Competències lingüístiques     Aprendre CCSS:  Parlar, llegir i escriureDOLORS QUINQUER     2010-2011
• Molts alumnes arriben a la secundària amb      mancances per llegir comprensivament i      per escriure.    • Alguns (ma...
- 1998: Jaume Jorba i altres: “Parlar i escriure per       aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament       / ap...
El món canvia...Dolors Quinquer
ia...                                ca nv                         i etat        nt...                     s oc        am ...
Pregunta d’una prova de                         coneixements     •      Què és un huracà?     •      Per què es produeix? ...
Pregunta d’una prova basada en                         les competències                   1) Comenta la imatge de satèl·li...
Pregunta d’una prova basada en                            les competències         2) A més d’huracans, hi ha altres catàs...
En el segon cas, quines són les                     demandes de las preguntes?         -        Domini de conceptes comple...
No és el mateix aprendre informacions que        aprendre coneixements que desenvolupin        competències        Per tra...
Definició de competència               “La capacitat d’actuar eficaçment en              situacions diverses, complexes i ...
Competències?Dolors Quinquer
Per on començar?   Incrementar                      Potenciar la   l`ús de TIC                      comunicació           ...
PARLAR CCSS                                               un                     res                    ant /a            ...
LLEGIR CCSS              és                                             rup           m           ent                     ...
ESCRIURE CCSS                                                             R,                                              ...
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:        COMPRENSIÓ DEL VOCABULARI “Un rasloqui xiuxiueja la mescra. Els altres esperen darrera la...
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: “MODELS                MENTALS” “Ell va deixar 12 € a la taquilla. Ella volia donar-li 5 €, però...
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:           REFERENTS CIENTÍFICSText: El so i la llum
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:ELS REFERENTS CULTURALS
LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:       REFERENTS QUOTIDIANS La Primavera (a geografia)L’alumnat parteix dels referents quotid...
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: POLISÈMIA      En el context científic cada paraula té un significat que              sovint és ...
DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS         CONNECTORS (AJUDEN A ESTABLIR              RELACIONS COMPLEXES)                     ...
LA LLENGUA I LES ÀREES CURRICULARSL’alumnat no entén els textos perquè no sapllegir o perquè no coneix els continguts?Els ...
CADA DISCIPLINA TÉ EL SEU “PATRÓ               LINGÜÍSTIC”Imagina’t que ets poeta. Descriu el boscImagina’t que ets geògra...
El llenguatge és l’instrument mediador del’aprenentatge per excel·lènciaEl patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen a...
“Parlar ciència significa molt més.              Vol dir fer ciència”                  Lemke (1993)Dolors Quinquer
La transferencia“els aprenentatges, per ser útils, han de sertransferibles, és a dir, han d’estar disponiblesper acarar la...
EUROPA D’ENTREGUERRES:                         TRES PROJECTES                                             1. Revolució:   ...
ESPANYA: ESCENARI DE LA CONFRONTACIÓ1) Projecte democràtic de la República; 2) Revolució anarquista;   3) Projecte autorit...
“Franq      uisme              des de                     l’aula”.                                Cèlia C                 ...
LA PREGUNTA: EL RÈGIM DE FRANCO VA SERFEIXISTA?  La professora volia que els seus alumnes de  4t ESO adquirissin coneixeme...
Conclusions dels alumnes
ALGUNS TRETS RELLEVANTS DELS FEIXISMES■ ÀMBIT IDEOLÒGIC: Anticomunisme, antiliberalisme,nacionalisme extremat, legitimació...
Aprendre un concepte     Segons B.M. Bart:     “La determination et l’apprentissage des concepts” (1993)     “Aprender a p...
Un concepte és:   Una paraula              Una etiqueta   ------------------   ------------------   ------------------   -...
Aprendre un concepte     Fase preparatòria:                    •Aprenem quan manipulem, quan                              ...
I com que les paraules són les que conserven itransmeten les idees, resulta que no es potperfeccionar la Llengua sense per...
