• Like
El marroc
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

More in: Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,921
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL MARROC Obrim una finestra al món: GRUP 1: Pablo Marco Beth Aguilar Silvia Ferrer
  • 2. Rius del Marroc . Draa, Sous , Oumer Ribia, Moulouya i Tebou.
  • 3. Mapa de les muntanyes
  • 4. Serralades
    • El Atlas recoregut de 2400 km-Toubkal 4167
      • Gran atles
      • Atles mitj
      • Anti Atles
  • 5. El clima
  • 6. La vegetació
  • 7.  
  • 8. La capital i les principals ciutats La capital és  Rabat Les principals ciutats són:  Casablanca  Marraketch  Fez  Mequinez
  • 9. Comunicacions internes
  • 10. ALEX CARRERAS CRISTINA FAUQUET ANDREA OSORIO EL REGNE DE MARROC
  • 11. GEOGRAFIA HUMANA
    • Diferents grups de població (àrabs I
    • berbers)
  • 12. GEOGRAFIA HUMANA
    • Mapa de
    • densitats
    • de població
  • 13. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Piràmide de edats actuals
  • 14. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Índex d’alfabetització : individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure.
      • Total : 51,7 %
      • Homes : 64,1%
      • Dones : 39,4%
  • 15. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Evolució de les taxes d’alfabetització de la població de 10 anys I més, 1994-2001
  • 16. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Número de metges per persona
  • 17. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Natalitat : 22,8 ‰
    • Mortalitat : 6,2 ‰
    • Esperança de vida :
      • Total: 70,04 anys
      • Homes:67,77 anys
      • Dones:72,41 anys
    • Mortalitat infantil : 82 per cada 1000 nens nascuts
  • 18. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Malalties més freqüents
    • HIV / SIDA Persones vivint amb VIH / SIDA 21,000 Persones que moren de SIDA <1000 Nombre estimat de persones que necessiten teràpia ARV(tractament) 5,300 Nombre estimat de persones que reben teràpia ARV 1,600 Orfes amb SIDA N / A     Tuberculosi Incidència TB, tots els tipus (nombre) 28,776 Mortalitat TB, tots els tipus (nombre) 2,599 Incidència TB, citologia positiva (nombre) 12,937    Malària Casos reportats 75 Morts reportades 0
  • 19. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Taxa d’atur : Taxa d‘atur 10% (2008)
    • Distribució de la població per sectors econòmics I per sexes. (1995-2002)
  • 20. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Renda per càpita : 2.748 dolars.
    • És a dir cada persona del marroc a l’any pot arribar a cobrar uns 2.748 dolars .
  • 21. PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
    • L’actual situació de la dona marroquina , en general, va caracteritzada per una manca d’integració al procés de desenvolupament del país i una manca de promoció dels seus drets, sobretot en l’àmbit jurídic
  • 22. PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
    • La situació sanitària al nord del Marroc: amb una aigua potable deficitària; una manca de mitjans financers que permeti la compra de medicaments; les poblacions estan allunyades en general a varies hores de del centre sanitari més proper per pistes de muntanya que durant bona part de l’any són intransitables.
  • 23. ALEX CARRERAS CRISTINA FAUQUET ANDREA OSORIO EL REGNE DE MARROC
  • 24. GEOGRAFIA HUMANA
    • Diferents grups de població (àrabs I
    • berbers)
  • 25. GEOGRAFIA HUMANA
    • Mapa de
    • densitats
    • de població
  • 26. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Piràmide de edats actuals
  • 27. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Índex d’alfabetització : individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure.
      • Total : 51,7 %
      • Homes : 64,1%
      • Dones : 39,4%
  • 28. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Evolució de les taxes d’alfabetització de la població de 10 anys I més, 1994-2001
  • 29. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Número de metges per persona
  • 30. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Natalitat : 22,8 ‰
    • Mortalitat : 6,2 ‰
    • Esperança de vida :
      • Total: 70,04 anys
      • Homes:67,77 anys
      • Dones:72,41 anys
    • Mortalitat infantil : 82 per cada 1000 nens nascuts
  • 31. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Malalties més freqüents
    • HIV / SIDA Persones vivint amb VIH / SIDA 21,000 Persones que moren de SIDA <1000 Nombre estimat de persones que necessiten teràpia ARV(tractament) 5,300 Nombre estimat de persones que reben teràpia ARV 1,600 Orfes amb SIDA N / A     Tuberculosi Incidència TB, tots els tipus (nombre) 28,776 Mortalitat TB, tots els tipus (nombre) 2,599 Incidència TB, citologia positiva (nombre) 12,937    Malària Casos reportats 75 Morts reportades 0
  • 32. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Taxa d’atur : Taxa d‘atur 10% (2008)
    • Distribució de la població per sectors econòmics I per sexes. (1995-2002)
  • 33. ESTUDI DE LA SOCIETAT
    • Renda per càpita : 2.748 dolars.
