Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat

3,224 views
3,191 views

Published on

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,224
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
64
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat

  1. 1. Art Romànic 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) 3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43) 4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42) 5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44) 6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45) 7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Art Romànic ARQUITECTURA 1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40) 2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41) FITXES SELECTIVITAT Assumpció Granero Cueves
  3. 3. <ul><li>Context Històric </li></ul><ul><li>Romànic, època de tranquil·litat política en els regnes europeus, pel cessament de les invasions bàrbares. </li></ul><ul><li>Supremacia de l' Església com a institució de poder i cultura (feudalisme). </li></ul><ul><li>Culte i pelegrinatge a llocs sagrats: Santiago de Compostel·la, Roma i Jerusalem. </li></ul><ul><li>- Reformes diverses ordres religioses, per exemple, la de Cluny. </li></ul><ul><li>- Millora de la producció agrària incrementaren el nivell de l'economia i la cultura en general, que es reflectí en la importància dels creixents burgs o ciutats, a tota Europa, i que foren acompanyats pel naixement de la burgesia com a classe social. </li></ul><ul><li>- El més característic de l'estil Romànic: primer estil internacional entre diferents regnes, encara que manté algunes característiques pròpies en cada un. Pren elements del romans i corr paral·lel al desenvolupament de llengües romàniques . </li></ul><ul><li>Art Romànic tres etapes més o menys diferenciades: A.- Romànic primer (final del s. X fins s. XI). B.- Romànic ple (final del s. XI fins meitat del s. XII). C.- Romànic tardà ( mitjan s. XII fins als principis del XIII). </li></ul>
  4. 4. 1. SAINT MARTIN DE TOURS 2. SAINT MARCIAL DE LIMOGES 3. SAINTE FOY DE CONQUES 4. SAINT SERNIN DE TOULOUSE 5. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA PLANTA DE LES CINC GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ
  5. 5. 40. Saint Sernin de Toulouse (SEGLES XI-XII) Ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc Localització Commemorar martiri de Sant Serni i peregrinació per venerar relíquies Tema 89 metres de longitud Dimensions Maó i pedra blanca, tallada en forma de carreus Material Arquitectura: Temple, edifici religiós Tipologia Romànic Estil 1060-1150 i acabada el s. XIII. L’absis 1075, consagrat en 1096 Cronologia Isarne, el bisbe de Tolosa Comitent Desconegut. Únic conegut més antic: Raymond Gayrard Autor Catedral de Sant Serni de Tolosa Títol FITXA TÈCNICA
  6. 6. PERSPECTIVA AÈRIA DES DE L’ABSIS Temple inspirat en Sant Martí de Tours, és un dels edificis més emblemàtics de Tolosa de Llenguadoc i és l’església romànica més gran d’Occitània, després de la desaparició de l’antiga Cluny. És un santuari construït a l’emplaçament de la tomba de Sant Saturní, primer bisbe i màrtir de Tolosa, qui va viure en la primera meitat del segle III i va ser martiritzat (250) per no rendir culte als déus pagans. Nugat de peus a un brau i arrastrat pels carrer de la ciutat fins la mort. Escena molt ben representada al sarcòfag del mestre de Cabestany, de l’abadia de Saint Hilaire (ruta francesa del Càtars). El cos sepultat en un sarcòfag de fusta. Perspectiva aérea desde el ábside Perspectiva aérea desde el ábside
  7. 7. FAÇANA OEST DE SANT SERNÍ DE TOULOUSE I VISTA DE LA TORRE Comitent fou el bisbe de Tolosa, Isarne, per als monjos cluniacencs. Respon a la tipologia d’esglésies de pelegrinatge del Camí de Sant Jaume, i és la més important, coneguda, i visitada de les de la ruta. Com d’altres, té grans dimensions (89 metres de llarg, 97 metres la de Santiago), que responen a la riuada de pelegrins, pel culte a les relíquies. Conseqüència: es multipliquen altars de les capelles o absidioles de la girola i el transsepte, per fer circulació fluida, així activitats litúrgiques es desenvolupen amb tranquil·litat malgrat aglomeració de fidels.