LLEGIR: CONTINGUTS•   Reflexió sobre com fem llegir a la secundària•   Fonamentació, procediment lector•   Criteris per es...
Llegir: Elements implicatsHabilitats:Atenció                                                         EstructuraMemòria    ...
Llegir un textAbans de llegir        Mentre llegim           Després de llegir                        •Clarificar el lèxic...
LECTURA CRÍTICA                  • Llegir les línies (comprensió literal del text)                  • Llegir entre línies ...
BONES PREGUNTES  • per dialogar, conversar sobre  ciències socials, experimentals o  altres matèries  • obertes (més que t...
EXPOSICIONS ORALSDolors Quinquer
HABILITAT COGNITIVES                    analitzar comparar, classificar, identificar, interpretar,                        ...
La tipologia textual (p.ex. Adam, 1985) pot ser         una eina per a l’aprenentatge des de totes les         àrees, ja q...
HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES                                     Enunciar qualitats, propietats,                  DES...
ARGUMENTAR                         Com el podria          Potser tens raó...               Jo                          con...
APRENDRE A ARGUMENTAR              Demanda:              Prop de Berga les autoritats volen legalitzar un              abo...
Què és un argument?        •         Un argument:                  Raons que siguin acceptables,                  pertinen...
Proposta per ensenyar l’alumnat a                       argumentar científicament           argumentació                  ...
Incrementar                      Potenciar la   l’ús de TIC                      comunicació                    Treball pe...
Informació vs Coneixement                                                   Taxa de retenció:    Escoltar                 ...
Transmissió i                         reproducció del                         coneixement                       Entendre l...
MÈTODES INTERACTIUS I COOPERATIUS         • Vaig escoltar i ho he oblidat         • Ho vaig fer i ho recordo         • Ho ...
ce r q ues,                                      , re                                 , ABP                             as...
Canvi metodològic i en la gestió                         social de l’aula      Slavin, 1990; Johnson, Johnson, Stanne, 200...
Avantatges de la cooperació                              Acceptació                               dels altres            H...
La interacció entre iguals ....                                     “La interacció entre                                  ...
La interacció entre iguals...                                    “Quan un alumne                                    ajuda ...
• "WebQuest        • Moodle        • Cercar a internetDolors Quinquer
Per acabar…. “La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a ...
“Els límits del meu llenguatgesón els límits del meu món”L. Wittgenstein
“Les competències comunicatives  aplicades a les àrees curriculars”http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio  /materials...
Objectius del curs• Promoure el desenvolupament d’habilitats  lingüístiques des de les CCSS amb la finalitat  d’afavorir l...
Competencies comunicatives dolors_quinque
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Competencies comunicatives dolors_quinque

144
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
144
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Competencies comunicatives dolors_quinque

  1. 1. Competències lingüístiques Aprendre CCSS: Parlar, llegir i escriureDOLORS QUINQUER 2010-2011
  2. 2. • Molts alumnes arriben a la secundària amb mancances per llegir comprensivament i per escriure. • Alguns (massa) alumnes acaben l’ESO sense assumir un nivell de competència lingüística suficient per seguir aprenent. • A molts instituts hi ha força alumnes amb poc domini del català.Dolors Quinquer
  3. 3. - 1998: Jaume Jorba i altres: “Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d’ensenyament / aprenentatge des de les àrees curriculars”, ICE de la UAB. - 2004-2005: Departament d’Educació: “Aprendre ciències socials i experimentals. Parlar, escoltar, llegir i escriure”. - 2006: LOE Currículum basat en competències bàsiques. - 2010-2011: Darrera versió del curs: “Les competències comunicatives (i audiovisuals) aplicades a les àrees curriculars”.Dolors Quinquer
  4. 4. El món canvia...Dolors Quinquer
  5. 5. ia... ca nv i etat nt... s oc am e La se ny L’ enDolors Quinquer
