Full del medicament. Símptomes de comportament en la demència
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
246
On Slideshare
246
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA JULIOL 2013 INTRODUCCIÓ Els Símptomes Psicològics i de Comportament de la Demència (SPCD) es defineixen com els símptomes d’alteració de la percepció, del contingut del pensament, l’estat de l’ànim o la conducta, que sovint es presenta en pacients amb demència. Es tracten de diferents símptomes que poden aparèixer sols o associats entre ells. Aquests símptomes tenen una important repercussió en la salut física dels malalts (caigudes, pèrdues, accidents i autolesions), en la seva capacitat funcional i emocional (por, sofriment) i, per tant , en la qualitat de vida del pacient amb demència i del seu cuidador. Es poden classificar com a símptomes psicològic i trastorns de la conducta i segons el grau d’afectació dels cuidadors. CLASSIFICACIÓ SEGONS SUPORTABILITAT EN EL CUIDADOR INSUPORTABILITAT Psicològics Trastorns de conducta Grup I - intensa Idees delirants Al•lucinacions Ànim depressiu Insomni Ansietat Agressivitat física Deambulació erràtica Inquietud Grup II - moderada Grup III - lleu Errors d’identificació Falta de motivació Agitació Conducta inapropiada Crits Plors Llenguatge malsonant Preguntes repetitives Persecució OBJECTIUS TERAPÈUTICS • Controlar els símptomes per tal de millorar la qualitat de vida del pacient i del cuidador SELECCIÓ DEL TRACTAMENT És molt important abans d’iniciar qualsevol tractament fer una valoració dels factors desencadenants per tal d’actuar sobre aquest.(veure taula 1) MESURES NO FARMACOLÒGIQUES En l’abordatge dels SPCD són important les intervencions de tipus psicoterapèutic i d'adaptació a l'entorn social que s'apliquen i l'entorn físic i familiar que l'envolta al pacient. Aquestes mesures es poden classificar en dos grups, unes que es poden aplicar al domicili del pacient i altres teràpies més estructurades que s'apliquen per professionals ensinistrats en unitats especialitzades. La seva efectivitat no està ben establerta ja que els estudis no sempre són assaigs clínics, les poblacions són petites i els resultats són mesurats de forma molt heterogènia. (veure taula 1) MESURES FARMACOLÒGIQUES Antipsicòtics Els antipsicòtics, com a risperidona i haloperidol, han demostrat tenir una eficàcia modesta per tractar episodis d’agitació, al•lucinacions, i deliri. Entre altres reaccions adverses, els antipsicòtics poden incrementar el risc d'ictus i la mortalitat. Per aquests motius l’Agència Espanyola de Medicaments va emetre una alerta limitar-ne l’ús al tractament simptomàtic de quadres d’agressivitat o de símptomes psicòtics greus, durant el temps més curt possible, amb un seguiment estret i amb la possibilitat de retirada quan el pacient millori. FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE FARMACOLOGIA FULL DEL MEDICAMENT Pàg 1/3
  • 2. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA JULIOL 2013 Benzodiacepines El paper de les benzodiazepines en les alteracions de conducta associada a demència no està ben establert ja que, encara que han resultat més eficaços que el placebo en alguns assaigs clínics controlats, l'absència de criteris diagnòstics estandarditzats i les mesures de resultat dificulten la interpretació d’aquests. Poden ser útils per a episodis d’ansietat i insomni. Són preferibles les de semivida curta, com lorazepam lormetazepam, i durant el menor temps possible. Antidepressius Encara que la depressió és freqüent en malalts d’Alzheimer, resulta difícil fer un bon diagnòstic. Les proves de l’eficàcia dels antidepressius (trazadona, sertralina i mirtazapina) en aquests pacients són escasses. Cal reservar-los per als casos greus. En una revisió de la Cochrane, s'ha suggerit que els antidepressius com el citalopram, la sertralina i la trazodona poden millorar els símptomes de l'agitació i la psicosi en alguns pacients amb demència, però els estudis no han estat prou concloents. CONCLUSIONS 1. Els SPCD són de difícil maneig. Els tractaments farmacològics disponibles ofereixen una eficàcia moderada amb uns efectes adversos considerables, per això es recomana fer una valoració acurada de cada pacient i començar amb les mesures no farmacològiques. 