Abans e dempús de Trento. Era pintura        murau ena Val d’Aran en temps deth       Renaishement: Unha, Arties e Salardú...
is   t ò r i a   d e r    artaguest moment comencen a vier granes poténcies                    dera reforma catolica entà ...
Albert Sierra i Reguerarenaishentista catalana, que s’a d’enténer erapintura deth xvi ena Val d’Aran. Se mos centramena pr...
is   t ò r i a   d e r   artEth cicle dera Passion d’Unha. (Fòto: Tdart).ath dessús e dejós d’aguest, es rèstes fòrça parc...
Albert Sierra i Reguera                                                                        Sant German ei ua advocacio...
is   t ò r i a   d e r   artsage d’encaishar de manèra non guaire ortodòxa. Ena         hust a un fin dessenh qu’insinue u...
Albert Sierra i Reguera                                                                                     Ena tresau scè...
is   t ò r i a   d e r   art                                                                            estenèc en tèrra e...
Albert Sierra i Regueral’acompanhauen e se sauvèc era valuosa plata tà poder-        damb letra leugèraments diferenta der...
is   t ò r i a   d e r   artsens: apareishen inclinades entàdeishar veir eth sòn contengut. Eradiuersitat deth diboish se ...
Albert Sierra i RegueraDus personatges enes pintures d’Àdet. (Fòto: Albert Sierra).diagonau, era gèrra d’aram, es caps d’a...
is   t ò r i a   d e r    artara era unica investigadora que li a dedicat un estudidetalhat, ena sua tèsi, (BERGES, 1996: ...
Albert Sierra i Reguerapintures anteriores). Fòrça probablements, en 159218es vòutes e murs dera glèisa sigueren acabadi d...
is   t ò r i a   d e r    artEth Judici Finau                                                    corrècte, era espada apun...
Albert Sierra i RegueraEs anges musics enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).2001: 125). Es pecadors son co...
is   t ò r i a   d e r    artsant e un fragment d’un demòni. Bergés, ena sua tèsi,       Ei ua mòstraja l’atribuïe a un pi...
Albert Sierra i RegueraEs naues pintures des naus lateraus                                auie fama d’èster fòrça bèra e v...
is   t ò r i a   d e r   art     Era inclusion d’ua narrativa com aguesta, tan             Es cavalèrs crestians ena presa...
Albert Sierra i Reguera                                                                                          hugen per...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i des...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú

1,300 views
1,173 views

Published on

Publicat dins el llibre Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés», Pèir Còts Casanha (coord.) Vielha, 2010, pàgs. 311-340. [ISBN: 978-84-9779-948-5]

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,300
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú

  1. 1. Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d’Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú Albert Sierra i Reguera1* Direccion Generau deth Patrimòni Culturau Era Val d’Aran consèrve un còrpus extraordinari de Eth contèxte istoric e artistic. erapintures muraus produsides ath torn deth sègle xvi quecomence damb exemples encara tardogotics, qu’incorpòre, pintura deth sègle xvi ena val d’aran1entà mejan sègle, era influéncia dera Renaishença e acabe, Ena Val d’Aran trapam ua casuistica singulara,ja tocant eth sègle xvii, en un anonci de çò que serà eth perque singulara ei era sua situacion geoestrategica,Barròc. Un patrimòni picturau, en quauqui casi de grana plaçada entre dus estats, Espanha e França, qu’enqualitat, que nèish a conseqüéncia dera conjuncion defactors que viu era Val en aguest sègle: era sua situacionentre es dus grani empèris en plea configuracion, França eEspanha, era prosperitat economica que viu aguesta epòca 1*. Direccion Generau deth Patrimòni Culturau. Portaferrissa,e especiauments eth conflicte religiós que se viuerà damb 1 (Palau Moja). 08002 Barcelona. Tel: 93.316.27.40. Adreçaera aparicion deth protestantisme, es lutes de religion en electronica: asierra@gencat.catFrança, era responsa catolica que represente eth Concili 1. Aguest article ei conseqüéncia der interès que me desvelhèc,de Trento, tant ideologica com enes arts plastiques. Er en 1993, era vision des pintures deth Judici Finau d’Arties,article hè ua brèu introduccion as pintures d’aguest periòde quan escriuia er estudi istoric entath projècte de restauracionconeishudes ena Val, revise es pintures d’Unha, Arties e d’aguesta glèisa tath Servici deth Patrimòni Arquitectonic deraSalardú e analise damb mès detalh çò que s’a descorbit mès Generalitat. Era mòstra embrionària d’elements renaishentistes en ua pintura encara fòrtaments medievalizanta, era fòrça derarecentaments enes dues prumères glèises, en relacion damb representacion de Diu Pair, era manca de parallèls ena pinturaconjunts vesins damb es quaus an ua fòrça estreta connexion, catalana e tanben d’estudis ena bibliografia der art catalan, mecoma son es des vals vesies de Loron, Aura e Àneu. deishèren era espia clauada de saber reauments d’a on gessie ua pintura com aguesta. Era descubèrta, enes restauracionsGlèisa de Mont ena Vath de Loron. (Fòto: Albert Sierra). des glèises dera val de Boí, de d’autes pintures deth xvi que se i poirien relacionar, tengueren aguest interès de manèra latenta enquia que, ans mès tard, era consulta des bases de donades on-line deth Ministèri de Cultura francés e dera tèsi de Pierrette Bergés (gràcies ara amabilitat d’Elisa Ros) dauriren un dusau periòde d’investigacion que pren forma definida damb era lectura des tèxtes de Sèrgi Brunet e era evidéncia dera imbricacion dera pintura deth xvi ena Val enes sues especiaus circonstàncies ideologiques, istoriques e religioses. D’aguesta ipotesi se’n parlèc en Vielha ena conferéncia “La pintura a la Val d’Aran del xvi al xviii, Renaixement, tradició i reforma religiosa,” er an 2006 laguens des “II Jornades de Formacion de Guides Culturaus” e enes X Jornades Occitanocatalanes, en cors “Uganauds e Trento. Er abantes e eth dempús enes Pirenèus” que se heren deth 16 ath 20 de junh de 2007. Posterioraments, en Barcelona, ena conferéncia “Pintures murals a la Vall d’Aran abans i després de Trento”, laguens deth cicle “Imatges indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana” hèta ena Universitat de Barcelona eth 12-10-08. Era descobèrta, en 2007, de naues pintures en Unha (er estudi des quaus redigí per encargue deth Conselh en hereuèr de 2008 e qu’ei er embrion de part d’aguestes linhes) e en noveme de 2008 des susprenentes pintures des naus lateraus de Santa Maria d’Arties acaben de conformar es arguments qu’ara, finauments, prenen forma escrita damb aguest article. 311
