Your SlideShare is downloading. ×
Animals dels pirineus  the end-
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Animals dels pirineus the end-

4,554
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
4,554
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ANIMALS DELS PIRINEUS Aleix Masip Fabio da Silva Laxmi Solano Tatiana Simoes Sergio Toledo Alejandro Revilla Estefania Peña Solaini Rodriguez
  • 2. MAMÍFERS OCELLS AMFIBIS RÈPTILS PEIXOS
  • 3. Mamífers
    • Cabirol
    • Cérvol
    • Rata
    • Daina
    • Ermini
    • Esquirol
    • Fagina
    • Gat fer
    • Geneta
    • Guineu
    • Isard
    • Liró gris
    • Llebre
    • Llop
    • Marmota
    • Marta
    • Mostela
    • Musaranya
    • Ós
    • Porc Senglar
    • Rat penat
    • Rata almesquera
    • Rata cellarda
    • Ratolí comú
    • Ratolí de bosc
    • Talpó roig
    • Teixó
  • 4. Ocells
    • Àliga daurada
    • Aligot comú
    • Ànec de coll verd
    • Aufrany
    • Bernat pescaire
    • Cadernera
    • Caragolet
    • Corb
    • Corb marí
    • Òliba
    • Cotxa fumada
    • Cuereta blanca
    • Gaig
    • Garsa
    • Gralla del bec vermell
    • Mallerenga
    • Merla
    • Milà negre
    • Tudó
    • Voltor
    • Pardal
    • Picot garser
        • Picot negre
    • Picot verd
    • Pinsà
    • Pit roig
    • Trencalòs
    • Cornella
    • Mussol Pirinenc
    • Trencapinyes
  • 5. Amfibis
    • Granota comuna
    • Granota roja
    • Gripau
    • Salamandra
    • Tòtil
    • Tritó pirinenc
  • 6. Rèptils
    • Escurçó
    • Llangardaix pirinenc
    • Lluert
    • Sargantana comuna o de paret
    • Sargantana pirinenca
    • Serp d’aigua
    • Serp verda i groga
    • Vidriol
  • 7. Peixos
    • Barb Comú
    • Barb Cua-roig
    • Madrilla
    • Truita comuna
    • Cavilat
  • 8. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Cabirol (Capreolus capreolus)
  • 9.
    • Descripció: Família dels Cèrvids
    • És un cèrvid de reduïdes dimensions ja que pesa uns 15-30 kg, i té una llargada de poc més d'un metre.
    • És originari d'Europa Àsia Menor i litoral de la Mar Càspia. A la part asiàtica de Rússia el substitueix el cabirol de Sibèria ( Capreolus pygargus )
    • A la zona mediterrània està confinat a zones més o menys muntanyenques i manca en moltes illes del mediterrani. S'han fet estudis de reintroducció d'aquesta espècie a Catalunya amb finalitats cinegètiques. Té com a característica no allunyar-se gaire d'un territori molt reduït, cosa que fa que sigui una presa fàcil.
    • En èpoques prehistòriques era molt abundant i era un dels objectius de caça principals dels homes del paleolític i de principi del neolític., hom n'ha regulat la caça.
    Cabirol
  • 10. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbívor remugant Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Cérvol ( Cervus elaphus )
  • 11.
    • Descripció: Família dels Cervids
    • Mamífer remugant de dimensions mitjanes (165-250 cm de llargada i 105-150 cm d'alçada) i d'aspecte àgil i robust.
    • Els mascles són proveïts de banyes, pelatge curt i aspre, varia segons l'estació de l'any i l'edat. A l'estiu és de color rogenc fosc i a l'hivern gris fos.
    • Tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l'olfacte. Són de costums nocturns i viuen en zones forestals muntanyoses.
    • Els mascles vells viuen aïllats a les parts altes de les muntanyes. Els altres viuen en ramats, la composició dels quals varia amb la fase del cicle sexual.
    • Durant l'època de zel són formats per un mascle i diverses femelles i constitueixen harems. La resta de l'any els ramats són formats per cérvoles i els cervatells.
    Cérvol
  • 12. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Daina (Dama dama)
  • 13.
    • Es diferencia de l’altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú ( Cervus elaphus ), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda obscura sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seua longitud (fins a 19 centímetres).
    • El pelatge es torna més fosc i grisenc al hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l'any.
    • Aquesta espècie prefereix el bosc caducifoli relativament humit, on s'alimenta preferentment de fulles d'arbres i arbustos i en menor mesura d'herbes.
    • Viu en grups familiars de menys de 10 exemplars, o de forma solitària. Un sol mascle s'afegeix a aquests grups durant l'època de zel, normalment cap a l'octubre. En juny les femelles prenyades pareixen una sola cria, rarament dos o fins i tot tres.
    Daina
  • 14. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Ermini ( Mustela erminea)
  • 15.
    • Viu a prats d'alta muntanya, preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d‘avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.
    • Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela.
    • Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.
    Ermini
  • 16. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Esquirol ( Sciurus vulgaris )
  • 17.
    • Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire.
    • Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre.
    • La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques.
    • La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta.
    • Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre les que es troben els pins).
    • A Catalunya, que hi ha moltes pinedes, hi ha també esquirols als que els hi agrada menjar i rosegar les pinyes
    Esquirol
  • 18. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: F agina (Martes foina)
  • 19.
    • Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació.
    • S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també és pot trobar en boscos com alzinars.
    • Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa.
    • També se l'anomena fusina , fuïna o fuïna .
    • A les comarques de Lleida se'n diu fegina , Gat fagí a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa . Al País Valencià és corrent anomenar-la ubina , uina o fugina.
    Fagina
  • 20. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Gat fer (Felis silvestris)
  • 21.
    • Descripció: Dimensions corporals: cap + cos (51 - 76 cm) i cua (26 - 31 cm). Pes: 2,8 - 5,8 kg.
    • Típicament forestal, pot ocupar, així mateix, les bosquines i els matollars densos que li ofereixen prou cobertura, com també les zones amb abrics rocosos.
    • És un predador típic de rosegadors, tot i que les aus (particularment, ocells), amfibis, rèptils
    • La coloració general és grisa fosca amb tons groguencs. Quatre línies negres recorren la part dorsal del coll, i al cos té un esbós de bandes transversals fosques, que són les que li confereixen aspecte de gat tigrat. A la cua s'observen de dos a quatre anells negres (rarament cinc), més o menys ben definits, i una banda ampla també negra a la punta.
    • Presenta dimorfisme sexual: el mascle és lleugerament més gros que la femella: entre un 15 i 25%.
    Gat fer
  • 22. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Geneta (Genetta genetta)
  • 23. Geneta
    • Viuen generalment en boscos , però poden adaptar-se a les praderies , i s'enfilen força bé. S'adapten amb facilitat a tot tipus de mitjans.
    • . El cos pot arribar als 55-60 centímetres , longitud que iguala o supera la cua, pot superar el metre de longitud des del cap a la cua. L'alçada a la creu és de 20 centímetres, i el pes oscil·la entre 1,2 i 2,5 quilos .
    • Les genetes són depredadors nocturns que viuen i cacen de manera solitària, tot i que toleren la presència d'altres individus de la mateixa espècie en les proximitats. Ocasionalment, les femelles cooperen en la caça amb les seves cries subadults o amb algun mascle .
