Formació d'espectadors de teatre a secundàriaantoni_navarro

2,173 views
2,110 views

Published on

La formació d'espectadors sensibles és una tasca que s'ha de dur a terme entre molts col·lectius: en 1r lloc els els professors que en l'ensenyament de l'art han de donar més importància als aspectes emocionals que cognitius; en 2n lloc que actors que han de buscar un diàleg amb el món educatiu en el camp de la innovació i l'avantguarda com punt de trobada; en 3r lloc els pares o familiar que han de basar el seu desig d'alfabetització cultural en la recerca dels vertaders interessos dels seus fills com a persones (descobrir quien és el seu "element" i desenvolupar-lo); en 4t lloc i no per això menys important, els gestors culturals que hauran d'aprendre a fer servir les eines de la Web 2.0 per fer arribar els missatges i interactuar amb els usuaris de la cultura.

Published in: Education, Travel
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,173
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
923
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • "El plaer de la metamorfosi és condició prèvia de tot art dramàtic." Nietzsche La força educativa del “Com si” La innovació permanent “I si...” Decàleg de l’espectador La pedagogia tal vegada només siga, i ja és molt, una qüestió d’estímuls. Una bona lliçó és una conversa. Jorge WAGENSBERG
  • La TRANSCENDÈNCIA DE LA 1ra VEGADA. Anem al teatre, ballem, fem l’amor, viatgem… intentant reviure aquella 1ra vegada que ens va semblar excepcional.
  • CORREDOR I posarem en pràctica l’abracadabra amb els quatre pilars del nostre projecte: Professors: la incorporació de l’art a l’ensenyament no es pot fer a partir de paràmetres COGNITIUS sinó des de la sensibilitat i amb un acostament d’aprenentatge EMOCIONAL. “Si m’emocione capte idees”. Actors/actrius i gent de l’art: han de ser tant innovadors que troben al professorat en el camí de les avantguardes. Aquestes tenen la virtut de ser punt de trobada entre l’escola més innovadora. Altres arts, com les arts plàstiques, ja han fet la revolució del segle XXI que consisteix en entendre que la relació entre creadors i receptrors i aquests entre ells és el missatge. Pares, mares i família extensa: l’escolta activa i fes el que jo faig (no tant el que jo dic). No hi ha manera més fàcil de matar el gust per l’art i la cultura que convertir-la en una activitat obligatòria. Gestors com a mediadors amb les eines de la Web 2.0 –eines col·laboratives que incideixen amb les xarxes socials i altres instruments d’aprenentatge i coneixement TAC en la relació entre els emissors de les propostes i els alumnes o destinataris. DESTINATARIS – RECEPTORS – ALUMNES - PÚBLIC POTENCIAL – USUARIS DELS SERVEIS CULTURALS -
  • 1ra PATA: ELS PROFESSORS Llibres pop-up per al teatre que com en creativitat han d’anar unides el FONS I LA FORMA. La desatención al teatro infantil viene desde su mismo origen. El dramaturgo experimentado rara vez toma este género como una forma genuina de expresión, y esto es ocasionado por una serie de factores. Por un lado está el prejuicio generalizado de etiquetar no sólo al teatro, sino a la literatura infantil como un subgénero y, por lo tanto, sin reconocimiento; por otro, está esa censura socialmente institucionalizada que hace creer que el teatro para niños debe estar cargado de diversión, sensiblería, mensajes ecológicos y educativos, lo cual lo lleva a ser una extensión de la enseñanza más que una opción de expresión artística. El autor que se aventura a escribir teatro infantil se encuentra con que debe apostar por lo seguro y no arriesgarse en una búsqueda estética ni en el análisis de problemas profundos si es que desea ser apoyado y que su obra sea montada. Cualquiera puede hacer teatro infantil." Esto ha llevado a que surjan de la nada numerosos grupos independientes que ven al teatro infantil más como un mercado que como un medio de expresión artística. No es de extrañarse que después de presenciar tres o cuatro de estas puestas, niños y adolescentes difícilmente quieran acercarse de nueva cuenta a una sala de teatro
  • En el discurso pedagógico se han utilizado variadas metáforas para tratar de aproximarse de forma intuitiva a la complejidad del fenómeno educativo. Algunas de las más ilustrativas han sido la red, el viaje, la arquitectura, la máquina y la horticultura. De esta manera, la de la red ha servido para desarrollar constructos como conectivismo, escuelas en red, ecosistemas, wikiproyectos, etc., o la de viaje, para ilustrar conceptos como currículo, etapas educativas, itinerarios diferenciados, pasaporte europeo de las lenguas, etc. Con todo, pensamos que una de las más ricas en connotaciones es la metáfora teatro. Desde su perspectiva se entiende el aula como escenario; al alumno, como protagonista del aprendi- zaje y el aprendizaje vivencial –a aprender se aprende haciendo, actuando–, como una de las estrategias metodológicas más fructíferas. Ya Confucio dejó sentenciado: “Lo oí y lo olvidé, lo vi y lo creí, lo hice y lo comprendí”; la investigación ha de ser en acción; el currículo es un texto para ser representado en un contexto concreto, y los conflictos se resuelven con mediación. Si la práctica del aula ha de ser coherente con la ideología, con las teorías y asunciones que la sustentan, consideramos que la formación del profesorado ha de basarse en el aprendizaje vivencial. Y una de las mejores estrategias metodológicas para ello la proporciona el teatro, mediante los diferentes formatos que adoptan las técnicas de simulación dramática: el juego de roles, el psicodrama, la dramatización, etc.
