Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Like this? Share it with your network

Share

Arquitectura gòtica mediterrània

on

  • 3,830 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,830
Views on SlideShare
3,804
Embed Views
26

Actions

Likes
1
Downloads
0
Comments
1

2 Embeds 26

http://www.iesramonllull.net 20
http://www.slideshare.net 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • GOTHIC VAULTS MYSTERY- BOVEDAS GOTICAS

    The vaults of Gothic cathedrals have subliminal symbolism. I inform also with photos, and who will have read, never get into a Gothic cathedral and continue seeing the temple as before. http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotic-enigmatic.html

    SPANISH TEXT BELOW

    EL MISTERIO DE LAS BOVEDAS GÓTICAS: OFRECEN UNA IMAGEN DE ROSTRO

    Las bóvedas de las catedrales góticas de los siglos XI al XIV, incluyen un símbolo subliminal consistente en un rostro humano en esquema. Después de conocer esta investigación personal, que está ilustrada con fotos y dibujos, quien la haya leído no volverá a entrar en una catedral gótica sin observarla de modo diferente ha como la veía antes.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Arquitectura gòtica mediterrània Presentation Transcript

  • 1. Gòtic Arquitectura mediterrània
  • 2. Gòtic Mediterrani (segle XIV)
        • Les peculiars característiques polítiques, socials i econòmiques de la corona Catalanoaragonesa, faran que l’art gòtic tingui un abast diferent:
        • Intensa activitat comercial.
        • Orde del Císter molt arrelat.
  • 3. Gòtic Mediterrani
    • S. XIII: després de la repressió dels càtars i la desfeta en la batalla de Murat (1213), França evita una possible expansió catalana al nord del Pirineus.
    • Però, la conquesta de Mallorca i el Regne de València, i la posterior expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Còrsega, Atenes), convertiran a Catalunya en centre d’una gran confederació marítima.
    • Catalunya té relacions comercials i culturals al llarg del Mediterrani, amb Itàlia, el sud de França, i amb Bizanci. Aquestes relacions varen transmetre un sentit clàssic en les maneres de viure, i en les proporcions dels edificis i les imatges.
  • 4. Gòtic Mediterrani
    • Es construeixen grans espais , harmoniosos en les seves proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de cada edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura cistercenca, que assimila la tradició gòtica catalana, cal esmentar, les grans sales cobertes per armadura de fusta a dues aigües, sobre grans arcs de diafragma, solució utilitzada a la gran sala del dormitori de Santes Creus, i adaptada a altres construccions civils de Catalunya i València.
    • Els canvis ideològics,
    • econòmics i socials van afavorir
    • la diversificació de les finalitats
    • de l’art (religiosa i civil).
    • Continua la construcció
    • d’edificis amb funció religiosa
    • (catedrals, monestirs i convents),
    • però guanya importància
    • l’arquitectura civil , drassanes,
    • llotges, ajuntaments i palaus.
    Dormitori, Santes Creus
  • 5. Gòtic Mediterrani
    • El començament de la gran expansió de la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII (conquesta de la Catalunya nova, predomini al Llenguadoc i Provença, conquesta de Balears i València) coincideix, des del punt de vista artístic, amb el final del romànic i la introducció de l’arquitectura cistercenca, precedent de l’art gòtic.
    • Per tant, la introducció de les formes gòtiques a Catalunya està, estretament, relacionada amb la implantació de l’orde de Císter.
  • 6. Gòtic Mediterrani
    • Els cistercencs funden molts de monestirs.
    • Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges (paper important en repoblació de la Catalunya Nova).
    • Aixó significa l’ entrada d’un nou concepte arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració dels edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou, el gòtic .
    • Les ogives , els arcs
    • apuntats , i les alçades
    • més grans de les naus
    • van ser els primers
    • símptomes arquitectònics
    • importats de França.
    Santes Creus, Tarragona angle nordest del claustre
  • 7. Gòtic Mediterrani
    • Les noves tècniques constructives van influir, a més dels monestirs, a les grans construccions, encara romàniques.
    • La Seu Vella de Lleida
    • i la catedral de Tarragona
    • són els primers intents
    • del nou estil (encara amb un
    • plantejament relacionat
    • amb el romànic).
    Seu Vella LLeida
  • 8. Gòtic Mediterrani
    • Segles XIV i XV , hi ha un avanç d’aquest art.
    • Comença a predominar l’ horitzontalitat sobre la
    • verticalitat.
    • Catedrals llargues .
    • La distribució interior és molt intel·ligent,
    • intenta resoldre problemes pràctics, com el de la
    • comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant.
    • La diferència d’ alçada de les tres naus és mínima,
    • cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar els contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals. La Catedral de Mallorca n’és una excepció.
    • Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos, amb motllures petites.
    • Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis.
    • Finestres molt esveltes, però petites.
    Façana catedral Tarragona
  • 9. Gòtic Mediterrani (s. XIV és el gran segle de l’arquitectura catalana) RESUM:
    • Es prescindeix de la excessiva ornamentació, i els edificis guanyen en perfecció tècnica .
    • Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat .
    • El transsepte tendeix a desaparèixer.
    • Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan , amb el mínim de separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici.
    • Arribant, així, a la planta de saló de nau única o tres naus.
    • Tipología més comú: de una a tres naus .
    • Poca diferència de l’altura entre naus (saló).
    • Reducció dels arcbotants , a l’interior els suports molt estrets a les arcades de separació de les naus.
    • Reforçament dels contraforts .
    • Reducció, en alguns casos, del claristori .
    • Edificis més obscurs . Els vitralls redueixen el seu tamany.
  • 10. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS RELIGIOSOS:
    • Catedral de Barcelona
    • Catedral de Girona
    • Santa Maria del Mar (Barcelona)
    • Catedral de Mallorca .
    • Catedral de Manresa
    • Monestir Cistercenc de Santes Creus .
    • Monestir Cistercenc de Poblet .
    Monestir de Poblet, Tarragona
  • 11. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS CIVILS:
    • Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
    • Llotja de Palma de Mallorca
    • Llotja de València
    • Llotja de Perpinyà
    • Castell de Bellver
    • Torres de Serrans de València
    • Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
  • 12. CATEDRAL DE BARCELONA (1298)
    • Beltrán Riquier
    • És una de les construccions més antigues, primera de les grans obres.
    • Començada a l’any 1298, la façana principal i la fletxa són del segle XIX, seguint un projecte del s. XV i imitant, també, el model francès, així són neogòtiques.
    • Grandiositat per l’esveltesa dels pilars, i dimensions reduïdes de les capelles.
    • Transsepte sobre el que s’aixequen dues torres octogonals.
