Your SlideShare is downloading. ×
Promoció       2012 Viatge aMadrid    Guia deToledo    Viatge1r Batxillerat
La promoció a Madrid i Toledo  dels alumnes de 1r de Batxillerat  A                            B  Cristina Albesa         ...
Madrid     Vídeo documental     Turístic sobre Madrid     El Palau Reial     Símbol del poder reial     a Madrid.
El congrés i el senatper Cristina Albesa i Marina ValdezateEl Congrés dels Diputats és la cambra baixa de lesCorts General...
El Palau reialper Àngel Sanromà i Dídac AlbiEl Palau Reial de Madrid és la residència oficial delrei d’Espanya. Es caracter...
Clima i geografiaper Rosa Porredon, Bernat Miquel i Ariadna VallsClimaEl clima de Madrid és sec i solejat. El seu climacon...
El museu Thyssenper Ània Pedrol i Aniol SolanoEl Museu Thyssen està situat a la cantonada delPasseig del Prado amb la Carr...
La Vila de Madridper Montse Nogal i Elisabet RodasLa Vila de Madrid va tenir el seu origen en elstemps de l’ emir musulmà ...
El Parc del Retiroper Guillem Expósito i Marc FisaEl Parc del Retiro és sens dubte el parc mésemblemàtic de la ciutat de M...
L’escut de Madridper Oriol Toledo i Josep Mª MerinoExpliquen que, cap a lany 1222, la clerecia de lavila (va reunir els cl...
Gastronomia a Madridper Paula Sánchez i Elna BonetAnem a Madrid, per tant, hem de tenir en comptealguns dels plats típics ...
Museu Princesa Sofíaper Mireia Pujol i Maria GarcíaEl Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía(MNCARS) és el museu espany...
El Madrid dels Àustries ila Puerta del Solper Àlex Segura i Pol VenturaLencant del Madrid antic es troba en el que elsmadr...
El Museu del Pradoper Àlex Mas i Xavi CamarasaGràcies a la nova mentalitat científica sorgida de laIl·lustració, la idea de...
Literatura i música deMadridper Albert Cebrian i Dani PrietoLiteraturaA Madrid la literatura no va ser un referent fins el ...
Toledo     Vídeo explicatiu de     Toledo     Turismo de España     Vista de la ciutat     Panoràmica de Toledo
Geografia i barris de laciutat de Toledoper Jordi PedraGeografiaToledo es troba situada a uns 71 quilòmetres de lacapital ...
El Climaper Jordi PedraLa ciutat de Toledo té un clima mediterranicontinental.                                            ...
ciutat.  Amrús va delmar els muladís localsHistòria de Toledo                                       mitjançant un cruel ar...
el monestir de Sant Joan dels Reis percommemorar la batalla de Toro i ser enterrada allíamb el seu marit, però després de ...
El Grecoper Finja Nack i Miquel LópezEl seu veritable nom és DomenikosTheotokopoulos. Va néixer a Càndia (Creta,Grècia) el...
El Entierro del Señor deOrgaz de El Grecoper Miquel López i Finja NackEL GRECO (Candía, Creta, 1541 - Toledo, 7 abril1614)...
Esglèsia de Santo Toméper Mireia Cano, Eric Rosell i Judit MaletL’església de Sant Tomé està situada a la ciutat deToledo ...
Guia de compres i oci aToledoper Anna MorenoEl bon fer d’obradors i confiters:El massapà dorigen àrab i deliciós paladar, ...
El Monestir de San Juande los reyesper Andrea Arribas i Gemma PollSant Joan dels Reis de Toledo és un temple ordenatper co...
Museu sefardita de Toledoper Adrià AlbesaEl museu sefardita de Toledo és una mostra de lacultura jueva a la península Ibèr...
Les portes                                                                                           1de Toledoper Martín ...
Finalment, lany 1964 es decideixLa Sinagoga de Trànsit                                    que la sinagoga Samuel ha-Levípe...
com a mesura decorativa.Mudèjar ToledàDels tipus d’art mudèjar, el toledà un una mesclaentre els models cordovesos i els d...
L’indústria espasera aToledoper Pau Bassedas i Arnau LlabrésToledo és una ciutat espanyola que històricamentdestaca per la...
Gastronomia de Toledoper Adrià Prado i Guillem ArlándezLa gastronomia típica de Toledo està arrelada a lesseves tradicions...
Mapa de Toledo                                                                   933 710 504                              ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Dossier madrd pdf1

641

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
641
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Dossier madrd pdf1"

  1. 1. Promoció 2012 Viatge aMadrid Guia deToledo Viatge1r Batxillerat
  2. 2. La promoció a Madrid i Toledo dels alumnes de 1r de Batxillerat A B Cristina Albesa Adrià Albesa Dídac Albi Adrià Lloret Elna Bonet Adrià Prado Albert Cebrián Andrea Arribas Maria García Anna Moreno Jimena Legaz Arnau Llabrés Àlex Mas Carla Turró Josep Mª Merino Carles Miró Bernat Miquel Carlos López Josep Muñoz Cèlia Pérez Montse Nogal Eric Rosell Rosa Porredon Finja Nack Mireia Pujol Francesc Morlanes Albert Rallo Gemma Poll Paula Sánchez Gerard Moya Àngel Sanromà Guillem Arlàndez Aniol Solano Joan Erra Oriol Toledo Joan Salinas Ariadna Valls Jordi Pedra Pol Ventura Judit Malet Xavi Camarasa Kevin Blanch Ànnia Pedrol Lluís Cierco Marina Valdezate Martin Dans Marc Fisa Miquel López Guillem Expósito Mireia Cano Daniel Prieto Miriam Rivera Àlex Segura Oriol Garcia Pau Bassedas Pere ArrufatBusca la paraula <“qr” a la app world Busca “googlede la Blackberry per < goggles al marketpoder llegir els codis del teu android Vista de Toledo El Greco Busca “google pels volts del < app a la app store (1604-1614) del teu iphone Oli sobre tela
  3. 3. Madrid Vídeo documental Turístic sobre Madrid El Palau Reial Símbol del poder reial a Madrid.
  4. 4. El congrés i el senatper Cristina Albesa i Marina ValdezateEl Congrés dels Diputats és la cambra baixa de lesCorts Generals, lòrgan constitucional querepresenta al poble espanyol. Forma part del Palaude les Corts Espanyoles situat a Madrid. Estàcompost per un mínim de 300 i un màxim de 400diputats, però actualment el nombre és de 350.Aquests són escollits per cada província segons elnombre d’habitants de cada territori exceptuant lesciutats de Ceuta i Melilla que tenen un solrepresentant. El Congrés ha d’exercir juntamentamb el Senat la representació del poble espanyol iel control de lacció del Govern dEspanya. A més amés exerceix les funcions datorgament i retiradade confiança en el Govern en cas que siguinecessari. El mandat dels diputats finalitza quatreanys després de la seva elecció o el dia de ladissolució de la Cambra. Aquest dret de dissoluciócorrespon al cap destat dEspanya, actualment el El congrésrei, que lexerceix a petició del President del d’espanyaGovern i sota lexclusiva responsabilitat daquest. Porta d’entrada principal.Els òrgans d’aquesta Cambra són: el President delCongrés (José Bono), la Taula del Congrés, la Juntade portaveus, una Comissió i la DiputacióPermanent.El Senat espanyol és la Cambra alta de les CortsGenerals i òrgan constitucional que representa alpoble espanyol. Les Corts Generals exerceixen lapotestat legislativa de lEstat, aproven els seuspressupostos, controlen lacció del Govern i tenenaltres competències que li atorga la ConstitucióEspanyola. El mandat dels senadors finalitza quatreanys després de la seva elecció o el dia de ladissolució de la Cambra. El dret de dissoluciótambé correspon al rei dEspanya que lexerceix apetició del President del Govern i sota lexclusivaresponsabilitat daquest de la mateixa manera queen el Congrés dels Diputats. Els senadors sónescollits per les Comunitats Autònomes i podenretirar-se quan passin els quatre anys o si laComunitat Autònoma hi esta d’acord podenromandre un temps més. Els òrgans d’aquestaCambra són: el President del Senat (Javier Rojo), laTaula del Senat, la Junta de portaveus, unaComissió i la Diputació Permanent. El senat espanyol Façana de l’edifici.
