8. AUGUST DE PRIMA PORTA

1,779
-1

Published on

Published in: Education
2 Comments
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
1,779
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
85
Comments
2
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

8. AUGUST DE PRIMA PORTA

  1. 1. 8. AUGUST DEPRIMA PORTA
  2. 2. 0.- INTRODUCCIÓ• Es tracta d’una escultura exempta, dempeus, querepresenta a l’emperador Octavi Augustcaracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit.• És una estàtua amb cuirassa (thoracata),esculpida amb relleus que fan al·lusió als èxitsmilitars d’August a Hispània i a la Gàl·lia.• És una còpia de marbre d’un original de bronze.
  3. 3. FITXA TÈCNICA (documentació general)CATALOGACIÓ ANÀLISI FORMALTítol: August de Prima Porta. Tipologia: Escultura, estàtua honorífica.Autor: Desconegut. Forma o tipus: Escultura exempta, dempeus.Comitent: Senat de Roma, escultura Material: Original de bronze. Còpia en marbretriada possiblement per la seva dona de Luni o Carrara i amb restes de policromia.Lívia.Cronologia: Original bronze del Tècnica: Original: Fosa. Còpia: Talla.segle I aC (19 aC); còpia marbre del14 dC (any mort August) o 19 dC. Cromatisme: Policromada.Estil: Romà imperial (alt imperi). Dimensions: 2’04 m (alt).Influència republicana (retrat) iidealisme hel·lenitzant . Tema: August és representat com aLocalització d’origen: A la vil·la emperador en tota la seva glòria; com aromana Ad Gallinas Albas (propietat home, amb un rostre molt més jove que el quede Lívia), a Prima Porta, nord de li corresponia quan va morir; i com a militarRoma. genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits aLocalització actual: Museu del Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificàVaticà, Roma (Braccio Nuovo). (l’original esculpit per commemorar el fi de les Guerres Pàrtiques i inici de la Pax Augustae).
  4. 4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC• Per als romans les arts figuratives (escultura i pintura)tingueren sempre un marcat caràcter realista. És més,sembla que el principal objectiu de la seva obra plàstica és larepresentació realista. I aquesta és una de les constants queperviuen, fins avui, en la cultura mediterrània.• Però, la cultura romana no es pot sostreure, en absolut, dela influència grega, tot i que l’art hel·lènic tendeix més capa l’abstracció i la idealització.• El retratat en aquesta escultura, Octavi August, fou elprimer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC), qui vaposar fi a las guerres de conquesta, a partir del qual començaun període de pau que, excepte guerres esporàdiques, vadurar dos segles (Pax romana).• En l’art i en concret en l’escultura, també, va haver importants canvis, si enl’època republicana dominava el realisme extrem, durant l’Imperi, i fins els Flavis,la forta influència grega es denota en els retrats dels emperadors, que erenidealitzats (se’ls confereix un caràcter diví) i resumien totes les virtuts que havia detenir qualcú excepcional per a governar tan vast imperi (retrats de Cèsar i August).
  5. 5. 2.- L’AUTOR I LA SEVA OBRA• L’autor és anònim i va començar una novatradició, el retrat, que té l’origen o es remunta alculte dels avantpassats i als retrats funerarisde tradició etrusca. Retrats August• L’estàtua tractada rep el nom tant del personatge retratat, August, primeremperador romà, com del lloc, Prima Porta, on va ser trobada el 20 d’Abrilde 1863, al nord de Roma, en la vil·la on es va retirar Lívia (viuda d’August).
  6. 6. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA• És una còpia de marbre deLuni (Carrara) d’un original debronze, fet trenta anys abans iactualment perdut, la còpiaencara conserva restes dedaurat, púrpura, i blau, entred’altres colors, en què foupolicromada.• Aquest retrat inaugura un tipusd’escultura que es caracteritzaper la fidelitat a la fisonomia,que els emperadors adoptarenper ser retratats.• És una estàtua honorífica de mides lleugerament superiors al natural, 2’04 m,que mostra August com un general victoriós.
