ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.

5,370 views

Published on

Published in: Education
2 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • GOTHIC VAULTS MYSTERY- BOVEDAS GOTICAS

    The vaults of Gothic cathedrals have subliminal symbolism. I inform also with photos, and who will have read, never get into a Gothic cathedral and continue seeing the temple as before. http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotic-enigmatic.html

    SPANISH TEXT BELOW

    EL MISTERIO DE LAS BOVEDAS GÓTICAS: OFRECEN UNA IMAGEN DE ROSTRO

    Las bóvedas de las catedrales góticas de los siglos XI al XIV, incluyen un símbolo subliminal consistente en un rostro humano en esquema. Después de conocer esta investigación personal, que está ilustrada con fotos y dibujos, quien la haya leído no volverá a entrar en una catedral gótica sin observarla de modo diferente ha como la veía antes.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • como se hace para pegarlo en un blog?
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
5,370
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
463
Actions
Shares
0
Downloads
229
Comments
2
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.

  1. 1. Art Gòtic Arquitectura europea Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Resum Art Romànic
  3. 3. Alta edat mitjana : Romànic <ul><li>Antecedents </li></ul><ul><li>Art carolingi. </li></ul><ul><li>Creació del Sacre Imperi Romà Germànic . </li></ul><ul><li>Domini del c atolicism e a Europa . </li></ul>
  4. 4. Art romànic <ul><li>Entre els ss. XI-XII. </li></ul><ul><li>A rt d’unitat internacional amb particularitats locals . </li></ul><ul><li>1 05 4 Cisma d’Orient : Desmembració política d’Europa . </li></ul>
  5. 5. Arquitectura <ul><li>Creació ordes religiosos (Cluny). </li></ul><ul><li>E s creen rutes de pelegrinatge (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la) . </li></ul><ul><li>L es creuades . </li></ul>
  6. 6. Arquitectura <ul><li>Elements formals: </li></ul><ul><li>Volta de canó i d’aresta. </li></ul><ul><li>P lanta de creu llatina </li></ul><ul><li>1, 3 ó 5 naus . </li></ul><ul><li>M urs gruixats i ús de contraforts . </li></ul><ul><li>O bscuritat a l’interior . </li></ul><ul><li>E structura molt pesant . </li></ul>
  7. 7. Monestir s / esglésies <ul><li>Ús extensiu dels campanars. </li></ul><ul><li>U nió del claustre al temple , i distribució de les habitacions per a diferents usos (sala capitular, refectori, etc.) . </li></ul>
  8. 8. Monestir s / esglésies <ul><li>Timpans decorats i/o portades. </li></ul><ul><li>E scultures per a decoració de façanes . </li></ul><ul><li>D esenvolupament de capitells sense ordre . </li></ul>
  9. 9. Monestir s / esglésies <ul><li>Contingut : </li></ul><ul><li>Sentiment religiós opressiu. </li></ul><ul><li>S ubmissió de l’home per complet als misteris de Déu . </li></ul><ul><li>S eguiment de regles físiques i morals inviolables . </li></ul>
  10. 10. Escultura <ul><li>Subjecta a la decoració arquitectònica. </li></ul><ul><li>M enys rígida que la bizantina . </li></ul><ul><li>N o té proporcions reals . </li></ul><ul><li>T ema religiós : T emor de Déu i del més enllà. Escenes bíbliques . </li></ul>
  11. 11. Pintura <ul><li>Al fresc o </li></ul><ul><li>sobre taula: </li></ul><ul><li>Decoració edificis. </li></ul><ul><li>E scenes religioses . </li></ul><ul><li>A fany moralitzant i didàctic . </li></ul>
  12. 12. Pintura <ul><li>Miniada => llibre : </li></ul><ul><li>Colors plans. </li></ul><ul><li>P oca preocupació per la perspectiva o les proporcions reals . </li></ul>
  13. 13. Transició a rt romànic al gòtic
  14. 14. Baixa edat mitjana <ul><li>Les creuades. </li></ul><ul><li>A febliment de l’ideal imperial . </li></ul><ul><li>Consolidació m onarquies locals . </li></ul><ul><li>S orgiment de ciutats i de la burgesia . </li></ul>
  15. 15. Baixa edat mitjana <ul><li>Canvi de pensament. </li></ul><ul><li>F ilosofia escolàstica : Raó . Món com a entitat dinàmica . </li></ul><ul><li>R eneix lentament el comerç . </li></ul>
  16. 16. Art Gòtic Arquitectura europea L’art gòtic s’estén des de mitjans del segle XII fins al segle XV . Prenent el gòtic francès com a model podem distingir tres o quatre grans etapes , segons classificacions, que varien segons els països.
  17. 17. Cronologia (4 segles, ritmes diversos) <ul><li>2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica </li></ul><ul><li>o gòtic primerenc . </li></ul><ul><li>- 1res catedrals, Île de France , i Abadia de Saint Denis. </li></ul><ul><li>- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques). </li></ul><ul><li>S. XIII: Fase clàssica o gòtic ple . </li></ul><ul><li>S. XIV: Desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa. </li></ul><ul><li>- Variació gòtic meridional o llevantí. </li></ul><ul><li>S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). </li></ul><ul><li>- Gòtic flamboyant (França). </li></ul><ul><li>- Gòtic perpendicular (Anglaterra). </li></ul><ul><li>- Flamíger o isabelí (Castella). </li></ul><ul><li>- Manuelí (Portugal). </li></ul>
  18. 18. <ul><ul><li>Terme gòtic : emprat per 1ª vegada pels tractadistes del Renaixement , amb sentit pejoratiu ( bàrbars gots ). El Renaixement, d’inspiració clàssica, el consideraven superior. Georgio Vasari : “Vida pintors, arquitectes i escultors més il·lustres” (1542-1550). </li></ul></ul>Denominació <ul><ul><li>Segle XIX es produeix una revalorització d’aquest període: Moviments historicistes i romàntics alemanys reivindiquen l’art com una tradició pròpia, d’origen nacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta ogival tret diferenciador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Causes naixement gòtic, més complexes . </li></ul></ul>
  19. 19. Mapa extensió art romànic des de París El gòtic va tenir una major extensió geogràfica que l’estil romànic , del que deriva per evolució, però aquesta evolució va ser tan extrema que va portar a solucions no només diferents sinó totalment oposades . Les condicions socioculturals que van fer del gòtic un art totalment diferent de l’esperit romànic són les següents:
  20. 20. Circumstàncies culturals, polítiques i econòmiques <ul><li>1 . Evolució del pensament teològic i filosòfic. Aristòtil i Sant Tomàs. </li></ul><ul><li>2. Escolàstica. </li></ul><ul><li>3. El despertar de l’humanisme . Sant Francesc d’ Assís, en el segle XIII, ens transmet una nova dimensió de l’home. Atenció a la natura i als animals. En endavant el cos no serà un miserable suport de l’ànima, sinó una meravellosa obra de Déu que cal respectar. </li></ul><ul><li>4. Nova estructura socioeconòmica . A partir del segle XIII i desprès de les croades: </li></ul><ul><li>. S’obren noves rutes cap a l’est. </li></ul><ul><li>. Es desenvolupa un comerç creixent. </li></ul><ul><li>. Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu). </li></ul><ul><li>. Va creixent una manufactura artesana que comença a concentrar molta gent a les ciutats. </li></ul><ul><li>. Es van configurant els gremis. </li></ul><ul><li>. Una nova figura apareix: el burgès , que ajudarà a construir les grans obres, religioses i civils. </li></ul>