  • 13. Catedral de Barcelona
    • 1298.
    • 3 naus.
    • Pilars esvelts.
    • Espai diàfan.
    • Poca diferència entre naus.
    • Més obscures.
  • 14.
    • Interior de 3 naus.
    • Nombroses capelles, de reduïdes dimensions, situades als costats de les naus laterals, s’obrin entre els contraforts (és habitual en el gòtic mediterrani).
    • Deambulatori amb capelles radials.
  • 15. Remats Catedral de Barcelona Gablets Xapitells i agulles
  • 16. Catedral de Barcelona Segle XIV
  • 17.  
  • 18.  
  • 19.  
  • 20.  
  • 21.  
  • 22.  
  • 23.  
  • 24.  
  • 25.  
  • 26.  
  • 27.
    • Els pilars que aguanten les voltes són, en principi cilíndrics, amb columnetes adossades i capitells, després seran poligonals amb motllures arrodonides - baquetons - (desapareixen els capitells).
    Interior de la catedral de Barcelona
  • 28.   L’a bsis es fa més gran i complicat, amb absidioles poligonals o semicirculars. Es tracta de la capçalera de l’edifici, on apareix una girola o deambulatori (nau per darrera l’altar), a la qual donen capelles radials . Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis Presbiteri de la catedral de Barcelona
  • 29.  
  • 30. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
  • 31. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
    • L’edifici gòtic es va començar en 1312 (29 d’abril), i cap el 1347 es va transformar l’edifici romànic, del qual tan sol s’havia aixecat la capçalera, que havia estat projectada per una església de tres naus.
    • Tot i que després es construí una sola nau, que és la més ampla del gòtic europeu, i li varen donar, també, una major altura, a partir del transsepte.
    • Té atrofiat el trifori.
  • 32. Catedral de Girona
    • Passa de 3 a 1 nau.
    • Girola.
    • Trifori petit.
    • Rosasses més petites.
  • 33. Catedral de Girona (s. XIV)
    • Síntesi del gòtic europeu.
    • La capçalera es va projectar amb tres naus, imitant la de Barcelona, però el 1416 (capítol convocà 2n congrès d’arquitectes) es va adoptar la proposició de Guillem Bofill de simplificar les tres naus en una sola per resoldre la visibilitat; resultant una nau de 22 metres d’amplada (de llum la més ampla d’Europa), 55 m de longitud, i més de 30 d’alçada.
    • Dóna com a resultat un ampli saló, triomf de la concepció d’espai unitari de l’arquitectura gòtica catalana.
    • Planta reflecteix dualitat del traçat i mostra capelles inserides en els contraforts, seguint tradició de Barcelona o Santa Maria del Mar (anteriors).
  • 34.
    • A l’interior mostra una certa descompensació.
    • Damunt de les arcades, que donen accés ales capelles, hi ha un pany de mur massís i un trifori petit i estret, (respon més a un esperit conservador del gòtic, més que a un criteri funcional).
    • Damunt, trabam uns finestrals molt allargats, que il·luminen la nau, juntamen amb la rosassa oberta sobre l’arc del presbiteri, aprofitant la diferència d’altura entre la nau central primitiva i la gran nau única posterior.
    • Es va acabar el s. XVII, amb el tancament de l’últim tram i la construcció de la façana barroca.
    Catedral de Girona (s. XIV)
  • 35. BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR BARCELONA, barri marítim Prototip de construccions gòtiques catalanes, que defineixen aquest període.
  • 36. Santa Maria del Mar
    • Començada 1328, sota direcció de Berenguer de Montagut (també Manresa), es considera acabada el 1383. Construcció en 50 anys: gran unitat estilística.
    • Pilars octogonals de gran alçada (també Seu de Manresa i Mallorca).
    • Menor espai constructiu, més espai útil.
    • Exemple més perfecte de gòtic català.
    • Tots el trams coberts amb voltes de creuria.
  • 37. A l’exterior predomina l’horitzontalitat per l’absència d’arcbotants i el predomini del mur i contraforts; així com per el remat de les torres, en terrassa, tot i ser, aquestes, molt elevades.
  • 38.
    • Façana dividida en tres trams separats per contraforts, i emmarcada per dues torres octogonals.
    • Tram central dividit en dues parts. A la part inferior, trobam la porta, amb gablet de traceries, arquivoltes en esqueixades i arqueries laterals. La part superior està ocupada pel cercle de la rosassa.
  • 39.
    • No sobresurt el transsepte.
    • Capelles entre els contraforts, 3 per cada tram de nau, més capçalera i peus, total 34, més les obertures de les 4 portes. Són imprescindibles perquè possibiliten la descàrrega de les naus laterals, ja que no té arcbotants.
    • Quatre trams de la nau principal són quadrats perfectes, permet reduir al mínim el nombre de suports.
    • Presbiteri poligonal amb vuit columnes, que el separen del deambulatori amb capelles radials.
  • 40.
    • Església de proporcions esveltes.
    • Planta de saló, de 3 naus d’altura similar, separades per pilars prismàtics (esvelts i octogonals).
    • Característica més notable del gòtic català: la capacitat de construir espais unitaris, a diferència del gòtic clàssic francès i castellà, que tendeixen a la compartimentació. Es relaciuona amb l’expansió dels ordes mendicants dels franciscans i dominicans, que requerien per predicar espais amb bona acústica i sense interrupcions visuals.
  • 41. Santa Maria del Mar (Barcelona) Segle XIV Església ad quadratum (naus a similar altura) Pilars esvelts i naus diàfanes
  • 42.
    • Tot l’espai interior està il·luminat per vidrieres.
    • Es caracteritza per una gran austeritat espacial, sobri amb un gran efecte ascensional.
    • Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina la enginyeria racional del sistema constructiu i la plàstica, cercant un espai interior ampli i unitari.
  • 43. Cirici Pellicer ha insinuat la relació d’aquesta concepció espacial del Gòtic mediterrani amb el tipus d’església de nau única, popularitzada a finals s. XVI a partir de la de Gesú, a Roma, i que, posteriorment, constituirà una de les tipologies clàssiques del Barroc. Creu que aquesta influència la va dur a Roma el valencià Sant Francesc de Borja (jesuïta de Gandia).
  • 44. Anàlisi d’una obra. (1)
    • ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
    • ARQUITECTURA:
    • 1. Observació detinguda de l’obra.
    • 2. Descripció de l’edifici:
    • - Materials de construcció.
    • - Elements sustentants.
    • - Coberta.
    • - Murs i obertures: la seva relació.
    • - Elements decoratius.
    • - Il·luminació.
    • - Funció de l’edifici.
