Arquitectura Cinquecento
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Arquitectura Cinquecento

on

  • 4,081 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,081
Views on SlideShare
3,859
Embed Views
222

Actions

Likes
1
Downloads
159
Comments
0

6 Embeds 222

http://agora.educat1x1.cat 164
http://www.iesramonllull.net 37
http://agora.xtec.cat 10
http://www.slideshare.net 8
http://www.xtec.cat 2
http://irbprat.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Arquitectura Cinquecento Arquitectura Cinquecento Presentation Transcript

  • Art del Renaixement ARQUITECTURA CINQUECENTO
  • Arquitectura Cinquecento MIQUEL ÀNGEL CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ
  • CINQUECENTO (SEGLE XVI, ALT RENAIXEMENT) CONTEXT HISTÒRIC
    • Itàlia és el principal focus artístic d’Europa, però després de la presa de Milà pels francesos (1499) i del període de Savonarola a Florència (1494-1498), la capitalitat de l’art passa, el segle XVI, a la Roma papal (centre polític, econòmic i artístic, lloc idoni perquè els artistes puguin desenvolupar els seus projectes) i Venècia serà el centre pictòric.
    • Intervenció militar i política de les grans potències de l’època: França i Espanya (saco de Roma, 1527).
    • Ruptura de l’Eglésia Catòlica (Reforma protestant i guerres de religió).
    • Inici de la Contrareforma (Concili de Trento, 1545-63).
    • Decadència relativa d’algunes Repúbliques italianes (Florència). Florència continua essent el bressol de grans artistes: Leonardo o Miquel Àngel, però no tindrà la primacia artística.
    • Recuperació política del Papat: e ls papes succesius (Pau II, Sixt IV, Juli II, Lleó X, Clement VII, Sixt V) esdevenen els nous mecenes.
  • Característiques Cinquecento
    • Es manté l’interès per l’Antiguitat clàssica (estudi sistemàtic de restes arqueològiques) i es descobreix el grup escultòric del Laocoont.
    • S’estudia Vitrubi i se’l compara amb els nous plantejaments artístics.
    • Continua l’antropocentrisme, sobretot a arquitectura i escultura, i es tendeix cap a la monumentalitat (propaganda de la Fe catòlica).
    • Obra d’art concebuda com a forma d’exploració científica dels elements que hi intervenen (Leonardo da Vinci és fonamental en aquest aspecte).
    • Revalorització de l’artista que augmenta la seva cotització i la de la seva obra d’art.
    • Sistematització de l’ensenyament i l’aprenentatge artístic en els tallers (futures acadèmies d’Art).
  • Característiques Cinquecento
    • MÀXIMA PLENITUD: 1500-1520. ALT RENAIXEMENT (1500-1527).
    • ARQUITECTURA: Bramante, Miquel Àngel i Palladio
      • E s sacrifica el decorativisme del període anterior, cercant racionalitzar les formes arquitectòniques, i es centren en l’estructura de l’edifici (l’ornamentació té un caràcter secundari).
      • Concepció de les construccions com un tot unitari en què l’harmonia i l’equilibri triomfen plenament.
      • S’introdueixen els volums i s’abandona l’horitzontalitat pròpia del Quattrocento.
    • ESCULTURA. S’introdueixen nous valors:
      • Grandiositat i monumentalitat (Miquel Àngel).
    • PINTURA
      • Equilibri i harmonia (Leonardo da Vinci, Rafael i Miquel Àngel).
    • En 1525 es comencen a abandonar l’equilibri i l’harmonia clàssics.
    • Les composicions perden simetria, proporció i serenitat renaixentistes.
    • Es centra l’atenció més en el decorativisme que en l’estructura formal de l’obra.
    • Això anuncia la crisi del Renaixement i l’inici del MANIERISME (la resta de segle XVI, època posterior als grans mestres de l’Alt Renaixement).
  • TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES DEL CINQUECENTO
    • El temple:
      • Planta centralitzada coberta amb una cúpula. La més utilitzada pel seu simbolisme: la unió del quadrat de la planta (que representava la Terra) i del cercle de la cúpula (el cel).
      • De creu llatina: Simbolitzava la creu de Crist i s'adaptava millor al culte catòlic. Potenciada per la Contrareforma i difosa pels jesuïtes. El creuer es cobria amb una cúpula.
    • El palau urbà:
      • Arqueres a un pati quadrat.
      • Es cerca la monumentalitat, que du a la construcció d'imponents façanes, però sense deixar de mostrar l'harmonia entre tots els seus elements i aquests elements amb el conjunt.
    • La vil·la:
      • Adquireix gran importància; trobem el seu precedent en les vil·les del món romà, dissenyades per al control per part del terratinent de la seva explotació agrària.
      • En el segle XVI es van convertir en cases campestres per al descans.
      • Eren de menors dimensions que els palaus, però també es cerca la monumentalitat.
  • ARQUITECTURA CINQUECENTO
  • Cinquecento: Segle XVI
    • Arquitectura :
        • Bramante : San Pietro in Montorio ( FITXA 73 )
        • Miquel Àngel : Cúpula de Sant Pere del Vaticà ( FITXA 74 )
        • Palladio: Vil·la Capra o la Rotonda ( FITXA 75 )
    • Escultura
        • Miquel Àngel
    • Pintura
      • Florència-Roma
        • Leonardo da Vinci
        • Miquel Àngel
        • Rafael Sanzio
      • Venècia
        • Giorgione
        • Ticià
        • Tintoretto
        • Veronès
  • Alguns elements de l’arquitectura del Cinquecento Cúpula amb cassetons i tipus de frontons.
