lidia_puigvert_aulablanes

1,641 views
1,552 views

Published on

Presentació amb la que es va acompanyar Lídia Puigvert a la xerrada "Estratègies per a l’èxit educatiu a Europa", que va oferir el passat juny de 2011 a Aula Blanes.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,641
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,210
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

lidia_puigvert_aulablanes

  1. 1. Estratègies per l’èxit educatiu a Europa Lídia Puigvert i Mallart Blanes, juny de 2011
  2. 2. <ul><li>Presentació Includ-ed: objectius, estructura, metodologia </li></ul><ul><li>Projecte 1: Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats </li></ul><ul><ul><ul><li>Resultats </li></ul></ul></ul><ul><li>Projecte 2: Actuacions Europees d’èxit </li></ul><ul><ul><ul><li>Resultats </li></ul></ul></ul>
  3. 3. <ul><li>Projecte Integrat de la prioritat 7 del </li></ul><ul><li>VI Programa Marc de la Comissió Europea </li></ul><ul><li>en 14 països de la Unió Europea. </li></ul>Què és el Projecte Includ-ed? Projecte Integrat? Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea. Programa Marc de la CE INCLUD-ED és l’únic projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a Europa.
  4. 4. Consorci Includ-ed
  5. 5. Objectiu principal Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el context de la societat europea del coneixement, donant elements clau i línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.
  6. 6. Actuacions que generen eficiència i equitat Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
  7. 7. Actuacions que generen eficiència i equitat Recerca de la comunitat científica internacional Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
  8. 8. VYGOTSKY ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM
  9. 9. ZDP: distància entre allò que una persona pot fer individualment i allò que pot fer amb la resta (mediat pel llenguatge)
  10. 10. <ul><li>Vygotsky transformador </li></ul><ul><li>Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció externa de persones adultes </li></ul><ul><li>Transfomar totes les interaccions </li></ul><ul><li>“ Vygotsky” adaptador </li></ul><ul><li>Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció només de professorat i altres professionals </li></ul><ul><li>Exclusió famílies </li></ul>
  11. 11. El aprendizaje que se orienta hacia niveles de desarrollo que ya se han alcanzado es inefectivo desde el punto de vista del desarrollo integral del niño. (…) El aprendizaje activa una serie de procesos internos de desarrollo que son capaces de operar sólo cuando el niño está interactuando con personas de su entorno y en cooperación con sus compañeros. (Vygotski, 1979, p.89)
  12. 12. Actuacions que generen eficiència i equitat Recerca de la comunitat científica internacional Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
  13. 13. CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS. Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/disminueixen l’èxit educatiu Projecte 2 Pràctiques educatives efectives a Europa CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL. Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions educatives Projecte 5 Politiques educatives connectades amb polítiques socials d’altres árees CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX. Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de la societat Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió social Estructura
  14. 14. Metodologia Comunicativa Crítica m e t odologia Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education Coneixement de la comunitat científica internacional Interpretacions dels actors socials (end-users) Com? Implicant end-users i actors clau des del disseny a l’anàlisi i conclusions senior researcher junior researcher end-user
  15. 15. Workaló Conference was held on September 29, 2004 at the headquarters of the European Parliament in Brussels 7 European Parliamentarians 12 representatives of other parliamentarians Members of Parliaments of some States
  16. 16. Josep Andreu Parlamentari del Congrès dels Diputats (Estat Espanyol) Livia Jaroka, membre del Parlament Europeu, gitana