    • - Altres aspectes.
    • 3. Estil al que pertany.
    • - Nom i localització en el temps.
    • - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra en concret.
    • - Identificació de l’autor i l’obra.
    • 4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici.
  • 45.  
  • 46.  
  • 47.  
  • 48.  
  • 49.  
  • 50.  
  • 51.  
  • 52.  
  • 53.  
  • 54.  
  • 55.  
  • 56.  
  • 57.  
  • 58.  
  • 59.  
  • 60.  
  • 61.  
  • 62.  
  • 63.  
  • 64.  
  • 65.  
  • 66.  
  • 67.  
  • 68.  
  • 69.  
  • 70.  
  • 71.  
  • 72.  
  • 73.  
  • 74.  
  • 75.  
  • 76.  
  • 77.  
  • 78. Anàlisi d’una obra. (1)
    • ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
    • ARQUITECTURA:
    • 1. Observació detinguda de l’obra.
    • 2. Descripció de l’edifici:
    • - Materials de construcció.
    • - Elements sustentants.
    • - Coberta.
    • - Murs i obertures: la seva relació.
    • - Elements decoratius.
    • - Il·luminació.
    • - Funció de l’edifici.
    • - Altres aspectes.
    • 3. Estil al que pertany.
    • - Nom i localització en el temps.
    • - Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra en concret.
    • - Identificació de l’autor i l’obra.
    • 4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici.
  • 79.  
  • 80. Santa Maria del Mar (Barcelona) (2)
    • Una de les esglèsies més belles del gòtic.
    • No es tracta de comparar-la amb les grans catedrals franceses, com Chartres o Reims.
    • No les supera en proporcions i lluminositat, però destaca per la puresa de línies i la ciència constructiva.
    • Arquitecte: Berenguer de Montagut.
    • Any: 1329-1383.
    • Exterior : 3 trets del gòtic català
    • - Torres octogonals acabades en terrassa.
    • - Manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts massissos.
    • - Grans superfícies de parament i domini d’horitzontalitat.
    • Façana: Torres molt altes. Cos central dividit en dos plans, un a la portalada i l’altra amb la rosassa.
    • Murs laterals sense arcbotants i sense ornaments. Austeritat.
  • 81.  
  • 82. Santa Maria del Mar (Barcelona) (3)
    • Destaca l’interior.
    • S’aparta del gòtic francès, però pot resumir el gòtic català (prototip):
    • - Planta de saló (3 naus d’alçària idèntica).
    • - Capelles laterals entre els contraforts, possibiliten descàrrega.
    • Pilars prims i prismàtics (octogonals), semblant palmeres de pedra que s’obren cap al nervis de les voltes.
    • Il·luminació per finestrals.
    • Austeritat espacial i efecte ascencional.
    • Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina enginyeria (matemàtica) i plàstica.
    • ____________________
    • Nau central de 13 metres d’amplada, igual a la suma de les dues laterals. L’amplada total és igual a l’alçària de les naus laterals. La distància entre pilars, 13 metres, es pot mesurar en tots els sentits. Proporcions aritmètiques calculades.
    • Planta: 3 naus, deambulatori amb absidioles, no sobresurt transsepte.
  • 83.  
  • 84. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS RELIGIOSOS:
    • Catedral de Barcelona
    • Catedral de Girona
    • Santa Maria del Mar (Barcelona)
    • Catedral de Mallorca .
    • Catedral de Manresa
    • Monestir Cistercenc de Santes Creus .
    • Monestir Cistercenc de Poblet .
  • 85. Catedral de Palma de Mallorca (segle XIV)
    • Edifici peculiar externament. La façana és neogòtica del segle XIX.
    • Dimensions de l’alçada molt grans, és la més alta d’Europa (després de la catedral de Beauvais, al nord-oest francès).
    • Dimensions d’amplada molt grans.
    • Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de l’alçada (en ser tan ampla).
    • El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims, com el pals d’una nau.
    • La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.
    • Arcbotants innusuals a la Corona d’Aragó.
  • 86. Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)
  • 87. La Seu de Palma La Seu , és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca . És d'estil gòtic mediterrani o català , i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior , comparat amb les proporcions de l’exterior.
  • 88. Palau de l’Almudaina i la Seu de Palma Peculiar situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus, i entre el palau de l’Almudaina i el palau episcopal.
  • 89. Iniciada després de la conquesta de l’Illa per la Corona d’Aragó (1229). El rei Jaume I decidí enderrocar la mesquita aljama de Medina Mayurca (que s’anava enderrocant a mesura que avançava la construcció de la catedral, i desaparegué, definitivament, l’any 1386) i, en el seu lloc, va construir un temple dedicat a Santa Maria. En 1346, fou consagrada pel rei Jaume II, encara que els treballs continuaren, i no es va acabar fins 1601 , any de la consagració de l’edifici. Encara avui, està en contínua reforma. La construcció de la catedral començà a la darreria del segle XIII i durà tres segles i mig . L'obra començà per la capella de la Trinitat , a l'est.
  • 90. Capella de la Trinitat
  • 91. En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepípeds amb botarells , i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla a la Seu de Manresa . En la grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó . Les semblances amb aquests dos edificis han de venir d'un arquitecte comú: Berenguer de Montagut .
  • 92.
    • Molts arquitectes hi intervingueren. El primer degué ser Ponç des Coll . Després el succeí Jaume Fabre , arquitecte també de l' església de Sant Diumenge de Palma , i de la Seu de Barcelona .
    • L'element següent construït, l'actual Capella Reial, es construí entre 1314 i 1327, després d'haver eixamplat cap a la mar la plaça del Mirador.
    • A mitjan segle XIV continuà l'obra amb l'eixamplament amb tres naus, moment en el qual degué intervenir Berenguer de Montagut . I després, Guillem d’Oliveres , entre d’altres. Pasen 400 anys des de colocació primera pedra fins que el 29 de juliol de 1578 es va col·locar la darrera.
  • 93.
    • Primer es va plantejar com un temple d’una sola nau, actualment presenta tres naus (moltes teories d’interpretació):
    • Pla inicial.
    • 2) Una nau de l'amplada de la capella Reial, i a mitjan segle XIV es va decidir passar a un pla de tres naus (al contrari que Perpinyà i Girona).
    • 3) A mitjan segle XIV, es decidí elevar totes les naus i fer la central encara més alta, canvi de pla relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó (1343): Berenguer de Montagut.
  • 94. Reconstrucció hipotètica de la seu de Palma, segons el pla inicial d'una nau de la primeria del segle XIV (Antoni I. Alomar).