  • Arquitectura
    • Bramante
      • Basílica de Sant Pere
    • Miquel Àngel
      • Cúpula de la Basílica de Sant Pere
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514)
    • És considerat el creador de l’arquitectura de l’Alt Renaixement. Segons Palladio, Bramante va treure a la llum l’arquitectura oblidada des de l’Antiguitat.
    • Interessat per la geometria, la perspectiva i la simplicitat, que caracteritzaran l’arquitectura del segle XVI. Màxim exponent del classicisme arquitectònic.
    • Nascut a prop d’Urbino, coneix l’obra d’Alberti a Màntua i es veurà influït.
    • Es va formar a Llombardia. Dues etapes de la seva obra:
    1) LLOMBARDIA . A partir de 1479 treballa a Milà (coincidint amb l’estada de Miquel Àngel), on reconstrueix les esglésies de Santa Maria presso San Satiro i Santa Maria delle Grazie (profusa decoració). L’any 1499 els francesos ocupen Milà. 2) ROMA . Impressionat per la grandiositat de les restes romanes es trasllada a Roma, atret pel mecenatge papal i les obres en marxa de la Ciutat Eterna. Allí desenvolupa la seva obra de maduresa, abandona qualsevol tipus d’ornamentació i se centra en l’estructura de l’edifici, realitza dues obres importants: San Pietro in Montorio i el projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
    • Superintendent general de les construccions papals, el papa Juli II li va encarregar el projecte per a la nova Basílica de Sant Pere; va projectar la unió dels palaus vaticans amb la vil·la d’Inocenci VIII a través del pati del Belvedere, i va començar els treballs del nou Sant Pere, de planta centralitzada de creu grega, amb una immensa cúpula.
    • Tot i que no va concloure la majoria dels seus edificis i aquestos van patir transformacions importants, després la seva mort, la seva influència va ser extraordinària i Sant Pere l’obra de referència del segle XVI, doncs va encapçalar un taller on es formaren alguns dels majors artistes del seu temps: Rafael Sanzio, Peruzzi, Antonio da Sangallo el Jove, Sansovino, que convertiren Roma en una gran capital artística i monumental.
    DONATO BRAMANTE (1444-1514)
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502, FITXA 73 ) Cànon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Vesta romans, en el tholos grec i en els Martyria paleocristians. FITXA 73 Títol: San Pietro in Montorio Autor: Donato Bramante Tipologia: Edifici commemoratiu religiós Cronologia: 1502 Estil: Renaixement Cinquecento Localització: Turó del Janicle, al claustre de l’antic convent de San Pietro in Montorio, Roma
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502)
    • Petit temple votiu, edificat on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als ornaments i accentua la simple estructura i els valors formals.
    • Aquest templet és considerat l’exemple més acurat de classicisme bramantià i, a més, no ha patit transformacions ni afegits, cosa per la qual ha esdevingut una obra modèlica, un manifest de l’estil de la nova època del racionalisme renaixentista.
  • Donato Bramante . San Pietro in Montorio. 1502. Roma
    • Finançat pels Reis Catòlics com a monument commemoratiu del martiri de Sant Pere i en agraïment d’haver tingut descendència masculina.
    • L’edifici consta d’una petita cel·la de planta circular per l’oficiant i els seus acòlits, té 4 metres de diàmetre i permet allotjar un altar, però no aplegar fidels per a les cerimònies (mateixa funció temples antics). La cel·la envolta el forat obert de la roca, on la tradició cristiana situa la crucifixió del primer Papa. El cercle, símbol de perfecció còsmica, té aquí un protagonisme total.
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502)
    • D’una gran innovació és situar el templet sobre un crepidoma circular, de tres graons, i un podi perimetral, que li proporciona una major alçada i contribueix a fer-lo més monumental; a més, la continuïtat del podi es trenca amb tres graons en l’intercolumni que dóna accés a la porta.
    • Una altra innovació destacable és superposar o coronat la cel·la circular amb una cúpula amb llanternó, cosa que introdueix Bramante respecte dels models antics.
  • San Pietro in Montorio
    • La cel·la circular està envoltada per una columnata períptera de 16 columnes toscanes de granit, que suporta un entaulament dòric amb un fris ornat de tríglifs i mètopes, coronat per una balaustrada de petites i delicades columnetes.
  • Detalls exteriors i de l’interior del tambor
    • El mur interior circular de la cel·la s’articula a base de pilastres que es correponen amb les columnes del pòrtic, així com en l’alternança de les 4 obertures: fornícules cobertes per semicúpules en forma de petxines i finestres llindades (ni havia els 4 Evangelistes).
    • El mur interior té una alçada major que la columnata, de manera que el segon pis actua com a tambor de la cúpula de mitja esfera.
    • El conjunt es completa amb un tambor, que alterna fornícules amb nínxols rectangulars i una cúpula semi esfèrica, que tan sols insinua els nervis, coronada per una llanterna cega.
    • Combinació harmònica d’elements arquitravats i voltats romans.
    • Temple sobri i auster a nivell de decoració, mostra formes arquitectòniques clàssiques, pures i clares. Configurat com un conjunt unitari i tractat com si fos una escultura.
    • Grandiosa monumentalitat, malgrat les seves petites dimensions. Les seves formes varen tenir una gran difusió per tot Europa .
