• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
 

Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS

on

  • 1,757 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,757
Views on SlideShare
1,739
Embed Views
18

Actions

Likes
0
Downloads
21
Comments
0

3 Embeds 18

http://atic2.cat 9
http://www.atic2.cat 7
http://imonclus.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS Presentation Transcript

    • Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors G.P.S. ATICTES Jordi Duch cicle nits a l’àtic Casal d’Amposta www .atic2. cat 11 – 04 . 08
    • Índex
      • 1.-La forma i les dimensions de la Terra
      • 2.-El posicionament global
      • 3.-La cartografia
      • 4.-Els sistemes d’informació geogràfica
    • 1.1.- Forma i les dimensions de la Terra (I)
      • Els grecs intuïen que la Terra era esfèrica. Eratostenes d’Alexandria fou el primer en establir la longitud d’un arc de meridià .
      • No fou fins el segle XVII que Newton va proposar que la Terra completament esfèrica era incompatible amb l’equilibri dels oceans degut a la força de la rotació, ell proposava que la seva forma havia de ser un objecte proper a l’esfera amb el radi equatorial més llarg que el radi polar.
      • Mesures fetes posteriorment van demostrar que aquesta hipòtesi de Newton era correcte.
      • Dues expedicions van mesurar un grau de latitud prop de l’equador (Perú) i un altre prop del Pol Nord (Laponia),els resultats van demostrar que un grau a l’Equador era més curt que un grau al Pol Nord
    • L’elipsoide Diferències entre un grau de latitud a l’equador i al Pol
    • Forma i les dimensions de la Terra (II)
      • Actualment sabem que la Terra és un planeta quasi esfèric sobre el que sobreposen les irregularitats del relleu.
      • el radi polar mesura 6.357 Km.
      • el radi equatorial mesura 6.378 Km.
      • la diferència entre ambdós és de 21 Km.
    • La Terra des d’un satèl·lit
    • 2.1.- El sistema de coordenades geogràfiques
      • la localització de qualsevol punt damunt d’una esfera es pot expressar per la combinació de dos expressions, la latitud i la longitud .
      • S’expressa en graus, minuts i segons
    • La xarxa geogràfica La longitud es defineix com l’arc de paral·lel, mesurat en graus, entre un punt i el meridià principal. La latitud es pot definir com l’arc de meridià, mesurat en graus, entre un punt i l’Equador
    • 2.2.- La xarxa geodèsica
      • Referència sobre la superfície de la Terra
      • Els Datums
      • La triangulació la gran eina matemàtica de la cartografia
    • La xarxa geodèsica l’any 1903
    • 2.3.- El posicionament global per satèl·lit
      • Nou mètode per calcular la forma de la Terra ( geomàtica)
      • Conjunt de referències exteriors al planeta per a obtenir localitzacions exactes.
      • GPS i GLONASS, sistemes de satèl·lits creats amb objectius militars
    • Bases de funcionament del GPS
      • El funcionament intern del sistema està basat en el temps (els satel.lits porten uns rellotges nuclears que poden medir fins a mil.lessimes de segon
      • el temps que triga un senyal en arribar a un receptors (velocitat de la llum)
      • combinació dels senyals de varis satèl·lits (al menys tres)
    • Aplicacions civils del GPS
      • Estacions topogràfiques
      • Seguiment de flotes de transport en general
      • Ajut a la navegació marítima i aèria
      • Localitzacions en operacions de rescat
      • Determinació de rutes per als automòbils
      • Determinació d’itineraris
    • 3.1.-La cartografia
      • la ciència o el conjunt de tècniques que permeten la representació fidel dels elements que conformen la superfície de la Terra.
      • Relleu,rius, ciutats, carreteres, línia de costa, aquests i altres són els que denominem objectes geogràfics, que existeixen físicament
      • N’hi ha d’altres que també es cartografien però que no existeixen físicament, ens referim a les delimitacions, fenòmens diversos, etc.
    • Components de la cartografia
      • La cartografia s’ha enfrontat històricament a dos qüestions bàsiques:
      • 1.- Com representar un planeta quasi esfèric a una superfície plana?
      • 2.- Quines coses representar i com representar-les ?
    • Els globus terraquis
      • els globus terraquis són una reducció del planeta sobre els que s’hi dibuixen, a escala, els elements que s’hi volen representar.
      • La imatge que ofereix el globus posseeix fidelitat de forma, de distància, de superfície i de posició.
    • Les projeccions cartogràfiques
      • Una projecció cartogràfica consisteix en el procés sistemàtic de transformació de totes les coordenades esfèriques (longitud, latitud) del globus en les seves coordenades rectangulars ( x , y ) en el mapa .
      • Aquesta transformació porta implícita una sèrie de deformacions denominades anamorfosis que poden ser lineals , superficials o angulars
      • cada projecció està dissenyada per a un objectiu determinat.
    • Les projeccions cartogràfiques(II)
      • Les deformacions que provoca cada projecció son funció de la superfície sobre la que es projecten, d’aquesta manera trobem diferents representacions de la Terra
    • El sistema de coordenades UTM
      • Fins els anys 50 els mapes expressaven les seves localitzacions en coordenades angulars , graus, minuts i segons .
      • C alia trobar un sistema de representar la Terra que estigués associat a un mètode de mesures global i fàcil de fer , el sistema mètric decimal.
