29. SANT PERE DE MOISSAC

2,624 views
2,238 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,624
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
90
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

29. SANT PERE DE MOISSAC

  1. 1. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna Alba Ma Serrano Benito (2n A) Professora:M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna Alba Ma Serrano Benito (2n A) Professora:M Assumpció Granero Cueves
  3. 3. <ul><ul><li>El Romànic se situa dins l’època medieval (segles V-XV), i més concretament al final de l’Alta Edat mitjana (s. X-XIII). </li></ul></ul>
  4. 4. <ul><li>És una època caracteritzada pel FEUDALISME , pel predomini del MÓN RURAL sobre l’urbà, per una SOCIETAT ESTAMENTAL , en què una minoria privilegiada (rei, Església, noblesa) viu a costa del treball de la majoria (camperols, artesans, etc.), i per una gran influència de l’Església . </li></ul><ul><li>Bona part de la població viu al límit de la supervivència. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>L’art romànic s’estén per l’Europa occidental durant les darreres dècades del segle X fins a mitjans del segle XIII. </li></ul><ul><li>Es denomina d’aquesta manera perquè algunes de les seves característiques arquitectòniques més peculiars deriven de l’ art romà i perquè la seva cronologia coincideix amb l’aparició de les llengües romàniques . </li></ul>
  6. 6. <ul><li>L’arquitectura és, fonamentalment, religiosa . Els dos tipus d’edificis religiosos són els monestirs i les esglésies . </li></ul><ul><li>Tot i que l’arquitectura romànica presenta solucions constructives i formals molt diverses, cosa que ha portat a diferenciar escoles regionals i diferents moments evolutius, hi ha uns elements comuns que defineixen l’estil. </li></ul>
  7. 7. <ul><ul><li>L’ escultur a i la pintura es subordinen a les necessitats i preferències de l’arquitectura. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’arc de mig punt és el més utilitzat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les voltes de canó i d’aresta s’usen per a la coberta; les cúpules s’empren als creuers del temples. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les columnes i els pilars són els principals elements de sustentació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els contraforts i els murs massissos suporten la càrrega de les voltes. </li></ul></ul><ul><ul><li>La llum hi penetra per unes obertures escasses i estretes i crea efectes de clarobscur ( atrompetades ). </li></ul></ul><ul><ul><li>EL material més comú és la pedra , fins i tot per les cobertes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les principals construccions arquitectòniques són: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’ església , habitualment de planta de creu llatina , amb cimbori i campanars . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El monestir , que s’articula al voltant del claustre . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El castell (arquitectura civil). </li></ul></ul></ul>
  8. 8. <ul><li>L’església és l’edifici essencial del període romànic. La seva disposició conjuga elements de caire simbòlic relacionats amb el significat del temple com a casa de Déu . </li></ul><ul><li>El tipus de planta més habitual és de creu llatina que integra diferents àmbits: </li></ul><ul><li>Un cos longitudinal orientat en sentit oest-est , format per una nau central i, sovint, una nau lateral a cada costat. </li></ul><ul><li>El transsepte , una nau transversal que determina, en la seva intersecció amb la nau central, el creuer , punt central dels dos eixos, cobert per una cúpula o cimbori . </li></ul><ul><li>El presbiteri , l’espai reservat als sacerdots, ocupa la capçalera del temple. </li></ul><ul><li>A l’extrem de la capçalera sol haver l’ absis . </li></ul><ul><li>L’absis central és més ampli i alt i sol tenir absidioles o capelles radials. </li></ul><ul><li>Sobre les naus laterals s’eleva la tribuna amb el trifori . </li></ul>
  9. 12. 1.- Catedral de Santiago de Compostel·la, mestres Bernardo el Vell, Roberto i Esteban, i Bernardo el Jove. Mestre Mateo el Pòrtic de la Glòria (28). 2.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (29) 3.- Pintures murals Sant Climent Taüll, mestre de Taüll i deixebles, o mestre de Maderuelo, sense confirmar (30) 4.- Pintures murals del Panteó Reial de l’Església de Sant Isidor de Lleó (31) COMENTARI IMATGES SELECTIVITAT
  10. 13. Sant Pere de Moissac
  11. 14. ESCULTURA ROMÀNICA
  12. 15. Sant Pere de Moissac
  13. 16. Sant Pere de Moissac
  14. 19. <ul><li>L'art Romànic, es dóna en una època de tranquil·litat política , en la majoria de regnes europeus, en part pel cessament de les invasions bàrbares i per la supremacia de l ' Església com a institució de poder i cultura . </li></ul><ul><li>L’ Església , juntament amb el feudalisme , recentment implantant, són les majors influències en la societat a partir del s. X . </li></ul><ul><li>Aquest creixent poder de l'Església va estimular el culte i el pelegrinatge a llocs sagrats com Santiago de Compostel·la, Roma i Jerusalem , la qual cosa també va fomentar la construcció de vies comercials entre els diversos llocs. </li></ul>
  15. 20. <ul><li>Altres factors eclesiàstics que permeteren certs canvis dintre de l'art romànic, foren les diferents reformes donades a les diverses ordres religioses ; com per exemple la de Cluny (a la qual pertany l'abadia de Sant Pere), fundada per Robert de Molesmes . </li></ul>
  16. 21. <ul><li>D'altra banda, a partir del s. XI els avenços tècnics i la millora de la producció agrària incrementaren el nivell de l'economia i la cultura en general, que es reflectí en la importància dels creixents burgs o ciutats a tota Europa i que foren acompanyats pel naixement de la burgesia com a classe social. </li></ul>
  17. 22. <ul><li>El més característic de l'estil Romànic, és que esdevé el primer estil internacional entre diferents regnes, encara que manté algunes característiques pròpies en cada un. </li></ul><ul><li>Es pot dividir l'art Romànic en tres etapes més o menys diferenciades: </li></ul>Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : final segle X fins segle XI. Romànic ple : final segle XI fins meitat del XII. Romànic tardà : mitjans s. XII fins principi XIII.