    • És a dir cada persona del marroc a l’any pot arribar a cobrar uns 2.748 dolars .
  • 34. PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
    • L’actual situació de la dona marroquina , en general, va caracteritzada per una manca d’integració al procés de desenvolupament del país i una manca de promoció dels seus drets, sobretot en l’àmbit jurídic
  • 35. PROBLEMÀTIQUES DE LA SOCIETAT MARROQUINA
    • La situació sanitària al nord del Marroc: amb una aigua potable deficitària; una manca de mitjans financers que permeti la compra de medicaments; les poblacions estan allunyades en general a varies hores de del centre sanitari més proper per pistes de muntanya que durant bona part de l’any són intransitables.
  • 36. Grup:3 Arnau Martínez Carla Pastor i Eva Regadera.
  • 37. L’ECONOMIA: Introducció
    • Els marroquins van ser els principals pioners en les rutes del comerç antigament.
    • Una part del sou que guanyen els marroquins a Europa van destinats a la seva família i gràcies als diner que aporten ajuden a l’economia del país.
  • 38. Indicadors econòmics
    • Funció del indicadors econòmics: és avaluar el nivell econòmic i la prosperitat d’un país per mitja de càlculs, estadístiques etc.
    • El Marroc és un país amb un creixement econòmic lent, això vol dir que els indicadors socials són baixos i s’enfronten al problema de la immigració clandestina.
  • 39. Taula d’indicadors econòmics
  • 40. Recursos del país
    • El Marroc és un país que cada cinc marroquins viu sota la pobresa, és a dir, amb menys de 10 dirhams ( 1€ per dia).
    • Per sort tenen altres sortides com:
    • Agricultura: principal producció cereals (blat, ordi i blat de moro), les llegums (faves, cigrons, llenties i mongetes), les hortalisses.
  • 41. Recursos del país
    • Indústries: alimentàries dominen, seguides per les indústries del tèxtil, del cuir i de la construcció.
    • Artesans: treballs de grans qualitats com: tèxtils, articles de pell, ceràmica, catifes i escultures de fustes.
    • Turisme: És un país amb molts llocs d'interès. Les platges mediterrànies i atlàntiques, els paisatges de muntanya, el patrimoni artístic de les Ciutats Imperials ...
  • 42. SECTORS ECONÒMICS: sector primari
    • El primer recurs és l’agricultura i representa un 40% de població era la població ocupada.
    • Principal productes són: blat, ordi, oliva i fruites. A més a més de la pesca en la costa mediterrània i en l’ Atlàntic.
    • L’agricultura aporta varietats de llegums, verdures, especies, cotó.
  • 43. Agricultura:
  • 44. Sector secundari
    • Les indústries alimentàries: dominen, amb la dels cereals (farina, galetes, pastes) i les conserveres (llegums, fruites, peix)
    • Les indústria tèxtil: la del cuir i del material per a la construcció, es troben en plena expansió.
    • Química: àcid fosfòric sobretot.
  • 45. INDUSTRIA TÈXTIL
  • 46. Sector terciari
    • El turisme és una activitat econòmica important.
    • Principals atraccions : platges mediterrànies i atlàntiques, els paisatges de muntanya, la proximitat del desert i el patrimoni artístic de les Ciutats Imperials.
    • Comerç: Importació està millorant, i l’exportació millora amb els fosfat i derivats.
    • La demanda d'energia elèctrica ha pujat en un 8% els últims anys.
  • 47. Torre de Hassan Casablanca
  • 48. Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
    • RELACIONS DIPLOMÀTIQUES:
    • El president José Luis Rodríguez Zapatero a quedat encarregat de l’error comès per Aznar que va causar la tensió entre Espanya i el Marroc.