    • Les femelles pareixen 2 o 3 cries per ventrada en el buit d'un arbre , aquestes cries maduren a l'any d'edat. En llibertat, les genetes viuen al voltant de 10 anys, però en captivitat arriben als 20.
    • No tenen autèntics depredadors, encara que de vegades poden ser caçades per algunes aus de presa o per guineus .
  • 24. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Guineu (Vulpes vulpes)
  • 25. Guineu
    • La guineu, guilla, rabosa, guineu comuna o guineu roja (Vulpes vulpes).
    • Es un mamífer de l'ordre dels cànids.
    • Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre, habitant al Canadà, Alaska, gran part dels Estats Units, Europa, Àfrica del Nord i gairebé tota l'Àsia (incloent-hi el Japó).
    • Va ser introduïda a Austràlia al segle XIX.
    • Com un dels seu noms suggereix, el color predominant a la seva pell és un vermell-marró, però també hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades .
  • 26. Enllaç a a la pagina següent d’informació Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Isard (Rupicapra rupicapra)
  • 27.
    • Descripció: Família dels bòvids
    • Mamífer remugant de la subfamília dels caprins que ateny uns 60-75 cm d'alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
    • La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l'hivern i d'un terrós groguenc a l'estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll.
    • Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles (800-3 000 m) durant l'estiu i a les boscúries més baixes durant l'hivern. Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l'Àsia Menor. La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d'evitar-ne l'extinció, hom n'ha regulat la caça.
    • És herbívor i un excel·lent escalador.
    Isard
  • 28. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Liró gris (Glis glis)
  • 29.
    • El liró gris ( Glis glis ) és un petit liró, l'única espècie del seu gènere Glis .
    • Els antics romans el criaven i se'l menjaven. Els romans els cultivaven en grans forats o (en ambients urbans menys espaiosos) en contenidors de terracota (els "gliraris"), no gaire diferents de les gàbies de hàmster d'avui en dia. Més endavant, els lirons grisos eren cuinats i menjats, normalment com a aperitiu.
    • Rosegador de cua llarga amb pèl en tota la seva longitud. És de color gris clar a l’esquena i amb el ventre blanc grisenc.
    • S’alimenta de fruits secs (fages, avellanes, etc.), i hiverna en cavitats naturals dels arbres o al terra.
    • Els petits mamífers arborícoles, com el liró gris, són difícilment capturables mitjançant els mètodes tradicionals de trampeig ja que rares vegades es desplacen pel terra.
    Liró gris
  • 30. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Llebre ( Lepus )
  • 31.
    • La llebre viu a quasi tota Europa, excepte a la major part de la Península Ibèrica on es troba en el nord-oest des de Astúries fins a la costa mediterrània catalana.
    • És el rosegador més gran d’Europa. Amida prop de 60 cm. de cap a cua. El seu pelatge la confon amb l’ambient on viu, per no ésser descoberta i és una barreja de pèls marrons, blancs i negres que li donen un to torrat molt característic. Els flancs, els darreres de les potes i el voltant dels ulls són blanquinosos. Les orelles són tan llargues com les potes del darrera i tenen la punta negra. La cua és negra per sobre i blanca per sota.
    • És un animal solitari i rodamón. No construeix cap mena de cau o llodriguera per amagar-se. Viu sempre al ras. Per això, fins i tot les cries neixen amb els ulls oberts i coberts de pèl, preparades per a fugir en cas de perill.
    Llebre
  • 32. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Llop ( Canis lupus )
  • 33.
    • Tot i que els orígens del llop encara són debatuts, teories recents diuen que les especies primer van evolucionar en el sud-est asiàtic durant el Plistocè. Les anàlisis d'ADN de les cèl·lules mitocondrials de les subespècies asiàtiques permeten establir als científics un punt en el qual el llinatge dels llops es va originar.
    • Les espècies asiàtiques daten de fa 800.000 anys, mentre que les europees i les nord-americanes són de fa 150.000 anys.
    • Aquest carnívor s'organitza en petits grups jerarquitzats, la qual cosa li permet caçar grans herbívors als que un individu sol no podria capturar.
    • També forma part de la seva dieta el bestiar domèstic, raó per la qual ha estat perseguit des de temps immemorials i exterminat d'àmplies zones, així com conills, micromamífers, carronya i fins i tot vegetals.
    Llop
  • 34. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Marmota (Marmota marmota)
  • 35.
    • No és autòctona dels Països Catalans, sinó que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la predació de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard. Al cap d'un temps, alguns exemplars van passar al vessant espanyol de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap als anys setanta: s'hi van establir i aviat van començar a reproduir-se.
    • Dimensions corporals: cap + cos (49 - 58 cm) i cua (15 - 19 cm). Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.
    • Rosegador d'aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d'ungles adaptades a l'excavació.
    • És un mamífer típic dels prats d'alta muntanya, que habita per sobre dels 1.000 m d'altitud. No penetra mai a l'interior del bosc. Els seus amagatalls preferits són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedra.
    Marmota
  • 36. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: M arta ( Martes Martes )
  • 37.
    • Dimensions corporals: cap + cos (39 - 58 cm) i cua (16 - 27 cm). Pes: les femelles fan entre 740 i 1.200 g, mentre que els mascles pesen entre 800 i 1.600g.
    • Viu en ambients forestals, preferentment boscos de coníferes de muntanya, però també boscos caducifolis. Tolera la presència humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hàbitat.
    • Semiarborícola, es desplaça perfectament tant per terra com per les capçades dels arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall.
    • Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o d'ocells grans, si bé també es pot retirar a dormir entre unes roques.
    • És bàsicament crepuscular i nocturna, però a l'estiu i al principi de la tardor, també se la pot veure activa durant el dia.
    Marta ,
  • 38. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Mostela (Mustela nivalis)
  • 39.
    • És més petit que el visó americà: Dimensions corporals: cap + cos= 15 - 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: 45 - 180 g.
    • Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga.
    • El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior.
    • És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.
    • Gràcies a la seua mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus. Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.
    Mostela
  • 40. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Insectívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: M usaranya (Crocidura russula)
  • 41.
    • La musaranya comuna mesura entre 5,4 i 8,45 cm, als que cal afegir la seua cua que va entre els 2,8 i els 5 cm. El seu pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.
    • Són els mamífers més actius que hi ha. Cacen el seu aliment tant de dia com de nit. Moltes de les espècies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diàriament, arribant a morir si passen més de quatre hores sense menjar
    • Les seves empremtes són molt difícils de trobar a causa del seu poc pes. Presenten les marques dels 5 dits molt oberts, tant en les potes del davant com en les del darrere i la cua pot deixar un rastre sinuós. Fan entre 0,5 i 1 cm.
    • Els seus excrements són molt foscos o negres. Solen tenir forma allargada, amb els extrems afilats i poden mesurar entre 3 i 4 mm. de longitud i 1 o 2 mm. de diàmetre. En ells s'hi pot veure restes de quitina dels insectes que s'ha menjat.
    Musaranya
  • 42. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Ós (Ursus arctos)
  • 43.
    • Pes: Mascle: fins a 300 kg. Femella: fins a 200 kg. Longitud: Mascle: màx. 220 cm. Femella: màx. 185 cm.
    • Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). També mengen invertebrats i mamífers.
    • La reintroducció de a les comarques dels Pirineus, amb exemplars provinents d'Eslovènia, ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com carnívors atacant els ramats d'ovelles.