    Donato Bramante San Pietro in Montorio (1502, Roma)
    • Vista interior de la cúpula i de la cel·la de Sant Pietro in Montorio
    • De planta circular i una sola cel·la, presenta simetria central.
    • En el seu projecte, el templete se situava en el centre d’un claustre circular i concèntric, envoltat d’un deambulatori columnata, un corredor anular descobert, que no es va arribar a construir mai, per acollir fidels.
    DONATO BRAMANTE TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502)
    • Estudiant Da Vinci, Vitrubi, Brunelleschi…, Bramante resumirà, magistralment, els valors grecoromans. San Pietro serà el model, a escala, de la que podia haver estat, més tard, la seva gran obra: Sant Pere del Vaticà, fins influenciar a Saint Paul de Londres (segle XVIII).
  • Bramante San Pietro in Montorio
    • Sebastiano Serlio (1537) i Andrea Palladio (1570) reprodueixen la planta i l’alçat, en els seus llibres dedicats a arquitectura, i consideren Sant Pietro la realització més classicista de totes les de la seva època.
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) TEMPIETTO DI SAN PIETRO IN MONTORIO (ROMA, 1502)
    • ICONOGRAFIA :
    • Forma circular: el Món, la realitat del Cosmos, la nova Jerusalem.
    • 1ª vegada que un entaulament disposa de mètopes amb liturgia cristiana = el calzes i la patena.
    • 1r cos templet: la Cripta = 1ª església romana de les catacumbes.
    • 2n cos: la Capella = l’església militant.
    • 3r cos: la cúpula = església triomfant, la Glòria del Cel.
  • Donato Bramante (1444-1514) Altres projectes a Milà i Roma
    • Santa Maria presso San Satiro (Milà, 1480.
    • Construcció de Santa Maria de la Pau (Roma, 1500).
    • Ampliació del Palau del Vaticà (1506): Pati de Belvedere (1503) i Pati de Sant Dàmas, Roma.
    • Construcció del Cor de Santa Maria del Pòpolo (Roma, 1505).
    • Traçat de les avingudes que voregen el Tíber, Roma.
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-1499) Planta i secció longitudinal. La primera gran obra és, encara, de finals del Quattrocento.
    • DONATO BRAMANTE (1444-1514) Santa Maria de les Gràcies de Milà (1493-1499)
  • Donato Bramante (1444-1514) Capçalera de Santa Maria de les Gràcies (Milà) L’absis és un gran cub amb cúpula.
  • Vista de capçalera i cúpula Donato Bramante (1444-1514) Capçalera de Santa Maria de les Gràcies (Milà)
  • Interior de la cúpula Exterior de la cúpula Donato Bramante (1444-1514) Cúpula de Santa Maria de les Gràcies (Milà)
  • Donato Bramante (1444-1514) Claustre de Santa Maria de les Gràcies (Milà)
  • Donato Bramante (1444-1514) Altar de Santa Maria de l’església de Sant Sàtir (Milà)
  • Donato Bramante (1444-1514) a Roma Santa Maria de la Pau (façana i claustre) i Pati de Sant Dàmas del Vaticà
    • Planta baixa de Santa Maria de la Pau: Pòrtic amb una galeria d’arcs de mig punt, que repeteixen el mòdul, i d’una gran simplificació de les formes; els arcs flanquejats per pilastres, combinant el sistema arquitravat i voltat (d’influència romana).
  • Donato Bramante (1444-1514) a Roma Santa Maria de la Pau (claustre)
    • Un entaulament separa la planta baixa del primer pis, del que arranquen columnes i pilars.
    • Superposició d’ordres com en la Roma clàssica.
    • Utilització del marbre (material noble). El claustre es caracteritza per l’harmonia, la simetria i l’equilibri.
  • Donato Bramante (1444-1514) Projecte de la nova Basílica de Sant Pere (1506) Va ser un encàrrec del papa Juli II. S’havia de destruir l’antiga, la qual cosa provocà polèmica i oposició.
    • El seu projecte va ser modificat, posteriorment, per Miquel Àngel.
    • Va dissenyar una planta central, de creu grega inscrita en un quadrat, amb àbsis semicirculars als 4 braços i una gran cúpula central (fruit de la fascinació pel Panteó i la de Brunelleschi), i espais intermedis amb quatre cúpules de quart d’esfera i torres en els angles.
    • Cercava un equilibri de formes circulars i quadrades, i volia utilitzar com a material constructiu el ciment.
    • Després d’ell s’encarregaran de les obres Rafaello i Sangallo.
  • Donato Bramante (1444-1514) Projecte de la nova Basílica de Sant Pere (1506-1514) Planta Maqueta de la planta
  • Basílica de Sant Pere del Vaticà Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo Bernini
  • Basílica de Sant Pere del Vaticà Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo Bernini
    • Obra gegantina que va fer que les obres anessin molt lentes.
    • RAFAEL és continuador del classicisme del seu mestre, tot i que va rectificar el projecte en una planta basilical que inclouria, a la capçalera, el projecte de Bramante.
    Planta de MIQUEL ÀNGEL
    • Planta modificada en el XVII per Maderno, que va afegir un cos longitudinal (1607) i convertir en basilical.
    • Autor, també, de la façana.
    Planta de BRAMANTE
    • PERUZZI i SANGALLO, seguirien l’obra.