  5. 5. El Palau reialper Àngel Sanromà i Dídac AlbiEl Palau Reial de Madrid és la residència oficial delrei d’Espanya. Es caracteritza pel seu estil Barroc iclassicista. Té una superfície de 135.000 m² i va serdissenyat per Filippo Juvara, Juan Bautista Sachettiy Francesco Sabatini.En l’exterior del Palau trobem dos jardins i dosplaces: la Plaça d’Armeria, la Plaça d’Orient, elsJardins del Camp del Moro i els Jardins deSabatini. Com a curiositat, en els jardins i placestrobem un conjunt d’estàtues de sants i reis quetenen la finalitat de donar un aire més classicista alPalau Reial.En l’interior del Palau consten dos plantes, laplanta baixa i la planta alta. A baix trobem: laReial Botica (actualment funciona com a museu defarmàcia), la Reial Armeria (una exposiciód’armadures) i la Reial Biblioteca (funciona com aexposició d’obres mestres de la literatura). En la Palau reial Façana principalplanta alta consten: l’Escala Principal, el Saló deBasters (funcionava com a saló de ball o menjadorde gala), Saló de Columnes, Saló de Gasparini (onel rei es vestia), Saleta de Porcellana, Saló delsMiralls, Saló del Tro (on s’exposen els seients reialsdels monarques), Capella Reial, Antiga Cambra dela Reina, Cambra de l’Infant Don Lluis, Cambrade la Reina Maria Lluïsa i Cambra de Carles IV.També cal esmentar les nombroses col·leccions queel Palau Reial exposa, on trobem: un StradivariusPaltainos, un gran nombre d’obres d’art i escultura,rellotges, porcellanes... Actualment el Palau ésinsuficient per abastir totes les col·leccions. Palau reial Interior de l’edifici.
  6. 6. Clima i geografiaper Rosa Porredon, Bernat Miquel i Ariadna VallsClimaEl clima de Madrid és sec i solejat. El seu climacontinental es caracteritza per temperaturesextremes: juliol i agost absolutament abrasador,però un curt i intens fred d’hivern .La poca pluja que cau a Madrid es concentra entreels mesos d’octubre i novembre i també durant laprimavera de març a maig.Es diu que les estacions més agradables són latardor i la primavera ja que el calor de finals dejuliol i agost deixa la ciutat casi abandonada.Situació de MadridMadrid està ubicat geogràficament en la zonacentral de la Península Ibèrica. Les coordenadesd’aquesta ciutat són 40°26ʹ′ N 3°41ʹ′ O i la sevaaltura respecte al nivell delmar es aproximadament de 667 metres. Una de les dues torres KioSituació de Toledo Al Paseo de la CastellanaToledo està situada al centre d’ Espanya, a pocsquilòmetres de la capital. Arribar a Toledo és molsenzill gràcies a la seva situació geogràfica. Tan solses troba a 71 km de Madrid, una de les ciutats mésimportants d’ Espanya. Mitjançant l’autopistaN401 podem arribar directament a Toledo ennomés 45 minuts aproximadament.Recorregut BarcelonaMadrid Toledo Vista de la ciutat Toledo
  7. 7. El museu Thyssenper Ània Pedrol i Aniol SolanoEl Museu Thyssen està situat a la cantonada delPasseig del Prado amb la Carrera deSan Jerónimo, i ocupa ledifici conegut com a Palaude Villahermosa, construït al segleXIX. Va ser inaugurat com a museu el 1992, i méstard, el 2004. En el Museu Thyssenhi ha obres de gran rellevància amb peces clausdautors com Goya, Rembrandt, VanGogh o Caravaggio, en un recorregut per lesprincipals etapes tant de lart europeucom nord-americà, aquest últim del segle XIXSeguint una disposició cronològica dels 1.000quadres i les 200 obres, incorporades perla col·lecció Carmen Thyssen, es presenten alpúblic en les col·leccions temàtiques:- Pintura gòtica, primitius italians i neerlandesos:amb aquesta primera temàticasinicia a la segona planta, el recorregut en laHistòria de lArt del Museu Thyssen. Ones pot apreciar lart medieval.- El Quatroccento, el Cinquecento i la pinturaalemanya en els segles XV i XVI: Enaquest període cronològic es troben algunes obresdel Greco, Tintoretto i Dürer entredaltres. Musseu Thyssen- Pintura dels segles XVII i principis del XVIII: Façana principalbarroc i barroc tardà a Espanya i Itàlia, a Cannaletto La plaça de Santmés de la variant en la pintura flamenca i Marc a Venèciaholandesa. Sexposen obres de mestres comRembrandt, Caravaggio, o Murillo. limpressionisme, post-impressionisme, fauvisme o- Pintura del segle XVIII: del rococó al expressionisme. Aquí sónneoclassicisme. Aquest és un recorregut pels importants les obres de Manet, Van Gogh o Goya entrepintors que o bé buscar la pintura del detall del daltres.rococó, o bé van tornar a prendre laantiguitat clàssica com a model. - Síntesi de la modernitat a Europa i els Estats Units: recorre les obres dartistes- Pintura nord-americana del segle XIX: és la gran moderns tan importants com Kandinsky, Klee, Braque inovetat daquesta exposició a Joan Miró entre daltres.Europa. Aquest museu a Madrid és dels pocs delcontinent europeu que han prestat - Surrealisme, tradició figurativa i Pop Art Lexposició esatenció a aquest període. tanca amb una col.lecció en què hi ha obres de Lichtenstein, Magrit, Dalí i fins i tot- Pintura europea del segle XIX: on destaquen un retrat del Baró Thyssen-corrents com el romanticisme, Bornemisza realitzat per Lucian Freud.
