15. EL PANTEÓ

25,215 views
28,569 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
8 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
25,215
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13,206
Actions
Shares
0
Downloads
440
Comments
0
Likes
8
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

15. EL PANTEÓ

  1. 1. PANTEÓ AGRIPA ART ROMÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  2. 2. 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C.- Panteó d’Agripa de Roma  És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també, el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 15 ). Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  3. 3. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PANTEÓ AGRIPA FITXA TÈCNICA
  4. 4. Títol : Panteó. Autor : desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc). Comitent : 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC). Cronologia : 118-125 dC Adrià erigí un nou Panteó sobre el lloc on hi havia el d’Agripa. Estil : Romà Imperial (edifici d’art romà tardà, de l’Alt Imperi). Tipologia i funció : temple. Sistema constructiu: arquitravat i voltat. Materials : pedra, maó i fusta (principals); marbre i granit rica decoració zones més nobles; cúpula de formigó i pedres volcàniques. Localització : Camp de Mart, Roma, Itàlia. Dimensions: pòrtic: 35 m ample; columnes: 18 m alt; Tambor de planta circular 58 metres de diàmetre; i cúpula: 43’3 m diàmetre, i 43’3 m alt. FITXA TÈCNICA
  5. 5. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PANTEÓ AGRIPA 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  6. 6. 3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.). ALT IMPERI (31 a. C.-193 d. C). Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà) . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ L' Imperi Romà expandí , notablement, els seus territoris i per tot arreu va desenvolupar una arquitectura d’obres públiques i monumentals , deixant gran quantitat de testimonis que encara es conserven i contribueixen al progrés en moltes àrees . 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  7. 7. Un d'aquests monuments és el conegut com Panteó d’Agripa , que du el nom del cònsol que va impulsar la seva construcció l'any 27 aC . És considerat un temple , construït en honor a tots els déus romans antics perquè, antigament els temples de Roma eren considerats les cases on habitaven els déus (Panteó, edifici de culte dedicat a totes les divinitats planetàries). 1.- CONTEXT HISTÒRIC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  8. 8. Devers els anys 27-25 aC , el gendre, general i amic de l’emperador August, Marc Vipsani Agripa , va bastir un primer Panteó , dedicat als déus de la gens Júlia. Destruït per un incendi l’any 80 , fou reconstruït per Domicià . 1.- CONTEXT HISTÒRIC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Agripa Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  9. 9. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ I devastat novament per un segon incendi . Finalment, entre els anys 118-125 dC, Adrià erigí un nou Panteó (dedicat a tots els déus), sobre el lloc on hi havia el d’Agripa (reconstruït al segle II dC, possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per Adrià, Antoní), i va conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa ( Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, que el va fer durant el seu tercer consolat ). 1.- CONTEXT HISTÒRIC Adrià Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  10. 10. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Els segells amb què es marcaven els maons de l’obra porten el nom d’Adrià i estan datats entre el 118 i el 125 d C , per la qual cosa la datació de l’obra és força segura . 1.- CONTEXT HISTÒRIC Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  11. 11. 1.- CONTEXT HISTÒRIC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El Panteó demostra el gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs en les tècniques de construcció , sobretot en l’ ús de l’arc per fer estructures voltades i cúpules . Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  12. 12. Enorme cúpula amb cassetons . 1.- CONTEXT HISTÒRIC TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ En aquests context de recerca de monumentalitat que caracteritzava els romans, la construcció de la cúpula del Panteó comportà un repte a tots els nivells.
  13. 13. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.- CONTEXT HISTÒRIC És l’ obra culminant, que jugà amb els materials al límit de la resistència i posà a prova tota la saviesa de l’enginyeria romana . Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  14. 14. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PANTEÓ AGRIPA 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  15. 15. Cel·la circular Pòrtic d’entrada pròpylon Consta de dues parts : Un pòrtic octàstil molt desenvolupat . Una enorme cel·la circular , és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula . La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor. ESTRUCTURA
  16. 16. Consta de dues parts : Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal , que augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura, i... Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula , de 43 metres de diàmetre , que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la il·luminació , i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs (tan sols es recolza en els laterals). ESTRUCTURA Panteó Agripa, Roma (Apoliodor, s. II d. C., 118-128).