2. Si s’utilitzen fàrmacs, es recomana iniciar el tractament amb dosis baixes, fer un seguiment tant de l’eficàcia com dels efectes adversos i retirar els medicaments quan sigui possible. 3. Els fàrmacs dels que disposem de més dades d’eficàcia són los antipsicòtics: o Risperidona dosis inicial 0,25 mg/d (dosi màx 2 mg/d) o Haloperidol dosi inicial 0,25 mg/d (dosi màx 2-3 mg/d) BIBLIOGRAFIA 1. 2. 3. 4. 5. 6. Llop R. Tractament de la malaltia d’Alzheimer. BIT 2010;22:13-18. Ezquiaga E, Garrido A, López J, Vico MJ. Recomendaciones para el Manejo de Síntomas Psicopatológicos y Alteraciones de Conducta Asociadas a Demencia en Ancianos. Consejería de sanidad y consumo. Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios de la Comunidad de Madrid. 2004. Husebo BS, Ballard C, Sandvik R, Nilsen OB, Aarsland D. Efficacy of treating pain to reduce behavioural disturbances in residents of nursing homes with dementia: cluster randomised clinical trial . BMJ 2011;343:193. Ballard C, Waite J. Efectividad de los fármacos antipsicóticos atípicos para el tratamiento de la agresividad y la psicosis en la enfermedad de Alzheimer (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.). Banerjee S, Hellier M, Dewey M, Romeo R, Ballard C, Baldwin R, et al. Sertraline or mirtazapine for depression in dementia (HTA-SADD): a randomised, multicentre, double-blind, placebo-controlled trial. Lancet 2011;378:403-11 Seitz D, Adunuri N, Gill S, Gruneir A, Herrmann N, Rochon P. Antidepresivos para la agitación y la psicosis en la demencia (Revision Cochrane traducida). Cochrane Database of Systematic Reviews 2011 Issue 2. Art. No.: CD008191. DOI: 10.1002/14651858.CD008191 FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE FARMACOLOGIA FULL DEL MEDICAMENT Pàg 2/3
  • 3. SÍMPTOMES PSICOLÒGICS I DE COMPORTAMENT DE LA DEMÈNCIA JULIOL 2013 Taula 1. Resum de factors desencadenants i de mesures no farmacològiques Factors desencadenants ENTORN CUIDADOR PACIENT Hiperestimulació, Relació prèvia, cuidadors desconeguts, reaccions Dolor, patologia concomitant soroll ambiental, del cuidador front la malaltia, forma de cuidar, (infecció, descompensació malaltia canvis d’hàbits. comunicació entre cuidador i pacient. crònica, deshidratació), fàrmacs. Mesures no farmacològiques per al maneig del pacient al domicili • Adaptar el domicili per evitar caigudes, accidents i pèrdues. • Utilitzar ajudes tècniques per a les activitats quotidianes. • Senyalitzar les habitacions, utilitzar calendaris, fotografies que afavoreixin l'orientació temporo-espacial. • Crear un ambient tranquil, il·luminat, sense sorolls excessius. • Adoptar rutines en l'horari de les activitats quotidianes. • Mantenir actiu el pacient, realitzar activitats instrumentals i d'autocura • Fomentar l'exercici diari, passejar, planificar activitats gratificants. • Adoptar mesures d'higiene del son. • Evitar incontinència: reeducació vesical. • Si repeteix actes o preguntes distreure l'atenció cap a una altra activitat. • Si apareix agressivitat mantenir la calma, acostar-se amb suavitat, evitar les restriccions físiques, allunyar dels llocs o situacions que li inquietin. • No intentar raonar ni discutir amb el pacient. No perdre la calma. • Utilitzar frases curtes i paraules senzilles. Donar temps perquè el malalt s'expressi. Utilitzar llenguatge no verbal. Mesures no farmacològiques estructurades que s'apliquen per professionals • Intervencions cognitives: estimulació de memòria, estimulació cognitiva múltiple, estimulació multisensorial. • Orientació a la realitat, recordant on i en quin moment es troba. • Reminiscència: aprofita la capacitat d'evocació per fomentar el record de fets antics i plaents de la vida del pacient, ajudant-se de fotografies, música. • Intervencions conductuals: són tècniques de modificació de conducta. • Musicoteràpia. • Teràpia de validació. Conjunt de tècniques que procuren millorar la comunicació i relació amb el pacient. • Realització d'activitats ocupacionals, recreatives i exercici físic. FUNDACIÓ INSTITUT CATALÀ DE FARMACOLOGIA FULL DEL MEDICAMENT Pàg 3/3