    • Els óssos passen l'hivern en un estat d'hibernació, utilitzant la major part del temps en preparar-se per la letargia hivernal, guardant en els teixits adiposos un 75% de l'energia obtinguda dels aliments. En les últimes àpats abans de la hibernació ingereix herbes i terra al costat de la menjar perquè es barregi amb la saliva formant un bol alimentari que en arribar a l'intestí gruixut col·lapse l'orifici secretor i impedeixi la seva sortida.
    • Les femelles solen moure's per àrees d'algunes desenes de km 2 que utilitzen de manera intensa. En canvi, els mascles tenen grans àrees de campeig, que engloben les de diverses femelles
    Ós
  • 44. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Porc senglar (Sus scrofa)
  • 45.
    • És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere.
    • Mamífer ungulat de morro trencat, és a dir, acaba de forma recta i plana, que es caracteritza per una gran mobilitat. El pelatge és gris-negrós en els adults i vermellós en els garrins que no superen els 8 mesos. Tenen molta mobilitat, tant els poden trobar en boscos com en zones de camps. Tenen dues cries a l’any, de 4 a 7 porcellets.
    • El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i rebolcar-se en el llot i fang. Els seus hàbitats predilectes son els alzinars i els massissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior és ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui rebolcar-se en sec a recés del vent. Però també se'l troba a la màquia i maresmes, sense oblidar les àrees de cultiu, sempre que mantinguin una mínima cobertura arbòria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt de temps. Suporta fàcilment els rigors de l'hivern gràcies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments.
    Porc senglar
  • 46. Medi on viu: Aeri Alimentació: Insectívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Ratpenat (Pipistrellus pipistrellus).
  • 47.
    • Els rats-penats són mamífers. Formen part dels quiròpters, que vol dir amb ales a les mans. Són els únics mamífers que volen, i que produeixen sons ultrasònics amb la laringe.
    • El seu cos està cobert de pèl encara que curt. Com altres mamífers tenen unes dents de llet i després els hi surten les definitives.
    • Les femelles tenen mamelles per alimentar les seves cries. Els braços dels rats-penats s'han transformat en ales que són molt grans, de pell molt elàstica que van des de la panxa i l'esquena fins les potes i la cua. Al polze té una ungla que fan servir per enfilar-se. Les cames, que són petites, tenen cinc dits.
    • Els rats-penats són animals nocturns i la majoria no tenen gaire bona vista. Tenen una extraordinària oïda. Tenen un sistema de radar per orientar-se a la foscor.
    , Ratpenat
  • 48. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Rata (Rattus norvegicus)
  • 49.
    • A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arrossars i a prop dels abocadors d'escombraries, i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.
    • Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Busseja amb facilitat i s'enfila als arbres amb agilitat.
    • Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seues cries.
    • Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior.
    • La rata pareix de cinc a vint individus, que diposita a l'interior de la cau o niu , on condiciona un llit amb restes de matèria vegetal i pèl , naixent nus , amb els ulls tancats, sense pèl , sense capacitat auditiva i pesa només 5 o 6 grams .
    , Rata
  • 50. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Insectívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Rata almesquera ( Galemys Pyrenaicus)
  • 51.
    • El tret més característic d'aquest insectívor és el musell: s'allarga en una mena de trompa mòbil, desproveïda de pèl, a l'extrem de la qual s'obren els orificis nasals. La cua és tant o més llarga que el cos i el cap junts i de secció cilíndrica. A la base hi té unes glàndules que produeixen una substància semblant al mesc, per això rep el nom de rata mesquera o almesquera. Té els dits units per una membrana que ajuda en la natació, més desenvolupada a les potes posteriors que a les anteriors.
    • La mida de cap i cos és de 11 - 14 cm i de la cua de 13 - 15,5 cm. D'altra banda, el seu pes pot anar de 50 a 80 gr.
    • Viu a Rius de muntanya d'aigües fredes i oxigenades. Essencialment nocturna, a la nit surt a caçar petits animals aquàtics. Ocasionalment se la pot veure activa també durant el dia, tant dins l'aigua com als marges del riu, ja que no solament és una excel·lent nedadora i bussejadora, sinó que també és capaç de desplaçar-se amb rapidesa per terra ferma i fins i tot de grimpar.
    , Rata Almesquera
  • 52. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbes,fulles, fruits,llavors, nous, Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Rata Cellarda (Eliomys quercinus)
  • 53.
    • El tret més distintiu de la rata cellarda és una màscara facial molt conspícua formada per dues línies de color negre que surten del musell, envolten els ulls i acaben a la base de les orelles.
    • Dimensions corporals: cap + cos (12 - 14 cm) i cua (9,8 - 12 cm). Pes: 60 - 120 g.
    • Habita en terrenys arbrats (rouredes, fagedes, avellanedes i alzinars) i tota mena d'ambients on abunden les pedres i els grans blocs.
    • També pot habitar zones ruderals i jardins, i a l'hivern pot amagar-se en habitacles humans com graners, pallisses o bordes. En canvi, defuig els terrenys recoberts d'herba.
    • És de costums nocturns, i presenta un màxim d'activitat cap a mitjanit.
    • Al final d'octubre o al principi de novembre es retira al niu o s'amaga a les golfes d'una casa, preferentment deshabitada, a dormir, i no es desperta fins al final de març o al principi d'abril
    Rata Cellarda
  • 54. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Ratolí comú (Mus musculus)
  • 55.
    • El ratolí adult arriba a fer (del nas a la cua) de 7,5 a 10 cm de llarg. Pesa de 10 a 25 grams. El color varia de marró clar a negre i té el pèl curt.
    • Els mascles i femelles joves són molt similars, les femelles tenen cinc parells de glàndules mamàries. Els mascles no tenen mugrons.
    • Quan menja, lluita o s'orienta, el ratolí comú, s'aguanta només en les potes del darrera, suportats per la cua. Quan corren la cua serveix per compensar el moviment. Els ratolins comuns són més actius al crepuscle o a la nit.
    • En ser animals principalment nocturns gairebé no tenen una visió dels colors. Tenen un gran sentit de l'oïda i perceben ultrasons probablement fins 100 kHZ.
    • És un important organisme model utilitzat en la recerca científica en biologia i medicina i és l'animal mamífer més utilitzat en l'enginyeria genètica.
    Ratolí comú
  • 56. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Rosegador Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
  • 57.
    • El ratolí de bosc o ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.
    • Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventralment clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal.
    • És omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans
    • Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit. Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.
    • S'ajuda molt de les mans per a menjar
    Ratolí de bosc
  • 58. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Herbívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Talpó roig (Myodes glareolus)
  • 59.
    • És un talpó d'orelles ben visibles per sobre del pelatge i cua gairebé tan llarga com la meitat del cap i el cos junts.
    • El pelatge dorsal presenta tons vermellosos foscos, que en els animals joves són pocs destacats. Els flancs són de color gris fosc, i el ventre gris més clar tacat de groc. La cua és bicolor, fosca per sobre i clara per sota.
    • Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 12 cm i cua = 4 - 6 cm. Pes: 19 - 30 g.
    • Viu a pinedes, fagedes i altres boscos, sempre que siguin més o menys humits, amb un sotabosc una mica dens i blocs de pedra per a amagar-s'hi.
    • És nocturn, presenta un màxim d'activitat al crepuscle, però se'l pot veure actiu també de dia, especialment a l'hivern.
    Talpó roig
  • 60. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Vivípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Mamífer Nom: Teixó (Meles meles)
  • 61.