    • MIQUEL ÀNGEL és l’autor de la cúpula
    Planta de MADERNO
  • Rafaello Sanzio (Urbino, 1483-Roma, 1520) com a arquitecte Vil·la Madama
  • MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI MICHELANGELO (1475-1564)
    • Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys. Gran
    • humanista, que domina i practica les tres arts majors,
    • però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal
    • artístic serà realitzar una sìntesi total de totes les
    • arts a partir del pensament neoplatònic.
    • El divino Michelangelo fou l’artista més famós i
    • estimat del Renaixement. Amb ell l’arquitectura
    • clàssica del Cinquecento arriba a la seva màxima expressió i es pot dir que és l’iniciador del MANIERISME en arquitectura.
    • Usa els elements del més pur classicisme, conservant els sistemes de proporcions, però cuidant de destacar de forma molt evident les línies constructives, bé mitjançant la policromia (color gris) o bé amb el joc i contrast de les masses. Per tant, l a seva obra arquitectònica centra l’atenció en el joc dels volums, i trenca amb l’equilibri i l’harmonia de la tendència clàssica. Es tracta d’afermar la llibertat individual de l’artista enfront de l’objectivitat absoluta de l’ideal de l’Alt renaixement, d’escapar del cànon clàssic i, en lloc de l’equilibri harmònic, cercar l’efecte decoratiu sorprenent, el detall d’ingeni, la “maniera” pròpia d’utilitzar els elements del llenguatge clàssic.
  • MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI MICHELANGELO (1475-1564) OBRES
    • A Florència va dissenyar la façana de l’església de
    • Sant Llorenç i la capella dels Mèdici .
    • El seu gran encàrrec va ser la construcció de la
    • cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà , a Roma, encarregada pel papa Juli II.
    • Entre els anys 1524 i 1527 va realitzar la Biblioteca Laurenziana a Florència, on va col·locar en un espai molt reduït, un ampli repertori de motius arquitectònics clàssics.
    • A Roma va dur a terme una part del Palazzo Farnese (iniciat per Antoni da Sangallo) i va dissenyar el 1546 la plaça del Campidoglio de la mateixa ciutat, en forma de trapezi i envoltada de palaus.
  • Façana de Sant Llorenç Capella dels Mèdici Cúpula Basílica de Sant Pere del Vaticà Biblioteca Laurentiana Palazzo Farnese Plaça del Campidoglio MICHELANGELO (1475-1564)
  • MICHELANGELO (1475-1564) Façana de Sant llorenç, Florència
    • MICHELANGELO (1475-1564)
    • Església de Sant Lorenç
    • Panoràmica de la cúpula de la capella dei Principi (domina tot el complex)
    • La Sagrestia Nuova (Sagristia Nova) va ser dissenyada per Miquel Àngel. La Capella dei Principi (Capella dels prínceps) dels segles XVI i XVII, està totalment coberta amb un revestiment de marbre pintat, incrustat amb pedra dura .
    • La Basílica de Sant Llorenç de Florència comprèn dues estructures afegides al disseny original de Brunelleschi, actualment és un museu estatal de Florència i lloc de sepultura de la família Mèdici.
  • MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova o Capella funerària dels Mèdici (1524) Església de Sant Llorenç de Florència
    • Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al regne de l’esperit després de la mort.
    • Les pilastres divideixen el mur en sentit vertical i sostenen un arquitrau a l’alçada de les impostes de l’arc, que culmina l’espai central de cada mur.
    • El tractament de les finestres i dels níxols, destinats a les estàtues, trenquen amb l’ortodòxia clàssica (escultura).
  • MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç de Florència Exterior i interior de la Cúpula, d’estil romà amb cassetons.
    • Vista des de l’exterior.
    • Ocupa un espai simètric al de la Sagristia Vella de Brunelleschi.
    • És una construcció cúbica coberta amb cúpula de mitja esfera.
    MICHELANGELO (1475-1564) Sagristia Nova (Capella dels Mèdici, 1524) Església de Sant Llorenç, Florència
  • Miquel Àngel (1475-1564) a Florència Escala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana (1530) San Lorenzo de Florència .
    • Encàrregada pel papa Climent VII i realitzada el 1530.
    • Es substitueix la serenitat per la tensió.
    • És una interpretació molt personal i dramàtica dels elements clàssics (semicolumnes sobre mènsules corbades).
    • Miquel Àngel (1475-1564) a Florència Escala i vestíbul de la Biblioteca Laurenziana (1530) San Lorenzo de Florència
    • Secció i planta del vestíbul i de la sala de lectura
    • Magnífic exemple de la unió entre estructura i decoració.
    • La sobredimensió del vestíbul respecte de la planta fa que escala i vestíbul adquereixin una presència impressionant.
    • Tram central de l'escala d'accés
    • Detalls del vestíbul
    • A la petita i alta antesala destaca el tractament mural de columnes aparellades i enfonsades, que descansen sobre mènsules corbades i finestres cegues, sense cap funció estructural.
    • L’escala (1530), amb la introducció de la forma corba al tram central, avança les solucions dinàmiques del Barroc.
    • Tal vegada sigui l’obra en què més clarament es manifesta el gust per les solucions personals i subjectives que caracteritzen el Manierisme.
  • MICHELANGELO BUONARROTTI (1475-1564) a Florència Biblioteca Laurenziana, San Lorenzo (sala de lectura, 1530)
    • La sala de lectures és un espai diàfan, de coberta plana amb cassetons.