  • 95. Plànol de la Catedral de Ciutat de Mallorca
    • Planta de creu llatina , de 3 naus , de transsepte interior o encastat , té capelles laterals entre els contraforts , seguint el model del sud de França i la corona d’Aragó.
    • Capçalera tripartida molt original i l’ absis pentagonal , amb la capella de la Trinitat. Chueca la va definir com “telescòpica”, per la manera com uns volums surten dels altres.
    • Superfície i mides: àrea de 6.600 m2, volum de 160.000 m3 (18.000 persones). Llarg : 109’40 m . Alt : 43’74 m . Ample : 39’46 m .
  • 96.
    • Material: Pedra de marès , pedreres Santanyí, Campos, Bellver, Felanitx i Llucmajor, etc. representa els fidels, per l’estabilitat de la fe, i la virtut de la fidelitat.
    • Estructura compositiva: Edifici determinat per dos eixos constructius, el vertical , accentuat per la gran altura de les naus , i els estrets pilars octogonals , i l’eix horitzontal dirigit cap a l’altar.
    • Abans de la reforma, aquests eix estava tallat per l’existència del cor , que es trobava enmig de la nau central i fou traslladat per Gaudí .
  • 97.  
  • 98. Seu de Palma
    • Gran altura de la nau central , de major altura que les laterals , coberta de voltes de creueria ogival . Construïda en l’espai de la mesquita major, la qual sembla que arribava fins a la tercera arcada de la Seu.
    • Diverses rosasses (7).
    • L’ estretor dels pilars octogonals , en comparació amb la llum dels arcs, ha tingut com a inconvenient l'esfondrament de les voltes, unes quantes vegades des del segle XVII, i durant el segle XVIII.
    • Els pilars de casi 22 m d’altura i no arriba a 2 m d’ample, suporten els arcs ogivals que ornamenten l’elevació del sostre.
  • 99.  
  • 100.  
  • 101. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus laterals, sobre les quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents contraforts.
  • 102. Sistema de contrarestar el pes de la Seu: Arcbotants i contraforts.
  • 103.
    • S'acabà la volta de la nau lateral del nord, del costat del campanar el 1430.
    • En un segle s'havia construït mitja catedral.
    • Entre 1594 i 1601 Miquel Verger va construir el Portal major o de l’Almudaina, al timpà la Immaculada, d’estil plateresc, de finals del segle XVI.
  • 104.  
  • 105.  
  • 106. Les agulles de la Catedral de Palma
  • 107. La Seu de Palma: pinacles i gàrgoles.
  • 108. L’any 1851 un terratrèmol va destruir part de la Seu. La renovació es va fer, en gran part, en estil neogòtic. L’original caràcter, de la catedral gòtica, fou substituït per un neogòtico d’efecte artificial. Peironet va reconstruir la façana de l’Almudaina amb temes marians i va anular dos rosetons.
  • 109.
    • Les gàrgoles exterior : símbols de les forces del món demoníac , però estan subordinades al poder dels àngels.
    • En la catedral la música es relaciona amb els àngels (c aràcter protector i sublim, símbol de l’invisible, de l’ascenció) . Els àngels amb els seus instruments representen la música celestial, i estan relacionats amb la vida del Verge i de Crist.
    • Malauradament, una part dels àngels de la Seu han estat molt restaurats , els manquen parts o han estat canviats de lloc . Això fa difícil determinar si alguns representaven una partitura musical amb els gest o les mans.
  • 110.
    • Entre 1389 i 1397 Pere Morey dirigi les obres escultòriques. Entre d’altres, intervingueren Henry Alemany , Jean de Valenciennes , Guillem Sagrera .
    • La millor obra escultòrica del gòtic mallorquí.
    • Iconografia religiosa: Al frontó triangular el cap de Crist Salvador , i en l’arquivolta els dotze àngels músics, els cinc patriarques i els cinc profetes.
    • Destaquen per la minuciositat i la bellesa:
    • - ” El Sant Sopar ” de Valenciennes.
    • - L’escena del Pare etern amb els àngels, a la part superior.
    • - I la imatge de la Verge en el mainell de Guillem Sagrera , a més dels sants dels brancals .
    PORTAL DEL MIRADOR
  • 111. Portalada del Mirador (Catedral de Palma) La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera, actualment al Museu de la Catedral, estava al mainell d’aquesta portalada
  • 112. Porta de l’Almoina, 1498
    • ICONOGRAFIA:
    • LA IMMACULADA
    • Dedicada a la Mare de Déu (promesa de Jaume I), en qualitat de mediadora dels cristians i pel misteri de l’Assumpció. Tot el temple recorda la seva presència, amb moltes d’imatges en les tres portalades i en les capelles.
    • El portal del Mirador : presenta, en el mainell , la Verge amb el Nin de Guillem Sagrera .
    • Portal major o de l’ Almudaina , al timpà la Immaculada , d’estil plateresc de Miquel Verger , de finals del segle XVI .
    • Gablet neogòtic decorat amb el relleu de la “ Dormició de la Verge ”, i en el vèrtex l’ Assumpció de Maria .
    • La Passió representada per la Pietat , a la capella del seu nom, obra del segle XV, d’ estil borgonyó .
    • La capella de la Trinitat, presidida per la Senyora de la Seu amb el Nin , imatge sagrari , obra de Pere Morey del segle XIV , símbol de la Mare portadora de Déu.
    • La Verge de la Grada , situada en la seva capella, és una de les primeres imatges de la Seu . És una Verge-majestat, de fusta policromada , asseguda en el tron amb el Nin.
  • 113. Interior de la Seu: Perspectiva de la nau principal i d´una de les laterals. L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.
  • 114. La Seu és un PRODIGI de PERFECCIÓ TÈCNICA, per la primor dels seus pilars octogonals i l’organització dels seus arcbotants i contraforts exteriors, i pel domini de l’espai. Però és, també, la CATEDRAL DE LA LLUM pels 87 finestrals amb vitralls, alguns d’aquests tapiats (52), i les 7 rosasses. Hi destaca la rosassa major, obra de Pere Morey, que dibuixa l’estrella de David.
  • 115. LA CATEDRAL DE LA LLUM
  • 116.
    • La reforma d‘ Antoni Gaudí i Cornet (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins i Barceló (1859-1915) fou criticada sobretot per la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar , una galeria que tallava, horitzontalment, les naus de la catedral.
    • Eliminà el retaule barroc (XVIII) de la capella Reial, que tapava la capella de la Trinitat, i el retaule gòtic, i començà a obrir els finestrals i rosasses.
  • 117.
    • Gaudí avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri.
    • Mudà el cadirat des del cor renaixentista, del mig de la nau central, fins als murs laterals de la capella Reial, i entre la capella Reial i la primera columna construí unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri, i col·locà les trones a continuació de les columnes esmentades.