  • 49. Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
    • COMERÇ:
    • La intervenció duanera va influir-hi molt, ja i que van tenir que pagar la indemnització per la Guerra d’Àfrica, en les seves duanes.
    • Actualment, Espanya està posant complicat al Marroc exportar en el país.
  • 50. Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
    • TURISME:
    • El turisme aporta aprox. Un 57% d'economia al país.
    • El Marroc és un país molt segur en relació a altres països en vies de desenvolupament.
    • Marràqueix és la principal destinació turística del Marroc, amb els seus colors, olors i calor del sud, els seus mercats artesanals.
  • 51. Relacions actuals d’Espanya amb el Marroc
    • EL MOVIMENT MIGRATORI:
    • Aquest últim període es caracteritza per la implantació progressiva d'una política restrictiva respecte a la immigració estrangera.
    • Per ser un immigrant legal a Espanya es necessita una documentació que només pots obtenir quan tens una feina i una vivenda estables.
  • 52. Obrim una nova finestra al món: EL MARROC
    • GRUP 4:
    • Víctor Sánchez
    • Joan Marc Rodríguez
    • Daniel Serrano
  • 53. Tradició culinaria
    • El plat nacional, d'origen bereber, és el cuscús, ja sigui de pollastre, de corder o només de verdures.
    • Altre famós plat és el tajine –un guisat de carn i verdures- que es cuina amb carbó vegetal en un recipient de fang
  • 54.
    • La harira és la sopa marroquina més famosa: un caldo espès a base de carn, llenties, sigrons, verdures i herbes fresques.
    • El  Khubz és el pà del Marroc, rodó i pla, molt bo, ja que normalment es cuina en forns de llenya
  • 55. Relació amb la dieta mediterrànea
    • 1.Abundància d'aliments d'origen vegetal: fruites, verdures, pa, pasta, arròs, cereals, llegums i patates 2. Consumir aliments de temporada en el seu estat natural, escollint sempre els més frescos. 3. Utilitzar l'oli d'oliva com a greix principal, tant per fregir com per amanir 4. Consumir diàriament una quantitat moderada de formatge i iogurt
    • 5 . Consumir setmanalment una quantitat moderada de peix, preferentment blau, aus i ous
    • 6. Consumir fruits secs, mel i olives amb moderació 7. La carn vermella algunes vegades al mes 8. Consumir vi amb moderació normalment durant els àpats i preferentment negre 9. Utilitzar les herbes aromàtiques com una alternativa saludable a la sal
  • 56. Comparació
    • La dieta típica del Marroc té molts ingredients en un mateix plat, menjen moltes verdures i no tants greixos i tampoc solen usar ni greixos ni olis.
  • 57. Vestits i ornamentació
    • D'una banda, hi ha la roba per a homes, l'ús és considerat obligatori en totes les ocasions especials com els casaments o grans festes
    • Una de les peces per a homes més famoses és la &quot;Djellaba&quot; o gel.laba, una mena de toga àmplia amb llargues mànigues i caputxa
  • 58.
    • També hi ha el famós fez o Tarbush, una gorra de llana vermella cardada i filada a mà amb forma de con truncat
    • Les babutxes o belgha estan fetes de cuir curtit obertes pel taló i acabades en punta
  • 59. Per altre banda hi ha els de dona
    • El caftà o Kaftan s'ha convertit en un dels vestits marroquins de dona més famosos
    • El takchita, una mena de caftà de dues peces en dues capes, l'exterior més elaborada que l'interior i confeccionada en diferents colors.
  • 60. Música i dansa
    • Al Marroc hi predominen dos estils principals, que són el chaabi i el gnaoua. També hi ha en un terme secundari, la música rai.
  • 61.
    • Chaabi:Té ritmes i melodies moltes vegades amb música electrònica i bateria. S’ escolta sobretot en mercats i cafeteries.
    • Gnaoua : Fa servir sobretot la percussió anomenada tbal, i un instrument anomenat querqbat, que són una espècie de castanyoles metàl·liques. Aquest estil es va fer popular gracies al festival Essaouira-Gnaoua, que rep en cada edició un públic de desenes de milers de persones.
  • 62.
    • El rai: Té orígens berbers i amb una influència de la música occidental. Els temes tracten sobre els problemes de la societat magrebí (amor, migració, drogues, marginació social...).
  • 63. Dansa
    • Combina elements d’ Orient Mitjà amb altres del Nord de l’ Àfrica. Hi ha diferents teories sobre els orígens d’ aquesta dansa.