    • Dimensions corporals (cap+cos): 57 - 79 cm. Cua: 13 - 18,5 cm. Pes: 7 - 15 kg.
    • Viu a boscos, principalment de fulla caduca, però també espais oberts propers al bosc on pugui trobar un amagatall i sempre que el terreny sigui prou tou per a excavar. S'adapta bé als hàbitats alterats per l'home i fins pot construir els caus a prop de les grans ciutats.
    • Excava un cau, la teixonera, que consta d'un gran nombre de túnels i cambres. Pot viure sol o en grups petits. Els més nombrosos, de fins a una dotzena d'individus, són formats per diverses femelles i les seues cries. Nocturn, també se'l pot veure actiu al crepuscle.
    • Els parts solen ser de 2 a 6 individus. Les criatures amiden entre 12 a 15 cm, sense incloure la cua, i estan cobertes d'un pèl blanquinós del que destaca un pigment fosc en el cap, que després seran les característiques bandes negres
    Teixó
  • 62. Medi on viu: Aeri Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Àliga daurada (Aquila chrysaetos)
  • 63.
    • És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades, aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.
    • Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d’hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. No pot caçar aus en vol per la seua gran envergadura.
    • Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.
    • Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
    , Àliga daurada
  • 64. Medi on viu: Aeri Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Aligot comú (Buteo buteo)
  • 65.
    • Mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota.
    • En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. També aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura.
    • És present a gairebé tot Europa, si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centre-europees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinàvia i Rússia, per contra, emigren
    • Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castellà es coneix l'aligot com a ratonero. Quan convé, però, també captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort
    Aligot comu
  • 66. Medi on viu: Aeri i aquàtic Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Ànec coll verd (Anas platyrhynchos)
  • 67.
    • Viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. Viu entre 20 i 30 anys. Fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
    • Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes (sobretot les terrestres). S’aixeca per volar fàcilment des de l’aigua. Vola amb rapidesa.
    • Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol.
    • La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.
    • És un animal tranquil que arriba a viure en zones urbanes (parcs amb petits llacs).
    Ànec collverd
  • 68. Medi on viu: Aeri Alimentació: Carronyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Aufrany (Neophron percnopterus)
  • 69.
    • Fan 85 centímetres de la punta del bec a la de la cua, assolint una envergadura d'1,7 metres un pes mig de poc més de dos quilos.
    • Els aufranys volen normalment en solitari, tot i que de vegades segueixen altres congèneres o a voltors d'altres espècies i corbs.
    • És un ocell estival. Arriba a Catalunya a començaments de març i torna a les zones d'hivern, situades en el centre i sud d'Àfrica, durant els primers dies de setembre.
    • Les parelles d'aufrany tornen cada any a la mateixa zona de reproducció. Als pocs dies d'haver arribat ja mostren un comportament de zel amb espectaculars vols acrobàtics, còpules i construcció del niu folrat de pels d'animal (hi és comuna la llana d'ovella), branques i ossos.
    • La posta té lloc a l'abril i està formada gairebé sempre per dos ous i en zones amb recursos suficients poden arribar a volar 2 polls.
    • És un veritable netejador o sanitari.
    Aufrany
  • 70. Medi on viu: Aeri i aquàtic Alimentació: Peixos Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Bernat pescaire (Ardea cinerea cinerea)
  • 71.
    • Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs. fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales 150 cm.
    • Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb d'altres espècies a prop de zones humides, o en joncals. Fa un niu compacte amb branquetes. La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 7-8 setmanes.
    • La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.
    • S'està quiet durant llargues estones dins de l'aigua, a la vora o sobre una branca esperant veure alguna presa. Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.
    Bernat pescaire
  • 72. Medi on viu: Aeri Alimentació: Llavors i insectes Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Cadernera (Carduelis carduelis)
  • 73.
    • El seu nom científic fa referència a la seua afició per les llavors dels cards, sobre els quals es posa per anar extraient-les una a una i sense fer-se malbé a causa de les espines que les protegeixen gràcies al seu bec esmolat. El seu vol és ondulat.
    • Nia als arbres, generalment prop de la punta de la branca, ocasionalment en fileres. El niu està fet amb herba i molsa, folrat de llana i borrissol. La femella pon 4-6 ous de color blavós amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2 setmanes. Fa 2 o 3 cries cada any.
    • El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.
    • És un ocell sociable, que sovint viu en grups familiars i en estols si troben abundants cards.
    , Cadernera
  • 74. Medi on viu: Aeri Alimentació: Llavors i insectes Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Cargolet (Troglodytes troglodytes)
  • 75.
    • Fa de 9 a 10.5 cm. Pesa uns 12 g.
    • El mascle fa diversos nius amb molsa, herbes i fulles en arbustos o en forats de parets. Fa el niu en forma de gran bola amb molsa, líquens i teranyines entre la vegetació.
    • La femella n’escull un i el recobreix amb plomes, després pon 5-7 ous blancs amb punts marronosos i els cova durant 14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap de 2 setmanes. Fa 2 cries cada any.
    • Viu en zones arbustives i boscoses, jardins i prop d’edificis aïllats.
    • Es mou contínuament, puja i baixa per les branques dels arbres i arbustos, s’amaga entre les fulles i torna a sortir, baixa al terra i corre amb rapidesa, picoteja fulles i branques cercant insectes. Vola amb rapidesa petites distàncies, d’una branca a l’altra, entre matolls o arbres propers.
    , Cargolet
  • 76. Medi on viu: Aeri Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Corb (Corvus corax)
  • 77.
    • El corb té un dels cervells més grans de totes les espècies d'aus. Mostra també diverses habilitats com la resolució de problemes i la imitació i la intuïció .
    • El corb pot imitar els sons del seu medi ambient, incloent la veu humana. Té un ampli ventall de vocalitzacions.. Els crits observats inclouen els crits d'alarma, els crits de vol i els crits de persecució.
    • Les parelles han de posseir un territori abans de començar la construcció del niu i la reproducció, així doncs, defensen amb fúria un territori i els seus recursos. La mida dels territoris de nidificació varia segons la densitat de les fonts de menjar de la regió. El niu és una copa profunda construït amb branques i branquetes mantingudes juntes gràcies a una capa interna d'arrels, fang i escorces. L'interior es cobreix de materials més suaus com el pèl de cérvol. El niu habitualment està situat en un gran arbre, sobre un sortint rocós o, més freqüentment, sobre vells edificis o pals elèctrics. Les femelles posen de 3 a 7 ous d'un blau verd pàl lid tacat de marró.
    , Corb
  • 78. Medi on viu: Aeri Alimentació: Peixos Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Corb marí (Phalacrocorax carbo)
  • 79.
    • Són ocells costaners i alguns han colonitzat aigües d'interior convertint-se en una espècie invasora que posa en perill la població de truita dels Pirineus.
    • Es pot observar de setembre a abril a la pràctica totalitat de les zones humides. A l’estiu marxa cap el nord d’Europa.
    • Al capvespre, es formen grans dormiders de corbs marins en arbres que com a conseqüència dels excrements que els van cobrint esdevenen completament blanc i acaben per morir. En els dormiders podem observar una de les estampes més característiques dels corbs marins com és l'estar dalt d'un tronc o una pedra amb les ales obertes, esperant que se´ls eixugui el plomatge per què l es seves plomes no són impermeables. .
    • Als Pirineus, per ara, no es reprodueix.