  • 118.
    • També són OBRA DE GAUDÍ:
    • La decoració de ceràmica, de color blau, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca, situats al mur de cada costat de la càtedra episcopal.
    • La reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.
    • El tornaveu de la trona major, ara en restauració o recuperació.
  • 119.
    • OBRA DE GAUDÍ:
    • Els lampadaris dels pilars
    • (popularment, les trobigueres ).
  • 120.
    • OBRA DE GAUDÍ:
    • La maqueta del doble baldaquí penjat amb cables i amb il·luminació elèctrica interior, que havia de ser provisional, col·locat sobre l’altar major.
    • Per a Gaudí no fou una reforma, sinó una restauració, que pretenia retornar a la Seu la seva primitiva fisonomia (la nau per els fidels), perduda en el avatar dels estils, per a adaptar-la, de nou, a la seva funció litúrgica.
    • Gaudí massa creatiu, per a uns sacerdots conservadors, en voler incloure molts elements de l’art modernista sobre una catedral gòtica.
  • 121.
    • Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver , Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia .
    • Josep M. Jujol i Gisbert començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representació de l'univers amb esquitxos de pintura. Taques vermelles símbol del sacrifici cruent de Crist. Amb una inscripció: "Caigui la seva sang sobre nosaltres".
    • A questa intervenció s'interrompé tot just començada per l'oposició que provocà, però la part feta encara és visible.
    • Va dimitir (1914, Sagrada Família), deixant-ho ne mans de Joan Rubio i Bellver .
  • 122.
    • Havia disenyat:
    • Una sumptuosa il·luminació amb electricitat i vitralls de colors.
    • Un baldaquí de 7 costats, per substituir el senzill, ja existent, però tan sols un del costats es va poder acabar.
    • Com a il·luminació sobre l’altar principal es troba un esboç original d’Antonio Gaudí.
  • 123.
    • La major part dels vitralls són dels segles XIX i XX.
    • Gaudí en fer la reforma, va destacar la importància de la llum.
    • A nivell general, els vitralls reprodueixen els temes de la Verge, el rosari, els sants, la natura, les estrelles, el sol, la lluna, la flora, la nit i el dia, escenes de l’Antic i el Nou Testament i del cicle litúrgic de Jesús, etc.
  • 124.
    • La importància mística de la llum la manifesten els vitralls , però especialment la rosassa , espai buit circular de gran tamany situat a la part superior de la façana i/o de l’àbsis, decorat amb traceria calada geomètrica.
    Rosassa de la catedral de Palma Rosassa de la catedral de París
  • 125. Interior de la Seu: Nau central i rosassa principal.
  • 126. És tracta de la Seu amb la major rosassa del món gòtic (del gòtic original, perquè existeixen catedrals amb rosasses de majors dimensions, però ja pertanyen al neogòtic), i la seva nau és una de les més altes entre les de l’estil gòtic europeu. Fou declarada Monument Històrico-artístic en 1931 .
  • 127. Exterior de la rosassa: Traceria amb l’estrella de David. La rosassa central simbolitza el llac de la vida , on es reuneix el sol i la terra . Pere Morey va dissenyar l’estrella de David , composta per la superposició de dos triangles equilàters . El triangle equilàter simbolitza la divinitat, l’harmonia i la proporció . L’ estrella de David és el símbol jueu, amb un significat ritual i esotèric, i utilitzat a l’edat mitjana com un amulet. La rosassa està composta per 24 triangles, amb 12’51 metres de diàmetre, i té 1236 cristalls de colors .
  • 128. L’absis s’orienta cap a l’est, en direcció al sol naixent, símbol d’un sol de salvació, la llum de Crist, els sol de la justícia per jutjar els homes.
  • 129. En el temple, els raigs solars de començament del dia es reflecteixen en el presbiteri, on es troba l’altar, mitjançant les finestres i els vitralls.
  • 130. La rosassa a l’interior
  • 131. Rosassa de la catedral de Palma
  • 132. La rosassa va caure el 1588, i ha hagut de ser reconstruïda tres vegades, la darrera per una bomba durant la Guerra Civil, que va destruir els vidres.
  • 133.  
  • 134. Rosassa de la catedral de Palma
  • 135. Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es troben situades, de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solars brillen a través de ambdos al mateix temps, a determinades hores del dia, inundant la nau central d’una preciosa llum de colors.
  • 136.  
  • 137. Dues vegades a l’any, per la Candelària, el mes febrer (2/2), i el dia de sant Martí (11/11), el més de novembre, quan surt el sol, la rosassa major es reflecteix durant uns instants en el mur interior, davant la rosassa de la façana principal.
  • 138. La Candelària
  • 139.  
  • 140.  
  • 141.  
  • 142.  
  • 143.  
  • 144.  
  • 145.  
  • 146.  
  • 147.  
  • 148.  
  • 149.
    • La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic.
    • L'obra de Barceló representa l' eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canaan al voltant de Crist ressuscitat .
    • El cobriment de les parets de la part inferior de la capella, fet de ceràmica pintada, té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello , a Vietro sul Mare , prop de Nàpols .
    • Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic : l'altar, l'ambó (trona elevada), la cadira presidencial i dos pedrissos.
  • 150.
    • Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica.
    • També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alçada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista.
    • Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell , i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu , amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades.
    • A hores d'ara (02/02/10), l'anterior reixa artística de la capella resta desmuntada a la reixa del portal del Mirador, exposada des de fa anys al temps, mentre descarregaven el tornaveu tan esperat.
  • 151. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.
  • 152. Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai , pateix l’efecte del mal de la pedra , produït per la contaminació del sofre de la benzina , i de la salinitat de la mar , sobretot en la façana de l’ Almudaina, i en els baixos del portalada sud del Mirador .
  • 153.  
  • 154. La part sud de la SEU s’observa , en els seu major esplendor , des del Parc de la Mar.
  • 155.
    • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern) . El conseller Jaume Carbonero ha presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu de Palma.
    • L’autor del projecte, Elias Torres , explicarà els principals detalls de l’obra que s’exposa.
    • Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria , pretén mostrar fins al mes d’octubre una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.
  • 156.
    • Peça que coronà la trona major ( 1904-1971, provisional ); 1r sermó amplificat el de Costa i Llobera, festa Puríssima 1904, inaugurava reforma Gaudí i Jujol .
    • 1968, capítol rep escrit de la Comissió Províncial de Monuments Històrico- Artístics de Balears aconsellà supressió per no complir funció que l’havia creat, en haver-se instal·lat un equip de megafonia, i es va desmuntar.
