F:\l’espècie humana i la biosfera

L’ESPÈCIE HUMANA I LA BIOSFERA: LA SOSTENIBILITAT 1.- ELS RECURSOS NATURALS I L´ÚS QUE EN FEM 2.- ELS IMPACTES I ELS RISCOS NATURALS: LA TERRA ES REVOLTA 3.- LA PETJADA ECOLÒGICA I LA GESTIÓ SOSTENIBLE DEL PLANETA

1.1.-LA DEPENDÈNCIA DE L’ENERGIA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS
Classificació del recursos: renovables (aigua i biomassa), no renovables (comb. fòssils i urani) i inesgotables (sol, onades, marees, vent).
http:// lasfuentesdeenergia . blogspot . com /
Energia endosomàtica i exosomàtica.
L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 1.- Els recursos i l´ús que en fem

1.2.-Perspectives en l’ús de les energies
Queden combustibles fòssils per a 100 anys ...
Fissió
Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica, ...
Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries, ...)

1.3.-L’aigua: un recurs imprescindible L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 1.- Els recursos i l´ús que en fem

1.4.- Els recursos forestals L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 1.- Els recursos i l´ús que en fem

1.5.- El sòl
Recurs bàsic per fer fonaments, substrat d’on els productors obtenen l’energia, on hi viuen els descomponedors
Edafologia
Agricultura intensiva: maquinària pesant, monocultiu, ús d’adobs: deteriorament i empobriment dels sòl i contaminació.
Ramaderia intensiva: provoca degradació del sòl (risc d’erosió, compactació o impermeabilització del sòl)
Erosió hídrica (relacionada amb la deforestació)
Deforestació: tala abusiva per a fer mines, pasturatge, conreus, vies de comunicació, embassaments, ...; incendis;
Los boscos minven l’erosionabilitat del sòl per frenada i absorció, augmenten la capacitat de filtració i minven l’escorrentia, i n’augmenta l’evaporació i es produeix l’acumulació de virosta i humus.
Més de la 3ª part del planeta són zones àrides.

1.6.- Altres recursos
Els recursos minerals:
minerals metàl.lics com a mena de ferro, coure, alumini, ...
minierals no metàl.ics –nitrats, sulfats, fosfats, marbre, granit, arenes, ...
Els recursos agrícoles, ramaders i pesquers

1.7.- Els residus, les reserves i el consum responsable
Espècies protegides
Protecció de les espècies per via legislativa. Per evitar, per exemple, el comerç il·legal:
- Convenis internacionals
- Publicació de llistes d’espècies amenaçades
Veure tema 14 (Els materials en els cicles de producció)
Veure apartat 3 (La petjada ecològica i la gestió sostenible del planeta)

Impacte: alteració que provoca un canvi de certa magnitud en l’ambient, per culpa dels éssers vius. En el cas dels humans solen ser factors que incrementen els riscos naturals i són conseqüències de l’explotació dels recursos naturals:
Els assentaments desordenats, urbanismes, contaminació, l’agricultura, ramaderia i pesca intensives, deforestació, pluja àcida, desertització, pèrduda de biodiversitat, destrucció de la capa d’ozó, augment de l’efecte hivernacle, ...
Risc: Possibilitat que es produisca un dany irreperable o catàstrofe en la Naturalesa que produisca danys físics o econòmics a les persones, als altres éssers vius o al mateix medi natural
Antropogènics o naturals,
Terratrèmols, huracans, emissions volcàniques, inundacions, incendis, contaminació del aigua, ...
L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