  2. 2. is t ò r i a d e r artaguest moment comencen a vier granes poténcies dera reforma catolica entà hèr front ad aguest movement.europèes condemnades ath conflicte pes termières. Aran Dues doctrines en luta peth poder, entà influïr enes trònsentre en sègle xvi estacada politicaments ara corona des reiaumes, tà dominar era mentalitat populara.catalanoaragonesa, mentre que religiosaments ei ligada Aguesta confrontacion europèa a ua importànciaa Sent Bertran de Comenge. Aguesta dependéncia dobla, especiau en França, que la viu coma un conflicte intèrnpolitica d’un costat dera termièra, e religiosa der aute, damb era division violenta e sagnosa deth país entreli proporcione ues condicions enes quaus era Val pòt catolics e protestants que se veirà reprodusida a petitahèr a valer era sua volontat d’autonomia e arténher boni escala en Comenge, pas naturau de cap a ua Espanha detractes tostemps de cada costat. Territòri de termièra e monarquia ultracatolica, mentre qu’era corona francesaun des passi pirenencs mès importanti, era sua economia càmbie de mans e de confession. Comenge demore en uadepenerà, mès enlà dera produccion de subsisténcia, situacion extrèmaments complicada, a on er espionatgedeth comèrç entre es dus costats e, per tant, er statu quo e es manòbres militares seràn constantes (BRUNET,des relacions des dues poténcies influirà decisivamentsena sua sòrt economica e viuerà de manèra discontinuaperiòdes de riquessa e d’estagnacion economica2(POUJADE, 1998a: 189-200). Cap de produccion artistica non ges de manèraabstracta o isolada, independenta dera societat. Ethcontèxte politic, sociau e economic tostemps a uainfluéncia dirècta, e Aran enes sègles xvi e xvii non n’ei pasua excepcion. En sens contra, es periòdes de prosperitateconomica d’aguest moment son un camp perfècte a onnèish ua lista extraordinària d’encomanes artistiquesreligioses (BRUNET, 2001: 119-128; YEGUAS, 2009) quetornaràn ues glèises d’arquitectura fonamentaumentsromanica, damb era conversion des sòns interiors, enuns naui espacis renaishentistes e barròcs. E açò non Glèisa de Cadau de Larbost. (Fòto: Albert Sierra).passe sonque ena Val d’Aran: enes vals de Boí e Àneu,enes Pirenèus catalans e, fòrça especiauments, enes vals 2007: 284-294).de Loron e Aura, en Comenge, trobam ua florida fòrça En ua situacion de conflicte ideologic com aguestainteressanta de pintura que comence entara fin deth xv, non podem pas menspredar era importància simbolicaaucuparà tot eth sègle xvi e s’alongarà enquia entrat eth e propagandistica dera pintura religiosa de gran formatsègle xvii. Mont, Cadau de Larbost, Borisp, Benquèr, coma defensa d’ua fe determinada. Aguest ei eth ferment,Gèdeu, Sorpe, Son o Taüll acumulen pintures muraus amassa damb era economia, dera possada dera pinturae retaules, judicis finaus, demònis e representacions des sègles xvi e xvii enes Pirenèus centraus. Se hèm uade Diu Pair. Ua pintura executada per ua longa lista revision brèu sonque des vals de Comenge, trobaram unde pintors itinerants que trabalharàn enes dus costats repertòri espectaclós de pintura murau: Armentèula,dera termièra, quauqu’uns d’origina catalana, e d’auti de Àdet, Borisp, Cadau-Hereishet, Cadau de Larbost,gascons, que seguiràn mès es modèls provenenti de Sent Estarvièla, Gushen, Gèdeu, Mont, Vièla de Loron eBertran de Comenge e Tolosa que pas es que poirien encara fòrça d’auti (BERGÉS, 1996; DÉCOTTIGNIES,vier de La Seu d’Urgell, Lhèida o Barcelona. En mens 2005; CORBEL, 1999, 2000). Qu’ei en aguest contèxte, ede cent ans veiram era transformacion d’ua pintura non pas en des grani centres de produccion dera pinturaencara fòrtaments arraïtzada en imaginari medievau enun esclat d’iconografia normativizada peth Concili deTrento. E aguesta qu’ei era clau, perque eth sègle xvi seràeth dera division dera crestiantat, eth dera neishençadeth protestantisme com ua naua opcion religiosa, e eth 2. Mencion especiau entàs tractats de lies e patzeries, cometh de 1513 en plan d’Arrem (POUJADE, 1998a: 190; BRUNET,2001: 90). Teoricaments, ei era confirmacion dera acta de 1471,mès en realitat ei un document nau qu’establís un territòricomerciau protegit: Comenge, Coseran, Quate-Vaths e erasenescaucia de Tolosa. Mès eth marquesat de Pallars, vescomtatde Vilamur, conca d’Orcau, Baronia d’Erist, Gerri e abadia deLavaix. E i a un acòrd de defensa e ajuda mutuau en cas deconflicte pes territòris centraus: Hrontinhas, Castilhonés, Vald’Aran e dempús Sent Guironç, vals d’Aura, Benasc, Chistaín, Glèisa de Gèdeu, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).Barravés, Àneu e marquesat de Pallars. 312
  3. 3. Albert Sierra i Reguerarenaishentista catalana, que s’a d’enténer erapintura deth xvi ena Val d’Aran. Se mos centramena produccion artistica que s’a sauvat, trobamun bon corròp d’intervencions 3 des quaus neremercaríem cinc conjunts: Unha (muraus dethJudici Finau, Passion de Crist e Sant German),Arties (muraus deth presbitèri e des vòutes),Salardú (muraus dera absida e muraus de naus evòutes), Garòs (muraus dera absida) e Vielha (arcsdes capèles lateraus), per dessús de d’auti exemplesmenors e dilhèu mès tardius coma Betlan (murausdera absida) o Aubèrt (miracle deth penjat). En aguest article mos centraram enes tresprumèrs: Unha, Arties e Salardú, tres conjunts quesubergessen poderosaments pera sua complexitate qualitat, e que mos servissen entà exemplificarera transformacion que patís era pintura enaguest centenat d’ans escassi que van deth 1500des prumères pintures d’Unha, enquiath 1600 des Eth conjunt de pintures d’Unha. (Fòto: patrimoni.gencat/Josep Giribet).de Salardú e que mos amien d’ua pintura encaramedievau, cargada de dolorisme, entà ua pintura Eth Judici Finau ei representat ara manèra abituaurenaishentista umanista e paganizada, e fin finau, entà ena pintura medievau, damb eth Crist Jutge sus un honsua representacion contrareformista que servís de veïcul d’esteles ena part superiora, damb era flor de lis e eraentara doctrina qu’eth Concili de Trento vò imposar, ua espada e dus anges qu’anóncien era Apocalipsi dambnaua religion totauments globalizada e normativizada. es sues trompetes, des quaus gessen filactèris. Ara dreta de Crist (ara nòsta quèrra) vedem a Sant Pèir deuantSanta Eulària d’Unha dera Jerusalèm Celèsta, en forma de castèth damb tors dentelhades e damb ua pòrta d’arc lèugeraments apuntat. Començaram peth conjunt d’Unha, mens coneishut Uns anges petiti que receben es animes qu’arriben enqu’es d’Arties o Salardú perque es descobèrtes an Cèu. Enes dus costats de Crist trobam ath precursor eestat mès recentes e perque era glèisa, mès petita e ara intercessora, Sant Joan Baptista e era Mair de Diumodèsta, non a agut pas tanta fortuna critica com (REAU, 1996b: 763). Dejós de Crist, es ressuscitadiaguestes. Ena glèisa de Santa Eulària d’Unha i podem gessen des cavòts, mentre qu’ena part inferiora dethtrobar actuauments tres conjunts de pintura murau, conjunt trobam era boca deth lunfèrn que se n’empasseun prumèr qu’includís un Judici Finau e un cicle dera un sarpat de pecadors.Passion de Crist; eth dusau, un cicle dedicat ara vidade Sant German d’Auxerre, e eth tresau, ues pintures aon apareishen Adam e Èva, Sant Sebastian e un petitfragment que correspon a ua representacion des vertuts.Pintures deth Judici Finau Es pintures deth Judici Finau, plaçades en murnòrd dera glèisa, ath cant madeish deth còr de husta,non s’an conservat pas ena sua totalitat. Ena partsuperiora son limitades per un cordonet justamentsa on arrinque era vòuta, mentre qu’ena part inferiora,era mès degradada, non s’i consèrve sonque ua partirregulara dera representacion. Era sua deterioracion eievidenta e empedís, especiaument ena part inferiora, uaidentificacion clara de quauques figures. Es sòns colorsson es roiencs e òcres, damb linhes neres sus uns honsmajoritàriaments blanqui. Eth Judici Finau d’Unha. (Fòto: Tdart). Es pintures dera Passion de Crist 3. En aguest madeish volum, Joan Yeguas ne hè ua revisiondetalhada en sòn article: “Pintura e escultura aranesa des sègles Ena dreta d’aguesta scèna, tanben en un doblexvi, xvii e xviii”. registre superior-inferior, trobam eth cicle dera Passion, 313