  8. 8. La Vila de Madridper Montse Nogal i Elisabet RodasLa Vila de Madrid va tenir el seu origen en elstemps de l’ emir musulmà Mohamed I (852-886)que va fer construir una fortalesa a la riba esquerradel riu Manzanares. Alfonso VI la va conquerir el1083. Felip II va traslladar la Cort a Madrid en1561, a partir de llavors la vila es va anartransformant sota l impuls dels monarques de lacasa dels Àustries, Felip III i Felip IV tindran lamissió d’ eixamplar-la i embellir-la.Al segle XVII, es va construir una muralla perdonar recer als nous ravals, el seu traçat coincideixamb les actuals ronda de Segòvia, Toledo iValència. Carles III la va modernitzar al segleXVIII, es van traçar les grans artèries de la ciutat,com el Passeig de la Castellana, el de Recoletos, eldel Prado i el de les Acàcies. Al segle XIX va estarmarcat per la Guerra de la Independència. A més Plaça de la Vila deJosé Bonaparte va escometre la reforma de la MadridPuerta del Sol i els seus voltants. En el regnat Seu del govern de la comunitat de MadriddIsabel II va canviar notablement el seuurbanisme. A la fi de segle, es va projectarleixample de la ciutat. A continuació del segle XXes va obrir i urbanitzar la Gran Via i, a mitjans, esva allargar el Passeig de la Castellana on modernesconstruccions substituïren antics palauets.En elles es van instal·lar les més importantsempreses del món financer. Avui és una ciutatcosmopolita i oberta, dintensa vida cultural inocturna i seu duna de les primeres pinacotequesclàssiques del món: el Museu del Prado. Edifici Metropolis Centre de la ciutat
  9. 9. El Parc del Retiroper Guillem Expósito i Marc FisaEl Parc del Retiro és sens dubte el parc mésemblemàtic de la ciutat de Madrid, tant per la sevagrandària, el seu emplaçament en ple centre deMadrid, i sobretot per la seva singular bellesa i ladels diferents elements que el componen.El seu origen es data en temps de Felip IV quan elseu ministre el Comte-Duc dOlivares destina unseguit de terres per a la família reial, i esconstrueixen al seu interior una sèrie de palaus, Palau de cristallestanys i jardins per als reis. Amb el temps, el parc Al parc del Retiroes va anar ampliant, i de fet, elements d’avui dia es Estatua de l’ángel caiguttroben fora del Parc del Retiro, com el Casón delBuen Retiro, o el Museu de lExèrcit.Al llarg de la seva història, el Parc del Retiro va sermalmès especialment en dos moments: durant laGuerra de la Independència, quan les tropesfranceses ho van utilitzar com a fortalesa enfront delassetjament de les tropes angleses, que van arrasarla majoria dels palaus i jardins, i la Guerra CivilEspanyola, on igualment el Retiro va patir un grancàstig.Actualment, el Retiro és un dels parcs més bells delmón, i és un lloc on es poden visitar importantsexposicions dart (dos dels seus palaus són utilitzatspel Museu Reina Sofia per a la realitzaciódexposicions temporals), fer un passeig amb barcaper lestany o simplement descansar en qualsevolbanc a lombra de qualsevol arbre.Com a llocs més representatius trobem en primerlloc l’estanc del Retiro, un estanc cèlebre imajestuós; “la estátua del ángel caído”, que és unaestàtua única en el món ja que és l’únic monumentque representa al diable; “el palacio de cristal” queantigament era un hivernacle però actualment és laseu per la realització d’exposicions organitzadesper el Centre d’Art Reina Sofia; i per últim, “lacasa de vacas”, que era una vaqueria i allàemmagatzemaven la llet, com el seu nom indica,però més endavant va ser una sala de festa. Un ànec al costat del gran llac. Junt al monument a Alfons XII
  10. 10. L’escut de Madridper Oriol Toledo i Josep Mª MerinoExpliquen que, cap a lany 1222, la clerecia de lavila (va reunir els clergues de les parròquiesmadrilenyes) i el Consell, es van embrancar en unenfrontament per la possessió de les pastures iboscos de ”el alfoz”, que eren els territoris dejurisdicció municipal o local.Cada un dels dos bàndols enfrontats, defensavadrets seculars o tradicionals sobre les terres delvoltant, doncs aquestes, representaven unainnegable font de riquesa. Explica la tradició queva intervenir el rei, tancant el plet de manerasalomònica, fent cessió de les pastures als clergues idels boscos i les muntanyes al Consell, i aquestadecisió fou acatada per ambdós contendents.Daquest plet, es va derivar lescut medieval de lavila, no sabem si com a conseqüència immediata ova ser un fet que va esdevenir lentament . Lo cert lós i larboç Escultura situada a laés que, a partir de llavors, lescut de la clerecia plaça de la Porta del Sollocal, va seguir sent el vell de la vila, és a dir, un ósrampant de quatre grapes, pasturant, sobre campde plata, que ja coneixem, per haver estat el blasódels madrilenys en els camps de les Navas. Vamodificar però el Consell la seva ensenya, potserper deixar constància de les seves noves i jalegítimes propietats, ja que representava a un ós depeu, sobre les potes del darrere, menjant fruits de lacopa dun arbust, tal com avui encara coneixem.Lescut de Madrid es va oficialitzar el 1967, tot ique té orígens medievals.LAjuntament de Madrid fa servir una versió delescut com a logotip municipal.Dargent, un ós, de sable recolzat en un arbocer desinople o natural fruitat de gules. Bordura datzurcarregada de set estrelles de plata. Escut de l’ajuntament de Madrid Amb l’ós i l’arboç
  11. 11. Gastronomia a Madridper Paula Sánchez i Elna BonetAnem a Madrid, per tant, hem de tenir en comptealguns dels plats típics daquesta comunitat com ésel famós “Cocido Madrileño”. Lelaboraciódaquest plat és senzilla però implica paciènciaperquè se li ha de dedicar estona. Finalment,trobem duna banda la carn i els cigrons, en unplat, la sopa en un altre i la verdura amb les patatesi les pastanagues, en un altre. És a dir, tres plats quesón ideals per reposar les forces en els dies freds delhivern.Un altre plat molt típic de Madrid i que és ràpid isenzill de fer és: el “bocadillo de calamares”, unplat que no te massa secret, ja que està fet de pa icalamars, personalment no l’he provat mai peròsuposo que si us agraden els calamars i el pa, usagradarà aquest plat tant típic de Madrid. (Ara si,una cosa que penso que cal comentar és, que és unentrepà una mica “rarillo”,però en aquesta vida s’ha de provar i menjar de totaixí que ja sabeu, si no sabeu que dina, us “Cocido Madrileño” Fet amb carn i cigronsdemaneu un entrepà d’aquests. El típic entrepà de calamars A un bar de Madrid
  12. 12. Museu Princesa Sofíaper Mireia Pujol i Maria GarcíaEl Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía(MNCARS) és el museu espanyol nacional d’art delsegle XX que va inaugurar-se el 10 de setembre de1992.Està situat a Madrid, a la zona d’Atocha, i mésconcretament al C/ Santa Isabel nº 52, i formapart del conegut Triangle d’Or de l’Art, que incloutambé el famós Museu del Prado i el MuseuThyssen-Bornemisza.El museu conta amb una col·lecció permanentmolt completa amb obres d’artistes com PabloPicasso, Salvador Dalí, Antoni Tàpies o EduardoChillida. També té una biblioteca d’accés lliureespecialitzada en art, amb més de 100.000 llibres,3.500 gravacions sonores i prop de 1.000 vídeosL’obra més important que es pot observar almuseu és el Guernica de Picasso, que és un quadre Edifici que acull elque té com a motiu el bombardeig que hi va haver Museu Reina Sofía Al centre de Madrida Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Gernika de Pablo Picasso
  13. 13. El Madrid dels Àustries ila Puerta del Solper Àlex Segura i Pol VenturaLencant del Madrid antic es troba en el que elsmadrilenys anomenen "El Madrid dels Àustries".Aquest sobrenom daquesta part del districtemadrileny té origen històric: és en aquesta zona onla dinastia dels Habsburg creà els edificis històricsduna zona que ells van triar com a capitaldEspanya.Els seus edificis recorden lèpoca imperialespanyola, quan els Habsburg regentaven unimperi que anava des de més enllà dels PaïsosBaixos fins a Amèrica.El Madrid dels Àustries sestén des del Solrecorrent Mayor i Arenal fins a la Latina i la PlaçadOrient. La manera de començar el recorregut éscaminar els escassos metres que separen la Portadel Sol de la Plaça Major. Aquesta Plaça és el cordels Àustries. Plaza Mayor Al centre del Madrid dels ÀustriesLa Puerta del Sol és una de les places més famosesde Madrid. Aquesta plaça és famosa per ser elquilòmetre 0 de les carreteres espanyoles i per ser elpunt des d’on es retransmeten les campanades decap d’any en nombroses televisions. Lescampanades són seguides des d’ un dels edificis mésdestacats de la plaça, la Casa de Correos on hi hael Reloj de la Torre .Originalment la Puerta del Sol era una de lesentrades a Madrid (s.XV) i el seu nom es degut aque està encarada cap a l’est. Amb el pas del tempsla plaça a passat a ser part del centre de la ciutat iactualment és un lloc de visita obligada per aqualsevol turista que visita Madrid. El famós rellotge de la Puerta del Sol L’edifici és la seu del govern de la Comunitat de Madrid.