  7. 7. 3.- DESCRIPCIÓ FORMALEs pot observar des de diferents perspectives. Els peus descalçossimbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del seu culte, delqual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.
  8. 8. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL• L’escultura és un retrat exempt o d’embalumrodó de cos sencer, representa a l’emperadorOctavi August amb túnica i cuirassa, personificatcom a thoracatus, amb els atributs de cònsol ocap suprem de l’exèrcit romà en el momentd’arengar les tropes.• August apareix dempeus, representat com unjove d’aspecte idealitzat amb el peu dret avançat,que en suporta tot el pes, mentre flexiona i faretrocedir la cama esquerre adoptant unapostura de contraposto, que recorda la delDorífor de Políclet (escultura que crea diagonalsentre els membres tensos i els relaxats, tretcaracterístic de l’escultura clàssica).
  9. 9. 10.6 Anàlisi formal i tècnica COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT: RITME ALTERNANT: Les extremitats inferiors són la major representació del caminar de l’heroi. Lestàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta (que es manté recta). Com la cama dreta suporta tot el pes del cos, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció. Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. El braç dret penja i es presenta relaxat, i lesquerre es doblega per sostenir una llança.
  10. 10. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit. L’orador realitzat en bronze, representa un home que pronuncia un discurs. Precedent etrusc. * L’emperador té el braç dret aixecat, en el moment de màxima autoritat, un gest de comandament, en actitud d’orador o d’un home que guia i arenga les seves tropes i es mostra victoriós (posició com l’escultura etrusca de l’Orador), mentre que el braç esquerre, que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat, sosté el ceptre consular i recull la túnica o paludamentum.
  11. 11. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un mantell (la túnica o paludamentum), on l’abundància de plecs, magistralment treballats, creen un ric efecte de clarobscur i moviment.• Mentre que laposició de la màesquerre indicaclarament que hiportava una llança oun bastó decomandament.Naturalisme delsplecs de la roba
  12. 12. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • El braç dret alçat, i el braç esquerra sosté la túnica i porta una llança. • La vertical marca clarament el centre de l’escultura.
  13. 13. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Presenta la postura del contraposat, on el braç dret, alçat, es correspon amb la cama dreta que es troben en tensió, en canvi el braç esquerra està doblegat com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere.
  14. 14. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • La postura dels braços no és pas exactament la mateixa del Dorífor, però l’August de Prima Porta troba, igualment, l’equilibri.Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.
  15. 15. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Referent al rostre de l’emperador, observem, també, les característiques pròpies dels retrats oficials d’August, la idealització de les faccions, ell cabells cauen lleugerament revoltats i recorden els d’Alexandre Magne.August Alexandre Magne
  16. 16. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Al seus peus, el dofí de Venus amb Eros (un nin que cavalca sobre el dofí), ubicada en el pedestal, resol el problema de la sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’estàtua de bronze original, i serveix també per recordar l’origen diví de l’emperador i la seva immortalitat, donat que, com a membre de la gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la deessa Venus.
  17. 17. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL• La cuirassa, molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats,deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia, plena de relleusque lloen les victòries militars d’August.
  18. 18. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • En el centre, a la dreta, apareix un guerrer bàrbar persa, un dels parts de la frontera de l’Eufrates, que retorna els emblemes, les àguiles que havien pres a les legions de Cras, quan les van derrotar i humiliar (el 53 aC, una generació abans d’esculpir l’estàtua), i més tard en l’altra derrota a Antonino; per tant, simbolitza la recuperació dels estendards que els parts havien robat, és a dir, August aconsegueix recuperar l’honor de les legions i de la pròpia Roma: “Res Publica Restaurata”.
