La historia a traves de la biblia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La historia a traves de la biblia

on

  • 1,518 views

Presentació corresponent a la conferència "La Història a través de la Biblia", a càrrec del professor Felip Masó per a AulaBlanes

Presentació corresponent a la conferència "La Història a través de la Biblia", a càrrec del professor Felip Masó per a AulaBlanes

Statistics

Views

Total Views
1,518
Views on SlideShare
733
Embed Views
785

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

1 Embed 785

http://www.aulablanes.cat 785

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La historia a traves de la biblia La historia a traves de la biblia Presentation Transcript

  • LA HISTÒRIA ATRAVÉS DE LA BÍBLIA
  • Context històric: de la deportació dels jueusper Nabucodonosor II a la seva alliberació per Cir el Gran
  • CIAXARES ASTIAGESNABUCODONOSOR II
  • LA CIUTAT DE BABILÒNIA (975 ha)
  • EL PALAU DE NABUCODONOSOR II
  • L’AVINGUDA DE MARDUK
  • LA PORTA D’ISHTAR
  • LA TORRE DE BABEL
  • CIAXARES ASTIAGES JECONIES(598-87 a.C.) SEDECIES(588-87 a.C.) NABUCODONOSOR II
  • BONEY M - RIVERS OF BABYLON Vora els rius de Babilònia (Psalm 137 (136) By the rivers of Babylon, there we sat down1 Vora els rius de Babilònia ye-eah we wept, when we remembered Zion.ens assèiem i ploràvem By the rivers of Babylon, there we sat downdenyorança de Sió; ye-eah we wept, when we remembered Zion.2 teníem penjades les lires When the wickedals salzes daquella ciutat. Carried us away in captivity3 Els qui ens havien deportat Required from us a songvolien que cantéssim; Now how shall we sing the lords song in a strange landens demanaven cants de festa When the wickedels qui ens havien entristit: Carried us away in captivity«Canteu-nos algun càntic de Sió.» Requiering of us a song4 Com podíem cantar cants del Senyor Now how shall we sing the lords song in a strange landen una terra estrangera? Let the words of our mouth and the meditations of our5 Si mai toblidava, Jerusalem, heartque caigui en loblit la meva dreta. be acceptable in thy sight here tonight6 Que se mencasti la llengua al paladar Let the words of our mouth and the meditation of oursi deixés devocar el teu record, heartssi no posés Jerusalem be acceptable in thy sight here tonightal capdamunt dels cants de festa. By the rivers of Babylon, there we sat down7 Recordat, Senyor, ye-eah we wept, when we remembered Zion.com parlaven els dEdom By the rivers of Babylon, there we sat downel dia que caigué Jerusalem: ye-eah we wept, when we remembered Zion.«Arraseu-la, arraseu-la By the rivers of Babylon (dark tears of Babylon)arran dels fonaments!» there we sat down (You got to sing a song)8 Babilònia, com seràs devastada! ye-eah we wept, (Sing a song of love)Feliç el qui et farà when we remember Zion. (Yeah yeah yeah yeah yeah)el que tu ens vas fer a nosaltres! By the rivers of Babylon (Rough bits of Babylon)9 Feliç el qui et prendrà les criatures there we sat down (You hear the people cry)per esclafar-les a la roca! ye-eah we wept, (They need that ???) when we remember Zion. (Ooh, have the power)
  • CIR EL GRANNABÒNID
  • ORÍGENS I COMPOSICIÓ DE LA BÍBLIA