    • S'alimenta de peixos que ingereix en abundància
    , Corb marí
  • 80. Medi on viu: Aeri Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Cornella (Corvus corone)
  • 81.
    • És molt característica en àrees de prats i conreus. Habita àrees obertes amb boscanys, riberes o tanques arbrades, on instal·la el niu a força altura, defugint les àrees boscanes massa denses.
    • Menja molt a terra, en àrees obertes, on sempre camina sense saltar.
    • La seua organització social comporta el territorialisme. Solament forma estols a les àrees de joca i durant la reproducció, que és quan s'apleguen els exemplars solters i els desaparellats.
    • La dinàmica d'ocupació de l'espai a l'època reproductora depèn dels recursos alimentaris disponibles i de la densitat de població, la qual cosa provoca la interacció dels estols de solters amb les parelles ja formades per tal d'ocupar les millors àrees.
    • És sedentària o transhumant, però a l'hivern pot rebre la visita de migrants transpirinencs.
    • Fa una posta a l'any i gairebé sempre en arbres.
    Cornella
  • 82. Medi on viu: Aeri Alimentació: insectes, aràcnids i baies. Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
  • 83.
    • A l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat). Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu.
    • En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós.
    • És molt individualista, i fins i tot en els seus terrenys hivernals manifesta la seva gran territorialitat cap als seus congèneres, als que allunya dels seus dominis. A la primavera l'aparellament està precedit de danses
    • Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals naixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.
    Cotxa fumada
  • 84. Medi on viu: Aeri Alimentació: I nsectes i llavors Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Cuereta blanca (Motacilla alba)
  • 85.
    • Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d'envergadura alar. Pesa 23 g.
    • Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar.
    • Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, així com també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que condiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrirà els novells, que a les dues setmanes volaran.
    • A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. És sedentària a les regions de clima més suau però, les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern.
    • Practica un vol en ones.
    Cuereta blanca
  • 86. Medi on viu: Aeri Alimentació: Petits ocells, insectes i larves cucs, ratolins i llangardaixos Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Gaig (Garrulus glandarius)
  • 87.
    • És un ocell de mida mitjana, d'uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d'uns 53 o 59 cm.
    • A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
    • Els gaigs estan molt lligats als boscos. A l'estiu prefereixen boscs oberts i a l'hivern semblen dependre principalment de frondoses, durant les setmanes en què l'aliment és escàs.
    • Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.
    • Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. La posta és entre abril i juny, de tres a sis ous, tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació la realitza la femella i dura uns setze dies.
    Gaig
  • 88. Medi on viu: Aeri Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Garsa (Pica pica)
  • 89.
    • És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans.
    • El mascle i la femella viuen junts tota la vida. Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres. La femella pon 5-6 ous de color gris verdós i els incuben durant uns 18 dies. Els pollets resten al niu durant 4 setmanes.
    • Vola emetent el típic cant “xac-xac-xac”.
    • En català, hi ha una dita popular "donar garsa per perdiu" o bé "donar garsa per colom", que s'utilitza quan es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
    • Des de molt antic ha tingut la fama de guardar objectes brillants en els seus nius.
    Garsa
  • 90. Medi on viu: Aeri Alimentació: Insectes, aràcnids i cucs. Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
  • 91.
    • Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caire altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.
    • És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats. Sovint les podem observar en estols nombrosos, que van recorrent els prats d'alta muntanya.
    • Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies. La incubació es perllonga per espai de 17-21 dies. La incubació dels ous es realitza exclusivament per la femella i comença després de la posada. La cura i alimentació dels pollastres en els nius es realitza per ambdós pares.
    • Emet una veu, "chiah", característica.
    Gralla de bec vermell
  • 92. Medi on viu: Aeri Alimentació: Insectívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Mallerenga (Parus caeruleus)
  • 93.
    • Explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària i lluita per l'hàbitat amb la mallerenga carbonera. Únicament no es troba en algunes zones desforestades.
    • En forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.
    • Són sedentàries i fora de la temporada de cria es troben sovint formant grups grans barrejats amb mallerengues d'altres espècies.
    • Aquesta au contribueix a la destrucció de plagues d'erugues que poden ser perjudicials per al bosc, com la processionària.
    • A l'estiu va a les zones aquàtiques, basses, vores dels rius, etc ... per beure i netejar el seu plomatge.
    Mallerenga
  • 94. Medi on viu: Aeri Alimentació: Omnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Merla (Turdus merula)
  • 95.
    • El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres.
    • Les merles no viuen en grup, bé que diversos ocells poden més o menys cohabitar en un hàbitat convenient fora del període de reproducció. En canvi, durant aquest període, les merles no suporten cap congènere sobre el seu territori.
    • Des de la fi de l'hivern, i fins al començament de l'estiu, la merla mascle xiula a cants variats i melodiosos des de l'alçària dels arbres, la teulada de les cases o tot altre bastonet dominant els voltants. La merla pot cantar a tot hora de la jornada però molt més quan surt i es pon el sol.
    • La població és sedentària amb superposició d'exemplars en pas o hivernants. De les darreries d'octubre fins a començaments de març, s'aprecia un augment en el nombre de merles. Són migrants que arriben d'Europa.
    Merla
  • 96. Medi on viu: Aeri Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Milà negre (Milvus migrans)
  • 97.
    • Fa al voltant de 56 cm de llargada i uns 140 cm amb les ales obertes.
    • A Catalunya la seva població actual és d’unes 80-100 parelles.
    • Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part del seu aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.
    • És un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica són bons migradors, que van i vénen de l'Àfrica tropical. Durant el setembre se’l pot veure passar per tot el país quan migra cap a l’Àfrica per retornar cap a finals de febrer.
    • El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 o 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.
    Milà negre
  • 98. Medi on viu: Aeri Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
  • 99.
    • Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g. Les femelles mesuren 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g. Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples. Els exemplars joves són de color marró xocolata.
    • Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.
    • És un ocell nocturn
    • Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida
    • La seva veu és un aspre Quip o un cant de 5 a 8 xiulets, en ascens y acelerats: pu-pu-po-po-po-po-po-po. Es por sentir a 3 km a las nits silencioses.
    Mussol pirinenc
  • 100. Medi on viu: Aeri en boscos Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Òliba (Tyto alba)
  • 101.
    • Fa vora 90 cm, d'ala a ala. Medeix 34 cm.
    • Nia a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.
    • A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagròpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers.
    • És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda.
    • És nocturna però quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia.
    Òliba
  • 102. Medi on viu: Aeri Alimentació: Granívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Pardal (Passer domesticus)
  • 103.
    • Fa de 14 a 16 cm de llarg. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle.
    • Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden fer fins a 3 cries
    • El seu caminar és molt característic: a base de saltets a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi
    • A molts llocs el seu nombre ha disminuit molt, segurament per l'aparició de noves tècniques d'agricultura, com els pesticides i herbicides que ha fet que molts hagin mort o no s'hagin reproduit i en el sistema de construcció d'habitatges.
    Pardal
  • 104. Medi on viu: Aeri Alimentació: insectes i llurs larves, i matèria vegetal dels arbres Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Picot garser (Dendrocopos major)
  • 105.
    • Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.
    • Fa un vol ondulat. És sedentari a la major part de la seua àrea de distribució menys a les regions més fredes.
    • Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2000 m d'alçada i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espècie) esfèrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covarà durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies.[5] El niu, rarament, serà emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin.