  14. 14. El Museu del Pradoper Àlex Mas i Xavi CamarasaGràcies a la nova mentalitat científica sorgida de laIl·lustració, la idea de crear un museu, provinentde José Moñino, va ser aprovada pel rei Carlos IIIl’any 1786 i el disseny de tal obra se li va seratorgat a Juan de Villanueva, un dels millorsarquitectes del rei. Junt amb altres construccions, elMuseu del Prado suposava la culminació de lacarrera de Villanueva i era classificat dins elconjunt de la Colina de las Ciencias. Tot i això, lallarga duració de la construcció va fer que elresultat final fos una mica diferent del dissenyinicial.No obstant, encara que va estar acabat a principisdel segle XIX, la guerra de la Independència va ferque aquest es destinés a fins militars, caient en unestat de ruïna total i utilitzant alguns dels materialsdel ‘edifici per a crear armes i altres objectes.De totes maneres, gràcies a l’interès mostrat perFerran VII i Isabel de Braganza, l’any 1818 es va Entrada al Museuiniciar la recuperació de l’edifici per part del Des del passeig de la Castellanadeixeble de Villanueva: Antonio López Aguado. Enacabar (1819), va ser inaugurat el ‘’Museu Reial dePintures’’ (antic nom del Museu del Prado), el qualexhibia algunes de les millors peces de les‘’Colecciones Reales Españolas’’. Poc a pocs’anirien afegint noves sales i obres. Un dels fetsdestacats és que el Museu del Prado incorpora elMuseu de la Trinitat.Amb la mort de Isabel II d’Espanya al 1868, elMuseu va passar a ser nacional i mica en mica vaanar integrant altres institucions com el Museud’Art Modern, el Museu Iconogràfic, etc.Bona part dels segles XIX i XX , el Prado va viureuna situació de certa precarietat, ja que lEstat li vabrindar uns recursos insuficients. Les deficientsmesures de seguretat, amb una part del personaldel museu residint-hi i munts de llenyaemmagatzemats per a les estufes, van provocarlalarma dalguns entesos. El jardín de las deliciasEls madrilenys es van acostar al lloc alarmats, i la De el Bosco, (dues defalsa notícia va ajudar a ladopció dalgunes les tres parts del cuadre)millores durgència. Tot i diverses ampliacionsanteriors, el Prado sofria limitacions despai, mésgreus a partir dels anys 60, quan el boom turístic va Després dun controvertit concurs didees, va serdisparar el nombre de visitants. A poc a poc, la adjudicada a larquitecte Rafael Moneo, ja ben conegutpintura es va adaptar a les noves exigències en aquestes arts pels seus treballs en el Museu Nacionaltècniques, el sistema de filtrat i control de laire es dArt Romà de Mèrida i el Museu Thyssen-Bornemisza,va instal.lar en els anys 80, coincidint amb la entre altres.restauració de moltes pintures de Velázquez.
  15. 15. Literatura i música deMadridper Albert Cebrian i Dani PrietoLiteraturaA Madrid la literatura no va ser un referent fins el Ovillejos Poema de Cervantes“Segle d’Or”, l’època de gran moment de lacultura espanyola que compren des de la publicacióde la Gramàtica castellana de Nebrija delRenaixement, del segle XVI, fins la mort deCalderón al Barroc, del segle XVII.Madrid, llavors, es va fer servir com a escenarid’obres literàries o com a part de títols d’obres,com per exemple: El Acero de Madrid de Lope deVega, o o bé per referir-se a la vila en sí, les sevescostums i tradicions.Hi ha diversos autors que o bé van fer servirMadrid en les seves obres o bé van néixer i es vancriar a Madrid. Miguel de Cervantes, Lope de Miguel de CervantesVega i Quevedo són alguns d’aquest gran grup Que va néixer a Madrid (Alcalá ded’autors. Henares)Però poc va durar aquesta època de grans autorsquan a partir del segle XVIII es va viure unadecadència literària i escènica que va fer baixar laqualitat de les obres.MúsicaA Madrid podem trobar molta música tradicional El hombre del Pianoperò hi destacarem la Zarzuela, que consta de una en directerepresentació dramàtica alternada amb les cançonspopulars del gènere. Dins de la Zarzuela podemdestacar-hi alguns autors importants, com FedericoChueca, Ruperto Chapí o José Serrano.A part de la Zarzuela, també hi podem trobar aixímolt conegut i important el Chotis, un tradicionalball madrileny però provinent d’Escòcia.Per acabar amb la música de Madrid, acabaremcitant alguns cantants nascuts a Madrid que hanassolit una fama important: Julio Iglesias, Masiel,cantant que va fer guanyar a Espanya unaEurovisió, en Plácido Domingo i l’Ana Belén. Ana Belén Nascuda a Madrid
  16. 16. Toledo Vídeo explicatiu de Toledo Turismo de España Vista de la ciutat Panoràmica de Toledo
  17. 17. Geografia i barris de laciutat de Toledoper Jordi PedraGeografiaToledo es troba situada a uns 71 quilòmetres de lacapital d’Espanya, una distància considerable, peròque es troben unides gràcies a mitjans com lescarreteres o el mateix tren, que ens permetenaccedir a la capital.Limita amb aquests pobles o amb aquestsmunicipis que es troben inclosos, conjuntament Toledo de nitamb Toledo, a la província de Toledo. Vista del nucli antic.Bargas Olías del Rey Però, es durant els anys 70 que es va edificant iMocejón Rielves modernitzant la ciutat amb el nucli urbà, seguint, ara, elAlbarreal de Tajo Almonacid de Toledo marge esquerra del riu.Guadamur Polán Ara el municipi de Toledo té una configuració residencialArgés Cobisa molt dispersa on nombrosos barris es troben a centenarsBurguillos de Toledo Namborca de metres del nucli urbà. Aquest desenvolupament residencial viscut en els seglesToledo s’expandeix per una superfície de 231,1 anteriors va fer, gràcies a la qualitat dels habitatges, quequilòmetres quadrats i es troba assentada a una els habitants comencessin a viure en aquests barris i elaltura aproximada de 529 metres sobre el mar casc emmurallat, poc a poc, anava perdent la seva(msnm). essència.La ciutat, barris Districte del Casc Antic:Toledo, si l’examinem detalladament, trobaríem o • Barris de la zona interior delimitada per les muralles delpodríem distingir vàries zones residencials o barris; casc històric de Toledo.i és que, històricament, ha tingut molta • Antequeruela–Covachuela.importància la ciutat i amb el pas del temps ha • Zona de Cigarrales i Cerro de los Palos.anat creixent considerablement expandint-se unes • San Martín.distàncies determinades a la vora del riu més llarg • Azucaica, Urbanització “Casa de Campo”d’Espanya, el Tajo, formant un meandre. Districte de Santa Bárbara:El primer fet que ens crida l’atenció es el casc antic • Santa Bàrbaraque disposa. A simple vista és totalment Districte de Santa María de Benquerenciadiferenciable respecte la ciutat. Aquest casc es (Polígon)troba situat a la dreta del riu formant una distància • Santa María de Benquerencia zona residencial.aproximada de 100 metres. El podem diferenciar ja • Santa María de Benquerencia zona industrial.que encara s’aprecia la muralla de la ciutat que la Districte de Centre-Nordva protegir durant els conflictes que hi van haver. • San Antón-Avenida de Europa.A mitjans del segle XIX, comença l’expansió • Palomarejos.residencial de Toledo fora del casc antic, és a dir, • Santa Teresa-Reconquista.fora de les muralles que formaven el casc antic. • Vega Baja, San Pedro el Verde i Circo Romano.Més tard, als anys 40, es comença a construir la • Buenavista.possible “Zona Obrera” on hi treballaven els • Urbanizacions Valparaíso, La Legua y Cigarrales deobrers i que disposaven de ben a prop, el Vistahermosa.ferrocarril, que es trobava en la mateixa zona. • Urbanizació Tres Culturas-Finca Buenavista.Aquesta zona no va ser rebutjada per els • Urbanizacions La Bastida, Sanarquitectes, tot el contrari. Als anys 60, Toledo, es Bernardo, Montesión y Olivar de los Pozos.va anar expandint per la mateixa zona on estrobava el ferrocarril.
  18. 18. El Climaper Jordi PedraLa ciutat de Toledo té un clima mediterranicontinental. El temps a ToledoPrecipitacions The Weather ChannelEn general, a la ciutat, són escasses, perònormalment, l’època de precipitacions, esconcentra a la primavera i també a finals de latardor.L’època de sequera assetja durament la ciutat,sobretot a l’estiu.TemperaturesToledo, en aquest àmbit, té un desavantatge.Sobretot quan es comença a notar l’estiu pateix elque és coneix com una oscil·lació tèrmica. Per elmatí, pot fer molta calor, però per la nit bastant defred, la diferència de graus centígrads entre el matíi la nit és el que es coneix com oscil·lació tèrmica.Pot ser bastant suau, com a Barcelona, o bastantacusada com és Toledo.Normalment, a la ciutat, per hivern, lestemperatures poden ser fresques i bastant baixes,fet que produeix gelades de forma freqüent. Per Toldedoestiu és tot el contrari, les temperatures poden Nevatarribar als 40 ºC i passar, així, molta calor.