  • Bíblia Hebrea (TANAK) Bíblia Llatina• Torâ (Llei): • Antic Testament (*) • Nou Testament o Gènesi o Llibres històrics o Llibres històrics: o Èxode Gènesi Evangeli de Mateu o Levític Èxode Evangeli de Marc o Nombres Levític Evangeli de Lluc o Deuteronomi Nombres Evangeli de Joan• Nebî’îm (Profetes): Deuteronomi Fets dels Apòstols o Profetes Anteriors Josué o Llibres sapiencials: Josué Jutges 13 Cartes Paulines Jutges Rut 7 Cartes Catòliques Samuel (I i II) Samuel (I i II) o Llibre profètic: Reis (I i II) Reis (I i II) Apocalipsi Isaïes Cròniques (I i II) Jeremies Esdres Ezequiel Nehemies o Profetes Posteriors Tobies Osees Judit Joel Esther Amósç Macabeus (I i II) Abdies o Llibres sapiencials Jonàs Job Miquees Salms Nahún Proverbis Habacuc Eclesiastès •DEUTEROCANÒNICS: Llibres Sofonies Càntic dels Càntics de la Bíblia Llatina que no apareixen en Ageu Saviesa l’hebrea Zacaries Siràcida (Eclesiàstic) Malaquies o Llibres profètics• Ketûbîm (Escrits) Profetes Majors o Salms • Isaïes •APÒCRIFS: llibres que no formen o Job • Jeremies (amb Baruc i Lamentacions) part de la Bíblia Llatina o Proverbis • Ezequiel o Rut • Daniel o Càntic dels Càntics Profetes Menors o Qohélet (Eclesiastès) • Osees o Lamentacions • Joel o Esther • Amós o Daniel • Abdies o Esdres • Jonàs • Sofonies o Nehemies • Miquees • Ageu o Cròniques (I i II) • Nahún • Zacaries • Habacuc • Malaquies
  • LES FONTS DE LA BÍBLIAFONT 1 (950 a.C.) FONT 2 (850 a.C.) FONT 3 (450 a.C.) FONT 4 (621 a.C.) YAHWISTA (J) ELOHISTA (E) SACERDOTAL (P) DEUTERONOMISTA (D) 750 a.C. FONT 5 (400 a.C.) COMPILADOR-REDACTOR (R)
  • LES DIFERENTS BÍBLIES Bíblia Hebrea Composició original del s. V a.C. però canonitzada pels massoretes entre el IV-VIII d.C.) La dels Setanta (Septuaginta) (és una traducció grega de la Bíblia Hebrea, del s. III-II a.C. feta a Egipte) Vetus Latina (és una traducció llatina de la dels Setanta, del s. III d.C.) La Vulgata(és una fusió dels llibres hebreus de l’Antic Testament traduïts al llatí al s.V per Sant Jeromi i de larevisió dels llibres del Nou Testament de la Vetus Latina) és el text canònic de l’EsglésiaCatòlica Llatina
  • ELS ORÍGENS DE LA CREACIÓ
  • LA COSMOGONIA HELIOPOLITANACuando allá en lo alto el Cielo todavía no tenía nombre,y aquí abajo a la Tierra firme no se la llamaba deninguna manera, ya estaba Apsu (las aguas dulces -de arriba-), el primordial, el progenitor, y también la La terra era caòtica i desolada, les tenebrescreadora Tiamat (las aguas saladas -de abajo-), la cobrien la superfície de l’abis-me i l’esperit degeneradora de todo.Cuando mezclaron juntos sus aguas, todavía no se Déu planava per damunt les aigües.habían juntado los bancos de cañas, ni se veían loscañaverales; cuando ninguno de los dioses habíaaparecido todavía, ni había sido pronunciado ningúnnombre, ni se habían distribuido los destinos,entonces los dioses fueron creados en medio de ellosdos (Apsu-Tiamat) …
  • LA COSMOGONIA MEMFITA Ptah o tA Tnn (la terra emergida) siA Hw(el coneixement, la percepció) (la paraula imperativa)
  • LA IMPORTÀNCIA DEL NOM
  • ELS NOMS DE DÉU A LA BÍBLIA HEBREA Yahweh – Jehova – Adonai (més de 6000 cops) Paleohrebreu: s. X a.C. – 135 d.C.) ‫אֲ דֹנָי‬ Arameu antic: s. X a.C. – s. IV d.C.) Hebreu: s. III d.C. – actualitat Adonai Vocalitzat (Jo sóc el qui sóc). NOM PROPI DE DÉU Senyor El – Elohim (2570 cops) ‫אֱ ל‬ Déu o Déu d’Israel ִ ‫אֱ להים‬
  • 1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra.2 La terra era caòtica i desolada, les te-nebres cobrien la superfície de l’abis-me i l’esperit de Déu planava per da-munt les aigües.3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.6 Déu digué: “Que hi hagi un firma-ment entre les aigües que mantingui separa-des les unes de les altres.” I fou així.7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa-regui la massa sòlida.” I fou així.10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.12 La terra va produir la vegetació: her-bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu-meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.20 Déu digué: “Que les aigües pro-dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se-gons cada espècie.I Déu veié que això era bo.22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals sal-vatges, segons cada espècies.” I fou així.25 Déu, doncs, va fer els animals ferés-tecs, segons cada espècie, i els domès-tics, segons la seva mena, i tots els ani-mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que aixòera bo.26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatgesi sobre tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra.”27 I Déu va crear l’home a la seva imat-ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que esmouen damunt la terra.”29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena darbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixid’aliment.” I fou així.31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.1 Així es van fer el cel i la terra amb tot el que contenen,2 i al setè dia Déu va acabar la tasca que havia emprès i va reposar, aquell dia setè, de tota l’obra que havia creat.3 I Déu va beneir el dia setè i el santificà, perquè fou en ell que Déu va reposar de tota l’obra creadora que havia efectuat.4 Així foren els orígens del cel i la terra quan van ser creats, el dia que el Déu Etern va crear la terra i el cel,
  • DINGIR An-u
  • me.lámme: poder, ésser, veritat lám: llum, incandescència
  • EL DILUVI UNIVERSAL IL’EPOPEIA DE GILGAMESH
  • ELS DILUVIS UNIVERSALS ARREU DEL MÓN • 9 al Pròxim Orient • 11 a Europa • 17 a Àfrica • 55 a Àsia • 17 a Austràlia • 24 a Amèrica Central • 33 a Amèrica del Sud
  • MITES MESOPOTÀMICS ON ES MENCIONA EL DILUVI DATA PROCEDÈNCIA IDIOMA PROTAGONISTAATRAHASIS (XIX-XVIII) TAULETES DE ACADI ATRAHASIS XVII a.C. NIPPUR (1895-1914) VERSIÓ XVII-XVI 3 FRAGMENTS: SUMERI ZIUSUDRA SUMÈRIA a.C. NIPPUR, UR I ?LLISTA REIAL XIX a.C. UNA TAULETA SUMERI -------------- SUMÈRIA D’ISIN 2ª ½ XII ACADI ATRAM-HASIUM VERSIÓ a.C. FRAGMENT DEUGARÍTICA TAULETA D’UGARITEPOPEIA DE VII a.C. TAULETA IX DE ACADI UTNAPISHTIMGILGAMESH L’EPOPEIA DE GILGAMESH (1852-1872)BABYLONICA III a.C. BABILÒNIA GREC XISOUTHROSDE BEROSSUS
  • EPOPEIADEGILGAMESH
  • Larak ?
  • KISH UR SHURUPPAK
  • PRESÈNCIES D’INUNDACIONS
  • ELS PRIMERS TEMPLES
  • LA TORRE DE BABEL: VERITAT O MITE?
  • LA BABILÒNIA DE NABUCODONOSOR II
  • EL PANTEÓ BABILÒNIC SHAMASHMARDUK PAZUZU USMU
  • La torre de Babel (Gènesi: 11,1-9)11, 1. En tota la terra es parlava una sola llengua ies feien servir les mateixes paraules. 2. Els homesvan emigrar des de lorient, trobaren una plana alpaís de Xinar i la van poblar. 3. Llavors parlarenentre ells de fer maons i courels al forn. Aixícomençaren a fer servir maons en lloc de pedra, iasfalt en lloc de morter. 4. Després van dir:--Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre quearribi fins al cel; així ens farem un nom i no ensdispersarem per tota la terra.5. El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torreque construïen els homes, 6. i es digué: «Totsformen un sol poble i parlen una sola llengua. Siaquesta és la primera obra que emprenen, desdara cap dels seus projectes no estarà fora del seuabast. 7. Baixem a posar confusió en el seullenguatge perquè no sentenguin entre ells.»8. Així el Senyor els va dispersar des daquellaregió per tota la terra, i van abandonar laconstrucció de la ciutat. 9.Per això aquella ciutatporta el nom de Babel, perquè allà el Senyor vaposar la confusió en el llenguatge de tota la terra, ides dallà el Senyor va dispersar els homes arreude la terra.
