54. GUERNIKA. PABLO PICASSO

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: M Assumpció Granero Cueves -4

54
GUERNIKA (1937)
PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
MUSEU D’ART REINA SOFIA. MADRID
1v

54. FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal, 1v (2008 juny)
Títol Guernika
Pintor Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins,
França, 1973)
Cronologia 1937
Estil Cubisme, expressionisme, surrealisme
Localització Museu Nacional d’Art Reina Sofia (Madrid)
Tècnica i suport Oli sobre tela
Dimensions 3’51 m x 7’82 m
Tema El bombardeig de la ciutat basca de Guernika, el
26 d’abril de 1937, per part de la Legió Còndor
alemanya.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.1.- PICASSO I L’ESDEVENIMENT: EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARÍS, 1937
2.- INTERPRETANT EL GUERNICA: ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)
2.1.- COMPOSICIÓ I TEMÀTICA
2.2.- ELEMENTS PLÀSTICS: LLUM I COLOR
2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS: TRACTAMENT ESPAI, PROFUNDITAT I DETALLS
3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS DELS PERSONATGES (1p)
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- IDEOLOGIA
4.2.- MODEL I INFLUÈNCIES
5.- ANNEX. UN QUADRE RODA MONS: ELS VIATGES DEL GUERNICA
ÍNDEX

1. INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

1. CONTEXT HISTÒRIC
Quan, el 14 d’abril de 1931, es proclamà
en Espanya la Segona República, Picasso
ja feia varis anys que residia a França de
forma permanent.
Inicialment, la República no mostrà massa interès per l’obra
del pintor, tampoc ell va mostrar cap signe d’apropament cap
al nou règim. Anys enrere, en ser preguntat per les seves
idees polítiques, havia contestat, simplement: “Soc
monàrquic perquè en Espanya n’hi ha un rei”.
Iniciada la Guerra Civil, en juliol de 1936, per iniciativa
personal del pintor Josep Renau (llavors Director General de
Belles Arts), fou anomenat director honorari del Museu del
Prado. L’artista acceptà emocionat el nomenament (efectiu
en setembre de 1936, encara que mai arribaria a prendre
possessió del càrrec). Per a la República, en temps difícils
per la seva supervivència, significava jugar la basa del
prestigi internacional de l’artista.

En principi, es va mostrar reticent. Però, el 8 de gener de 1937 completà la primera làmina de la seva
sèrie d’aiguaforts Somni i mentida de Franco, de la qual es va fer una edició limitada de 1000
exemplars destinats a ser venuts en l’exposició: els beneficis es destinarien íntegrament a la causa
republicana.
Els primers dies de gener de 1937, Picasso rep la visita d’una
delegació per a sol·licitar la seva col·laboració en el PAVELLÓ
espanyol de la projectada EXPOSICIÓ INTERNACIONAL de PARÍS.
1. CONTEXT
HISTÒRIC

La segona i darrera planxa fou iniciada al dia següent, 9
de gener, tot i que no s’acabaria fins el 7 de juny, després
de la creació del Guernica.

El principal encàrrec que li va fer el govern espanyol, a Picasso, una pintura mural
per cobrir un espai de 11 x 4 metres, fou demorada pel pintor varis mesos. ?

Llavors, Picasso tenia una complicada situació
personal, dividit entre tres dones: l’esposa, Olga
Koklova, mare de Pablo; l’antiga amant, Marie-
Thérèse Walter, mare de la filla Maya; i l’amant
recent, Dora Maar.
?

El 26 d’abril del 1937, 43 bombarders i avions de
caça alemanys de la Legió Còndor, i alguns
d’italians, als servei dels franquistes, van destruir
la ciutat basca de Guernika. Fet que s’emmarca en
el desenvolupament de la Guerra Civil espanyola
(començada el 18-VII-1936), que enfrontava al
govern de la República, democràticament elegit,
amb l’exèrcit rebel de Franco, insurrecte contra el
poder legítim. Mentre els soviètics de Stalin
ajudaren a la República, Franco obtenia abundant
ajut humà i material de la Itàlia de Mussolini i de
l’Alemanya de Hitler.
Fou un esdeveniment més de la guerra
d’Espanya, però va tenir un gran ressò en
l’opinió pública mundial, no tan sols pel
sacrifici absurd d’innocents, sinó també,
perquè era el primer cop que l’aviació arrasava,
des de l’aire, una ciutat oberta, sense cap
objectiu militar ni defensa antiaèria. Els avions
Junker alemanys de la Luftwaffe realitzaren un
bombardeig-granera contra la desprotegida
vil·la.

El cruel bombardeig va començar a les 4,30 h de l’horabaixa de dilluns i
va continuar fins les 7,45 h (durant més de 3 hores), provocant
nombroses víctimes innocents (aproximadament 1600 morts) i
quantiosos danys materials. La incursió fou dirigida per Manfred
Richthofen (nebot de “The Red Baron”). L’atac aeri va tenir dues etapes,
primer arrasar carrers i ponts, després el bombardeig massiu de la
ciutat sencera (les bombes incendiàries i les d’efecte retardat
completaren la destrucció). Un periodista anglès d’aleshores va escriure:
“Quan la població aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terra
per escombrar-la amb les metralladores” (Times en va xerrar de
l'Operació Rügen: bombardeig Guernica).

La raó de l’atac no podia ser l’existència de depòsits
d’armes, ni casernes o tropes militars, ni objectius
estratègics, tampoc era la vil·la centre d’un entramat
de comunicacions. Guernica no tenia cap importància
militar o estratègica.
La VERGONYOSA RAÓ: provar, en foc real i obert, els
nous avions i l’armament alemany davant de la
imminent Segona Guerra Mundial. En poc temps,
ciutats angleses, alemanyes i japoneses serien
esborrades del mapa amb el mateix mètode (així es
massacrarien milions de persones i la xifra de baixes
es va disparar fins xifres esgarrifoses, +50milions).
Avió de la Legió Còndor
Per què?

Un bombarder Heinkel He 111 de la Legió Còndor en 1938.

Bomba incendiària de 1kg, de
1936, de la Luftwafe
Monument situat en el cementiri
de l’Almudena de Madrid, en
record dels alemanys de la legió
Còndor, morts durant la Guerra
Civil espanyola.
Malgrat les proves irrefutables, com ara
les bombes alemanyes sense explotar o
els mateixos testimoniatges, el
comandament franquista va negar-hi la
seva participació.
Cadets del bàndol insurrecte, rebent instrucció per
un oficial alemany de la Legió Còndor.
És més, Franco per explicar el que no és justificable, amb
una delirant declaració, va acusar als mateixos bascos
d’haver incendiat la ciutat amb llaunes de gasolina,
adduint que així els republicans, en atacar una ciutat de
la seva zona, podríem acusar els nacionals.

Fins el 1979 (42 anys després), el govern alemany no en va reconèixer l’autoria.

Cartell al·legòric produït pel Govern de
la República.
Arbre de Guernika.

Arbre
de
Guernika

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.1.- PICASSO I L’ESDEVENIMENT: EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARÍS, 1937

1.1. PICASSO I
L’ESDEVENIMENT
El dia 1 de maig de 1937 (5 dies després del bombardeig), en la manifestació del Dia dels
Treballadors, un milió de persones sortia als carrers de París per a mostrar la seva repulsa
per la massacre de Guernica. Aquest mateix dia, Picasso contempla la fotografia en blanc i
negre titulada "Visions de Guernica en flames". Allò fou la inspiració.
Estàvem en guerra (1936-39 i Picasso s’havia compromès, des del
començament del conflicte, en la defensa del govern republicà.
Aquell mateix estiu de 1937, se celebrava una Exposició
Internacional a París. Al començament d’any, Picasso acceptà
l’encàrrec, del govern republicà espanyol, de pintar un mural de
grans dimensions per al pavelló de la República espanyola a
l’Exposició Internacional, que estava construint l’arquitecte Josep
Lluís Sert (per cobrir un espai de 11 x 4 metres). Al llarg d’algunes
setmanes pensà en un motiu que mostrés l’horror de la guerra; el
bombardeig de dia 26 d’abril sobre Guernika i les notícies sobre el
caràcter inhumà i salvatge de dit atac, que tota la premsa
internacional publicà, li facilitaren el tema.