  19. 19. ciutat.  Amrús va delmar els muladís localsHistòria de Toledo mitjançant un cruel ardit: va organitzar unper Cèlia Pérez banquet al palau del governador i va convidar a dinar als muladís principals de la ciutat.  A lesHistòria antiga portes de la residència, va contractar uns botxins i,El primer assentament fix que es coneix a la ciutat a mesura que anaven arribant els convidats, selsconsisteix en una sèrie de castres (poblats fortificats tallava el coll, i es llançava el cadàver a unapreromans), sobre els quals més endavant es va rasa.  Daquesta manera, lemir va aconseguiraixecar la ciutat celtibèrica emmurallada, un dels sotmetre per un temps al poble toledà. No obstantcentres més importants dels carpetans (habitants de això, aquests van tornar a revoltar el 811 i el 829,Carpentània, una antiga regió Hispànica habitada després de la seva mort. Finalment, Abd al-per celtes).  Un daquests primers assentaments se Rahman III va posar fi a la revolta de la ciutat desitua en el Turó del Bú (sobre un turó de la riba Toledo el 932, després dun setge de dos anys,esquerra del riu Tajo), del qual shan obtingut sotmetent-la al califat cordovès.  En desintegrar elnombroses restes en les excavacions, i que es poden califat al segle XI, Toledo es va convertir en unobservar en lactual Museu-Hospital de Santa important regne de taifa, que no obstant, va haverCreu , a Toledo. de pagar pàries als reis de Castella per mantenir laLany 193 a.  C.  i després duna gran resistència, seva independència.Marc Fulvio Nobilior conquesta la ciutat.  Els El 25 de maig de 1085, Alfons VI de Lleó i Castellaromans la van reconstruir i la van denominar entra a Toledo i sotmet el regne, garantint alsToletum, dins la província de Carpetània.  Gràcies pobladors musulmans la seguretat de les sevesa la fermesa de la indústria del ferro a la ciutat, es persones i béns.  El rei va concedir furs propis ava poder crear la moneda.  La zona on sassentava cadascuna de les minories existents: mossàrabs,la ciutat va patir un profund procés de musulmans i jueus. Després de la capitulació de laromanització, com testimonien les nombroses ciutat, va sobrevenir el període de major esplendorrestes de viles romanes, especialment a la ribera del de Toledo, duna gran intensitat cultural, social iTajo. Els romans van deixar nombrosos vestigis política.  LEscola de traductors de Toledo, florentcom un imponent aqüeducte, una via romana i un durant els segles XII i XIII, així com les nombrosescirc. Gran part d’aquestes construccions van ser obres dart civils i religioses, les quals van deixardesmuntades i aprofitades per a la construcció una important empremta a la ciutat.d’altres edificis com també per a la muralla que Es va tolerar la pràctica religiosa de les comunitatsenvolta la ciutat. També hi ha una part important jueva i musulmana, però aquesta actitud tolerantal subsòl de la urbs. no va durar molt de temps.  Els cristians van construir la nova catedral sobre la mesquita major,Història medieval que al seu torn saixecava sobre lantiga catedralDesprés de les primeres incursions germàniques, es visigoda.reedificaren les antigues muralles amb objectius El 1162 la ciutat va ser conquerida pel rei Ferran IIdefensius. L’any 418 els visigots van entrar a la de Lleó, durant el convuls període de la minoriaciutat i la van convertir en la capital de l’imperi dedat dAlfons VIII de Castella.  El rei lleonès vahispano-visigot i en arquebisbat. D’aquesta manera nomenar a Fernando Rodríguez de Castro "ella ciutat va adquirir més importància civil i Castellà, governador de la ciutat.  La ciutat dereligiosa.  Toledo va romandre en poder dels lleonesos finsLany 711 va ser conquerida per Táriq ibn Ziyad i lany 1166, quan va ser recuperada pels castellans.sotmesa al domini musulmà.  La presa de la ciutat Durant la guerra civil castellana Toledo va lluitar alva ser duta a terme sense dificultats, mitjançant costat de Pere I i, després de patir un llarg setge, vacapitulació, ja que gran part de la població ja havia ser presa el gener de 1369.  Al llarg de tota lEdatfugit. Els àrabs la van anomenar Tulaytula. Mitjana la ciutat va anar creixent.  En aquestaEl predomini de població mossàrab la va convertir expansió va participar de forma activa la poblacióde seguida en un focus de contínua preocupació jueva, fins a la seva expulsió en 1492.per Còrdova. El 797, durant lemirat de Alhakén I,va esclatar una revolta contra Còrdova.  Lemir va Edat modernaenviar al muladí Osca Amrús ben Yusuf (anomenat Els Reis Catòlics van urbanitzar i engrandir laAmorroz a les cròniques cristianes) per sotmetre la ciutat. Isabel la Catòlica va fer construir a Toledo
  20. 20. el monestir de Sant Joan dels Reis percommemorar la batalla de Toro i ser enterrada allíamb el seu marit, però després de la reconquestade Granada dels Reis van decidir enterrar-se enaquesta última ciutat, i així va ser.Va ser una de les primeres ciutats que es va unir ala revolta de les Comunitats el 1520. Després de laderrota comunera en la batalla de Villalar, elscomuners toledans, dirigits per Maria Pacheco, vanser els que més resistència van oposar als designisde Carles V, fins a la seva rendició en 1522. Toledoes va convertir en una de les capitals de limperi.Posteriorment, amb la decisió de traslladar la cort aMadrid, adoptada per Felip II, lany 1561, la ciutatva perdre gran part del seu pes polític i social.  Laruïna de la indústria tèxtil va accentuar ladecadència de Toledo.La constitució de la Reial Companyia de Comerç iFàbriques, en 1748, en el marc de renovacionsborbòniques inspirades per la Il·lustració, va portarun breu ressorgiment de la ciutat, però a la fi delsegle XVIII estava novament arruïnada i reduïda a Restes de forats de bala en una façanafuncions merament administratives. d’algun edifici de ToledoHistòria contemporàniaDesprés del començament de la Guerra CivilEspanyola, la ciutat va romandre a la zonarepublicana. No obstant això, a l’Alcàsser, que erala seu de lAcadèmia dInfanteria, es va refugiar ungrup de suport als revoltats comandats pel coronelMoscardó, que va resistir al Govern des del 21 dejuliol de 1936 fins larribada de les tropes del Vídeo sobre lageneral Varela el 27 de setembre daquest mateix historia de Toledo Televisió espanyolaany. El setge de lAlcàsser va ser molt utilitzat per lapropaganda franquista.  LAlcàsser, gairebécompletament destruït en el setge, va serreconstruït en la seva totalitat posteriorment.La repressió i la violència entre els partidaris decada bàndol van ser els signes característics de laguerra i postguerra. En un primer moment, amb laciutat encara sota domini republicà, es vanrealitzar afusellaments populars, on els ciutadanseren executats per la simple sospita de ser de"dretes" o pertànyer a lEsglésia Catòlica En un La ciutat reflectida al riu Tajodaquests afusellaments resultaria mort el degà dela catedral i segons la tradició historiogràficafranquista, Luis Moscardó, fill del coronel tancat a dones i milicians ferits. Fins al desembre de 1936 la ciutatl’Alcàsser.  Al setembre de 1936 es va instal·lar un va viure en un estat de terror, liderat pel comandantTribunal Popular al Palau Arquebisbal que va tenir Planas i dirigit a tots els ciutadans que no havienuna vida curta. col·laborat amb les tropes nacionals.Després de la presa de la ciutat per les tropes La ciutat va ser triada oficialment capital de la comunitatfranquistes es va intensificar de nou la repressió, autònoma de Castella la Manxa, després duna votació aespecialment amb les execucions en hospitals de les Corts, el 7 de desembre de 1983.
