En perill d'extinció

1,059 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,059
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

En perill d'extinció

  1. 1. EN PERILLDEXTINCIÓMarta Villalba, Claudia Pastor, Mireia Travila , MiquelBorràs, QuimRifà, Geoffrey Rico, Víctor Ruiz,QuimBelil , IvanFernandez i Juan Rubio
  2. 2. INTRODUCCIÓ En aquest treball es parla de les llengües del món en perill dextinció , els diferents continents hi ha llengües que només la parlant una desena de persones o menys. Es creu que el 90% de les 7.000 llengüesparladesactualment al mónaproximadament, shanextingit el 2050, com el sistema didiomes del món ha arribat a una crisi i la reestructuració de forma espectacular.
  3. 3. País Llengües amenaçadesArgentina Puelche,tehuelche i VilelaBolívia Baur, itonama, Leco, pacahuara, reyesano i UruBrasil Amanayé, anambé, apiàcies, arikapú, Arua, arutani, Aura, creole cafundo, Guatemala, himarimã, Jabuti, Juma, karahawyana, karipuná, katawixi, katukína, kreye…Canadà Abnaki occidental, bella Coola, chinookWawa, haidanord, haida sud, haisla, kutenai, munsee, salishdelsEstrets…Xile kawésqar, yaganColòmbia Cabiyarí, tariano, tinigua, Totoro, tunebo de AngosturaCosta Rica BorucaEl Salvador PilipEstats units Achumawi, ahtena, apatxekiowa, apache lipan, arikara, atsugewi, caddo, cahuilla, chetco, chinook, chinookWawa, clallam , coeur dAlene, coos, degexitan, eyak, gros ventre, haidanord, han, holikachuk, hupa, kalapuya, kansa, karok, Kashaya, kawaiisu, klamath-Modoc, kuskokwim superior…
  4. 4. Guatemala ItzaGuyana Creole holandèsBerbice, mapidiano, mawayanaHondures Tawahka, tolupan, maia-chortíMèxic Chiapas, kiliwa, matlatzinca de Atzingo, matlatzinca de Sant Francesc Oxtotilpan, Opat, zapotecadAsunciónMixtepec, zapoteca de Sant Agustí Mixtepec, zoques de Tabasco.Nicaragua Branca, miskito.Panamà Crioll francès de Sant MiquelPerú Achuar, aguaruna, Arabel, bnora, cachuy, cahuarano, campanyaashéninca, campanyacaquinte , campa nomatisgüenga, Candoshi, Capanahua, Cashibo- Cacataibo…Surinam Akurio i sikianaVeneçuela Arutani, mapoyo, Pemón, sape, sikiana, yabarana
  5. 5. ÀFRICAGhotuo: Té aproximadament 9.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de Edo
  6. 6. Kpasam: Té aproximadament 3.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de Adamawa
  7. 7. Laal: Té aproximadament 749 parlants. La zona on es parla més es la zona de Chad
  8. 8. Lele: Té aproximadament 749 parlants. La zona on es parla més es la zona de Kisidou
  9. 9. Tagoi: Té aproximadament 13.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  10. 10. Tala: Té aproximadament 13.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  11. 11. Ogbogolo: Té aproximadament 13.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de Kordofan
  12. 12. Putukwan: Té aproximadament 12.000 parlants. La zona on es parla més es la zona de crossriver.
  13. 13. Vagla: Té aproximadament 13500 parlants. La zona on es parla més es la zona de west central.
  14. 14. Xedi: Té aproximadament 10000 parlants La zona on es parla més es la zona de borno.
  15. 15. AMÈRICAUspanteko Té 3000 parlants. Es parla a Guatemala. Maian, Quichean-Mamean, GreaterQuichean, Uspantec.
  16. 16. Letuana: Parlants: 300 Es parla a Colòmbia Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Tanimuca.
  17. 17. Muinane: És una llengua que la parlen 150 parlants. Es parla a Colòmbia Classificació linguistica: Witotoan, Boran
  18. 18. Secoya: És una llengua que la parlen 434 persones. Es parla aEcuador Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
  19. 19. Siona: És una llengua que la parlen 550 persones. Es parla a Colòmbia Classificació lingüística: Tucanoan, Western Tucanoan, Northern, Siona-Secoya.
  20. 20. Tapirapé: És una llengua parlada per 350 persones. Es parla a Brasil Classificació lingüística: Tupin, Guarani, Subgroup IV.
  21. 21. Tepehua: És una llengua parlada per 9937 persones. Es parla a Mexic Classificació lingüística: Uto-Aztecan, Southern Uto-Aztecan, Sonoran, Tepiman, Southern Tepehuan.