  4. 4. is t ò r i a d e r artEth cicle dera Passion d’Unha. (Fòto: Tdart).ath dessús e dejós d’aguest, es rèstes fòrça parciaus d’ua Autoria e relacions damb Benquèrcoderilha de personatges (sonque era part superiora de Descorbides en 19984, non an estat pas encara proquauqui caps) sus un hons damb decoracion vegetau. estudiades; totun, en 2005 Sylvie Decottignies parlaueEs scènes dera Passion que son, d’esquèrra a dreta: era dera relacion evidenta damb es pintures de BenquèrCrucifixion, Crist portant era crotz, Crist deuant de Pilat, Dessús ena vesia Vath de Uelh, que segontes era inspirenera Flagellacion, era Arrestacion damb era traïson de tanben es exemples d’Orda, Genos e Sent Pèr d’ArdetJudes e, fin finau, era pregària en monte des olivèrs. Ei (DECOTTIGNIES, 2005). Ua comparason dirèctaevident, donc, qu’era visita de tot aguest conjunt se hège entre es scènes de Benquèr e Unha mos mòstre que i aen sens contrari ara lectura, caminant dera absida dera diferéncia ena execucion, claraments mès ben resolvudaglèisa enquiàs pès, de dreta a quèrra. era d’Unha, e en cas dera Crucifixion, per exemple, I a ua seguida de detalhs remercables de tot eth damb mès elements, mès era coïncidéncia totau descicle, com es figures generauments alongades e de pès composicions5, de detalhs concrèts e des decoracionsdesproporcionadi o era forma non ben artenhuda de marginaus, mos hè a pensar que son d’un madeish talhèrresòlver es postures complèxes, com es borrèus dera de pintors es que les executen, mès que damb quauquiflagellacion. En contrast damb açò, era resolucion desfigures principaus dera Crucifixion ei fòrça corrècta,e cau remercar-ne especiauments era manèra com sediboishen es ròbes, damb plecs fòrça angulosi, comaera Mair de Diu, que semble trèta dirèctaments d’ungravat germanic. Tanben eth tractament des armese des coirasses mos hè a pensar en ua pintura fòrçaprobablaments deutora de gravats d’aguesta provenençae qu’a quauques dificultats tà trabalhar sense modèls. Crist deuant de Pilat e era Flagellacion en Unha. (Fòto: Tdart). 4. Sigueren restaurades entre 1998 e 2000 peth talhèr TdArt. 5. Maugrat que n’i a tres que, inacostumadaments, sonEra Crucifixion e Crist portant era crotz en Unha. virades de dreta a esquèrra: era orason, era arrestacion e Crist(Fòto: Tdart). portant era Crotz. 314
  5. 5. Albert Sierra i Reguera Sant German ei ua advocacion pòc comuna en aguest territòri. Eth sant que ven d’Auxerre, a on, com ei logic, òc qu’ei venerat, ena abadia que pòrte eth sòn nòmEth punet de Judes e era orason en Unha. (Fòto: Tdart). Era Crucifixion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra).cambis. E com exposaram un shinhau mès endauant,pensam qu’aguest madeish talhèr, amassa damb eth des e a on, segontes era tradicion, repòse eth sòn còs dempúspintures de sant German qu’an a tocar, son es autors pòc d’ua vida azardosa. Auxerre qu’ei en centre de França, atemps mès tard des pintures muraus dera glèisa d’Àdet, fòrça distància de Comenge e non coneishem pas mèsena val d’Aura. Es pintures deth Judici Finau e era exemples d’aguesta devocion ena Val d’Aran, ne enaPassion de Crist les calerie datar enes darrèrs ans deth Vath de Loron o en entorn propèr. En d’auti lòcs, comsègle xv, e ei possible que siguen hètes simultanèaments Anglatèrra, Sant German ei tot soent venerat (pr’amoras dedicades a Sant German. deth sòn viatge evangelizador entara isla) o tanben ena Bretanha der Estat francés. Apareish ena decoracion de glèises en Reims, Troyes, Chartres, Vitteaux o Pleyben Es pintures de sant German d’Auxerre (REAU, 1997: 23-25). Tanpòc eth moment istoric ne es Er an 2007 apareishèren6 jos era cocha de caudia que hèts que protagonizèc eth sant mos hèn a pensar en uacorbie es murs dera glèisa d’Unha dus naui conjunts de explicacion istorica o simbolica que justifique claramentspintura, er un dedicat a Sant German d’Auxerre, ath costat aguesta opcion. Ara non mos manque sonque entrardes pintures dera Passion de Crist que viem de nomentar, en terren des ipotèsis sense comprovar e pensar en unen mur nòrd ath cant deth presbitèri; e un dusau conjunt possible ligam entre eth cometent e era vila d’Auxerre,ath deuant madeish, en mur sud a tocar deth presbitèri, ua devocion personau o un possible pelegrinatge. Bèthdamb es figures d’Adam e Èva e Sant Sebastian. temps a qu’era sua istòria ei coneishuda pes tèxtes Miracles de sant Germà e Gestes dels bisbes d’Auxerre qu’escriuec Heiric, un monge d’Auxerre en epòca carolingiana7. Localizacion en mur Son plaçades ena part dreta deth mur nòrd dera glèisa, fòrça propères as deth cicle dera Passion mès que separades d’aguestes per ua banda verticau absenta de decoracion d’aproximativaments 20 cm d’ample, possiblaments deguda a un element arquitectonic preexistent (ua rèisha, dilhèu?). Es pintures ocupen un espaci mès o mens rectangular, mès qu’ena part superiora hè un doble nivèu, mès naut ena esquèrra e mès baish ara dreta. Ei curiosa aguesta irregularitat e dilhèu poirie auer relacion damb era existéncia de d’autiEth cicle dera Passion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra). elements pintadi ena part superiora damb es quaus se 6. Auem d’arregraïr a Maria José Gracia e a Ma. ÀngelsMarsé, deth talhèr de restauracion TdArt, era sua disponibilitate collaboracion entar estudi d’aguestes pintures e des que 7. Miracula sancti Germani. Gesta pontificumvien de descorbir en Arties, des quaus heren tot eth procés de Autissiodorensium. Era gèsta que comence en sègle xii e s’escriudescobèrta e restauracion. enquiath sègle xviii. 315
  6. 6. is t ò r i a d e r artsage d’encaishar de manèra non guaire ortodòxa. Ena hust a un fin dessenh qu’insinue ua elicoïdau. Sus espart inferiora, era darrèra scèna tanben baishe un angles i a dues petites tors circulares e entre eres ua frisashinhau mès qu’era bordadura que limite eth conjunt. damb decoracion geometrica tanben d’estil tardogotic. Eth frontau deth templet ei guarnit damb ua traceria gotica florida. Eth solèr qu’ei hèt damb escacat vermelhDistribucion de scènes e blanc damb diagonaus convergentes, ara manèra Era distribucion des scènes mos rebrembe gotica entà simular pregondor. Tot eth conjunt qu’ei declaraments era d’un retaule, damb un compartiment bona factura, maugrat que se coneish que s’a hèt sensecentrau verticau dedicat ath sant, quate espacis mès o un diboish preliminar geometric e estricte. Es bases, permens iguals ena esquèrra e quate mès ena dreta, mès exemple, que son diferentes era ua dera auta.qu’en aguest cas era distribucion non ei cap unifòrma età poder explicar ben ua des scènes, li heren un espaci Iconografiaen “L” que dèishe era scèna següenta en un format mèspetit. Era