  21. 21. El Grecoper Finja Nack i Miquel LópezEl seu veritable nom és DomenikosTheotokopoulos. Va néixer a Càndia (Creta,Grècia) el 1541 i va morir a Toledo el 7 dabril de1614. Va ser un pintor, escultor i arquitecte delRenaixement que va treballar principalment aEspanya tot i sent d’origen grec.En la seva illa natal va estudiar arquitectura,orfebreria, escultura i pintura i va llegir els gransclàssics de la història. El seu estil era bizantí queera el que predominava a Creta durant aquelltemps.Al 1566 es va traslladar cap a Venècia, treballà enel taller de Ticià i va conèixer pintors tanimportants com Tintoretto, Veronès i Bassano. Vaser influenciat pels manieristes i per Ticià, fentreferència al color. I pel que fa les figures i lautilització de l’espai es nota la influència deTintoretto. És a dir, va ser deixeble de dos gransmestres. “La curació del cec”, obra més importantd’aquesta època.Després es va dirigir cap a Roma, al 1570. Allà vaser influït per Miquel Àngel en l’escultura i varebre el seu nom de “El Greco”. En aquesta èpocaes va centrar molt en l’estudi de l’arquitecturaromana. “Purificació del Temple” i el “Retrat deGiulio Clovio”, són les obres que més destaquend’aquesta època.Al 1577 es va traslladar a Toledo. Ja en arribar, livan encarregar molts treballs, com ara, diversosaltars i la cèlebre Assumpció de la Verge per a El Greco Que va néixer a Cretalesglésia de “Santo Domingo el Antiguo”. A partird’aquí comença a utilitzar colors menysconvencionals, agrupaments més heterodoxos de les imitacions. Va ser una veu respectada i un homepersonatges i proporcions anatòmiques úniques. Va celebrat.intentar obtenir el suport del rei Felip II, però no El seu fill, Jorge Manuel Theotocópuli, era seguidor seu, iho aconsegueix. tenia com a deixeble Luís Tristán, que va assolirTambé va treballar per a la Catedral. “Lespoli”, perfectament bé l’estil del seu mestre.pintat per a la sagristia, mostra un esplèndid Crist Les obres finals que a partir de 1590, “El baptisme devestit de vermell, assetjat pels botxins. Va tenir Crist” (1596-1600) i “Ladoració dels pastors” (1612-14),diversos judicis per culpa dels seus contractadors mostren les figures dels personatges sagrat. La formacióque es negaven a pagar-li dient que els treballs eren humanística del Greco sevidencia en les obres de l’últimmolt cars. període, que inclouen personatges de la mitologiaAl 1586 es va convertir en el mestre més important grecollatina. En els seus darrers anys, utilitza temesde la península. Com a home ric que posseïa una repetits, i es veu el coneixement profund que tenia de lagran casa a Toledo es feia amb intel·lectuals delit i cultura del seu temps.nobles poderosos de la cort. Va ser amic del poeta Després de morir, els segles següents va ser gairebé oblidatLuis de Góngora. La seva vida, plena dorgull i i considerat un artista de segona, fins que al segles XIX,independència, sempre va tendir a finançar-se el una modernistes catalans el van redescobrirà París. Es vaseu particular i estrany estil i a evitar curosament convertir en un dels referents del nacionalisme espanyol.
  22. 22. El Entierro del Señor deOrgaz de El Grecoper Miquel López i Finja NackEL GRECO (Candía, Creta, 1541 - Toledo, 7 abril1614)Primer Goya i, després daquest, Picasso i altresa u t o r s, ve u r i e n e n e l G re c o e l p r i m e rimpressionista, al primer a ser capaç de donar ambdos pinzellades forma a un rostre. Per a ell pintarno era dibuixar i pintar: era el volum, la forma.Efectes tan sorprenents com el clar reflex de la carade Sant Esteve a la armadura del Senyor dOrgaz,no són sinó esborralls com més de prop sobserven.Doménikos estudià pintura a Creta, la seva illanatal, convertint-se en un pintor exemplar, perògairebé cap de les seves pintures de joventut hasobreviscut. Estaven, probablement, pintades enlestil bizantí en voga en la Creta daquells temps.Algunes reminiscències daquest estil són evidentsen els seus treballs posteriors.Va treballar a Venècia, al taller de Tiziano, i aRoma, estudiant les obres de Miquel Àngel.Finalment sestableix a Toledo en 1577. La sevavida, plena dorgull i independència, sempre vatendir a la consolidació del seu particular i estranyestil, evitant curosament les imitacions. Uncontemporani el va definir com un "home dhàbitsi idees excèntrics, tremenda determinació,extraordinària reticència i extrema devoció ".El quadreEl 15 de març del 1586 signava un acord entreDon Alonso i El Greco en què es fixava de formamolt necessària la iconografia de la zona inferior dela tela. El pagament es faria després duna taxació,havent acabar la pintura per Nadal daquest mateixany. El treball es va allargar per més temps, lliuranta primavera de 1588. Va ser taxada per Luis deVelasco i Hernando de Nunciva en 1.200 ducats,quantitat que va semblar excessiva al rector, encomparació amb els 318 del "Expolio" de laCatedral o els 800 del "Sant Maurici "de lEscorial.En no arribar a un acord va haver dintervenir elConsell Arquebisbal, que determinar que es El Entierro del señorpagaran els 1.200 ducats de la primera taxació. Tot de Orgazi que El Greco va seguir les indicacions donades A Toledoper D. Alonso, es servirà del seu vast coneixementde la tradició iconogràfica oriental per a transmetre estudi científic, el quadre va merèixer una notablela seva pròpia visió sobre els grans temes que restauració per part del I.C.R.O.A.. A més unit a aquestintegren el quadre. Lart al servei dun geni, un geni procés, va ser desmuntat del seu emplaçament original ial servei de la fe. El 1975, després dun conscienciós disposa l que ara es pot contemplar.
  23. 23. Esglèsia de Santo Toméper Mireia Cano, Eric Rosell i Judit MaletL’església de Sant Tomé està situada a la ciutat deToledo i té una gran importància ja que hi podemtrobar El entierro del conde de Orgaz, una de les obresmés representatives del Greco, i per la TorreMudèjar del segle XVI. Aquesta església és delsegle XII, però va ser reconstruïda totalment alsegle IV per un encàrrec del Senyor Orgaz, elmajor notari de Castella, la fàbrica del qual nomése s c o n s e r v a l a t o r r e m u d è j a r. É s u n acòpia reduïda de la de Sant Román, i el seu modeles  repeteix  amb  escasses  variacions  en  les  DeSanto  Leocadia, Sant  Miquel Alt,  bella  obradel  segle  XV, i   en  Sant  Pere  Màrtir,  totes elles  aToledo.La seva torre és un dels millors exemples de l’artmudèjar toledà, la qual està construïda amb maonsi maçoneria encintada. La part alta està dividida entres trams amb arcs de ferradura els quals estan Esglèsia de Santinscrits en altres lobulats, un conjunt d’arcs Tomélobulats separats per columnes de fang vidriat i en Vista del campanar d’estíl mudèjar.la part superior finestrals de campanes. Destacatambé la seva ceràmica vidriada,les incrustacions duna fornícula visigòtica i una retaule plateresc del segle XVI i dos barrocs, unacreu puntada. Linterior de lesglésia és de pila baptismal de marbre del segle XVI,tres naus, amb absis poligonal de tres paraments, i una bellíssima imatge de la Mare de Déu en marbre delhidestaca la capella plateresca (amb entrada per la  segle XII, tres interessants llenços de Luis Tristán i duesporta de ponent) que alberga el quadre de escultures de lescola de Alonso Cano.el Enterrament del Comte dOrgaz, del Greco, unoli sobre tela de 4,80 per3,60 m.Podem contemplar a més altres obres com un Part posterior de l’església Vista des d’un carrer de Toledo
  24. 24. Guia de compres i oci aToledoper Anna MorenoEl bon fer d’obradors i confiters:El massapà dorigen àrab i deliciós paladar, té lafama guanyada des de ledat mitjana. Continuasent, en les seves originals preparacions, un delspostres més admirats, a més de mostrar-se com undels seus més reconeguts ambaixadors a nivellinternacional en matèria gastronòmica.El Damasquinatge Massapà de Toledo a una pastisseriaUna herència oriental de renom universal, el“damasquinado”, tècnica nascuda a Orient, fa demetalls preciosos i de les seves riques i acoloridespossibilitats ornamentals, autèntiques obres mestresen lartesania. Lalta valoració de què gaudeix,descansa en el manteniment de modes i formesancestrals, que no descuren la seva acomodació alsgustos i necessitats més actuals i exigents. Quan lacer es fa art: “la espadería toledana”Sempre atenta i vigilant a la qualitat de les sevesobres, és a Toledo on trobem les millors peces deespaseria i la seva principal producció, que arriba allocs tan llunyans com Japó. Altres Compres Damasquinatge d’artesaniaEn lentorn de la cèntrica plaça de Zocodover, corhistòric de la ciutat, es localitzen nombrososestabliments especialitzats en les més diversesofertes, des del comerç tradicional fins a les mésprestigioses firmes internacionals de confecció enrègim de franquícia.Els barris de Santa Teresa i Avinguda dEuropa,fora del vell nucli urbà, es mostren dos noves iactives zones comercials amb múltiples propostesde compra adaptades a tot tipus dedats i interessos.Una de les veus més fermes del panorama espanyoldel disseny en moda té el seu aparador, FélixRamiro.Dos grans centres comercials, situats a lextraradide la ciutat, completen amb la seva amplíssima Plaça de Zocodoveroferta comercial, de restauració i oci, loferta Al cor del centre històricturístic-lúdica de Toledo.