  • Robert Koldewey Walter Andre
  • LA HISTÒRIA DE JOSEP I LATRADICIÓ LITERÀRIA EGÍPCIA
  • Josep a casa de Putifar 39 1 Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdiareial. 2 El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. 3 Lamo sadonà que el Senyor era ambJosep i que feia prosperar tot el que emprenia.4 Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià ladministració decasa seva i de tots els seus béns. 5 Des daquell moment, el Senyor va beneir la casa de legipci per amor de Josep. La benedicció del Senyorsestenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. 6 Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de resmés, llevat de laliment que prenia. Josep i la dona de Putifar Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. 7 Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquestaproposta: --Vine al llit amb mi. 8 Però ell shi va negar i digué a la dona del seu amo: --El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i mha confiat ladministració dels seus béns. 9 En aquesta casa, ningú no témés autoritat que jo. No mha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu? 10 I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella. 11 Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. 12 La dona el va agafar pel mantell tot dient-li: --Vine al llit amb mi! Josep li deixà el mantell a les mans, sescapà i va sortir de la casa. 13 Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i quehavia fugit, 14 va cridar els servents i els digué: --Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo mhe posat a cridar fort. 15 I tan bon punt hasentit que jo cridava, sha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. 16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. 17 Llavors li va contar la mateixa història: --Lesclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riures de mi. 18 Però quan jo mhe posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seumantell al meu costat. 19 Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que mha fet el teu esclau», es posà furiós. 20 Va fer agafar Josep i el tancà a lapresó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep a la presó Josep, doncs, sestava a la presó, 21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés lestimació del capde la presó. 22 Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. 23 El capde la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.
  • PAPIR D’ORBINEY, s. XII, d. XIX
  • EL CONTE DELS DOS GERMANS
  • Josep interpreta els somnis del faraó 14 Llavors el faraó va manar que anessin a buscar Josep, i el van treure corrents de la presó. Josep es va afaitar, es canviàde roba i es presentà al faraó. 15 Aquest li digué: --He tingut un somni, i ningú no el sap interpretar. Però he sentit a dir que tu, quan texpliquen un somni, ets capaçdinterpretar-lo. 16 Josep respongué al faraó: --No sóc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient. 17 El faraó va explicar a Josep: --Somiava que em trobava a la vora del Nil. 18 Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anavenpasturant entre els joncs. 19 Darrere delles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc dEgipte nonhe vistes mai de tan lletges. 20 Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortitdel riu. 21 Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans. Enaquest moment mhe despertat. 22 »Després he tingut un altre somni: veia sortir set espigues duna mateixa tija, grosses i plenes. 23 Darrere delles ennaixien unes altres set, buides, esquifides i cremades pel vent del desert. 24 Les espigues esquifides van engolir les setespigues grosses. »He contat aquests somnis als endevins, i cap dells no mels ha sabut interpretar. 25 Josep va dir al faraó: --Tots dos somnis tenen un sol sentit: Déu anuncia al faraó el que està a punt de fer. 26 Les set vaques i les set espiguesboniques representen set anys. Es tracta, doncs, dun únic somni amb un sol sentit. 27 Tant les set vaques miserables illetges que sortien darrere les altres, com les set espigues escarransides i cremades pel vent del desert, representen setanys de fam. 28 Això és el que jo havia de dir al faraó: Déu mostra al faraó el que està a punt de fer. 29 Els set anys vinentsseran duna gran abundància en tot Egipte. 30 Després seguiran set anys de fam que esborraran a Egipte el record delabundància dels set anys precedents, perquè la fam consumirà tot el país. 31 Serà tan aclaparadora, aquesta fam, queningú no sabrà què és labundància. 32 El fet que el somni del faraó shagi repetit dues vegades vol dir que Déu ja ho tédecidit i no trigarà
  • L’ESTELA DE LA FAM
  • “…año 18 de Horus Netirejet, de las dos señoras Netirejet, del Horus de oro Zoser.El dolor me tenía sujeto en mi trono y la gente a mi alrededor estaba triste.Mi corazón me oprimía porque durante mi reinado hacía siete años que el Nilo no crecía a sudebido tiempo.El cultivo de cereales era escaso, las semillas se secaban en la tierra y no había suficientecomida.Los niños lloraban, los jóvenes desfallecían y los viejos se acurrucaban en el suelo con laspiernas cruzadas.Entonces, para apartar la preocupación hice llamar al sumo sacerdote Imhotep.Donde nace el Nilo? – le pregunté.Que divinidad vive allí, para que yo la estreche a mí.Imhotep respondió: Hay una ciudad en medio del agua, rodeada por el Nilo, que se llamaElefantina y cuyo dios es Khunum.Con satisfacción el rey tuvo noticia de las riquezas de las que era dueño Khunum.Ordenó un gran sacrificio para Khunum y las diosas que formaban tríada con él, Satis y Anukis.A continuación se le apareció Khunum en sueños y le habló: Soy Khunum, tu creador.Mis brazos te rodean para proteger tu cuerpo, soy el señor de la creación que se ha creado a símismo, el gran océano, que estaba aquí desde el principio de los tiempos, el Nilo que fluyesegún mi propia voluntad.Yo haré crecer el Nilo para ti, el hambre acabará, los corazones de los egipcios rebosarán másque antes de alegría.El rey continúa : Luego me desperté.Tan pronto como hubiera reunido mis pensamientos y me recuperé del estupor, promulgué undecreto a favor de mi padre Khunum
  • L’ÈXODE...VA EXISTIR DE VERITAT ?