  • La frase era de Voltaire però jo li la vaig adjudicar a la Capmany per allò de la discriminació positiva de les dones (el llibre que estava escrivint faltaven dones) La construcció del JO POLIÈDRIC és el repte creatiu de tota persona en aquesta vida, i al que ningú hauria de renunciar
  • EXEMPLE: un alumne se sabia la biografia i les obres principals de BETHOVEN però no sabia dir quina emoció li transmetia les seues obres. Les emocions negatives ens arriben inevitablement mentre que les EMOCIONS POSITIVES hem de construir-les conscientment. APRENENTATGE EMOCIONAL (estudi de les emocions) ACTIVITATS: la relaxació, la meditació, exercicis de respiració, la reestructuració cognitiva, canvi en l’estil valoratiu (valorem tot allò que ens arriba als nostres sentits, sovint amb una valoració negativa, fixem l’atenció en allò negatiu la qual cosa ens crea emocions negatives, però si davant el mateix fet intentem veure els aspectes positius, fins I tot encara que només siga per a aprendre, perquè les dificultats sempre són, com a mínim un estímul per a l’aprenentatge, potenciarem les emocions positives que són les que ens produeixen benestar.
  • FERRÉS, Joan ( 1994) Educar en una cultura de l’espectacle. Barcelona. Paidós. Les contradiccions entre la cultura oficial i la cultura popular es tradueixen en conflictes entre l’escola i la televisió, o entre la televisió cultural i la convencional. L’educador que pretenga ser eficaç en aquest marc social ha de ser capaç de repensar la cultura. I només podrà fer-ho des d’una doble capacitat de seducció i de conciliació: seducció alliberadora enfront de seducció adormidora, i conciliació entre emoció i raó, percepte i concepte, relat i sentit, plaer i esforç. Per a potenciar la seua eficàcia els educadors han d’assajar un nou estil comunicatiu. La metàfora, la narració, l’aforisme, l’humor són alguns dels components d’aquest nou estil.
  • 2n ACTORS "En el universo infinito de la literatura se abren siempre otras vidas que explorar, novísimas o muy antiguas, estilos y formas que pueden cambiar nuestra imagen del mundo. La fuerza emotiva con que los niños se identifican con los personajes de la literatura infantil les confiere un gran poder de sugestión, que es reforzado por los innumerables y coherentes mensajes sociales que se trasmiten." Italo Calvino
  • 1… y tu crees que eres el único que los ha visto. 2. Engañarse a uno mismo en escena: no llevar los planteamientos hasta las últimas consecuencias, recortar riesgos para llegar a un público más amplio, etc. 3. Y estaría dispuesto a volver mañana… y por tanto a recomendarla a mis amigos porque se que les sorprenderás. « Sinceritat en l’art : quan un artista experimenta l’acte artístic amb ell mateix » « L’emoció en art està en la consumació mateixa de l’acte artístic i correspon al receptor» “ L’emoció en art esdevé o no esdevé, no existeix la recepció deshonesta” “ La felicitat requereix que el futur siga incert”
  • Moliere
  • . No quiero ser irreverente, pero he visto actores (elogiados por otros en extremo) que, no teniendo acento de cristiano, ni andares de cristiano, pagano u hombre alguno, se contonean y braman; de tal modo que parece que los hombres fuesen obra de aprendices de la Naturaleza, viendo lo vilmente que imitan a la humanidad.