    • És fàcil d’observar picant els arbres buscant larves i insectes que són el seu principal aliment.
    Picot garser
  • 106. Medi on viu: Aeri Alimentació: cireres, llavors i formigues Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Picot negre (Dryocopus martius)
  • 107.
    • Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts.
    • A l’abril de maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l’aliment a l'hora de nodrir els novells.
    • Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues
    • És un ocell diürn. Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots. Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.
    Picot negre
  • 108. Medi on viu: Aeri Alimentació: formigues, escarabats i mosques Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Picot verd (Picus viridis)
  • 109.
    • És el menys forestal dels nostres pícids grossos.
    • Menja sovint a terra. És aleshores quan hom se'l pot veure en els anomenats "banys de formigues".
    • Encabeix el niu, un forat rodó, el qual no basteix pas interiorment, en gairebé qualsevol altura i qualsevol arbre (fins i tot en pals de telèfons). A l'abril hi pon de cinc a set ous.
    • Tot l'any és fàcilment audible, fins i tot a força distància, pel seu característic renill al qual s'afegeix un menys freqüent tamborinat produït en repicar amb el bec contra les soques seques i arbres morts.
    • El vol és marcadament ondulat i no gaire alt, en què es mostra el conspicu groc del carpó.
    Picot verd
  • 110. Medi on viu: Aeri Alimentació: Granívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Pinsà (Fringilla coelebs)
  • 111.
    • Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous.
    • A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa.
    • Hi ha un refrany que diu « si veieu un pinsà, fred farà ». La migració de tardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.
    • El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia degut al seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat.
    • No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.
    Pinsà
  • 112. Medi on viu: Aeri Alimentació: Insectes Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Pit roig (Erithacus rubecula)
  • 113.
    • Talla : 14 cm..Pes : 16 a 22 grams..Edat màxima : 13 anys
    • És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones i els acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar.
    • Una altra curiositat és que és dels ocells que més tarda en reposar per manca de llum. Sembla que hi veu amb molt poca llum.
    • És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens.
    • El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.
    • Fa el niu a forats d'arbre o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.
    Pit roig
  • 114. Medi on viu: Aeri Alimentació: Rapinyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Trencalòs ( Gypaetus barbatus )
  • 115.
    • És una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.
    • Assoleix unes dimensions de 2.5 m i un pes que oscil·la entre els 5 i 7 kg.
    • La seva alimentació està basada en les restes òssies (superior al 70 % de la seva dieta) encara que durant la criança les restes amb carn són importants per a l’alimentació del pollet. La seva capacitat digestiva, amb potents sucs gàstrics, li permet empassar-se ossos sencers de fins i tot més de 25 cm.
    • Als Països Catalans, només n'hi ha en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on hi aporta branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que naixerà més debilitat, serà devorat per la mare).
    Trencalòs
  • 116. Medi on viu: Aeri Alimentació: Llavors de coníferes Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Trencapinyes (Loxia curvirostra)
  • 117.
    • El seu bec és revingut i encreuat i és adaptat per a extreure les llavors de les pinyes de les coníferes .
    • Nia, independentment del fotoperíode, en qualsevol època de l'any, sempre en boscos de coníferes, amb una posta anyal de tres o quatre ous blancs o blanc-blavosos, amb taquetes i ratlles.
    • El cant és agradable, però l'emet en un to força baix. El reclam que emet consisteix en una nota característica i ressonant.
    • El dimorfisme sexual pel que fa a la coloració és força manifest, bé que hi ha molta variació individual i subespecífica. En els mascles domina el vermell, que en alguns individus pot adoptar tonalitats ataronjades. En la femella, en canvi, la coloració dominant és la verda o la verda groguenca. Els joves inicialment són ratllats (com la resta dels fringíl·lids carduelins) i la coloració és bruna en el dors i grisenca pàl·lida al dessota.
    • És abundant i regular a les pinedes, montanes i subalpines septentrionals, on manté dos tipus de poblaments: poblacions fixes reproductores i elements deambulants.
    Trencapinyes
  • 118. Medi on viu: Aeri Alimentació: Llavors Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Tudó (Columba palumbus)
  • 119.
    • A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria se succeeix d'abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de de construcció fràgil en forma de plataforma poc espesa a base de palets secs.
    • La femella cova de les 16 a les 8 del dia següent, i el mascle la resta del temps.
    • Els tudons adults són fàcils de distingir d'altres espècies de coloms per les taques blanques que presenten als costats del coll.
    • A l'estiu és fàcil veure els tudons formant estols, tot aprofitant els rostolls de cereals.
    • El seu parrup fort i repetitiu se sent arreu en època de festeig o de cria (des del gener, quan comença a festejar, fins a l'agost). Fora d'aquest període, no parrupeja.
    Tudó
  • 120. Medi on viu: Aeri Alimentació: Carronyaire Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ocell Nom: Voltor (Gyps fulvus)
  • 121.
    • Els voltors són aus de rapinya carronyaires, és a dir, que s'alimenten només d'animals morts. Els voltors es troben a tots els continents.
    • Una característica particular de molts voltors és el seu cap pelat, desproveït de plomatge. Això és degut amb seguretat a que un cap amb plomes s'embrutaria amb sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses d'animals grans i seria difícil de mantenir-lo net.
    • Per norma general, els voltors són aus de gran envergadura. Per aquesta raó, necessiten trobar bosses d'aire calent per elevar-se. A més, el seu vol es més aviat lent, i no baten molt les ales.
    • El voltor és un animal associat a la mort, perquè sobrevola els cadàvers en descomposició. Per això es considera un au de mala sort i apareix en pel·lícules i jocs com avís de desgràcia.
    • En canvi a l'Antic Egipte era un dels símbols de l'amor, ja que el voltor acostuma a volar en parella (mare i cria).
    Voltor
  • 122. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Petits invertebrats Respiració: Epidèrmica i pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Granota comú (Pelophylax perezi)
  • 123.
    • Amfibi anur de l'ordre dels diplasiocels que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
    • El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana.
    • La pell és llisa i d'un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o bé amb taques.
    • El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic.
    • Habita a les aigües quietes (estanys, basses, pous, etc), i també als torrents i rierols amb vegetació abundant. A l'hivern es colguen en el fang i resten en letargia.
    • La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d'una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult.
    Granota comú
  • 124. Medi on viu: terrestre i aquàtic Alimentació: Insectívora Respiració: Pulmonar i branquial Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Granota roja (Rana temporaria)
  • 125.
    • És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud.
    • La granota roja és un anur d'hàbits crepusculars però també se'l pot trobar pel dia en zones de gran altitud ja que els obliga a ser diürnes per les baixes temperatures durant la nit en aquests llocs però sobretot durant el període reproductor.
    • La coloració generalment és variable, entorn dels castanys o bruns típics d'aquest grup de granotes: pot ser bruna, rosada, oliva, groguenca, grisa, rogenca, i, fins i tot, negrosa, amb taques més fosques o uniforme. És típica la taca negra timpànica del darrere de l'ull, que cobreix el timpà i continua per darrere d'aquest. Hi ha, també, una banda labial groga. Les taques fosques dorsals rogenques poden anar acompanyades
    • Es trova en aigües tranquiles i de poca profunditat com basses, embassaments petits, estanys, etc i als aiguamolls o a prats. Pot arribar a viure en zones de fins a 2600 m d'alçada però és fa díficil que habiti en biotops que tinguin temperatures superiors als 24º durant l'estiu .