  17. 17. Livia Jaroka
  18. 18. 28 Abril 2005- Resolució sobre la situació del Poble Romaní a la Unió Europea: The Council, the Commission, the member states and the candidate countries are asked to: Consider the recognition of the Romani People as a European minority (European Parliament, P6_TA-PROV(2005)0151)
  19. 19. IMPACTE EN LES POLÍTIQUES Resolució del Parlament EuropeU del 2 d’Abril del 2009 sobre l’educació de les nenes i nens immigrants
  20. 21. 22.  Recomienda a los Estados miembros que eviten la formación de guetos en los centros escolares, así como la creación de clases especiales para los hijos de los inmigrantes, y que promuevan una política educativa integradora que los distribuya de acuerdo con su nivel educativo y sus necesidades individuales;
  21. 22. 14.  Señala la necesidad de integrar en la sociedad a los inmigrantes y grupos sociales como los de etnia romaní ; destaca que la integración debe basarse en los principios de igualdad de oportunidades educativas y garantizar un acceso igualitario a una educación de calidad; rechaza, asimismo, las soluciones temporales o permanentes, que se basan en la segregación y una educación deficiente o que llevan a ellas ;
  22. 23. 12.  Insiste en la importancia de la participación directa de las familias y otros miembros de la comunidad local , ya que la integración social es responsabilidad de toda la sociedad y no solo del sistema escolar, al tiempo que destaca que debe alentarse a los organismos que ofrecen asesoramiento social a los inmigrantes a que cooperen con miras a mejorar la información facilitada sobre educación y formación profesional en el contexto del mercado laboral del país de acogida;
  23. 24. 9.  Considera muy importante que los padres de los niños inmigrantes, y especialmente las madres, participen en programas de aprendizaje de las lenguas oficiales del Estado de acogida, con objeto de evitar la segregación y de ayudar a integrar a sus hijos en la escuela; 24.  Insiste en que la educación de adultos inmigrantes puede fomentar la integración tanto de éstos como de sus hijos, y destaca, por tanto, la necesidad de desarrollar decididamente el aprendizaje permanente para los progenitores inmigrantes;
  24. 25. Al Cluster 1 s’analitzen les actuacions d’èxit escolar d’Europa Aportacions teòriques Aportacions empíriques
  25. 26. Projecte 1. Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats <ul><li>Objectiu General : Analitzar les característiques dels sistemes educatius i les reformes educatives que estan generant exclusió social i les que estan generant inclusió social. </li></ul><ul><li>Metodologia de Treball : Revisió de la Literatura Científica, Anàlisi de Polítiques Educatives, i Anàlisi de fonts estadístiques secundàries. </li></ul>
  26. 27. Revisió dels diferents tipus d’agrupacions a l’aula Anàlisi dels tipus d’agrupacions que influeixen en la inclusió o exclusió social
  27. 28. Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock & Slavin 1992: 14). Flecha, 1990 : book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality ) , chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades ( Diversity of levels in general education as a link to other inequalities ) PISA 2006 : data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability grouping or ability grouping only for some subjects. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
  28. 29. MIXTURE 1 teacher 25 students STREAMING 1 teacher with 20 students 1 teacher with 5 students INCLUSION 2 teacher 25 students
  29. 30. MIXTURE (barreja) : 1 professora amb tots els nens i nenes
  30. 31. MIXTURE Basat en la Igualtat d’oportunitats 1 Professor/a Tots/es a la mateixa aula Grups Heterogenis (Classes amb nivells barrejats)
  31. 32. MIXTURE 1 professor/a 25 nens/es STREAMING 1 professor/a amb 20 nens/es 1 professor/a amb 5 nens/es INCLUSION 2 professors/es 25 nens/es
  32. 33. STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en algunes àrees instrumentals
  33. 34. STREAMING Basat en la Diferència Més d’un professor/a Separats Grups Homogenis (mateixa aula o diferent; grups de reforç i suport segregat)