  • “ Desconfieu de les idees que no poden ser resumides en una sola frase” Wagensberg
  • JORDI BALLO, y XAVIER PEREZ La vida és sueño de Calderon REVISIONADA 1. A la busca del tesoro: Jasón y los Argonautas 2. El retorno al hogar: La Odisea 3. La fundación de una nueva patria: La Eneida 4. El intruso benefactor: El Mesías 5. El intruso destructor: El Maligno 6. La venganza: La Orestiada 7. La Mártir y el tirano: Antígona 8. Lo viejo y lo nuevo: El jardín de los cerezos 9. El amor voluble y cambiante: El sueño de una noche de verano 10. El amor redentor: La bella y la bestia 11. El amor prohibido: Romeo y Julieta 12. La mujer adúltera: Madame Bovary 13. El seductor infatigable: Don Juan 14. La ascensión por el amor La cenicienta 15. El ansia de poder: Macbeth 16. El pacto con el demonio: Fausto 17. El ser desdoblado: Jekyll y Hyde 18. El conocimiento de sí mismo: Edipo 19. En el interior del laberinto: El castillo 20. La creación de vida artificial: Prometeo y Pigmalión 21. El descenso al infierno: Orfeo
  • En el terreny de l’ensenyament i de l’aprenentatge en parlar de Teatre ens estem referint a un producte per a contemplar, estudiar o analitzar, bé sota la forma d’espectacle o de text literari. Mentre que Dramatització és un procés expressiu que perquè tinga lloc necessita que el subjecte, l’alumne, s’implique. A continuació concretem les característiques de la Dramatització des d’una perspectiva curricular. 1. El seu contingut és el procés de creació : la interacció i les respostes espontànies a situacions conflictives. Mentre que el del Teatre consisteix en l’estudi d’obres literàries o de tècniques teatrals. 2. El professor és un catalitzador : participa en l’experiència. I no es limita a ser un expert, transmissor d’una informació o especialista en tècniques teatrals o director d’un espectacle, encara que en ocasions ha de realitzar tots aquests papers. 3. Els alumnes són partícips i creadors del procés i no tan sols intèrprets. Els assumptes són elegits pel grup. 4. Utilitza estructures expressives i comunicacionals . Els participants passen pels distints oficis teatrals: són autors, espectadors, crítics, etc. Mentre que en el Teatre el que interessa és l’efectivitat de l’espectacle i el seu acabat artístic, la qual cosa exigeix múltiples assaigs i repeticions. D’altra banda hi ha un clara especialització en els oficis teatrals i la recepció -l’espectador- és essencial. 5. El procés de treball en la Dramatització, que és obert i flexible , pot ser aplicat a qualsevol objectiu o àrea del currículum. 6. És necessari que els participants siguen expressius , ja que han de construir les seues propostes i produir constantment els seus materials. 7. És un vehicle aprofitable més aviat per a explorar les formes de cultura actual que per a transmetre les de la cultura tradicional. 8. Arrenca de la pròpia experiència dels participants i no d’obres literàries o d’intencions prèvies i idees aportades per altres. 9. Posa l’èmfasi en la comunicació interpersonal i en el procés de creació i no tant en els resultats. Açò no significa rebutjar el producte, que sempre ha de ser la culminació del procés, una part més del treball. L’obra ben feta ha de ser un principi fonamental de la pedagogia expressiva. 10. El producte no es planteja en termes d’exhibició ni és una finalitat en si mateix, sinó que està en funció dels objectius curriculars per a desenvolupar l’expressió i la comunicació.
  • NO ES UN PRODUCTE PER ANALITZAR O CONTEMPLAR
  • Laferriere, Barret, Motos, però també els grans homes de teatre com Grotowski, Satanislavsky, Chehov, o més recentment Jacques Lecoq, Augusto Boal . El model teatral que ens ha estat inspirat pels artistes-pedagogs de l’àmbit de la dramatització, en l’ensenyament de llengua i literatura té més a veure amb la improvisació que amb el teatre tradicional a la italiana. La posada en escena dels tallers respon més bé al funcionament d’un matx d’improvisació pedagògica, segons ha estat plantejat per Laferrière (1993), que amb un curs de teatre a l’ús. De manera que en la posada en marxa d’un taller de llengua i literatura com en la improvisació del taller d’art dramàtic, els alumnes hauran de desenvolupar també les seues capacitats d’escolta, de concentració, de confiança en els altres, d’imaginació i d’observació mitjançant unes activitats creatives.