  8. 8. PLANTA I PERSPECTIVA AÈRIA DES DE LA FAÇANA OEST <ul><li>- Creu llatina, simètrica i regular (crucifixió). </li></ul><ul><li>- Temple (despertar religiós, cos místic): 5 naus, amb 11 trams de 4’5 m de llum. </li></ul><ul><li>- Nau central, precedida per nàrtex, coberta amb volta de canó amb arcs faixons. </li></ul><ul><li>- Naus laterals amb voltes d'aresta, que contraresten l’empenta. </li></ul><ul><li>Ampli transsepte envoltat de naus laterals amb 4 absidioles (lateral est). </li></ul><ul><li>- Creuer amb torre poligonal. </li></ul><ul><li>Deambulatori perimetral. </li></ul><ul><li>- Als peus de la planta s’observa un reforçament de l’estructura del mur, que ens fa pensar que disposava, en projecte, de façana monumental amb probable estructura de torres de planta quadrada, a la façana occidental, que no s’arribaren a construir. </li></ul><ul><li>- Coberta a dues aigües. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>PLÀNOL </li></ul><ul><li>1 Porta dels Comtes </li></ul><ul><li>2 Arcosoli dels Comtes </li></ul><ul><li>3 Antiga portada de l'abadia </li></ul><ul><li>4 Porte Miégeville </li></ul><ul><li>5 Portada occidental </li></ul><ul><li>6 Emplaçament de l'antic claustre </li></ul><ul><li>7 Capella de Sant Pere </li></ul><ul><li>8 Sagristia </li></ul><ul><li>9 Capella del Crucifix </li></ul><ul><li>10 Capella de les ànimes del purgatori </li></ul><ul><li>11 Capella de l'Immaculada Concepció </li></ul><ul><li>12 Capella de Sant Jordi </li></ul><ul><li>13 Capella del Sant Esperit </li></ul><ul><li>14 Capella de S. Marcial, S. Cyr i Sta. Julieta </li></ul><ul><li>15 Capella de Santa Sílvia </li></ul><ul><li>16 Capella de la Verge </li></ul><ul><li>17 Capella de Sant Germà </li></ul><ul><li>18 Altar major </li></ul><ul><li>19 Pintura romànica: Noli me tangere </li></ul><ul><li>20 Cicle de Resurrecció </li></ul><ul><li>21 Pintura representant Sant Agustí </li></ul><ul><li>22 Restes de pintures: la crucifixió </li></ul>
  10. 10. ALÇAT I AXONOMETRIA Junt a Santiago, primers i millors exemples d’arquitectura de les peregrinacions. Són coetànies: Capçalera de San Serní consagrada en 1096 (aquest any ja casi acabada), i les obres de Santiago (començades en 1075) estaven bastant avançades. HISTÒRIA: 1.- Capella construïda segle V, massa petita per riuada de peregrinacions. 2.- Decisió ampliació segle XI. 3 i 4.- Gòtic i Renaixement restauren i modifiquen. Del s. XVI a avui bastants vicissituds. 5.- Revolució: capítol suprimit, abandonament i destrucció de claustre i una abadia (nord) (1804-1808), per deixar església exempta i formar una plaça el·líptica. 6.- Segle XIX restauració mediocre: Alexandre Miège. 7.- Eugène Viollet-le-Duc. Restableix escalonament de les teulades dels laterals. 8.- Final segle XX, restauració suprimeix de nou escalonament de Viollet-le-Duc i el reemplaça per l'estat del segle XIV.