1.1. PICASSO I L’ESDEVENIMENT
1 de maig va realitzar els primers esbossos del quadre.
El quadre passà per vuit fases successives, en les
quals canvià la posició d’un cap o eliminà una
figura o un detall; el procés de creació de l’obra
està documentat, a més de pels esbossos,
coneixem la gènesi de la versió definitiva perquè
Dora Maar (aleshores amant de l’artista) va
fotografiar cada una de les variacions.
En el primer esbós del quadre ja apareixen els personatges principals del Guernica: el
brau, la dona amb el llum, el guerrer abatut al terra i... el cavall.
Segons Van Hensbergen, tot aquest material pot constituir “l’exemple millor documentat
del progrés d’una obra en tota la història de l’art”.

Dora Maar (fotògrafa
que va documentar el
Guernica i amb qui va
tenir una relació entre
1936-1944, ). Va néixer
en 1907 i mor en 1977
pobra i sola.
DORA MAAR
(1936-44)

Placa commemorativa en la casa on
Picasso pintà el Guernica,
Quai das Grands Augustins (París). Foto de Dora Maar.
És Pablo Picasso, als 56 anys, està treballant en la
propera obra, el Guernica, que es penjaria en les
parets del pavelló espanyol del 1937.
Sí, l’encàrrec propagandístic del govern de la
República, per atreure l’atenció cap a la causa
republicana, en plena Guerra Civil, del que,
Picasso, va fer una obra d’art i un símbol del
patiment dels éssers humans a les guerres.
1.1. PAVILLON DE L’ESPAGNE
Picasso va pintar amb passió vertiginosa; va
confessar que utilitzava els pinzells com els
milicians utilitzaven el fusell. El resultat fou un
QUADRE DE DESTRUCCIÓ I DE DOLOR.

Picasso va fer molts
esbossos i
composicions
diferents, fins que
va considerar
finalitzada la tela, i
el mes de juny la
versió definitiva ja
era acabada.
El mes següent ja
va poder ser
contemplat pels
visitants a
l’Exposició
Internacional de
París de 1937 .
1.1. PAVILLON
ESPAGNOL

1.1. PICASSO I L’ESDEVENIMENT
Va voler fer una pintura que fos símbol del horror de la guerra.
HAVIA ELEVAT UN FET REAL A LA CATEGORIA DE SÍMBOL UNIVERSAL.

La 7à realitzada en París, fou titulada «Exposition
Internationale des Arts et des Techniques». Ubicada al
centre de la ciutat, a vorera el Sena, en el mateix lloc que la
del 1900, junt a Trocadero. El president francès Albert
Lebrun va ser l’encarregat d’inaugurar aquesta exposició de
l’art i de la tècnica en la vida moderna, el 24 de maig.
Albergava els pavellons de nombrosos països del món. Un
dels que més varen atreure al públic, donada la guerra en
què estava immers el país, fou el Pavelló de la República
d’Espanya, on el govern republicà volia recordar al món que
ell representava la voluntat democràtica del poble espanyol.
1.1. EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937

JOSEP LLUÍS SERT1.1. PAVILLON DE L’ESPAGNE
Joan Miró
(32,1 x 50,2 cm)
The Metropolitan
Museum of Art, NY
Grans fotomuntatges
mòbils, cobrien part
d’ambdues façanes.

Ministeri de Propaganda
Autor: Bardasano
Autor: Parrilla
1.1. L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937
1.1. GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-39

Autor: Cañavete
Firma: Junta Delegada de
Defensa de Madrid - Delegació
de Propaganda i Premsa
Autor: Bardasano
Firma: Front Popular
Autor: Joan Miró

1.1. PAVILLON ESPAGNOL ARQUITECTE: JOSEP LLUÍS SERT
Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició
Internacional de París, de 1937 (reproduït el 1992).
Josep Lluís Sert.
El disseny del pavelló espanyol fou realitzat pels arquitectes
Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Es tractava d’un edifici de petites
dimensions comparat amb el de la Unió Soviètica o Alemanya.
EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE PARÍS
El Guernica fou traslladat al pavelló espanyol, en qualque moment de la segona quinzena
del mes de juny de 1937, tot i que la instal·lació no es va obrir al públic fins el 12 de juliol
(amb un considerable retard sobre la data d’inauguració de l’Exposició Internacional, 24 de
maig).

Home i dona treballadors del koljos.
Monument ara en Moscou, reconstruït
a partir del de la Fira Mundial de 1937.
El pavelló alemany, amb un àguila en la part
superior, en el fons, i la bandera de Polònia
davant en primer pla.
La torre Eiffel, amb el pavelló alemany de l’esquerre
i el pavelló soviètic de la dreta.

1.1. EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937

Edifici dissenyat sota l’òptica del funcionalisme i
racionalisme, i a causa del caràcter efímer de la
construcció, els materials emprats eren
elements prefabricats de ràpid muntatge
(estructura metàl·lica, maó i vidre per als
tancament). Tenia forma de prisma, amb 3
plantes lliures enllaçades amb escala o rampa
laterals. Situat en l’Avinguda del Trocadero, la
superfície total ocupada era de 1.400 m2, en un
solar irregular i en pendent, en el centre del qual
n’hi havia un arbre impossible de llevar...

1.1. PAVILLON DE L’ESPAGNE JOSEP LLUÍS SERT
EXPOSICIÓ INTERNACIONAL PARIS 1937

Allí varen ser exposades obres de diversos artistes
espanyols. Davant la façana principal es trobaven:
El poble espanyol té un camí que
condueix a una estrella, Alberto Sánchez.
La Montserrat cridant,
Julio González.
Mare i fill embolcallat
en toqueta, i eixa mà
ferma que agafa la falç.

Dama oferent, de
Picasso, 1933, i més
de 2m, fou ubicada al
jardí de la façana
lateral dreta, enfront
el pavelló de Polònia.
Recrea l’aire primitiu
de la tradició ibèrica.
Davant la façana principal, sota
l’escala, fou exposada l’escultura
El gran cap de dona de Picasso
(d’una sèrie de 4 caps que, diuen,
simbolitzaven a “la República
espanyola amenaçada”). Aquesta
amb la fisonomia de Marie
Thérèse Walter.

Travessant l’entrada,
es trobava un pòrtic,
que ocupava la meitat
de la planta baixa i,
tot d’una, allí cridava
l’atenció la pintura
mural del Guernica,
ubicat a l’atri del
pavelló, entrant a la
1a planta a la dreta i
en front del quadre, i
al centre del pòrtic,
brillava el mercuri de
l’escultura Font de
Mercuri d’Alexander
Calder.

Guernica a l’atri,
entrant a la dreta
(1a planta).
Font de Mercuri
d’Alexander Calder.
Dama oferent, de Picasso, 1933, i més de
2m, fou ubicada al jardí de la façana
lateral dreta, enfront el pavelló de
Polònia. Recrea l’aire primitiu de la
tradició ibèrica.

A l’esquerre (1a planta) estants amb
fullets, publicacions i postals, i el
servei d’informació als visitants.

La 1a planta, també, estava plena a
base de panells fotomuntatges, sobre
activitats econòmiques, riqueses
nacionals, estadístiques, agricultura,
educació, previsió, escoles, sanitat
pública, missions pedagògiques, etc. A
més, d’informació sobre els diferents
territoris de l’Estat espanyol.
Si grans fotomuntatges mòbils,
cobrien part d’ambdues façanes.

La segona planta dedicada a les ARTS
PLÀSTIQUES. I entre la primera i la
segona planta, es trobava un enorme
mural: Pagès català en rebel·lia (obra
avui perduda), de Joan Miró, entre
d’altres moltes obres.