    • Els murs presenten pilastres entre les quals s’obren les finestres que il·luminen els púpitres de lectura.
    • Miquel Àngel resol satisfactòriament el tipus d’edifici per a una biblioteca, per al qual no n’hi havia una tipologia definida.
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Sant Pere del Vaticà (1546, FITXA 74 ) Comparació entre la planta de Sant Pere de Bramante i la de Miquel Àngel
    • L’obra arquitectònica més important del geni florentí va ser la continuació de les obres de Sant Pere del Vaticà.
    • El 1546, quan ja té 71 anys, se’n fa càrrec, després de Rafaello Sanzio i Antoni da Sangallo.
    • Bramante havia projectat una planta de creu grega, i Rafaello entre basilical i central.
    • Miquel Àngel torna a la creu grega de Bramante, però elimina el deambulatori circular, els braços externs cruciformes i les quatre torres.
  • Donato Bramante (1444-1514) Projecte de la nova Basílica de Sant Pere (1506-1514) Dibuix de la maqueta de la planta Planta
    • Obra gegantina que va fer que les obres anessin molt lentes.
    • RAFAEL és continuador del classicisme del seu mestre, tot i que va rectificar el projecte en una planta basilical que inclouria, a la capçalera, el projecte de Bramante.
    Planta de MIQUEL ÀNGEL
    • Planta modificada en el XVII per Maderno, que va afegir un cos longitudinal (1607) i convertir en basilical.
    • Autor, també, de la façana.
    Planta de BRAMANTE
    • PERUZZI i SANGALLO, seguirien l’obra.
    • MIQUEL ÀNGEL torna a la planta central de BRAMANTE i la cúpula és la seva gran aportació.
    Planta de MADERNO
  • Projectes de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta) Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno (façana) i la plaça de Gian Lorenzo Bernini
  • Etapes constructives de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta) Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Peruzzi, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti
  • Etapes constructives de la Basílica de Sant Pere del Vaticà (planta segle XVI) Donato Bramante, Rafaello Sanzio i Miquel Àngel Buonarroti
  • MIQUEL ÀNGEL (1475-1564) a Roma Cúpula de Sant Pere del Vaticà
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Sant Pere del Vaticà
    • Realitza la CAPÇALERA exterior (àbsis recorregut per pilastres apariades gegantines, fornícules amb frontons triangulars i corbats) i la CÚPULA.
    • Miquel Àngel suprimeix del projecte de Bramante l’anella amb columnes, donant-li un perfil més elevat, i convertint la cúpula, en suprimir les torres, en l’element més expressiu de la construcció.
    Donato Bramante (1444-1514) Projecte de cúpula de la nova Basílica de Sant Pere (1506-1514)
  • Donato Bramante (1444-1514) Projecte de la nova Basílica de Sant Pere (1506-1514) Planta Maqueta de la planta
    • Disseny d’Antoni da Sangallo
    • Inspirada en Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi.
    • S’aixeca sobre un tambor amb monumentals columnes aparellades i adossades sobre pilastres, que li donen sensació de verticalitat.
    • El seu aspecte exterior, amb enormes pilastres corínties, perd l’austeritat del segle XV.
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Cúpula de Sant Pere del Vaticà
    • Les dobles columnes monumentals del tambor es perllonguen mitjançant els nervis de la cúpula, que connecten visualment amb les columnetes de la llanterna.
    • Es converteix en el model de la majoria de les que s’aixequen en els segles XVI i següents. Fou motiu d’inspiració per a les cúpules barroques, i influirà tant en arquitectura civil com religiosa.
  • TAMBOR O COS DE LLUM MAQUETA DE L’ESTRUCTURA DE LA CÚPULA
    • Doble closca.
  • MAQUETA DEL CONJUNT DE LA BASÍLICA DE SANT PERE DEL VATICÀ
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Cúpula de Sant Pere del Vaticà
    • Exterior i interior (baldaquí).
    • A l’interior decorada a base de mosaics.
    • Els 4 enormes pilars axamfranats de sustent, la nítida corba de les petxines i la semiesfera de la cúpula creen un espai magnífic i grandiós.
    Michelangelo (1475-1564) a Roma Cúpula de Sant Pere del Vaticà
    • Cúpula finalitzada per Giacomo della Porta i Fontana (1590).
  • Miquel Àngel Buonarrotti Sant Pere del Vaticà Roma, segle XVI (capçalera)
    • La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno.
    • En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno.
    Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc)
    • La mentalitat Contrareformista farà canviar la planta de centralitzada a basilical i de 3 naus (seguint el model de la del Gesú de Vignola).
    • Fou un cop fort al concepte estètic del Renaixement, perquè la cúpula quedava relegada a un pla posterior.
    • La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.
    • Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa (horitzontal), per deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó que es desplaça al fons.
    • Façana de Carlo Maderno
    • Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no obert, sinó tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra mestra).
    • Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, sense concordança amb el cos de l’església.
    • Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que emmarquen les tres portes i la zona central, coronada per un frontó que conjuga un àtic rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no pertorbar la visió de la cúpula.
    • Interior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà de Giovanni Paolo Pannini.
    • La multiplicidad d’espais que suposa la planta basilical, casi desapareix a favor de l’espai visual únic de l’enorme nau central, que es desenvolupa amb tota grandesa a costa de les laterals i de les seves capelles corresponents.
    • Nau mirant cap al presbiteri i Baldaquí de Gian Lorenzo Bernini .