  11. 11. <ul><li>Murs gruixuts, reforçats per contraforts, que individualitzen cada tram de la nau </li></ul>SAINT SERNIN DE TOULOUSE (SEGLES XI-XII) FAÇANA OEST I LATERAL SUD AMB VISTA A CIMBORI <ul><li>Temple romànic fou construït entre 1070 i el segle XVI, és un edifici coherent, ja que es va respectar el projecte inicial molt més allà del període romànic. </li></ul><ul><li>- Model: Basíliques civils romanes a través de les paleocristianes. </li></ul><ul><li>- Romànic recupera de romans: arcs de mig punt, voltes, etc. les adapta a les noves necessitats de l’època, el moviment de masses que provoca els peregrinatges , la qual cosa provocarà </li></ul><ul><li>l’ expansió geogràfica d’aquest tipus d’edificació. </li></ul>
  12. 12. FAÇANA OEST <ul><li>- Exterior massís i sobri. </li></ul><ul><li>Façana i murs amb aparell de maó vermell vist, tècnica heretada dels romans, completat amb carreus de pedra blanca en els finestrals, les portes, les cantonades que conformen les cornises, i els contraforts, i en la rica decoració escultòrica. </li></ul><ul><li>Constructors van utilitzar els dos materials fins a l’altura de les tribunes. Però l’alt preu de la pedra els va obligar a utilitzar únicament el maó en les parts altes de l'edifici, per tant, la pedra domina en les parts més antigues i el maó en les parts més tardanes. </li></ul><ul><li>- Finestres i portalada amb arcs atrompetats, ornamentació d’arcs cecs i permòdols. </li></ul>
  13. 13. ARCS I TRIBUNES <ul><li>- Pilars cruciformes (base quadrada i esveltes semicolumnes adossades a cada cara), enllacen amb </li></ul><ul><li>- Nervis dels arcs faixons de la volta de canó de la nau central. </li></ul><ul><li>- Arcs formers paral·lel a eix longitudinal. </li></ul><ul><li>Arc de mig punt (formers, faixons o perpanys, torals i de descàrrega) </li></ul><ul><li>- A sobre els pilars cruciformes es formen les tribunes damunt les naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant </li></ul><ul><li>- Triforis, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de la capçalera , formats per finestres dividides en dos per dobles columnes, i enquadrades per un arc de descàrrega. </li></ul>
  14. 14. ARCS I TRIBUNES NAU LATERAL - Els triforis proporcionen la poca llum natural, que entra al grandiós interior, i tenen més funció decorativa i d’il·luminació, que no pas d’albergar el matroneo o els peregrins, per ser estrets. - Nau lateral coberta de volta d’aresta.
  15. 15. NAU CENTRAL SANT SERNÍ TOULOUSE - Interior magnífic exemple del romànic, d’una nuesa eremítica, austera i pesant; cap concessió feta a la decoració supèrflua. - Gruix dels pilars necessari per funció de suport a l’esvelta volta de canó.
  16. 16. CÚPULA SOBRE EL CREUER - Sobre el creuer, 4 grans arcs torals enlairen un esvelt cimbori o torre campanar de forma octogonal. - Sota el creuer el presbiteri, on hi ha un baldaquí barroc amb l’estàtua del sant.
  17. 17. CAPÇALERA - Tots els capitells i columnetes de les obertures són de pedra. - Combinació de maó i pedra efecte meravellós. - A la capçalera, l'escalonament harmoniós de les cobertes i de les masses, la presència de contraforts entre les obertures, i els enquadraments decoratius de les obertures i portades, conformen una excel·lent articulació dels volums i ens fan dirigir la mirada cap al campanar.
  18. 18. SANT SERNÍ DE TOULOUSE ABSIS, CAPELLES ABSIDALS I CIMBORI
  19. 19. SANT SERNÍ DE TOULOUSE ABSIS, TRANSSEPTE I CIMBORI Vista impressionat de l’absis major amb els cincs absidioles de la girola, i els quatre absidioles del transsepte, dos a cada costat <ul><li>- Capçalera o absis: 1 gran capella axial de planta semicircular (interior) i quadrada (exterior). </li></ul><ul><li>- Girola amb deambulatori, per circular els pelegrins en veneració de les relíquies dipositades. </li></ul><ul><li>5 capelles radials o absidals, entre finestres, culminades per un òcul. </li></ul><ul><li>4 capelles, 2 a cada costat, part est del transsepte. </li></ul><ul><li>- Absis, amb volta de forn, rep il·luminació a través de dos ordres de finestres en el mur posterior. </li></ul>