      • Vers els anys 50 el Servei Cartogràfic dels EEUU va proposar el sistema de coordenades UTM
    • El sistema de coordenades UTM(II)
      • Aquest sistema es basa en una sèrie de projeccions cilíndriques en el sentit dels meridians (transversals) i en una numeració que utilitza el metre com a mètode de localització.
      • El sistema mètric assegura una gran precisió en les mesures perquè admet afegir tants decimals com calgui
      • permet mantenir el mateix sistema de numeració per mapes a gran escala.
    • El sistema de coordenades UTM(III) El sistema UTM divideix la Terra en 60 fusos, que són porcions de la terra en el sentit dels meridians i que estan numerats del 1 al 60.
    • 3. 2 .-La cartografia digital
      • El model cartogràfic clàssic utilitza el que s’anomena les primitives geomètriques bàsiques per a la representació dels objectes i fenòmens geogràfics. El punt, la línia i el polígon.
      • Aquestes tres formes simbolitzades convenientment serveixen per a representar qualsevol objecte o fenomen geogràfic
      • Tradicionalment els mapes organitzen la informació que representen per nivells, per capes, les pròpies llegendes dels mapes s’organitzen amb aquest esquema, (hidrografia, xarxa viària, relleu, poblament, usos del sòl, etc
    • Organització de la informació
      • El resultat final d’un mapa, el que veiem, no és altre cosa que una superposició de les diferents capes temàtiques
      • 1 Agrupa la informació per temes, és a dir que d’una capa determinada, a més de la seva forma, també podem emmagatzemar diferents atributs dels seus elements com ara el nom, el tipus, les dimensions, etc
      • 2. Agrupa la informació per geometries, les ciutats com a punts, les ciutats com a polígons, o els rius com a línies i els rius com a polígons.
    • Exemples de simbologies
    • Els productors i difusors de cartografia A Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya http :// www . icc .es/portal/ A Espanya, Instituto Geogràfico Nacional http :// www . ign .es/ ign /es/IGN/home. jsp Al Montsià, Consell Comarcal http://www.montsia.altanet.org/
    • 4.1.- Els sistemes d’informació geogràfica
      • Podem definir un SIG com un sistema informatitzat destinat al maneig (captació, emmagatzematge, consulta, anàlisi i representació) d'informació localitzada geogràficament
      • Els components bàsics d’un SIG són el maquinari, el programari i les dades s obre el territori
      • La característica més distintiva d'un SIG és la seva capacitat d'interrelacionar o integrar diferents
      • conjunts d'informació sobre fenòmens o localitzacions en virtut de la seva localització i relacions en l'espai
    • Els models de representació en els SIG
      • En el sistema ràster , l'espai geogràfic s'adapta a una estructura tessel·lar, formada per cel·les (píxels), normalment de forma quadrada, que constitueixen la unitat elemental d'informació del territori
      • En el sistema vectorial , en canvi, l'èmfasi es posa en objectes geomètrics que pretenen descriure la realitat a través de punts, línies o polígons
      • Els SIG no només contenen dades espacials (representacions) , sinó que també emmagatzemen dades alfanumèriques associades a les cel·les dels ràsters o als punts, línies i polígons dels vectors.
    • La utilització dels SIG
      • les dues preguntes fonamentals que es poden fer a un SIG són «Què hi ha a tal lloc?» i «On és tal cosa?» (consulta per localització , consulta per atributs)
      • un SIG pot respondre a qüestions força més complexes :
      • - consulta de relacions espacials de proximitat
      • - consulta de relacions espacials de veïnatge
      • - consulta de relacions espacials de contenció
      • - consulta per conèixer les característiques espacials dels objectes
      • - consultes més complexes en base a una sèrie de condicions i/o a recomptes
    • Exemples de dades SIG   (a) Ortoimatge: fitxer ràster resultat de georeferenciar una fotografia aèria; resulta útil per a efectuar treballs de fotointerpretació. (b) Model digital d'elevacions: fitxer ràster en què cada cel·la conté una dada altimètrica resulta útil per a conèixer l'altitud en qualsevol punt, així com per obtenir paràmetres derivats com el pendent o l'orientació. (c) Mapa temàtic de tipus categòric: fitxer vectorial en què es delimiten àrees amb diferents atributs (en l'exemple els diferents colors corresponen a diferents tipus de vegetació i usos del sòl).
    • Els SIGs de gestió
      • La possibilitat de combinar informació alfanumèrica amb elements gràfics significa atorgar un valor afegit a aquesta informació
      • Molts organismes públics incorporen les tècniques SIG com a suport a les seves tasques de gestió.
      • Gestió del cadastre, gestió de la via pública, etc.
    • Els SIGs d’usuari
      • Es tracta de paquets d’informació territorial que ja contenen les dades el programari i els protocols d’explotació.
      • L’exemple de més è xit són els navegadors per la xarxa viària que incorporen molts automòbils
    • Conclusió
      • La tecnologia digital de la Informació geogràfica és molt recent (10 anys)
      • El desenvolupament dels SIG esta en plena fase de creixement
      • La versió moderna del globus terraqui el tenim penjat a la Web de Google, és el primer experiment de servir informació geogràfica de forma global i democràtica
      • La tecnologia SIG cada cop més està derivant en especialitzacions concretes que amplien l’univers d’aplicacions pensades per l’usuari inexpert
    • MOLTES GRÀCIES Jordi Duch