• Like
Arquitectura  Barroc i introducció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Arquitectura Barroc i introducció

  • 2,747 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,747
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
130
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. A RT BARROC INTRODUCCIÓ ARQUITECTURA I URBANISME
  • 2. Cronologia
    • Neix s. XVI
    • Segle XVII
    • 1ª ½ s. XVIII
  • 3. ART BARROC: CONTINGUTS
    • Arquitectura i urbanisme
      • Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.
      • El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun, Le Nôtre).
      • Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa, i germans Chirriguera).
    • Escultura
      • Gian Lorenzo Bernini.
      • La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena.
    • Pintura
      • Italiana: Caravaggio.
      • Flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt, Frans Hals i Veermer.
      • La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez.
  • 4. Què és el B arroc?
    • És un estil artístic nascut a Itàlia al final del XVI . Suposa la culminació del Manierisme.
    • Es desenvolupa a Europa (França, Flandes, Holan d a) i Amèrica Llatina al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII.
    • Assoleix una màxima esplendor a Espanya: Segle d’Or de les Arts i les Lletres.
  • 5. Característiques
    • Sorgeix com una reacció davant la sobrietat decorativa d’èpoques anteriors (Renaixement).
    • En un segle de crisis i de canvi , l’art es posa al servei de:
      • L’Església: per difondre la Contrareforma.
      • La M onarquia A bsolutista: pintors de cort, palaus, jardins...
      • La burgesia : als països protestants.
  • 6. Característiques
    • Predomini de la línia corba  obtenir sensació de moviment (no armonia, ni proporció i equilibri...).
    • Decoració recarregada en portalades, balcons, retaules....
    • Cerca profunditat, perspectiva, jocs de llum, contrasts i… sorprendre .
  • 7. Característiques
    • Realista, naturalista  Plasma la realitat exaltant sentiments, provocant emocions ,
    • Gust per allò escenogràfic, teatral, dramàtic .
    • Materials pobres (crisi econòmica), però es revesteixen i es decoren per mantenir una aparença il·lusòria .
  • 8. Manifestacions artístiques
    • Arquitectura
    • Escultura
    • Pintura
  • 9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESTIL
    • En arquitectura: s’imposa l’ordre colosal, la curvatura de línies i plans, dilatacions de l’espai interior, rica ornamentació.
    • En escultura : gust per les figures en actituds dinàmiques, amb vestimentes que semblen agitades pel vent.
    • En pintura :composicions en diagonal, efectes de perspectiva, i virtuosisme il·lusionista.
  • 10. ARQUITECTURA
  • 11. Arquitectura
    • Triomf de la línia corba ,
    • cercant la sensació de
    • moviment , en plantes,
    • murs, frontons…
    • Façanes amb profusió decorativa: jocs de volums, e s provoquen perspectives i contrasts de llum /ombra.
  • 12. Arquitectura
    • Columnes salomòniques (fust retorçut).
    • Unida a l ’urbanisme:
    • Edificis espectaculars .
      • Religiosos: esglésies i
      • convents.
      • Civils: palaus i places,
      • fonts …
  • 13. Arquitectes més representatius
    • Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.
    • França: Jules Hardouin-Mansart.
    • Espanya: Fernando Casas y Novoa, Juan Gómez de Mora i els germans Churriguera
  • 14. Basílica de Sant Pere del Vaticà Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo Bernini
  • 15. Carlo Maderno . Façana de Sant Pere
  • 16.
    • La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno.
    • En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno.
    Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc)
    • La mentalitat Contrareformista farà canviar la planta de centralitzada a basilical i de 3 naus (seguint el model de la del Gesú de Vignola).
    • Fou un cop fort al concepte estètic del Renaixement, perquè la cúpula quedava relegada a un pla posterior.
  • 17.
    • La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.
    • Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa (horitzontal), per deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó que es desplaça al fons.
  • 18.
    • Façana de Carlo Maderno
    • Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no obert, sinó tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra mestra).
    • Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, sense concordança amb el cos de l’església.
    • Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que emmarquen les tres portes i la zona central, coronada per un frontó que conjuga un àtic rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no pertorbar la visió de la cúpula.
  • 19.
    • Nau mirant cap al presbiteri i Baldaquí de Gian Lorenzo Bernini.
    • Va cuidar molt que la part nova tingués continuïtat amb el nucli ja construït, emprant en els tres trams nous de les naus, els mateixos elements que en els braços del creuer: arcs flanquejats per dobles pilastres corínties i voltes de canó contínues, amb petites finestres rasgades, la mateixa discreta il·luminació de la nau prepara per a l’explosió de llum a la zona de la cúpula.
  • 20.
    • Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i esquerre, i el cor més enllà del baldaquí.
    • Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats i escenes de la vida dels apòstols.
    • Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va passar a la història per la seva obra.
  • 21. Carlo Maderno (1556-1629) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612)
  • 22. BERNINI
    • Columnata el·líptica del Vaticà
  • 23. Conjunt urbanístic de Sant Pere del Vaticà
  • 24. PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ (1656-1667) GIAN LORENZO BERNINI (fou arquitecte dels papes del Barroc: Urbà VIII, Innocenci X i Alenxandre VII, que convertiren Roma en la capital artística d’Europa. Bernini representa la forma més solemne i mesurada de l’arquitectura barroca).
  • 25. GIAN LORENZO BERNINI
    • Baldaquí de bronze de la Basílica
    • de Sant Pere del Vaticà
    ( FITXA 97 )
    • A partir de 1624 s’encarregà de la decoració interior de la Basílica de Sant Pere.
    • Inicia la seva carrera amb aquesta obra, situada sota la gran cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que cobreix l’altar situat en el creuer, damunt la tomba de l’apòstol.
  • 26. GIAN LORENZO BERNINI BALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMA (1624-1633)
    • És un monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó.
    • D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem.
    • Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una gran sensació de moviment.
  • 27. Bernini Detalls del Baldaquí de Sant Pere
    • En aquesta obra consagrà l’ús d’aquesta tipologia de columnes.
  • 28.
    • El conjunt es remata amb unes airoses volutes i la gran creu.
    BALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMA Detall de les columnes de bronze
  • 29.
    • La grandiositat monumental representa el poder l’Església de Roma i s’integra, perfectament, en l’estructura general de la Basílica.
    • El Baldaquí esdevé l’obra paradigmàtica del Barroc i les seves solucions (columna salomònica, fust cobert per decoració vegetal, borles, etc.,) seran repetides reiteradament en edificis i retaules de les dècades posteriors.
    • L’amplada del Baldaquí permet veure, com a culminació l’eix longitudinal del temple i la Càtedra de Sant Pere, obra també de Gian Lorenzo Bernini.
    Altar amb Baldaquí de Gian Lorenzo Bernini
  • 30.
    • Càtedra “Petri” de Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere)
  • 31. Gian Lorenzo Bernini (Barroc) (Nàpols, 1598-Roma, 1680) Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
    • Després del pontificat d’Innocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.
    • Alexandre VII encarregà a Bernini el disseny de la Plaça amb la finalitat de crear un espai per acollir les grans congregacions de fidels.
  • 32.
    • Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.
    • El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat.
  • 33.
    • El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).
    • Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra el·líptica.
    Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
  • 34. PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ GIAN LORENZO BERNINI
  • 35. Gian Lorenzo Bernini (1598-1680) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
    • La plaça de forma trapezoidal es tanca cap el nostre front, reduint òpticament la façana de Maderno i aconseguint que els espectadors, que es situen en la plaça el·líptica, puguin divisar la cúpula de Miquel Àngel.
    • Són dos braços convergents, que aïllen la façana de la plaça per no llevar-li monumentalitat.
  • 36.