  • Artículo: Nuevas formas de enseñar a los chicos a odiar la lectura . G. RODARI Se analizan nueve actitudes negativas que el adulto puede adoptar al intentar despertar el gusto por la lectura en el niño. Estas actitudes son: ofrecer el libro como alternativa a la TV y al TBO, decir a los niños que los de antes leían más, sostener que los niños tienen demasiadas distracciones, culpabilizar a los niños porque no les gusta leer, hacer del libro un instrumento de tortura, negarse a leer en voz alta al niño, no ofrecer la posibilidad de elegir, y mandar leer. Se insta a los adultos a proporcionar las condiciones necesarias para favorecer el gusto por la lectura en el niño. Indudablemente es tarea de la escuela conseguir que todos los niños aprendan la herramienta lectora, pero este sólo debería ser el primer paso. Una vez que los niños han alcanzado este objetivo, nuestra meta profesional debe situarse más allá: "ayudar a nuestros alumnos a descubrir el placer de leer". A pesar de tantas buenas intenciones, lo cierto es que en demasiadas ocasiones acabamos creando entre el niño y los libros un abismo difícil de salvar con tanto uso y abuso del libro como instrumento escolar. G. Rodari analiza este tema en "Nuevas maneras de enseñar a los niños a odiar la lectura". Rodari formula de manera sarcástica y divertida algunos principios básicos de cómo conseguir que nuestros alumnos huyan de los libros como el ratón del gato. Estas son algunas de sus propuestas para enseñar a aborrecer la lectura. 1.- Echarles en cara a los niños que no les guste leer. Afirmaciones de este tipo indican, en primer lugar, nuestro desconcierto ante el problema y nuestra incapacidad para tomar iniciativas más positivas con el fin de fomentar el gusto por la lectura. Pero, además, con estas acusaciones tratamos de eludir nuestra propia responsabilidad en el tema haciéndola derivar hacia el propio niño. 2.-Obligarles a leer. Como afirma G. Rodari, éste es el método más eficaz para conseguir que la lectura resulte una actividad especialmente repulsiva: "Se toma a un muchacho, se toma un libro, se coloca a los dos en una mesa y se prohíbe que el trío se divida antes de una determinada hora". El método es infalible, pues "no se puede ordenar a un árbol que florezca. 3.- Convertir los libros en "otros deberes". Con la mejor intención del mundo, padres y profesores acostumbramos a pedirle al niño que lea, incluso en momentos en que él preferiría estar haciendo otras cosas. Suponemos que es ésta una actividad que le ha de reportar enormes beneficios. En nombre del futuro le imponemos una tarea que no siempre le resulta grata. Y ahí tenemos al niño, con los codos sobre la mesa, inclinado ante el libro. Llegamos incluso a ofrecerle como forma de pago por su dedicación a la lectura la televisión o los videojuegos: "Cuando acabes de leer, podrás ver la televisión". De esta manera convertimos la televisión no sólo en enemigo del libro, sino, lo que es más grave, elevamos a la misma a una categoría superior: la televisión es recompensa; el libro, obligación. 4.- Convertir el libro en una mera herramienta académica. Con frecuencia, la lectura en la escuela deja de ser un fin en sí misma para ponerse a disposición de otras actividades escolares. En aras de un mayor aprovechamiento académico, convertimos al libro en herramienta al servicio casi exclusivo de la adquisición de conocimientos. Así, a medida que el niño avanza en su escolaridad va descubriendo que aquel objeto misterioso entrañable que, tanto en su casa como en los primeros años de escuela, era promesa de mil aventuras, de viajes fantásticos, de emociones, intriga y suspense, va perdiendo su magia. Esta entrada está dedicada a aquellos profesores empeñados en convertir el libro en un objeto de disfrute. “ Tengo un gran respeto, y sobre todo un gran cariño, por el oficio de profesor y por eso mismo me reconforta saber que ellos también son víctimas de un sistema de enseñanza que los induce a decir bestialidades. Una de las personas inolvidables en mi vida es la profesora que me enseñó a leer, a los cinco años. Era una moza bonita y sabia, que no pretendía saber más de lo que podía, y era tan joven que con el tiempo acabó siendo más joven que yo. Era ella la que nos leía, en clase, los primeros poemas. Recuerdo con la misma gratitud al profesor de literatura del colegio, un hombre modesto y prudente que nos conducía por el laberinto de los buenos libros sin interpretaciones rebuscadas. Este método posibilitaba a sus alumnos una participación más personal y libre en el milagro de la poesía. En síntesis, un curso de literatura no debería ser más que una buena guía de lecturas. Cualquier otra pretensión no sirve nada más que para asustar a los niños. Pienso yo, aquí entre nosotros.” Gabriel García Márquez
  • APRENDRE A PREGUNTAR. Un tema del que no tens ni idea? Una activitat que t’avorreix, que t’encisa, que et cansa? Què valoren/critiquen de tu els teus amics? Un episodi, anècdota, metàfora que utilitzes a sovint? Un comportament que desitjaries abandonar/assolir? NI SÍ, NI NO, NI TAMBÉ, NI TAMPOC.
  • NOVIEMBRE Sinopsis: Empujado por un espíritu que todavía conserva su barniz de idealismo, Alfredo, decide crear "un arte más libre, hecho con el corazón, capaz de hacer que la gente se sienta viva". Su concepto del teatro empieza más allá del escenario, se traslada a pie de calle, cara a cara con el público. Allí en una plaza cualquiera, en un parque o en la avenida más comercial de la ciudad, Alfredo y su grupo Noviembre, comienzan la función: diablos que provocan a los paseantes, actuaciones de denuncia social, acciones llevadas al extremo de poner en alerta a las fuerzas del orden público. No hay límites ni censuras, sólo hay ideas y todas valen si son capaces de conseguir que el espectador deje de ser espectador y pase a formar parte de la representación; se sorprenda, se asuste, ría o llore. El teatro como la vida, la vida como el teatro... ya no hay diferencia.