  17. 17. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Pòrtic perípter i octàstil , rectangular i arquitravat, amb 16 columnes gegantines monolítiques de granit egipci , de fusts llisos i 18 metres d’alçada amb capitells, originàriament, revestits de bronze i, ara, capitells i rosats i bases de marbre blanc ; columnes disposades en files , una d’ exterior de 8 columnes exemptes suporten un entaulament . A l’entaulament hi ha una inscripció que fa referència a l’antic temple d’Agripa i que sosté el frontó triangular de la façana, frontó sense decoracions. ESTRUCTURA EXTERNA Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus , la central més ampla. frontó M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT
  18. 18. Frontó llis Capitells corintis Columnes granit egipci i base marbre blanc M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  19. 19. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Alçat Octàstil, rectangular, arquitravat Pòrtic d’entrada pròpylon Cel·la circular ESTRUCTURA EXTERNA Semi-cúpules Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  20. 20. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ nínxols pòrtic Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus , la central més ampla que les laterals, ja que és la que condueix a la porta d'accés a l'interior, i està coberta per una volta de canó de fusta , i les 2 naus laterals, amb coberta plana , culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals (probablement d’ Agripa i d’August ). pròpylon Nau central d’accés a la zona cupulada 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  21. 21. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Sostre, columnes i pilastres de I’interior del pòrtic d’entrada. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  22. 22. Nau central d'accés amb volta de canó de fusta , i les 2 laterals amb coberta plana. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  23. 23. Interior del pòrtic d’entrada. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  24. 24. Sistema constructiu. ESTRUCTURA La secció del Panteó és un cercle inscrit en un quadrat .
  25. 25. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Així la cel·la és circular, l’ altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula: 43’30 m , cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia 43,30 mts 43,30mts ESTRUCTURA
  26. 26. Aquesta relació es manté en l’ opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  27. 27. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La bella porta d'accés a l'interior de la rotonda està feta de bronze i és l’original d'època romana, encara que va haver de ser restaurada en el segle XVI , concretament en l'any 1563. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  28. 28. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA Encara que el pòrtic compta amb una gran bellesa i espectacularitat, el que veritablement ha convertit el Panteó en una de les obres simbòliques de l'art romà és la gran rotonda de la cel·la o nau central , coberta per una cúpula que cobreix l'espai interior.
  29. 29. Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància que l'aspecte exterior . És la primera vegada que se li dóna més importància a l’interior que a l’exterior . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  30. 30. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Alçat, estructura, interior i exterior. Es tracta d’ una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre , que descansa sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols , que contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs . Tambor Semi-cúpules Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125). 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  31. 31. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la grandiosa cúpula de mitja esfera . L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de sòlida geometria pura . La sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana , que portà els materials emprats fins al límit de la resistència. cilindre 43,30mts La massa del mur del tambor cilíndric (més de 6 metres de grossor) està construïda amb formigó, morter i maó , i al seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur, i constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit gruixuts pilars , repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  32. 32. Cilindre 3 pisos Arcs descàrrega Mur + 6 metres 8 pilars suport ESTRUCTURA EXTERNA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  33. 33. Per entendre l’ exterior del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la combinació impossible d’un quadrat i un cercle , s’ha de saber com fou concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava precedit per un pòrtic rectangular . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  34. 34. Igual que en els fòrums imperials, l’ edifici havia de ser precedit per una immensa plaça porticada que només havia de deixar veure el pòrtic d’entrada. ESTRUCTURA EXTERNA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
  35. 35. INSERCIÓ URBANÍSTICA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  36. 36. El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el cos principal de l’edifici ( el tambor ) i, a primer cop d’ull, es podria confondre amb un temple grec clàssic , amb pòrtic octàstil , entaulament i frontó triangular (tot el que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)... TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  37. 37. Exteriorment el tambor , contràriament a la manera de treballar dels romans, no té la gràcia ni la proporció perfecta que aporta el seu interior espectacular . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA
  38. 38. Actualment, sense el revestiment de marbre i estuc, es mostra com un cilindre mancat d’ornamentació, coronat per la cúpula (des de fora només se’n veu una part, ja que la inferior queda integrada en la massa del mur del tambor). Les tres línies d’imposta , que delimiten els tres pisos d’arcs superposats , es poden reconèixer perfectament. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA EXTERNA
