• Save
Xarxes_Socials_Sandra_Sallas
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Xarxes_Socials_Sandra_Sallas

on

  • 696 views

Presentació d'una Unitat d'Informàtica: Xarxes Locals.

Presentació d'una Unitat d'Informàtica: Xarxes Locals.

Statistics

Views

Total Views
696
Views on SlideShare
684
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 12

http://blocs.xtec.cat 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Xarxes_Socials_Sandra_Sallas Xarxes_Socials_Sandra_Sallas Presentation Transcript

  • UNITAT 2 XARXES LOCALS
  • ESQUEMA XARXES I INTERNET
  • XARXES INFORMÀTIQUES
    • Vols disposar de connexió a Internet a qualsevol ordinador de casa, què pots fer?
    • Xarxa informàtica, està constituïda per un conjunt d’ordinadors i altres dispositius, connectats per mitjans físics o sense fil, amb l’objectiu de compartir uns recursos determinats. Aquests poden ser de maquinari (hardware): impressores, sistemes d’emmagatzematge, etc. o de programari (software): aplicacions, arxius, dades, carpetes.
  • CLASSIFICACIONS XARXES
    • Segons dimensions es poden classificar en:
    • Xarxes àrea local o LAN (local area network), per àrees reduïdes: oficines, llars, instituts, ...
    • Xarxes àrea estesa o WAN (wide area network), engloben àrees geogràfiques més grans.
    • Segons relació entre diferents ordinadors :
    • Xarxes amb servidors, els recursos compartits es troben en un sol ordinador o un nombre reduït, anomenats servidors i aquests gestionen l’ús dels recursos.
    • Xarxes igualitàries, tots els ordinadors poden compartir i utilitzar recursos.
  • MITJANS DE DIFUSIÓ: Tipus de xarxes
    • Les xarxes LAN utilitzen diferents mitjans per transmetre les dades, els aspectes a tenir en compte són la capacitat per transmetre (velocitat), la fiabilitat i la seguretat (limitar l’accés a intrusos). Els més usuals són:
    • Mitjà Físic (xarxes cablejades):
    • Cable de coure de parells trenats . Fàcil d’usar, per això es fa servir en xarxes domèstiques i en empreses. Està format per 4 parells de fils de colors. La informació es transmet mitjançant impulsos elèctrics pels cables. Permet velocitats de transmissió de fins a 1 Gbs. Connector RJ45. permet connectar el cablejat amb els equips.
    • Cable coaxial . Té un nucli de coure envoltat per una capa aïllant i una malla metàl·lica que evita interferències. Es transmet per impulsos elèctrics. No s’utilitza massa en xarxes grans.
    • Cable de fibra òptica . La informació es transmet per mitjà de feixos de llum (petits impulsos de llum produïts per un làser). És el mitjà més ràpid (fins a 10 Tbs), però també el més car.Consta de nucli (filament on circula informacó), revestiment (retenció de llum dins el nucli) i coberta (protegeix filament i dóna consistència al cable).
  • Xarxes cablejades
    • Cable fibra òptica
    • Cable coure parells trenats:
    • Cable coaxial
    • Mitjà sense fil (xarxes sense fil):
    • Les tecnologies més usades són:
    • Wi-Fi- La informació es transmet per mitjà d’ones de ràdio.
    • Bluetooth - La informació es transmet per mitjà d’ones electromagnètiques.
    MITJANS DE DIFUSIÓ: Tipus de xarxes
  • XARXES D’ÀREA LOCAL
    • Elements d’una LAN són:
    • Targetes de xarxa.
    • Dispositius electrònics d’interconnexió.
    • L’encaminador.
    • El cablejat estructurat.
    • Perquè la xarxa d’àrea local sigui realment útil, cal que efectuem una planificació acurada, orientada sobretot a establir els elements següents, és a dir necessitem tots els dispositius de connexió necessaris (elements del maquinari i programari) per muntar una xarxa:
    • Arquitectura de xarxa (estructura).
    • Dispositius de gestió.
    • Mitjans de difusió de dades.
  • ARQUITECTURA (ESTRUCTURA) DE XARXA