  6. 6. Pregunta d’una prova de coneixements • Què és un huracà? • Per què es produeix? • Quines zones de la terra són assolades periòdicament per huracans? • Ciclons, tifons, tempestes tropicals. Quina relació tenen amb els huracans?Dolors Quinquer
  7. 7. Pregunta d’una prova basada en les competències 1) Comenta la imatge de satèl·lit:Dolors Quinquer
  8. 8. Pregunta d’una prova basada en les competències 2) A més d’huracans, hi ha altres catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, erupcions de volcans, etc.) Si haguessis d’estudiar el terratrèmol que va destruir Port Príncep (Haití) el 12.01.2010, com ho faries?Dolors Quinquer
  9. 9. En el segon cas, quines són les demandes de las preguntes? - Domini de conceptes complexos, generals i abstractes - Aplicació d’aquests conceptes a una situació nova, diferent d’allò fet a classe. - Redacció d’un text explicatiu - Comprensió de les demandes d’una tasca no feta abans, planificació de l’acció per resoldre la qüestió plantejada.Dolors Quinquer
  10. 10. No és el mateix aprendre informacions que aprendre coneixements que desenvolupin competències Per transferir allò que s’ha après a noves situacions…, cal fer atenció als conceptes clau, i passar per labstraccióDolors Quinquer
  11. 11. Definició de competència “La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles es basa en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002) Posa èmfasi en la funcionalitat dels coneixements, en el fet d’utilitzar-losDolors Quinquer
  12. 12. Competències?Dolors Quinquer
  13. 13. Per on començar? Incrementar Potenciar la l`ús de TIC comunicació Treball per competències Fomentar la Promoure cooperació i la l’autoregulació i interacció l’autonomiaDolors Quinquer
  14. 14. PARLAR CCSS un res ant /a jud any alt A mb mp na co prè S’a APRENDRE ÉS UN ACTE DE COMUNICACIÓ t-los artir, ixan omp De r, c blic als) pú rm la par ensua r, t e n n s fo lan cio on s tar Par osi c en xp gum (e arDolors Quinquer
  15. 15. LLEGIR CCSS és rup m ent g e g ir am en Ll crític leg ir g ir L Lle to tes lla ir a s p are leg ree L à ir en le s L legDolors Quinquer
  16. 16. ESCRIURE CCSS R, F ICA TI ,J US AR PLIC , EX IR FIN E, DE IUR TAR SCR EN DE UM ARGDolors Quinquer
  17. 17. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: COMPRENSIÓ DEL VOCABULARI “Un rasloqui xiuxiueja la mescra. Els altres esperen darrera la jofra. Quan la jofra cau, el rasloqui compta les mescres i xamfra ràpidament”El lèxic esdevé el problema:Moltes paraules desconegudes, tot i que la sintaxi éscorrecta, també els verbs, els articles, etc.Potser podrien contestar preguntes: Què fa unrasloqui quan la jofra cau?
  18. 18. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: “MODELS MENTALS” “Ell va deixar 12 € a la taquilla. Ella volia donar-li 5 €, però ell no va voler. Quan van ser dins, ella va portar una bossa gran amb crispetes”Cal tenir referents, un esquema, un patró, un modelon encaixar aquesta situació
  19. 19. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS CIENTÍFICSText: El so i la llum
  20. 20. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT:ELS REFERENTS CULTURALS
  21. 21. LES DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: REFERENTS QUOTIDIANS La Primavera (a geografia)L’alumnat parteix dels referents quotidians, els costamolt utilitzar els de la ciència
  22. 22. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: POLISÈMIA En el context científic cada paraula té un significat que sovint és diferent al del context quotidiàcontext quotidià (molts significats context científicdiferents) Menjo la sopa a la força Força Barça Els senyors feudals utilitzaven la força Anar al cine m’agrada força F=m·a Tinc força Faig força Menjar dóna força
  23. 23. DIFICULTATS DE L’ALUMNAT: ELS CONNECTORS (AJUDEN A ESTABLIR RELACIONS COMPLEXES) reforça Llavors...., llavors Llavors..., llavors pensament lineal afavoreixSi....., aleshores..... pensament hipotètic (Ús del subjuntiu i del condicional) afavoreixJa que...., perquè..... pensament causal (confonen causes i conseqüències…)
  24. 24. LA LLENGUA I LES ÀREES CURRICULARSL’alumnat no entén els textos perquè no sapllegir o perquè no coneix els continguts?Els diferents tipus de text -descriptiu,explicatiu, argumentatiu ...- s’escriuen ambles mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?Cal ensenyar llengua a les classes deciències, d’història o de matemàtiques?
