LA RADIOACTIVITAT

DE QUÈ PARLAREM? El seu descobriment Què és? Quins perills té? Propietats útils Aplicacions

El seu descobriment

Què és?

Quins perills té?

Propietats útils

Aplicacions

EL SEU DESCOBRIMENT L’any 1985 un científic francès anomenat Henry Becquerel va descobrir que un compost de l’ urani emetia una radiació desconeguda capaç de velar el paper fotogrà fic. Aquest fenòmen es va anomenar radioactivitat . Marie Curie, una científica polonesa, es va interessar per la radioactivitat i va cercar altres elements radioactius. L’any 1902 ca aconseguir aïllar un nou element: el radi. Henry Becquerel Marie Curie

L’any 1985 un científic francès anomenat Henry Becquerel va descobrir que un compost de l’ urani emetia una radiació desconeguda capaç de velar el paper fotogrà fic. Aquest fenòmen es va anomenar radioactivitat .

Marie Curie, una científica polonesa, es va interessar per la radioactivitat i va cercar altres elements radioactius. L’any 1902 ca aconseguir aïllar un nou element: el radi.

QUÈ ÉS? La La radioactivitat és la propietat que tenen determinades substà ncies d’emetre radiacions. Les substà ncies radioactives tenen à toms inestables anomenats radioisòtops . En el decurs del temps, els nuclis d’aquests à toms es trenquen i desprenen diferents tipus de radiacions: alfa ( α ), beta ( β ) i gamma ( γ ).

La

Característiques dels raigs alfa, beta i gamma Alfa Beta Gamma Què són? Nuclis d’Heli Electrons Ones Cà rrega Positiva Negativa Sense cà rrega Poder de penetració Poc penetrants Bastant penetrants Molt penetrants Característiques dels raigs alfa, beta i gamma

Poder de penetració Les radiacions ionitzants tenen diferent poder de penetració. Les partícules alfa són aturades per una fulla de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d‘alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però cal una paret de formigó d’un metre de gruix o una placa de plom d’uns quants centímetres.

Les radiacions ionitzants tenen diferent poder de penetració. Les partícules alfa són aturades per una fulla de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d‘alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però cal una paret de formigó d’un metre de gruix o una placa de plom d’uns quants centímetres.

QUINS PERILLS TÉ? • Les radiacions ionitzants són perilloses perquè ionitzen els à toms de les cèl.lules vives. Els ions formats poden causar la mort de la cèl.lula o li poden provocar canvis que ocasionin un creixement anormal. • Les centrals energètiques que utilitzen energia nuclear produeixen residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Encara no s'ha trobat una forma segura de transportar, emmagatzemar i eliminar els materials i els residus radioactius.

Símbol de perill per la presència de material radioactiu

PROPIETATS ÚTILS Són fà cils de detectar en quantitats petites. És fà cil localitzar els radioisòtops que produeixen la radiació. Poden ser molt penetrants . Es poden utilitzar per veure l’interior d’objectes sòlids, de la mateixa manera que s’utilitzen els raigs X. Són capaços de destruir cèl.lules vives . Serveixen per esterilitzar estris (destrueixen els microorganismes) i per matar cèl.lules cancerígenes.

Són fà cils de detectar en quantitats petites. És fà cil localitzar els radioisòtops que produeixen la radiació.

Poden ser molt penetrants . Es poden utilitzar per veure l’interior d’objectes sòlids, de la mateixa manera que s’utilitzen els raigs X.

Són capaços de destruir cèl.lules vives . Serveixen per esterilitzar estris (destrueixen els microorganismes) i per matar cèl.lules cancerígenes.

APLICACIONS Indústria Medicina Ciència

Indústria

Medicina

Ciència