1.1. PAVILLON DE L’ESPAGNE
Els panells fotomuntatges foren un dels
elements que li atorgaren una major
personalitat al PAVELLÓ. Tot el treball va estar
dirigit per Josep Renau, un dels artistes més
compromesos (Director General de Belles Arts).
Una ingent empresa feta en un molt curt espai
de temps, que va tenir una efectivitat
comunicativa sense precedents, i aquesta va ser
una de les fites fonamentals de l’èxit del
PAVILLON ESPAGNOL.
Panells fotomuntatges:
«On doit exposer sa vie pour la liberté».

Autor: Amado Oliver
Mauprivez, 1937. Firma:
Junta Delegada de Defensa
de Madrid - Delegació de
Propaganda i Premsa
Autor: Bardasano
Firma: Federació Espanyola
de Treballadors de la Terra Autor: Melendreras
Firma: Junta Delegada de Defensa
de Madrid - Delegació de
Propaganda i Premsa

2.- INTERPRETANT EL GUERNICA:
ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)

La COMPOSICIÓ és equilibrada, està perfectament
estudiada amb simetria i perspectiva. Estructurada
com un TRÍPTIC amb TRIANGLES.
Eix vertical de
simetria: brau
Eix de simetria: dona
aixeca braços
Brau i dona
amb nen
Incendi, dona
cridant
EIX de SIMETRIA: paret
blanca i fons negre
Triangle central
2. ANÀLISI
FORMAL
COMPOSICIÓ I
TEMÀTICA

2.1.COMPOSICIÓ I TEMÀTICA
Plafó central conté el cavall ferit i agonitzant i la dona que porta el llum.
Plafó dret, la visió d’incendi i la dona que crida.Plafó esquerre conté el brau i la dona amb el nin mort en braços.
Tot i que aquesta distribució no és més que una manera d’ordenar una estructura molt més complexa.
2. ANÀLISI FORMAL

2.1. COMPOSICIÓ
El central que mostra, en el seu vèrtex, el llum del quinqué, la base del qual apareix assenyalada pel
cos caigut del guerrer mort (cos esquarterat, símbol visual de la matança); els costats del triangle
s’ndiquen per línies diagonals o formes disperses (dents, cua del cavall). “Triangles que tallen l’espai
com espases” (Berger). Sobre el triangle, una mena de tulipa amb bombeta elèctrica, un poc
desplaçada a l’esquerra.
L’alternança de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, membres dislocats... generen
gran dinamisme. La composició s’orienta cap el costat esquerre, zona cap on miren totes les figures.
Totes fugen de la ciutat, del foc. Tot i que farem la interpretació iconogràfica en el sentit de la lectura
(al revés de la direcció de sortida del quadre).
Picasso, seguint les idees cubistes, enquadra els grups en esquemes
triangulars, el més important i el més perceptible és el central.

2. ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS: LLUM I COLOR
Per tant, absència del color i, també, del volum, que han desaparegut del
quadre, i formes dibuixades amb claredat.
No hi ha un centre lluminós
focal. Els llums no proporcionen
claror i el llum està repartit de
forma desigual: il·lumina i
margina violentament les
distintes zones. Picasso
suggereix la nit entorn de la
casa incendiada (deixa en
penombra l’entorn) i il·lumina
les figures, sobretot, aquelles
parts del cos on es concentra
l’expressió del sofriment; de
fet, el llum sorgeix dels cossos
turmentats pel dolor.
L’horror que Picasso volia pintar li exigia que prescindís de les formes sensibles. Es tracta d’un quadre despullat, ple
de renúncies. En primer lloc, la renúncia al color (monocromia, omès conscientment per accentuar el dramatisme).
Les formes esclaten sota la pressió de la varietat de matisos del blanc i del negre i, només en alguns llocs, la del gris,
que dóna un cert moviment cromàtic a l’escena; jocs d’escales de negre, grisos i blancs (denominat grisalla en art), i
qualque reflex de tonalitats blavoses i groguenques, que separen les diferents escenes en l’interior del quadre.

2.3.- ELEMENTS PLÀSTICS: TRACTAMENT ESPAI, PROFUNDITAT I DETALLS

2. ANÀLISI. ELEMENTS PLÀSTICS: ESPAI I PROFUNDITAT
L’espai, molt reduït per a les mides dels personatges, és gairebé pla, com si ofegués les figures
(accentua l’aclaparament, “agobio”). Les figures també són planes, llevat del cavall, que presenta un
cert volum com a figura central que es vol realçar.
(3)
(2)
(1)
L’escena, molt atapeïda de personatges, dóna la impressió de desenvolupar-se davant una escenografia
teatral amb pocs elements decoratius, els tocs de profunditat es limiten a: angles superiors, sostre (1),
taula (2), i enrajolat (3).

2.3.ELEMENTS PLÀSTICS: ESPAI EXPRESSIU I OPRESSIU
La violència expressiva de
molts detalls ajuda a crear
la sensació d’opressió: la
llengua afilada del cavall,
la peülla esclafadora, la
mà enèrgica del guerrer
mort, les boques obertes
en actitud de cridar. Tot
val per expressar l’horror
de la GUERRA FRATICIDA.
La meitat esquerra
ofereix un fons estrany
de cortinatges i taules,
que fan ressaltar la visió
de les cases incendiades
del costat dret
(opressiu).
2. ANÀLISI FORMAL

3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES
ICONOGRÀFICS DELS PERSONATGES (1p)

3. PERSONATGES Si mirem el quadre d’esquerra a dreta 9 PERSONATGES
1 i 2. Al·lusió al tema de La
Pietat i la matança d’Herodes
1. Nin
mort
2. Mare que
du el nin
3. Brau (brutalitat)
4. Soldat
“caigut”
5. Colom
9. Dona
atrapada a
incendi
8. Dona del
quinqué que
il·lumina
7. Dona
que avança
6. Cavall
ferit (poble)
3
6
5
UN CRIT PROTESTA
6 ÉSSERS HUMANS I 3 ANIMALS EN LÍNIA (3, 5 i 6)
2
1
4
7
8
9
3. INTERPRETACIÓ ICONOGRÀFICA

3. INTERPRETACIÓ ASPECTES ICONOGRÀFICS PERSONATGES
TEMÀTICA: Símbol conseqüències
guerra. No es veu els botxins
(“verdugos”), tan sols a les víctimes.
1. Nin mort únic
amb boca tancada
3. Brau únic que
roman impassible
FINALITAT: Realitzat per EXPOSICIÓ INTERNACIONAL
PARÍS 1937, com a DENÚNCIA GUERRA CIVIL
espanyola (BOMBARDEIG GUERNICA).
8. Dona que il·lumina i B. Flor que neix de
l’espasa rompuda: CANT A L’ESPERANÇA
1
3
8
C. Casa en
flames
C
A. Sol-
Bombeta.
A
B

Picasso convertí CADA FIGURA del quadre en un SÍMBOL. Alguns tenen una significació evident: les 4
dones, en actituds desesperades i el nin, són víctimes de la guerra, la població civil indefensa; el
militar caigut en la defensa, personificació dels soldats morts, o els 3 animals, aliens a la bogeria
humana. Però d’altres, en canvi, han suscitat intenses discussions entre els estudiosos de l’obra
picassiana. El brau i el cavall són els més polèmics.

És un quadre “sonor”, els personatges criden, gesticulen i moren sota les bombes cegues que acaben
amb tot. LA DENÚNCIA DE LA VIOLÈNCIA ÉS AQUÍ INTEMPORAL, HA ESTAT SEMPRE UTILITZADA COM
UN CANT CONTRA LA DESRAÓ (“sinrazón”) DE LA DESTRUCCIÓ I LA MORT EN QUALSEVOL GUERRA.
L’obra es pot llegir tant de dreta a esquerra com a l’inrevés. Observem-la d’esquerra a dreta, en el
sentit de la lectura.

1 i 2. Model iconogràfic: Tema cristià
de La “Pietat” o la matança d’Herodes
1. Nin mort únic amb boca tancada.
2. Mare que du el nin amb braços,
mostra expressió de dolor, com si
cridés (línies del crit des de la boca).