    • Va cuidar molt que la part nova tingués continuïtat amb el nucli ja construït, emprant en els tres trams nous de les naus, els mateixos elements que en els braços del creuer: arcs flanquejats per dobles pilastres corínties i voltes de canó contínues, amb petites finestres rasgades, la mateixa discreta il·luminació de la nau prepara per a l’explosió de llum a la zona de la cúpula.
    • Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i esquerre, i el cor més enllà del baldaquí.
    • Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats i escenes de la vida dels apòstols.
    • Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va passar a la història per la seva obra.
  • Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612)
    • Altar amb Baldaquí de
    • Gian Lorenzo Bernini .
    • Càtedra “Petri” de Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere)
  • Gian Lorenzo Bernini (Barroc) (Nàpols, 1598-Roma, 1680) Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
    • Després del pontificat d’Inocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.
    • Alexandre VII encarregà a Bernini el disseny de la Plaça amb la finalitat de crear un espai per acollir les grans congeregacions de fidels.
    • Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.
    • El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat.
    • El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).
    • Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra el·líptica.
    Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
  • Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
    • La plaça de forma trapezoidal es tanca cap el nostre front, reduint òpticament la façana de Maderno i aconseguint que els espectadors, que es situen en la plaça el·líptica, puguin divisar la cúpula de Miquel Àngel.
    • Són dos braços convergents, que aïllen la façana de la plaça per no llevar-li monumentalitat.
    • Envoltada per 4 fileres de columnes exemptes (300) de travertí romà, que formen un oval de 200 metres en l’eix més llarg, marcat per tres monuments: dues fonts laterals marquen el centre de les dues corbes laterals, i un obelisc egípci en el centre (post de gir en les carreres de carros en l’antic Circ de Neró).
            • La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la façana de Maderno.
  • Carlo Maderno (1556-1629) Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)
    • Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 metres.
    • El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol lloc de l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.
    • El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una continuïtat amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o enfront).
    • Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de l’Església, tots realitzat sota la supervisió de Bernini.
    • La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més tard varen ser suprimides.
    • Basílica de Sant Pere des del riu Tíber.
    • La icona de la cúpula domina l’horitzó de Roma.
    • Encàrrec de Pau III.
    • Projecte d’urbanització del centre històric de l'antiga Roma.
    • Va cercar efectes de sorpresa i perspectiva.
    • Està concebuda en forma de trapezi, envoltada de palaus i com un gran saló al servei de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli, monument central de la plaça.
    Michelangelo (1475-1564) a Roma. Plaça del Campidoglio
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Plaça del Campidoglio
    • Plaça del Campidoglio, Roma. Gravat d’Étienne Dupérac
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Plaça del Campidoglio (estàtua eqüestre de Marc Aureli)
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Plaça del Campidoglio
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Piazza i palazzo del Capitolio
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Palau del Capitoli
    • Aquest palau estava destinat a tancar la urbanització de la Plaça del Capitoli, on va construir altres dos palaus (el del Senat i el dels Conservadors ).
    • Aquí utilitza pilastres corínties gegantines i petites columnes jòniques al pòrtic.
  • Michelangelo (1475-1564) a Roma Plaça del Campidoglio
  • Antoni de Sangallo (1485-1546) Palazzo Farnese (Roma, 1514)
    • Sangallo és continuador de l’estil auster i monumental de Bramante.
    • Va ser el creador del tipus de palau del Cinquecento.
    • Seguia la disposició general dels palaus florentins del Quattrocento, però prescindeix de l’encoixinat i posa esment en l’enquadrament de les obertures, on s’alternen els frontons triangulars i els curvilinis.
    • Miquel Àngel el va acabar, després de la mort de Sangallo, realitzant la tercera planta, el gran balcó, i el pis superior del pati. A l’eix central destaca el portal amb encoixinat rústic i un tractament més ornamental de la finestra central, innovacions afegides per Miquel Àngel, un cop mort Sangallo, que anuncien el llenguatge del Manierisme.
    Michelangelo (1475-1564) a Roma Palazzo Farnese
  • Sebastiano Serlio (1475-1554) Tractat d’arquitectura (1537) Giacomo da Vignola (1507-1573) Dels cinc ordres d’arquitectura Andrea Palladio (1508-1580) Els quatre llibres d’arquitectura
    • Una nova generació d’arquitectes, cap el 1550, consoliden la tendència iniciada per Miquel Àngel vers una arquitectura individual i ornamental i, també, compilen les experiències de tot un segle, basades en el classicisme, mitjançant obres teòriques que defineixen la tipologia dels ordres arquitectònics, i que tindran gran repercusió fins al segle XIX.
    Giacomo da Vignola Andrea Palladio
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Autor del llibre “Regla dels cinc ordres d’Arquitectura” Volta de canó corbada del pati de Vil·la Giulia
    • El 1550 realitza Vil·la Giulia, a Roma, per al Papa Juli II: una successió de diversos cossos volumètrics ordenats en un eix longitudinal de simetria.
    • Usa pintures al fresc “a la romana” com a decoració.
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Giulia
    • L’esquema arquitectònic de la casa tenia una doble cara: un aspecte greu i amagat cap a la ciutat; i un aire festiu i alegre cap a l’interior del jardí.
    • A la foto veim el Nympheum , un jardí adornat amb estàtues de nimfes.
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Giulia
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Giulia
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Caprarola És la seva segona gran obra, una vil·la fortalesa feta per als Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta.