  25. 25. CADA DISCIPLINA TÉ EL SEU “PATRÓ LINGÜÍSTIC”Imagina’t que ets poeta. Descriu el boscImagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc
  26. 26. El llenguatge és l’instrument mediador del’aprenentatge per excel·lènciaEl patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen almateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classesde les altres àrees, sinó la d’aprendre aquestesàrees… però no hi ha dubte que també s’aprènllengua.
  27. 27. “Parlar ciència significa molt més. Vol dir fer ciència” Lemke (1993)Dolors Quinquer
  28. 28. La transferencia“els aprenentatges, per ser útils, han de sertransferibles, és a dir, han d’estar disponiblesper acarar la complexitat de les situacions quehan d’afrontar les persones al llarg de la vida”P. Perrenoud (Construire des compétences desl’école, 1997)
  29. 29. EUROPA D’ENTREGUERRES: TRES PROJECTES 1. Revolució: comunisme (URSS) i anarquisme (Estat espanyol) 2. Projecte autoritari: dictadures i feixismes 3. Reformisme liberal: millorar les condicionsManifestació. França 1936 (època del Front de vida dels obrersPopular) (Suècia)
  30. 30. ESPANYA: ESCENARI DE LA CONFRONTACIÓ1) Projecte democràtic de la República; 2) Revolució anarquista; 3) Projecte autoritari de la dreta que imposa el Franquisme
  31. 31. “Franq uisme des de l’aula”. Cèlia C añellas
  32. 32. LA PREGUNTA: EL RÈGIM DE FRANCO VA SERFEIXISTA? La professora volia que els seus alumnes de 4t ESO adquirissin coneixements bàsics sobre la confrontació entre feixisme, liberalisme i comunisme a l’etapa d’entreguerres i podessin situar en el seu context el que anomena “l’anomalia del règim franquista” (que perviu fins a 1975)Mètode: Història oral com a recurs didàctic
  33. 33. Conclusions dels alumnes
  34. 34. ALGUNS TRETS RELLEVANTS DELS FEIXISMES■ ÀMBIT IDEOLÒGIC: Anticomunisme, antiliberalisme,nacionalisme extremat, legitimació de la violència, racisme,antiracionalisme...■ ÀMBIT ORGANITZATIU: líder carismàtic, dissolució de totsels partits, menys el “partit únic”■ ÀMBIT POLÍTIC: l’Estat ho controla tot, expansionismeterritorial■ ÀMBIT ESTÈTIC: ús de símbols i rituals, gust perl’escenografia, ús propagandístic dels mitjans de comunicacióde massa (ràdio, cinema, premsa)■ ÀMBIT CULTURAL: exaltació de la joventut, de la virilitat, del’esperit guerrer...Es presenta com una “tercera via” entre el liberalisme i elcomunisme. Atrau les classes mitjanes
  35. 35. Aprendre un concepte Segons B.M. Bart: “La determination et l’apprentissage des concepts” (1993) “Aprender a pensar, pensar en aprender” (1994) implica: • Reconèixer la paraula que el designa • Identificar-ne els atributs essencials • Generar exemples i contraexemples • Aplicar-lo a altres situacionsDolors Quinquer
  36. 36. Un concepte és: Una paraula Una etiqueta ------------------ ------------------ ------------------ ------------------ ------------------ Uns atributs ------------------ ------------------ ------------------ ------------------ ------------------ Uns exemplesDolors Quinquer
  37. 37. Aprendre un concepte Fase preparatòria: •Aprenem quan manipulem, quan pensem sobre les nostres idees, Fer-lo accessible, contextualitzar- quan les explicitem... lo Fase de construcció •Interactuem amb iguals, amb negociada del significat: professor/a, amb materials didàctics Exploració, clarificacions, diferenciació d’altres propers, •Revisem les idees inicials i les abstracció enriquim Fase de transferència: •Podem utilitzar- lo en noves Exemples i contraexemples, situacions, definir-lo... aplicació a d’altres contextosDolors Quinquer
  38. 38. I com que les paraules són les que conserven itransmeten les idees, resulta que no es potperfeccionar la Llengua sense perfeccionar laCiència, ni la Ciència sense la Llengua; i permolt certs que fossin els fets, per molt justes lesidees que els van originar, només transmetríemimpressions falses si no disposéssim de lesexpressions exactes per anomenar-los” A. Lavoisier Tractat elemental de Química, 1789
  39. 39. LLEGIR: CONTINGUTS• Reflexió sobre com fem llegir a la secundària• Fonamentació, procediment lector• Criteris per escollir textos adequats• Estratègies per al professorat per ajudar a fer lectors experts• Lectura cooperativa• Llegir en parella• Lectura crítica• Preguntes literals, inferencials, avaluatives i creatives.• Etc.