  19. 19. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Qui rep les insígnies de Roma, amb casc i situat a l’esquerre, és el símbol del mateix déu Mart, déu de la guerra, acompanyat de la Lloba Capitolina, personificat amb Tiberi (fill de Lívia), dos símbols dels orígens de Roma, amb el que vol vincular-se August. • Possiblement, Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua, que havia de representar August en el seu aspecte diví, perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus.• En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seupadastre, acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la llobacapitolina i envoltat per una sèrie de divinitats, que donen un valor mític al’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar a Tiberi, futuremperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padastre.
  20. 20. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Al costat hi figuren les dues províncies pacificades i humiliades: Hispània i la Gàl·lia. • A la nostra esquerra, Hispània, figura tombada amb aspecte afligit, laHispània província derrotada per August i incorporada totalment a l’imperi després de la derrota dels càntabres, que lliura la típica espasa hispana, la “glaudius hispaniensis” en senyal de derrota. • I a la dreta, al costat oposat, la personificació de la Gàl·lia, pacificada després de les guerres de Juli Cèsar i també incorporada totalment, que lliura els símbols de la Gàl·lia seva província, la trompeta zoomorfa i un porc senglar.
  21. 21. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • En la part inferior Apol·lo i Diana, August sentia devoció per a aquestes divinitats. • Apol·lo sobre un monstre alat amb la lira (símbol de cultura, refinament, coneixements d’aritmètica, harmonia i altres arts, que s’havien de dominar per a tocar-la bé); August seria el protector de les arts i Apol·lo el protector del seu govern, s’identificava amb el déu amb la virtut de sanador perquè havia salvat a Roma de la guerra civil. • Diana, a la dreta, és invocada com a mare de la nova generació de romans que viurà en pau gloriosa i procurarà força, serà la protectora dels Diana nins. Tot dos, déus del sol i la lluna,Apol·lo dels joves i de les al·lotes.
  22. 22. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Totes les escenes emmarcades Caelus per un marc cosmològic, el Cel i Gea, la Terra. • A dalt, sobre els pectorals de la cuirassa, està Caelus, desplega els seu mantell que cobreix el món per albergar als mortals, i per aquesta volta celestial, el Sol amb la seva quadriga renova la seva carrera cada dia, aportant llum i calor a l’Univers, i il·luminant les passes d’August. Per davant del carro vola la personificació de la Rosada, que du a la mà esquerra la gerra fumejant, i junt al carro l’Aurora que anuncia el nou dia, companya inseparable del Sol.Gea
  23. 23. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL• A sota en la vertical del melic de lacuirassa, Tellus, anomenada enRoma Terra Mater, tombada i amb elsemblemes de la fertilitat, entre elsque destaca la banya del’abundància, per la qual la humanitatrep els fruits del sòl.• La Terra assimilada, sovint, a Ceres,del que deriva el nom dels cereals.• Si es mira amb cura es veu sota elsseus braços, dos nins, tal vegada,Ròmul i Rem, els bessonsamamantats per la lloba.• Les ombreres de la cuirassarepresenten altres esfinxs alades,iconografia clàssica i comú queacompanyen, sovint, les al·legories Geamilitares (en arquitectura alscarcanyols o “enjutes”).
  24. 24. I Caelus, Cel, en grec UràC AuroraO RosadaNOGR HispàniaA vençuda Àguiles Insígnies deF les legionsIA Tiberi Part Acció Poble bàrbar propagandística de de lesC Lívia, aprofitant el fronteres de prestigi d’August l’EúfratesU per promocionar al seu fill TiberiI Gàl·liaR vençudaAS Diana Apol·loSA Terra mater
  25. 25. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  26. 26. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: ICONOGRAFIA 1. L’Aurora guiant la quadriga del Sol. 2. Caelus. 3. Fòsfor (Lucifer, estel de la matinada). 4. La Rosassa (rocío), junt a Llumí, precedeix l’Aurora. 5. Hispania. 6. Apol·lo sobre el grifo. 7. La Terra nutrícia, amb dos fills i la Cornucòpia. 8. Diana sobre un cerv. 9. Gàl·lia. 10. Mart i la Lloba Capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un guerrer de l’Imperi part.