  25. 25. El Monestir de San Juande los reyesper Andrea Arribas i Gemma PollSant Joan dels Reis de Toledo és un temple ordenatper construït pels Reis Catòlics per commemorar lavictòria en la Batalla de Toro (1476) entre les tropescastellà-aragoneses enfront del rei de PortugalAlfonso V i Juana la Beltraneja, la qual cosadonava via lliure al seu regnat.Sant Joan dels Reis es converteix així en un edificide gran valor simbòlic per a Isabel i Fernando queho trien inicialment com a panteó nacional.Posteriorment va ser cedit als franciscans. Laconstrucció del temple va ser encarregada alarquitecte Juan Guas i a lescultor flamenc EgasCueman, que va tenir intervenció decisiva en ladecoració.Descripció artística del monestir de Sant Joandels Reis El monestir de Sant Joan del ReisLàmplia església té una nau única i capelles entre Una visió nocturnaels contraforts i cor elevat als peus. Les voltespresenten múltiples nervis. Tant en els mursinteriors com a exteriors mostra nombrosos motiusreials entre els quals destaquen escut dels ReisCatòlics, així com làguila de Sant Joan i una franjaepigràfica amb un text commemoratiu. Aquesttemple es va finalitzar en 1495.El Monestir de San Juan de los reyes sha fetcèlebre per lexposició en els seus murs externs decadenes que simbolitzen lalliberament de captiuscristians en algunes ciutats andaluses durant laGuerra de Granada.Si lesglésia del Monasterio de San Juan de losReyes és important, el seu claustre ha deconsiderar-se com a excel·lent. Té dos pisos.Linferior presenta arcs apuntats amb traceríad’estil gòtic. El superior porta arcs. La coberta delclaustre és de fusta amb pedra molt decorada ambmotius geomètric, al estil àrab.La llaura dels conjunts escultòrics que esquitxen lesgaleries del claustre baix són molt diverses.Juntament amb grans estàtues adossades als murs i El claustre A la part superiorpilars de les galeries, es desenvolupa tot un s’observa un estilprograma de filigrana en decoració vegetal i Mudèjar.d’animals. Cal detenir-se a contemplar-la per fer-se una idea de la minuciositat amb la qual vantreballar el conjunt descultors.
  26. 26. Museu sefardita de Toledoper Adrià AlbesaEl museu sefardita de Toledo és una mostra de lacultura jueva a la península Ibèrica.Aquestes mostres expressen la cultura hebraico-castellana.Al museu podem distingir 5 sales:Sala 1: Marc històric i geogràfic del poble jueu des de l’Antic Orient fins a la cultura Hel·lènica. També s’explica la religió i les tradicions jueves.Sala 2: Representa l’arribada del poble jueu a la península Ibèrica dintre de la època romana. Pati Nord: Exposició de les restes funeràries jueves més ben conservades de la península.Sala 3: Representa la cultura i la vida quotidiana jueva entre els s.XIII-XV, fins a l’expulsió dels jueus a l’any 1492.Sala 4: Hi trobem l’antiga sagristia. RestesSala 5: Representa el cicle festiu i vital del poble arqueològiques al jueu amb objectes de la península, Europa Museu Sefardita Interior i el Nord d’Àfrica. La Sinagoga Interior
  27. 27. Les portes 1de Toledoper Martín DansHi ha diferents portes a la ciutat de Toledo, entreles quals destaquen les següents:PORTA NOVA DE FRONTISSA Sobre una antigaporta àrab va ser edificada lactual en 1550 perlarquitecte Covarrubias. Està formada per doscossos inde pendents amb dos alts mur s 2emmerletats que els uneixen, formant un pati entreells. Dos reis darmes custodien el gran escutimperial. El frontispici triangular ho remata unàngel amb espasa nua. Quan entrem per aquestaporta, sobre larc, veurem lestàtua del primerarquebisbe, Sant Eugeni, i sobre el nínxol esllegeixen uns veure-us de Wamba invocant als sants 3patrons. En aquesta petita plaça del conjunt de laporta veurem una altra amb escut imperial.PORTA DEL SOL Antiga porta militar del segonrecinte emmurallat de Toledo. Construcció destilmodern que en la seva façana mostra la imposició 4de la casulla a Sant Ildefons. El relleu del petit arccentral del primer cos rememora la justícia del ReiFerran ordenant decapitar Fernando González,agutzil major de Toledo, per haver segrestat dosnens per assolir els favors dunes dames. Porta de nova frontissaPORTA DE “VALMARDÓN” Porta daccés a 5 Imatge 1lantiga medina musulmana i on encara es conserva Porta del sol imatge 2la Mesquita del Crist de la Llum. La porta data Porta de Valmardóndels segles IX o X. Al segle XV se la coneixia com imatge 3Porta de la Creu i en la seva estada superior residia Porta d’Alfons VIel Corregidor; més quan aquest canvi de residència imatge 4va ser aprofitada com a presó, fins que la Corona la Porta de Cambrón imatge 5va donar a Pere Lasso de Castella.PORTA DE ALFONSO VI O PORTA VELLA DE PORTA DEL CAMBRÓN La Cambronera es componFRONTISSA Sexplica que Alfons VI, presoner al darbustos espinosos que solen plantar-se a les tanques deMonestir de Sahagun per ordre del seu germà les heretats. La gran quantitat de Cambroneras enSanç II, va fugir disfressat de monjo i va demanar aquesta zona van donar nom a la Porta de Cambrón,asil i hospitalitat a Al-Mamun a la Cort musulmana monument renaixentista de 1576.. Durant el període àrabde Toledo. Adonant els àrabs de la presència va patir reformes. A les fornícules de la façana es podendAlfonso VI, que es va fer el dormit, van voler veure les estàtues dels Reis visigots Sisenando i Sisebut i alprovar si realment ho estava fonent plom fos a prop centre lescut de Toledo. Sexplica que per aquesta portade la seva mà, el Rei va saber suportar tal prova. va sortir Maria de Pacheco, vídua de Juan de Padilla,Des de llavors a Alfons VI se li coneix com el de la disfressada de camperola, per aprofitar el corrent del Tajomà perforada. i endinsar-se en Portugal.