pintura ei enquadrada a esquèrra, dreta e German neishec en 378 e siguec governadorath dejós per ua bordadura de color vermelhós (qu’ath d’Auxerre, se convertic ath cristianisme e siguec promoigut tath bisbat per sant Amador. Acompanhat de sant Lop viatgèc dus còps entara Bretanha Grana. Era legenda li atribuís fòrça miracles. Moric en Ravenna eth 31 de juriòl de 445 e eth sòn còs siguec retornat entà Auxerre (REAU, 1997: 23; VORAGINE, 1994: 423-426). Es pintures d’Unha reprodusissen era figura deth sant en sector centrau e ueit scènes dera sua vida enes dus costats9. Ena prumèra scèna i podem veir ua representacion deth conflicte entre sant Amador e eth joen noble German, que, com apassionat dera caça qu’ère, penjaue es caps des bèsties enes branques d’un pin entà exhibir- les coma trofèus. Sant Amador, bisbe d’Auxerre, hec a talhar aguest arbe. Ena esquèrra vedem a sant Amador damb dus personatges mès que guarden com ara dreta dus òmes armadi damb destraus comencen a talhar er arbe. Tà poder-lo identificar coma un pin, seEs pintures de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). pòden veir claraments es carrolhes de pin que pengen des sues branques, perque er arbe qu’ei fòrça generic. Era inscripcion dera part superiora dera scèna ei eraprumèr cop de uelh semble poncivada, mès qu’ei pintadaa man auçada) damb ua flor de quate petals en miei emieges flors enes costats 8. En costat dret deth conjunti a ua banda fòrça ampla damb ua decoracion vegetaufòrça desvolopada mès d’ua qualitat de diboish fòrçadeficienta, enquiath punt qu’ei de mau compréner quesigue hèta peth madeish talhèr de pintors.Contèxte arquitectonic Es scènes son descrites ena part superiora decadua per ua inscripcion en letra gotica qu’ocupe totaera amplada, mentre qu’en verticau sonque les separeua simpla linha nera. Er espaci centrau, dedicat athsant, a un tractament diferent e diferenciat, un marcarquitectonic composat per dues colomnes que tien un Scènes prumèra e dusau de sant German en Unha. (Fòto:templet damb un petit losat. Es bases e es capitèths des Tdart).colomnes son pariones as dera arquitectura d’estil gotictardiu, damb eth perfiu principau convèx, tant qu’eth 9. Ne haram ua descripcion un shinhau mès detalhada des 8. La trobam exactaments iguala enes pintures de Benque scènes e era iconografia perque non son guaire comunes e esDessús e Àdet. istòries son encantadoraments naïfs… 316
  7. 7. Albert Sierra i Reguera Ena tresau scèna s’i mòstre ua istòria deth sòn pelegrinatge entà Anglatèrra. Malaut com ère e auent-se de posar en lhet en ua casa on l’acuelheren, i aguec un huec qu’afectèc tota era ciutat mens era casa a on s’estaue eth sant. Era pintura ei fòrça maumetuda e non se i pòt reconéisher sonque eth cap deth sant deuant d’ua tor e tres tets de cases entornejades de hlames. Es edificis semblen auer hièstres geminades. Era inscripcion ditz: “cum Sent Germa fe seca lo foec in una ciutat”. Ena quatau scèna trobam ath sant un còp mès en Anglatèrra en un des prodigis mès singulars dera sua trajectòria. Sant German hec un dusau viatge entàs isles Britaniques damb er objectiu de combàter as eretges e eth sòn disciple, santScènes tresau e quatau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). Micomer, lo volie seguir, mès se moric en arribar en Tonnerre. Sant German i volecsegüenta: “[cum] sent Amado fe trenqua lo pin”10. Ena dusau scèna vedem a sant German deuantdera taula des demònis. Era legenda que ditz qu’èrealotjat en ua casa e en acabar de sopar vedec com esproprietaris tornauen a parar era taula com s’aguessende premanir un aute sopar. Eth sant les demanèc quéhègen e eri responeren que premanien era taula entàque sopèssen ues bones persones que viatjauen de net.Aguesta responsa l’estonèc e demorèc qu’arribèssen entàconeisher-les. Quan arribèc eth nombrós grop de hemnese òmes, sant German reconeishec immediatamentsad aqueri convidats, que non èren sonque diablesdesfressadi. Sant German, sense dobtà’c un moment,les proïbic que se botgèssen dera cagira, anèc a cercaras proprietaris dera casa e les demanèc se coneishien asconvidats. Dideren qu’èren vesins e vesies deth pòble.Sant German hec a anar as senhors dera casa a veir s’esvesins deth pòble èren o non en casa sua. Ath cap d’uaestona tornèren fòrça impressionadi e li dideren qu’esvesins èren en casa, e que dormien tranquillaments.Alavetz sant German s’acarèc as convidats e les obliguèca declarar deuant des proprietaris dera casa qui èrenen realitat. Es convidats coheissèren qu’èren demònisdesfressadi jos era aparença des vesins e vesies dethpòble. Era scèna represente a Sant German jolhat, vestitcoma bisbe amassa damb un òme, eth mèstre dera casa,d’a on semble que gessen, e ath deuant d’ua taula a onpodem veir ua sieta damb minjar, veires e ua detalhadagèrra d’aram. Darrèr dera taula, tres òmes e dues hemneslhèuen es mans, es demònis descorbits. Era inscripcionditz: “cum sent Germà conjurà los demonis en taula”. 10. Era interpretacion des inscripcions s’a hèt gràcies araajuda d’Anna Gudayol, cap dera Secció de Manuscrits dera Sant German en Unha. (Fòto: Tdart).Biblioteca de Catalunya. 317
  8. 8. is t ò r i a d e r art estenèc en tèrra era pèth deth vedèth, metec ath dessús toti es uassi der animau mòrt, preguèc e eth vedèth ressuscitèc. Açò non apareish ena pintura, mès era explicacion finau e instructiva dera istòria que s’ac vau: eth sant floquèc dehòra deth palai ath rei per non auer-lo alotjat e nomentèc monarca de Bretanha ath porcatèr... Ena siesau scèna, en registre superior, auem ath sant e a un disciple qu’arriben ena casa deth porcatèr (damb eth vedèth agarrat pera còrna) e era sua hemna, ath cant madeish dera scèna deth vedèth espelat, deuant dera casa deth porcatèr, curiosaments cubèrta damb un tet de palha. Se seguim er orde de lectura logic auríem de passar ara setau scèna, a on en ua dusauScènes siesau e setau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). representacion dera casa, que servís coma marc arquitectonic e coma delimitador deraanar, manèc de daurir era sepultura e dempús de cridar scèna, vedem ath sant e a tres acompanhantsa Micomer peth sòn nòm li demanèc se volie ressuscitar en taula minjant-se eth vedèth servits peth porcatèr ee viatjar damb eth. Micomer s’incorporèc de miei còs damb era sua hemna codinant en huec. Just ath costat,ena hòssa e li didec que gaudie de delícies exquisides gessent pera pòrta dera casa e que torne atau entarae que non volie pas tornar entara vida temporau. Eth scèna anteriora, trobam a tres òmes qu’arremassen esbisbe li didec que, se atau ac volie, que s’estèsse a on ère. uassi sus era pèth e ath dessús eth sant, representat mèsEth defunt se tornèc a cochar en sepulcre e continuèc gran qu’es auti personatges, e ath sòn costat eth vedèthmòrt. Ena scèna vedem ath sant bisbe acompanhat d’un reviscut. Era inscripcion superiora mos explique ethpersonatge que plegue es braci en tot contemplar eth començament e era fin dera scèna: “cum sent Germa femiracle e deuant i é er enterraire, qu’acabe de daurir escorxa un vedet. Cum fe torna lo vedet viu apres sopa”,era hòssa (encara a era pala enes mans) e eth mòrt, mentre qu’eth dera scèna setau ditz: “cum sopauha e fedamb es mans amassa en signe de veneracion. Se pòt [ram]asa l’os [...]esen la pet” ei a díder, arremassar esapreciar claraments com era postura des mans siguec uassi e meter-les laguens dera pèth.rectificada peth pintor. Eth hons ei de decoracion florau. Era ueitau scèna mos explique ua istòria deth sònEra inscripcion ditz: “cum fe resu[cita son dis?]ciple? de pas per Ravenna quan siguec obsequiat damb fòrçala fosa”. cortesia pera reina Placida e peth sòn hilh Valentinian. Era cincau imatge ei era deth pròpi sant qu’apareish Ua net, tara ora de sopar, era sobirana envièc as sònsfrontauments, vestit coma bisbe damb guants, auba, mossos tara casa a on s’alotjaue eth sant damb ua granacasubla, capa pluviau, mitra e cròça, sus un hons damb plata d’argent plia de minjar deliciós. Sant Germandecoracion vegetau de format fòrça gran e geometrizada, acceptèc eth present, repartic eth minjar entre es quefòrça corrent enes retaules e vestits dera findeth gotic. Era figura a era man dreta enactitud de benedir. Eth marc arquitectonic jaa estat descrit anterioraments damb detalh. Es scènes siesau e setau se desvolopenen un doble registre damb un orde de lecturafòrça singular. Comence ena part superiora,seguís ath dejós en un quadre separat e acabeath costat der inici, en ua scèna verticau athcostat dret. Era istòria qu’explique passe enBretanha quan eth sant e es sòns companhsnon trobauen alotjament perque eth reid’aqueth país auie proïbit as sòns ciutadansque les acuelhessen. Un trabalhador dethpalai trobèc ath sant e as sòns disciplesque passauen heired e gana e, compadit,se les ne portèc tara sua cabana, aucic ethdarrèr vedèth qu’auie, lo codinèc e les acdèc tà sopar. Dempús de sopar, sant German Scènes ueitau e nauau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). 318
  9. 9. Albert Sierra i Regueral’acompanhauen e se sauvèc era valuosa plata tà poder- damb letra leugèraments diferenta dera des scènes:la véner e repartir es sòs que li’n dèssen entre es praubi. “mil·CCCC·L·XXX·IIII·di·XI·de octubre·fu·feita.”, en Entà correspóner damb bèth present ara reina prumèr sector e: “[...] au et Bailus[...]” en segon11. Ethli envièc, pes madeishi messatgèrs, un pan de ciuada mau estat dera inscripcion poirie daurir quauquelaguens d’un bòl de husta. Era reina Placida acceptèc dobte sus era lectura concrèta dera data o, dilhèu, susaqueth present e manèc que corbissen eth bòl damb ua se correspon ad aguesta pintura o a ua possibla scènacocha d’argent entà poder-lo conservar tostemps en sòn dejà perduda qu’aguesse estat plaçada peth dessús derapoder com un present de gran valor espirituau. nautada dera actuau. Mès era coïncidéncia de toti es factors mos hè a dar coma bona e pòc discutibla era data Era scèna se presente damb eth sant seigut en ua der onze d’octobre de 1484 coma finau dera òbra.cagira barrada recebent ath mosso dera reina que pòrteera plata damb un peish. Ena part inferiora podem veirara reina e ath sòn hilh, jolhadi. Era part inferiora dera Estilpintura s’a perdut, mès non credem pas qu’includisse Coma ja auem dit, era pintura s’enquadre enesmès representacions. Era inscripcion que ditz: “cum la darreries deth gotic. Qu’ac podem veir, per exemple, enaregina fe li porta un prese[n]t”. manèra de representar es figures umanes. Se començam Finauments, era scèna nauau mos mòstre un miracle peth sant German dera arquèra centrau, es trèts faciaus,mès deth sant, quan era madeisha reina lo convidèc a maugrat que maumetudi, mos permeten intuir ua caradinar e i anèc a cavalh d’un ase. Pendent eth dinar eth que vòs transméter serenitat, damb uns trèts definits,somèr se moric. Era reina sagèc d’obsequiar ath sant maugrat que non podem parlar pas d’ua intenciondamb un shivau, mès sant German que non l’acceptèc, naturalista o retratistica clara. Era anatomia e eth gèsthec ressuscitar eth sòn somèr mòrt e se’n tornèc tà on son ben acabadi damb es mans que tot just apareishens’estaue. Era inscripcion ditz: “cum fe resucita la sua enes costats jos, era capa, e es pès, damb un mès auançatsaumera”. qu’er aute, çò que li da un cèrt caractèr de dinamisme. Eth canon dera figura ei fòrça equilibrat, non ei longuiròVestits mès tanpòc cuert de talha, coma veiram enes scènes que l’entornegen. Es vestits des personatges qu’apareishen enes scènes Enes scènes istoriades trobam un menor interèsson es que corresponen ara datacion dera fin deth sègle peth naturalisme des cares, que son practicaments totesxv. Calces que semblen ues miches, còssi damb manges hètes de manèra idealizada e sense expression, mentreamples enes espatles, e a còps petites capelines, sarradi qu’era accion e es sentiments se transmeten pes posturesena centura e quauqui detalhs que permeten datar damb e gèstes des diferents personatges, que se presentenmès precision, coma es berrets de mieja vòuta, damb damb ua varietat e dinamisme remercables. Ua manèraes ales lateraus lheuades (de mòda en 1490-1500) o es d’expressar totauments medievau. Eth sant apareishsabates “ara francesa” de punta redona coneishudes en practicaments tostemps en ua escala superiora qu’eraestat vesin coma “pauta d’os” deuant dera tipica sabata rèsta de personatges, en un trèt tanben pro medievalizant,anteriora de punta ponchuda (BERNÍS, 1978-1979: que lo hè a subergésser en totes es composicions, e que136). En çò que tanh ath pientat se pòt reconéisher çò manten eth canon, mentre qu’es auti son mès petiti.que’n diden “reis catolics”, perque se’n servie eth pròpirei Ferran e que siguec mòda tara fin deth xv. Eth cas Eth diboish ei fòrça adret e es plecs deth vestitmès visible ei eth de Micomer, eth disciple reviscolat deth bisbe o es mans des personatges son fòrça bendamb eth peu rècte sus es celhes e tot eth peu alisat e acabadi. Totun, en diferenti punts dera pintura se pòtlong que li caperaue es aurelhes e damb eth perfiu finau veir rectificacions evidentes com ara es mans de santarredonit de cap ar interior. Micomer. Sus era forma com se bastís er espaci e es scènes, cau díder qu’eth pintor ei terriblaments adret entàEra datacion e era inscripcion superiora plaçar as personatges qu’aumplissen era scèna d’ua Tot en aguesta pintura mos hè a pensar en ua manèra lèu lèu completa. Coma ei normau ena pinturadatacion des darrèrs ans deth sègle xv. Era disposicion de tradicion gotica, non i a ua autentica perspectiva, mèsen forma de retaule, era manèra de representar es er espaci se bastís a partir dera superposicion des còssi,personatges, es sòns gèstes, eth hons pintat des scènes es uns parciauments deuant des auti, damb eth tèrracom ua decoracion vegetau, com era des retaules gotics aparentaments lheuat en diagonau e es edificis ath hons.d’aguestes dates, es vestits des personatges, damb Era representacion des taules ei simptomatica en aguestcapèths de mieja vòuta e sabata francesa, eth pientat“reis catolics”, er arc e era traceria sus era figura dethsant o es bases de perfiu convèx. Tot apunte ad aguestmoment dera fin deth gotic, just abans dera influéncia 11. Era interpretacion d’aguesta inscripcion qu’ei òbra de Robert Baró, secretari der Arquebisbat de Barcelona, querenaishentista. Coïncidís totauments, donc, damb era coïncidic damb er equip de restauradores de TdArt ena glèisainscripcion que vedem ena part superiora dera pintura d’Unha pendent era intervencion. 319
