5. RELLEUS PALAU ASSURBANIPAL. LLEONA FERIDA

3,193 views
2,958 views

Published on

Published in: Education, Sports, Business
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,193
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
60
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

5. RELLEUS PALAU ASSURBANIPAL. LLEONA FERIDA

  1. 1. LLEONA FERIDA Relleus Palau Assurbanipal, Nínive LLEONA FERIDA Relleus Palau Assurbanipal, Nínive Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Diana Mera Fernández Professora: M Assumpció Granero Cueves ESCULTURA
  2. 2. FITXA TÈCNICA Títol Lleona ferida Autor Desconegut Cronologia 668-627 aC Estil Assiri Tipologia Baix relleu Material Bloc d’alabastre Dimensions Bloc únic de 60 centímetres Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per Assurbanipal Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive Localització actual British Museum (Londres) FASE ART MESOPOTÀMIC:FASE ART MESOPOTÀMIC: ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
  3. 3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC
  4. 4. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). Els assiris varen crear un regne al nord de Mesopotàmia amb capital primer a Assur i, desprès, a Nínive. Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.
  5. 5. Eren un poble guerrer i conqueridor, per això, les seves representacions més importants giren entorn a la demostració de força i poder amb una intenció de propaganda política. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX) ESCULTURA
  6. 6. MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC  L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets al que, en l'antiguitat, es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre dos rius”. Territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre… potamos= riu).  Mesopotàmia era, doncs, una planura fèrtil i molt rica, amb crescudes periòdiques, on va començar la cultura neolítica i va néixer l’escriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies.
  7. 7. Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  8. 8. Sumer (3200-2350 aC)Sumer (3200-2350 aC)
  9. 9. Regne de Sargó (2350-2320 aC)Regne de Sargó (2350-2320 aC)
  10. 10. Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)
  11. 11. Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)
  12. 12. Orient Pròxim (cap el 1500 aC)Orient Pròxim (cap el 1500 aC)
  13. 13. Orient Pròxim (s. XIV aC)Orient Pròxim (s. XIV aC)
  14. 14. Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  15. 15. UrukUruk Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  16. 16. Les seves grans creacions varen ser: els palaus fortalesa (diferència amb els sumeris que construïren temples, el ziggurat) i els relleus amb escenes profanes o quotidianes i no religioses. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  17. 17. PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA
  18. 18. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els lleons. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els lleons. ESCULTURA
  19. 19. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els cans. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els cans. ESCULTURA
  20. 20. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou. ESCULTURA
  21. 21.  La ciutat de Nínive (actual Iraq) va ser ampliada i embellida durant el regnat de Senaquerib i convertida en capital de l’imperi assiri. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  22. 22. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  23. 23. PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
  24. 24. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  25. 25. Després, el regnat d’Assurbanipal (de gran esplendor militar i interès per la cultura amb la creació de la Biblioteca de Nínive) també va contribuir a ennoblir la ciutat amb la construcció d’un gran palau amb d’abundant decoració, ple de relleus i de pintures, al qual pertany la “Lleona Ferida”. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ESCULTURA
  26. 26. ARQUITECTURA PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
  27. 27. ARQUITECTURA PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
  28. 28. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
  29. 29. Els relleus assiris són de caràcter històric i narratiu: escenes quotidianes o episodis diversos per a l’exaltació del rei (tot supeditat a glorificar la figura reial). La caça major, a l’imperi assiri, era un esport de prestigi i estava reservada, exclusivament, als reis. Moltes obres d’art ho reflecteixen. Destaquen les escenes de caça del palau d’Assurbanipal, a la ciutat de Nínive (meitat s. VII aC), caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre els quals destaca la Lleona ferida. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  30. 30. Amb Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics, que descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris i l’escultura es convertirà en el principal mitjà de propaganda del rei. CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva força i valentia. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA
  31. 31. El relleu assiri es caracteritzava principalment pel canvi iconogràfic, perquè passen a ser de gran importància els temes profans i releguen a segon pla les escenes religioses, pròpies de l’època sumèria. El rei apareix protegit per genis benèfics (úniques figures religioses), i se’l representat en cerimònies en la cort, expedicions guerreres o escenes de caça. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ASSURBANIPAL AMB EL SEU CARRO. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  32. 32. ESCULTURA