    • Projecte modernista contemplava conjunt escultòric de 8 àngels, a sobre una columna amb 12 apòstols i els símbols del quatre evangelistes, coronats pel globus i la creu del Redentor.
    • Esclatasang (níscalo) de 8 metres d’altura, fet de jute, tela de sac forada d’algeps o guix, i cola blanca i resina. Modificat per darrera per no mossegar el pilar del s. XIV, on recolzava la maqueta original.
    • 30.000 euros i un futur incert.
  • 157.
    • Conseller Vivenda i Obres Públiques, Jaume Carbonero: “Es pretén recuperar un element important obra Gaudí”.
    • Es volen escoltar moltes veus, avui dia s’està obert a un fort corrent d’opinió.
    • Elíes Torres, arquitecte eivissenc: “Object inacabat com d’altres a l’altar major de la Seu”. Després possibilitat de donar a Sagrada Família.
    • Cal que fins a octubre de 2010, s’escolten més veus, i les autoritats públiques i eclesiàstiques decidiran.
  • 158. INAUGURACIÓ RÈPICLA DEL TORNAVEU DE GAUDÍ 26 febrer de 2010
    • Destaquen les trones obra de JOAN DE SALES (1529-1531), situades, originalment, a la nau central amb el cor; i el portal del cor, del mateix autor, ara a l'antecapella de la sagristia.
  • 159. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS RELIGIOSOS:
    • Catedral de Barcelona
    • Catedral de Girona
    • Santa Maria del Mar (Barcelona)
    • Catedral de Mallorca
    • Catedral de Manresa
    • Catedral de València
    • Monestir Cistercenc de Santes Creus
    • Monestir Cistercenc de Poblet
  • 160. Catedral de Manresa
  • 161.  
  • 162. Jaume I, 1238
  • 163. Catedral de València
  • 164.  
  • 165. Catedral de València
  • 166.  
  • 167.  
  • 168.  
  • 169.  
  • 170.  
  • 171.  
  • 172. Porta del Palau o de l’Almoina
  • 173. Porta dels Apòstols
  • 174. Porta dels Ferros
  • 175. Santes Creus
    • Arquitectura típicament cistercenca.
    • Austeritat de la nau central.
  • 176.  
  • 177.  
  • 178.  
  • 179.  
  • 180.  
  • 181. Monestir Cistercenc de Poblet Tarragona
  • 182. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS RELIGIOSOS:
    • Catedral de Barcelona
    • Catedral de Girona
    • Santa Maria del Mar (Barcelona)
    • Catedral de Mallorca
    • Catedral de Manresa
    • Catedral de València
    • Monestir Cistercenc de Santes Creus
    • Monestir Cistercenc de Poblet
    • FINAL RELIGIÓS
  • 183. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS CIVILS:
    • Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
    • Llotja de Palma de Mallorca
    • Llotja de València
    • Llotja de Perpinyà
    • Castell de Bellver
    • Torres de Serrans de València
    • Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
  • 184. Palau Reial de Barcelona (segle XIV)
    • Final del segle XIV (1359-1370).
    • Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta gran sala rectangular.
    • Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis superior els arcs de les obertures són rebaixats.
    • Pati dels tarongers, típicament gòtic.
  • 185.
    • Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis superior els arcs de les obertures són rebaixats.
  • 186.
    • Pati dels tarongers,
    • típicament gòtic.
  • 187.
    • Final del segle XIV (1359-1370).
    • Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta gran sala rectangular.
  • 188.  
  • 189.  
  • 190. LLOTJA
    • LLOTJA DE BARCELONA ( 1352 - 1392)
    • LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)
    • LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),
    • LLOTJA DE SARAGOSSA
    Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç).
  • 191. La Llotja de Palma * Seu del Col·legi de la Mercaderia (Associació dels Mercaders, 2 representants participaven dels Jurats, i del Gran i General Consell). * La Mercaderia movia el comerç i posava en contacte Mallorca amb el món conegut. * Exteriorment les façanes són quatre llenços rectangulars delimitats, en els seus angles, per torres octogonals emmerletades.
  • 192. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)
    • Majestuós edifici del Gòtic balear, fruit de l'expansió de l’estil pel mediterrani (s. XIV), i un dels monuments més representatius del gòtic civil a Europa.
    • HISTÒR: 1246, Jaume I concedeix un solar prop de la Porta del Mar i l’hospital (esdevé l’església de Sant Joan), per a construir la Llotja i l’hostatgeria, per a ús dels mercaders (llogats fins el s. XV).
    • 1409: Martí l’Humà concedí als mercaders el privilegi d’un impost sobre l’intercanvi de mercaderies, destinat a la defensa i millora del comerç, i el sobrant a la construcció de la Llotja (al lloc concedit, feia 1 ½ segle).
    • Construcció s'inicià cap al 1420 quan el Col·legi de la Mercaderia l'encarregà a Guillem Sagrera (1420-1447) i els seus deixebles. Fou acabada pel SEU gendre Guillem de Vilasclar, i dos dels fills, Antoni i Jaume Sagrera (1452/ 1454 mor a Nàpols).
  • 193.
    • PLANTA: Rectangular , dividida en tres naus de la mateixa altura i amplada.
    • Espai delimitat per sis columnes sense basa ni capitell.
    • Resultat d'aquestes delimitacions, tenim en les façanes més llargues quatre trams .
    • Coberta d’ogiva interior, ara coberta amb teulada.
  • 194.
    • Interior de
    • La Llotja de Palma
    • Dins la gran sala rectangular, s’erigeix TOT UN JOC DE PALMERES OBERTES AL CEL. És com UN JOC DE LLUM, DINS UNA GÀBIA DE PALMERES.
    • El sostre és aguantat per sis columnes, sense basa, que s'enrotllen helicoïdalment i, en el seu final, al sostre, formen els nervis de la típica volta ogival gòtica (tan típica, que aquesta solució ha estat copiada amb insistència en altres edificis: Llotja de la Seda , l' església de Santiago de Villena , i a la base de la torre de San Giorgio del Castel Nuovo de Nàpols , també obra de Sagrera ).
  • 195. * Detall de la volta ogival de creuer quatripartida. * L es claus d'aquesta volta tenen els escuts de Catalunya (els Quatre Pals), a la nau central, i l'escut de la ciutat de Mallorca, a les naus laterals; tots aquests conserven la policromia i l'or originals.
  • 196. Interior de Sa Llotja * Els fusts de les columnes amb estries heicoïdals, es rematen en nervadures (motllura sortint que forma l’aresta de la volta. * Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les voltes, sinó que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament del pla del mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca , i a la gran sala del Castel Nuovo de Nàpols , del mateix autor).