    • Té una hivernació bastant llarga (d'octubre a febrer),
    Granota roja
  • 126. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Petits invertebrats Respiració: Pulmons Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Gripau (Bufo bufo)
  • 127.
    • És el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa.
    • El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.
    • És molt difosa la faula que diu que escup verí, cosa que no és veritat, si bé és cert que la seua pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix, la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.
    • És essencialment terrestre i nocturn, però també se'l pot observar de dia, sobretot després d'haver plogut.
    • Es nodreix de cucs de terra, de mol·luscs i de tota mena d'artròpodes, bo i preferint els coleòpters. Pel seu règim alimentari és una espècie beneficiosa per als humans.
    Gripau
  • 128. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Insectes i cucs Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípara Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Salamandra (Salamandra salamandra)
  • 129.
    • La salamandra comuna és una espècie que es troba gairebé a tota l'Europa continental
    • Les salamandres adultes són animals de moviments lents. Llur talla normal és d'uns 20 cm amb un pes d'uns 40 gr.
    • Mengen cucs de terra i petits insectes i són mes actives durant la foscor.
    • Viuen preferentment en zones forestals fresques, en llocs humits, on creixen molses i falgueres, i a una temperatura ideal pocs graus per sobre dels +10 °C.
    • En temps de sequera i calor es refugien sota les pedres i troncs caiguts. Quan venen les èpoques plujoses les salamandres tenen la costum d'eixir dels refugis i caminar per els boscos i els erms en busca d'aliment.
    Salamandra
  • 130. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Petits invertebrats Respiració: Epidèrmica Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Tritó pirinenc (Calotriton asper )
  • 131.
    • Els adults fan de 10 a 15 cm de llarg dels quals gairebé la meitat corresponen a la cua, força aprimada.Tenen el dors color castany més aviat fosc i uniforme, de vegades amb alguna taca groga o una ratlla longitudinal groga a l’esquena. El ventre el té groguenc. A diferència d’altres espècies de tritons, l’adult no té cresta a l’esquena ni la cua. La larva, de color més clar amb taques fosques, sí que té cresta però només a la cua.
    • Es troba en ambdues vessants dels Pirineus i en punts del prepirineu, entre els 500 i els 2.500 m.
    • Se'l troba sobretot en aigües netes, no excessivament corrents i no massa fondes, tot i que és capaç d'adaptar-se a basses, torrents, rierols, llacs i fins i tot abeuradors de bestiar. En general prefereix localitzacions obagues en cotes baixes i més assolellades a més alçada. És bastant aquàtic, però fora del període reproductor se'l pot trobar també fora de l'aigua. Es desplaça més caminant pel fons que nedant.
    Tritó pirinenc
  • 132. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Petits invertebrats Respiració: Pulmons Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Amfibi Nom: Tòtil (Alytes obstetricans)
  • 133.
    • És un gripau que no sol excedir els 5 cm, el mascle dels quals porta els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.
    • Els ulls són laterals i molt sobresortits, amb iris daurat i pupil·la vertical. El timpà, tot i que no és ben marcat, és visible i mesura, aproximadament, 3/4 del diàmetre de l'ull.
    • Els mascles, que són més petits que les femelles, no presenten sacs vocals ni rugositats nupcials.
    • Desprèn una olor semblant a l'all.
    • Els seus costums són terrestres i nocturns.
    • Durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons.
    Tòtil
  • 134. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Escurçó (Vipera latasti)
  • 135.
    • Té el morro generalment prominent, de manera que sembla una petita banya.
    • Pot mesurar fins a 75 cm, bé que normalment no ultrapassa els 60 incloent-hi la cua.
    • De costums crepusculars i nocturns a l'estiu i més diürn a la primavera i a la tardor, viu en zones rocoses i seques, bé que també es localitza en boscos oberts i ocasionalment en boscúries força denses.
    • Es tracta d'un ofidi pacífic que només ens pot mossegar accidentalment, fet que es pot donar amb més facilitat a la tardor, atès que en aquesta època té el costum d'enfilar-se als arbusts d'un o dos metres d'alçada, cosa que converteix la seua mossegada en molt perillosa, perquè pot afectar la cara o el coll de la persona que passa per aquests indrets i que, sense saber-ho, pot provocar l'atac fulminant de l'ofidi.
    • Es nodreix bàsicament de micromamífers, però no rebutja els ocells, especialment els joves, i en la seua etapa juvenil sol capturar invertebrats i petits saures.
    Escurçó
  • 136. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis)
  • 137.
    • El llangardaix pirinenc és un saure d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana.
    • És un lacèrtid que, contràriament a allò que el seu nom específic indica -àgil-, és més aviat lent i desmanyotat. Viu al sòl, on excava galeries o bé es refugia sota les pedres. Ocupa petits territoris, que són defensats aferrissadament pels mascles.
    • S'estén per diferents biòtops, preferint les estepes boscoses, però també se'l pot trobar en els prats subalpins secs i assolellats per ésser una espècie hidròfila. Es nodreix essencialment d'insectes, sense rebutjar altres invertebrats i, fins i tot, algun petit vertebrat, com petites sargantanes
    • La còpula es realitza entre maig i juny; després d'unes quatre setmanes, les femelles ponen de nou a quinze ous (12-14 x 9-10 mm), dels quals, cap a l'agost, en naixeran els petits, que no excedeixen de 6 cm.
    • La hibernació pot ser força llarga.
    Llangardaix pirinenc
  • 138. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Lluert (Lacerta bilineata)
  • 139.
    • Els lluerts es troben en els marges de les zones forestals, com rouredes, pinedes de pi roig, alzinars humits, boscos de ribera, castanyedes i fagedes. També es troben a prats de dalla i matolls. A vegades van als rocams i tarteres, a on els hi agrada estendre's molt quiets al sol per escalfar-se una estona.
    • El lluert està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat, sobre tot degut a la urbanització i l'activitat humana.
    • És un llangardaix àgil i ràpid que pot fer uns 40 cm de llargada màxima.
    • S'alimenta preferentment d'invertebrats, com cucs, papaorelles, cucs de bola, caragols i també d'altres rèptils més menuts, cireretes d'arboç i mores.
    • És un animal ovípar. Després d'una gestació t'entra 3 i 6 setmanes, la femella pon de 6 a 23 ous mesurant uns 2 cm. Fiquen els ous a forats en la terra d'uns 10 cm de profunditat i els guarden amb zel, àdhuc contra altres femelles.
    Lluert
  • 140. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Sargantana comuna (Lacerta hispànica)
  • 141.
    • És una sargantana petita, que fa uns 6 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 12 cm de llarg.
    • Caça petits insectes com mosquits, mosques, petits escarabats, formigues, ...
    • La femella pon 2-4 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.
    • A les poques setmanes neixen les petites sargantanes, les quals són fosques i tenen la cua verdosa.
    • Viu en zones rocoses, marges, parets, troncs d'arbres i fins i tot en zones de conreu. En èpoques fredes hiverna o només surt en dies de sol.
    , Sargantana comuna
  • 142. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Insectívor Respiració: Pulmons Reproducció: Ovípara Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Sargantana pirinenca (Iberolacerta bonnali)
  • 143.
    • És una espècie endèmica de muntanyes de la península Ibèrica.
    • Als Pirineus, es troba pels volts de 2000 m fins a 2900 m. També es present a localitats rocoses de tipus rascler, amb escassa cobertura vegetal, a les esquerdes de la roca, normalment herbàcia.
