats. Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empemptes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...) Aquest mucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines, constitueix el cor intern de la composició de doble casquet. La cúpula és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes internvenen poc, en conjunt, en el joc de forces del nucli intern. (...) Santa Sofia de Constantinoble (532-537) Antemi deTral·les Isidor de Milet
    • 27. Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
    • 28. Murs cortines Cúpula sobre petxines Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Santa Sofia. Interior Llum com element integrador: Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa no pesès Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos tribuna per a la cort Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre gruixats contraforts Columnes bizantines amb cimaci Espai diàfan Contrasta pobresa decorativa exterior amb luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans)
    • 29. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
    • 30. Santa Sofia Incidència de la llum
    • 31. Santa Sofia Cúpula
    • 32. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
    • 33. Santa Sofia Murs pantalla
    • 34. Santa Sofia Absidiols laterals
    • 35. Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
    • 36. Santa Sofia Nau lateral Grossos pilars
    • 37. Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI) Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)
    • 38. Sant Vital de Ravenna Vista aèria
    • 39. Planta i perspectiva axonomètrica de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
    • 40. Sant Vital de Ravenna Exterior
    • 41. Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna
    • 42. Sant Vital de Ravenna Interior
    • 43. Interior de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
    • 44. Sant Vital de Ravenna Riquesa decorativa interior
    • 45. Sant Vital de Ravenna Plànol
    • 46. San Vital de Ravenna Detall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius)
    • 47. Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix) Tres naus, columnes corínties amb cimaci, no matroneu, torre campanari circular exempta, exterior de maó. Musivària interior (Nou: nau central; In Classe: absis)
    • 48. Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Contruïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, consagrada al culte catòlic el segle VI Crist separa les ovelles de les cabres Palau de Teodoric
    • 49. Sant Apol·linar el Nou Desfilada de sants Mosaic de Sant Apol·linar el Nou: sols conservat a la nau central. Es pot dividir en tres zonas. En la zona inferior dues processons, a un costat de sants i a l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de figuras. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin desixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre d’enmig , entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes. En el superior històries religioses de tamny més petit. La comitiva de santes segueix a Teodora, que avança cap a la Virgen, entronitzada, precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador. Santes  Teodora  Verge  Reis Mags. Sants  Justinià  Salvador.
    • 50. Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre. Construïda principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna. Absis de Sant Apol·linar
    • 51. Sant Apol·linar del port Planta longitudinal
    • 52. Interior de Sant Apol·linar in Classe (549), Itàlia
    • 53. Mosaics de Sant Apol·linar en el Port : únics conservats a l’absis. A la volta, sobre un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt. A la paret superior, apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic. A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres.
    • 54.  
    • 55. Basílica de Sant Marc
    • 56. Sant Marc de Venècia
    • 57. Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073)
    • 58. Sant Marc de Venècia Interior
    • 59. Santa Sofia de Kiev
    • 60. Santa Sofia de Novgorod
    • 61. Catedral de Sant Basili o Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou
    • 62.  
    • 63. És mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb. Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral. .
    • 64.  
    • 65. Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici Art bizantí: Mosaic i pintura
    • 66. Característiques
      • MOSAICS
      • Utilizats com a decoració de les esglésies fins segle XI, substituïts per pintures.
      • Influència paleocristiana en temes i funció.
      • Colors brillants.
      • Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.
      • Disposició frontal figures, s’ompli tota la superfície. No interessa la composició, ni la profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai
      • No interesa la realitat, es dóna un valor simbòlic.
      • Fons daurats, mitjançant aplicacions en làmines molt fines d’or.
      • La tècnica del tesselatum.
      • Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància entre ells.
      • Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s. VI).