La mare, que crida punyentment, clamant el cel, situada a
sota del brau com si la protegís, té la llengua afilada, com
un estilet, i els ulls amb forma de llàgrima. Du el seu fill, ja
mort, entre els braços (ulls sense pupiles, boca tancada), i
és la imatge del dolor més terrible de tot el quadre. El nin
mort, en braços de la seva mare (“Pietà”), és la víctima
sense possibilitat de defensa. Picasso no assisteix a la
visió de la mort amb terror o pietat, sinó que s’endinsa
dintre el fet i pateix de la mateixa manera que les víctimes
(fent, a la vegada, que nosaltres, els receptors del quadre,
patim amb la seva visió, com si fóssim víctimes, també). És
una OBRA DE DENÚNCIA, ANTIBÈL·LICA i, sobretot, UN
CRIT PER LA VIDA I PER LA PAU (dolor no tan sol físic, sinó
anímic en veure patir o perdre els éssers estimats).
2
1

3
3. Brau (brutalitat i obscuritat, morro
agressiu, la llengua un punxó. Es mostra
pletòric i amb molta vitalitat).
O també, el brau, ben aferrat al terra i brandant
la cua, representa, per altres, la FORÇA DEL
POBLE, una IMATGE HEROICA del poble
espanyol, que continuarà la lluita per no ser
vençut, i protegirà amb el seu cos els desvalguts
(la dona i el nin mort), argumentant que, en
aquest gir, el brau es mostra torbat del que
l’envolta. Picasso va dir que simbolitzava
“BRUTALITAT i OBSCURITAT”. També es diu que
pot ser un AUTORETRAT de l’artista, com el
quadre anterior de 1935, La Minotauromaquia.
El brau, que emmarca la dona, seria, per
alguns, l’AL·LEGORIA de la MORT, el
FEIXISME; amb el cos obscur en tensió, i
girant el cap blanc, observa en totes les
direccions (cubisme), vigilant i amenaçant,
sense que li importi l’horror del seu voltant
(argumenten que és l’únic que roman
impassible).
3. INTERPRETACIÓ ASPECTES ICONOGRÀFICS

Brau: Diuen s’inspirà en la representació de Sant Lluc
(Tetramorfs), de la Bíblia mossàrab de Lleó (segle X),
un símbol usat constantment en la història de la
pintura, abans de Picasso.

4. Soldat “caigut”
A sota del cavall, l’únic home és el guerrer
abatut, que jeu al llit de la mort, ocupant
més de la meitat de la base del quadre;
apareix amb el braç tallat i acabat de
decapitar, i... exhalant el darrer crit de dolor,
a la mateixa mà mostra una espasa o
baioneta trencada i, a la mateixa mà, una
FLOR, com a SÍMBOL de l’ESPERANÇA. A
diferència del nin (víctima passiva), ell mor en
acte de combat i és la PERSONIFICACIÓ dels
SOLDATS MORTS en la lluita pels seus ideals.
Sota el cap del soldat hi ha la ferradura del
cavall, símbol de la SORT.
Picasso juga amb les ambivalències: MORT-VIDA,
DESESPERACIÓ-ESPERANÇA, FOSCOR-LLUM...
4
B

Entre els caps del brau i del cavall es troba un
colom, que no resulta visible a simple vista,
doncs, excepte per una franja de color blanc,
és del mateix color que el fons i, únicament,
està traçada la seva silueta. Ocupa un espai
reduït, on sembla no es pot moure, a més, té
un ala caiguda, el pic obert, com si cridés. És
el símbol tradicional de la PAU en Picasso,
però, aquest cop, crida desesperat, intentant
fugir com tothom, i representa el desig humà
d’escapar, d’aconseguir el nivell dels àngels, la
LLIBERTAT i, de nou, la PAU OPRIMIDES,
ROMPUDES.
5
B
La flor (B), que surt de l’espasa i del braç
tallat, és símbol de la PAU i l’ESPERANÇA.
5. Colom

6
6. Cavall ferit (poble)
Tot i que alguns l’han interpretat com la imatge de
l’ESPANYA FEIXISTA, que trepitja el guerrer (els
1600 morts). El cavall ferit de mort, per a altres,
simbolitza el POBLE, les víctimes innocents d’una
guerra, que sucumbeix en una lluita que no és la
seva, seria un símbol de DOLOR i AGONIA, fent un
símil amb els cavalls de les corregudes de bous.
Picasso va donar la raó a tots.
El cavall ocupa el centre. El seu cos està cap a la dreta,
però el cap, com el del brau, es gira cap a l’esquerre.
Avança una de les potes davanteres per mantenir
l’equilibri, sembla a punt de caure. Al costat se li obre
una ferida vertical i està, a més, travessat per una llança.
Té el cap aixecat i, de la boca oberta, li sobresurt la
llengua afilada (forma de projectil o punxó). Cap i coll
són grisos, pit i una de les potes, de color blanc, i la
resta del cos recobert amb petits traços tipogràfics com
recorregut per agulles clavades (anècdota, Picasso es
cansà de pintar-los i els va acabar la dona).

ES FORMA UNA CALAVERA ENTRE EL NAS I LES DENTS SUPERIORS DEL CAVALL.
IMPRESSIONANT!!!

7. Dona que avança de genolls
7
Ferida, s’acosta a l’egua per
descansar. La cama arrossegada i ja
morta, visiblement dislocada o
tallada, pateix una hemorràgia
(ombrejat obscur en l’articulació
dislocada), que tracta de frenar
inútilment amb la mà esquerre.
Descripció corroborada pel color
blanquinós del peu, comparat amb
l’altre peu, d’un color més fort; el
mateix color, esblanqueït per la
possible pèrdua de sang, que el dels
membres esquarterats del soldat,
que jeuen escampats.
Dona que s’incorpora i avança, cap al centre,
arrossegant-se, i aixeca els ulls cap el llum.
Símbol d’ESPERANÇA? També fuig, com pot,
de la ciutat en flames, de les bombes, i
representaria la POBLACIÓ CIVIL, impotent i
indefensa, que tan sol pot fugir.

7
En protesta a la massacre de l’aldea
vietnamita de My Lay, Tony Shafrazi
escriuria amb aerosol vermell “KILL LIES
ALL” (“Mort a totes les mentides”).
7. Dona que avança de genolls

La dona del llum irromp en el
quadre com un vent que
sortís d’una finestra. “Dona
crit”, en forma de bafarada
(còmics), que revela la
VERITAT amb el llum del
quinqué i representa la
HUMANITAT impotent, el
món exterior, davant del que
veu tan sols pot cridar,
il·lumina l’estança amb
l’espelma i avança amb la
mirada perduda, com en
estat de shock.
8. Dona que il·lumina amb el quinqué
8

8. Dona que il·lumina amb el quinqué
8
És l’únic signe lluminós en una
escena d’horrors, sense ella no
n’hi hauria ESPERANÇA
(metàfora: la llum, passi el que
passi, sempre romandrà).
S’interpreta com una al·legoria
fantasmagòrica de la
REPÚBLICA. L’altra mà li
oprimeix el pit, just entre els dos
sens, que apareixen per la
finestra. El quinqué i el llum són
la NECESSITAT D’INFORMAR al
món dels desastres de la Guerra
(Guernica), en oposició a la
bombeta del sol que no
il·lumina.

Ubicada en el centre, és una de les imatges
més intrigants. Es pot interpretar com una
BOMBETA amb PETITA BOMBA que esclata.
S’ha dit que simbolitza l’avenç científic i
electrònic, que es va convertir en una mena
d’avenç social, però al mateix temps en una
forma de destrucció massiva en els guerres
modernes, i el bombardeig, en concret, una
prova d’aquesta tecnologia.
Però, sigui un sol o una bombeta, no
pot o no vol il·luminar l’escena, i
només s'il·lumina a si mateixa.
Podria representar els governs, la
Política d’Apaivagament, la Societat
de Nacions, que ho observaven tot i
no varen intervenir. I per què no?
També, la MANIPULACIÓ
INFORMATIVA dels INSURRECTES,
que volien fer creure, distorsionant la
veritat del succeït, que el
bombardeig havia estat obra dels
mateixos republicans.
A. Sol- Bombeta.