  10. 10. is t ò r i a d e r artsens: apareishen inclinades entàdeishar veir eth sòn contengut. Eradiuersitat deth diboish se met demanifèst en detalhs com era bonarepresentacion des caps d’animausena prumèra scèna o des detalhsdera ròba. Era representacion desarquitectures se merite un paragrafsancèr. Es exteriors des edificis deraciutat ahlamada o especiaumentseth templet jos eth que se tròbeeth sant ena arquèra centrau, queson pro ben perfiladi, encara quese repetissen en bona part, mès ethdetalh mès curiós l’aufrís era casadeth porcatèr, que se representedus còps, ua ath començamentdera istòria, damb tet de palha,entaulat de husta e hièstresdobles, e era auta ath dejós, miei Es pintures dera absida en Àdet, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).interior, miei exterior, damb era qu’acabe damb fòrça boni resultats es representacionsinscripcion qu’ei part deth tet (!) e damb era pòrta miei encomanades.dubèrta e es personatges que’n gessen. Açò mos pòrtea ua auta caracteristica singulara, era representacion An relacion es pintures de Sant German damb esdes interiors non pas a partir de detalhs arquitectonics deth Judici Finau e era Passion? S’examinam es tres(vòutes, hièstres, etc.) senon damb era presentacion d’ua pintures de manèra conjunta serà de mau acceptar qu’andecoracion vegetau pintada. estat hètes pera madeisha man. An estils e manères de hèr que semblen pro diferentes. Tanben era preparacion dera Es pintures de sant German an relacion damb superficia enes pintures dera Passion e de sant Germanera pintura des retaules, e tanben an ligams evidents son diferentes, coma mos confirmèren es restauradoresdamb era illustracion de libres dera fin deth xv, tant que i trabalhèren. Tot igual, era comparason dambes miniats coma fòrça especiauments es prumèrs ues autes pintures propères mos pòrte a plantejar uaincunables, gravats e xilografies. Ei de fòrça bon trobar ipotèsi singulara. Ena part nauta dera Vath d’Aura, athexemples d’imatges d’incunables que mos mòstren començament d’un pòrt que mos amie entath vesindecoracions vegetaus (coma en costat dret) ath torn Larbost, per tant a pòca distància dera Val d’Aran, trobamdes scènes, arquitectures de formes similares, etc. Mès qu’era glèisa d’Àdet presente un conjunt decoratiu que laper dessús de tot i é era manèra d’aumplir es scènes deuie caperar lèu lèu per complet ath començament, mèsquadrangulares damb aguesti personatges mès petiti, qu’ara ei fòrça fragmentat e deteriorat. Quauques scènesactius, qu’aumplissen tota era superficia de motius. encara se mantien en bon estat e i podem reconéisherEi sustot aguesta disposicion era que mos hè a veir ua fòrça detalhs des pintures d’Unha, es bordadures dambrelacion de composicion e de formes que seguraments quate petals 13, es taules inclinades damb es pautes ensiguec generica, de composicion e de formes, encaraqu’ei fòrça atractiu especular sus era possibla còpiadirècta d’un modèl que non coneisheríem pas12.Autors, talhèrs e parallèls: Àdet Enes pintures de Sant German parlam d’un pintor(o pintors) de probabla provenença gascona (comatestificarie era lengua des inscripcions) capacitat entathdiboish e tara representacion de scènes complèxes, quemos mòstre un fresc d’actituds, de vestits e d’arquitecturadera fin deth sègle xv. Non parlam pas evidentaments d’unartista de prumèra linha, mès òc d’un artista pro adret Eth bò e era mula deth neishement en Àdet. (Fòto: Albert Sierra). 12. Ua ipotetica version deth sègle xv des miracles de sant 13. Que cèrtaments podem trobar tanben en d’autes glèisesGerman de Heiric farcida de gravats... que non auem trobat pas dera demarcacion, com en Vieux E. St. Eugene o Audresseine que, dilhèu, possiblaments non existís. (BERGÈS, 1996: Vol. III pl. LXIII e pl. CLXXIX). 320
  11. 11. Albert Sierra i RegueraDus personatges enes pintures d’Àdet. (Fòto: Albert Sierra).diagonau, era gèrra d’aram, es caps d’animaus (eth bòe era mula deth Neishement d’Àdet son totaumentsidentics as caps talhadi d’animaus dera prumèra scènade sant German), e era figura que ten un encensèr mosrebrembe claraments a toti aqueri personatges de canoncuert e de postures actives. Jo pensi que non i a dobtequ’es pintors de Sant German participen enes pintures Es pintures d’Adam e Èva e Sant Sebastian en Unha.d’Àdet. E digui participen perque fòrça d’auti detalhs (Fòto: Tdart).d’aguestes pintures, curiosaments, non apunten capas de Sant German senon as deth cicle dera Passion Santa Maria d’Artiese eth Judici Finau: es hons damb decoracion vegetau, Era glèisa de Santa Maria d’Arties a un plan bones anges musics, tanben fòrça similars as deth Judici conjunt de pintures muraus qu’includissen ua desFinau d’Unha, es plecs angulosi enes vestits o un sant pintures mès singulares de tota era Val, er espectaclósliterauments copiat deth sant Pèir d’Unha. Pensam Judici Finau qu’aumplís eth prumèr tram de vòuta deraqu’es semblances van mès enlà d’ua simpla còpia, e que nau centrau dera glèisa. Pierrette Berges a estat enquiaprobablaments parlam des madeishi artistes. Era ipòtesiqu’ara podem bastir ei qu’es dus conjunts d’Unha, ethJudici Finau damb era Passion de Crist d’un costat ees pintures de Sant German der aute, sigueren hètesper mans diferentes d’un madeish talhèr o per dustalhèrs diferenti de manèra separada mès simultanèa, equ’aguest madeish grop trabalhèc pòc dempús, ja fòrçamès integrat, enes pintures d’Àdet. Finauments, ua partd’aguest grop, o uns seguidors, deuien hèr es pinturesde Benque Dessús, qu’an un ligam clar damb es deraPassion, ja exposades. Es pintures d’Adam e Eva e Sant Sebastian En Unha auem un aute conjunt de pintures,dedicades a Adam e Èva e Sant Sebastian, que son unexemple de com cambièc era pintura religiosa damb eraarribada, d’un costat des modèls artistics renaishentistese, der aute, deth modèl de difusion dera religion derareforma de Trento, coma veiram tanben en cas deSalardú, dilhèu er exemple mès clar d’aguesta nauapintura. Non les analisaram en detalh perque fòrçaprobablaments ja son òbra deth sègle xvii. Joan Yeguasne hè ua descripcion e analisi en sòn article en aguestmadeish volum14. Eth conjunt picturau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). 14. “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”. 321