    • 67. Sant Apol·linar el Nou Desfilada de màrtirs Colors irreales (brillants) Cànon estiltizat (9 caps, 3 torsos) Perspectiva invertida (cap a fora) Contorns marcats Fons daurats (infinit, cel) Isocèfalia Concepte de paisatges (element repetit) Luxe i sumptuositat Escassetat d’ombres i clarobscurs Ritme, harmonia
    • 68. Sant Vital de Ravenna Absis. Disposició en alt Zona baix sòcal marbres (món terrenal) Zona enmig (zona de trànsit) Zona superior (zona celestial)
    • 69. El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor
    • 70. Sant Vital de Ravenna Interior Divisió en panells
    • 71. Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici Característiques generals (en diapositives anteriors) Escut amb el crismó (símbol del Senyor, emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol cristià imperial) Monarquia bizantina suport en exèrcit (general Belisari) i l’església (bisbe Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe, es reconeix a Belisari per barba, la resta de rostres tots iguals Figures tapades, grans ulls, sense espai entre ells, es trepitgen amb els peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa Situat en una paret lateral del presbiteri, en front del mosaic que representa a la seva dona (a continuació) Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació de Ravenna Aureola o “nimbo” destinat a sants porquè es considerava el tretzè apòstol Vestimentes àmplies que disimulen anatomies (allò important és l’ esència, l’espirit) Es realça Justinià amb la capa obscura
    • 72. Sant Vital de Ravenna Justinià Opus tessellatum Tessel·les inclinades en direcció a la font de llum Colors brillants Armònics o contraposats Antinaturalisme (hieratisme, simetria,etc.) Cànon cap 3 mòduls nas (Santíssima Trinitat) 1 2 3
    • 73. Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna
    • 74. Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort Característiques Generals: Importen els personatges, frontals, indiques respecte i obligació Elements alegòrics (font de la vida = baptisme) Emperadriu Teodora sobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis de darrere, elements arquitectònics Desproporcionats, interès profunditat. Porta del fons es el punt de fuga. Emmarcada per columnes corínties i frisos de marcat caràcter decoratiu Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe.
    • 75. Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort
    • 76. Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna
    • 77. Sant Vital de Ravenna Corder, be o anell místic Cúpula
    • 78. Sant Apol·linar el Nou Adoració dels Reis Mags
    • 79. Icona Pantocràtor
    • 80. Santa Sofia de Kiev Pantocràtor
    • 81. Monestir Òsios Lucas Icona Verge Theotokos (mare de front i asseguda, entronitzada amb el nen als genolls, romànic)
    • 82. Icona Hodigetria (conductora, de peu sosté el nen amb un braç, gòtic)
    • 83. Verge Hodigetria (gòtic) Emperador Juan II Comneno i Irene
    • 84. Icona Galaktrophousa (Verge alletant a Jesús)
    • 85. Verge Nikopeia (victoriosa)
    • 86. Icona Verge Orant (Braços en pregària)
    • 87. Verge orant
    • 88. Mausoleu o Martyria Gal·la Placídia Creu còsmica
    • 89. Sant Joan de la Font. Nàpols Creu de la victòria
    • 90. Icona Hetimasia, representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final
    • 91. Lleó IV davant Déu Deisis (Jesús entre la Verge i Sant Joan)
    • 92.  
    • 93. Icona d’Anàstasis (Devallada de Jesús als inferns
    • 94. Verge amb sacerdots
    • 95. Icona Pentecostès
    • 96. Dormició de la Verge
    • 97. Exaltació de la Creu
    • 98. Aquest no és Bizantí, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures Proverbis Seguit per Lilbre de Job Precedit per Llibres sapiencials Sèrie תְּהִילִים ( hebreu ) Títol original Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).
    • 99. ART MEDIEVAL
        • ART PREROMÀNIC:
        • T erme genèric utilitzat per designar les manifestacions artístiques de bona part d’ Europa entre els segles V i XI . Reflecteix el llegat cultural romà i el cristià , a més de les aportacions estètiques dels pobles bàrbars i les influències bizantines . Es poden distingir diversos estils:
        • - Art visigòtic
        • - Art carolingi
        • - Art asturià
        • - Art mossàrab
    • 100. ART MEDIEVAL
        • ART PREROMÀNIC
        • - Art visigòtic
        • - Conjunt de manifestacions artístiques del regne visigòtic (principis s. VI fins invasió musulmana s. VIII). Visigots s’instal·len a península Ibèrica i funden en el segle VI un regne, capital a Toledo.
