Ricard Sampere<br />Tast de VINS BLANCS<br />
COLORS / Brillantor<br />Els colors que habitualment es troben en un vi blanc tendeixen a ser colors grocs pàl·lids al cen...
Fluïdesa (densitat i llàgrima)<br />En la fluïdesa d’un vi, intervé, a banda de la criança i el procediment de “bâtonnage”...
Fluïdesa (densitat i llàgrima)<br />Quan impregnem les parets de la copa, observem la llàgrima.<br />En general la llàgrim...
Nas (a copa parada)<br />Exemples: fruita (pera, poma, llimona...)<br />	(tot i que és menys compromès dir a “fruita àcida...
Nas (a copa remoguda)<br />Exemples: Alcohol (vi “calent”), fusta, fruita seca (orellanes=albercoc sec), vainilles, curri<...
NAS<br />Possibles aromes terciàries:<br />Fums, vainilles, pa torrat,flors seques, fruita cuita, caramel.<br />Possibles ...
Boca (conceptes)<br />Acidesa (provoca salivació i arrodoneix)<br />Astringència<br />Pas de boca (curt /llarg)<br />Untuo...
Vinyes velles<br />El terme vinyes velles no és pas un terme regulat. Les vinyes velles (algunes poden passar de 200 anys)...
Vi blanc jove<br />Si un vi no passa per fusta, el podem catalogar com jove. Podem considerar jove, un vi que porta quasi ...
Fermentació malo-làctica<br />És un segon procés que segueix el vi en molts cassos de manera natural quan ja està a la bot...
Vi mono varietal<br />Es considera un vi com mono varietal, quan predomina un tipus de raïm en quantitat >=85%.<br />
Raïm-aroma<br />A més temperatura fem el tast, més aroma es desprèn, però també es farà més present l'alcohol.<br />Xarel·...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tast de vins blancs

597 views
527 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
597
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tast de vins blancs

  1. 1. Ricard Sampere<br />Tast de VINS BLANCS<br />
  2. 2. COLORS / Brillantor<br />Els colors que habitualment es troben en un vi blanc tendeixen a ser colors grocs pàl·lids al centre de la copa i amb més o menys intensitat de colors verdosos al rivet.<br />En un blanc amb criança, els grocs del centre són més intensos, grocs palla i al rivet tendeixen a matisos daurats.<br />El rivet és el contorn que descriu el vi amb la copa. Tendeix a tenir forma de ferradura i és més dens i pujat de color a la base que no pas als seus extrems (corona).<br />
  3. 3. Fluïdesa (densitat i llàgrima)<br />En la fluïdesa d’un vi, intervé, a banda de la criança i el procediment de “bâtonnage”, la qualitat i concentració del raïm i el grau de premsatge. Com més premsat, més most però més aigualit.<br />El “bâtonnage” és un procediment que consisteix en remenar periòdicament les mares del vi que s’han deixat dins la bota durant la criança, amb l’objectiu de que el vi obtingui greix.<br />Els blancs joves tenen sobretot aromes primàries i els de criança, presenten també de terciàries.<br />Un blanc no ha de perdre mai un punt d’acidesa. Si la perd es converteix en pesant i embafador.<br />
  4. 4. Fluïdesa (densitat i llàgrima)<br />Quan impregnem les parets de la copa, observem la llàgrima.<br />En general la llàgrima és un indicador de la quantitat d’alcohol que té el vi. Com més densa és la llàgrima, més pròxims són els regalims uns dels altres.<br />Tots els vins fan llàgrima, encara que sigui mínima. En els negres, la llàgrima és més evident.<br />
  5. 5. Nas (a copa parada)<br />Exemples: fruita (pera, poma, llimona...)<br /> (tot i que és menys compromès dir a “fruita àcida” que si concretem en poma, ens poden fer definir quin tipus de poma)<br />Herba fresca (típic del verdejo)<br />Fumat<br />Mantega fosa<br />Mineralitat (mina llapis, terra seca,...)<br />
  6. 6. Nas (a copa remoguda)<br />Exemples: Alcohol (vi “calent”), fusta, fruita seca (orellanes=albercoc sec), vainilles, curri<br />Fruites exòtiques o tropicals que no tenen perquè ser les típiques mango i pinya... Pot ser per exemple, papaia..<br />
  7. 7. NAS<br />Possibles aromes terciàries:<br />Fums, vainilles, pa torrat,flors seques, fruita cuita, caramel.<br />Possibles aromes secundàries: <br />mantega, pastisseria, brioix, croissant... Que venen d ela fermentació, però poden ser terciàries doncs segur ha fermentat en bota també.<br />Cal saber sentir el vi (part emocional)<br />Sensacions d’aires calents, brisa calenta.... Aquell aire que bufa abans de ploure quan fa calor.. Ens donar sensacions de sofà de plomes o de cadira de disseny.<br />
  8. 8. Boca (conceptes)<br />Acidesa (provoca salivació i arrodoneix)<br />Astringència<br />Pas de boca (curt /llarg)<br />Untuositat<br />Melositat<br />Equilibrat (Ex: acidesa lleugera, amb lleuger amarg de fusta final)<br />Un gran vi, s’expandeix en boca, té untuositat...<br />
  9. 9. Vinyes velles<br />El terme vinyes velles no és pas un terme regulat. Les vinyes velles (algunes poden passar de 200 anys) tenen poca producció, però en canvi, poden assolir grans nivells de qualitat.<br />Com més velles, menys raïm donen, però si la vinya està ben equilibrada, és més concentrat.<br />S’anomenena most flor, el que surt d’un premsat molt lleuger. Vins de “yema” són els fets amb aquest most.<br />
  10. 10. Vi blanc jove<br />Si un vi no passa per fusta, el podem catalogar com jove. Podem considerar jove, un vi que porta quasi un any en acer inoxidable i amb les mares, però sense aplicar “batonage”.<br />
  11. 11. Fermentació malo-làctica<br />És un segon procés que segueix el vi en molts cassos de manera natural quan ja està a la bota. Requereix d’uns 18ºC i en ocasions cal climatitzar.<br />Àcids màlics -> Àcids làctics<br />(els àcids màlics són els típics de la poma)<br />El vi cal que tingui acidesa. Per tant compte en que no desaparegui del tot. Cal que part dels màlics es transformin, però no en la seva totalitat.<br />Quan notem làctics en un vi, lo més freqüent és que procedeixi a aquesta fermentació.<br />
  12. 12. Vi mono varietal<br />Es considera un vi com mono varietal, quan predomina un tipus de raïm en quantitat >=85%.<br />
  13. 13. Raïm-aroma<br />A més temperatura fem el tast, més aroma es desprèn, però també es farà més present l'alcohol.<br />Xarel·lo> pera i anisat. És el típic raïm del món del cava. Pot recollir molt bé, l’efecte mineral d’alguns terrenys.<br />Sauvignon blanc -> fruites tropicals<br />Moscat -> Manté molt l’olor de fruita raïm). També balsàmics (menta, alfàbrega, llorer...).<br />

×