  • 3r PARES-MARES-FAMILIARS ENSENYAR ÉS UNA ACTITUD
  • 4t. GESTORS CULTURALS El fin de semana del veintitrés al veinticuatro de octubre se celebran en Barcelona dos propuestas muy diferentes entre sí pero muy interesantes. Por una parte, Kosmópolis la autodenominada fiesta internacional de la literatura y, por otra, The No Fog Countries Meeting, primer Encuentro Internacional Mediterráneo centrado en la figura de Sherlock Holmes. Kosmopolis es un encuentro literario bianual que se celebra en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona desde 2002 y que se acerca a la literatura desde varios puntos de vista, y donde la palabra, escrita, oral, electrónica, es la protagonista. Además de la exposición Petits editors, grans llibres, la BookCamp será el espacio donde se conjugarán todas las iniciativas. El concepto de BookCamp es muy interesante, conformando un conjunto de actividades propuestas por los participantes en lo que se ha dado en llamar Unconference. Así durante el todo el sábado podremos asistir a las diferentes unconferences presentadas, con protagonismo del ebook, de la edición, de la web social o de la propiedad intelectual, al tiempo que podemos aprovecharnos de la asesoría sobre Creative Commons de Ignasi Labastida.
  • GESTIÓ CULTURAL I EDUCATIVA.
  • EL TEATRE SEMPRE ESTARÀ EN CRISI COM L’ESCOLA COM LA SOCIETAT
  • No me refiero a nadie ni quiero herir a nadie; no hablo de la realidad viva, sino del problema planteado sin solución.
  • Formació d'espectadors de teatre a secundàriaantoni_navarro

    1. 1. F ormació d’espectadors de teatre a secundària <ul><li>Encontre de professors, programadors i companyies de teatre </li></ul><ul><li>CEFIRE DE VALÈNCIA & MIREU Abril 2011 </li></ul><ul><li>Antoni Navarro Amorós </li></ul>&quot;El plaer de la metamorfosi és condició prèvia de tot art dramàtic.&quot; Nietzsche
    2. 2. Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar fusta, tallar taulons o distribuir el treball, … sinó que primer has d’evocar en els homes l’anhel per la mar. Saint-Exupery
    3. 3. <ul><li>Per què, sempre, tornem al teatre </li></ul><ul><li>malgrat els desenganys? </li></ul>
    4. 4. La primera vegada: <ul><li>Es torna al teatre... </li></ul><ul><li>com es torna sempre a l’amor: </li></ul><ul><li>pel plaer de repetir aquella </li></ul><ul><li>experiència que ens va semblar </li></ul><ul><li>especial i que ens va fer sentir únics! </li></ul>
    5. 5. DIÀLEGS ENTRE 4 COL·LECTIUS ALS LLINDARS D’UNA ESCOLA
    6. 6. Què li demanem al professorat? <ul><li>El teatre ens </li></ul><ul><li>ensenyarà que no </li></ul><ul><li>podem limitar la </li></ul><ul><li>comprensió de l’art a </li></ul><ul><li>un enfocament </li></ul><ul><li>cognitiu, oblidant la </li></ul><ul><li>dimensió </li></ul><ul><li>emociocional. </li></ul>
    7. 7. “ Una obra de teatre ensenya més que qualsevol gran llibre.” M. A. Capmany <ul><li>“ El teatro es un gran medio de educar al público; pero el que hace un teatro educativo, se encuentra siempre sin público al que poder educar.” </li></ul><ul><li>Enrique Jardiel Poncela </li></ul>
    8. 8. LA METÀFORA EDUCATIVA DEL TEATRE <ul><li>AULA – Escenari </li></ul><ul><li>ALUMNES – Protagonistes </li></ul><ul><li>PROFESSOR – Director </li></ul><ul><li>CLAUSTRE – Companyia </li></ul><ul><li>APRENDRE A APRENDRE – vivencial, fent, actuant. </li></ul><ul><li>CURRÍCULUM – Text per ser representat en context. </li></ul><ul><li>CONFLICTES – Mediació </li></ul><ul><li>INVESTIGACIÓ EN ACCIÓ </li></ul><ul><li>“ El vaig escoltar i el vaig oblidar, el vaig veure i el vaig creure, el vaig fer i el vaig comprendre.” </li></ul><ul><li>Confuci </li></ul>
    9. 9. A VIURE NO S’ENSENYA, S'APRÈN <ul><li>“ LA RELACIÓ ÉS EL MISSATGE” </li></ul><ul><li>La por a la llibertat , Erich Fromm </li></ul><ul><li>Intel·ligència emocional , Daniel Goleman </li></ul><ul><li>Intel·ligències múltiples , Howard Gardner </li></ul><ul><li>La piràmide de l’aprenentatge , Edgar Dale </li></ul><ul><li>Invariants pedagògiques , Célestin Freinet </li></ul><ul><li>Taller de dramatització-teatre , Tomás Motos </li></ul><ul><li>L’artista pedagog , Georges Laferriére </li></ul><ul><li>La formació d’espectadors , Antoni Navarro </li></ul>