El seu rostre reflexa l’horror i
representaria el dolor i la
tortura de la població
indefensa, que pateix els
efectes de les bombes
incendiàries.
9. Dona atrapada a incendi
9
Una dona que crida amb els braços violentament
aixecats cap el cel. Surt d’una mena de finestra
d’una casa en flames, que l’envolten.
La casa en flames pot significar la CIUTAT, INCENDIADA i DESTRUIDA
per les BOMBES, de la qual volen fugir tots els supervivents, que
marxen desesperadament cap a l’esquerra (l’exterior) del quadre. A la
dreta, una porta oberta, s’ha interpretat com l’esperança en el futur.
C. Casa en flames

“El Correo
de Bilbao”
3.
INTER
PRE
TA
CIÓ
ICO
NO
GRÀ
FICA

En definitiva, Picasso juga amb les ambivalències:
MORT-VIDA, DESESPERACIÓ-ESPERANÇA,
FOSCOR-LLUM.., així, al costat del cap caigut del
guerrer, hi col·loca una ferradura (sort) del cavall, i
per damunt del punyal o baioneta aferrat amb
una mà tensa hi ha una rosa.
4
B
Emperò, NOMÉS UNA COSA ÉS
CLARA: GUERNICA ÉS EL TERROR, el
fet INJUSTIFICABLE, encara que sobre
el terror s’eleva la llum.

Parts en que divideix el quadre.
3. INTERPRETANT EL
GUERNICA:
DESCRIPCIÓ DE
FREDERIC CHORDÀ
Esquelet estructural.
http://www.xtec.net/~fchorda/gu
erni/index.htm

3.
DESCRIPCIÓ
DE
FREDERIC
CHORDÀ
Predomini de la
composició triangular,
dividida en tres
escenes clarament
separades, formant
com una mena de
“tríptic“.
Distribució de l'espai:
És una obra que pot
semblar angoixant per
a la distribució de les
figures, ja que totes
estan arreplegades en
el primer pla.
A B C C
C
B
B
A
A C

3. DESCRIPCIÓ DE FREDERIC CHORDÀ
En aquesta primera escena observem quatre
elements:
PRIMER: Dona (2) amb nen mort (1).
SEGON: Brau (3).
TERCER: Colom (5).
QUART: Braç (4).
A
A
B CC

A C CB
B A la segona escena trobem tres elements
destacats:
PRIMER: Bombeta-sol que no il·lumina (A).
SEGON: Cavall ferit (6).
TERCER: Soldat mort (4) amb espasa
trencada i flor (B).

A la darrera escena podem observar
cinc elements destacats:
PRIMER: Porta oberta (A).
SEGON: Dona amb llum d'oli a la mà (8).
TERCER: Dona embarassada i arrossegant-se (7).
QUART: Dona cremant-se i cridant amb les mans
enlairades (9).
CINQUÈ: Al fons, casa en flames, cremant-se (C).
A
B C C
C

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES (1p)

4. ESTIL
7’82 cm
Picasso continua descomponent els
plans i, també, els cossos en
diferents figures geomètriques,
reconstrueix els rostres, i
representa en el perfil del cap tot el
rostre com si es mirés frontalment.
3’51 cm
És a dir, continua amb els trets del cubisme:
representació simultània de varis plans de front i de
perfil, ulls en plànols diferents que donen una visió
globalitzada; deformació de les figures, cossos i rostres
(extremitats, caps), gests amb gran dramatisme expressiu
(llengua en forma de pic, ulls en forma de llàgrimes)...
...flames
esquematitzades
(simbolitzen
edificis)...
Imitació simplificada de caràcters tipogràfics, etc.
En un quadre d’enormes dimensions (7’82 x 3’51 cm)...
Enormes dimensions

 A partir de dos punts focals separats, que li donen unitat al quadre (la bombeta i la figura central
del cavall)...
4. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL

 Formes asimètriques omplen el llenç, equilibrant l’obra (el dibuix), i donant-li, aparentment, una
elevada textura i grossor.

 Tot el quadre emana la por i el terror, respectivament. Les variacions que podem trobar en cada
peça i la direcció dels personatges fan al·lusió al desastre.

 Totemana por i terror. Les variacions i la direcció dels personatges fan al·lusió al desastre.
 Dospunts focals separats donen unitat (bombeta i figura central cavall)...
 Formesasimètriques omplen, equilibren i donen elevada textura i grossor.

1937. Guernica
- Combina superfícies planes, còncaves i convexes, cosa que li atorga gran dinamisme.
- Utilitza línies definides i formes detallades, però distorsiona les imatges en tota l’obra, continuant
amb la influència del surrealisme i del cubisme sintètic.

En conclusió: FUSIÓ DE CUBISME, SURREALISME I EXPRESSIONISME,
EN UNA VISCERAL I DESGARRADORA OBRA D’ART DE LA COL·LATERAL
TRAGÈDIA HUMANA EN TEMPS DE GUERRA.
El tractament de les imatges, tècnicament, és cubista (redueix les formes naturals a formes
geomètriques) però, al mateix temps, estan deformades i amb gestos extrems dels personatges per
expressar millor tots els sentiments que vol transmetre l’autor (cossos i rostres deformats:
DRAMATISME EXPRESSIU). Per tant, també, se’l pot considerar un quadre expressionista i, fins i tot,
surrealista. La gran puresa i definició de línies ens recorda el neoclassicisme.

GUER
NI
CA,
1937
És una genuïna representant de
La Pintura del Segle XX
PABLO
PICASSO
4. ESTIL

Picasso, 4 anys
“ALS DOTZE ANYS SABIA DIBUIXAR COM
RAFAEL, PERO HE NECESSITAT TOTA UNA VIDA
PER APRENDER A PINTAR COM UN NIN”
Es diu que, en 1940, a París ocupada pels nazis, un oficial
alemany, davant la foto d’una reproducció del Guernica, li
demanà a Picasso que si era ell el que havia fet això. El
pintor va respondre: «No, han sigut vostès».
4. ESTIL: CURIOSITATS

1. Aprenentatge (1881-1901)
Primer estil personal. Valor simbòlic dels blaus. Visió pessimista. Figures tristes,
éssers marginats... Dibuix sever. Simplicitat.
Enriqueix la paleta. Optimisme. Combina roses i tocs blavosos. Temes més alegres
(arlequins, personatges de circ). Comença a formar-se el cubisme.
1907: Les senyoretes del carrer d’Avinyó (94). Influència art ibèric i negre, i
de Cézanne. Passà pel cubisme analític, hermètic, sintètic.
Després IGM, viatja a Itàlia, nova època sense abandonar del tot mai el cubisme.
Obres figuratives: mares, fill, arlequins... Recerca continuada. Colors lluminosos.
3. Època rosa (1905)
2. Època blava (1901)
4. Època cubista (1907-14)
5. Època clàssica (1917)
6. Metamorfosi (1924)
BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO
7. Estil Picasso (1937)
8. Variacions obres altres artistes (1951, 57, 63, 72...).
1925: Canvi temàtica i estil. Fase superrealista: Representació inèdita realitat,
canvia anatomies de formes corbes a anguloses. Nou llenguatge que expressa
angoixes de l’època, i també fets concrets. Simbolisme.
9. Escultura (1906...) i ceràmica (1946...)
De petit ja dominava el dibuix i la pintura, obres de Barcelona. Pintures
pels Quatre Gats. 1904, 23 anys s’estableix a París.
Compromís polític (1934-1945)
Surrealisme expressionista: crea mitologia
personal.
1934-1936
1937-1939
1940-1945
Guerra Civil: Cubisme, expressionisme i
surrealisme: Guernica (95).
2a Guerra Mundial: SIMBOLISME.

