Sessio web justicia

La noció web 2.0 canvia la mentalitat de l’usuari i de l'Administració.

Com integrar el model web 2.0 a l'Administració.

Eines i recursos col·laboratius a Internet: blogs (Wordpress, Blogger), RSS (Bloglines, Google Reader, Thunderbird), bookmarking (Del.icio.us) i filtres socials de notícies (blogsearch, news), xarxa social (Linkedin, Facebook), wiki, etc.

Experiències web 2.0 a l'Administració.

La noció web 2.0 canvia la mentalitat de l’usuari i de l'Administració

Canvis i + canvis

Tots som emissors

Conversa

Comunitat de proximitat

Participació I creació

Internet com a mitjà lliure

Xarxa

Col·laboració

Crowdsourcing

Mèrit

Màrketing Viral

Un emissor

Un receptor

Individu

Passivitat

Mitjans clàssics

Contacte personal

Individualisme

Fonts clàssiques

Poder

Publicitat

Què canvia? L’usuari

Internet ha posat a l’usuari com a centre

Neix la figura del Prosumer

Tot és bidireccionalitat

Neix la conversa global

Algunes administracions comencen a fer servir eines 2.0

Es dona més rellevància a l’usuari, a l’empleat públic

I l’Administració? Com és una Administració 2.0?

Serveis administratius com a plataforma

La llarga i diversa cua de ciutadans, per tant, la llarga cua de serveis de l’Administració

Anar a l’origen per a obtenir resposta. Els ciutadans parlen i afegeixen valor als serveis. La comunitat de la ciutadania.

Hi ha una xarxa, construeix relacions.

L’evolució com a procés.

L’administració en una constant versió beta

La confiança és la millor via d’enfortiment.

Cal cooperar amb els ciutadans, no controlar-los.

Administració accessible. Múltiples vies d’accedir als serveis de l’Administració Pública

Quins elements ens fan falta?

El sentiment de comunitat,

l’actitud col·laborativa,

el caràcter obert i

la confiança

són les bases de la web 2.0 en contraposició de:

la centralització,

els secrets i

la desconfiança.

Per tant necessitem...

Un canvi d’actitud en els quadres de l’Administració.

Suport en la gestió del canvi .

Formació sobre les possibilitats que ofereixen les noves eines.

Solucions tècniques per a les noves necessitats tant d’infraestructures com de programari.

Tot això per treballar :

De cara a la ciutadania

De cara als propis empleats públics i a altres administracions

I les eines?

Blogs

Són gestors de continguts molt econòmics, fàcils de fer servir

Es poden utilitzar tant al front-office com al back-office

Són eines molt bones per millorar la comunicació interna, sobretot en organitzacions grans

Augmenta la capacitat de gestió

I de cara als ciutadans té la capacitat de transmetre informació i de recollir la seva opinió

www.bfa-mugalariak.blogspot.com www.ugtaeat.es/ www.gestioconeixement.blogspot.com

Open ProPolis i la Blogosfera Pública www.openpropolis.com

RSS

eina que ens permet recollir informació sense necessitat d’haver d’anar-la a buscar

Qui té la cartolina blava?

Google Reader ( http://reader.google.com )‏

Thunderbird ( http://www.mozilla-europe.org/es/products/thunderbird/ ) ‏

Wikio filtrat de notícies per paraules clau http://www.wikio.es/search/generalitat+just%C3%ADcia

Rmail, rebre els feeds en el mail ( http://www.r-mail.org/ )

Bookmarking o si voleu, “taguejar” Classificar la informació en funció de la nostra percepció, al compartir tenim la visió dels altres I per tant enriquim la nostra pròpia visió

Una de les novetats que més m’agraden, per la seva utilitat però també pel que representa, és l’hàbit del marcatge social. O, per dir-ho més clar, aquesta idea de compartir els enllaços .

A poc a poc, diverses persones de la CCMA s’hi han afegit i es va convertint per nosaltres en una altra via de comunicació. Tenim una xarxa petita però sincera i real a través del del.icio.us.

Hi ha professionals de l’empresa on treballo amb els que parlo poc, i quasi no escric correus, però als que tot sovint dic coses a través de l’opció “links for”, que consisteix a enviar-los un avís d’alguna cosa d’interès. I ells fan el mateix.

No solament és rellevant com a via de comunicació. M’agrada molt el que implica: vol dir que quan navegues, que quan veus coses, no penses només en tu mateix sinó que tens presents altres persones. Aquesta forma d’altruisme compartit sol veure’s recompensada però al marge d’aquest benefici, practicar-ho ja és un plaer.