  21. 21. <ul><li>5. La reforma cistercenca . </li></ul><ul><li>Sant Bernat de Claravall . </li></ul><ul><li>.Innovacions de caire espiritual (nova espiritualitat). </li></ul><ul><li>.Instruccions precises sobre les noves construccions (promotors del gòtic). </li></ul>Circumstàncies culturals, polítiques i econòmiques
  22. 22. <ul><li>Coincidència Gòtic amb canvis notables a Europa </li></ul><ul><li>- Decadència del SIRG. </li></ul><ul><li>- Decadència feudalisme. </li></ul><ul><li>- Consolidació poder monarquies. </li></ul><ul><li>- Auge del comerç: Croades. </li></ul><ul><li>Ressorgir de les ciutats. </li></ul><ul><li>Aparició nova classe social burgesa. </li></ul><ul><li>Renovació del saber: Universitats. </li></ul><ul><li>Nova espiritualitat, més humanitzada i pròxima a la natura (nous ordes mendicants de franciscans i dominics). </li></ul><ul><li>- 1348/1350: Expansió pesta negra, les repercussions negatives generaran noves formes de vida. </li></ul>Abadia de Saint Denis
  23. 23. <ul><li>Característiques </li></ul><ul><li>arquitectura gòtica </li></ul><ul><li>L’ ARQUITECTURA gòtica es caracteritza pels seus enormes desitjos d’ elevació i de llum . Els elements que faran possible aquestos ideals seran l’ arc ogival , la volta de creuria , els pilars compost amb bossellets , els contraforts . </li></ul>
  24. 24. Característiques arquitectura gòtica Nou concepte de l’espai. Verticalitat i lleugeresa de les seves estructures. Llenguatge expressiu: Naturalisme . Simbolisme de la Llum . Vista de les voltes del transsepte i de la nau central de la Catedral de Nôtre Dame, París.
  25. 25. La Catedral gòtica La catedral és l’edifici més representatiu de l’arquitectura gòtica. El nom de catedral prové de càtedra, seient del bisbe . La catedral és la seu de la diòcesi. Catedral de Lleó
  26. 26. La Catedral gòtica La seva ubicació determinarà el nucli principal de la ciutat. La plaça que la precedeix solia servir com a lloc de mercat i al voltant seu sorgiran els edificis més representatius de l’organització ciutadana. La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a condicionar el traçat de al ciutat , amb carrers que sortiran radialment des de la catedral o que l’envoltaran.
  27. 27. La Catedral gòtica Catedral d’Àvila La catedral dominava la imatge urbana, ja que sempre és l’edifici més gran i més alt de la ciutat. Les grans dimensions de les catedrals gòtiques permetien donar cabuda a tota la població per assistir a les diverses celebracions. La construcció d’aquestes immenses catedrals podia durar segles . Els bisbes eren, normalment, els que tenien la iniciativa d’aixecar les catedral.
  28. 28. Els diners necessaris s’obtenien per subscripcions populars , aprofitant el sentiment pietós de l’època, o del monarca. En aquest sentit, alguns historiadors han associat aquestes construccions amb el poder reial a França , lloc on va néixer l’estil gòtic. La Catedral gòtica Nôtre Dame de París
  29. 29. Característiques Catedral gòtica El pilar compost amb bossellets és un dels principals elements de suport. Les càrregues o pressions laterals que exerceixen els nervis de les noves voltes de creueria són recollides i conduïdes al terra mitjançant els pilars fasciculats , quadrangulars o cruciformes , als quals es van adossant fines columnes circulars anomenades bossellets, que recullen cada un dels nervis. 1. Elements de suport
  30. 30. Aquesta multitud de columnetes són tan primes que és impossible llaurar capitells, cosa per la qual no tenen capitells individualitzats, sinó que es coronen tots els bossellets amb una franja horitzontal decorativa, que els engloba a tots. El mur deixa de tenir funció de suport . 1. Elements de suport
  31. 31. Alçat <ul><li>Pilars: cruciformes i fasciculats, composts per bossellets (fines columnes que recullen els nervis). </li></ul><ul><li>Trifori: perd la importància que tenia al romànic. </li></ul><ul><li>Claristori: zona del desnivell de les naus on s’obren grans finestrals . </li></ul>
  32. 32. <ul><li>Els pilars que aguanten les voltes són en principi cilíndrics amb columnetes adossades i capitells, després poligonals amb motllures arrodonides ( bossellets o “baquetones”, desapareixen els capitells). </li></ul>Interior de la catedral de Barcelona
  33. 33. a) Arc ogival  és un arc apuntat (o ogiva). - És una estilització de l’arc de mig punt. - Està format per dos segments de cercle, que es tallen o es sustenten mútuament l’un amb l’altre. - No és una invenció gòtica, ja havia estat utilitzada per l’arquitectura islàmica d’orient en el segle IX , però ara es generalitza el seu ús. 2. Elements sostinguts <ul><li>En primer lloc l’ arc apuntat (ogival) </li></ul><ul><li>A l’època final del gòtic també s’utilitza l’ arc conopial </li></ul>
  34. 34. 2. Elements constructius sostinguts <ul><li>Arc Apuntat o Ogival : composat per dues porcions de corba que formen un angle en la clau. </li></ul><ul><li>L’arc ogival suposa un canvi estètic de l’arc de mig punt propi del romànic i, a més, resulta més eficaç que el de mig punt perquè les seves empentes desvien millor les forces obliqües o verticals de la volta. </li></ul>
  35. 35. a) Arc ogival  és un arc apuntat (o ogiva). - Amb el pas del temps, arc apuntat evoluciona amb el Gòtic, del model inicial, anterior al segle XII, van apareixent altres formes com el carpanell, el conopial, l’escarser i el mixtilini. 2. Elements sostinguts <ul><li>En primer lloc l’ arc apuntat (ogival) </li></ul><ul><li>A l’època final del gòtic també s’utilitza l’ arc conopial </li></ul>Ogival Carpanell Conopial Escarser Mixtilini
  36. 36. 2. Elements sostinguts
  37. 37. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  </li></ul><ul><li>És la intersecció de dues voltes de canó apuntades o dos arcs ogivals que es creuen, entre els quals descansa la plementeria. </li></ul><ul><li>És una derivació de la volta d’aresta romànica amb la diferència que on abans hi havia dos arcs de mig punt entrecreuats ara hi ha dos arcs apuntats que es creuen diagonalment . </li></ul><ul><li>La diferència, a part de la forma, està en què l’arquitecte gòtic descompon la creuria en els nervis i la plementeria . </li></ul>2. Elements sostinguts
  38. 38. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  </li></ul><ul><li>La carcassa de la volta ogival està formada pels dos arcs que es creuen diagonalment (s’anomenen nervis creuats o nervis principals ), i pels arcs faixons i formerets que delimiten l’espai lateralment. </li></ul><ul><li>La plementeria són els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis d’una volta ogival. </li></ul>2. Elements sostinguts
  39. 39. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  </li></ul><ul><li>La volta ogival representa un gran avanç tècnic, ja que mitjançant aquests sistema el pes de la volta es concentra en quatre punts concrets, els quatre extrems. </li></ul><ul><li>Això permet obrir finestrals en els murs ja que aquests no sustenten la volta. </li></ul><ul><li>Els murs només tindran la missió de tancar l’espai. </li></ul>2. Elements sostinguts