6. 6.- Metamorfosi (1924-1937)
- Fins 1936, té simultàniament com amants a Marie i a Dora Maar, any que va a viure amb Dora
durant 9 anys (Guerra Civil i 2GM).
- L’esclat de la Guerra Civil produeix un canvi de temes, Picasso es preocupa del que considera una
barbàrie, manifesta el seu odi per la guerra i li dóna suport a govern legítim republicà i es declara
opositor de Franco. La República l’anomena director del Museu del Prado. A més, el govern republicà
el convida a participar en el Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, 1937, en els
mateixos salons que va conèixer per primera vegada en 1900.
PERÍODE D’ENTREGUERRES (1924-1939): DORA MAAR
1937. Guernica
- Després el bombardeig de la
ciutat basca de Guernika (26
d’abril 1937), 5 dies després va
començar a pintar el mural del
Guernica, el 1r de maig, l’acaba
en juny (poc més d’un mes).
Obra que es transforma en el
símbol dels republicans.
- 1939, mor la mare de Picasso
en Barcelona.
- Novembre 1939 s’inaugura, en
el MoMA (Museum of Modern
Art) de New York, “Picasso:
Forty years of his art”. RECORD DEL CONTEXT
4. ESTIL: BIOGRAFIA, ETAPES I OBRES DE PICASSO

PABLO PICASSO

1881 Neix a Màlaga.
1895 Es trasllada amb la seva família a Barcelona.
1898 Primera exposició individual en Els Quatre Gats, en Barcelona.
1900 Primer viatge a París.
1901 Inicia el període blau, anomenat així pel predomini de les tonalitats blavoses i
caracteritzat per la temàtica de signe pessimista: la misèria humana i la marginació
les representa amb figures lleugerament allargades.
1904 S’instal·la definitivament a París. Inicia el període rosa, més vital, on predomina la
temàtica circense.
1907 Pinta Les demoiselles d'Avignon, de tan revolucionària concepció que el quadre és
rebutjat, fins i tot, pels pintors i crítics avantguardistes.
1908 Primers quadres cubistes.
1912 Primers Papiers collés o collages.
1925 Tot i que mai es va adherir al Moviment surrealista, es denoten els primers indicis
de la influència d’aquesta tendència estilística en les seves obres.
1931 Treballa les seves primeres escultures.
1937 Pinta el Guernica, mural inspirat en el bombardeig d’aquesta ciutat basca, per la
seva realització esbossà més de 60 croquis preparatoris.
1944 S’afilia al Partit Comunista Francès.
1946 Comença una etapa dedicada a la ceràmica.
1958 Pinta el mural La caiguda d’Ícaro per a l’edifici de la Unesco, en París.
1961 S’instal·la en Mougins.
1973 Mor en Mougins.
“Todo niño es
un artista. El
problema es
cómo seguir
siendo artista
cuando uno
crece”.
Pablo Picasso

INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- IDEOLOGIA

1937. Guernica
Políticament, Picasso es declarava pacifista i comunista i fou membre del
Partit Comunista Francès fins a la seva mort. Durant la guerra civil
espanyola participà en nombrosos actes de suport al govern legítim de
la República. Gràcies a Picasso, el Guernica va passar a ser el quadre
sobre l’horror de la guerra moderna, símbol de la violència de l’home
contra l’home.
4.1. IDEOLOGIA GUERRA CIVIL (1936-39)

Picasso, en una entrevista concedida a Pol Gaillard i publicada als
diaris, després que el 1944 s’afiliés al Partit Comunista Francès,
deia:
“Mi adhesión al partido comunista es el resultado lógico de toda mi vida.
Me alegra decir que jamás consideré la pintura sencillamente como un arte para dar
placer, como una distracción; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siempre
quise penetrar un poco más en la conciencia del mundo y de los hombres, para que esta
comprensión nos libere cada día un poco más.
Estos años de terrible opresión me han demostrado que no solo debo luchar por mi arte,
sino por todo mi ser”.
4.1. IDEOLOGIA

INFLUÈNCIES (1p)
4.1.- IDEOLOGIA
4.2.- MODEL I INFLUÈNCIES

4.2. MODELS I INFLUÈNCIES
MODELS: Al Guernica es recull tota la saviesa
artística acumulada durant segles. La seva
estructura formal recorda la d’un dels frontons de
temple de Zeus a Olímpia; l’acumulació de
personatges, en un caos aparent, sembla les
composicions barroques, o els grans quadres
històrics romàntics. Un model directe és La
matança dels innocents, de Guido Reni (1611-12).
1611-12. La matança dels innocents. Guido Reni

MODELS: També són importants els gravats anteriors de Picasso, tant pel cromatisme com per la seva
iconografia. Exemples són: La Corrida (1934), La minotauromàquia (1935) o Somni i mentida de
Franco (1937), on trobem ja cavall, brau, llum i colom, com al·legoria premonitòria de la guerra.
1934. “Corrida”

1935. “La minotauromàquia”
6. Cavall
3. Brau (brutalitat)
8. Llum5. Colom

1937. Somni i mentida de Franco

1945. L’ossari, referida a les cambres de gas nazis.
El Guernica també serví a Picasso per pintar
gran nombre de teles durant la Guerra Civil i en
èpoques posteriors. En totes expressa el seu
compromís a favor de la pau i en contra la
barbàrie humana.

1951. Matança en Corea
Recrea el quadre de Goya, el 3 de maig de 1808, i denuncia la matança de dones i nins de Corea del
Nord, per soldats de Corea del Sud.

1951. Matança en Corea
1814. Els afusellaments de la Muntanya del
“Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de
maig de la Moncloa, a Madrid. Goya
1867. L’execució de l’emperador
mexicà Maximilià. Édouard Manet
És una constant, tant a l'obra de Goya, com
a la de Manet i en la de Picasso, que les
forces de l'opressió es troben a la dreta,
mentre que les o la víctima es troben a
l'esquerra.

Picasso tingué una intensa activitat i de tècniques variades: escultura, pintura, ceràmica, gravats,
gràfica, reiterant, en especial, els seus temes de coloms i bous. Un llegat de més de 20.000 obres ens
ha deixat, i més de 1500 als museus arreu del món .
PABLO PICASSO
UN LLEGAT CONSIDERABLE

5.- ANNEX.
UN QUADRE RODA MONS:
ELS VIATGES DEL GUERNICA

5. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA
Després de l’Exposició Mundial de París, el quadre va donar la volta al
món i fou molt aclamat. En 1938, el marxant Paul Rosenberg organitzà
una exposició itinerant amb obres de Picasso i altres artistes (entre
ells Matisse i Braque), que tenia com a principal atracció el Guernica, i
que va visitar les ciutats d’Oslo, Copenhague, Estocolmo i Gotemburg
(entre gener i abril de 1938). A finals de setembre el quadre viatjà a
Anglaterra i, entre els darrers meses de 1938 i gener de 1939, va
poder ser admirat en les ciutat de Londres, Leeds, Liverpool i
Manchester. En particular, l’exposició de la obra en la galeria d’art
Whitechapel de Londres va tenir un gran èxit de públic, i va contribuir,
en gran mesura, a sensibilitzar la opinió pública britànica sobre la
situació espanyola (encara en guerra). Recordeu la política
d’apaivagament de les democràcies occidentals.
Finalitzada la Guerra Civil espanyola amb la derrota del
govern republicà, el Guernica no va tornar a Espanya,
ja en mans franquistes, sinó que viatjà al Museum of
Modern Art in NYC (MoMA), i va restar allà fins que
Picasso el va requerir.

5. UN QUADRE RODA MONS ELS VIATGES DEL GUERNICA
Així, el maig del 1939 arribà a Nova York i quedà exposat en el Museum of Modern Art
(MoMA). Durant els anys 50 viatjà diverses vegades a Europa, per voluntat de Picasso i
contra l’opinió de molts restauradors. Picasso va prometre i establir que ni ell ni el seu
quadre, que era propietat del poble espanyol, trepitjarien Espanya fins que no retornés la
República i hi fos restablerta la llibertat. Més tard, una estipulació va incloure la clàusula,
fins a la “restauració de les llibertats públiques i de les institucions democràtiques”.
Picasso va morir l’any 1973 sense haver tornat a la seva terra.