    • Fa referència a l’estructura física de la xarxa, un cop interconnectats tots els dispositius. S’utilitzen: bus, anell, estrella i cel·lular.
  • TARGETA DE XARXA
    • També anomenada NIC (Network interface card): permet connectar els ordinadors a una xarxa. En els ordinadors actuals, les targetes de xarxa estan integrades a la placa base, però abans calia afegir-les per poder-se connectar a una xarxa. Hi ha nombroses targetes de xarxa per a la connexió per cable o sense fil.
  • DISPOSITIUS ELECTRÒNICS D’INTERCONNEXIÓ
    • Són dispositius que centralitzen tot el cablejat d’una xarxa. De cada equip surt un cable que es connecta a un d’aquests dispositius. Hi ha d’haver tants punts de connexió o ports com equips vulguem connectar a la nostra xarxa. És a dir permeten centralitzar el cablejat d’una xarxa i unir diverses xarxes en una de sola. Hi ha dos tipus de dispositius: concentrador ( hub ) i commutador ( switch ) . Actualment el concentrador està obsolet.
  • CONCENTRADOR-COMMUTADOR
    • Concentrador (hub) : actua com un simple enllaç i transmet totes les dades per tots els seus ports. Això fa que la informació la rebi la resta dels equips i no només a qui va adreçada.
    • Commutador (switch) : llegeix la informació que li arriba i la dirigeix només a l’equip que l’ha de rebre i no pas a tots els que formen la xarxa.
  • ENCAMINADOR
    • Anomenat router en anglès, és un dispositiu destinat a interconnectar diferents xarxes entre si. És a dir comunica xarxes entre si. Exemple una LAN amb una WAN o amb internet. Connectar la nostra xarxa amb internet.
  • MÒDEM
    • Dispositiu indispensable per connectar-se a internet. Permet enviar i rebre dades a través d’una línia telefònica o de cable i és l’encarregat de convertir els senyals analògics (els que utilitzen el telèfon) en digitals (els que utilitzen els ordinadors) i viceversa.
  • PROTOCOLS DE XARXA
    • Un protocol de xarxa és la norma que defineix el format i les regles de comportament que han de seguir els ordinadors d’una xarxa per comunicar-se (transmetre dades) entre sí.
    • Si cadascún d’ells “parlés” d’una manera diferent o simplement els senyals enviats fossin de diferents característiques, la comunicació seria impossible.
    • És a dir pq un ordinador es pugui connectar a una xarxa cal que tingui un dispositiu que tradueixi les ordres que s’intercanvien entre l’ordinador i el mitjà: cable, fibra o mitjà sense fil, això se’n encarrega l’adaptador de xarxa.
    • El protocol més utilitzat actualment, tant per xarxes locals com per a comunicacions a través d’internet, és el TCP/IP .
  • PROTOCOLS DE COMUNICACIÓ
    • Encara que un ordinador disposi de tarjeta Ethernet no estem segurs que es pugui connectar a una xarxa. Cal que li indiquem el llenguatge a utilitzar per comunicar-se amb la resta de dispositius de la xarxa: altres ordinadors, routers, impressores, etc. el protocol TCP/IP és el més utilitzat per configurar una LAN. També es coneix com el nom de protocol d’Internet .
    • TCP (transmission control protocol). S’encarrega de dividir la informació en trossos (paquets) en l’ordinador origen i després unir aquests trossos en l’ordinador destí.
    • IP (Internet Protocol). Dirigeix aquests paquets a través de la xarxa.
  • Identificació d’equips: adreces IP
    • A l’hora de configurar una xarxa d’ordinadors és conèixer com s’identifica cada equip i quins paràmetres hem d’establir pq. la comunicació sigui perfecte. Qualsevol dispositiu de xarxa ha de tenir configurats (mínim), dos paràmetres:
    • Adreça IP i màscara de subxarxa.
    • Adreça IP: correspon a l’adreça de l’equip dins la xarxa. Es compon de 2 parts: adreça xarxa i adreça host (qualsevol dispositiu connectat a xarxa).
    • Una adreça IP està formada per 4 octets de números binaris. Aquests octets se solen representar en numeració decimal.