  18. 23. Sant Pere de Moissac
  19. 24. <ul><li>L’ abadia de Moissac és un conjunt arquitectònic religiós on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques . </li></ul>
  20. 25. <ul><li>L’ABADIA de MOISSAC, fundada al segle VII , i lligada a la poderosa abadia de Cluny que impulsà certes reformes, i fou el centre monàstic més important del sud de França durant el s. XII. </li></ul><ul><li>Si l’ abadia i el claustre són un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic , el timpà romànic de la portalada sud és la veritable obra mestra de Moissac . </li></ul>
  21. 26. <ul><li>El CLAUSTRE té la mateixa funció que d’altres: distribuir l'espai i servir com a centre per a la comunitat religiosa que l'habita. </li></ul>
  22. 27. <ul><li>Alhora, el pati central també serveix com a zona de lectura o de meditació . </li></ul>
  23. 28. <ul><li>CLAUSTRE : inscripció datada el 1100. </li></ul><ul><li>4 crugies porticades. </li></ul><ul><li>Arcades descansen sobre columnes , que s'intercalen entre senzilles i dobles (116). </li></ul>
  24. 29. <ul><li>Capitells esculpits en 4 cares , amb temes religiosos : Gènesi, Infantesa de Crist, Miracles de sant Benet, i altres temes florals o figuratius (personatges i animals dels bestiari ). </li></ul>
  25. 30. <ul><li>L' arquitrau de fusta descansa sobre el mur nu de pedra. </li></ul><ul><li>Destaquen les extraordinàries escultures romàniques : El conjunt d'arcades de les crugies s'interromp en els vèrtex, on s'ajunten dues galeries, allí apareixen pilars quadrats de maó revestits amb plaques de marbre esculpides. </li></ul><ul><li>Per parelles, als pilars dels vèrtex hi ha representats vuit dels dotze apòstols : Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Bartomeu i Mateu al sud-oest. </li></ul>
  26. 31. <ul><li>Destaca el TIMPÀ romànic (segle XII, 1110-1115), veritable obra mestra de Moissac, encarregada per l' Abat Durand , mandat sota el qual es va iniciar la restauració de l'abadia. </li></ul><ul><li>El claustre i la portada es van dur a terme segons els designis de l' abat Anquetil (1085-1115). </li></ul><ul><li>, </li></ul>
  27. 32. <ul><li>És un relleu tallat sobre pedra , de superfícies llises a partir d’un poliment lleuger. </li></ul><ul><li>Escultura monumental lligada a l’arquitectura i que utilitza la mateixa pedra que el parament mural. </li></ul>
  28. 33. <ul><li>El TIMPÀ corona la portalada sud de l'església i simbolitza l'entrada al cel i a la casa de Déu . </li></ul><ul><li>FUNCIÓ DIDÀCTICA : Les imatges bíbliques de les esglésies il·lustraven les masses populars analfabetes en els coneixements religiosos, és una bíblia de pedra ( onades dels brancals i les rodes de foc del mainell). Aquesta funció que va decaure, quan es popularitzaren els gravats en publicacions com la Bíblia Pauperum . </li></ul>
  29. 34. <ul><li>TEMA : es representa, al centre del timpà, l' Apocalipsi segons sant Joan , (4,1 – 11), que esdevé, en l’edat mitjana, un dels temes més eficaços per a estimular els feligresos. </li></ul>
  30. 35. <ul><li>El timpà i els laterals presenten programes iconogràfics diferents. </li></ul><ul><li>TEMA : Al bell mig del timpà, dins una màndorla , la figura del PANTOCRÀTOR entronitzat: Crist, més gran que els altres, a mode MAIESTAS DOMINI . </li></ul><ul><li>TÈCNICA : És una representació frontal , en primer pla, no n’hi ha tractament de la profunditat espacial, les figures es juxtaposen en registres , el mestre utilitza la perspectiva jeràrquica , amb absència de paisatge . </li></ul>
  31. 36. TEMA. El TETRAMORFS l’envolten (símbols del 4 Evangelistes): àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), brau (sant Lluc) i àngel (sant Mateu). Tetramorfs flanquejats per dos serafins (arcàngels), molt estilitzats. <ul><li>TÈCNICA . Modelatge de les figures és variat i, fins i tot, s’han combinat diferents tipus de relleu: les figures majors del centre amb relleu pla i frontal , i volum poc accentuat, hi predomina el tractament lineal del vestuari , cas de Crist que trenca el ritme de la composició amb la seva quietud, i les seves formes són més grans, més planes i menys detallades que les dels altres, com si la seva grandesa no permetés representar-lo del tot. </li></ul>