5. UN QUADRE RODA MONS:EL GUERNICA AL MoMA DE NY
Durant la Guerra del Vietnam, va haver de ser vigilat en
les dependències del MoMA i no el deixaren sortir per
vàries raons, entre elles una fou que, en 1974, va patir un
atemptat. En protesta pel perdó a l’oficial William Calley,
responsable de la massacre de l’aldea vietnamita de My
Lay, el jove Tony Shafrazi va escriure sobre el llenç amb un
aerosol vermell la llegenda “KILL LIES ALL” (“Mort a totes
les mentides”).
Com així Tony?... vares desfigurar un
dels SÍMBOLS DE PAU, del GOVERN
REPUBLICÀ D’ESPANYA per a
protestar contra els crims de guerra.
Per sort, l’obra comptava amb un bon
vernissatge i la reparació fou ràpida i
fàcil.

El Generalísimo, va començar a intentar que retornés, a terres espanyoles, al voltant de
1969, però el MoMA refusà. Ho negarien, de nou en 1973, després de la mort de Picasso.
Franco va morir 2 anys després (20-N 1975) i Espanya va esdevenir una monarquia. A causa
de les moltes pressions de diferents parts, el MoMA, decidí que Espanya, llavors, havia
aconseguit les estipulacions desitjades i signades en la proposta, per Picasso, i lliurarà el
quadre. El Guernica tornà a Espanya l’estiu de 1981, després de la mort de Franco i un cop
restablertes les llibertats democràtiques.
5. UN QUADRE RODA MONS EL RECLAM FRANQUISTA!

5. UN QUADRE RODA MONS BYE-BYE AND WELLCOME!
6 març 1980. Davant la imminència de la
recuperació del Guernica, vàries ciutats
espanyoles reclamen el dret a albergar-lo.
Jacqueline Picasso escriu al president Adolfo
Suárez, comunicant-li el desig del seu marit de
què el quadre i els dibuixos preparatoris
quedaren en el conjunt del Museu del Prado.
22 maig al 16 setembre 1980. El MoMA celebra la
gran retrospectiva, que anticipava la celebració
del centenari de Picasso (darrera vegada que el
Guernica pogué ser contemplat als Estat Units).
9 setembre 1981. Íñigo Cavero, ministre de
Cultura espanyol, i William Paley i Blanchette
Rockefeller signen l’acta de lliurament del quadre
i les 62 obres relacionades amb ell, és a dir, els
esbossos del Guernica, incloent els "postcrits", i
l’aiguafort “Somni i mentida de Franco”.
Cartell de l’exposició retrospectiva de
Picasso celebrada en el MoMA en 1980.

Espanya recuperava la democràcia i el quadre retornava
de Nova York. El 10 de setembre de 1981, a bord d’un
avió de la companyia Iberia, enrotllat i embalat en una
caixa de fusta de grans dimensions, el Guernica trepitjà,
per primera vegada, terra espanyola, essent exposat en
el Casón del Buen Retiro (dependència del Museu del
Prado per a les col·leccions dels segles XIX i XX).
5. UN QUADRE RODA MONS BENVINGUT GUERNICA!
Conservadors del MoMA
enrotllen el llenç de Picasso.
Arribada del Guernica a
l’aeroport de Barajas, Madrid.

5. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SE’N FA RESSÓ!
10 setembre 1981 arriba a Madrid. La premsa espanyola cobria la notícia, ocupant
portades.

5. UN QUADRE RODA MONS LA PREMSA SE’N FA RESSÓ

5. LA PREMSA SE’N FA RESSÓ
Fantàstic
especial
multimedia,
publicat per “El
Correo de
Bilbao”.
Per a la seva
versió en paper,
preparà un
bonic
infogràfic,
analitzant el
quadre i els seus
símbols.

5. UN QUADRE RODA MONS EXPOSICIÓ INAUGURAL!
Cartell anunciant la mostra
del Guernica i dels seus
esbossos en el Casón del
Buen Retiro de Madrid.
A la inauguració del Buen Retiro
acudiren importants personalitats de
la política espanyola de totes les
tendències polítiques i va assistir,
també, la filla de Picasso, Paloma.
1937. Cap de cavall

5. UN QUADRE RODA MONS UNA COADA: UNA ICONA!
Va despertar una enorme expectació i milers de persones feren llarguíssimes i inacabables
cues per a contemplar-lo, destacant la premsa el símbol de reconciliació nacional que
representava, i adquirint el tret simbòlic d’imperible (“imperecedero”) que l’acompanya.
HA ESDEVINGUT UN SÍMBOL UNIVERSAL DE LA PAU DAVANT DE LES
ATROCITATS DE LA GUERRA.

5. QUADRE RODA MONS: GUERNICA CONTINUA VIATJANT
Fa uns anys, el govern basc va sol·licitar
exposar-lo en el Guggenheim, amb
l’argument que era una pintura basca, però
el seu delicat estat de conservació va
desaconsellar el trasllat. El fet va provocar
una gran polèmica i Arzallus va arribar a dir:
“En Madrid tenen l’art i nosaltres tan sols
les bombes”.
Novembre 1995: Darrer desplaçament per la
reordenació de la col·lecció, a altra sala ubicada
en la mateixa segona planta del museu, on es
troba en exposició, actualment, sense vidre de
seguretat.
Gener 1991: S’encarrega la direcció del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a María de
Corral, qui s’ocuparà de formar la col·lecció permanent de Picasso, on s’instal·larà el
Guernica, decisió anunciada, el 19 de maig, pel ministre de Cultura, Jordi Solé Tura. La
matinada del 26 de juliol va ser traslladat al reina Sofia (no sense noves polèmiques). 10 de
setembre: Inauguració de les sales de la col·lecció permanent del museu pels Reis
d’Espanya, hi assistiren el fill de Picasso, Claude, i el net Bernard.

5. INTERPRETANT GUERNICA
LA POLÈMICA…
CONTINUA? 26 març 2010.
La seva interpretació és objecte de
POLÈMICA, com la ubicació, però n’hi ha
total unanimitat pel que fa al seu valor
artístic. Considerada una de les obres més
importants de l’art del seu temps, a més,
d’una “ICONA DEL SEGLE XX”.

5. INTERPRETANT EL GUERNICA Picasso exhibeix amb furor iconoclasta la
seva capacitat de simbolisme testimonial.
És un quadre, però també, un document, un
testimoni, una denúncia, una protesta...
“Què es pensa que és, un artista? Un imbècil que només té ulls si és pintor, oïda si és músic, o una lira a cada nivell del
seu cor si és poeta, o també, si és boxejador, només músculs? Molt al contrari, és també un ésser viu, un ser polític que
reacciona conscient davant d’esdeveniments trasbalsadors, ferotges o feliços, als quals respon de totes les maneres...”
“NO, la pintura no es fa per a decorar habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l’enemic” .
Contestava a un periodista Picasso, a Nova York, 1945. I ja abans havia dit:
«En el mural en què estic treballant, el qual anomenaré Guernica, i en tots els meus treballs artístics recents, exprés
amb claredat la meva animadversió cap a la casta militar que ha sumit a Espanya en un oceà de dolor i de mort».
Com diuen alguns, un QUADRE-CRIT.