    10. 10. INVARIANTS PEDAGÒGIQUES C. Freinet <ul><li>L' infant és de la mateixa naturalesa que nosaltres (els adults). </li></ul><ul><li>A ningú -ni infant ni adult- no li agrada que li manen autoritàriament. </li></ul><ul><li>Cal que motivem el treball. Tot individu vol tenir èxit. El fracas és inhibidor, destructor de l'empenta i de l'entusiasme. </li></ul><ul><li>No és pas el joc, que és natural a l’infanl, sinó el treball. </li></ul><ul><li>Parleu tan poc com pugueu (adreçat als educadors). </li></ul><ul><li>A l’infant li agrada la feina individual o el treball d'equip dins d'una comunitat cooperativa. </li></ul><ul><li>L' ordre i la disciplina són necessaris a classe. </li></ul><ul><li>EIs castigs són sempre un error. Són humiliants per a tots i no mai aconsegueixen l’objectiu cercat. Són, si de cas un pegat. </li></ul><ul><li>Només es pot educar en la dignitat. Respectar els infants i que aquests respectin els educadors és una de les condicions primeres de la renovació educativa. </li></ul><ul><li>L' esperança optimisla en la vida justifica tots els tempteigs i autentifica la nostra acció educativa. </li></ul>
    11. 11. LES EMOCIONS ESTÈTIQUES <ul><li>“ Si m’emocione </li></ul><ul><li>capte idees” </li></ul><ul><li>Einstein </li></ul><ul><li>ART & EMOCIONS </li></ul><ul><li>Aprenentatge cognitiu / aprenentatge emocional. </li></ul><ul><li>Les emocions ens mouen a l’acció. </li></ul><ul><li>Les emocions positives cal construir-les. </li></ul><ul><li>“ Neurones espill ” per contagiar les emocions positives i la creativitat. </li></ul>
    12. 12. Intel·ligències múltiples Gardner <ul><li>Lògico-matemàtica </li></ul><ul><li>Lingüístico-verbal </li></ul><ul><li>Kinestèsica </li></ul><ul><li>Musical </li></ul><ul><li>Espacial </li></ul><ul><li>Naturalista </li></ul><ul><li>7. Interpersonal </li></ul><ul><li>8. Intrapersonal </li></ul>
    13. 14. CAP A UN NOU ESTIL EDUCATIU Joan Ferrés <ul><li>CONCEPTES </li></ul><ul><li>(anàlisi, objectivitat, reflexió) </li></ul><ul><li>RAÓ </li></ul><ul><li>PROCÉS LENT </li></ul><ul><li>ESFORÇ </li></ul><ul><li>PERCEPCIONS </li></ul><ul><li>(síntesi, subjectivitat, acció) </li></ul><ul><li>EMOCIÓ </li></ul><ul><li>RAPIDESA </li></ul><ul><li>PLAER </li></ul>
    14. 15. A-G-A-F-A-D-O-R-S <ul><li>Aforismes </li></ul><ul><li>Metàfores </li></ul><ul><li>Humor </li></ul><ul><li>Imatges </li></ul><ul><li>Cançons </li></ul><ul><li>Reàlies </li></ul><ul><li>Resums </li></ul><ul><li>Relats </li></ul><ul><li>Paràboles </li></ul>
    15. 16. Què li demanem als creadors? <ul><li>Els creadors que desitgen col·laborar amb el món educatiu hauran de considerar el fet que per tal d’estar a l’altura dels projectes educatius innovadors han de ser suficientment avantguardistes per poder començar un diàleg fructífer. </li></ul>
    16. 17. OBRA DE TEATRE per a GOSSOS S’ALÇA EL TELÓ …
    17. 18. APAREIX… Eric Satie
    18. 19. ESPECTADORS // ACTORS <ul><li>Estic fart de que em prengues per un babau i que recicles números, idees o arguments que ja han estat inventats i/o fets per altres. </li></ul><ul><li>M’emocione en descobrir el goig de la teua recerca i m’agrada, però si t’enganyes a tu mateixa en escena em deceps i no torne. </li></ul><ul><li>Si realment és bona la teua actuació tinc la certesa que demà serà diferent, perquè em crec que avui ha estat única. </li></ul>
    19. 20. CONSELLS DE SHAKESPEARE <ul><li>ACTOR 1.- Señor, espero que eso lo tengamos bastante dominado. </li></ul><ul><li>HAMLET.- Dominadlo del todo. Y que el gracioso no se salga de su texto, pues los hay que se ríen para hacer reír a un grupo de pasmados, aunque sea en algún momento crítico del drama. Eso es infame, y demuestra una ambición muy lamentable en el gracioso. Anda, preparaos. </li></ul><ul><li>Salen los ACTORES. Entran POLONIO, </li></ul><ul><li>ROSENCRANTZ y GUILDENSTERN. </li></ul><ul><li>¿Qué hay, señor? ¿Va a asistir el rey a la función? </li></ul><ul><li>POLONIO.- Con la reina, y en seguida. </li></ul><ul><li>HAMLET.- Apremiad a los actores. </li></ul><ul><li>Sale POLONIO. </li></ul>