    • Envoltada per 4 fileres de columnes exemptes (300) de travertí romà, que formen un oval de 200 metres en l’eix més llarg, marcat per tres monuments: dues fonts laterals marquen el centre de les dues corbes laterals, i un obelisc egípci en el centre (post de gir en les carreres de carros en l’antic Circ de Neró).
            • La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la façana de Maderno.
  • 37. Carlo Maderno (1556-1629) Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)
    • Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 metres.
    • El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol lloc de l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.
    • El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una continuïtat amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o enfront).
    • Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de l’Església, tots realitzat sota la supervisió de Bernini.
  • 38. DETALL DE LA COLUMNATA DE LA PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ. BERNINI
  • 39.
    • La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més tard varen ser suprimides.
  • 40. Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70) ( FITXA 96 )
  • 41. Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70) ( FITXA 96 )
    • Prefereix la planta central (grega, circular o oval).
    • Utilitza planta oval, amb capelles al seu voltant i, en la façana còncava, col·loca un petit pòrtic convex, rematat amb frontó i amb volutes, que sostè un gran escut central.
  • 42. Comparació de les plantes de Sant Andrea al Quirinale i del Panteó d’Agripa
  • 43.
    • Pòrtic amb pilastres clàssiques, aspecte clàssic que es trenca amb un cos semicircular sortint sobre una escalinata, que dinamitza la façana.
    Gian Lorenzo Bernini Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70) ( FITXA 96 )
  • 44.
    • L’espai interior és nítid i ondulant, i condueix l’atenció de l’espectador vers la figura de Sant Andreu, que presideix l’església, des de la part superior de l’altar.
    • Aquest temple és, potser, el millor exemple de la concepció berniniana de l’art religiós: arquitectura, escultura i pintura s’integren per tal de crear un espai de gran teatralitat.
    • La llum és un altre element important de la composició, i recupera un protagonisme que no havia tingut des del Gòtic.
    Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)
  • 45.
    • Detall de l’interior i de la cúpula.
    Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70
  • 46.
    • Detall de l’interior de la cúpula. Les figures que reposen sobre les finestres (putti amb garlandes, pescadors amb eines de pesca) li donen unitat estructural al temple, i és una característica de l’escenografia barroca.
    Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70
  • 47.
    • Bernini va manifestar la seva predilecció per aquesta petita església, on es pot veure la influència del dinasmisme espacial del seu gran antagonista, Borromini.
    Gian Lorenzo Bernini , Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70
  • 48. Gian Lorenzo Bernini Font del Quatre Rius, Plaça Navona (1651, comitent Innocenci X)
  • 49. Gian Lorenzo Bernini Façana principal del Palau Barberini Francesco Castelli Borromini Escala en el palau Barberini
  • 50. FRANCESCO CASTELLI BORROMINI (1599-1667)
    • SAN CARLINO ALLE QUATRO FONTANE (1638-1665, FITXA 98 )
  • 51. Francesco Castelli Borromini San Carlo alle Quattro Fontane
    • Claustre i església del convent dels Trinitaris (1638-1641). La façana bastida en 1665.
    • Peça cabdal de l’Alt Barroc romà.
    • L’església basa la seva planta en el rombe, format per 2 triangles equilàters amb base comuna, que es corresponen en l’eix transversal de l’edifici.
    Iglesia Claustro
  • 52.
    • Claustre rectangular amb curvatures convexes als 4 vèrtexs (transformat en un octògon de 4 costats rectes i 4 corbs).
    • 2 pisos de columnes toscanes, arquitravat el pis superior i amb arcs de mig punt alternant amb panys de mur, l’inferior.
  • 53.
    • Sobre la planta geomètrica, Borromini desenvolupa la línia sinuosa i contínua, que dibuixa una mena d’el·lipsi ondulada. La línia recta queda desterrada i el moviment de les parets convida a una contemplació continuada (sense pauses visuals). Entre els 2 eixos (el longitudinal des de l’entrada a l’altar i el transversal) queden definits 4 sectors, però l’alternança de columnes i nínxols desmaterialitza el mur fins a l’alçada de l’entaulament.