  40. 40. Llegir: Elements implicatsHabilitats:Atenció EstructuraMemòria context socio- culturalCapacitat Volumd’anàlisi d’informacióMotivacions: lector text LèxicMotivació ConnectorsAutoestimaExperiència activitat Coneixements previs queConeixements requereixVocabulari Útil perConeixement Propòsit motivar, Conseqüències:tema i del mon + clar informar, plaents,Tipologia textual + sistematitzar d’aprenentatgeCompetèncieslectores +
  41. 41. Llegir un textAbans de llegir Mentre llegim Després de llegir •Clarificar el lèxic •Valorar•Definir el propòsit desconegut críticament lade lectura informació •Confirmar les•Contextualitzar el hipòtesis prèvies •Reorganitzar eltext coneixement a la •Entendre llum de la nova•Activar idees l’estructura informacióprèvies •Identificar què •Reflexionar•Formular sobre l’estratègia és essencialhipòtesis seguida per llegir
  42. 42. LECTURA CRÍTICA • Llegir les línies (comprensió literal del text) • Llegir entre línies (allò que es dedueix, les inferències) • Llegir darrera les línies (la intenció, el punt de vista de l’autor, la ideologia…) D. Cassany, 2006 LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANSDolors Quinquer
  43. 43. BONES PREGUNTES • per dialogar, conversar sobre ciències socials, experimentals o altres matèries • obertes (més que tancades) La conversa, un privilegi • productives (més reproductives) • sobre qüestions clau • orientades a prendre decisions • contextualitzades • integrades en el cicle d’aprenentatgeDolors Quinquer
  44. 44. EXPOSICIONS ORALSDolors Quinquer
  45. 45. HABILITAT COGNITIVES analitzar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, operar... Activen - reclamen HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTICAS descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar activan- reclamen descriptiu narratiu explicatiu instructiu argumentatiu TIPOLOGIA DE TEXTOS (produïts oralment o per escrit))Dolors Quinquer
  46. 46. La tipologia textual (p.ex. Adam, 1985) pot ser una eina per a l’aprenentatge des de totes les àrees, ja que permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc. que amb tanta freqüència s’utilitzen en les CCSS i en altres àreesDolors Quinquer
  47. 47. HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES Enunciar qualitats, propietats, DESCRIURE característiques, etc. de l’objecte o del fenomen Produir raons o arguments... EXPLICAR Establir relacions entre raons i arguments... Produir raons o arguments... JUSTIFICAR en relació al corpus de coneixement (teoria) Produir raons o arguments... ARGUMENTAR amb la finalitat de convèncerDolors Quinquer
  48. 48. ARGUMENTAR Com el podria Potser tens raó... Jo convèncer? Jo diria que... crec Quines alternatives hi que.. ha? . És una bona manera per aprendre a escoltar, a discutir, a consensuar i a explorar alternatives, a través del diàleg i el respecte.Dolors Quinquer
  49. 49. APRENDRE A ARGUMENTAR Demanda: Prop de Berga les autoritats volen legalitzar un abocador fins ara il·legal. Aquest fet ha suscitat el descontent de moltes persones de la comarca que creuen que no és un lloc adequat per a un abocador i que s’hauria de prohibir, però els fan falta arguments sòlids, basats amb raons científiques. Aquesta serà la vostra tasca: cercar les raons en les quals basar un text argumentatiu.Dolors Quinquer