    • És resistent al fred; pot suportar estius molt curts i poc càlids i hiverns llargs, refugiada a les esquerdes rocoses.
    • Pel que fa a la reproducció, se’n coneix la posta a la segona quinzena de juliol, formada per de cinc a deu ous de 9x14 mm, incubats durant uns 59 dies
    • Encara que és àgil, és un animal poc actiu, que s'assolella durant hores, fora de les estones de caça.
    • Qualsevol petit núvol els fa desaparèixer, però tornen a sortir si el sol surt novament.
    Sargantana pirinenca
  • 144. Medi on viu: Aquàtic i terrestre Alimentació: Carnívora Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Rèptil Nom: Serp d’aigua (Natrix maura)
  • 145.
    • Pot arribar a fer 70 cm de llargària
    • És una serp activa tant de dia com de nit.
    • El seu comportament defensiu és molt notable: quan se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurçó. Quan és capturada descarrega un líquid repugnatori de les seues glàndules anals.
    • La seva alimentació es basa sobretot en peixos i amfibis, i arriba a consumir sangoneres i cucs
    • La còpula té lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que fan eclosió al cap de dos mesos.
    • Les femelles es poden reproduir a 4-5 anys i els mascles, que són més petits, ho fan a 3 anys.
    , Serp d’aigua
  • 146. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Serp verda i groga (Hierophis viridiflavus)
  • 147.
    • Habita preferentment els ambients de clima humit de la muntanya mitjana, on pren el sol preferentment en prats i a les vorades del bosc.
    • És àgil, veloç i agressiva, però poc grimpaire.
    • És una serp de colors vius, amb taques i dibuixos, predominant el negre, el verd clar i el groc. Les serps joves tenen una coloració més clara amb tons verdosos i grisencs.
    • Els exemplars adults poden arribar a una talla màxima de 170 cm.
    • Prefereix menjar llangardaixos, però també l'hi agraden els ocells, els ratolins els cargols i algunes espècies d'insectes.
    • Agressiva de caràcter, la serp verda i groga mossega directament quan es posa nerviosa i se sent en perill. Tot i així, no és una espècie verinosa.
    Serp verda i groga
  • 148. Medi on viu: Terrestre Alimentació: Carnívor Respiració: Pulmonar Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Vidriol (Anguis fragilis)
  • 149.
    • Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp.
    • Pot assolir fins a 50 centímetres de llargada.
    • La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, però com altres llangardaixos, té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.
    • És un animal diürn, vivípar, que a diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera.
    • Els vidriols s'alimenten sobretot de llimacs.
    • Als Països Catalans busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos
    Vidriol
  • 150. Medi on viu: Rius Alimentació: Omnívor Respiració: Brànquies Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Barb Comú (Barbus barbus)
  • 151.
    • Rep aquest nom pels 4 bigotis, barbes o barbillones carnosos que li surten del llavi superior.
    • El cos del barb és robust, cobert de grans escates i gairebé cilíndric.
    • És gregari i forma bancs prop del fons.
    • Durant l'hivern entra en una espècie de hibernació, formant petits grups sota les pedres o la vegetació en aigües profundes.
    • La fresa produeix de maig a juliol triant zones amb fons de grava en ple corrent. Posen de 35.000 a 60.000 ous suposadament verinosos, que triguen a desenvolupar-se de cinc a deu dies .
    • El barb és un peix omnívor i àdhuc carronyer que s'alimenta d'animals bentònics, larves d'insectes
    Barb comú
  • 152. Medi on viu: Rius Alimentació: Omnívor Respiració: Brànquies Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Barb Cua-roig (Barbus haasi)
  • 153.
    • És un peix autòcton català propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aigües són netes i el corrent constant.
    • La presència del barb cua-roig és indicadora del bon estat natural d'una riera.
    • És menys gregari que el barb comú
    • En la seva alimentació mostra més predilecció per la matèria animal, principalment insectes bentònics.
    • Com a màxim pot arribar a 20 cm de
    • Es reprodueix de marc fins agost. Les femelles poden posar fins a 27000 ous en 5 postes
    Barb Cua-roig
  • 154. Medi on viu: Aquàtic Alimentació: Insectes i crustacis Respiració: Branquial Reproducció: Ovípar Esquelet: Vertebrat Tipus: Peix Nom: Cavilat (Cottus gobio )
  • 155.
    • Peix de mida petita que no arriba als 180 mm de longitud total. Cap gran i aplanat dorsalment amb una espina preopercular a cada costat. Presenta dues aletes dorsals i una anal llarga que té 11-13 ràdios. Les aletes pectorals són grans i les ventrals es troben molt pròximes. L'aleta cabal té la seva vora distal convex. Cos desproveït d'escates, amb la línia lateral patent. La coloració és variable amb taques fosques irregularment repartides pel cos. L'edat màxima registrat és de 5 anys.
    • El cavilat viu en els cursos alts dels rius on l'aigua és clara, el corrent moderada o ràpida i el fons pedregós. L'alimentació està basada en insectes i crustaci bentònics i els seus hàbits nocturns.
    • . La reproducció té lloc entre març i juny. La posta, de més de 300 ous, és vigilada per les femelles. La maduresa sexual s'assoleix quan tenen prop de 40 mm de longitud total.
    • A Catalunya només es pot trobar al riu Garona a la Vall d'Aran
    Cavilat
  • 156. Medi on viu: Rius Alimentació: Artròpodes i vegetals. Respiració: Brànquies Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Madrilla (Chondrostoma miegii)
  • 157.
    • És una espècie en perill d’extinció.
    • És un peix d'aigües corrents però pot viure en aigües lentes i també en pantans sempre que pugui sortir riu amunt a l’època de la reproducció.
    • És una espècie que ateny uns 150 g de pes i uns 20 cm de llargària.
    • Es caracteritza pel llavi inferior corni, amb el qual rasca les pedres del fons per alimentar-se.
    • S’alimenta d’algues, que arrenca amb el llavi inferior corni i d’insectes que agafa saltant fora de l’aigua.
    • Els mascles poden viure cinc anys i les femelles fins a set.
    Madrilla
  • 158. Medi on viu: Rius Alimentació: Carnívor . Respiració: Brànquies Reproducció: Per ous Esquelet: Vertebrat Tipus: Ovípar Nom: Truita comuna (Salmo trutta)
  • 159.
    • Habita a les capçaleres dels rius de muntanya. El seu hàbitat són els rius d'aigües fredes i oxigenades, i per això és particularment abundant als rius i estanys pirinencs.
    • A la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig.
    • Les truites joves s'alimenten principalment d'insectes (principalment efemeròpters, tricòpters i quironòmids). La seva estratègia de caça consisteix en esperar que la presa passi a prop d'un refugi on espera. Les truites adultes cacen activament buscant les preses. La seva dieta consisteix principalment (80%) d'altres truites més petites
    • Es reprodueixen cada any. La posta es sol produir entre octubre i desembre, la fecundació és externa. Els mascles elaboren un solc al llit del riu que defensen d'altre mascles i eventualment s'apropien d'altres solcs fets per mascles menys agressius. La femella escull un d'aquests llits per a realitzar la posta. Acte seguit el mascle fertilitza aquesta posta. En aquest moment la posta és abandonada pels pares que no realitzen cap altre cura.
    Truita comuna
  • 160. The End!