  • 1.- Els orígens de Moisès 2.- Els 10 Manaments2.- El vadell d’or
  • 1.- Els orígens de Moisès 1 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. 2 La dona va tenir un fill. Veient quelinfant era bonic, el va amagar durant tres mesos.3 Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella depapir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi linfant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. 4 La germana del nenvigilava de lluny estant per veure què li passaria. 5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié lacistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. 6 La va obrir i veié un nen que plorava. Sen vacompadir i digué: --És un infant hebreu. 7 Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: --Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè tel criï? 8 Ella li respongué: --Vés-hi. Ella anà a cridar la mare de linfant. 9 La filla del faraó li va dir: --Pren aquest infant i cria-mel. Jo tho pagaré. La dona sel va endur i el va criar. 10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que ladoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquèva dir: «Lhe tret de laigua.» 11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i sadonà dels treballs forçats que elsimposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que nohi havia ningú, va matar legipci i lenterrà a la sorra. 13 Lendemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: --Per què pegues a un company? 14 Ell li replicà: --¿Qui tha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar legipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava dematar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.
  • SARGON LLEGENDA NAIXEMENT D’ÀCAD DE SARGON (INICIS II m)(s. XXIII a.C.)
  • 1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la 2.- El vadell d’ormuntanya, es va aplegar al voltant dAaron i li digué:--Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquèdaquest Moisès que ens ha tret del país dEgipte nosabem què se nha fet.2 Aaron els respongué:--Traieu les arracades dor de les orelles de lesvostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles iporteu-me-les.3 Aleshores tot el poble es va treure les arracadesdor de les orelles i les van portar a Aaron. 4 Ell varecollir lor que li presentaven i en va fer un vedellde fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren:--Aquests són els teus déus, Israel, que than tret delpaís dEgipte!5 Aaron, veient això, va aixecar un altar davantlestàtua i proclamà:--Demà serà dia de festa en honor del Senyor!6 Lendemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí,oferí holocaustos i va immolar víctimes com asacrificis de comunió. Després es van asseure amenjar i beure, i acabat saixecaren per divertir-se.7 El Senyor digué a Moisès:--Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu haviestret del país dEgipte, sha pervertit. 8 De seguidashan desviat del camí que jo els indicava. Shanfabricat un vedell de fosa i es prosternen al seudavant, li ofereixen sacrificis i diuen: "Aquests sónels teus déus, Israel, que than tret del paísdEgipte!"
  • El BAAL
  • El BAAL toro Tr ‘gl glBèstia adulta Vedell
  • vayyiqqach miyyâdhâm vayyâtsar othobachereth vayya`asêhu `êghel massêkhâhvayyomru êlleh eloheykha yisrâêl asherhe`elukhamêerets mitsrâyim
  • EL BAAL toro Tr ‘gl glBèstia adulta Vedell
  • 3.- Els 10 Manaments
  • UTU, Shamash
  • PARAL·LELISMES GENERALS Codi Hammurabi Lleis bíbliques Orígen de les lleis Diví (Shamash) Diví (Déu)Receptor de les lleis Rei – pastor del poble Guia – pastor del poble Forma de recepció Teofania privada Teofania privada Lloc de recepció Muntanya Muntanya (Sinaí) ASPECTE FORMAL Codi Hammurabi Lleis bíbliquesDisposició de les lleis Condicional Apodíctica i condicionalAgrupació de les lleis No n’hi ha No n’hi ha Divisió en parts Pròleg, cos legal i epíleg Pròleg i epíleg al Dt.