  • 197.
    • A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial, decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les portes d'alguns estudis de casals de la ciutat.
    • D'aquestes portes, només les de la banda de la mar donen a una magnífica escala de caragol per pujar a la terrada.
  • 198. Sa Llotja (S. XV)
    • Voltes de creureria
    • esveltes.
    • Sostingudes per
    • columnes
    • helicoïdals a manera
    • de palmeres,
    • que recullen tots
    • els arc dels nervis.
    • Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren els seus fills Antoni i Jaume Sagrera, i els germans Vilasclar.
    “ Sa Llotja és com una cançó de pedra abocada dins la llum de la mediterrània”.
  • 199.
    • Les quatre façanes són limitades per torres octogonals als 4 cantons, que havien de tenir pinacles amb penells.
    • I torretes (o bestorres) entre aquestes, dues a les façanes anterior i posterior, i tres a les laterals, alineades amb les fileres de columnes interiors , de les quals fan de contraforts .
    • Torres motiu gòtic distintiu de Sagrera .
    Sa Llotja : Façana principal
  • 200.
    • S’observa, en les façanes més llargues, els quatre trams, que es coronen per petites torretes octogonals, i en les curtes dos torres que responen a la separació de les 3 naus.
  • 201.
    • El coronament , de baix a dalt, és format per:
    • Un mensulat , compost de vuit permòdols per tirada entre bestorres, coberts amb decoració vegetal.
    • Una galeria de finestratges calats , acabats amb una motllura d’acabament, a mena de replanell que les uneix, i separa dels merlets .
    • I un emmerletat (cresteria de merlets), interromputs per les bestorres.
    Sa Llotja : Façana principal
  • 202. Coronament: Torre , torretes , mènsules amb 8 permòdols de decoració vegetal (interrompudes per torretes) i, a sobre, la galeria de finestres conopials , en grups de 4 i separades per pilarets ( motiu reproduït freqüentment en els patis de les cases senyorials de Palma) i, més amunt, una sèrie de tres merlets catalans (emmerletat escalonat).
  • 203. Sa Llotja : Façana principal L' eix dels merlets coincideix amb el del rosetó , que tenen els petits pilars (pilarets) que els separen de les mènsules; i l'alçada i l'amplada dels graons dels merlets és igual a la separació entre els mateixos pilarets ( espai interpilarets o llum). Els eixos dels merlets de les torretes també guarden simetria amb els seus propis caires.
  • 204.
    • Torres i bestorres són coronades per merlets del mateix estil.
    • L a planta octogonal , o semi, de les torres és la mateixa que la de les torres de l' antiga façana de la Seu de Mallorca , i de les columnes de la Seu que separen les naus interiors .
    • Els merlets i les torres dels cantons li donen un aspecte de fortificació; les torres, fins i tot, tenen sageteres per a il·luminar els replans de les escales de l'interior.
  • 205. Secció de la Llotja (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen ).
    • Planta de les torres, de forma octogonal força imitada:
    • - Façana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca.
    • Diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca.
    • T orres del portal del monestir de Poblet .
    • Torres de Serrans de València , hexagonals per la integració en la murada.
    • Torres de Santa Maria del Mar , dels campanars de la Seu.
    • De la capella de Santa Àgata de Barcelona. I…
    • Del monestir de Pedralbes , a més d'altres edificis religiosos del Principat.
  • 206.
    • A cada costat, al portal major i a la façana contrària, hi ha dos finestrals amb traceria i un pedrís a cada banda, com el que volta el mur interior de tota la sala.
    • - La façana de migjorn formava part de la muralla marítima de la ciutat, i es reflectia dins la mar, de la qual es troba separada avui dia.
    • - Al mig de la façana de migjorn s'obren dos grans finestrals.
  • 207. Finestrals Passeig de Sagrera * Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals. * A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda de la mar manca una escultura d'un àngel.
  • 208. Finestral del Carrer de la Llotja En cada façana lateral (una visible des del Passeig de Sagrera i l’altra dóna al Carrer de la Llotja) s’obrin dos amplis finestrals amb decoració característica de Sagrera i els seus deixebles.
  • 209. Sa Llotja: Façana Occidental Al timpà del portal de ponent, més petit, i que mira cap al castell de Bellver: la figura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, coronada per un àngel que davalla del vèrtex, en un difícil escorç. Obra de Guillem Sagrera, és d’estil borgonyó, a causa de la coneixença que tenia Sagrera de les obres de Claus Sluter, gran representant d'aquest estil.
  • 210. Portalada occidental de la Llotja de Palma
  • 211. Grans gàrgoles De les torretes surten sengles grans gàrgoles , obra de Guillem Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs).
  • 212. G À R G Ò L E S
    • De la boca d'un d’aquest animals surten aquestes paraules: "O com es fret" ( Oh, com és fred , és a dir, quin fred que fa! ).
  • 213. El portal major està dividit en dos per un mainell, com el portal del Mirador i el de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma, i com a Sant Domingo, enderrocat al s. XIX. Façana de llevant
  • 214. En el timpà hi ha una gran i magnífica escultura de l‘ Àngel Custodi de la Mercaderia , amb capa i una filactèria amb la llegenda Defenedors de la Mercaderia , seguint l'estil de l'ángel de la processó de l‘ Àngel Custodi de la ciutat de València .
  • 215.   Pintura de l’Àngel Custodi del Regne de València realitzada per Joan de Joanes, pintor valencià del Renaixement.
  • 216. Anteriorment, els àngels custodis es repetien també en les façanes laterals flanquejant les armes reials. Aquests àngels són tan presents perquè són obra dels deixebles de Sagrera.
  • 217.
    • Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a qui estava dedicada, mira cap a les Drassanes i la porta de Santa Caterina.
    • Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida seguint l'estil de Claus Sluter.
    • Sant Nicolau de Bari, avui desapareguda, mirant cap a Portopí i Sant Nicolauet.
    • Santa Clara, que mira cap el monestir del seu nom i cap a l’Almudaina.
    A la cara exterior de cadascuna de les torres dels cantons hi ha una escultura amb la imatge del sant que dóna nom a l'església més propera:
  • 218. - Les escultures de la cara exterior, de cada una de les torres dels cantons, estan totes elles damunt mènsules de l’estil de Jean de Valenciénnes. - A nivell de representacions escultòriques trobam l'Àngel Custodi a les mènsules de les quatre escultures.
  • 219.
    • A Nápoles va col·laborar en la reconstrucció del Castel Nuovo, i la Gran Sala és obra seva (aquestes obres ja son plenament renaixentistes).