  28. 28. Finalment, lany 1964 es decideixLa Sinagoga de Trànsit que la sinagoga Samuel ha-Levíper Carla Turró sigui la seu del museu sefardita, el qual té com a objectiu conservar elAquesta sinagoga està situada a la ciutat de Toledo, llegat de la cultura hispano-jueva iés un edifici del segle XIV. Va ser aixecat sota el sefardita perquè quedi integradamecenatge de Samuel ha-Levi en temps del rei com a part essencial del patrimoni Lloc webPere I. històric espanyol, tasca que exerceix Sinagoga de Trànsit És una sinagoga construïda en estil mudèjar. fins lactualitat.Podem destacar dins d’aquesta construcció unselements de major interès: una armadura, la sala Anàlisi de l’obradoració ornamentada amb arcs que permeten Les dimensions daquest temple són 23 metres delentrada de llum de l’exterior i frisos policromats longitud, 9,5 ample, 17 m dalçada.en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i La planta de ledifici és rectangular. Lalçat es divideix enepigràfics, a més de motius heràldics de la corona dues plantes, la primera és la zona on se situaria la zonade Castella. del ritu i a la zona superior, on encara saprecia laEn aquest edifici es barregen les diferents cultures ubicació de les bigues que sostenien el lloc on es posavenque hi havia a Espanya en aquest moment, la les dones.jueva, la cristiana i la islàmica que té una majorinfluència tècnica i decorativa. De la mateixa Anàlisi tècnicmanera que forma constructiva, té en comú el Materialsconeixement científic de totes aquests moviments Els materials principals daquesta construcció són el maó,culturals, especialment lislàmic, per la lleugeresa la maçoneria, la fusta i el guix a més a més també trobemdels seus materials i la falta de treball arquitectònic ivoria lexterior Lalternança daquests materials aconsegueix un enriquiment de la sinagoga, que pel que podemHistòria contemplar són materials senzills i dun cost baix.La construcció es va realitzar durant lexistència dela prohibició de construir sinagogues tot i això va Tècniquesser permesa per Pere I com agraïment pel suport i Talla o tècnica de ganivet: requereix un procés defidelitat dels jueus de la ciutat de Toledo al garbellar, pastar la barreja humida i tallat. Lacabat finalmonarca en la seva lluita per la recuperació de la es realitza netejant i polint fins a quedar brillant.ciutat després dhaver passat a estar sota control deEnric de Trastàmara.  El motlle: es va emprar molt per els frisos repetits o per aLa sinagoga del Trànsit es troba dins del call jueu les inscripcions en els sepulcres o les obres realitzades enque estava format per carnisseries, socs, muralles, els púlpits. Primer es dibuixava el tema fent una incisió iportes, cases i fins a un total de deu sinagogues elaborant la talla. Es feia un buidatge i es treballavenmés. diferents nivells fins a aconseguir els temes. Lacabat eraLa conquesta de Toledo pels cristians no va canviar de vegades amb olis que feien lobra impermeable.la situació de la comunitat jueva tot i que en el Modelatge sobre una matriu.segle XIII desapareix la tanca i el barri jueu esbarreja amb la ciutat. Anàlisi formalDesprés de lexpulsió dels jueus el 1492, el call és Pel que respecta a lart mudèjar, és tracta d’un estil artísticocupada per la noblesa i làrea de la sinagoga és que es desenvolupa en els regnes cristians recentmentconcedit pels Reis Catòlics a lOrdre de Calatrava, reconquerits, de la Península Ibèrica, però que incorporaque situa allà el priorat de Sant Benet i la influències, elements o materials destil hispano-musulmà.converteix en església privada de la ordre, Es tractant-se dun fenomen exclusivament hispànic queconstruint al costat nord un arxiu per a les ordres té lloc entre els segles XII i XVI, com a unió dels correntsmilitars de Calatrava i Alcántara. artístics cristianes (romàniques, gòtiques i renaixentistes) i musulmanes de lèpoca. Una de les característiques queAl segle XVII lesglésia de Sant Benet passa a ser pren de lart islàmic, és la manca duna tècnicaconeguda popularment com del Trànsit. arquitectònica desenvolupada, per exemple, accepta larc però sense emprar-lo com a solució constructiva, sinó
  29. 29. com a mesura decorativa.Mudèjar ToledàDels tipus d’art mudèjar, el toledà un una mesclaentre els models cordovesos i els del període taifa,influenciats per lart almoràvit i el almohade fins alpunt que van a fusionar en un de sol. Endestaquen les yeserías de la sinagoga de Sta MariaLa Blanca i les yeserías de la Sinagoga del Trànsiton es pot dir que sarriba a la plenitud de lestilnaturalista toledà. En aquesta sinagoga sutilitzenel arcs ogivals de ferradura, el que demostraaquesta unió entre els cristians i lislàmic. Digualmanera, que a la part inferior de la sinagoga hi haels murs nus i tota la resta amb una profusadecoració, és una barreja entre la sobrietat jueva ilobsessió per lhorror vacui dels àrabs.Nocions estètiquesLa sinagoga es caracteritza principalment pelcontracti provocat per lausteritat de lexterior deledifici i labundant decoració interior, es tractad’un edifici senzill, que destaca per la seva Interior de l’edificiharmonia entre la horitzontalitat i la verticalitat.Similituds formals i estilístiquesLes sinagogues segueixen el mateix prototipestilístic i formal, com podem observar en lessinagogues de Santa Maria de la Blanca (Toledo) ola sinagoga de Còrdova.Hi va haver certs intercanvis artístics entreGranada i altres llocs, com Sevilla i Toledo. Elcolze de 54 centímetres lhem rastrejat, a part deen algunes edificacions de lAlhambra o enconstruccions de la Granada nazarí, com el Corraldel Carbó.Antecedents i conseqüents de l’obraEl temple de Jesusalem és el primer antecedent dela creació de les sinagogues. El poble dIsrael quanva ser deportat a Babilònia, va tenir la necessitatde crear un llaç amb aquest temple, daquí té el seuorigen aquestes. Aquest temple era el centreespiritual, com a tal, totes les sinagogues sorientenen un eix Est-Oest, amb vista a Israel.Les diferents sinagogues realitzades posteriors a lasinagoga del Trànsit, han estat molt influenciadesper aquesta. Pedrera Burgos en el seu llibre abans Entrada a laesmentat, dóna importància a Santa Maria de la SinagogaBlanca i la del Trànsit com les sinagogues mésimitades posteriorment a nivell nacional i fins i totinternacional.
  30. 30. L’indústria espasera aToledoper Pau Bassedas i Arnau LlabrésToledo és una ciutat espanyola que històricamentdestaca per la seva producció d’armes blanques, Lloc web Les espases deespases. Les espases de Toledo són armes d’únic o Toledodoble fil, amb empunyadura i d’una grandàriaconsiderable (com a mínim mig metre).Aquesta indústria tan desenvolupada a Toledo téels seus orígens en l’època romana, tot i que la sevaèpoca més important fou durant l’ocupació àrab imés tard durant i després de la Reconquesta duta aterme pels regnes cristians. Entre els segles XV iXVII aquest fabricació artesanal no va ser nomésconsiderada de vital importància dins d’Espanya,sinó arreu d’Europa. Va ser important fins a talpunt que en la seva època va ser considerada lamillor indústria espasera d’Europa.Aquesta imatge mostra tots els tipus d’espasesproduïdes durant l’Edat Medieval a Toledo. Espasa ToledanaDe les espases toledanes no solament en destacava Espasa San Fernandol’espasa en sí, sinó que també es considerava degran qualitat la seva baina. Aquesta era fabricada apartir de pells, fusta o metalls (com el ferro o elbronze) El claustre A la part superior s’observa un estil Mudèjar.
  31. 31. Gastronomia de Toledoper Adrià Prado i Guillem ArlándezLa gastronomia típica de Toledo està arrelada a lesseves tradicions caçadores i pastores. Les sevesreceptes són una combinació d’influènciesmorisques i cristianes, que aportem un gran plaeral paladar.Unes quantes de les seves especialitats de carns sónel “cochinillo asado”, el “cordero” i la “calderetamanchega”.Però la seva cuina no només destaca per les carnssinó també per les hortalisses i els peixos.Les dues delícies regionals que han tingut més famainternacionalment són el formatge manxec, que ésun formatge enriquit de llet d’ovella, vaca o lesdues barreges; i el massapà, el qual els artesans,amb un toc d’imaginació, li donen unes formesincreïbles i simpàtiques.Els seus vins tenen una gran qualitat com “LaMancha” i la “Mentrida”. El monestir de Sant Joan del Reis Una visió nocturna Caldereta manchega
  32. 32. Mapa de Toledo 933 710 504 Telèfon de l’escola A A En cas de que et perdis, < llegint aquest codi et localitzara l’alberg Albergue de San Servando Situat al costat del Tajo ScanLife Barcode Aplicacions per blackberry, Reader Google goggles Google Search app Android i iPhone

×