  40. 40. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  Diversos tipus : </li></ul><ul><li>La volta ogival més senzilla és la quatripartida , formada per dos arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 4 plements. </li></ul><ul><li>La volta ogival sexpartida està formada per tres arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 6 plements. </li></ul><ul><li>La volta ogival octopartida té les mateixes característiques que la volta sexpartida, però ara se li afegeix un altre nervi col·locat longitudinalment la qual cosa dóna lloc a 8 plements. </li></ul>2. Elements sostinguts Creueria simple Ogival Sexpartida Traceria calada Flamígera
  41. 42. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  Diversos tipus : </li></ul><ul><li>Després se li afegiran nervis asimètrics que formen la volta de tercelets . </li></ul><ul><li>Finalment, la volta estrellada està formada per un entramat de nervis entrelligats que vist des de baix té forma d’estrella. </li></ul><ul><li>La màxima complicació és la volta de ventall anglesa . </li></ul>2. Elements sostinguts
  42. 43. <ul><li>b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)  Diversos tipus : </li></ul><ul><li>Segons la col·locació, els nervis de la volta estrellada reben diferents noms. </li></ul><ul><li>Les lligadures són els nervis que uneixen la clau principal amb els vèrtexs dels nervis corbats. Els tercelets són els nervis que uneixen els angles de la volta amb les claus secundàries. Les diagonals són els nervis que uneixen diagonalment els vèrtexs de la volta passant per la clau principal. Finalment, hi ha els nervis corbats que només passen per les claus secundàries. </li></ul>2. Elements sostinguts
  43. 44. Normalment les voltes tenen quatre o sis plements (quatripartides o sexpartides). A l’època flamígera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i es fan de forma estrellada (volta de tercelets) Volta de tercelets (catedral de Salamanca)
  44. 47. Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet formar figures com estrelles o ventalls.
  45. 48. EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES
  46. 49. <ul><li>c) Arcbotants  </li></ul><ul><li>- La volta exerceix, també, pressions laterals, especialment, la de la nau central, que és més elevada que les laterals, i aquestes són conduïdes a través dels arcbotants als estreps o contraforts . </li></ul><ul><li>Per tant, els contraforts són arcs que uneixen els angles de les voltes ogivals amb els contraforts exteriors. Solucionen el problema de com traslladar el pes de les voltes a l’exterior en els temples de tres o més naus, ja que els pilars amb bossellets eren insuficients . </li></ul>2. Elements sostinguts
  47. 50. <ul><li>c) Arcbotants  </li></ul><ul><li>En les catedrals més altes es van arribar a utilitzar un doble arcbotant superposat . </li></ul><ul><li>A l’arcbotant superior solen aparèixer gàrgoles, figures escultòriques amb formes d’animals monstruosos amb la finalitat d’expulsar per la boca l’aigua de la pluja. </li></ul><ul><li>També estan coronats per pinacles . </li></ul>2. Elements sostinguts Arcbotant Pinacle Contrafort Creueria Trifori
  48. 51. ESTÈTICA : Tenien una funció decorativa , accentuant l’efecte ascendent de la catedral ( EMBELLEIX I ACCENTUA VERTICALITAT ). ESTRUCTURAL : una funció constructiva , ja que amb el seu propi pes exercia una força verticals sobre el contrafort que ajudava a contrarestar la descàrrega dels arcbotants ( ÉS A DIR, SERVEIX DE CONTRAPÈS PER A L’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL O ARCBOTANT ). 2. Elements sostinguts d) Pinacles . Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els contraforts (element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant), que té doble funció.
  49. 52. <ul><li>Cal destacar la verticalitat . La catedral gòtica és de línia vertical, fet que produïa en l’home una sensació d’ascensió cap al cel a la vegada que mostrava a l’home la seva petitesa davant Déu . </li></ul><ul><li>Les columnes de les catedrals es van allargar i van subratllar la verticalitat de l’edifici. L’alçada va augmentar fins a extrems aleshores inconcebibles. </li></ul>3. Espai exterior
  50. 53. <ul><li>Pel que fa a les façanes es desenvolupament àmpliament; no tan sols la principal, sinó també les del creuer . </li></ul><ul><li>Sobre les portades  la decoració s’estén amb generositat; són com les romàniques atrompetades (abocinadas), però les arquivoltes no són semicirculars, sinó ogivals i solen acabar amb unes característiques motllures anguloses que es col·loquen sobre els arcs de les portalades, anomenades gablets . </li></ul><ul><li>En el brancals (jambas) les estàtues es protegeixen mitjançant dosseret (“doseletes”) . </li></ul>3. Espai exterior Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)
  51. 54. La Catedral gòtica de Lleó
  52. 55. <ul><li>La façana principal acostuma a estar flanquejada per torres cobertes , normalment amb terrasses o amb agulles , estructures de forma cònica i estreta , que poden estar calades . </li></ul><ul><li>Al mateix temps, aquestes torres campanar adquireixen una dimensió desmesurada i consten de varis cossos que disminueixen progressivament de volum i de forma fins el remat agut carregat d’ornamentació de forma piramidal. </li></ul>3. Espai exterior Nôtre Dame de París Catedral de Burgos
  53. 56. 4. Espai interior <ul><li>A l’interior és molt important remarcar la lluminositat . El predomini del mur sobre l’obertura, propi de l’arquitectura romànica, desapareix amb el gòtic. El mur perd la seva funció de suport principal per passar a ser un simple tancament de l’edifici. </li></ul>
  54. 57. Catedral de Lleó (s. XIII) Sainte Chapelle (s. XIII). París. I 4. Espai interior <ul><li>Això va permetre obrir en els murs grans finestrals coberts per vitralls (panells de vidre policromat) que deixaven passar molta llum. </li></ul>
  55. 58. <ul><li>L'humanisme incipient empenyia a l’home cap a la claror per alliberar-se de les tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuïen a augmentar l’ espiritualitat i a encendre l’amor en els homes . </li></ul><ul><li>Les catedrals gòtiques van traduir, fidelment, aquesta espiritualitat característica del segle XIII, que cercava la llum i que tenia un anhel permanent d’elevació. </li></ul>4. Espai interior
  56. 59. <ul><li>Pel que fa a l’alçat la nau central és més alta que les laterals (excepte en les de planta de saló) i els contraforts permeten sostenir-la. </li></ul><ul><li>Les tribunes romàniques són substituïdes per una estreta galeria oberta a l’interior del temple (i més tard també a l’exterior) anomenada trifori . </li></ul>4. Espai interior <ul><li>Sobre el trifori es disposa una altra filera de finestres anomenada claristori per a augmentar la claredat. </li></ul>
  57. 60. Volta sexpartida Trifori Nervis Arcada Claristori
  58. 61. <ul><li>Traceria: Decoració arquitectònica de pedra formada per línies i figures geomètriques que decoren finestrals, rosasses, arcs, ogives gòtiques… </li></ul>
  59. 62. Els passadissos del claustre (crugies) estan separats del pati per arcs amb diferents tipus de traceries. .