  39. 39. L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula . Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures , nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’ oposada a una mena d’ absis cobert per cúpula de quart d’esfera , on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  40. 40. Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Cúpula de quart d’esfera . Absis. ESTRUCTURA INTERNA 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  41. 41. El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures , alternades semicirculars i rectangulars , una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ porta absis ESTRUCTURA INTERNA Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  42. 42. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds , a mena de capelles a l’interior , emmarcades per pilastres corínties, i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol. Pilastres corínties . Columnes corínties . En els espais tancats de la paret sobresurten templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament, que no aguanten res (ornamentals). ESTRUCTURA INTERNA Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  43. 43. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Tota la resta, que es veu, és una façana fictícia, ornamentada a base de marbres i materials nobles , i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc., ESTRUCTURA INTERNA Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  44. 44. A l’interior : part baixa en forma de façana fictícia . 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125). 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  45. 45. Murs de maó i “opus caementicium” , revestit de marbre . ESTRUCTURA INTERNA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  46. 46. Interior de baix a dalt: planta circular i simètrica , part baixa en forma de façana fictícia , el “primer pis” del tambor (una mena d’ atri) segueix una sèrie que alterna finestres tancades amb la continuació del mur, l’ enorme cúpula decorada a base de cassetons , símbol de la volta celest , i rematada per l’ òcul . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA INTERNA Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  47. 47. Interior : un atri amb finestres cobertes i continuació del mur. 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA INTERNA 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  48. 48. 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa. Detall de l’ atri amb finestres cobertes . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l’edifici, i revela l’ admiració per l’arquitectura arquitravada grega . ESTRUCTURA INTERNA
  49. 49. Interior : enorme i meravellosa cúpula semiesfèrica , decorada a base de cassetons , símbol de la cúpula celestial . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA INTERNA
  50. 50. Enorme cúpula amb cassetons . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA INTERNA La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques molt lleugeres i recobert a la part exterior per paret de maons, posseeix una estructura d’anells i nervis que configura els cassetons .
  51. 51. Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en sentit ascendent , conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció: 1) Alleugerir el pes de la cúpula. 2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera , gràcies al joc de llums i ombres. 8,92mts L’òcul proporciona una llum tranquil·la i difusa. Cinc fileres de 28 cassetons a cada filera. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ESTRUCTURA INTERNA
  52. 52. El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m) , a la part superior de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre , que il·lumina el recinte i el ventila. 8,92mts 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  53. 53. La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta . 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  54. 54. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 8,92mts El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  55. 55. Cúpula Tambor Atri Cassetons Òcul Pròpylon Pòrtic Vuit obertures TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  56. 56. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PANTEÓ AGRIPA 3.- ICONOGRAFIA
  57. 57. El Panteó és una obra representativa de l’ art romà tardà , del període d’ esplendor de l’ emperador Adrià . Era la tercera reconstrucció que se’n va fer (devastat per dos incendis, primer restaurat per Domicià). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- ICONOGRAFIA
  58. 58. Entre els anys 118 i 125 dC Adrià l’erigí en el mateix indret originari d’Agripa, però a causa de la presència de les termes en féu girar l’entrada 180º per poder construir una plaça porticada que ressaltés la façana de l’edifici. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- ICONOGRAFIA
  59. 59. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El Panteó, és un edifici de caràcter religiós , dedicat a tots els déus (“CASA DE TOTS ELS DÉUS”) , tant als propis, com als de les terres conquistades en les batalles i guerres , i incloent-hi els emperadors divinitzats . Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma , sobretot a Venus , deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia ; a Mart , déu de la guerra, i a August divinitzat. 3.- ICONOGRAFIA
  60. 60. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala circular era una esfera perfecta , representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil ). Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior. Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus . 3.- ICONOGRAFIA
  61. 61. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La forma de la cúpula representava per als romans la volta celest , una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, la del Panteó simbolitzava que Roma era , en aquells moments, el centre de l’univers entorn del qual girava el món conegut. 3.- ICONOGRAFIA
  62. 62. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 8,92mts La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons , que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic , del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el cosmos , i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica. 3.- ICONOGRAFIA
  63. 63. Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar . 8,92mts TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- ICONOGRAFIA
  64. 64. D'una banda, el món infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici . El món supralunar , l’ esfera celeste, és la volta , en la qual l' òcul central fa de Sol i il·lumina des del centre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3.- ICONOGRAFIA
  65. 65. Servia també per a celebrar cerimònies polítiques , a més de ser una manera de retre culte , no tan sols als emperadors anteriors ja divinitzats, sinó també, la forma de glorificar indirectament a l’ emperador viu , és a dir, a Adrià . 3.- ICONOGRAFIA
  66. 66. El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat , però sobretot amb l‘emperador , que era proclamat un déu als ulls del poble. 3.- ICONOGRAFIA
  67. 67. La seva supervivència es deu al fet que l’ emperador bizantí Focas en féu donació al papa Bonifaci IV, l'any 609 , i el temple es va consagrar al culte cristià sota l’advocació de Santa María dels Màrtirs . Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafael Sanzio . Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125). 3.- ICONOGRAFIA