        • Visigòtic, poble germànic molt romanitzat.
        • L’art visigòtic destaca en l’orfebreria, joies fastuoses, d’or amb incrustacions de perles i pedres precioses o cristalls de colors (corones votives).
        • Arquitectura: Ús planta basilical o cruciforme, voltes de canó i d’aresta i arc de ferradura, de creació visigòtica, més tard adoptat pels àrabs.
        • Columnes amb capitells corintis i bizantins de forma troncocònica sobre els quals es col·locava el cimaci.
        • Principal material de construcció era la pedra tallada en carreus regulars.
        • L’arquitectura visigòtica també es caracteritza per l’escassetat d’obertures.
        • Destaca l’església de San Juan de Baños , a Palència, amb planta de creu llatina, tres naus i tres absis rectangulars. I San Pedro de la Nave.
    • 101.  
    • 102.  
    • 103. - Construccions de petita mida. - De pedra ben escairada. - Funció religiosa, temples (destaquen absis rectangulares i que sobresurten). - Ús arc de ferradura i després heretaran les voltes de canó amb tendència a la ferradura i, de vegades, ús de la volta d’aresta. - Element de suport: la columna amb capitell corínti o bizantí. Característiques
    • 104. San Juan de Baños del Cerrato: exterior. Recesvint. (661), Palència. Façana amb petit pòrtic d’entrada, arc de ferradura, espadanya (campanar dins el mur, campanar de paret)
    • 105. Planta basilical, creu llatina, que ha estat modificada; l’original tenia 3 naus, separades per arcs de ferradura sobre columnes. Capçalera original amb tres absis rectangular aïllatdes. Avui units i contínuus, perquè han desaparegut dos antics, i els actuals ocupen l’espai que abans estava buit.
    • 106. Exterior de San Juan de Baños (661), Palencia
    • 107. San Juan de Baños: exterior i interior (661), Palencia
    • 108. San Pedro de la Nave: Planta i exterior (segle VII), Zamora Planta de creu llatina inscrita en un quadrat, tres naus, separades per arcs de ferradura.
    • 109. Interior de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora Destaca l’escultura dels capitells i de la sanefa a la paret
    • 110. Capitells de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora Primera vegada que es representen escenes biblíques en capitells. De relleu pla I tipus caligràfic, possiblement, els copiaren de le miniatures
    • 111. Relleu de Quintanilla de las Viñas (segle VII), Burgos Els visigots destacaren més per l’orfebreria
    • 112. Corona votiva de Recesvint El tresor de Guarrazar: onze corones votives d’or i plata, esmaragdes, perles i pedres precioses. Es penjaven sobre els altars. Regalades pels monarques visigots el dia de la seva coronació. Cos ciclíndric, i les pedres que penjaven formaven el nom del monarca que les regalava. La de Suintila fou robada.
    • 113. ART MEDIEVAL
        • ART PREROMÀNIC
        • - Art carolingi
        • Francs únic regne bàrbar es mantenia s. VIII, situat actual França. MA (VIII i IX).
        • Carlemany (786-814) intenta construir un gran imperi carolingi, model antic Imperi Romà.
        • Comptava amb administració sòlida, exèrcit poderós i aliança amb l’Església.
        • Expansió frenada a la seva mort, lluites internes entre comtes carolingis
        • Regnat Carlemany gran desenvolupament de l’art.
        • Influències clàssiques i bizantines, conquesta de Llombardia (zona d’influència bizantina).
        • Arquitectura: ús planta basilical, tres naus i tres absis, també planta central, sobretot octogonal.
        • Materials: Primer fusta, substituïda més tard pel maó i la pedra.