  60. 63. Finestrals  per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vàries columnetes . En els primers temps la traceria es limitava a un o varis òculs circulars tangents, després es varen enriquir. 4. Espai interior Traceria amb òculs Traceria calada
  61. 64. <ul><li>Sol ser basilical, amb tres o cinc naus longitudinals i una tranversal (transsepte) al creuer , que es pot allunyar de la capçalera fins a arribar a situar-se en el centre de l’església. </li></ul><ul><li>La nau central sol ser més elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis, que en el romànic s’empraven per a contrarestar les pressions laterals , es fan i nnecessàries en el gòtic, per l’ús d’arcbotants, i es transformen en una simple galeria o trifori , i el mur exterior es substituït per grans finestrals. </li></ul><ul><li>En algunes esglésies gòtiques el transsepte no sobresurt de l’amplada del temple. </li></ul><ul><li>Les innovacions apareixen a la capçalera, que disposen de presbiteri, girola senzilla o doble, i absidioles radialment disposades. </li></ul><ul><li>Altra variant de la planta és la capçalera, que abans era semicircular i ara sol ser poligonal , ja que damunt d’elles es recolzen millor les voltes de creueria , així com els grans vitralls . </li></ul>5. Planta església gòtica
  62. 65. 5. Planta <ul><li>Basilicals/Creu llatina. </li></ul><ul><li>Tres zones d’ entrada . </li></ul><ul><li>S’ amplia la zona de l’absis i el braç longitudinal. </li></ul><ul><li>Capçalera amb deambulatori i molts absis menors o capelles radials . </li></ul><ul><li>Coberta amb volta de creueria (menys l’absis que és poligonal). </li></ul><ul><li>El transsepte (creuer) es desplaça cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar . </li></ul>
  63. 66. 5. Planta: Segueix disposició romànica , però major desenvolupament capçalera .
  64. 67. <ul><li>Arc ogival o apuntat </li></ul><ul><li>V olta de creueria. Clau </li></ul><ul><li>Nervi i plementeria </li></ul><ul><li>Pilars cruciformes </li></ul><ul><li>C olumnes altes o </li></ul><ul><li>bossellets </li></ul><ul><li>G àrgoles i pinacles </li></ul><ul><li>R osasses </li></ul><ul><li>Trifori i clarestori </li></ul><ul><li>V itralls </li></ul><ul><li>C ontraforts o estreps </li></ul><ul><li>A r c botants </li></ul><ul><li>Gablet i dosseret </li></ul><ul><li>T orre llanterna </li></ul>Resum arquitectura
  65. 68. Cimbori vist des de l’interior. És una torreta que s’alça sobre el creuer. Aquest cimbori és octogonal. Com el creuer és quadrat s’aixecat sobre TROMPES . Trompa Espai interior
  66. 70. <ul><li>- Les catedrals gòtiques van seguir utilitzant els mateixos temes decoratius que les catedrals romàniques: geomètrics, vegetals (típica és la cardina o la fulla del cardo) , animals, figures humanes . </li></ul><ul><li>La diferència és que en el gòtic es treballen les formes de manera més natural, més realista . </li></ul><ul><li>La decoració de la catedral gòtica es concentra en uns determinats llocs els retaules, les cadires del cor, les portalades i el vitrall dels finestrals . </li></ul>6. Decoració de les catedrals
  67. 71. 6. Decoració de les catedrals <ul><li>El vitrall és un bastidor de fusta o metàl·lic amb vidres , utilitzat en portes, finestres. </li></ul><ul><li>Malgrat que, segons els pares de l’església, els vitralls ja existien a les basíliques paleocristianes , fou en el gòtic que adquireixen el seu màxim desenvolupament. </li></ul>
  68. 72. <ul><li>Vitralls: és una composició formada por vidres de colors pintats i coberts per esmalt que s’uneixen mitjançant varetes de plom. </li></ul><ul><li>Els vitralls substitueixen a la pintura mural , que s’havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic, però que en el gòtic quedà como un art complementari. </li></ul>6. Decoració de les catedrals
  69. 73. <ul><li>Fases realització un vitrall: </li></ul><ul><li>1.- Fer dibuix amb motiu a representar. </li></ul><ul><li>2.- Crear vidre fonent potassa i sílice en un forn, alhora que s’hi afegeixen òxids metàl·lics , durant fusió, per acolorir-los. </li></ul><ul><li>3.- Retallar vidres amb un ferro roent, seguint forma i dimensions del patró. Tot seguit es pintaven els detalls (rostres, cossos, plecs dels robes...), i s’introduïen novament en el forn per tal que la pintura penetrés en la pasta vítria. </li></ul><ul><li>4.- Col·locar les peces de vidre en l’emplomat o xarxa de plom, fet mitjançant tires de plom de secció en forma d’H, soldades entre elles. </li></ul>6. Decoració de les catedrals
  70. 74. <ul><li>Els vitralls també s’utilitzaven en les rosasses , que eren obertures circulars recobertes de vitrall , que il·luminen els peus del temple (o la capçalera). </li></ul>6. Decoració de les catedrals <ul><li>El vitrall dins les catedrals gòtiques té una doble funció simbòlica . </li></ul><ul><li>Per un costat, la llum de colors suggereix la presència intangible de Déu , que il·lumina la seva església. </li></ul><ul><li>Per altra part és una metàfora: el sol entra i surt pel vitrall sense rompre’l, a l’igual que va quedar intacta la Verge Maria després de la concepció i el naixement de Crist. </li></ul>
  71. 75. <ul><li>Rosassa: finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la façana d’una església. </li></ul>Rosassa de la catedral de Palma
  72. 76. <ul><li>L’arquitectura religiosa fou la que més es va prodigar durant el gòtic; tanmateix és important la construcció civil. </li></ul><ul><li>Aquesta va créixer paral·lelament a l’apogeu de les ciutats , encara que prengués de l’eclesiàstica molts dels seus elements característics, com la volta de creueria , l’ arc ogival, la traceria de les finestres, etc. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>- Així, tot i que els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i grata en els entorns rurals, és en els palaus urbans , residències dels nobles i de l’alta burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat desenvolupament. </li></ul><ul><li>Especialment, en aquells llocs on més es va desenvolupar el comerç i on es va crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder econòmic, com les ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena , i les ciutats flamenques com Bruixes . </li></ul><ul><li>També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com ajuntaments i llotges . Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres de comerç. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de Venècia, l’Ajuntament de Bruixes, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de València. </li></ul><ul><li>  </li></ul>2.2. Arquitectura civil gòtica 2.2. Arquitectura gòtica civil (Segles XII al XVI )
  73. 77. 2.2. Arquitectura civil gòtica <ul><li>L’arquitectura religiosa fou predominant durant el gòtic; però també fou important la construcció civil. </li></ul><ul><li>L’edificació civil va créixer paral·lelament a l’apogeu de les ciutats , i prengué de l’eclesiàstica molts dels seus elements característics: la volta de creueria , l’ arc ogival , la traceria de les finestres , etc. </li></ul>