  12. 12. is t ò r i a d e r artara era unica investigadora que li a dedicat un estudidetalhat, ena sua tèsi, (BERGES, 1996: 830-838), emaugrat qu’analise corrèctament es diferentes mansdes pintors qu’intervien ena glèisa ath long deth sèglexvi, non acabe de deishar clares es fases enes quausaguestes decoracions sigueren hètes ne era adscripcioncorresponenta de cada sector. Ei per açò qu’ara sajaramde deishar-les ben delimitades entre era prumèra fasa dedecoracion, realizada de cap a mejans deth sègle xvi e eradusau, executada en 1589.Es prumèrs acabadi des mursdera glèisa romanica de Santa Maria d’Arties siguerenun rejuntament gras damb remarcat e un perbòcpeth dessús, des quaus se’n sauve rèstes en quauquisectors des absides15. Mès era prumèra operacion dedecoracion extensiva des murs se harà a mejan sèglexvi16 damb un complet conjunt de pintures muraus. Er arc trionfau dera absida d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Aguesta decoracion non includic pas era absida, que deuie d’èster ocupada peth retaule gotic de Santa Maria ena sua configuracion originau e que deuie èster plaçat estrictaments ena sua embocadura17. Decorauen era vòuta der espaci presbiterau damb ua representacion de Diu Pair e es quate evangelistes, dus en cada costat. Tanben aumplic es vòutes de tot eth prumèr tram dera nau (o dilhèu bèth un de mès), enes lateraus damb scènes profanes e ena centrau damb eth coneishut Judici Finau. Tanben aumplic eth hust des dues prumères colomnes, ath costat der evangèli damb Sant Cristòfol e eth dera epistòla damb ua representacion de Sant Antòni. Quauqui decennis mès tard, concrètaments en 1589, se i hec ua dusau decoracion qu’includís es bordadures treçades dera hièstra d’arc de tèrçpunt deth costat deraEth petit fragment de decoracion dera absida d’Arties. epistòla deth presbitèri e es caishons e tondos dera(Fòto: Albert Sierra). madeisha hièstra e der arc trionfau dera absida, e coma element centrau ua cobertura de husta deth presbitèri 15. Era absida centrau ei possible que recebesse quauque qu’aucupe tota era vòuta e es lateraus (e qu’amagaue estipe de decoracion romanica (o gotica?) coma testimònie ethpetit fragment de decoracion geometrica en vermelh e nereque se consèrve ena impòsta deth costat dret e eth diboish enesmadeishi colors deth mur deth costat esquèr. 16. Sus era datacion exacta, jo propòsi ua datacion ath torn 17. Non ei guaire probable, mès ua dusau possibilitat eide 1540-1550 per diferenti motius, entre es quaus cau remercar qu’eth retaule gotic siguesse plaçat en aguest moment unera inclusion dera batalha de mòros e crestians que comentam shinhau mès tà deuant, corbint er arc trionfau dera absidamès endeuant. Eth companh Joan Yeguas opine en sòn article just enquiath començament des pintures renaishentistes. S’açòqu’es dates d’aguesta intervencion serien mès tardiues, ar siguesse cèrt, eth retaule aurie estat endarrerit enquiara absidaentorn de 1550-1570. ena decoracion de 1589. 322
  13. 13. Albert Sierra i Reguerapintures anteriores). Fòrça probablements, en 159218es vòutes e murs dera glèisa sigueren acabadi damb unperbòc blanc (dilhèu damb imitacion de pèira ena naucentrau) qu’ocultarà es pintures des vòutes lateraus ed’aumens ua des colomnes, mès deisharà ara vista ethJudici Finau. Aguest perbòc siguec renavit diuèrsi còpsenquia començaments deth sègle xx. Dera fin deth sègle xvi enquia juriòl de 1990 anconviscut aguestes dues decoracions. En aguesta data,quan eth Centre de Restauració de Béns Mobles deraGeneralitat comencèc era restauracion des pintures sushusta, en desmontar-les se trobèren es dera prumèrafasa ath darrèr (MEMÒRIA, 1997: 128, 157).Es prumères pintures d’ArtiesDiu Pair e es quate Evangelistes Ena vòuta deth presbitèri trobam era representacionmès ben hèta de tot eth conjunt dera prumèra etapa,Diu Pair, en ua imatge que captive, entornejat perun cercle de bromes sus un hons daurat, vestit dambtunica blanca e ua capa vermelha holada, coronat dambtiara. Era sua postura ei dinamica, lheue era man dretamentre qu’ena esquèrra i pòrte ua esfèra de veire querepresente er univèrs damb ua crotz damb er estendarddera resurreccion. Pòrte en cap eth nimbe crucifèr querepresentarie eth Hilh de Diu, alavetz que serie Pair eHilh. Enes dus costats vedem es rèstes superiores desevangelistes (practicaments desapareishuts) que locostegen enes pans verticaus. En extrèm esquèr deravòuta, ena part inferiora, i a ua representacion d’un libredamb ua inscripcion fòrça maumetuda a on seguramentsi deuie d’èster era data e eth cometent des pintures. Era figura de Diu ei ua imatge poderosa: eraamplitud deth sòn movement, dera sua postura, eraguardada intensa, eth peu endarrèr peth vent que li Detalh dera cara de Diu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra). lheue era capa... Toti aguesti detalhs li dan ua qualitat especiau, fòrça per dessús dera rèsta de figures deth conjunt. Se mos fixam ena tiara, ena esfèra de veire, o en cordonet daurat dera capa, veiram ua pintura detalhista e gracila. Era anatomia ei, totun, fòrça esquematica, fòrça medievalizada, com se pòt veir, especiauments, enes mans. De çò de pòc que se sauve des evangelistes se’n pòt remercar es cares ovalades, es uelhs ametladi e es carnacions palles caracteristiques d’aguest pintor e eth sòn caracter fòrtaments idealizat. I aurà qui ac considerarà ua exageracion, mès ara mia manèra de veir ei probablaments ua des representacions de Diu mès impactantes dera pinturaDiu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra). catalana. Ben pògues an aguesta poténcia dempús dera romanica de Sant Climent de Taüll. E, se pensam en Comenge, ben pògues imatges an aguest poder de seduccion, sonque, aguest òc, eth magnific Diu de Sant 18. Ena impòsta d’un pilar adossat dera nau centrau se i pòt Sernin de Tolosa, ua pintura de prumèra linha europèa.veir ua inscripcion hèta damb pincèu damb era data “1592”, quepoirie correspóner ad aguesta decoracion murau. Es “carreuatsde pinzell” des naus lateraus son fòrça mès modèrns. 323
  14. 14. is t ò r i a d e r artEth Judici Finau corrècte, era espada apunte entath cèu e era flor tath lunfèrn, quan justaments son eth simbèu visuau deth Se Diu Pair ei ua imatge intensa, eth Judici Finau prèmi tàs justi e eth castig tàs dolents.ei tostemps ua scèna atractiva, damb era sua galerialonga de personatges e situacions favorables ara Se passam tàs autes scènes, començant peth cèu,exibicion picturau (REAU, 1996b: 749-779). En Arties, vedem era Jerusalèm celèsta damb forma de castèth,era sua disposicion ena vòuta dera nau centrau obligue damb tors dentelhades e ja damb quauqui detalhsa ua composicion diferenta dera abituau ena epòca de decoracion renaishentista, com eth fronton dambmedievau, dera qu’auem vist per exemple en Unha, sus conquilha deth portau. Crist torne a aparéisher ena tor centrau, fòrça petit, un còp mès entornejat de bromes, mès aguest viatge damb era tunica, era capa e era esfèra de veire ena sua man. Sant Pèir ei deuant dera pòrta recebent as ressuscitats gessudi des cavòts que i a per tot eth tèrra dera scèna. Es figures mès atractives que son es anges, eth que damb ua longa trompa projècte un filactèri, tanben es quate musics des tors, damb arpa, tamborin e flaüta, guitarra e trompa, e finauments, era figura centrau dera composicion, un Sant Miquèu damb ua armadura renaishentista esplendida, que pese es animes e armat d’ua espada sosmet un demòni. Voi hèr ua remèrca sus eth filactèri que ges dera trompa, que comence damb era coneishuda invocacion: “surgite mortui venidte ad iuditium” mès que seguís damb çò queEth Judici Finau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Daniel Vilarrúbias a identificat com eth començament deth Cant de la Sibil·la: “al iorn del iudis para qui abraun mur planèr damb eth cèu ena part superiora e eth fet servisi”, çò que daurís era possibilitat interessantalunfèrn ena inferiora. En Arties, per contra, auem ua qu’en aguesta glèisa se i hessen