  34. 35. TIPUS DE STREAMING: <ul><li>Organització de les activitats de l’aula segons els nivells </li></ul><ul><li>2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula ordinària </li></ul><ul><li>3. Currículum individualitzat exclusor </li></ul><ul><li>4. Elecció exclusora </li></ul>
  35. 36. MIXTURE 1 professor/a 25 estudiants STREAMING 1 professor/a amb 20 estudiants 1 professor/a amb 5 estudiants SOCIAL EXCLUSION
  36. 37. MIXTURE 1 professor/a 25 estudiants STREAMING 1 professor/a amb 20 estudiants 1 professor/a amb 5 estudiants INCLUSION 2 professor/a 25 estudiants
  37. 38. INCLUSION : una professora addicional serveix per a incloure a tot l’alumnat
  38. 39. INCLUSION Basat en l’Igualtat de resultats/ Igualtat de diferències Grups heterogenis Mateixos recursos humans per inclusió, i no segregació
  39. 40. <ul><li>Grups heterogenis amb recursos addicionals </li></ul><ul><li>Classes dividides inclusives (desdoblaments) </li></ul><ul><li>Extensió del temps d’aprenentatge </li></ul><ul><li>Currículum individualitzat inclusiu </li></ul><ul><li>Elecció inclusiva </li></ul>TIPUS D’INCLUSIÓ:
  40. 41. Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham, Helsinki, Malta, Dublin... Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
  41. 42. EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion Representatives from Departments of Education
  42. 43. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
  43. 44. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected . Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
  44. 45. <ul><li>Objectiu : Analitzar els components de les pràctiques educatives que disminueixen els índex de fracàs escolar i les que l’augmenten. </li></ul><ul><li>Metodologia de Treball : </li></ul><ul><ul><li>20 estudis de cas: Regne Unit, Finlàndia, Letònia, Hongria, Xipre i Espanya. </li></ul></ul><ul><ul><li>Metodologia Comunicativa Crítica : </li></ul></ul><ul><ul><li>Mètodes qualitatius (observacions, entrevistes, grups de discussió). </li></ul></ul>Projecte 2. Pràctiques educatives Europees efectives
  45. 46. <ul><li>Selecció dels centres educatius : </li></ul><ul><li>Centres que responguin a les següents característiques: Baix nivell socioeconòmic i estudiants de minories culturals. </li></ul><ul><li>Centres educatius que han demostrat tenir una progressió positiva cap a un major èxit escolar (reflectit en els resultats dels estudiants en relació al seu context) </li></ul>
  46. 47. Actuacions que generen eficiència i equitat Actuacions que generen eficiència, però no equitat Actuacions que generen equitat, però no eficiència Actuacions que no generen ni eficiència ni equitat
  47. 48. 85% Augment de la proporció d’alumnat que aconsegueix les competències bàsiques en comprensió lectora com a resultat de l’aplicació d’actuacions d’èxit un una de els escoles de la mostra del projecte Includ-ed 2001 2006
  48. 49. 85% Augment de els competències bàsiques en lectura 2001 2006 17% Augment d’alumnat inmigrant 46% 12%
  49. 50. RESULTATS ACTUACIONS QUE PROMOUEN L’ÉXIT ESCOLAR I LA INCLUSIÓ SOCIAL
  50. 51. <ul><li>Grups heterogenis amb recursos addicionals </li></ul><ul><li>Extensió del temps d’aprenentatge </li></ul><ul><li>Currículum individualitzat inclusiu </li></ul><ul><li>Opcions d’elecció inclusives </li></ul><ul><li>Altes expectatives </li></ul><ul><li>Altres </li></ul>
  51. 52. <ul><li>Grups heterogenis amb recursos addicionals </li></ul>
  52. 53. FINLÀNDIA La segregació es prohibeix als anys 80
  53. 54. 2º Grups interactius
  54. 55. VYGOTSKY ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM PROCÉS INTER-INTRA PSICOLÒGIC (mediat per llenguatge)
  55. 56. ZDP: distància entre allò que una persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els demés (mediat pel llenguatge)
  56. 57. INTERACCIONISME SIMBÒLIC La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols Persona = jo + mi Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi
  57. 58. Model de Harvard: La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