        • Temples: arc de mig punt, columna de suport, i s’hi afegeix el westwerk o massís occidental , cos afegit als peus del temple amb dues torres laterals, per les quals s’accedeix a la tribuna situada sobre el pòrtic, oberta a l’exterior i a l’interior del temple.
        • Elements carolingis preludien romànic: creuer sobresortint, absis continus, arc faixó sosté i individualitza en trams la volta de canó, deambulatori (format per la prolongació de les naus laterals que envolten per darrera la capella major), pilar compost, i torres cilíndriques flanquejant la façana.
        • Més important: la capella palatina de Carlemany , Aquisgrà, acabada l’any 805, capella funerària per Carlemany. Planta octogonal i coberta per una cúpula que recolza en vuit grans arcs.
        • Destaca en les miniatures , manuscrits, monjos escriptorium, distribuir les seves escenes en faixes.
    • 114.  
    • 115.  
    • 116. Eudes de Netz Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya La Catedral d'Aquisgrà, situada a la ciutat alemanya d' Aquisgrà , a l'oest del país i a escassos quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos . Catedral més antiga del nord d' Europa . El seu origen es remunta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi del segle VIII . A partir d'aquest nucli original, el temple va anar creixent i engrandint-se durant els segles posteriors, fins a formar el conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils arquitectònics. Va ser un dels primers 12 llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat .
    • 117. Eudes de Netz, projecta plànols de la capella palatina, projecte encarregat per Carlemany, es va inspirar en Sant Vital de Ravenna Cúpula de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya
    • 118. Eudes de Netz, Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792) Aachen, Alemanya
    • 119. ART MEDIEVAL
        • ART PREROMÀNIC
        • - Art asturià ( segles VIII i X)
      • Característiques
        • Focus més important resistència cristiana contra àrabs (711).
        • Arquitectura: ús volta de canó, dividida per arcs faixons (perpanys) o doblers recolzats en pilastres adossades al mur que es corresponen a l’exterior amb els contraforts. S’usa l’arc de mig punt, sovint peraltat (s’abandona l’arc de ferradura). Planta creu llatina, amb capçalera rectangular.
        • Materials pobres: carreus i el paredat (maçoneria).
        • Elements decoratius: arrabà, els medallons, la gelosia o les pintures murals (aquestes últimes gairebé totes perdudes).
        • Elements de suport: pilars sense capitells, ja que les columnes gairebé no s’utilitzen. Nombrosos contraforts a l’exterior que realcen la sensació de verticalitat.
        • Absis rectangulars i el que correspon a la capella principal té una cambra secreta amb un accés només des de l’exterior, probablement per poder-hi guardar el tresor.
        • Coberta adovellada, peraltada.
        • Construccions de petita mida, estretes i elevades.
        • Finestres tripartites que s’obrin sobre dues columnes.
        • Al cos de l’església a vegades hi ha afegit un porxo o pòrtic lateral. Els temples asturians són molt massissos, amb poques obertures. L’obra més coneguda és Santa María del Naranco.
    • 120. Façana de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
    • 121. San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Planta i secció longitudinal Major temple preromànic conservat en Espanya. Tres naus separades per pilars. Tres absis rectangulars que no s’observen des de l’exterior. Coberta plana I lleugera.
    • 122. Capçalera de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo.
    • 123. Interior de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
    • 124. San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Decoració d’interior.
    • 125. San Miguel de Lillo (segle IX) , Oviedo Naus s’han tornat més estrestes, pilars substituïts per columnes, I coberta de fusta s’ha transformat en una magnífica volta interior.
    • 126. Planta de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
    • 127. Exterior de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
    • 128. Relleus de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
    • 129. Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo Obra arquitectònica més important de l’estil asturià. Fou construïda com a Palau de Ramir I, després esdevé església.
    • 130. Santa María del Naranco. Reconstrucció (842 – 850), Oviedo
    • 131. Santa María del Naranco Alçat des de l’oest i tall transversal (842 – 850), Oviedo Té dues plantes, la superior rectangular, amb miradors en les façanes menors. Aques segona altura era utilitzada com a saló del tron.