  20. 20. <ul><li>Torre campanar de forma octogonal, amb 5 pisos apiramidats amb </li></ul><ul><li>Arcades i àmplies finestres bífores a cada cara, més estretes en altura. </li></ul><ul><li>Rematada per una galeria amb balconada d’arcs. </li></ul><ul><li>- Funció de les finestres: il·luminació i alleugerir el pes. </li></ul>CIMBORI POLIGONAL
  21. 21. TORRE CAMPANAR POLIGONAL DE MAÓ <ul><li>- Gran part de l’esvelt cimbori realitzat en el gòtic. </li></ul><ul><li>Antic cimbori romànic substituït per aquest sobre el creuer. </li></ul><ul><li>Debat per remodelació de Viollet-le-Duc. </li></ul>
  22. 22. CIMBORI OCTOGONAL <ul><li>Campanar de 65 m d'altura, sobre el cor del creuer, protegeix un carilló composat per 24 campanes. </li></ul><ul><li>CONSTRUCCIÓ en 3 etapes: </li></ul><ul><li>1ª) Cúpula i 1r pis. A l’exterior en 4 de les seves cares, té 2 finestres geminades cegues amb arc de mig punt, i als angles 4 torretes poligonals. </li></ul><ul><li>2ª) 2 pisos següents, en lleugera reculada respecte al precedent, amb 2 finestres geminades obertes, a cada cara, i arcs de mig punt, ressaltats per una arquivolta de pedra. </li></ul><ul><li>3ª) 2 pisos superiors (2a meitat segle XIII), segueix ascensió piramidal. Obertures geminades, rematades per arcs en mitra (formen angle agut) i, a sobre, frontispici triangular. Es remata el conjunt amb galeria de 4 arcs, en cada cara, i torretes circulars en els angles. </li></ul><ul><li>Finalment, el 1478, es va construir una fletxa, amb maçoneria, per a coronar-la amb un globus terminal i una creu amb penell (en forma de sageta o gall). </li></ul>
  23. 23. PORTALADA SUD: PORTA DE MIÉGEVILLE Saint Sernin: famosa per les seves relíquies i les seves estàtues (interior i portalades), entre les millors de la història de l’escultura romànica, amb imatges de gran vàlua artística situades al deambulatori, a l’altar major i, a l’exterior, a la porta de Miègeville amb un extraordinària Ascensió al seu timpà.
  24. 24. PORTALADA SUD DEL TRANSSEPTE PORTA DELS COMTES <ul><li>Situada en un cos avançat, cos coronat per sostre amb modillons, i porta formada per dues obertures geminades (que no tenen timpans), s’inspira en les portes de les viles romanes, i guarda la seva composició original. </li></ul><ul><li>Tres relleus, avui desapareguts, estaven encastats en els carcanyols (enjutas). </li></ul><ul><li>- Cada porta dues arquivoltes, sobre columnes de marbre, i capitells decorats. </li></ul><ul><li>- Els vuit capitells presenten el programa iconogràfic, oposant la salvació i la condemna de les ànimes. </li></ul>
  25. 25. <ul><li>En el carcanyol central es trobava Sant Saturní, flanquejat per dos lleons. Va ser destruït en la Revolució, però queda una inscripció que permet identificar el personatge: “SANTUS SATURNINUS”. </li></ul><ul><li>- Res se sap dels personatges dels dos nínxols laterals, es podria tractar de Silvet i Exupère. </li></ul>
  26. 26. <ul><li>Capitell 1, costat est, porta dreta, a l’angle: el ric Epulón assegut a la taula, nega ajuda a Llàtzer amb un gest manifest de la seva mà esquerra. </li></ul><ul><li>A la dreta (2), dos gossos llepen nafres a Llàtzer recolzat en un bastó. Esquerra del ric, un servent davant una columna. </li></ul><ul><li>Capitell 3: ànima de Llàtzer, dins una màndorla sostinguda per 2 àngels, duta al cel. </li></ul><ul><li>Capitell oposat, el ric està en l'infern. </li></ul><ul><li>Als altres 3 capitells, la condemnació dels vicis: 4. Home luxuriós castigat en el ventre per 2 dimonis. 5. Avar condemnat a dur eternament la seva borsa al coll. 6. Dona amb pits devorats per dues serps..., etc. En els altres dos restants el tema no s’identifica: dos personatges sostenen pels braços a una tercera persona. </li></ul>1 2 3 6 4 5
  27. 27. Detall de capitell (finals s. XI). Entre astràgal nu i àbac decorat amb sanefa de palmetes, mostra una campana decorada amb dos xivos enfrontats, rodejats per motius vegetals. Fa al·lusió al regne de Satan i convida al cristià a dur una vida de bona conducta, per obtenir la salvació. Tema iconogràfic recurrent: l’enfrontament entre el bé i el mal (mateix que als capitells i carcanyol de la porta del Comtes). La construcció va començar per la capçalera (1070), sobre la capella antiga. Avui encara es pot visitar l’església primitiva, que fa l'ofici de CRIPTA i acull algunes relíquies sagrades.