    Planta Francesco Borromini Interior de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
  • 54.
    • Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval continu, que és la base de la magnífica cúpula.
  • 55.
    • Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval continu, que és la base de la magnífica cúpula.
    • Cúpula alleugerida per un cassetonat, on es combinen creus, hexàgons i octògons. El cassetons s’empetiteixen en apropar-se al llanternó i amb aquest recurs il·lusionista s’aconsegueix suggerir una alçada major que la real.
    • La llum penetra zenitalment a través del llanternó i també per les finestres, situades a la base de la cúpula i amagades per la decoració de fulles; d’aquesta manera la cúpula sembla surar sobre les formes sòlides i compactes per on es mouen els visitans.
  • 56.
    • Admirable fou com va construir un espai, en moviment permanent, sobre un senzill esquema geomètric.
    • L’informe va ser molt favorable: “Un cop d’ull du la mirada, incessament, a cercar els altres espais en moviment per tota l’església”.
    Francesco Borromini Interior de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
  • 57. Francesco Borromini Façana de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
    • Erigida el 1665, la decoració escultòrica és de 1682 i va ser la darrera obra de Borromini, tot i que és perfectament coherent amb el conjunt de l’edifici.
    • Té 2 cossos superposats i separats per un poderós entaulament.
    • Per articular els 2 cossos empra el mateix sistema que Miquel Àngel: combina un ordre de columnes petit i un de gegantí (també Maderno a la façana del Vaticà).
    • La diferència rau en què Maderno i Miquel Àngel empraren aquest sistema per articular 2 cossos d’una façana, mentre que Borromini repeteix la solució en cada pis amb la mateixa importància.
  • 58. Francesco Borromini Façana de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
    • Cada pis esta format per 3 carrers en sentit vertical.
    • Al pis inferior l’obertura central és convexa mentre que les laterals són còncaves; al superior, en canvi, totes tres són còncaves, de manera que queda alterat el ritme onejant de la façana.
    • D’altra banda, mentre que el cos inferior està perfectament delimitat per l’entaulament, el superior assoleix un ritme ascendent mitjançant un medalló ovalat sostingut per àngels, que corona la part central i trenca l’efecte de barrera horitzontal de l’entaulament.
  • 59. Francesco Borromini Façana de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
    • Mentre que a dalt les columnetes emmarquen nínxols i sostenen entrepans de mur.
    • És a dir, s’han invertit les parts obertes i tancades.
    • Al pis inferior les columnes dels carrers laterals emmarquen petites finestres ovalades i serveixen de suport a nínxols amb estàtues.
  • 60. Francesco Borromini Façana de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)
    • L’obertura central culmina amb una fornícula amb la figura de Sant Carles, emmarcada per les ales dels dos quirubins que flanquegen el nínxol.
    • En conclusió, és un façana d’una extraordinària diversitat, però dins una temàtica unificada.
    • La seva densitat d’elements no permet el descans visual, cosa característica de l’Alt Barroc, com també ho és la fusió entre escultura i arquitectura.
  • 61. SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (PLANTA I FAÇANA) BORROMINI
  • 62.
    • Planta mixtilínia basada en una estrella de sis puntes i un alçat força original rematat per una cúpula decorada en espiral.
    Borromini Sant’Ivo alla Sapienza (1620-1650)
  • 63. Baldassare Longhena Església de Santa Maria della Salute Venècia, 1631 Guarino Guarini Església de San Lorenzo Torí (1670-80)
  • 64. Filippo Juvara Basílica Superga de Torí (més tard treballarà a Espanya i farà els plànols del Palau Reial de Madrid).