  33. 33. BOU ALAT: GENI PROTECTOR ESCULTURA
  34. 34. Toros alados BOUS ALATS: GENIS PROTECTORS ESCULTURA
  35. 35. LLEÓ ALAT DEL PALAU D’ASSURBANIPAL, EN NÍNIVE (s. VII aC) ESCULTURA
  36. 36. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ASSURBANIPAL (dos relleus superiors) I ASSURNASIRPAL CAÇANT UN LLEÓ. BAIX RELLEU.
  37. 37. ESCENA DE CAÇA: ASSURBANIPAL CAÇANT UN LLEÓ DIMENSIONS: 110 X 65 cm. CRONOLOGIA: VII aC. BAIX RELLEU LOCALITZACIÓ: Museu Britànic PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive) 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA
  38. 38. La temàtica profana tenia com a objectiu principal exalçar la figura del rei. La “Lleona Ferida” es crea amb aquesta finalitat, demostrar al poble la habilitat i destresa del monarca totalitari, protector de la societat, que ha aconseguit ferir un animal felí, considerat destructor de l’ordre establert. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) MUSEU BRITÀNIC. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  39. 39. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  40. 40. Relleu en alabastre de 60 cm, que forma part d’un conjunt esculpit al palau del monarca Assurbanipal. Una del centenar d’escenes que formen part de l’escena cinegètica o de caça dirigida pel monarca.  Obra realista i, sobretot, molt expressiva. La lleona ha estat atacada, i travessada la seva columna vertebral amb fletxes, que li han paralitzat les extremitats posteriors. Les extremitats anteriors estan en posició tensa i enèrgica, perquè la lleona es resisteix al dolor, a punt de perdre la vida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) MUSEU BRITÀNIC. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  41. 41. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ESCENA DE CAÇA
  42. 42. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC). ESCENA DE CAÇA: LLEÓ MORIBUND (Assíria, 645 aC). ESCULTURA
  43. 43. El relleu és un estudi detallat de l’anatomia de la lleona, que mostra un modelat minuciós, fet mitjançant incisions, algunes són com pinzellades, que transmeten visió tridimensional (profunditat i perspectiva) i, a la vegada, dinamisme. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  44. 44. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA. ESCULTURA El rostre amb gran detallisme transmet l’agonia de la lleona: orelles enganxades al cap, ulls mirant cap a munt com si demanessin ajut, boca entreoberta amb gest d’esgotament, la lleona ferida intenta posar-se dempeus, sobreviure i no ho aconsegueix.
  45. 45. El realisme de la representació d’animals ferits i en acte de defensa és tal que quasi podem escoltar el crit de ràbia i de dolor que surt de la boca d’aquesta lleona. La figura de la lleona ferida, és una dramàtica imatge del dolor animal. També és un asombrós estudi anatòmic, on les pates davanteres, encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense vida, a causa de la fletxa que li travessa l’esquena.
  46. 46. ESCULTURA LLEONA FERIDALLEONA FERIDA La línia compositiva ve marcada per les fletxes i les extremitats anteriors.
  47. 47. ESCULTURA LLEONA FERIDALLEONA FERIDA la fletxa superior és paral·lela a l’extremitat anterior esquerra, mentre les fletxes posteriors són paral·leles a l’extremitat anterior dreta i formen triangle amb l’extremitat esquerra i amb la fletxa superior.
  48. 48. LLEONA FERIDALLEONA FERIDA ESCULTURA
  49. 49. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  50. 50. En temàtica i perspectiva, els assiris es desmarcaren dels pobles anteriors (sumeri, accadis i babilonis): temes profans i representació de perfil, abandonant la representació aspectual, i aconseguint gran expressivitat. 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  51. 51. S’intenten representar les proporcions reals (el rei no és de major tamany que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs de braços i cames en tensió, però, les persones encara estan concebudes de forma estàtica (a diferència d’Egipte, es solia representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que els animals es representen de forma dinàmica. RELLEUS ASSURBANIPAL 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  52. 52. Es manté la llei de la frontalitat en les escultures, i els relleus es distribuïen en franges per la paret, tant interiors com exteriors, abandonant la narració en registre. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
  53. 53. Influiran, posteriorment, en els perses, que copiaren dels pobles que conqueriren. Característic dels perses són els grans frisos dels pobles subjugats i animals mitològics desfilant, si bé les escenes no són tan sagnants, ni cruels, tampoc tan expressives, però si detallistes de les ètnies del moment, que poblaren els seus terriroris. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA FRIS DE SOLDATS A L’APADANA. 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
  54. 54. www.artecreha.com/.../qleona-herida q-arte-asirio-s-vii-ac.html quedearte.blogspot.com/2008/.../la-leona- herida.htm www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/7536.h tm almez.pntic.mec.es/.../Bach.../leona_herida.h tm www.diomedes.com/hm_3.htm letrasyalgomas.foroes.net/.../la-leona-herida- t7357.htm  sapiens.ya.com/antiqvae2/leona.htm BIBLIOGRAFIA.BIBLIOGRAFIA.
  55. 55. LLEONA FERIDALLEONA FERIDA Bye Bye Lleona ussi Granero

×