No representa un risc per a la vida, perquè la vida s’hi adaptarà, però provocarà un daltabaix socioeconòmic.
Les manifestacions són múltiples i es concreten en l’accentuació de determinats fenòmens meteoròlogics naturals que arriben així a ser catastròfics.
Associació de períodes d’elevada concentració de CO2 a èpoques de temperatures elevades i climes Aries.
Com se sap?
Esmorteïment de l’efecte per part de l’absorció oceànica de CO2 insuficient per al ritme actual d’emissió.
Causes: fonts naturals (respiració, descomposició, erupcions volcàniques) i antropogèniques (combustions, desforestació, ...)
Calculadora de carboni
Efectes: augment del nivell del mar, les zones templades es converteixen en àrides, extensió de les àrees de malalties tropicals, blanqueig de coralls, perquè expulsen les algues i no tenen nutrients)
Al nostre país: imatges de la pàg 149:
Increment de temperatures i disminució de precipitacions
Protocols, Cimeres, ...: acords bàsics (pàg 150)
2.1.- Canvi climàtic L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Les gràfiques sobre l'evolució de les concentracions de CO2 i de les temperatures mostren la interrelació entre aquestes dues variables al llarg de la història de la Terra. L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Concentració de CO2 a l'aire en els darrers 400.000 anys segons els registres obtinguts als testimonis de gel de l'estació de Vostok (Antàrtida). L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Evolució de les temperatures des del 1961 fins al 1990 sota tres punts de vista L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Alguns canvis bàsics
Importància dels estudis científics realitzats (IPCC)
Necessitat de canviar el model de desenvolupament
Necessitat de finançament per als països pobres per:
afrontar desastres naturals
protegir i conservar boscos i jungles
Necessitat d’actuacions urgents per reduir emissions provinents de la deforestació
L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

2.2.- CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

2.3.- ELS RISCOS NATURALS L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 2.- Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

3.1.- LA PETJADA ECOLÒGICA
Hectàrees necessàries per a la producció d’aliment i béns, absorció dels residus generats, generació de l’energia consumida, i espai dedicat a habitatges i infraestructures.
51 000 milions d’hectàrees/4 (part productiva)/ 6 700 milions d’habitants = 1,7 ha/individu
Mitjana actual: 2,2 ha/ind
Quines dades es fan servir per a calcular-la:
aigua, menjar, menjar llençat, km, tipus de transport, objectes comprats, durada d’aquests, energia per calefacció, ...
Les dades que es fan servir no són llunyanes. L’impacte sobre el planeta no correspon a agents desconeguts, sinó que s’exerceix a través de l’estil de vida de les persones.
Càlcula la teva petjada ecològica:
http :// www . miliarium .com/ Formularios / HuellaEcologicaA . asp
Quin és el principal factor que ha influit en l’augment de petjada ecològica? Veure gràfic act. Pàg 163.
L’ENERGIA

L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 3.- La petjada ecològica i la gestió sostenible del planeta

El 1987 la petjada ecològica de la humanitat va superar per primera vegada a la història la capacitat de càrrega del planeta. El 2003, la nostra petjada ecològica ja representava la capacitat de càrrega d'1,3 planetes L’espècie humana i la biosfera: la sostenibilitat 3.- La petjada ecològica i la gestió sostenible del planeta

3.2.-EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
IDH:
permet quantificar les diferències entre els habitants de diferents països.
Inclou paràmetres sanitaris (nº de metges, esperança de vida, ...) paràmetres educatius (taxa d’alfabetització, nivell d’estudis, ...) paràmetres econòmics (nivell de renda, PIB, PIB/càpita, ...)–
PIB: valor del mercat en dolars nordamericans de tots els béns i serveis produits per les empreses d’un país dins de les seves fronteres en un any-,
Relació entre l’IDH i la petjada ecològica (gràfic pàg 165): el planeta no es pot permetre el model de creixement econòmic actual
Act pàg 165: Paísos al cap de la insostenibilitat del planeta: Estats Units, alguns països de l’Orient Mitjà –productors de petroli-, Europa i Oceania.
Si relacionem IDH baix amb PIB baix, trobem a la resta d’Àfrica sense riquesa i amb dificultats per a assolir un nivell de vida alt o accedir a uns serveis de salut avançats.