  68. 68. Tomba de Rafael. 3.- ICONOGRAFIA
  69. 69. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ PANTEÓ AGRIPA 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  70. 70. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Roma hereta de Grècia els principis de la seva arquitectura , però l’ esperit pràctic del poble romà s’imposarà en l’arquitectura. 4.- MODELS Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  71. 71. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Partint dels sistemes arquitravats grecs , aportarà solucions pràctiques amb la utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant). 4.- MODELS
  72. 72. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Allò important de l’arquitectura romana és l’ espai intern , i la captació i organització d’aquest espai. 4.- MODELS Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  73. 73. INSERCIÓ URBANÍSTICA TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Arquitectura funcional romana manifestada en l’ arquitectura civil d’obres públiques: carreteres, aqüeductes, ponts, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc. En època imperial es desenvolupa, també, una arquitectura commemorativa , simbòlica, evocadora i monumental que representava el poder imperial: fòrums imperials, arcs de triomf, columnes commemoratives, mausoleus . 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  74. 74. Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Temple de Minerva, Roma. 4.- MODELS: ANTECEDENTS
  75. 75. La coberta en forma de cúpula també és d’ influència oriental , ja utilitzada pels romans en les estructures paradigmàtiques de les termes o els banys públics , que necessitaven de tècniques estructurals adequades per a cobrir espais de grans dimensions. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- MODELS: ANTECEDENTS Termes de Dioclesià, Roma
  76. 76. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  77. 77. És un edifici clarament únic , fruit de la combinació d’elements de diverses influències i de l’ originalitat , el treball dels espais interiors i els coneixements tècnics romans. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  78. 78. El Panteó de Roma presenta una excepcional utilització de la volta per cobrir un espai tan ample. L’ espectacular entrada de llum per dalt ha estat una font d’inspiració per a obres posteriors . 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  79. 79. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Fins al segle XIX , i en plena revolució de l’ arquitectura del ferro , no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  80. 80. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la; actualment aquests edificis han estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  81. 81. També es van perdre , ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc , Bernini li va afegir dues torres campanari . TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- MODELS I INFLUÈNCIES Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  82. 82. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ El Panteó d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000 anys d’existència ) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, el Barroc i el Neoclàssic , amb la utilització de cúpules. Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125). 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  83. 83. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Durant el Renaixement i el Barroc aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes i va influir en obres importants. Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429), església de Santa Croce, Florència. 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT
  84. 84. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento. 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT
  85. 85. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento. 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT
  86. 86. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626. 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.
  87. 87. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma. 4.- INFLUÈNCIES BARROC
  88. 88. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES BARROC Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.
  89. 89. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París .
  90. 90. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París .
  91. 91. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París .
  92. 92. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París .
  93. 93. ... “disegno angelico e non umano” (Miquel Àngel). Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
  94. 94. El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen, por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos, como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura como "arte creador de espacios interiores". Es la primera construcción de la Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula. Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este edificio que tenía "un diseño angélico y no humano".
  95. 95. …” la arquitectura romana es resultado de una síntesis. Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico, creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar las formas helénicas tradicionales. La posición que adoptan nos asombra a menudo por su acento moderno, pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido, su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues demuestra que la audacia no es incompatible con el respeto a la tradición.” René Huyghe
  96. 96. Podríem dir que el pòrtic està a fet a mida humana ...
  97. 97. ..., però l’interior ...
  98. 98. ..., amb l’alçada de ...
  99. 99. ..., la cúpula ...
  100. 100. ..., el rellotge ...
  101. 101. ..., el pas del temps ...
  102. 102. ..., crea un espai unitari ... i ...
  103. 103. ..., i..., màgic, ... que ...
  104. 104. ..., que..., ens sobrepassa!
  105. 105. http://www. slideshare .net/mbigorra http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.wikipediaenciclopedia libre almez.pntic.mec.es Wikimedia Commons BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC Anar a índex…
  106. 106. www.enciclopedia.cat www.slideshare.net/a marcos www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro ciencias.sociales2006.googlepages.com quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es www.artecreha.com www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An www.bloganavazquez.com http://es.wikipedia.org http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943 www.museoromano.com BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
  107. 107. EL MEU ALUMNAT. PER A TOT VOLSALTRES… Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

×