  74. 78. <ul><li>Els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i grata en els entorns rurals; però serà en els palaus urbans , residències dels nobles i de l’alta burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat desenvolupament. </li></ul>2.2. Arquitectura civil gòtica
  75. 79. 2.2. ARQUITECTURA CIVIL EUROPEA
  76. 80. <ul><li>Emergirà, especialment, en aquells llocs on més es va desenvolupar el comerç i on es va crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder econòmic, com les ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena , i les ciutats flamenques com Bruges . </li></ul>2.2. Arquitectura civil gòtica
  77. 81. Els reis, els rics burgesos, i els nobles de les ciutats es construeixen palaus urbans , i per les zones rurals proliferen els castells , com a lloc de defensa i de residència alhora. Ajuntament de Manresa Palau de l’Almudaina Castell de Bellver També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com ajuntaments i llotges . El municipi necessitava un indret per a les seves reunions : l’Ajuntament.
  78. 82. L’església necessita espais més grans per acollir un major nombre de fidels: les catedrals . Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja . Catedral de Burgos La Llotja de Palma
  79. 83. 2.2. ARQUITECTURA CIVIL - Es conserven nombrosos edificis d’aquest període, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de comerç, destaquen les llotges , les drassanes , nombrosos palaus nobiliaris i eclesiàstics , els castells , els ajuntaments .
  80. 84. <ul><li>Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres de comerç . Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de Venècia, l’Ajuntament de Bruges, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de València. </li></ul>2.2. Arquitectura civil gòtica
  81. 85. <ul><li>Arquitectura civil: Palau del dux (ducal),Venècia </li></ul><ul><li>Casa veneciana, pòrtic inferior i galeria oberta , tercer pis massís amb finestres, interromput per un magnífic balcó a cada façana (1404-1442). </li></ul>
  82. 86. 2.2. Arquitectura civil Palazzo del Comune, Siena
  83. 87. Gòtic civil italià Els palaus comunals es caracteritzen per l’aspecte de fortalesa i les grans torres quadrades que dominen la ciutat.
  84. 88. Destaquen: la Llotja de panys de Yprés de planta rectangular amb coberta a dues aigües , amb pendent, i en la part central s’aixeca una grossa torre , a la qual es subordinen les quatre petites torretes dels costats. 2.5. Arquitectura gòtica en Flandes
  85. 89. 2.5. Arquitectura gòtica en Flandes També de planta rectangular allargada i estreta , amb coberta a dues aigües molt apuntada i grans torres són els Ajuntaments de Brussel·les, Lovaina i Bruges .  
  86. 90. Flamenques: També l’Ajuntament de Bruges i la llotja d’Ypres, i religiosos, la catedral d’Ambers. 2.2. Arquitectura civil: Ajuntament de Brussel·les
  87. 91. 2.2. Arquitectura civil Claustre Hospital de San Juan de los Reyes
  88. 92. LLOTJA <ul><li>LLOTJA DE BARCELONA ( 1352 - 1392) </li></ul><ul><li>LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426) </li></ul><ul><li>LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494), </li></ul><ul><li>LLOTJA DE SARAGOSSA </li></ul>Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç ).
  89. 93. LLOTJA de valència Arquitectura civil: Llotja i Consolat del Mar
  90. 94. Llotja de València Interior
  91. 95. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)
  92. 96. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)
  93. 100. <ul><li>- Predomina el massís sobre el van . </li></ul><ul><li>Decoració és geomètrica i fantàstica . </li></ul><ul><li>Horitzontalitat i l’arc de mig punt . </li></ul><ul><li>Escasseja la llum : que li dóna un caràcter ... </li></ul><ul><li>misteriós , que suggereix recolliment i calma . </li></ul><ul><li>  </li></ul>2.3. Diferències arquitectura Gòtica Romànica <ul><li>Plena de grans finestrals . </li></ul><ul><li>Decoració inspirada en la naturalesa . </li></ul><ul><li>Verticalitat i l’arc apuntat . </li></ul><ul><li>Llum entra en abundància pels amplis finestrals. </li></ul><ul><li>És com una exaltació de l’ànima de Déu . </li></ul>
  94. 101. 2.4. Arquitectura gòtica francesa <ul><ul><li>L’art gòtic és un art burgès, fet per atendre els gusts de les corporacions de mercaders. </li></ul></ul><ul><li>Reflecteix una espiritualitat </li></ul><ul><li>més humana. </li></ul><ul><li>És un art importat de França. </li></ul>Nôtre-Dame de Paris
  95. 102. 2.4. Arquitectura gòtica francesa (1/2 segle XII-XV) <ul><li>Context històric: </li></ul><ul><li>Naixement i irradiació: nord França. </li></ul><ul><li>Dinastia Capetos. </li></ul><ul><li>Aliança monarquia i església. </li></ul><ul><li>Monarquia i ciutats. </li></ul><ul><li>Llengües literàries nacionals. </li></ul><ul><li>Primer intent d’arquitectura gòtica: Abadia de Saint-Denis. </li></ul><ul><li>Etapes: </li></ul><ul><li>Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París. </li></ul><ul><li>Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens. </li></ul><ul><li>Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París. </li></ul><ul><li>Gòtic flamíger (XV): La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet, impressionisme). </li></ul>
  96. 103. Fases (4 segles, ritmes diversos) <ul><li>2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial . </li></ul><ul><li>- 1res catedrals Île France: Abadia de Saint Denis , Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París. </li></ul><ul><li>- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques). </li></ul><ul><li>S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple . </li></ul><ul><li>- Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens. </li></ul><ul><li>S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa. </li></ul><ul><li>- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de París. </li></ul><ul><li>- Variació gòtic meridional o llevantí. </li></ul><ul><li>S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). </li></ul><ul><li>- Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaça en altura als peus de la nau. Diferències. </li></ul><ul><li>- Gòtic flamboyant (França). La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme). </li></ul><ul><li>- Gòtic perpendicular (Anglaterra). </li></ul><ul><li>- Flamíger o isabelí (Castella). </li></ul><ul><li>- Manuelí (Portugal). </li></ul>
  97. 104. Així com el romànic estarà molt influït per Cluny , l’estil gòtic ho estarà per la reforma de Císter . 2.4. Arquitectura gòtica francesa La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa l´arquitectura als elements estructurals. Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de l´ornamentació i tinguessin en compte només les qüestions tècniques. Així l´enginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII .
  98. 105. La sala capitular : Espai generalment quadrat, on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat. El dormitori dels monjos. La sala de treball dels monjos : Dotada d’amplis finestrals, ja que s’utilitzava no sols com estança, sinó como scriptorium o lloc on s’escrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia ser l’únic lloc calfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium . El refectori : Menjador dels monjos, en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina. 2.4. Arquitectura gòtica francesa: Monestir
  99. 106. Abadia de Saint Denis 2.4. Arquitectura gòtica francesa 1) Els inicis .   - El gòtic va néixer a la regió anomenada Illa de França, prop de París , en la primera meitat del segle XII. - Aquí es va crear la primera església gòtica, l’abadia benedictina de Saint-Denis , per iniciativa de l’abat Sûger .
  100. 107. Catedrals i abadies El desenvolupament de l´arquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de l´Abat Sûger a Saint-Denis.
  101. 108. Mapa de l´expansió del gòtic Sorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis
  102. 109. Alleugeriment murs Saint-Denis Vitralls 2.4. Arquitectura gòtica francesa 1) Els inicis .   - La seva doble girola, amb capelles radials, i la seva capçalera oberta, lleugera i lluminosa, prefiguren ja un nou llenguatge que es desenvolupa en la segona meitat del segle en les catedrals de Laon, Noyon i sobretot, en la catedral de Notre-Dame de París.
  103. 110. Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII) LAON: Construïda abans de la CATEDRAL DE PARÍS, i després de SAINT DENIS i NOYON. LAON va tenir importància històrica com etapa en el CAMÍ DE SANTIAGO. No té girola i l’absis acaba en pla.
  104. 111. <ul><li>Començada: 1163, es treballa sense interrupció durant s. XII, i ampliada XIII i XIV. </li></ul><ul><li>Durant Revolució Francesa fou destruïda en part, i restaurada per Viollet-le-Duc (segle XIX). </li></ul>Catedral Nôtre-Dame
  105. 112. <ul><li>PLANTA NÔTRE-DAME </li></ul><ul><li>Basilical amb 5 naus i doble deambulatori. </li></ul><ul><li>Capçalera força desenvolupada. </li></ul><ul><li>Transsepte curt i no sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, igual a la nau central (32’5 m.). </li></ul><ul><li>S. XIV s’afegiren capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la girola. </li></ul>
  106. 113. Nôtre Dame. París. Capçalera <ul><li>EXTERIOR </li></ul><ul><li>Capçalera força desenvolupada. </li></ul><ul><li>Transsepte curt i no sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, igual a la nau central (32’5 m.). </li></ul><ul><li>Alçada fa que vista exterior reflecteixi, clarament, forma de creu. </li></ul>
  107. 114. Nôtre - Dame
  108. 115. Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Nôtre-Dame de París Creuer sortint Creuer no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
  109. 116. Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres 1ª Fase circulars 2ª Fase poligonals SUPORTS: PILARS Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els nervis de les voltes.
  110. 117. INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL Voltes de creueria sexpartides.
  111. 118. EVOLUCIÓ ALÇAT INTERIOR <ul><li>Al començament, estructurat amb 4 pisos: arcades , galeria o tribuna , un pis de finestres circulars i els finestrals . </li></ul><ul><li>Reformes ( s. XIII ) eliminaren els òculs i s’ampliaren els finestrals, reducció a 3 pisos , més característic del gòtic clàssic: ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI . </li></ul><ul><li>La restauració de Viollet-le-Duc, va recuperar l’alçat original en una part del transsepte . </li></ul>NÔTRE-DAME
  112. 119. <ul><li>SUPORTS EXTERIORS NÔTRE-DAME </li></ul><ul><ul><li>ARCS BOTARELLS són un element clau, perquè a més de complir la funció estructural, articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus. </li></ul></ul>Nau central més elevada Arcbotants Contraforts Pinacles
  113. 120. FAÇANA model Nôtre-Dame, París <ul><li>Prodigi d’harmonia. </li></ul><ul><li>3 carrers verticals, que es corresponen amb les 3 grans portalades , i en 4 alçades de pisos . </li></ul><ul><li>Pis inferior: 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes (conjunts escultòrics). </li></ul><ul><li>Galeria de Reis : 28 estàtues reis Israel (avantpassats de Crist). </li></ul><ul><li>3r pis: Carrer central amb gran rosassa (+10m), magnífics vitralls, devora finestres geminades . Per sobre, una galeria d’arcades amb traceries , que amaga la teulada. </li></ul><ul><li>4t pis: Dues grans torres campanar emmarquen la façana, i coronen carrers laterals. </li></ul><ul><li>Els contraforts fan la divisió vertical en 3 cossos . </li></ul><ul><li>Construïda en varis segles . </li></ul>
  114. 121. Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON , forma part del primer grup d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en: CHARTRES, AMIENS i REIMS .