  28. 28. Pot ser els mateixos artesans, de les escultures de la seu de Tolosa, arribessin a Girona, i executessin el cicle iconogràfic dels capitells i pilars del claustre de la seva catedral, i del monestir veí de Sant Pere Galligants. INFLUÈNCIES The end
  29. 29. 41. Santiago de Compostel·la Galícia Localització A part de posseir la tomba del Apòstol Santiago, a aquesta catedral van pelegrins de totes les parts del món Tema 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d’altura la nau central Dimensions Pedra Material Arquitectura romànica Tipologia Romànic Estil Entre 1075 i 1128. Pòrtic de la Glòria (1168). Final s. XI i s. XII (30 anys) Cronologia Bisbes Diego Peláez (1075, Alfons VI) i Diego Gelmírez (1093) Comitent Mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove. Mestre Mateo (Pòrtic de la Glòria). Codex Calixtinus Autor Catedral de Santiago de Compostel·la Títol FITXA TÈCNICA
  30. 30. <ul><li>CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA </li></ul><ul><li>Cap d’arxidiòcesi i càtedra del seu arquebisbe. </li></ul><ul><li>FUNCIÓ </li></ul><ul><li>- Singularitat: Temple que alberga les restes de l’apòstol Santiago. Final del camí de pelegrinatge. </li></ul><ul><li>- Va ser aixecada sobre una anterior església asturiana, per construir un santuari que superés els existents en altres països, donat que havia de guardar el presumpte sepulcre. </li></ul><ul><li>MATERIAL </li></ul><ul><ul><li>Pedra. </li></ul></ul>
  31. 31. <ul><li>Model més depurat d’església de peregrinació, que es construïren al llarg de la ruta “Jacobea” que conduïa a Galícia. </li></ul><ul><li>La seva construcció va permetre la integració del petit regne d’Astúries en els corrents culturals europeus i va donar lloc a massives peregrinacions cap al Finis Terrae gallec. </li></ul><ul><li>- Malgrat les vicissituds, la construcció va ser relativament ràpida i l’edifici presenta una notable unitat estilística. </li></ul><ul><li>- Com “Icona” de la catedral, destacar el pòrtic de la Glòria i el “botafumeiro”, que dissipava la forta olor de les masses, gràcies a l’encens. </li></ul>CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
  32. 32. PLANTA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1211) RECONSTRUCCIÓ DE L’ASPECTE EXTERIOR DE SANTIAGO EN EL SEGLE XII DIBUIX DE LA MAQUETA
  33. 33. <ul><li>PLANTA </li></ul><ul><ul><li>- De creu llatina i de pelegrinatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>- Té deambulatori i 9 absidioles. </li></ul></ul><ul><ul><li>- La central és quadrada. </li></ul></ul><ul><ul><li>- 3 naus a l’eix longitudinal. </li></ul></ul><ul><ul><li>- 3 naus al transsepte. </li></ul></ul><ul><ul><li>- Pòrtic o nàrtex al peu església. </li></ul></ul><ul><ul><li>- Quatre portes d’accés: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>* “Obradoiro” (s. XVIII). Façana pantalla que oculta el Pòrtic de la Glòria. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* “Platerías” (romànica). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* Porta Santa (només s’obr quan és any sant). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* “Azabachería” (s. XVIII-XIX). </li></ul></ul></ul>
  34. 34. - CREU LLATINA: 3 naus tant al cos central com al transsepte. - Més ampla nau central (8’10 m), que laterals (4 m). - CAPÇALERA un únic absis cobert per volta de quart d’esfera. 1. DEAMBULATORI o GIROLA: circulació de masses, que preserva l’activitat litúrgica, 5 absidioles, central quadrada. 2. COR (altar i presbiteri, porta entrada cripta). 3. CREUER i CIMBORI (llum). PARTS DE L’ESGLÉSIA DE SANTIAGO (solució tècnica arquitectònica) 4. BRAÇOS TRANSSEPTE (naus interiors, 4 absidioles, 2 cada costat est). Transsepte mateixa amplada i PROPORCIÓ respecte a les seves naus laterals, que la nau principal. 5. Naus laterals del transsepte (VOLTA ARESTA). 6. Nau principal (VOLTA CANÓ). 7. Naus laterals (TRIBUNES i TRIFORIS). Tribuna, grans dimensions, envolta tota l’església, per poder complir funció d’allotjar peregrins. - Entrades monumentals, tant a la nau central, com a la del creuer.