  32. 37. <ul><li>TEMA : Envolten el grup central i s’adapten a la forma semicircular del timpà, els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi , que formen un marc molt farcit i es distribueixen en frisos, de 5 en 5 (2 dalt i 3 baix), i els 14 restants, que no hi caben, conformen una mena de fris inferior , els quals porten instruments musicals per cantar les alabances al tot poderós. </li></ul><ul><li>TÈCNICA : Figures més petites dels ancians, treballades amb un relleu més ple i més marcat , encara que amb tractament bastant arcaic, és una talla en alt relleu . </li></ul>
  33. 39. <ul><li>TEMA : Crist es presenta omnipotent per jutjar els homes a la fi del temps. Es troba assenyalant amb la mà dreta cap a dalt (el cel), en acte de beneir , i amb l' esquerra cap a baix sosté els evangelis . </li></ul><ul><li>MOVIMENT : Contrasta la severa immobilitat de Crist, hieràtic i rígid , i els altres personatges. </li></ul>
  34. 40. <ul><li>MOVIMENT : Tots els personatges dirigeixen l'atenció cap a la figura de Déu . i presenten una major gesticulació , especialment les figures animals dels Tetramorfs , les seves faccions tenen més expressivitat i detall . També, la llargària més acusada del normal els dóna una certa elegància; però, alhora, esdevé una ambientació més tensa , pel fet de les torsions o postures que les figures han d'adoptar per dirigir la seva mirada a Crist, adaptant-se a l’espai; contorsió i tensió que augmenta la impressió de MOVIMENT . </li></ul>
  35. 42. <ul><li>TÈCNICA I SIMBOLOGIA : Contrasta el tractament ANTINATURALISTA i sobrenatural de Crist, i el REALISME, més expressivitat, la gesticulació , les diferents postures i, també, el tractament més individualitzat dels ancians . </li></ul><ul><li>LLUM : La LLUM incideix de manera suau , donada la poca profunditat del relleu, en les figures centrals , i s’accentua el clarobscur , una mica més, en les figures més petites ( ancians ), per estar tallades en un relleu més alt. </li></ul>
  36. 43. DETALL DE 3 ANCIANS (AMB INSTRUMENTS MUSICALS) I DE L’ARQUIVOLTA D’ORNAMENTACIÓ VEGETAL ENTRELLAÇADA
  37. 44. La LLINDA : part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha), i que pot tindre figures o decoració geomètrica . <ul><li>Tota aquesta ICONOGRAFIA apareix emmarcada per la decoració vegetal de les ARQUIVOLTES i la decoració de rosetons de la LLINDA , just a sota, decorada amb cercles en forma de rosa que es podrien interpretar com rodes de foc de l'Apocalipsi (l’INFERN). </li></ul>
  38. 46. PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130) <ul><li>Al centre de l' obertura de la portalada , hi ha el MAINELL que conté figures d’ animals entrellaçats i, a les cares laterals, es troben sant Pau i el profeta Jeremies . </li></ul><ul><li>Les figures i les tres parelles de lleons i lleones rampants entrecreuades (els 6 lleons de la REVELACIÓ ), col·locades sobre un fons vegetal , semblen esculpides per a què els observadors dirigissin les mirades a la part del timpà on apareix Crist , que es troba just en línia recta cap a dalt . </li></ul>
  39. 49. . <ul><li>Les figures dels suports verticals ( brancals i mainell ) estan estilitzades i presenten una sinuositat , un model després força imitat. </li></ul>
  40. 51. <ul><li>TÈCNICA : Característiques com la negació del volum real dels cossos, l’ allargament de les figures i les anatomies defectuoses, el hieratisme i la composició jeràrquica ..., especialment en la figura del Pantocràtor..., tenen el seu precedent en la plàstica bizantina . </li></ul>
  41. 53. <ul><li>Els relleus dels laterals (afegits posteriorment). TEMES : Escenes no relacionades amb temàtica del timpà, temes de l’ Antic Testament , amb passatges de la vida de Crist . A l'est (dreta mirant frontalment), a les arcades: Anunciació , Visitació , Adoració dels Mags , i Infància de Crist . </li></ul><ul><li>Al fris superior el TEMA : caiguda dels ídols d'Heliòpolis, fugida d’Egipte , presentació al temple. </li></ul>