  • La llei del Talió al Codi de Hammurabi"Si la prenda (familiar entregado como esclavo por deuda) ha muerto en la casa delembargador apaleada o a causa de malos tratos, el propietario de la prenda loprobará contra su mercader y si la prenda era el hijo de un señor darán muerte a suhijo (el del mercader) y si era un esclavo del citado señor, el mercader pesará untercio de mina de plata; además perderá todo lo que haya prestado" 116"Si un señor ha reventado el ojo de otro señor, se le reventará su ojo" 196"Si un señor ha roto el hueso de otro señor, se le romperá su hueso" 197"Si ha reventado el ojo de un subalterno o ha roto el hueso de un subalterno, pesaráuna mina de plata" 198"Si ha reventado el ojo del esclavo de un particular o ha roto el hueso del esclavode un particular, pesará la mitad de su precio" 199"Si un señor ha golpeado a la hija de otro señor y motiva que aborte, pesará diezsiclos de plata por el aborto causado" 209"Si esta mujer muere, su hija recibirá la muerte" 210
  • La llei del Talió a la Biblia (Èx. 21 i Lv. 24) 18 »Quan en una baralla un home en fereix un altre a cops de puny o a cops de roc,i aquest no mor, però ha de fer llit, 19 si després pot aixecar-se i caminar pel carreramb un bastó, el qui lha ferit serà absolt. Haurà dindemnitzar-lo, perquè no hapogut treballar, i li pagarà les despeses ocasionades pel seu restabliment. 20 »Quan algú bastoneja el seu esclau o la seva esclava fins a matar-los, ha de sercastigat. 21 Però si sobreviuen un dia o dos, lamo no serà castigat, perquè erenpossessió seva. 22 »Quan en una baralla uns homes fereixen una dona embarassada i la fanavortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant el jutge laindemnització que reclami el marit. 23 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vidaper vida, 24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 25 cremada percremada, ferida per ferida, cop per cop. 26 »Quan algú fereix el seu esclau o la seva esclava en un ull i el perden, els donaràla llibertat en compensació per lull; 27 i si els trenca una dent, els donarà lallibertat en compensació per la dent. 17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort. 18 Qui mati lanimal dunaltre, lha de compensar amb un de viu: animal per animal. 19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet: 20 fractura perfractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a laltre. 21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un homemorirà. 22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc elSenyor, el vostre Déu
  • El jurament sagrat al Codi de Hammurabi266: Si, en un corral, se da un toque de dios, o un león mata unas reses, el pastorjurará públicamente su inocencia ante el dios, y las pérdidas del corral será eldueño del corral quien tenga que afrontarlas en lugar suyo.23: Si el bandido no es prendido, el señor que ha sido robado declararáoficialmente delante del dios los pormenores de lo perdido; después, la ciudad y elgobernador en cuyo territorio y jurisdicción se cometió el bandidaje le compensaránpor todo lo perdido. El jurament sagrat la Bíblia (Ex. 22) 6 »Quan algú rep dun altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casaseva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble. 7 Però si no esdescobreix el lladre, lamo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà queno ha robat els béns del seu company. 8 En tots els casos de litigi sobre lapropietat, sigui dun bou, dun ase, duna ovella, dun mantell o de qualsevol objecteperdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davantde Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company. 9 »Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animalperquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se lenduen quan no ho veu, 10 el veíjurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de laltre. Lamo de lanimalacceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir. 11 Però si el veí ha vistcom li robaven lanimal, haurà dindemnitzar lamo. 12 Si lanimal ha estatdestrossat per una bèstia salvatge, el veí presentarà les restes com a prova, però nohaurà dindemnitzar.
  • ELS 10 MANAMENTS (ÈXODE 20, 2-17)«Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que the fet sortir de la terra dEgipte, de la casa de servitud.1. No tindràs altres déus davant meu.2. No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra. No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació daquells qui modien; però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui mestimen i guarden els meus manaments.3. No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.4. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte. Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina, però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster resident als teus dominis. Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que shi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.5. Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.6. No mataràs.7. No cometràs adulteri.8. No robaràs.9. No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme.10. No cobdiciaràs la casa del teu proïsme, ni cobdiciaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme».