    • La dansa del ventre la ballen tant homes com dones, però sobretot dones.
    • Una curiositat és que la persona que va posar de moda auqest ball va se rla cantat Shakira.
  • 64. Les festes
    • Any nou: 1 de gener
    • Presentació del manifest de la independència: 11 de gener
    • Dia del treball: 1 de maig
    • Festa nacional: 23 de maig
    • Festa del tro: 30 de juliol (la més important del Marroc)
      • S’ organitzen focs artificials, cançons i balls, etc.
    • Els dies festius del Marroc corresponents al calendari gregorià (europeu) són:
  • 65.
    • Festa de la llealtat: 14 d’ agost
    • Aniversari de la revolució del rei i del poble: 20 d’ agost
    • Aniversari de la marxa verda: 6 de novembre
    • Festa de la independència: 18 de novembre
    • El ramadà :és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies. Durant la seva durada, els musulmans excepte els malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut), no poden ni menjar, ni beure, ni fumar, ni tenir relacions sexuals des de que surt el sol fins que es pon.
  • 66. Ciutats
    • Principals ciutats del Marroc
    • Agadir : És un gran projecte marroquí, hi ha platja i sol.
    • Casablanca: És la ciutat més gran del país i el principal punt d’ entrada per a molsta gent que visita el Marroc per primera vegada. Té la segona mesquita més gran del món, i el minaret més alt del món, amb 210 metres d’ alçada.
    • Essaoiria: Va ser la capital del Marrc a l’ antiguitat i conserva gairebé sencera la ciutat medieval.
  • 67.
    • Marràqueix: És la principal destinació turística del Marroc. El principal són els seus mercats artesanals i les ruïnes dels seus antics palaus. Té diversos monuments declarats Patrimoni de la humanitat.
    • Meknes: Va ser la ciutat on es va crear la dinastia que governa actualment al Marroc. Va ser la capital del Marroc durant el regnat del segle XVII de Mulay Ismail.
    • Rabat: És la actual capital del Marroc, ciutat molt tranquil·la.
    • Tanger: És un punt turístic pels que arriben amb vaixell des del sud d’ Espanya.
    • Tetouan: És la primera ciutat que es visitarà al Marroc si s’ entra des de Ceuta.
  • 68. Arquitectura religiosa
    • És una síntesi d'elements bizantins, cristians i altres. Els edificis solen tenir poca altura, conté una sensació d'harmonia plasmada amb el paisatge. La pedra per haver de ser més treballada és mes poc usada que el maó, mentre que el guix i la fusta són utilitzats de forma general.
  • 69. Arquitectura civil
    • Durant l'època dels Omeyas i primers Abasíes, els prínceps de les famílies van construir diversos palaus en el desert de Síria i L'Iraq. viles o explotacions agrícoles
  • 70. Arquitectura i art
    • L’ arquitectura musulmana està caracteritzada per l’ ús de doms circulars, i per l’ ús de estilitzats i repetitius patrons decoratius. Té influències del disseny i construcció d’ edificis i estructures d’ arreu del món.
    • L'art islàmic presenta una certa unitat estilística deguda als desplaçament dels artistes, dels comerciants, dels comanditaris i de les obres. L'ús d'una escriptura comuna en tot el món musulmà i la importància particular de la cal·ligrafia reforcen aquesta idea d'unitat.
  • 71.
    • Els primers pobladors del país van ser els berebers procedents d'Europa i assentats des de 5000 a.C., nòmades que vivien del canvi i viatjaven d’oasi en oasi
    • FENICIS: VAN ESTABLIR PARTS COMERCIALS.
    • PRIMERS ASENTAMENTS COSTA MARROC
    • FENICIS I CARTEGINESOS:
    • VAN ESTABLIR RELACIONS COMERCIALS AMB LES TRIBUS
    MARROC
    • PRIMERS POBLADORS
  • 72.
    • ROMA VA DIVIDIR EL REGNE MAURITÀ EN DOS PROVINCIES
    • EL CRISTIANISME VA SER INTRODUÏT AL SEGLE II
    • LES ZONES ROMANITZADES ERAN CRISTIANES
    • VAN ARRIBAR MOVIMENTS
    • CISMÀTICS I HERÈTIES (FORMA PROTESTA POLITICA)
    • L’ANY 429VA SER ENVAIDA PELS VANDALS
    MARROC
    • DOMINI DE ROMA
  • 73.