  42. 54. <ul><li>A les arcades de l'oest (esquerra): càstig de l'avarícia i la luxúria, escenes de l'infern i el ric Epuló. </li></ul><ul><li>Al fris superior : la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, i el càstigs de l'infern. </li></ul><ul><li>Tots ells temes recurrents del cristianisme de l’època . </li></ul>
  43. 55. <ul><li>Dos monstres demoníacs tenen atrapat a un pecador. </li></ul><ul><li>Un parell de dimonis a la paret del brancal. </li></ul>
  44. 56. <ul><li>1) SUBORDINACIÓ a arquitectura: figures s’acomoden al marc i ocupen tot l’espai. </li></ul><ul><li>2) SIMETRIA , seguint un ordre jeràrquic : figura principal més gran, al centre, flanquejada per tetramorfs i serafins. Al seu voltant i distribuïts en frisos, figures en menor escala. Aquest centre compositiu no només queda subratllat per la major escala del personatge principal, sinó pel fet que tots els personatges s’hi giren i el miren. </li></ul><ul><li>3) Divisió en registres s’ha fet en línies ondulants , igual que l’orla, que envolta el timpà i corre paral·lela a l’arquivolta, la qual dibuixa una sinuosa línia serpentejant , que augmenta RITME COMPOSITIU , accentuat per la disposició dels ancians en diferents postures. </li></ul>
  45. 57. <ul><li>4) Prima l’actitud d’omplir tot l’espai, una mena d’ HORROR VACUI . </li></ul><ul><li>5) TEMA timpà: inspirat en miniatures il·lustrades del beat de LIÈBANA (fórmula iconogràfica per expressar, en imatges, l'Apocalipsi). TÈCNICA presenta influència de les miniatures MOSSÀRABS . </li></ul><ul><li>6) Romànic abandona la concepció clàssica de la bellesa, i l’art es converteix en SÍMBOL de la filosofia del CRISTIANISME i la MENTALITAT de l’ESGLÉSIA . </li></ul>
  46. 58. <ul><li>7) DIDACTISME : Imatges escultòriques que transcriuen les sagrades escriptures per poder ser llegides visualment pel poble analfabet ( ADOCTRINAMENT ). </li></ul><ul><li>8) Cal afegir una funció PROPAGANDÍSTICA del poder de l’església . </li></ul><ul><li>9) Disposició jeràrquica de les figures reflexa la SOCIETAT jerarquitzada del moment: els ESTAMENTS FEUDALS (n’hi ha una analogia entre el vincle del poble i el senyor feudal, i Crist i les figures secundàries que l’envolten) </li></ul><ul><li>10) TÈCNICA : S’usa la policromia , actualment perduda. </li></ul>
  47. 59. <ul><li>11) TEMES principals: temes religiosos , il·lustracions de llibres sagrats, vides de sants i activitats humanes. Decoració geomètrica, i FIGURATIVA animal ( bestiari ) i vegetal. </li></ul><ul><li>12) TIPOLOGIA : alts i baixos relleus i estàtues exemptes </li></ul>
  48. 60. <ul><li>13) MODELS : Les influències anteriors de l'art romànic són a part del romà , el bizantí , el germànic , l' islàmic i l' armeni . </li></ul><ul><li>14) INFLUÈNCIES : El mateix es pot observar al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, a Sant Tròfim d'Arlés , i a Santa Fe de Conques . </li></ul>
  49. 62. ESCULTURA ROMÀNICA
  50. 64. ESCULTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Alba Ma Serrano Benito Professora: Maria Assumpció Granero Cueves
  51. 65. <ul><li>E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/landa </li></ul><ul><li>Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html </li></ul><ul><li>Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. www.slideshare.net </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>quedearte.blogspot.com </li></ul><ul><li>arteenlasculturas.8m.com </li></ul><ul><li>www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li> www.enciclopedia.cat </li></ul><ul><li>ciencias.sociales2006.googlepages.com </li></ul>
  52. 66. The end LA INNOCÈNCIA TAMBÉ POT APREHENDRE L’ART, SENSE CONÈIXER EL SEU SINGNIFICAT!!!
  53. 68. The end The end The end The end The end The end The end The end The end
  54. 69. 30. Sant Climent de Taüll Comença...

×