• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
1. PINTURES ALTAMIRA
 

1. PINTURES ALTAMIRA

on

  • 2,188 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,188
Views on SlideShare
2,172
Embed Views
16

Actions

Likes
1
Downloads
56
Comments
0

2 Embeds 16

http://www.iesramonllull.net 10
http://www.xtec.cat 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    1. PINTURES ALTAMIRA 1. PINTURES ALTAMIRA Presentation Transcript

    • Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)ALTAMIRA Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A) Professora: M Assumpció Granero Cueves
    • PINTURES RUPESTRES FITXA TÈCNICA (documentació general) catalogació i anàlisi formalTítol Pintures rupestres de la cova d’AltamiraAutor DesconegutCronologia Era quaternària, 15000-12000 aCEstil Escola francocantàbrica, art del PleistocèLocalització Coves d’Altamira, Santillana de Mar (Cantàbria)Tècnica i suport Pintura sobre la rocaTipologia PolicromatMaterial Pigmentació a base de vegetals, greixos animals, carbó i sangDimensions Cova Altamira: 270m (entrada fins fons). “Sala de les pintures”: 18m llarg x 9 ample, alçada entre 1-2m. "Cua de Cavall": corredor estret de 50m longitud. Una cérvola de 2’25 m.Tema iconogràfic Creences religioses i màgiques. Animal més representat és el bisó (fins a 16 exemplars en postures diferents), envoltat daltres: 1 cavall, 2 senglars, 1 cap de toro i 1 cérvola (2’25 m).
    • COVES ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR (CANTÀBRIA)1 ERA QUATERNÀRIA (15000-12000 aC). ANÒNIM a
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC• Les pintures rupestres d’Altamiras’han datat en el PaleolíticSuperior, període prehistòric quesestén, aproximadament, entrelany 40000 aC i el 10000 aC.• El Paleolític Superior és el períodeque ens dóna més informació perpoder conèixer millor eldesenvolupament dels elementssocials durant l’etapa del Paleolític.
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior. • L’economia era depredadora i els éssers són caçadors i recol·lectors, i això fa que la seva subsistència depengui en part de l’atzar; són nòmades i per a passar èpoques s’estableixen en coves.
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC• L’aparició de l’art ens parla de la riquesa de la vidaespiritual, doncs el concepte d’un art per raonspurament estètiques està ja superat com fonamentexclusiu, encara que aquest no es pugui excloure enla interpretació d’aspectes com la presència dartsdecoratives sobre elements d’ús quotidià.• Així, interpretarem laparició de l’art com a unelement característic de la cultura de l’home delPaleolític. Bastó de comandament
    • Paleolític Inferior (fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC) 2.- TEMÀTICA I FINALITAT• Gràcies a les pintures rupestres podemconèixer alguns detalls sobre la vida de l’home Paleolític Mitjàdel Paleolític Superior: les tècniques de caça, (entre el 125000 i el 40000 aC)les armes, la fauna, els rituals, etc. Paleolític Superior (des de 40000 fins 10000 aC)
    • ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIALa fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys) i el descobriment del foc (fa 500000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
    • 2.- TEMÀTICA I FINALITAT• A les coves apareixenrepresentacions d’animalsestàtics, solitaris, no n’hi ha unacomposició en manada (bisó,cérvol i cavall...).
    • 2.- TEMÀTICA I FINALITAT• La finalitat d’aquestes pintures era procurar lasupervivència i aconseguir el domini sobre elmedi natural en què vivien, és a dir, pintaven elsanimals perquè creien que d’aquesta manera elsseria més fàcil caçar, per això apareixen en lapart més inaccessible de la cova (a l’interior) itambé per aquesta causa, en algunes ocasions elsanimals apareixen travessats per una llança enllocs neuràlgics, això indica que les pinturestenien una finalitat màgica. L’home primitiu teniaun coneixement directe dels animals querepresentava (interactuació).
    • • Finalitat màgica: En aquelles parets hi ha gravat el misteri de la vida i la mort, la qual cosa indica el caràcter de santuari de les coves. Algunes de les galeries, on s’han trobat pintures, no eren habitacles, sinó que eren usades per realitzar rituals sagrats.2.- TEMÀTICA I FINALITAT
    • 2.- TEMÀTICA I FINALITAT• Al marge de la seva finalitat, aquestes obres d’art sorprenen pel vigor,el realisme, el color, l’expressivitat, encara que l’artista tan sols tinguésla intenció d’observar i mostrar la natura que veia amb els seus ull.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Les fabuloses Coves d’Altamira es troben a la localitat de Santillana del Mar, 30 kilòmetres a l’oest de Santander.Ruta d’Altamira
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALForen descobertes per casualitat. En1868, Modesto Cubillas, un caçador de lazona va donar amb elles, però no forenexplorades fins que lany 1879,accidentalment la filla de Marcelino Sanzde Sautuola, María, encalçant el seu gos,va entrar a l’interior de la cova per unapetita obertura i, en anar a rescatar-la,van descobrir el lloc on es trobenaquestes meravelloses pintures, aquestgran tresor artístic.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALEs tracta duna pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALLa cova d’Altamira fa 270 m des de l’entrada fins al fons. És la primeracova on es van trobar decoracions rupestres paleolítiques i no vaser fins a 1902 quan, per fi, es va reconèixer la cronologiaprehistòrica de les pintures d’Altamira.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Es poden distingir tres zones: 1. Sala de l’entrada amb temàtica sobre la vida dels homes primitius. 2. Sala de les pintures, anomenada la “capella sixtina” de l’art quaternari. “La Hoya” 3. I una sèrie d’estances i corredors. Cua de cavall 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari” Gran cérvola Signes negres1. Entrada