  35. 35. <ul><li>PETIT RECORREGUT </li></ul><ul><li>- Plaça Diego Gelmírez (1093). </li></ul><ul><ul><li>- Porta “Azabachería” (s. XVIII-XIX). </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Nau lateral nord del braç esquerre transsepte. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Nau esquerre longitudinal fins… </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Pòrtic de la Glòria. </li></ul></ul><ul><ul><li>1) Mainell Sant Jaume. </li></ul></ul><ul><ul><li>2) Mestre Mateo </li></ul></ul><ul><ul><li>3) Creuer: Apòstol </li></ul></ul><ul><ul><li>4) Entrada a Cripta </li></ul></ul><ul><ul><li>5) Altar Major </li></ul></ul><ul><ul><li>- Porta Santa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Porta de “las Platerías” (romànica). </li></ul></ul><ul><ul><li>Pòrtic o nàrtex al peu església. </li></ul></ul><ul><ul><li>Porta del “Obradoiro” (s. XVIII). Façana pantalla que oculta… </li></ul></ul><ul><ul><li>Pòrtic de la Glòria. </li></ul></ul>
  36. 36. <ul><li>SUPORTS </li></ul><ul><li>PILARS CRUCIFORMES, de gran secció, ornamentats per columnes circulars adossades, amb capitell i cimaci en cadascun dels seus fronts, alternen la base circular i la quadrada, i reben la força de les voltes a través dels arcs FAIXONS o PERPANYS i FORMERS. </li></ul><ul><li>En els laterals de la nau central, les columnes prolonguen la seva silueta fins als arcs faixons, i donen la impressió que baixen directament des dels arcs de la coberta de volta de canó. </li></ul><ul><li>A l’exterior els murs estan reforçats amb CONTRAFORTS. </li></ul>
  37. 37. <ul><li>- Els PILARS CRUCIFORMES: </li></ul><ul><ul><ul><li>- Alternen la base circular i quadrada. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>- Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>- TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descàrrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central. </li></ul></ul>ARCS FAIXONS TRIFORI ARCS FORMERS PILARS A L’ALÇAT OBSERVAM
  38. 38. <ul><li>COBERTES </li></ul><ul><ul><li>- VOLTA de CANÓ a la nau central reforçada amb arcs faixons o perpanys, que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla. </li></ul></ul><ul><ul><li>- VOLTES d’ARESTA a les laterals. </li></ul></ul><ul><ul><li>- Absidioles amb VOLTES de QUART d’ESFERA. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tribuna amb VOLTA de QUART de CANÓ. </li></ul></ul>
  39. 39. <ul><li>COBERTES </li></ul><ul><li>Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes. </li></ul><ul><li>- El DEAMBULATORI es cobreix amb volta d’ARESTA curvilínia (pel gir) amb reforços d’ogiva. </li></ul>
  40. 40. CIMBORI VOLTES DE QUART D’ESFERA ALÇAT DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
  41. 41. NAU CENTRAL DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA <ul><li>LLUM </li></ul><ul><li>La il·luminació és escassa i modula l’espai. Tres focus principals: Cimbori, trifori i òcul dels peus. </li></ul><ul><li>A través de les obertures dels murs de les naus laterals, és a dir, del TRIFORI s’il·lumina la nau central. El trifori constitueix l’element unificador del conjunt, ja que corre sobre la nau central i tot el llarg de la girola. </li></ul><ul><li>La torre del CIMBORI, a mena de llanterna per les obertures del tambor, il·lumina el creuer i l’absis. </li></ul><ul><li>- Les absidioles tenen buits en els murs i un òcul als peus que il·lumina l’espai. </li></ul>
  42. 42. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (segles XI-XII) <ul><li>El conjunt es completa amb un cos occidental a mena de NÀRTEX, entre dues torres quadrades. </li></ul><ul><li>La MONUMENTALITAT es manifiesta: </li></ul><ul><ul><li>* En l’HARMONIA de volums. </li></ul></ul><ul><ul><li>* En la VERTICALITAT de les torres. </li></ul></ul><ul><ul><li>* En la PROPORCIONALITAT entre tots els elements (l’amplada de la nau central és el doble que la de les laterals, el transsepte té la mateixa longitud que la distància que hi ha des del peu de la catedral al creuer…) </li></ul></ul><ul><ul><li>* En la SOBRIETAT i l’ELEGÀNCIA. </li></ul></ul>