    • 132. Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
    • 133. Santa María del Naranco. Plantes (842 – 850), Oviedo No n’hi ha comunicació interior, les dues altures es comuniquen per una escala exterior.
    • 134. Interior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo Coberta de volta de canó amb arcs faixons o perpanys, o doblers (de reforç)
    • 135. Santa María del Naranco. Elements de suport i arcs (842 – 850), Oviedo
    • 136. Santa María del Naranco. Columnes i capitells de la planta superior (842 – 850), Oviedo
    • 137. Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo Mateix arquitecte que Santa María del Naranco
    • 138. Santa Cristina de Lena (segle IX). Planta Té una única nau i iconòstasi (estructura de fusta o obra que separa el presbiteri de la nau, i servia o bé de suport de les imatges, o bé, era on s’ocultava el sacerdot en el moment de la consagració). Molt utilitzat en les esglésies orientals ortodoxes.
    • 139. Interior de Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo
    • 140. San Salvador de Valdediós (893), Astúries Influència mossàrab en la forma de ferradura de certs arcs decoratius.
    • 141. San Salvador de Valdediós (893), Astúries Planta i alçat Tres naus i pòrtic lateral.
    • 142. San Salvador de Valdediós (893), Astúries
    • 143. ART MEDIEVAL
        • ART PREROMÀNIC
        • - Art mossàrab ( segles IX i X)
      • Características
      • Cristians de la península Ibèrica en terres ocupades per musulmans (Al-Andalus). També trobam art mossàrab fora del territori islàmic, ja que els cristians expulsats dels dominis musulmans van continuar treballant amb aquest estil en terres cristianes.
      • Esglésies de petites dimensions.
      • Gran varietat de plantes: planta basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangular a l’exterior i de ferradura a l’interior.
      • La coberta acostuma a ser de fusta. Elements de suport utilitzen la columna i el pilar compost.
      • Arc de ferradura, semblant a l’estil musulmà: més tancat que el visigòtic i emmarcat amb un arrabà (alfiz).
      • Parets són gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.
      • Obra més coneguda és San Miguel de Escalada , a Lleó del segle X.
      • Va destacar en les miniatures. Es feia servir principalment per a decorar bíblies i comentaris a l’ Apocalipsi de sant Joan , escrits pel monjo Beat de Liébana, del segle VIII. Les composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures disposades en franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressius, de dibuix marcat i de tons brillants i plans.
    • 144. Art mossàrab Arrabà. Element decoratiu en forma de motllura rectangular (requadre) que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques. Carcanyol. Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.
    • 145. Sant Baudilio de Berlanga (començament segle XI) Planta quadrada, amb un columna central, de la que surten arcs en forma de palmera.
    • 146. Interior de San Baudilio de Berlanga Columna central, de la que surten arcs en forma de palmera. Ornamentació de fresc romànics.
    • 147. San Miguel de la Escalada (913), León
    • 148. San Miguel de la Escalada (913), León Planta basilical I tres naus separades per arcs de ferradura. Absis també tenen forma de ferradura, no perceptible des de l’exterior. Té iconòstasi.
    • 149. San Miguel de la Escalada
    • 150. San Miguel de la Escalada (913), León
    • 151. San Miguel de la Escalada (913), León
    • 152. San Miguel de la Escalada. Interior i capitell
    • 153. San Cebrián de Mazote
    • 154. San Cebrián de Mazote: nau lateral i volta
    • 155. Planta Santa María de Melque
    • 156. Beato de Liébana. L’arca de Noé . Gènesi VI, 14 ss. Beato de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8. Miniatures: Il·lustracions dels llibres dels beatos (comentaris Apocalipsi), o de la Bíblia i dels Codis.
    • 157. Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Ap ocalipsi,1-8. Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8. Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses franges.
    • 158. Miniatures del Beato de Liébana