  • La confessió negativa al Llibre dels Morts egipci (Cap. 175)"¡Salve, dios grande, Señor de la Verdad y de la Justicia, Amo poderoso: heme aquí llegado ante ti!¡Déjame pues contemplar tu radiante hermosura! Conozco tu Nombre mágico y los de las cuarenta ydos divinidades que te rodean en la vasta Sala de la Verdad-Justicia, el día en que se hace la cuentade los pecados ante Osiris; la sangre de los pecadores, lo sé también, las sirve de alimento. TuNombre es: "El-Señor-del-Orden-del-Universo-cuyos-dos-Ojos-son-las-dos-diosas-hermanas". Heaquí que yo traigo en mi Corazón la Verdad y la Justicia, pues he arrancado de él todo el Mal.No he causado sufrimiento a los hombres. No he empleado la violencia con mis parientes. No hesustituido la Injusticia a la Justicia. No he frecuentado a los malos. No he cometido crímenes. No hehecho trabajar en mi provecho con exceso. No he intrigado por ambición. No he maltratado a misservidores. No he blasfemado de los dioses. No he privado al indigente de su subsistencia. No hecometido actos execrados por los dioses. No he permitido que un servidor fuese maltratado por suamo. No he hecho sufrir a otro. No he provocado el hambre. No he hecho llorar a los hombres, missemejantes. No he matado ni ordenado matar. No he provocado enfermedades entre los hombres. Nohe sustraído las ofrendas de los templos. No he robado los panes de los dioses. No me he apoderadode las ofrendas destinadas a los Espíritus santificados. No he cometido acciones vergonzosas en elrecinto sacrosanto de los templos. No he disminuido la porción de las ofrendas. No he tratado deaumentar mis dominios empleando medios ilícitos, ni de usurpar los campos de otro. No he manipuladolos pesos de la balanza ni su astil. No he quitado la leche de la boca del niño. No me he apoderadodel ganado en los prados. No he cogido con lazo las aves destinadas a los dioses. No he pescadopeces con cadáveres de peces. No he obstruido las aguas cuando debían correr. No he deshecho laspresas puestas al paso de las aguas corrientes. No he apagado la llama de un fuego que debía dearder. No he violado las reglas de las ofrendas de carne. No me he apoderado del ganadoperteneciente a los templos de los dioses. No he impedido a un dios el manifestarse. ¡Soy puro! ¡Soypuro! ¡Soy puro! ........."
  • MATEU JOANMARC LLUC
  • EL NAIXEMENT DE JESÚS 18 El naixement de Jesús, el Messies, fou daquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de lEsperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret lacord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: --Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de lEsperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. 22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom dEmmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». 24 Quan Josep es despertà, va fer el que làngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.
  • LA TEOGAMIA
  • EL BAPTISME DE JESÚS
  • PARAL·LELISMES ÈXODE-BAPTISME ÈXODE BAPTISME• Poble jueu en el desert • Joan predica en el desert• a la banda oriental del Jordà, davant la • a la banda oriental del JordàTerra Promesa• Moisès ungeix a Josué per fer acompllir la • Joan beteja a Jesús per a acomplir lapromesa de Déu paraula de Déu• exhortació al compliment de la Llei de • exhoratació al perdó dels pecats a través deMoisès la penitència (contra el Temple)• creuar el Jordà significa arribar a una nova • creuar el Jordà batejat significa entrar a lavida a Israel seguint la Llei de Moisès nova vida a través del perdó dels pecats
  • FONAMENTS DEL BAPTISME1. BAPTISME PER L’AIGUA COM A SÍMBOL DEPURIFICACIÓ2. PRESÈNCIA DE L’ESPERIT SANT3. RECONEIXEMENT DIVÍ
  • Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui mhe complagut.
  • EL RITUAL DE CORONACIÓ DEL FARAÓ:UN POSSIBLE PRECEDENT DEL BAPTISMEPurificació Coronació Presentació Reconeixement diví
  • ANUNCI DE LA REIALESA DIVINA
  • 3. RECONEIXEMENT DIVÍAmon: “Vet aquí al meu fill, descaseu amb ell (uniu-vos ambell)”Resta de déus: “Confiem amb el teu fill donant-li vida itranquilitat. Si és el teu fill, a qui has engendrat i a qui hasdotat d’allò que li has donat, és a dir, la teva ànima, el teucor, la teva voluntat, els poders màgics de la teva corona”
  • Mateu 3, 17 I una veu digué des del cel: -Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui mhecomplagut.Marc 1, 11 I una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu mhe complagut.Lluc 3, 22 i una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu mhe complagut.Joan 3, 34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. Meri imen Ramesssu Rameses estimat d’Amon
  • SACRIFICI – MORT - RESURRECCIÓ
  • Seth
  • Seth