    20. 21. L’ART D’INTERPRETAR SHAKESPEARE <ul><li>HAMLET .- Tampoco seas muy tibio: tú deja que te guíe la prudencia. Amolda el gesto a la palabra y la palabra al gesto, cuidando sobre todo de no exceder la naturalidad , pues lo que se exagera se opone al fin de la actuación, cuyo objeto ha sido y sigue siendo poner un espejo ante la vida: mostrar la faz de la virtud, el semblante del vicio y la forma y carácter de toda época y momento. </li></ul><ul><li>Si esto se agiganta o no se alcanza, aunque haga reír al profano, disgustará al juicioso, cuya sola opinión debéis valorar mucho más que un teatro lleno de ignorantes. </li></ul>
    21. 22. M E T À F O R E S E D U C A T I V E S <ul><li>“ Cal trencar els murs de l’escola.” </li></ul><ul><li>El taller de dramatització-teatre </li></ul><ul><li>“ El mapa no és el territori.” </li></ul><ul><li>(itineraris individualitzats pel món de l’art i la cultura) </li></ul><ul><li>“ La llavor immortal.” (Plató) </li></ul><ul><li>La llavor immortal. «Els arguments universals en el cinema» Xavier Pérez i Jordi Balló . </li></ul>
    22. 23. LA LLAVOR INMORTAL <ul><li>Els temes de les obres per a </li></ul><ul><li>joves hauran de respondre a les </li></ul><ul><li>seues inquietuds i motivacions: </li></ul><ul><li>Matrix “Intrús benefactor que ve de fora a salvar el poble.” </li></ul><ul><li>Neo (Jesús), Morfeo (déu pare), Trinity (l’esperit sant) </li></ul><ul><li>Edip Rei de Tebas (anagnorisi) </li></ul><ul><li>La vida es sueño; Kirikou i la bruixa; El Mesías; E.T. ; Batman; Superman… </li></ul>
    23. 24. DRAMATITZACIÓ COM A PROCÉS… <ul><li>El contingut és el procés de creació. </li></ul><ul><li>El professor és un catalitzador i participa en l’experiència . </li></ul><ul><li>Els alumnes són partícips i creadors del procés i no tan sols intèrpret. </li></ul><ul><li>Utilitza estructures expressives i comunicacionals. </li></ul><ul><li>El procés és obert i flexible , aplicable a qualsevol objectiu del curriculum. </li></ul>
    24. 25. … NO COM PRODUCTE PER ANALITZAR <ul><li>6. Els participants també proposen. </li></ul><ul><li>7. Vehicle aprofitable més aviat per a explorar les formes </li></ul><ul><li>de cultura actual. </li></ul><ul><li>8. Arrenca de la pròpia experiència dels participants i </li></ul><ul><li>no d’obres literàries. </li></ul><ul><li>9. Posa l’èmfasi en la comunicació interpersonal i en </li></ul><ul><li>el procés de creació. </li></ul><ul><li>10. El producte no és una finalitat en si mateix ni està pensat per a l ’exhibició. </li></ul>
    25. 26. ELEMENTS TALLER de DRAMATITZACIÓ <ul><li>L’artista pedagog. </li></ul><ul><li>L’animador com distribuïdor de joc i organitzador. de temps i espais. </li></ul><ul><li>Didàctica de la consigna. </li></ul><ul><li>Pedagogia de la situació (aquí i ara). </li></ul><ul><li>L’anècdota literària com a fil conductor. </li></ul><ul><li>Les traves formals “ contraintes ”. </li></ul><ul><li>Tècnica de la mescla. </li></ul>
    26. 27. Què li demanem als pares? <ul><li>Els familiars interessats per l’alfabetització cultural dels seus xiquets-es hauran d’estudiar detingudament quin és “ el seu element ” natural (vg. Ken Robinson ) per tal d’ajudar-los a desenvolupar les seues inquietuds. </li></ul>
    27. 28. NOU MANERES DE FER ODIAR LA LECTURA… L’ART I EL TEATRE <ul><li>Tirar-los en cara que no els agrade llegir. </li></ul><ul><li>Obligar-los a llegir. </li></ul><ul><li>Convertir als llibres en “nous deures”. </li></ul><ul><li>Convertir al llibre en mera eina acadèmica. </li></ul><ul><li>Oferir el llibre com alternativa a la TV, TBO. </li></ul><ul><li>Comparar amb altres èpoques. </li></ul><ul><li>7. Negar-nos a llegir-los en veu alta. </li></ul><ul><li>8. No deixar-los triar. </li></ul><ul><li>9. No crear l’ambient. </li></ul><ul><li>Gianni Rodari </li></ul>
    28. 29. Jorge Wagensberg APRENDRE ÉS CONVERSAR <ul><li>“ Preguntar és rebel·lar-se, respondre és adaptar-se.” </li></ul><ul><li>“ Tot el que fa falta per a exercitar-se amb el coneixement està en la conversa.” </li></ul><ul><li>“ Cultura és informació transmissible per via no genètica.” </li></ul><ul><li>“ Una llei de la natura, o un poema, són formes límit de màxima comprensió.” </li></ul><ul><li>Aprendre és conversar... No recorde </li></ul><ul><li>haver conversat massa des de la primària </li></ul>