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Caprarola L’edifici és un símbol del poder enmig del món rural circumdant. La planta baixa concorda amb el caràcter defensiu i militar de l’edifici. Sols el primer pis (la planta noble) i les escales tenen elegància i donen gràcia al conjunt.
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Vil·la Farnesio Caprarola
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Il Gesú (1567, primera església dels jesuites)
    • Model d’església emblemàtica de la Contarreforma catòlica i precursora dels nous tipus d’església.
    • Planta basilical amb una única nau molt ampla; volta de canó amb llunetes; capelles laterals, separades per trams murals articulats per parells de pilastres, que sostenen visualment la cornisa de la volta; creuer curt cobert per una cúpula de mitja esfera que dóna una magnífica il·luminació al presbiteri, amb contrast amb la il·luminació difusa de la resta.
    • Esquema constructiu que es pot relacionar amb la tradició catalana i llevantina de la planta de saló i que va esdevenir el tipus de temple més comú al Barroc.
  • Giacomo da Vignola i Giacomo della Porta Església del Gesú (Roma, 1567) (planta)
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) Interior de l’església d’Il Gesú (1567)
    • Església àmplia, d’òptima acústica, ideal per a la predicació.
    • La seva decoració era sòbria, però es varen anar afagint, posteriorment, decoracions de marbres policroms, estucs daurats i pintures a l’àbsis, dins una estètica ja totalment barroca.
  • Giacomo de Vignola i Giacomo della Porta Església del Gesú (Roma, 1567) (façana)
    • La façana de Giacomo della Porta té trets precursors del Barroc: com les volutes de transició del cos inferior al superior (Alberti en Santa Maria Novella), la superposició d’un frontó triangular i un altre curvilini, i l’escut de la Companyia de Jesús.
  • Giacomo da Vignola (1507-1573) i Giacomo della Porta (1507-1573) Església del Gesú (Roma, 1567) (façana de la primera església de la Companyia de Jesús)
  • Andrea da Vignola (1507-1573) Giacomo della Porta (1507-1573) Il Gesú (1567)
  • Andrea Palladio (1508-1580) (arquitecte de vil·les)
    • Va nèixer a Pàdua, on va començar a treballar.
    • Després treballà a Vicenza (principal arquitecte de
    • Venècia del s. XVI), i viatjà a Roma on va rebre
    • influències de Bramante, Michelangelo i Giulio Romano
    • (Romano serà seguidor del Manierisme).
    • Autor del llibre: “Els 4 llibres d’Arquitectura” (1570) , toms dedicats a: I) Els Ordres.- II) Els Edificis domèstics.- III) Els Edificis públics.- IV) Els Temples, on combina els elements del Renaixement més classicista i la major ornamentació pròpia de l’arquitectura veneciana.
    • Les seves construccions es troben a la regió del Veneto (va ser el successor de Sansovino com a arquitecte oficial de Venècia). Les Vil·les no eren segona residència per a gent rica, eren centres d’explotació agrícola administrats per patricis que volien provar sort com a colons terratinents.
    • La casa-residència s’enlairava respecte al nivell mitjà de la propietat, on Palladio també construia cellers, graners, cavallerisses, estables, magatzems…
    • Cases que varen tenir molta influència a Gran Bretanya i USA al s. XIX.
  • Andrea Palladio (1508-1580) (arquitecte de vil·les)
    • Obres:
      • Basílica de Vicenza (iniciada el 1549).
      • Vil·la Capra (La Rotonda), construïda el 1566 ( FITXA 75 ).
      • Teatre Olímpic de Vicenza (1580).
      • Les construccions civils com palaus i vil·les són la seva obra més interessant. La burgesia davant la crisi del comerç mediterrani dirigirà la seva activitat cap a l’activitat agrícola, i a això responen la vintena de vil·les construïdes per Palladio, si exceptuem la Vil·la Capra (destinada a esbarjo o funció domèstica).
  • Andrea Palladio (1508-1590) Els seus palaus Imatges d’una nova ciutat: Vicenza
    • L’edifici va ser el Palazzo de la Ragione.
    • Part del mateix es va vindre baix en el s. XVI i van designar Andrea Palladio per a reconstruir-lo en 1549.
    • Dues “loggies” superposades per revestir l’estructura gòtica preexistent.
    • Repeteix el motiu de l’arc entre llindes (motiu palladianà).
    Basílica Palladiana, Vicenza (1549)
  • Andrea Palladio (1508-1580) Basílica Palladiana, Vicenza (1549)
  • Torre del Rellotge i “ Loggies” de la Basílica Palladiana (dues galeries porticades) Andrea Palladio (1508-1580) Basílica Palladiana, Vicenza (1549)
  • Finestres Palladianes rectangulars
    • El seu element arquitectònic més important és la loggia, on exemplifica un dels primers exemples del que es coneix com a finestra palladiana.
    Loggia
  • Andrea Palladio (1508-1580) Palau Chiericati (1550) Vicenza
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Cornaro
    • Cuidava el sentit de la proporció i l’harmonia, ordenant tots els volums en eixos simètrics i donant a les cases un aire de magnificència.
    • En aquest cas, ha disposat un pòrtic clàssic amb frontó a la façana.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Badoer
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Foscari
  • Andrea Palladio (1508-1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580)
    • Recupera el model de teatre romà (tipologia oblidada): càvea semicircular amb escena espectacular a base de pòrtics sobre columnes.