  27. 27. 3.- ICONOGRAFIA
  28. 28. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Reconstrucció de la policromia. Els retrats romans es policromaren fins al segle II. En imposar-se la monocromia, neix el costum de fer una incisió en la pupil·la (trepà).
  29. 29. “Còpia” en marbre de Carrara 3.- DESCRIPCIÓ 2’04 m Com un general victoriós DempeusBraç dret alçat. Signe d’autoritat, gest de comandament. Actitud d’orador. Guia de les tropes (legions) Ceptre Cuirassa molt cenyida Durant l’època d’August els Mant vermell de general artistes s’inspiren en els “paludamenntum” models grecs Eros/Cupido i dofí de Venus CONTRAPPOSTO Pes equilibrat Descalç És la romanització del Dorífor de Policlet
  30. 30. 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓJunio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).• L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics i les personalitatspúbliques, reforça així el seu sentit propagandístic. Es caracteritza per un granrealisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat, que adquireix, en el temps, granprofunditat psicològica.
  31. 31. 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓRetrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
  32. 32. 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ• Referent a l’estil, aquest magistral retrat de cos sencer de l’emperador Augustrecull la influència del retrat republicà, caracteritzat pel seu realisme, perquèels trets fisonòmics de l’emperador són perfectament identificables, però està mésa prop de l’idealisme hel·lenitzat, que del realisme llatí, perquè malgratl’exactitud de les faccions de l’emperador amb la mirada seriosa i elscaracterístics cabells, els rostre tranquil i distant ha estat idealitzat, seguintl’art grec, també pel contraposto, les proporcions anatòmiques i el drapejats.És una estàtua inspirada en el Dorífor de Políclet, però té un certa semblançaamb cert retrat romà d’època republicana conegut com l’Orador.
  33. 33. 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ• És un retrat oficial d’inspiració grega i amb clarafinalitat propagandística (propagandagovernamental típica romana), amb connotacionspolítiques, per una part, en l’escenificació de laseva tasca pacificadora a la cuirassa (el mateixAugust ordenaria la construcció d’un altar dedicat ala Pau, Ara Pacis Augustae) i, també,connotacions religioses, atribuint-li un origendiví emparentat amb la deessa Venus.
  34. 34. 3.- FUNCIÓ: ICONOGRAFIA EL DOFÍ DE VENUS AMB EROS • El peu que sosté l’estàtua és un dofí, al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC), en què la flota d’Octavi desfà les forces de Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer obstacle per a la proclamació de l’Imperi. • Connotacions religioses, atribuint-li un origen diví emparentat amb la deessa Venus. L’emperador apareix amb els peus descalços com un heroi olímpic, la qual cosa fa datar l’obra després de la seva mort (14 dC), en el moment de la seva divinització. Els peus descalços simbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del seu culte, del qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.• Cavalcant el dofí, Cupido, l’ajudant de Venus, fan referència a l’origen diví de lafamília Júlia.
  35. 35. 3.- FUNCIÓ• Cal destacar que la part posterior del’estàtua ha estat toscament treballada,cosa que indica que probablement estrobava dins una fornícula oberta en elmur.• Fou feta per glorificar a August imarcar la seva entrada a l’Olimp. Exaltales gestes d’August com a fundador ipacificador de l’Imperi. Instrument, per tant,de propaganda política, tant de la famíliad’August com de l’imperi, en tots els raconsdel qual aparegueren escultures d’aquestestil. També serví a Lívia per promocionarla figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.• L’art romà tenia una voluntat històricaque no tenia el grec. Volien deixarconstància dels seus èxits, sempreglorificant el seu present i el seu passat.