  58. 59. <ul><li>Extensió del temps d’aprenentatge </li></ul><ul><li>Suport extraescolar per a fer els deures </li></ul><ul><li>Escoles obertes més hores </li></ul><ul><li>“ Learning mentors”, persones guies (familiars, voluntaris/es…) </li></ul><ul><li>Classes de reforç (estiu, abans de començar el curs, abans dels exàmens) </li></ul><ul><li>Padrins de lectura entre cicles de primària. </li></ul>
  59. 60. <ul><li>Currículum adaptat consultant als especialistes i les famílies . </li></ul><ul><li>Currículum adaptat avaluant contínuament per a la seva connexió amb el currículum general. </li></ul><ul><li>Currículum individualitzat inclusiu </li></ul>
  60. 61. <ul><li>Elecció inclusiva </li></ul><ul><li>No oferir opcions que són una “via morta” </li></ul><ul><li>Orientació escolar cap a la elecció d’opcions que portin a estudis superiors . </li></ul><ul><li>Altes expectatives </li></ul><ul><ul><li>Creure que tot l’alumnat por arribar a tenir bons resultats acadèmics. </li></ul></ul>
  61. 62. <ul><li>6. Altres </li></ul><ul><li>Compromís, solidaritat i recolzament entre el professorat </li></ul><ul><li>Atmosfera positiva a l’escola </li></ul><ul><li>Seguiment individualitzat de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Aprenentatge instrumental en educació infantil, per a l’èxit a primària </li></ul>
  62. 63. <ul><li>Efectes d’aquestes actuacions en els grups més desafavorits </li></ul><ul><li>Sentiment de pertinença a l’escola. </li></ul><ul><li>Xarxes de solidaritat. </li></ul><ul><li>Augment de l’aprenentatge en els grups desafavorits i no desafavorits. </li></ul>
  63. 64. CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS. Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/disminueixen l’èxit educatiu Projecte 2 Pràctiques educatives efectives a Europa CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL. Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions educatives Projecte 5 Politiques educatives connectades amb polítiques socials d’altres árees CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX. Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de la societat Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió social Estructura
  64. 65. PROJECT 6. SEGONA VOLTA: FORMES DE PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA Includ - ED
  65. 66. <ul><li>Aportacions teòriques: </li></ul><ul><li>Hi ha evidències de què els resultats de l’alumnat depèn del context cultural i econòmic de tots els agents educatius . </li></ul><ul><li>El rendiment de l’alumnat millora quan el nivell educatiu de tots els agents educatius augmenta . </li></ul>
  66. 67. <ul><li>Hi ha una contradicció entre l’estat de la qüestió i les actuacions implementades: mentre que s’ha prestat molta atenció a la formació de professorat, no s’ha prestat suficient atenció als altres agents educatius (famílies, membres de la comunitat, etc.). </li></ul><ul><li>A les escoles on s’implementa tant formació de professorat com formació de familiars, els resultats de l’alumnat milloren. </li></ul>
  67. 68. Què hem d’analitzar? <ul><li>Número de llibres a casa </li></ul><ul><li>Número d’hores de lectura </li></ul><ul><li>Indicators about resources available in the household </li></ul><ul><li>Number of courses family members’ have attended </li></ul><ul><li>Strategies to improve school performance: </li></ul><ul><li>increasing family education to overcome inequalities </li></ul>
  68. 69. <ul><li>Formació de familiars </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió </li></ul><ul><li>Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge </li></ul>
  69. 70. <ul><li>Formació de familiars </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió </li></ul><ul><li>Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge </li></ul>
  70. 71. Exemples 1. Els participants han de decidir què volen aprendre, quan i com. 2. Altes expectatives sobre les habilitats de les famílies i les persones de la comunitat 3. Obert a tothom 4. Bon ambient
  71. 72. Exemples <ul><li>Classes de diferents matèries per a pares i altres adults de la comunitat (informàtica, llengües, alfabetització...) (Albacete: Alfabetització/TIC) </li></ul>
  72. 73. GARCÍA LORCA SAFO DE LESBOS VIRGINIA WOLF CERVANTES JAMES JOYCE Tertúlies Literàries Dialògiques