    • Sàvia utilització de la perspectiva en el fons.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580)
    • La decoració de l’escena del teatre ofereix una visió de la civilització grecoromana mitjançant la il·lusió de tres carrers monumentals en perspectiva.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Teatre Olímpic, Vicenza (1580)
  • Andrea Palladio (1508-1580) Palazzo del Capitaniato, Vicenza
  • Andrea Palladio (1508-1580) Palazzo del Capitaniato, Vicenza
  • Andrea Palladio (1508-1580) San Giorgio Maggiore (1565, Venècia) El Redemptor (1576, Venècia)
    • Intenta superar la contradicció, present durant tot el Renaixement, entre les plantes centralitzades i la major funcionalitat de les plantes longitudinals de tipus basilical.
    • Ampli creuer coronat pr cúpula remarca la importància de la capçalera, organitzada a l’entorn del creuer, però manté l’estructura de cos longitudinal.
    • Façanes que combinen columnes de diferent magnitud i frontons clàssics triangulars en diferents plans superposats.
    • Una solució classicista al problema de les façanes que responen a la diferent alçada de la nau central i les laterals (problema ja plantejat en l’obra d’Alberti = volutes).
  • Andrea Palladio (1508-1580) San Giorgio Maggiore, Venezia
  • Andrea Palladio (1508-1580) Basílica di San Giorgio Maggiore, Venezia.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra (La Rotonda, 1566, Vicenza) FITXA 75
  • Títol: Villa Capra (la Rotonda) Autor: Andrea Palladio (Pàdua, 1508- Maser, 1580) Cronologia: 1566 Estil: Renaixentista / classicista Tipologia: Civil Material: Pedra, maó, estuc i marbre Localització: Vicenza (Itàlia) FITXA 75
    • Està pensada per poder aprofitar al màxim, des de la planta noble, l’entorn natural que l’envolta.
    • Situada sobre un monticle petit, les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Villa Capra (Villa Rotonda, 1566) Vicenza (exterior)
    • Va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el seu nom queda inscrit en els 4 frisos dels 4 pòrtics.
    • El nom de la Rotonda prové de l’espectacular sala central, coberta amb una gran cúpula semiesfèrica, construïda per l’arquitecte Scamozzi, entre 1580 i 1591, que va alterar el disseny inicial de Palladio.
  • Andrea Palladio. Villa Capra (La Rotonda, 1566). Vicenza (planta i alçat) En Quattro Libri dell’Architettura (1570)
    • Tipologia de la vil·la romana, però com a lloc de retir i oci.
    • Seguint els principis renaixentistes, va reprendre el model dels temples romans i els va aplicar a edificacions civils; inicia, així, la recuperació de les antigues vil·les romanes (residències campestres luxoses allunyades de la urbs), desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi romà.
    • Planta centralitzada i simètrica en forma de creu grega. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula, que cobreix la sala circular central de la mansió, i que recorda la del Panteó d’Agripa.
    • Al quadrat de l’edifici s’hi afegeixen 4 pòrtics (façanes que són herència dels temples romans). Les quatre façanes es disposen entorn d‘aquest saló central circular, que serveix d’eix distribuidor.
    Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra (La Rotonda, 1566). Vicenza
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra La Rotonda Vicenza (1566)
    • Era un lloc d’oci i no un centre productiu.
    • Construcció de perfils idèntics a les 4 façanes, articulades a partir d’escalinates pronunciades que duen a 4 pòrtics (actuen de plataformes-miradors) amb sis columnes d’ordre jònic, i el seu corresponent entaulament i frontó triangular, rematat amb una estàtua a cada vèrtex.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra La Rotonda Vicenza (1566)
    • La sala central, coberta per una gran cúpula rematada per un òcul, està decorada (com la resta de les estances) amb vigorosos frescs fets per diversos pintors italians de l’època.
    • La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, perquè a part de l’òcul, la llum només entra a través dels 4 passadissos que hi convergeixen.
  • Andrea Palladio (1508-1580). Villa Capra (Villa Rotonda, 1566). Vicenza (exterior)
    • Construccions originals on aplica el classicisme, exposat als seus 4 tractats, severitat de les formes i rigor geomètric, però es permet experimentar.
    • Els seus edificis presenten trets manieristes, per tant, fou considerat impur pels teòrics del Renaixement i els arquitectes del Neoclassicisme.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Villa Capra (Villa Rotonda, 1566) Vicenza (exterior)
    • Andrea di Pietro , anomenat Palladio en honor a la deessa de la saviesa Pal·las Atena, va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura.
    • Erudit i fascinat per l’antiguitat clàssica, la simetria, les regles i les proporcions plasmades en els seu tractat Quattro Llibri dell’Architettura (1570), van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.
  • Andrea Palladio (1508-1580) Vil·la Capra (La Rotonda, Vicenza, 1566)
    • Coherència i elegància influiran molt posteriorment, sobretot, en el Neoclassicisme del segle XIX i, més intensament, en Gran Bretanya (Chiswick House de Lord Burlington) i tant en els edificis públics dels EUA, com en els privats (casa de Thomas Jefferson, Virgínia, 1770).
    • Exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat fortalesa en forma de polígon de nou costats.
  • DONATO BRAMANTE (1444-1514) RAFAELLO SANZIO (1483-1520) ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT: EL CINQUECENTO I EL MANIERISME MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI MICHELANGELO (1475-1564) ANDREA PALLADIO (1508-1580) GIACOMO DA VIGNOLA (1507-1573)
  • ESCULTURA CINQUECENTO Comença …