 http://www.slideshare.net/Georgerey/.../pablo-picasso-vida-y-obras
 es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Picasso
 www.museopicassomalaga.org
 www.museupicasso.bcn.es
 www.biografiasyvidas.com/monografia/picasso/
 www.slideshare.net/parama29, Paulina Ramos Mandiola (profesora artes visuales)
 http://www.slideshare.net/tomperez/el-cubismo, Tomás Pérez Molina
 http://www.slideshare.net/gilsonunes, professor Gilson Cruz Nunes
 www.escuelanormalparana.com.ar/.../Materias/cultimage/Doc/Cubismo.pdf
 http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_01_02/guernica_picasso.htm
www.elpais.com/fotografia/.../craneo/buey/.../Picasso/
 www.historiadelarte.us/.../guernica/pablo-picasso-hista-g
 http://video.google.es/videoplay
 http://www.slideshare.net/jmartinezveron
e.net/iesjuliocarobaroja, Alberto Rubio Sánchez
 www.portalartes.com
 http://www.slideshare
 http://es.wikipedia.org/wiki/Guernica_(cuadro)
 Wikimedia Commons
 www.ricci-art.com
 www.abcgallery.com
10. BIBLIOGRAFIA

 http://www.slideshare.net/mcarmearanda
http://www.xtec.net/~fchorda/guerni/index.htm
 http://www.taringa.net/posts/info/826034/Guernica-de-Picasso.html
 http://www.youtube.com/watch?v=I_65LYLzvvI&feature=related (Guernica en 3D. Una artista de Nova
York, Lena Gieseke, qui domina les més modernes tècnicas de la infografia digital, decidí proposar una
versió en 3D de la cèlebre obra i col·locar-la en internet, en forma de vídeo).
 http://www.youtube.com/watch?v=7SR7ov55k5s&feature=related (Alain Resnais 1ª parte)
 http://www.youtube.com/watch?v=eDeBu8HwUOw&feature=related (Alain Resnais 2ª parte)
 http://www.youtube.com/watch?v=9oVo0EhzV24&feature=related (llegada del Guernica a España
en 1981)
 http://www.youtube.com/watch?v=M7EyAMKniCU&feature=related (recreación)
 http://www.youtube.com/watch?v=jGLKpyWFyS8&feature=fvw (artehistoria)
http://www.youtube.com/watch?v=xQ_uGbQanNw
 www.slideshare.net/piluchi/guernica-ampliado, María del Pilar González López
 Ha de l’art. Batx. Pedro Medina. Barna, 1999. Columna Edicions, SA. Grup 62. 8a edició 2009.
 www.pintoresfamosos.com
 www.openprocessing.org/visual
10. BIBLIOGRAFIA

Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

A
B
C
INTERPRETANT EL GUERNICA
Picasso va fer 45 esbossos dels
quals s'han conservat només
30: estudis de composició,
esbossos cavall, brau, mare amb
el nen mort, mà del guerrer
amb l’espasa.

Una altra aportació és la de Santiago Sebastián, que intentà
donar una explicació del Guernica pel difícil camí de la
interpretació de la iconologia, que és la que, creu ell, li dóna el
significat essencial, darrer i intrínsec a l’obra, pels seus valors
simbòlics. Per ell, els símbols són símptomes culturals, les
tendències espirituals de la ment humana, que s’expressen en
conceptes comuns i en condicions històriques diferents. Segons
Santiago Sebastián: La guerra ha engendrat la destrucció de la
humanitat i, en conseqüència, també la destrucció de la Bellesa.
Però, arribats a aquest tràgic moment, la deessa VENUS, en el Guernica la
dona del llum que irromp com un bufit per la finestra que, a més, és el retrat
de la musa d’aquells anys de Picasso, Dora Maar, la “Dona crit”, presenta un
llum al món, per indicar que sobre el caos humà està la PERENNITAT de l’ART,
és a dir, que la BELLESA és un ordre preservat pels déus. El llum de Venus
enlluerna i vitalitza (les dues característiques tradicionals de la bellesa,
brillantor i fulgor). Al mateix temps, el sacrifici del cavall no és secundari. La
seva immolació és part dels mites d’“ascensió” i “pas de nivell o llindar”;
facilita l’èxtasi o viatge místic. Així, l’au misteriosa que surt de l’atroç ferida
del cavall, cap a dalt, reforça el significat: L’ART NO MOR, SINÓ QUE ÉS UN
VALOR ETERN, QUE DESPRÉS DEL CAOS PERVIU.
INTERPRETACIÓ ICONOLÒGICA

Dreams and Lies of Franco I
1937

"Guernica"
(1st state;
2nd state;
3rd state;
4th state)
1937
"Guernica"
(5th state;
6th state)
1937
"Guernica"
(7th state;
final state)
1937

EL COMPROMISO DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA.
EL GUERNIKA (1937-39). LAS SECUELAS Y LOS RETRATOS
Sueño y mentira de Franco, 1937
Sueño y mentira de Franco, 1937
Bocetos preparatorios del Guernika. Mayo-junio de 1937
Proceso de Creación del Guernika Fotos de Dora Maar
Guernika, 1937. Museo Reina Sofía, Madrid

La noticia del bombardeo en las páginas de los periódicos Ce Soir y L'Humanité.

Hitler y Franco estrechando sus manos.

"Guernica". Mayo y Junio de 1937
Proceso de realización en 9 pasos

El "Guernica"
París, Mayo y Junio de
1937
Óleo sobre lienzo,
349 x776 cm.

1-2-3 Estudio para
"Guernica" París, Mayo de
1937 Lápiz sobre papel azul,
21 x26 cm.
Estudio de composición
para Guernica, 1 de mayo
de 1937

5 Estudio para "Guernica"; Caballo
París, Mayo de 1937 Lápiz sobre
papel azul, 21 x26 cm.
6 Estudio para "Guernica" París, Mayo de
1937 Lápiz sobre papel azul, 21 x26 cm.

7-8-9 Estudio para "Guernica";
Caballo París, Mayo de 1937 Lápiz
sobre papel azul, 21 x26 cm.
10 Estudio para "Guernica" París,
Mayo de 1937 Lápiz sobre papel
azul, 21 x15 cm.

11 "Guernica"; Caballo y toro París, Mayo de 1937
Lápiz sobre cartón amarillo-marrón, 22 x12 cm.
12 Estudio para "Guernica París, Mayo de 1937 Lápiz
sobre papel, 24 x45 cm.

16 Madre con niño muerto en escalera París,
Mayo de 1937 Lápiz sobre papel, 45 x24 cm.
13 Caballo y madre con niño
muerto París, Mayo de 1937
Lápiz sobre papel, 24 x45 cm.
Estudio de composición para
"Guernica", 13 de mayo de 1937

Estudio de composición para "Guernica",
1 de mayo de 1937
Estudio de composición para
"Guernica", 2 de mayo de 1937

París, Mayo de 1937 Lápiz y aguada
sobre papel, 24 x29 cm
París, Mayo de 1937 Lápiz y aguada
sobre papel, 24 x29 cm

18 Estudio para "Guernica";
Caballo París, Mayo de 1937
22 Estudio para "Guernica"; Toro
París, Mayo de 1937 Lápiz sobre
papel, 24 x45 cm.

20 Estudio para "Guernica";
Caballo París, Mayo de 1937
19 Cabeza de minotauro París,
Mayo de 1937 Lápiz sobre
papel, 24 x45 cm.

Estudio
para la
cabeza del
toro, 20 de
mayo de
1937.
27-28 Estudio
para "Guernica";
Toro París, Mayo
de 1937 Lápiz y
aguada sobre
papel, 24 x29 cm
Cabeza del toro con estudios de
ojos, 20 de mayo de 1937.

23-24 Cabeza de mujer París, Mayo de 1937
Lápiz y tiza de color sobre papel, 45 x24 cm.

31-34 Cabeza de mujer llorando París, Mayo de 1937 Lápiz y
aguada sobre papel, 29 x23 cm.

38-42 Cabeza de mujer llorando París, Mayo
de 1937 Lápiz, tiza de color y aguada sobre
papel, 23 x29 cm.

35 Hombre cayendo París, Mayo de 1937 Lápiz
y aguada sobre papel, 23 x29 cm.

43 Cabeza de guerrero y pata de caballo París,
Mayo de 1937 Lápiz, tiza de color y aguada
44 Cabeza de guerrero París, Junio de 1937
Lápiz y aguada sobre papel, 23 x29 cm.

45 Mano de guerrero París,
Junio de 1937 Lápiz y aguada

Mano con espada rota, 13 de mayo de 1937.

54. GUERNIKA. PABLO PICASSO

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 54. GUERNIKA. PABLO PICASSO

Similar to 54. GUERNIKA. PABLO PICASSO (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

54. GUERNIKA. PABLO PICASSO