  73. 74. Exemples
  74. 75. Siguan en La Vanguardia: Lo sorprendente es que estas personas disfrutan de los libros que se supone debiéramos leer los universitarios y no lo hacemos Tertulias literarias dialógicas Siguan
  75. 76. 2. Xerrades sobre diferents temes d'interès de les famílies (Lithuania: grups multiculturals) 3. Classes en la llengua del país d’acollida (UK, Terrassa) Exemples
  76. 77. 4. “After-School clubs” (Malta, espais informals de convivència entre familiars i fills/es, des de fer deures a escriptura) 5. Oferta d’orientació professional per a adults (UK) Exemples
  77. 78. <ul><li>increment del nivell educatiu de les famílies </li></ul><ul><li>increment de la participació en altres àrees de l’escola a més a més dels espais educatius </li></ul><ul><li>transforma les relacions dins de la família </li></ul><ul><li>les activitats de l’escola són més valorades ( relació escola-llar ) </li></ul><ul><li>es promou la cohesió social entre famílies immigrants i autòctones </li></ul><ul><li>escola com a servei de la comunitat </li></ul>Millores
  78. 79. <ul><li>Formació de familiars </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió </li></ul><ul><li>Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge </li></ul>
  79. 80. Exemples a) Assamblees de Familiars (Albacete, Terrassa), Comissió Mixtes
  80. 81. Exemples b) L’escola contrasta les seves iniciatives de pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat (Malta: Writing Programme, els professionals exposen la seva visió i estrategies, la comunitat ho ha d’aprovar)   c) Formes informals de consulta a les famílies (Finlàndia: Filosofia de portes obertes, cada familiar pot consultar, preguntar… responsabilitat compartida)
  81. 82. <ul><li>Millora del comportament de l’alumnat a les aules </li></ul><ul><li>Enriquiment de l’oferta educativa </li></ul><ul><li>Promou la transformació de l’ambient escolar </li></ul>Millores
  82. 83. <ul><li>Formació de familiars </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió </li></ul><ul><li>Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge </li></ul>
  83. 84. <ul><li>Exemples </li></ul><ul><li>El professorat comparteix les iniciatives curriculars amb els pares i els explica per què fan certes activitats i l’enfoc d’ensenyament (Finlàndia: decisió a dos nivells: escola i districte) </li></ul><ul><li>Els pares poden contribuir en activitats extracurriculars, que són oportunitats per a l’aprenentatge (Malta: Decisió conjunta entre professorat I familiars sobre l’oferta) </li></ul>
  84. 85. <ul><li>Exemples </li></ul><ul><li>Els pares poden contribuir en l’organització de l’aula (Albacete  assamblees diàries) </li></ul><ul><li>Implicació de les famílies I la comunitat en l’avaluació escolar annual (Albacete  avaluació dialògica, Malta) </li></ul><ul><li>Elaboració de plans individuals per a l’alumnat de pre-escolar, en col·laboració amb els pares (Finlàndia) </li></ul>
  85. 86. <ul><li>La coordinació de serveis i de l’oferta educativa al barri </li></ul>Millores
  86. 87. <ul><li>Formació de familiars </li></ul><ul><li>Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió </li></ul><ul><li>Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació </li></ul><ul><li>D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge </li></ul>
  87. 88. Exemples <ul><li>Membres de la Comunitat diversos entren dins l’aula (Terrassa, Albacete: Grups Interactius, Finlàndia: Homework Clubs) </li></ul><ul><li>b) Voluntariat dins de l’escola </li></ul><ul><li>c) Utilitzar els recursos humans </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  88. 89. <ul><li>C. P. La Paz (Albacete) </li></ul>
  89. 90. <ul><li>E l comportament de l’alumnat </li></ul><ul><li>Suport amb recursos adicionals a l’alumnat amb més dificultats dintre de grups heterogenis </li></ul><ul><li>Increment de l’atenció que es dóna a tot l’alumnat </li></ul><ul><li>Increment de la motivació i de l’atenció a l’activitat </li></ul><ul><li>Diversitat entre el voluntariat enriqueix les interaccions </li></ul>Millores
  90. 91. Pràctiques efectives per a l’èxit escolar a Europa

×