  22. 22. Tojolabal: És una llengua parlada per 3780 persones. Es parla aMexic Classificació lingüística: Mayan, Kanjobalan- Chujean, Chujean.
  23. 23. Tuscarora: És una llengua parlada per 10 persones. Es parla a Canada, USA. Classificació lingüística: Narcel, Tuscarora-Nottway.
  24. 24. Piro: Parlants: 100 Es parla a Perú. Classificació lingüística: Arawakan, Maipuran, Southern Maipuren, Purus.
  25. 25. ÀSIA:Llengües d’Àsia:Aimol: 2.643 parlants.Andamanès: 31.000 parlants.Chin: 53.900 parlants.Dhimal: 17.758 parlants.Drung: 11.300 parlants.NaapaSherpa: 500 parlants.Newang: 5.000 parlants.Rangkas: 600 parlants.O’du: 301 parlants.Raute: 518 parlants.Veddah: 300 parlants.
  26. 26. Aixoll:Aquesta llengua te 2.643 parlants.Es parla principalment a la India.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Kuki-Chin-Naga.Kuki-Chin.Northern
  27. 27. Andaman:El parlen: 20.500 persones.Es parla a: Illes Andaman i Nicobar, Port Blair, de 40llogarets al sud de Port Blair.
  28. 28. Chin:El parlen unes 91,800 persones aprox, 78,800 a l’India(2005) i unes13,000 a Myanmar (2007).Es parlat a l’India i a Myanmar.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Kuki-Chin-Naga.Kuki-Chin.Northern.
  29. 29. Dhimal:El parlen unes 17,750 persones en total (2001).El parlen unes17.300 persones a Nepal i unes 450a l’India.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Himalayish.Tibeto-Kanauri.Tibetic, Dhimal.
  30. 30. Drung:El parlen 14.000 (2000).El 95% de monolingües. 8.500 en el dialecte del riuNu, 5.500 en el dialecte del riu Dulong.Es parla a Xina.La seva classificacio es:Sino-tibetana.Tibetano-birmana.Nungish
  31. 31. Naaba:El parlen unes 770 persones (2006).Es parla a Nepal.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Himalayish.Tibeto-Kanauri.Tibetic.Tibetan.
  32. 32. Meohang:Es parla al Nepal.El parlen unes 3,000 persones.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Himalayish.Mahakiranti.Kiranti.Eastern.
  33. 33. Rangkas:Es parla a l’IndiaEl parlen 1.014 a l’India i 1421 en altres paisos.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Himalayish.Tibeto-Kanauri.Western Himalayish.Almora.
  34. 34. O’du:Elparlen: 300 persones al Vietnam i 460 en total.Es parla a: Vietnam.Les seves llengues són: Austro-Asiatic.Mon-Khmer.NorthernMon-Khmer.Khmuic.Mal-Khmu’.Khmu’.
  35. 35. Raute:Es parla al Nepal.El parlen 658 persones.La seva classificacio es:Sino-Tibetan.Tibeto-Burman.Himalayish.Mahakiranti.Kiranti.Western.
  36. 36. Veddah:El parlen: 2.50 persones.Es parla a: La República Democrática Socialista deSr Sri Lanka.Les seves llengues són:Indo-European.Indo-Iranian.Indo-Aryan.Sinhalese-Maldivian.
  37. 37. EUROPA Aranès, 3.814 parlants. Asturià, 100.000 parlants. Bretó, 500.000 parlants. Crònic, 600 parlants. Cors, 402.000 parlants. Franco provençal, 113.400 parlants. Friulà, 600.000 parlants. Gaèlic escocès, 92.400 parlants. Ladí, 30.000 parlants. Feroès, 500.000 parlants.
  38. 38.  Aranès: L’Aranès té 3.814 parlants en total. L’Aranès és la llengua pròpia de la Vall d’Aran. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-Europea, Romance, Italo-occidental, occidental, Gall Ibèric, Ibero-Romanç, Oc.
  39. 39.  Asturià: Té uns 100.000 parlants en total. L’Asturià és la llengua pròpia dAstúries. La classificació lingüística és: Indoeuropea, Cursiva, Romance, Italo-Western, Gall-Ibèrica, Ibero-Romanç, West Ibèrica, Astur- lleonès, Asturiana.
  40. 40.  Bretó: Té uns 500.000 parlants en total. El Bretó és la llengua pròpia de l’oest de Bretanya, a França. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
  41. 41.  Crònic: Té uns 600 parlants en tot el món. El Crònic es parla a sud-est d’Anglaterra, a Duchy of Cornwall. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-Europea, Celta, Insular, Brythonic.