    • A Sa Llotja, Guillem Sagrera assumeix la responsabilitat sencera del projecte, la contrucció íntegra de l’edifici i la totalitat de la seva obra escultòrica.
    • Obra gòtica que ja avança l’equilibri de l’esperit renaixentista. Construïda en un moment de transició estilística (1420 - 1452), renova el gòtico exercint una dilatada influència que, en el cas de Sagrera, es manifestà en els treballs dels descendents i deixebles al llarg de més d’un segle .
    • Guillem Sagrera havia treballat, abans, en el Portal del Mirador de la Seu i en l’església Sant Joan de Perpinyà.
    • Sagrera tingué problemes amb els mercaders i marxà a Nàpols, tot encarregant la continuació de les obres a Guillem Vilasclar, que seguí les seves directrius, i la Llotja fou acabada el 1452. Sagrera mor en 1454 a Nàpols.
    Sa Llotja
  • 220. Llotja de València (segle XV)
  • 221. Arquitectura civil Llotja i Consolat del Mar València (obra de Pere Compte, segueix el model de la Llotja de Palma, però més ornamentada)
  • 222. Llotja de València Interior (obra de Pere Compte)
  • 223. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)
  • 224.  
  • 225.  
  • 226. Llotja de Perpinyà
  • 227.  
  • 228. Castell de Bellver (segle XIV) Arquitecte: Pere Salvà
    • Model de planta circular, que el fa excepcional.
    • Torre de l’homenatge i tres torres més.
  • 229.  
  • 230. Castell de Bellver. Únic edifici civil gòtic de planta circular.
  • 231.
    • Construït a principis segle XIV per ordre de Jaume II .
    • Es troba sobre un turó de 112 metres sobre el nivell del mar, en una zona envoltada pel bosc, on podem contemplar la ciutat, el port, la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.
    • El seu nom en català antic bell veer , que significa «bella vista».
    • Petany a l’Ajuntament de Ciutat, està obert al públic per albergar el Museu d’Història de la ciutat de Palma.
  • 232.  
  • 233.  
  • 234.  
  • 235.  
  • 236.  
  • 237.  
  • 238.  
  • 239. Castell de Bellver (inicis del segle XIV): Pati i Torre de l’Homenatge.
  • 240. Castell de Bellver . Pati interior circular de dues galeries, la de la planta baixa amb arcs de mig punt sobre pilars; la de la planta superior amb arcs apuntats i voltes de creueria.
  • 241.  
  • 242.  
  • 243. Torre de l’Homenatge separada del nucli principal, i té un pont per accedir-hi.
  • 244.  
  • 245.  
  • 246. MÉS ARQUITECTURA GÒTICA A MALLORCA
  • 247. Esglésies de repoblació: . Santa Aina d’Alcúdia i . Sant Pere d’Escorca.
  • 248. Edificis franciscans: Claustre de Sant Francesc de Palma.
    • Construït el segle XIV, té ampliacions dels segles XV i XVI.
    • Columnes molt primes amb arcs trilobulats.
    • Planta trapezoïdal.
  • 249. Edificis franciscans: Crugia del claustre de Santa Margalida (avui a Miramar – Valldemossa).
  • 250. Àbsis de Sant Francesc i Sta Margalida (esglésies conventuales franciscanes de Palma) .
  • 251. Capçalera interior de l’església de les monges franciscanes de Sta Margalida. Coberta de fusta a dues vessants reforçada per arcs diafragma.
  • 252. Restes de castells, palaus o cases senyorials medievals a Mallorca . Castell de Capdepera i Almudaina d’Artà.
  • 253. Castell de Santuari (Felanitx)
  • 254. Torre de Canyamel i Torre de Son Fortesa.
  • 255. Manacor: Torre dels Enagistes i Torre de les Puntes.
  • 256. Església de Santa Eulàlia.
  • 257. Església de Santa Eulàlia: Absis i Portalada principal.
  • 258. Portalades gòtiques: la de Sant Nicolau i l’occidental de la Llotja de Palma.
  • 259. Art Gòtic Mediterrani
  • 260. Gòtic Mediterrani
    • MONUMENTS CIVILS:
    • Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
    • Llotja de Palma de Mallorca
    • Llotja de València
    • Llotja de Perpinyà
    • Castell de Bellver
    • Altra arquitectura gòtica de l’Illa de Mallorca
    • Torres de Serrans de València
    • Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
    • Palau de l’Almudaina
  • 261.
    • Les Torres o Porta de Serrans.
    • Símbol del poder de la ciutat de València.
    • Situades davant del Pont de Serrans, constituïen la porta principal d’entrada a la ciutat dels que arribaven per els camins d’Aragó i Catalunya.
    • Aixecades en el segle XIV per Pere Balaguer, tenen planta pentagonal i están rodejades per un fos.
  • 262.  
  • 263.  
  • 264. Façana reinaixentista del Palau de la Generalitat de Catalunya Plaça de Sant Jaume
  • 265. Façana de la capella de Sant Jordi Gòtic flamíger Pont entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges
  • 266. Gàrgoles al pati dels Tarongers
  • 267. Galeria gòtica al primer pis obra de Marc Safont
  • 268. Galeria gòtica del pati central
  • 269. Vista aèria del Palau de la Generalitat Valenciana
  • 270. Vista del Torreó Antic des del carrer Cavallers entrecreuament amb carrer Serrans
  • 271.
    • Vista de la Generalitat des de la plaça de Manises.
    • S'observa la forma rectangular de l'edifici, amb els respectius costats menors també rectangulars
  • 272.  
  • 273. Palau de l’Almudaina
  • 274. RETORNAM……. Palau de l’Almudaina
  • 275. Gòtic civil. Palau de l’Almudaina
    • El castell recull als seus murs la història de les Illes des dels assentaments megalítics.
    • L'edifici, d'origen romà, és una modificació de l’alcàsser musulmà iniciada en 1281 , i que es va prolongar fins a 1343 , durant els regnats de Jaume II , fill de Jaume I el Conqueridor , Sanç I i Jaume III .
    L'Almudaina fou la seu del regne mallorquí durant el segle XIV , fins que va passar a Aragó amb Pere IV en 1349 .
  • 276. Palau Reial de l’Almudaina . Galeria porxada (Loggia). Interior del saló del tron amb arcs diafragma.
  • 277. Palau de l’Almudaina de Palma: Saló del Tron.
  • 278. Podem dir, per acabar, que una catedral gòtica és una meravella d’esveltesa, de matemàtica constructiva (calcular totes les forces, per poder contrarestar-les, era fonamental) i de llum hàbilment matisada pels colors de les vidrieres.
  • 279. Fi de l’edat mitjana
    • Caiguda de Constantinoble , 1453 .
    • Renaixement italià .