3.1.- Capital Sol, Capital Terra
El creixement i consum ha reduït i degradat el capital de la Terra , provocant daltabaixos ecològics (interferència en el cicle del carboni, ^polució,v qualitat de l’aire i aigua dolça i la seua disponibilitat, ^efecte hivernacle, v biodiversitat, v recursos no renovables, v sòl útil, desertificació, ...)
El desgavell ha estat per a beneficiar només al 20% de la població i les conseqüències són per a tots. Per exemple, Espanya consumeix 40 vegades més electricitat per càpita anual que Kenya)
Han augmentat les desigualtats (això explica els fluxos migratoris)
El control dels territoris i els seus recursos han estat font de conflictes.
La humanitat té el repte de construir una societat capaç d’abastir tota la poblacio del planeta a partir dels excedents dels cicles naturals de cada any, no a partir del capital terrestre. El consum s’ha de basar en l’aprofitament raonable dels recursos renovables, i així el creixement es sustentarà en els interessos i el capital es trobarà protegit per anar generant nous interessos. Si no, desgastem el capital terrestre i es produeix un impacte sobre els cicles naturals.
S’han de reduir les diferències en la qualitat de vida estimulant els països pobres que siguen respectuosos amb el nostre planeta.
PETITS CANVIS EN L’ESTIL DE VIDA PODEN COMPORTAR MODIFICACIONS EN LES TENDÈNCIES DEL PLANETA.

3.3.- La sostenibilitat
El desenvolupament sostenible permet satisfer les necessitats del present sense comprometre les possibilitats de les generacions futures de satisfer les seues.
1992: Cimera de la Terra a Rio d Janeiro: equitat social per a superar la pobresa, protecció del medi ambient i el creixement econòmic dels països en desenvolupament.
SOSTENIBILITAT I DESENVOLUPAMENT: INCOMPATIBLES? Creixement amb menys diferències entre països, basat en un model diferent, amb el compromís dels principals agents econòmics i dels governs. Cal concretar el concepte i matisar-lo per a que funcione. Però els ecologistes diuen que només és un concepte polític que confon la societat i eludeix les responsabilitats.
El que sí que és cert és que canvis modestos* no alteren l’estil de vida però el fan més compatible amb un sistema energètic sostenible. Primer cal que ho creguem possible individualment per a poder pressionar els governs i les institucions per a que introduisquen en les seves gestions altres canvis no tan modestos que marcaran el canvi cap a la sostenibilitat.

Negocis del segle XXI:activitats de les pàgines 169 i 171 (la 2)
Les empreses més poderoses del món se centren en el petroli i la indústria del motor.
8 són dels US, l’altra de UK i l’altra del Japó: països amb alta demanda del planeta per persona i desenvolupament alt (riquesa, impacte, malbaratament de recursos)
Per què han d’abandonar o transformar la seva activitat? Continuaran controlant el mercat i, per tant, generant desequilibris ambientals, però han d’invertir en investigació científica i tecnològica per a continuar dominant el mercat el dia que ja no queden combustibles fòssils, i, a poc a poc, anar introduint aquests nous recursos als seus negocis.

CANVIS MODESTOS
En les cases:
Reprogramació de temperatures, distribució d’aparells i horaris de calefacció i refrigeració.
Aïllament de portes i finestres (canvis o revisions, cortines)
Ubicació i utilització adequada de frigorífic (tindre poc temps la porta oberta, esperar a que es gelen els aliments abans d’introduir-los).
Electrodomèstics amb etiqueta A o ecològica.
Tancar llums, canviar bombetes per altres de baix consum.
Utilització de rentaplats i rentavaixelles plens. NO utilització de secadores.
Reducció del consum d’aigua en banyeres, dutxes, aixetes que gotegen, aixetes que trauen massa aigua, cisternes, aixetes obertes quan no cal.
Reciclar aigua de banyera per a fregar.
Reciclar: utilitzar envasos grans, bosses reciclables per a la compra, imprimir només el necessari,...

CANVIS MODESTOS
En el transport:
A peu, bicicleta, transport públic, en grup, tren
Comprar vehicles amb baix consum de combustible, no córrer (90), no frenar sense caler, manteniment del cotxe adequat (rodes, filtres, ...)
En el consum:
Consumir productes de la zona i no d’importació
Consumir productes no envasats, frescos.
Utilitzar productes reciclables i reciclats, i amb etiquetatge ecològic,
Consumir productes ecològic o de producció integrada.

F:\l’espècie humana i la biosfera

by avalle4

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

$F:\l’espècie humana i la biosfera$ F:\l’espècie humana i la biosfera Presentation Transcript