    29. 30. TEATRE: CANVIAR EL MÓN Noviembre , Achero Mañas
    30. 31. ANIMACIÓ LECTORA Si tu lees, ellos leen . Plan d
    31. 32. COSTEL·LACIONS LITERÀRIES <ul><li>CÀNON LITERARI ESCOLAR: reinvenció d’uns cànons adequats als receptors, al seu horitzó d’expectatives i a la seua competència cultural. </li></ul><ul><li>PEDAGOGIA de la SITUACIÓ: el ací i l’ara dels alumnes. </li></ul><ul><li>FOCUS EN EL RECEPTOR: vídeojocs, dispositius... </li></ul>“ La ment que s’obri per una nova idea, mai més torna a la seua mesura natural” Einstein
    32. 33. Què li demanem als gestors? <ul><li>Un coneixement i domini de les eines de la Web 2.0 (blogs, wikis, xarxes socials, etc.) per tal d’establir canals de comunicació interactius amb els receptors, vertaders destinataris dels seus productes culturals. </li></ul>
    33. 34. GESTORS COM MEDIADORS <ul><li>DESTINATARIS (receptors, alumnes, públic potencial, usuaris dels serveis…) </li></ul><ul><li>La Web 2.0 per dinamitzar. </li></ul><ul><li>De la recepció artística a la creació de nous espais d’interelació entre públic. </li></ul><ul><li>M.A.R.T.E . ( Ajut mnemotècnic ) : </li></ul><ul><li>M. (mesurat) A. (apropiat) R. (realitzable) T. (temporal) E. (específic) </li></ul>
    34. 35. DIMENSIÓ SOCIAL DEL TEATRE EN L’EDUCACIÓ <ul><li>Improvisades </li></ul><ul><li>Fragmentàries </li></ul><ul><li>Unidireccionals </li></ul><ul><li>Mecanicistes </li></ul><ul><li>Economicistes </li></ul><ul><li>Fruit d’un procés d’anàlisi i un projecte cultural per a cada zona </li></ul><ul><li>Interrelacionades amb la vida cultural i educativa de la població </li></ul><ul><li>“ Per al poble i amb el poble” </li></ul><ul><li>“ El teatre i la dansa no són patrimoni de les idees sinó l’ànima” </li></ul><ul><li>Qualitat i equitat </li></ul>
    35. 36. NOU PARADIGMA SOCIAL, nou model educatiu i teatral <ul><li>- Cultura per un élite. </li></ul><ul><li>- Estandardització. </li></ul><ul><li>- Consum passiu. </li></ul><ul><li>- Iniciativa, responsabilitat </li></ul><ul><li>control dels gestors-professors. </li></ul><ul><li>- Propostes descontextualizades. </li></ul><ul><li>- Espais tancats i uniformes. </li></ul><ul><li>- Gestor - professor – director: </li></ul><ul><li>“ Un savi en la seua torre d’ivori” </li></ul><ul><li>- Activitats dissenyades per </li></ul><ul><li>“ experts ”. </li></ul><ul><li>- Oferta cultural simple. </li></ul><ul><li>- Públic captiu. </li></ul><ul><li>- La cultura com a equilibradora social </li></ul><ul><li>per desenvolupar el potencial de tots </li></ul><ul><li>- Productes específics personalitzats </li></ul><ul><li>- Participació cultural activa </li></ul><ul><li>- Responsabilitat i control compartits </li></ul><ul><li>- Oferta cultural per temes </li></ul><ul><li>- Espais diferents i sorprenedors </li></ul><ul><li>- Dinamitzador sociocultural com “un guia al costat de la gent” </li></ul><ul><li>- Activitats dissenyades també a partir de la demanda de la gent </li></ul><ul><li>- “ Pensar és un plaer intel·ligent ” </li></ul><ul><li>- Públic seduït </li></ul>
    36. 37. <ul><li>… como el teatro que no recoge el latido social, el latido histórico, el drama de sus gentes y el color genuino de su paisaje y de su espíritu, con risa o con lágrimas, no tiene derecho a llamarse teatro, sino sala de juego o sitio para hacer esa horrible cosa que se llama &quot;matar el tiempo&quot; . </li></ul><ul><li>Federico García Lorca </li></ul>Un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, sinó està mort, està moribund...
    37. 38. PROJECTES DE TREBALL INNOVADORS EN EQUIP <ul><li>Professors </li></ul><ul><li>Creadors </li></ul><ul><li>Pares </li></ul><ul><li>Gestors </li></ul><ul><li>… són les quatre potes d’aquest equip que han d’aprendre a treballar en col·laboració, innovant i centrant-se en els receptors (alumnat, públic i/ o usuaris culturals). </li></ul>
    38. 39. Ens veiem en els teatres… Antoni Navarro Amorós

    ×