  43. 43. <ul><ul><li>- L’aspecte exterior ha variat al llarg dels segles, sobretot en el XVII i XVIII, només es conserva la façana meridional del transsepte amb el Pòrtic de “las Platerías”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquests canvis: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>* No permeten veure l’exterior romànic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* No permeten observar la il·luminació original. </li></ul></ul></ul>PORTA SANTA feta per l’escultor de Pontevedra LEIRO per al darrer any sant jacobeu LA CATEDRAL DE SANTIAGO ÉS UNA OBRA VIVA
  44. 44. LA CATEDRAL DE SANTIAGO Té entrades monumentals, tant a la façana principal, que precedeix la nau central, com a la porta del braç del transsepte: - Pòrtic de la Glòria (façana oest, vast programa iconogràfic). - Pòrtic de “las Platerías” (transsepte sud).
  45. 45. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Portalada de ” las Platerías” i interior de les naus <ul><ul><li>- A l’interior, els capitells de les columnes, les columnes adossades, les impostes amb taquejat, les motllures, els arcs…, conformen la típica ornamentació austera del romànic. </li></ul></ul><ul><ul><li>- A l’exterior es manifesta mitjançant escultures a les portalades (Platerías, Pòrtic de la Glòria) i tot el programa iconogràfic i decoratiu del romànic que contribueix a articular els murs i a fer-los menys monòtons i pesants. . </li></ul></ul>DECORACIÓ
  46. 46. PLATERÍAS - A la catedral de Santiago cal esmentar els següents conjunts escultòrics: a) Porta de las Platerías (segle XII), relleu encara molt pla, les figures s’adapten al marc arquitectònic dels timpans. El conjunt no conserva la disposició original, i destaca el timpà de l’esquerre. b) Pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo (1168-1188, segle XII), a la façana oest de la catedral. LA GLÒRIA ESCULTURA Península és pionera en escultura romànica (ja en s. XI), destaca pel dramatisme i la força expressiva.
  47. 47. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Pantocràtor i apòstols de la “Puerta de las Platerías” Exemple de façana hiperdecorada
  48. 48. BRANCAL DE LA “PUERTA DE LAS PLATERÍAS” Creació d’Adam i El rei David tocant un instrument musical
  49. 49. PÒRTIC DE LA GLÒRIA DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO <ul><li>Es conserva l’entrada primitiva del temple. </li></ul><ul><li>- El pòrtic consta d’una gran porta central i dues laterals, les tres es corresponen amb les tres naus del temple. </li></ul><ul><li>Programa iconogràfic molt vast (timpans, arquivoltes, brancals o muntants –jambas-, mainell o trencallums central –parteluz-, capitells..., contenen més de 200 figures). </li></ul><ul><li>Destaca per la seva magnitud i tècnica. </li></ul><ul><li>- Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa. Parteix de fórmules romàniques, però ja triomfa en les representacions escultòriques el naturalisme, al mateix temps que apareix l’expressió del sentiment, per exemple, en el somriure del profeta Daniel o la tristor d’Isaïes. </li></ul><ul><li>- Escultures estaven policromades, però la major part de la pintura s’ha perdut. </li></ul><ul><li>- Les formes plenes de les figures i certa expressió somrient, que es pot distingir, ja anuncia el gòtic. </li></ul>CARACTERÍSTIQUES
  50. 51. <ul><li>PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188) </li></ul><ul><li>- Tema: Visió de la Glòria o entronització, i l’Apocalipsi de Sant Joan </li></ul><ul><li>Timpà porta central: MAIESTAS DOMINI (Pantocràtor amb evangelistes i els seus símbols, i els àngels músics en superposició de frisos, i les dotze tribus d’Israel adorant l’Anell a l’esquerre). </li></ul><ul><li>Arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals. </li></ul><ul><li>- Dos àngels duen la creu de la Victòria dels reis asturians. </li></ul>