  42. 42.  Cors: Té uns 402.000 parlants en tot el món. És una llengua parlada a França. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-european, Itàlic, Ramance, Southern, Corsican.
  43. 43.  Franco provençal: Té uns 113.400 parlants en tot món. És una llengua romànica parlada entre Francès i Occità. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indo-european, Itàlica, Romànica, Romànica Occidental, Gal·loromànica, Francoprovençal.
  44. 44.  Gaèlic escocès: Té uns 92.400 parlants en tot món. És una llengua celta parlada a Escòcia, a lesTerresAltes o Highlands i Strathclyde. La classificació lingüística d’aquesta llengua és Indoeuropea, Celta, Goidèlica i Gaèlic.
  45. 45.  Friulà: Té uns 600.000 parlants en tot món. És una llengua romànica parlada a Friül. La classificació lingüística d’aquesta llengua Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retroromànica i el Friüles.
  46. 46.  Ladí: Té uns 30.000 parlants en tot món. És una llengua romànca parlada a les muntanyesDolimites a Itàlia. La classificació lingüística d’aquesta llengua és: Indoeuropea, Itàlica, Romànica, Retoromànica i Ladí. Muntanyes Dolomites
  47. 47.  Feroès: Té uns 500.000 parlants. És una llengua escandinava parlada a les illes Fèroe. La classificació lingüística d’aquesta llengua ésIndoeuropea, Germànica, Escandinava, Occidental, Feroès.
  48. 48. OCEANIA Alawa:Hi ha 4 semi-parlants.Es parla a AustraliaNoms alternatius: Kallana, Leealowa.L idioma lutilitzen els adults.Comentaris: La llengua esta gairebe extingida.Estat actual: Al any 2001 sembla haver augmentat el nombre de persones joves que la parlaven o l’entenen.
  49. 49.  Ami:Hi ha 32 parlants.Es parla a Australia.Comentaris:El dialecte pot ser intel·ligible amb Wadjiginy.La llengua esta gairabé extingida. Costa AnsonBay
  50. 50.  DyirbalHi ha 40 parlantsEs parla a Austràlia.Es l’idioma només es parlat al nord dAustràliaTambé es pot anomenar DjirubalS’assembla molt al Dyiru, Girramay ( Keramai ), Gulnguy ( Gulgnay ), Marru, Ngadjan ( Ngatjan ).Comentaris: esta gairebé extingida.
  51. 51.  Gudanji:Hi ha 3 parlants.Es parla al nord d’Australia.També es pot dir Kurdanji o Ngarnga. Llac WoodsCaracteristiques:El dialecte Binbinka no te cap parlant.Esta gairebe extingida.
  52. 52.  Alyawarr:Al 1996 hi havia 1450 parlants.Es parla al nord d’Australia i areesTennantCreek.Els noms alternatius Aljawara, Alywarra, Alyawarre,Lliaura, Yowera.Te algun diccionari i una biblia en aquest idioma.Sistema d’escriptura semblan a lamericà.
  53. 53.  Kitja:Al 1996 hi havia 410 parlants.Es parla a la Australia OccidentalTé dialectes similars al Miriwung.Van fer una biblia al 1978. Marti Ke:Té 3 parlants.Es parla al Territori del Nord, i sud-oest de Darwin.Té dialectes similars Maringarr i el Marithiel.Caracteristiques:Les 3 persones que ho parlen son adults.Esta casi extingida.
  54. 54.  Nunggubuyu:Hi ha 360 parlants i 400 semi-parlants.Es parla al nord d’AustraliaNoms alternatius: Nunggubuju, Wubuy, Yingkwira.Els nens d’aquesta zona l’entenen però parlen CriollSistema d’escriptura semblant a l’americana. Maung:Al 1966 hi havien 240 parlants.Es parla a la regio del nord d’Australia.Noms alternatius: Marung d’Armes de Foc,Gunmarung, Mawung, Mawng.Té un diccionari i una biblia en fragments en Maung
  55. 55.  Wageman:Hi ha 10 parlants.Es parla a territoris del nord i sud.Noms alternatius: WogemanPineCreekCaracteristiques:La gent va passar aquest idioma a parlar el Kriol.Té diccionaris per estar gairebé extingida.
  56. 56. CONCLUSIÓ En el nostre grup hem treballat els continents del mon. Hem apres que apart de les llengues que més sutilitzen hi ha altres llengues que les parla molt poca gent i estan en perill dextinsio. Aquest treball ens a semblat bastant interesant, ja que es parla de coses que poca gent shavia. En tot el grup hi ha gent que ha treballat més i gent que menys. El treball creiem que esta bé extructurat, ja que tot esta en la diapositiva que li toca i per ordre.

×