    • El segle VII, en 681, arriben els àrabs i, des de llavors, el país és islàmic En el segle XII, els almohades, també berebers, els qui van crear un imperi L’any 1162 que anava des de Líbia fins a Castella i durarà fins 1269 (segle XIII).
    • Ells van construir la mesquita Kutubia a Marrakech, que ha imitat la Giralda de Sevilla.
    L’antiguitat fins al S. XVII
    • Principals aconteixement
  • 74.
    • La segona meitat del segle XIII dominaran els meriníes, qui en 1248 pren Fez, però desprès perdran las possessions espanyoles *En el segle XV, el 1415, arriben els portuguesos amb ànsies conqueridores promogudes pel seu rei Enric el Navegant.
    MARROC
    • PRINCIPALS ACONTEIXAMENTS
  • 75.
    • El 1492, Colom descobreix Amèrica i els Reis Catòlics conquereixen l’últim enclavament musulmà de la Península, el regne Nazari de Granada. En el segle XVII, els alauites, actual casa regnant, inaugurada pel famós Muley. Ismail (1672-1727), sultà que unifica el país després de moltes batalles i conquestes
    MARROC
    • PRIMERS ACONTEIXAMENTS
  • 76.
    • La dominació bizantina va finalitzar amb la invasió del Marroc pels àrabs l'any 682, en el procés d'expansió de l'islam, sent ben rebuts per la població;
    • Els primers governants de tot el Marroc, la dinastía dels Idrisi,
    • L'Imperi almohade va començar a desintegrar després de la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212
    • A això li va seguir un período caracteritzat pel desordre i una guerra civil gairebé permanent entre àrabs i berbers. Dirigents de diverses dinasties
    • El país va experimentar un ressorgiment sota el govern dels Saadi, que van fundar la primera dinastía sarifiana (1554-1660).
    • Als Sadiesels va passar la segona dinastía sarifiana, que va governar des de 1660.
    • Al regnat d'aquest li va seguir un llarg període de desordre, interromput per breus intervals de pau i prosperitat.
    MARROC
    • CONQUESTA ARAB
  • 77.
    • Marroc es va modernitzar a finals del segle VII , Amb l'arribada del Islam
    • El país va arribar al seu major poder quan una sèrie de dinasties berbers reemplaçar als Idrisí àrabs. Primer els almoràvits , Després els almohades , Els que venien a Marroc després de governar gran part del nord-oest africà, així com grans territoris
    MARROC
    • PROCÈS D’ISLAMITZACIÓ
  • 78.
    • A la segona meitat del segle XI , el país va assolir el seu major poder quan una sèrie de dinasties,( els berbers ), reemplaçaren als idríssides àrabs. Primer els almoràvits ( 974 - 1147 ), després els almohades ( 1147 - 1248 ), i els benimerins ( 1248 - 1465 ), sorgits de les grans confederacions berbers sanhaja , masmuda i zenata , respectivament. Governaren gran part del Magrib així com grans territoris de la Península Ibèrica o Al- Andalus . Petits estats de la regió, com Barghawata i Banu Isam , van ser conquerits. L'imperi es va ensorrar a causa d'un llarg període de guerres civils.
    MARROC
    • DINESTIES AL SEGLE XI A XVIII
  • 79.
    • Les dinasties dels berbers, van acabar a l’any 1465 es a dir al segle XVI. A continuació va esdevenir la dinastía Saadita. Els saadíes va ser una dinastia àrab jerifiana originària de la vall del Draâ, que van estar en el poder des de 1511 amb el sultà Abou Abdallah Mohammed.
    MARROC
    • DINASTIES
  • 80.
    • Els alauitas o alauíes havien arribat al Marroc a la fi del segle XIII, consolidant el seu domini al voltant de l'oasi de Tafilalet durant la anarquía que va seguir a la mort del sultà saadí Ahmed al-Mansur en 1603. A poc a poc aquesta dinastia va ser imposant el seu control sobre la regió envaint a regnes menors. Finalment, en 1659 ocupen Marrakech i deposen a l'últim sultà saadí.
    • Actualment, el Rei del Marroc, es Mohamed VI, 18è rei de la dinastía alauí
    MARROC
    • DINASTIES
  • 81.