  115. 122. 2.4. Arquitectura gòtica francesa NÔTRE DAME. PARÍS
  116. 123. Segle XIII (s’aixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens . En les tres catedrals s’observa la diferència d’alçària entre la nau central i les laterals, la ubicació del creuer gairebé en el centre , la supressió de la tribuna , el protagonisme dels vitralls , la presència de dues torres flanquejant l’entrada principal i l’ amplitud de la capçalera . Etapa Gòtic clàssic (s. XIII)
  117. 124. A la segona meitat del segle es produeix un increment de la decoració i les esglésies guanyen en esveltesa i lluminositat . Així, resulta significativa la Sainte-Chapelle de París , en la qual els murs han desaparegut , substituïts per immensos vitralls que arrenquen gairebé del terra. Sainte-Chapelle, París
  118. 125. Catedral de Chartres (a FITXA 32 )
  119. 126. <ul><li>Segle XIII  La catedral de Chartres té: </li></ul><ul><li>Major altura que totes les anteriors. </li></ul><ul><li>A façana, torres acaben amb agulles ( chapiteles) de diferent època, el més sobri és de l’època de la construcció de la catedral i el més ornamentat del segle XV . </li></ul><ul><li>El seu pòrtic és romànic . </li></ul><ul><li>L’ interior és molt espaiós i lluminós . </li></ul><ul><li>Té tres naus, girola i tres altures . </li></ul>Catedral de Chartres (a FITXA 32 )
  120. 127. Pòrtic nord de Chartres Timpà Mainell o Trencallums (parteluz) Arquivoltes Brancals (jambas en derrame)
  121. 128. Catedral de Chartres
  122. 129. Catedral de Reims <ul><li>La catedral de Reims  </li></ul><ul><li>És un dels més brillants exemplars de tot l’estil. </li></ul><ul><li>La nau central es més baixa que la de Chartres , però el conjunt és molt major . </li></ul><ul><li>El més bell és l’ esplèndida façana, que segueix l’ esquema de París . </li></ul><ul><li>Amb la finalitat d’accentuar la profunditat de tots els pòrtics estan ressaltats del plànol principal . </li></ul>
  123. 130. Catedral de Reims
  124. 131. Catedrals de Reims Catedrals de Laon
  125. 132. Catedral de Reims (s.XIII) Tres pòrtics. El central és més ample i alt. Rosetó central Torres Elements de la façana principal (Oest) Galeria
  126. 133. <ul><li>Sentit de verticalitat aconseguit per: </li></ul><ul><ul><li>Arcs apuntats portades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gablets. </li></ul></ul><ul><ul><li>Torres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Finestres geminades . </li></ul></ul>
  127. 134. Catedral d’Amiens  Té una façana que segueix l’esquema de la de París .
  128. 135. CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS
  129. 136. Catedral d’Amiens
  130. 137. CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS <ul><li>Té planta de creu llatina , amb 3 naus , també 3 en el transsepte , nau central més elevada, i absis amb 7 capelles radials. </li></ul>
  131. 138. Catedral d’Amiens
  132. 139. L’ alçat interior té 3 pisos , primer d’ arcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres . Té volta de tercelets en el creuer . Catedral d’Amiens
  133. 141. <ul><li>En la façana principal s’obrin 3 portes molt atrompetades , separades per pilastres, i molt decorades amb escultures ; a sobre una galeria que es correspon amb la de l’interior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa . </li></ul>AMIENS EXTERIOR
  134. 142. AMIENS EXTERIOR <ul><li>A l’exterior empra arcbotants , per la qual cosa adquireix major elevació i es poden obrir grans finestrals , fins i tot, en el trifori . </li></ul><ul><li>Destaca, en el creuer la rosassa denominada “ El finestral de foc ”. </li></ul>
  135. 143. Catedral d’Amiens
  136. 144. Laberint Catedral d’Amiens
  137. 145. 3. Gòtic radiant, decoratiu i manierista (s. XIV) <ul><li>A partir de la segona ½ del s. XIII hi ha poc avenços tècnics i estructurals. </li></ul><ul><li>L’alçada ja no és el principal objectiu. </li></ul><ul><li>La desmaterializació del mur comença a ser evident . </li></ul>
  138. 146. Fases (4 segles, ritmes diversos) <ul><li>2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial . </li></ul><ul><li>- 1res catedrals Île France: Abadia de Saint Denis , Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París. </li></ul><ul><li>- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques). </li></ul><ul><li>S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple . </li></ul><ul><li>- Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens. </li></ul><ul><li>S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa. </li></ul><ul><li>- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de París. </li></ul><ul><li>- Variació gòtic meridional o llevantí. </li></ul><ul><li>S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). </li></ul><ul><li>- Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaça en altura als peus de la nau. Diferències. </li></ul><ul><li>- Gòtic flamboyant (França). La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme). </li></ul><ul><li>- Gòtic perpendicular (Anglaterra). </li></ul><ul><li>- Flamíger o isabelí (Castella). </li></ul><ul><li>- Manuelí (Portugal). </li></ul>
  139. 147. Sainte-chapelle, París
  140. 148. Sainte-Chapelle París <ul><li>Construïda en un temps record (1242-1248) per ordre del rei Lluís IX , futur Sant Lluís de França, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies , molt preuades de la Cristiandat, referents a la Passió de Crist: la corona d'espines i un tros de la creu . És un enorme reliquiari. </li></ul><ul><li>Precisament Sainte-Chapelle vol dir “ Capella Santa ”, també fou la Capella Reial de l’Île de la Cité, en el centre de París. </li></ul><ul><li>L’aspecte exterior no aparenta la grandiositat interior. Edificació gòtica petita, de finestres allargades , coronada per una agulla del segle XIX . </li></ul>
  141. 149. <ul><li>HISTÒRIA: </li></ul><ul><li>Relíquies comprades pel rei a l’ emperador de Constantinoble , i dutes a França el 1241 (la corona d’espines, part de la creu, el ferro de la llança, el sudari i altres relíquies del martiri de Crist). </li></ul><ul><li>El rei va anar a rebre-les i va entrar descalç a París . Les va dipositar, provisionalment, a la capella de sant Nicolau . </li></ul><ul><li>L’any següent començaria la construcció d’una capella digna d’aquest TRESOR : la Saint-Chapelle ( 1242-48 ). </li></ul>Sainte-chapelle, París
  142. 150. Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial , és una capella gòtica de petites dimensions , en un estil de gran puresa , considerada un dels màxims exponents del gòtic “rayonnant ”. Obra mestra concebuda com un preciós joier . En el centre de l’absis es troba un imponent reliquiari de plata i or.