  • 65. BARROC FRANCÈS Palau de Versalles: detall
  • 66. PALAU DE VERSALLES
  • 67. PALAU DE VERSALLES
  • 68. PALAU DE VERSALLES (1661-1715) LE VAU I HARDOUIN-MANSART
  • 69. PALAU DE VERSALLES (EVOLUCIÓ) LE VAU I HARDOUIN-MANSART
  • 70. PALAU DE VERSALLES (JARDINS) LE VAU I HARDOUIN-MANSART
  • 71. GALERIA DELS MIRALLS. PALAU DE VERSALLES HARDOUIN-MANSART I LE BRUN
  • 72. Barroc a França: Versalles
    • Le Vau i Mansart
  • 73. Mansart : Versalles
  • 74. BARROC FRANCÈS
  • 75. Barroc a França: Versalles
    • Le Nôtre:
    • Fonts i jardins
  • 76. Le Nôtre Jardins de Versalles
  • 77.  
  • 78. Mansart Sala dels miralls Versalles Capella Reial
  • 79. LE BRUN
  • 80. Jules Hardouin-Mansart Església dels Invàlids, París (1678-1691)
  • 81. Mansart : Església dels Invàlids
  • 82. ARQUITECTURA BARROCA ESPANYOLA Filippo Juvara Palau Reial de Madrid
  • 83. PLAÇA MAJOR DE MADRID
  • 84. Juan Gómez de Mora
  • 85. Juan Gómez de Mora i José de Churriguera Plaça Major de Madrid
  • 86. Alberto Churriguera
    • Arquitectura civil
    Plaça Major Salamanca
  • 87. Alberto de Churriguera
  • 88. FERNANDO CASAS Y NOVOA FAÇANA DEL OBRADOIRO ARQUITECTURA BARROCA ESPANYOLA
  • 89. Fernando Casas y Novoa
    • Façana de l’Obradoiro
    • Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 90.
    • Model més depurat d’església de peregrinació, que es construïren al llarg de la ruta “Jacobea” que conduïa a Galícia.
    • La seva construcció va permetre la integració del petit regne d’Astúries en els corrents culturals europeus i va donar lloc a massives peregrinacions cap al Finis Terrae gallec.
    • - Malgrat les vicissituds, la construcció va ser relativament ràpida i l’edifici presenta una notable unitat estilística.
    • - Com “Icona” de la catedral, destacar el pòrtic de la Glòria i el “botafumeiro”, que dissipava la forta olor de les masses, gràcies a l’encens.
    CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
  • 91.
    • El conjunt es completa amb un cos occidental a mena de NÀRTEX, entre dues torres quadrades.
    • La MONUMENTALITAT es manifiesta:
      • * En l’HARMONIA de volums.
      • * En la VERTICALITAT de les torres.
      • * En la PROPORCIONALITAT entre tots els elements (l’amplada de la nau central és el doble que la de les laterals, el transsepte té la mateixa longitud que la distància que hi ha des del peu de la catedral al creuer…)
      • * En la SOBRIETAT i l’ELEGÀNCIA.
    CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (església segles XI-XII)
  • 92. José Churriguera
    • Retaule de Sant Esteban de Salamanca.
    • Recàrrega decorativa: estil xurrigueresc .
  • 93. Pedro de Ribera Hospici de Sant Fernando Madrid (ara Museu Municipal)
  • 94. Sabatini Jardins del Palau d’Aranjuez
  • 95. Filippo Juvara Palau Reial de Madrid
  • 96. Juvara Saló Gasparini Palau Reial de Madrid
  • 97. Jaime Bort
    • Façana de la Catedral de Múrcia
  • 98. FAÇANA DE LA CATEDRAL DE MÚRCIA Jaime Bort
  • 99. Palau de Dos Aigües
    • En un lateral s’obri la porta principal, realitzada en alabastre pel valencià, Ignacio Vergara (1715-1776), fundador i professor de l’Escola de Belles Arts de Santa Bàrbara, després Sant Carles, sobre disseny d’ Hipólito Rovira Meri (1693-1765), protegit del Marquès de Dosaigües.
  • 100. ESCULTURA BARROCA Comença …