  51. 52. Tetramorfs Sant Joan Sant Marc Sant Mateu Sant Lluc . Representació dels quatre evangelistes independents o, freqüentment, junt a la imatge del Pantocràtor: Sant Mateu com un àngel Sant Marc com un lleó Sant Lluc com un brau Sant Joan com un àguila
  52. 53. PÒRTIC DE LA GLÒRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-1188) Detall arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals
  53. 54. <ul><li>En els BRANCALS o MUNTANTS (JAMBAS), en la part davantera de les columnes que els conformen i establint conversació entre ells, estan representats, per parelles, els profetes i els apòstols. </li></ul><ul><li>Constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic, les figures estan individualitzades (com si es tractés de retrats) i presenten varietat de postures, de plegats de les robes, i una major cura en el tractament del cabells. </li></ul>
  54. 55. MUNTANTS DEL PÒRTIC DE LA GLÒRIA Profetes i Apòstols: Rostres d’expressió amable i bondadosa - Brancal esquerre: Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés. - Brancal dret: Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan. - Els espais laterals, del Pòrtic de la Glòria, es dediquen a representar el món pagà i jueu, és a dir, les arrels de l’església cristiana. - Al lateral dret de la façana es representa la Visió del Judici Final: els personatges de la dreta passen a la Jerusalem celestial, i els de l’esquerre queden immobilitzats pels monstres.
  55. 56. PÒRTIC DE LA GLÒRIA <ul><li>BRANCAL ESQUERRE: Els profetes majors de l’AT </li></ul><ul><li>* Jeremies (trist) </li></ul><ul><li>* Daniel (somriu) </li></ul><ul><li>* Isaïes (també seriós) i </li></ul><ul><li>* Moisés (du les taules de les lleis) </li></ul>
  56. 57. P ÒRTIC DE LA GLÒRIA del mestre Mateo BRANCAL DRET: Els apòstols * Sant Pere (amb la clau) * Sant Pau * Santiago i * Sant Joan
  57. 58. - Tots ells presidits per l’apòstol Sant Jaume en el mainell o trencallums central (parteluz), sobre una columna amb l’arbre de Jessé (al·legoria de la genealogia de Crist, des d’Abraham fins a Maria), representació de Sant Jaume, particularment, de gran bellesa. APÒSTOL SANT JAUME (trencallums)
  58. 59. Va ser l’escultor i arquitecte del rei Fernando II de Lleó. El mestre Mateu va signar l’obra a la llinda, i sembla que va tenir un gran prestigi a l’època, perquè va saber plasmar en pedra un dens missatge teològic. AUTORETRAT DEL MESTRE MATEO (mainell, mirant cap a l’altar)
  59. 60. FRONTERA ENTRE EL ROMÀNIC I EL GÒTIC * Horror vacui * Perspectiva jerarquitzada * Simetria * Adaptació marc arquitectònic
  60. 61. <ul><ul><li>CONCLUSIÓ </li></ul></ul><ul><ul><li>- Considerar l’apòstol Sant Jaume com a ajuda sobrenatural als cristians en la seva lluita contra l’Islam. </li></ul></ul><ul><ul><li>- La seva tomba es converteix en meta del pelegrinatge. </li></ul></ul><ul><ul><li>- La basílica, que alberga la seva tomba, ha de provocar en els fidels sentiments de lloança i d’admiració a un espai diví. Ha de ser bell. </li></ul></ul><ul><ul><li>- El model d’església de pelegrinatge assoleix, a Santiago, la perfecció. </li></ul></ul><ul><ul><li>- Recull solucions preromàniques i d’altres regions romàniques: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>* Asturià: contraforts exteriors, volta de canó nau central i d’arestes en laterals, i tendència al peralt dels arcs de mig punt. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* Visigots: absidiola central quadrada. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* Islàmic: tendència a la ferradura de molts arcs i arcs lobulats. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>* Romànic francès: girola, tribuna i prolongació de les naus en el creuer. </li></ul></ul></ul>The end
  61. 62. The end The end The end The end The end The end The end The end The end

×