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Entrada de coves d’ Altamira
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari”• A totes les sales i els espais esmentats hi hamanifestacions pictòriques, però les millors són lesque hi ha pintades a la volta natural del segonespai, anomenat la “sala de les pintures” (18 metresde llarg per 9 d’ample, i una alçada entre 1 i 2 m).
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL• Així, al costat del vestíbul de la cova, molt prop delentrada, sobre la sala dels policromats, ontrobem un dels panells més bells de lart delPleistocè, representacions que segueixen lescaracterístiques de la pintura francocantàbrica.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALEn el sostre daquesta sala es concentren, en aparentdesordre, figures de grans animals executats en diferentsèpoques, i en les quals shan emprat múltiples tècniques.Les primeres figures representades en aquest sostresemblen ser les pintures vermelles, sobre les quals esvan anar afegint posteriorment diverses pintures negres,les policromes i, finalment, més figures negres.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALLanimal més representat és el bisó (hi ha fins a setze exemplars enpostures diferents), que apareix envoltat daltres figures: un cavall, dossenglars, un cap de brau i una cérvola de 2’25 m
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALBISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL VISTA GENERAL DELA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALVISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALBISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALBISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria. Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISÓ & CABRA
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL CABRA (ALTAMIRA)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL UN CAVALL (ALTAMIRA)
    • BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA ALTAMIRAGRAN CÈRVOLA (2’25 m) PORC SENGLAR (2)
    • LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
    • LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Tot i no haver representació de la figura humana, sí apareixen mans i signes antropomorf. DONA & HOME
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALMereixen especial esment els signesrectangulars, cònics, els claviformes,escaleriformes, mans en negatiu i"macarroni", aquests últimsconsistents en sèries de líniesparal·leles realitzades pels artistespaleolítics passant les seves mansper una paret argilenca, i es tracta,possiblement, de la decoració mésantiga de la cova d’Altamira.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La resta de la cova està formada per altres nou galeries o sales. “La Hoya” Cua de cavall 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari” Gran cérvola Signes negres1. Entrada
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALLa galeria terminal és coneguda com la "Cua de Cavall". És un corredormolt estret de 50 metres de longitud, les parets del qual descobreixen totun catàleg de signes, diferents traços negres i animals gravats o pintatsen negre com cavalls, cabres, cérvols, bisons i màscares, similars a lesque apareixen en les coves del Castell i La Garma. Gràcies a quèlentrada de la cova va ser obstruïda per un enderrocament al final delPaleolític Superior, shan pogut conservar les evidències parietals i eljaciment de la cova d’Altamira.PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALBos taurus Primigenius Bos taurus Ibericus Bos taurus Coves Altamira
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALCÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALEls animals varen ser pintats aprofitantles protuberàncies de la roca, peraconseguir sensació de volum.
    • 3.- DESCRIPCIÓ FORMALLa pintura presenta un ric cromatisme, destaquen els colors ocre, negrei vermell. Per obtenir els colors s’usa el mineral (carbó, òxid de ferro),vegetal, greix d’animals, sang, etc., i com a estris per pintar es creu quefeien server crins o cerres d’animals o bé plantes. S’hi representenamb detall els ulls, la crinera i les peülles dels animals.
    • 4.- MODELS COMPARATIUSEn l’art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: lafrancocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d’Altamira, ila llevantina, que és posterior (Mesolític). Les pintures llevantines, adiferència de les d’Altamira, són monocromes i esquemàtiques. S’hirepresenta la figura humana masculina i femenina, en composicióamb animals, amb moviment i amb escenes de cacera i derecol·lecció, així com la representació de rituals.
    • 4.- MODELS COMPARATIUSInterès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriquesdart rupestre = CARACTERÍSTIQUES{l’escola franco-cantàbrica, vasco- {l’escola llevantina.francesa o hispano-francesa, i • Monocromes.• Policromia: negre, vermell, groc, ocres. • Apareix la figura humana en escenes de caça (figures• Gairebé mai apareix la figura humana antropomorfes).(animals estàtics, solitaris, no composició • Està sotmesa a un procés destilització ien manada). esquematització. Dinamisme (accions: dansa, caça...)• Són pintures amb un gran naturalisme i • Pintura amb pocs detalls.amb detalls. • Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a• Les pintures estan fetes en coves l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la sevaimpermeables que estan protegides de la conservació sigui pitjor.humitat i de la claror. • Més tard apareixen unes pintures amb més moviment (Tassili). A partir de Tassili el procés desquematització tindrà una tendència a labstracció.
    • DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDAEscola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix lafigura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques imolt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.
    • 4.- MODELS COMPARATIUS ESCENA DE DANSA(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
    • 4.- MODELS COMPARATIUS GUERRERS (CASTELLÓ)
    • 4.- MODELS COMPARATIUS ARQUER EN MOVIMENT COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ) MESOLÍTIC
    • 4.- MODELS COMPARATIUSESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític) ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló. Cacera de cervos (3500-2000 aC).Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.
    • 4.- MODELS COMPARATIUSESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls.Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló.
    • 4.- MODELS COMPARATIUS
    • 4.- MODELS COMPARATIUS DONES ABRIC DE BICORP. VALÈNCIA.
    • 4.- MODELS COMPARATIUS LLUITA ENTRE ARQUERS (COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC) PINTURESESQUEMÀTIQUES DE LA COVA D’ALMADÉN (CIUDAD REAL)
    • 4.- MODELS COMPARATIUS PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA).A partir de Tassili el procés desquematització tindrà una tendència a labstracció.
    • 4.- MODELS COMPARATIUS PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA IFIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.
    • 4.- MODELS COMPARATIUSPETROGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DENAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE NAMÍBIA.
    • 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES Els vestigis de l’ésser humà del Paleolític Superior no es limiten a l’art rupestre, cal tenir en compte els habitatges rudimentaris i els estris que han arribat.
    • 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIESDurant el Neolític desapareix l’estilfrancocantàbric i llevantí, i l’artevoluciona cap a l’esquematitzacióde les figures, on la representacióqueda reduïda al traç (Cova deBacinete, a Cadis). Escena de caça. Cova de Bacinete (vers 5000-2500 aC)
    • 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIESDurant l’Edat del Bronze són moltescasses les representacionsrupestres, que queden reduïdessimplement a símbols geomètricsi gravats esquemàtics d’animals od’homes.
    • 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES L’art rupestre de les cavernes té un alt interès històric com a font arqueològica parietal primària, donat que ens informa de com vivien els homes del Paleolític Superior, que són els primers en realitzar obres artístiques, és per això que s’ha considerat una influència per a la posterioritat.
    • 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
    • EL PROJECTE CIENTÍFIC: Els temps d’Altamira• Des de l’any 2003, el museu ve desenvolupant un Projecte Científicanomenat “Els Temps d’Altamira".• Aquest projecte coincideix amb l’Exposició Permanent del Museud’Altamira, i té com a objectiu desenvolupar una línea d’estudi sobre lesèpoques en què Altamira va ser utilitzada com hàbitat i santuari perpart de grups de caçadors - recol·lectors.• El projecte, amb una durada prevista de 4 anys, pretén obtenir dades defins a 3 jaciments diferents situats en el entorn proper d’Altamira (elque els arqueòlegs denominen col·loquialment el "país d’Altamira").• El fet que Altamira continuí tancada permotius de conservació, i que, per això, noes pugui treballar in situ, ha dut a cercaraltres jaciments propers, d’ocupació icaracterístiques similars, per poderrealitzar la investigació, l’estudi i ladivulgació social, que tota instituciódedicada a la conservació i protecció delPatrimoni artístic , està oblidada a fer.
    • FITXA TÈCNICA DEL PROJECTE: Els temps d’Altamira• Duració: 4 anys (2003-2006).• Campanya arqueològica desenvolupadaen 2003: Neteja del jaciment,documentació topogràfica i fotogràfica iprendre mostres de la Cova de Cualventi(Oreña, Alfoz de Lloredo).• Campanya arqueològica desenvolupada en 2004: Neteja del jaciment, i tallestratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu artrupestre i presa de mostres de la Cova de El Linar (La Busta, Alfoz deLloredo)Novales, Alfoz de Lloredo).• Campanya arqueològica desenvolupada en 2005: Neteja del jaciment i tallestratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu artrupestre i mostres de la Cova de Las Aguas (Novales, Alfoz de Lloredo).• Direcció: José Antonio Lasheras Corruchaga (Director del Museu de Altamira).• Coordinació treballs de camp: Dr. Ramón Montes i Dr. Pedro Rasines.• Jaciments a estudi: Coves de Cualventi, El Linar i Las Aguas (totes elles en elmunicipi d’Alfoz de lloredo).Més informació pàgina web: http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html
    • 5.- BIBLIOGRAFIA Comentari d’imatge Pintures Altamira de l’aula Virtual IES Ramon Llullde Palma. Professora: Assumpció Granero. Art prehistòric, power point: www.baldufa8.net http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html http://www.culturadecantabria.com/popupgaleria.num=monumento=10 http://www.portalciencia.net/antroalt.html http://www.google.es/search?q=imagenes+de+las+cuevas+de+altamira
    • Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A) Professora: M Assumpció Granero Cueves