  36. 36. 3.- DUES TIPOLOGIES D’ESCULTURA ROMANA: RETRAT I RELLEU NARRATIUReflecteix el trets de lafisonomia d’August però En el retrat, el naturalisme físic ésembellits importantíssim, però a aquest naturalisme, calia sumar-li que el rostre reflectís les Retrat idealitzat ple de qualitats ètiques i polítiques del serenitat personatge. Transmet confiança i un cert aire humanitari Cabell arrissat Els relleus reflecteixen l’interès romà per la història i la glorificació del passat. Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors
  37. 37. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES• En conclusió, aquest retrat és moltsignificatiu del sentit pràctic romà,que veia en el retrat imperial més unvincle de propaganda que la recercadel cànon de bellesa ideal, que tanthavia preocupat els grecs. El poderpolític i religiós concentrat perAugust, amb qui comença el períodeimperial posant fi a la república, quedapalès en aquesta obra artística.• Així, l’estàtua abandona la tradició hel·lenística que soliarepresentar els herois en una actitud i una nuesa que elsassimilava a la divinitat, la llança en la tradició grega i la togaen la primitiva tradició romana republicana. D’aquestamanera, l’expressió d’August, malgrat la idealització i laseva divinització, demostra que es tracta d’un ésser humài comunica serenitat.
  38. 38. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES• Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir de les sevescaracterístiques van ser representades moltes màximes autoritats, tot i quevan calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal i no al’aspecte diví.
  39. 39. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES• Durant l’època imperial es desenvolupen nous models iconogràfics de retratimperial:• Aquesta imatge d’August Prima Porta ésuna imatge Thoracata, en qualitat de capmilitar absolut.• També podia ser representat com PontífexMaximus: amb un mantell en el cap oficiantcom a cap religió o sumo sacerdot (com elretrat d’August del Museu de les Termes,Roma).• Togatus: representant l’emperador ambtoga senatorial, cap civil absolut (exemple ésel retrat d’August com a pretor, Museu delLouvre).• Altres models eren el retrat eqüestre, delque tan sols conservem un exemple, el deMarc Aureli.• I el retrat l’Apoteòsic, que represental’emperador seminu, personificant algun déu August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) iromà (en cert aspecte, el retrat d’August amb vel (Pontífex Maximus)Prima Porta té característiquesapoteòsiques, donat que va descalç).
  40. 40. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Pontifex maximus o sumo sacerdot: amb un mant que li cobreix el cap i una patena. Cònsol: amb toga (“togato”, vestidura militar) i amb el braç alçat guiant les tropes. RETRATS D’EMPERADORS Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.(diferents moments dels General: amb la cuirassa (“toracato”). seus càrrecs) COM A Divinitzat. El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu), corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter. Eqüestre: reservat als emperadors (a cavall).
  41. 41. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES• Però, el veritable origen de la nova tradició delretrat romà es trobava en el culte alsavantpassats i als fidelíssims retrats funerarisde l’art etrusc.A partir d’aquí i de les innegables influènciesgregues de l’etapa d’August, el retrat romàseguirà evolucionant en els sigles posteriors, devegades seguint el camí de la idealització, d’altresmarcat per un realisme més profund, i unes altresdemostrarà un major interès per la captaciópsicològica del personatge retratat (Caracal·la).En realitat, n’hi ha més de vuitantarepresentacions d’August en diversos momentsde la seva vida (fins i tot en la seva decrepitud).Tant a la còpia, feta quan l’emperador era mort,com a l’original de bronze, August és il·lustrat ambun rostre jove, que en cap cas es correspon ala realitat.
  42. 42. >< EVOLUCIÓ DEL RETRAT REPÚBLICA ALT IMPERI BAIX IMPERI(segles VI - I aC) (segles I - III) (segles IV - V) HEL·LÈNIC SIMPLIFICACIÓ REALISTA REALISTA IDEALITZAT HIERATISME
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×