    • Exemple IP (numeració decimal): 192.168.1.24
  • PROTOCOL TCP/IP
    • Màscara de subxarxa: es tracta d’un altre conjunt de 4 octets binaris que indiquen quina part de l’adreça IP de l’equip correspon a la xarxa i quina a l’ordinador.
    • En una xarxa l’adreça IP ha de ser diferent de cada ordinador. Els nombres que componen una adreça IP indiquen les divisions dins la xarxa, de manera que l’últim nombre és el que distingeix els ordinadors individuals.
  • LLENGUATGE BINARI
    • El llenguatge binari és el llenguatge amb què els ordinadors emmagatzemen, transmeten i tracten la informació. Per tant tota la informació (imatges, textos, ...) es transformen en senyals que poden valer 0 o 1.
    • En sistema binari, cadascun dels dos possibles estats del senyal es representa amb els símbols 0 i 1 . Aquests són els dos únics valors possibles en aquest sistema. A cada unitat d’informació, és a dir, a cada circuit o part d’un circuit en què el senyal pren un d’aquests dos valors, l’anomenem bit ( binary digit ) o dígit binari .
  • LLENGUATGE BINARI
    • Per tant, la numeració en binari s’ha de construir amb només dos dígits:
  • BINARI A DECIMAL
      • Per transformar una quantitat d’un sistema a un altre utilitzarem els següents procediments:
      • Binari a decimal : a cada xifra se li associa un pes segons la posició que ocupa. Aquest pes sempre serà 2 elevat al nombre d’ordre de la xifra, començant pel zero (0). Al final, se sumen tots aquests pesos i s’obté el número expressat en el sistema decimal.
      • Exemple: transformar el número binari 101101 al sistema decimal.
      • 101101 -> 2 5 + 0 + 2 3 + 2 2 + 2 0 = 32 + 8 + 4 + 1 = 45
  • DECIMAL A BINARI
    • Decimal a binari : es divideix el número entre 2, però quedant-nos només amb la part entera. S’apunta el residu (0 o 1) a la dreta de tot. Es repeteix la mateixa operació i es van escrivint zeros (0) i uns (1), segons pertoqui, a l’esquerra de la xifra anterior. Quan ja no és possible continuar perquè hem arribat a un número menor que 2, apuntem un 1 addicional a l’esquerra de tot i ja tenim el número expressat en el sistema binari.
    • Exemple: transformar el número decimal 19 al sistema binari.
  • Relació dels equips de treball
    • La finalitat d’una xarxa informàtica és compartir recursos entre els diferents equips que hi estan connectats.
    • Hi ha dos models bàsics a l’hora de gestionar els recursos compartits:
    • Xarxa igualitària i xarxa client-servidors.
    • Xarxa igualitària (tots els equips de la xarxa poden compartir recursos sense cap d’ells tingui el control de la xarxa i recursos).
    • Xarxa client-servidors(un ordinador o grup reduït (servidor) s’encarrega del control de la xarxa i recursos).
  • GRUPS DE TREBALL I DOMINI
    • Grups de treball: Un grup de treball és el conjunt d’ordinadors amb els quals tenim una certa relació pel que fa a compartir recursos. Aquests ordinadors s’agrupen formant grups de treball.
    • Un domini és el conjunt d’equips que confien en un servidor determinat, anomenat servidor de domini. Aquest servidor és l’encarregat de l’administració dels usuaris i privilegis que cadascú té dins el seu domini.
  • RECURSOS COMPARTITS
    • És necessari definir qui pot accedir a cada recurs i qui no ho pot fer. Per tant en una xarxa tenim la necessitat d’identificar els usuaris que la utilitzen per poder permetre’ls o negar-los l’accés als diferents recursos compartits.
    • Comptes d’usuari: és tota la informació que defineix un usuari (nom, contrasenya i els permisos per accedir als recursos).
    • Grups d’usuaris: conjunt d’usuaris que tenen els mateixos privilegis o permisos. Grup d’administradors (s’encarreguen de l’administració de l’equip) i Grup de convidats (no tenen cap privilegi).