  50. 50. Què és un argument? • Un argument: Raons que siguin acceptables, pertinents i fortes. Raons capaces de resistir contraarguments (basades en la ciència) • Una evidència: Argument comprovat científicamentDolors Quinquer
  51. 51. Proposta per ensenyar l’alumnat a argumentar científicament argumentació en conclusió NUS ARGUMENTATIU Fets, dades Conclusió per tant però perquè Proarg. Contraarg. Justificació ja que perquè Fonamentació Justificació ja que FonamentacióDolors Quinquer
  52. 52. Incrementar Potenciar la l’ús de TIC comunicació Treball per competències Fomentar la Promoure cooperació i la l’autoregulació i interacció l’autonomiaDolors Quinquer
  53. 53. Informació vs Coneixement Taxa de retenció: Escoltar 5% Llegir 10% Escoltar i veure (audiovisual) 20% Discussió / diàleg 50% Fer 75% Explicar-ho a un altre 90%Font. National Trainnig Laboratories Institute (USA) Dolors Quinquer 2010
  54. 54. Transmissió i reproducció del coneixement Entendre la demandaConstrucciócompartida del parlar Planificar-seconeixement Procesar informació discutir cooperar Dolors Quinquer 2010
  55. 55. MÈTODES INTERACTIUS I COOPERATIUS • Vaig escoltar i ho he oblidat • Ho vaig fer i ho recordo • Ho he explicat i ho he après Dolors Quinquer 2010
  56. 56. ce r q ues, , re , ABP asos us: C . racti ns.. inte lacio odes simu Mèt tes, pr ojec ltres nt amb a pera fent, coo ne m ApreDolors Quinquer
  57. 57. Canvi metodològic i en la gestió social de l’aula Slavin, 1990; Johnson, Johnson, Stanne, 2000; Johnson; Johnson, 2000, autors d’estudis que avalen la superioritat de l’aprenentatge cooperatiuDolors Quinquer
  58. 58. Avantatges de la cooperació Acceptació dels altres Habilitats Motivació socials Habilitats Aprenentatge Autoestima lingüístiques cooperatiu Professionalització Prevenció conflictes TransferènciaDolors Quinquer
  59. 59. La interacció entre iguals .... “La interacció entre iguals és la qüestió clau, la responsable de la quantitat i la qualitat dels aprenentatges” (A. Ovejero, 2002) Una certa heterogeneïtat en la composició de l’equip de treball afavoreix la interaccióDolors Quinquer
  60. 60. La interacció entre iguals... “Quan un alumne ajuda un altre aprèn i qui rep l’ajut també”Dolors Quinquer
  61. 61. • "WebQuest • Moodle • Cercar a internetDolors Quinquer
  62. 62. Per acabar…. “La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al pensament. El pensament no s’expressa simplement en paraules, sinó que existeix a través d’elles”L.S. Vigotski“Pensament i llenguatge”, 1985
  63. 63. “Els límits del meu llenguatgesón els límits del meu món”L. Wittgenstein
  64. 64. “Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars”http://www.xtec.net/formaciotic/dvdformacio /materials/cursos_formacio/ccac/material s/index.html
  65. 65. Objectius del curs• Promoure el desenvolupament d’habilitats lingüístiques des de les CCSS amb la finalitat d’afavorir la comunicació i la construcció del coneixement.• Impulsar canvis metodològics que millorin la comunicació professorat/alumnat i entre l’alumnat, especialment amb l’ús de mètodes actius i cooperatius.• Implicar el professorat en el procés de reflexió i millora de la pràctica docent.• Potenciar l’èxit escolar i el creixement personal de l’alumnat.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×