  143. 151. <ul><li>El projecte , probablement, de Pierre de Montreuil (Nôtre-Dame, Saint Denis). </li></ul><ul><li>Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra fistonejada , i l'excel·lent restauració dels murs i de les columnes , feta per Eugène Viollet-le-Duc amb Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a l'edifici . </li></ul>Sainte-Chapelle
  144. 152. La capella inferior <ul><li>La capella baixa , dedicada a la Verge, suporta la capella alta (o superior). </li></ul><ul><li>El sostre, sostingut per infinitat de columnes massisses , aguanta el pes de tot l'edifici; es va construir per la seva utilitat funcional i arquitectònica: permet alleujar al màxim la construcció de la capella alta, i suportar-ne tot el pes. </li></ul><ul><li>D’altura relativament baixa, 6’60 m (part més elevada), dóna la impressió d’entrar en una cripta. </li></ul><ul><li>Té planta de saló, 3 naus ; la del centre més gran, i amb una gran riquesa de decoració policromada ( summament colorista ). El sostre de color daurat i blau . </li></ul><ul><li>Se superposen dues capelles , la inferior accessible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior per a la cort del rei. </li></ul><ul><li>En principi, no es podia accedir a la capella alta més que per mitjà de les galeries superiors del palau, no es va contemplar construir una escala exterior, s’accedeix per una petita de caragol . </li></ul>
  145. 153. La capella superior <ul><li>Alta i esmolada silueta ( 20 m d’alt ), capella estreta , d’una sola nau , i coberta amb volta, que sembla lleugera donada l’esveltesa de les curtes columnes. </li></ul><ul><li>Sobre cada pilastra s'aixeca l'estàtua d'un apòstol . </li></ul><ul><li>Les parets van ser suprimides i reemplaçades per uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15 vidrieres), que van gairebé des del terra fins a l’arrencada de les voltes , i ocupen la totalitat de l'espai, donant lloc a superfícies cristallades, por on es filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de columnes de gran finesa (15), fins a un sostre policromat, en blau, amb estrelles . </li></ul><ul><li>Les vidrieres amb escenes religioses , recorden el rei David o el rei Salomó, personatges situats a prop del rei francès. </li></ul><ul><li>Constitueixen un conjunt homogeni; els colors dominants són el vermell i el blau , que donen a la capella un colorit espectacular. Surts de l’escala obscura…, i una llum de tonalitats irreals t’envaeix . Al teu voltant les vidrieres més antigues de la CITÉ ( bona part del s. XIII ). </li></ul>
  146. 154. <ul><li>Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample , estan dividides per quatre ogives , damunt de les quals hi ha una rosassa de 6 lòbuls i 2 quadri lòbuls (element en forma de trèvol de quatre fulles). Les finestres de l’absis , de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample , només tenen dues ogives i 3 tri lòbuls-trevolat (element en forma de trèvol). </li></ul>
  147. 155. La Rosassa <ul><li>La rosassa (al costat sud), de 9 metres de diàmetre , representa l‘ Apocalipsi . </li></ul><ul><li>Aquesta rosassa, les 15 vidrieres , i les escultures dels apòstols condensen l’art en molt pocs metres quadrats, enlluernant l’espectador . </li></ul>
  148. 156. Sainte-Chapelle <ul><li>Les escenes de les vidrieres representen: </li></ul><ul><li>- el Gènesi </li></ul><ul><li>- l‘Èxode </li></ul><ul><li>- el Llibre dels Noms </li></ul><ul><li>- el Llibre de Josuè </li></ul><ul><li>- el Llibre dels Jutges </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Isaïes </li></ul><ul><li>La capella inferior: </li></ul><ul><li>- Joan l'Evangelista i la infància de Crist </li></ul><ul><li>- la Passió </li></ul><ul><li>- la vida de Sant Joan Baptista </li></ul><ul><li>- el Llibre de Daniel </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Ezequiel </li></ul><ul><li>- el Llibre de Jeremies </li></ul><ul><li>- el Llibre de Tobies </li></ul><ul><li>- els Llibres de Judit i de Job </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Ester </li></ul><ul><li>- els Llibres dels Reis </li></ul><ul><li>- la història de les relíquies de la Passió </li></ul>
  149. 157. Sainte-Chapelle <ul><li>Dos incendis (1630 i 1776). </li></ul><ul><li>Vitralls , capella baixa, destruïts per crescuda del Sena en 1690. </li></ul><ul><li>Revolució : desapareixen estàtues , mobiliari capella, tresors, i el reliquiari retirat per ser fos. </li></ul><ul><li>Corona d’espines salvada i enviada a Nôtre-Dame . Perd, així, la seva funció (1803) original, convertida en arxiu. </li></ul><ul><li>Restaurada (1840-1868): Felix Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile Boeswillwald, aconsellats per Viollet-le-Duc (Nôtre-Dame). </li></ul><ul><li>2/3 del vitralls, capella alta , són els originals : CONJUNT MÉS COMPLET DEL VITRALL DEL SEGLE XIII. </li></ul>VICISSITUDS DE LA HISTÒRIA
  150. 158. <ul><li>  </li></ul><ul><li>La planta de la catedral gòtica és normalment basilical amb transsepte (nau transversal a la principal), que pot sobresortir o no. </li></ul><ul><li>També és freqüent la creu llatina , però amb el transsepte més centrat que a les esglésies romàniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor . </li></ul>Reims Amiens Chartres Laon Plantes de catedrals franceses
  151. 159. Anglaterra <ul><li>Parteix del gòtic francès. </li></ul><ul><li>S. XIV – Enfrontament amb França: Guerra dels 100 anys. </li></ul><ul><li>Desenvolupa un llenguatge constructiu independent. </li></ul><ul><li>Façanes caòtiques. </li></ul><ul><li>Horitzontalitat. </li></ul><ul><li>Multiplicació dels nervis de les voltes (ventall). </li></ul><ul><li>Doble transsepte. </li></ul>
  152. 160. Catedral de Wells
  153. 161. Anglaterra
  154. 162. <ul><li>Un dels exemples més destacats de l’anomenat “Early English” , és a dir, del protogòtic anglès , on s’uneixen les noves influències del gòtic francès i les tradicions anglo-normandes . </li></ul><ul><li>En les parts realitzades a finals del segle XIII, la catedral presenta algunes de les característiques del denominat &quot;decorated style“ com, per exemple, l’emmarcament dels arcs del creuer. </li></ul>Catedral de Wells
  155. 163. Catedral de Wells
  156. 164. Catedral de Wells
  157. 166. Itàlia <ul><li>El gòtic italià guarda unes proporcions clàssiques , reminiscències de l’art heretat de grecs i romans , i que de vegades s’oposa a les característiques del gòtic clàssic francès. </li></ul><ul><li>Predomina la nau única amb tendència a unificar l’espai i aconseguint la dimensió de l’espai- saló (naus mateixa alçada). </li></ul><ul><li>Les vidrieres perden terreny en favor de la decoració mural pintada al fresc . </li></ul><ul><li>Se cerca una estètica clàssica d’equilibri més a la mesura de l’home i no tan transcendental i metafísica. </li></ul>
  158. 167. Característiques principals: <ul><li>Classicisme. </li></ul><ul><li>Absència arcbotants. </li></ul><ul><li>Finestrals petits. </li></ul><ul><li>Policromia. </li></ul>
  159. 169. 4. Gòtic flamíger (s. XIV) Durant el segle XIV les guerres assolen el país , no n’hi ha innovacions tècniques , cosa que es vol compensar amb una major decoració, però no s’emprenen nous programes constructius , i la construcció se centra en els usos civils . Posteriorment, el segle XV va donar pas a la característica decoració exuberant del gòtic flamíger , anomenat així perquè la decoració , de forma sinuosa , recorda les flames del foc , la qual cosa incrementa la sensació d’un gran carregament ornamental . És una època de canvis, d’inestabilitat i res n’hi ha més inestable que el moviment d’una flama.
  160. 170. Catedral de Rouen
  161. 171. Catedral de Rouen Claude-Oscar Monet
  162. 172. Bibliografia <ul><li>M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa </li></ul><ul><li>Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe </li></ul><ul><li>Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/landa </li></ul><ul><li>P érez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). </li></ul><ul><li> www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li>www.enciclopedia.cat </li></ul>
  163. 173. Fi de l’edat mitjana <ul><li>Caiguda de Constantinoble , 1453 . </li></ul><ul><li>Renaixement italià . </li></ul>
  164. 174. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

×