    • El 1912 s'estableix el Protectorat Espanyol del Marroc a Marroc . Es tracta, de fet, d'una espècie de subprotectorat, una cessió a Espanya per part de França de l'administració colonial d'una franja del nord del país. El soldanat del Marroc havia quedat aquell mateix any sota domini francès, tal com establia el Tractat de Fes , fet que representà la culminació de la gradual penetració colonial al país magreb.
    • França cedí a Espanya l'administració d'un 5 % del territori marroquí, uns 20.000 km² que incloïen la regió muntanyosa del Rif
    MARROC
    • COLONITZACIÓ
  • 82. MARROC
    • COLONITZACIÓ
  • 83. Història contemporània i moment actual
    • Xavi Pintor
    • David Sanchez
    • Daiana Zapata
  • 84. Segle XX: El protectorat ESPANYOL i FRANCÈS
    • El Protectorat Espanyol al Marroc la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
    • El Protectorat Francès del Marroc un protectorat de França sobre el soldanat de Marroc, establert pel tractat de Fes del 30 de març de 1912. La part nord del país quedava sota protectorat espanyol.Sobre els territoris del sud, vegeu Cabo Juby i Río de Oro. El protectorat es va acabar amb la independència el 2 de març de 1956.
  • 85. Principals monarques
    • Bhumibol Adulyadej de Tailàndia (1946)
    • Reina Isabel II de Antigua i Barbuda, Austràlia, Bahames, Barbados, Belize, Canadà, Granada, Jamaica, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Sant Cristóbal i Nieves, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Illes Salomó, Tuvalu i el Regne Unit (1952)
    • Sultà Muda Hassanal Bolkiak de Brunei (1967)
    • Sultà Qaboos ibn Sa'aneu Al 'Bu Sa'aneu d'Oman (1970)
    • Reina Margarita II de Dinamarca (1972)
    • Rei Carlos XVI Gustavo de Suècia (1973)
    • Rei Juan Carlos I d'Espanya (1975)
    • Reina Beatriz dels Països Baixos (1980)
    • Rei Mswati III de Swazilàndia (1986)
    • Emperador Akihito de Japó (1989)
  • 86. MOHAMMED VI
    • Mohamed VI va accedir al tron el 23 de juliol de 1999, unes hores després de la mort del seu pare. En el seu primer discurs a través de la televisió, va prometre acabar amb la pobresa i la corrupció, creant ocupació i garantint el compliment dels Drets Humans.
    • Durant el seu mandat, ha recolzat el pluralisme polític i ha creat un nou codi familiar, anomenat Mudawana que atorga a les dones més poder polític i independència.
    • Va crear la denominada Instance Equité et Réconciliation (IER), una comissió que pretenia revisar els casos de violació dels Drets Humans durant el regnat del seu pare.
  • 87.  
  • 88. El regnat de HASSAN II
    • Hassan II, va néixer el 9 de juliol el 1929, va ser rei del Marroc des de 1961.
    • Va ser enviat a l'exili a Madagascar per les autoritats franceses en 1953 juntament amb el seu pare el rei Mohammed V, encara que se li va permetre tornar en 1955, any en el qual es va establir el regne. Durant els disturbis de 1956, va dirigir la repressió contra els berebers revoltats en les muntanyes del Rif. Va ser proclamat príncep en 1957, i es va convertir en rei després de la mort del seu pare en 1961.
    • Va ordenar el segrest del 29 d'octubre de 1965 de Mehdi Ben Barka, davant el restaurant parisenc Lipp, líder demòcrata marroquí, des de llavors no se sap gens d‘ell.
  • 89.  
  • 90. Els aconteixements al país durant els darrers anys (1974-2010)
    • Alguns aconteixements del Marroc entre 1974-2010 son:
    • En 1975, el Marroc va envair el Sàhara Occidental.
    • En 1976, va esclatar la segona guerra entre Algèria i el Marroc.
    • En 1990, Hassan II va començar a reformar l’estat, amb la convocatòria d’eleccions.
    • Mohammad VI va pujar al tron el 23 de juliol de 1999, després de la mort de Hassan II.
    • L'11 de juliol del 2002, Marroc va ocupar l'illa de Perejil amb una dotzena de militars. Però Espanya la va recuperar el 17 de juliol.
    • El 19 de agost de 2004 s’incrementa mes que mai la immigració del Marroc a Espanya.