representacions d’aguestdistribucion des scènes ben singulara: en centre, eth drama liturgic. En tota era pintura d’aguesta prumèraCrist Jutge der Apocalipsi entorat d’un còr celestiau de fasa suspren era aptitud, eth coneishement e ethsants e santes laguens d’un cercle de bromes. Ara sua detalhisme ena representacion des objèctes profans,dreta, baishant per aute laterau dera vòuta, eth cèu, e instruments musicaus, armes o armadures, en oposicionena esquèrra, tanben baishant peth laterau dera vòuta, ara dificultat entà representar era anatomia o es dobteseth lunfèrn. Compositivaments aguesta solucion ei e errors ena iconografia.impecabla, mès obligue a veir era pinturaenes sòns tres fragments per separat, perquecau ua posicion diferenta der espectador entàcadun d’eri. En Gédeu, ena Vath d’Aura —uapintura mès tardiua— i a ua composicionrelativaments similara, mentre en Cadau,Borisp, Vièla de Loron e Mont seseguís eradisposicion abituau19. Auem defenut eraqualitat picturau dera representacion deDiu Pair, mès entath Crist ei fòrça mensnotabla. Es limitacions deth pintor enarepresentacion anatomica se manifèsten enua figura damb es cames massa cuertes, eun tronc geometric e esquematic, fòrça endeute encara damb es formalismes gotics.Enes figures des sants que l’entoren i podemveir claraments un diboish fòrça mès pressate repetitiu. Coma detalh anecdotic, eth lirie era espada deth Crist Apocaliptic sondisposadi en sens contrari deth que serie Eth Cèu enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). En lunfèrn, tostemps espectaclós, auem es 19. En tot eth Naut Comenge, en grop de pintures deth XVI turments abituaus e quauqu’uns de mens representadi,qu’auem recuelhut, eth Judici Finau ei ua des scènes que mès com es aigües gelades entàs envejosi, que Brunet semblesoentege, e en Aragon encara en trobam bèth aute exemple,com eth de San Juan de Toledo de la Nata. identificar erronèaments damb eth purgatòri (BRUNET, 324
  15. 15. Albert Sierra i RegueraEs anges musics enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).2001: 125). Es pecadors son condusits cap ara boca de Com auem dit, aguest Judici Finau dilhèu non a eraLeviatan (a on ja i a bisbes, cardinaus e reis) tot presidit qualitat picturau dera representacion deth Diu Pair, esper Satan, rei des demònis, damb era sua corona e ben figures son fòrça repetitives, damb cares practicamentsseigut en ua polida cagira renaishentista. seriades, era sua gamma cromatica ei fòrça mès limitada, sonque grisi, òcres e vermelhs, mès eth resultat dera composicion, es sues dimensions e eth gran nombre de personatges li dan un caractèr espectaclós indiscutible. A maugrat des detalhs de decoracion renaishentista, poiríem díder qu’ei era scèna deth conjunt que mès deu ara tradicion picturau medievau. Sant Antòni e sant Cristòfol Eth lunfèrn enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Enes dues colomnes mès propères ath presbitèri trobam era representacion de dus sants fòrça mès grani que de mida naturau. Ath cant dera epistòla i auem a sant Antòni, turmentat pes demònis. Enquiàs darreries de 2008 non se vedie sonque era cara dethSant Miquèu enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). 325
  16. 16. is t ò r i a d e r artsant e un fragment d’un demòni. Bergés, ena sua tèsi, Ei ua mòstraja l’atribuïe a un pintor diferent (BERGÉS, 1996: 837), susprenentamentsapreciacion que cau precisar perque ara, en poder-la veir realista deth mo-completa, un còp restaurada, podem comprovar com era vement e der es-decoracion dera part superiora dera colomna, e tanben fòrç, totaumentsera deth capitèth, o eth plafon decoratiu geometric diferenta des move-qu’acabe era scèna pera part posteriora, son exactaments ments fòrça mèses madeishes qu’es qu’an era auta colomna o eth Judici sòbris e rigids, deFinau. Atau, se pòt pensar, sense dobte, qu’aguesta tradicion medievau,colomna forme part dera prumèra fasa de decoracion, deth pintor principau.encara qu’era scèna, ei cèrt, ei òbra d’ua man diferenta. Ua dusau scèna tanben Era cara de sant Antòni ac testimònie, perque a ei d’aguest pintor deues caracteristiques de modelat totauments diferentes sant Antòni, eth Santdes deth pintor principau, angulós e damb pincelades Sopar que veiramben gròsses e plies de color, contràriaments ath brèu dempús.cromatisme dera rèsta de pintures. Es demònis tanben Ena dusau co-son totauments diferenti des que vedem en Judici Finau: lomna i é representatena esquèrra n’i a un damb ua cara que mos rebrembe sant Cristòfol, quepracticaments ua caròta de Magràs, ath dessús n’i a un passe eth riu damb ethaute de mès “tradicionau”, mentre qu’ena dreta n’i a un Jesús mainatge. Ende susprenent pera postura extrèmaments dinamica e era aguest cas, es cares,anatomia monstruosa (damb tres cares) mès que fòrça tant deth sant comaben diboishada. Eth demòni, damb es pès terriblaments deth petit Jesús, mosgrani, ei ath dessús d’ua man deth sant e lhèue un garròt mòstren claramentspeth dessús deth sòn cap damb es dus braci estiradi era man deth prumèrentà darrèr, ath temps qu’eth tòrs ei tirat entà deuant. artista, damb es tipics uelhs ametladi e es pòts cuerti e carnudi. Era representacion a detalhs curiosi, com eth petit peish que nade peth riu, o eth garròt a on s’empare eth sant entà passar, qu’ei un palmèr (REAU, 1997a: 354), era daga damb cap de bèstia que pòrte eth sant ena centura o era ciutat que se ve Sant Antòni e es demònis en Arties. ath hons, ath costat dret (Fòto: Albert Sierra). dera scèna. Tan sant Antòni com sant Cristòfol son sants protectors contra era pèsta e son fòrça populars enes sègles deth gotic. Mès sant Cristòfol, damb ua istòria dobtosa e atròça, siguec un des sants qu’eth Concili de Trento sagèc de deishar de costat des proposicions oficiaus, e quan en 1622 se hec ua tròna de husta esplendida tà predicar en aguesta colomna sus es pintures, aguestes sigueren retalhades e repicades sense cap de respècte, e possiblaments caperades damb ua cocha de caudia. Quin milhor simbèu dera reforma! Era substitucion d’un sant com aguest, imbricat ena legenda, per ua predicadera, era mès grana expression fisica dera doctrina tridentina, un pedestau nautat entà difóner damb superioritat de cap as fidèus era naua paraula dera glèisa...Sant Cristòfol en Arties. (Fòto: Albert Sierra). 326
  17. 17. Albert Sierra i RegueraEs naues pintures des naus lateraus auie fama d’èster fòrça bèra e virtuosa. Tarquin ère eth rei de Roma e eth sòn hilh Tarquin Sèxt sentie ua Ena glèisa d’Arties se i descorbic mès pintures en atraccion viscerau per Lucrècia. En abséncia deth sòniuèrn de 2008. Se sabie qu’es vòutes des naus lateraus òme li demanèc ospitalitat e aquera net, dempús de hèr-tanben conservauen pintures perque petiti fragmens se a passar peth sòn òme ena escuretat, la violèc. Era,èren ara vista peth dejós des perbòcs blanqui que les en veder-se trufada, demanèc venjança ath sòn paircaperauen, se pensaue que deuien d’èster en fòrça e ath sòn òme e se suïcidèc damb ua daga. Er otratgemau estat pr’amor des umitats qu’auien patit aguesti precipitèc era queiguda dera dinastia des Tarquins ensectors. Un còp hèt eth trabalh penós de lheuament Roma e era arribada dera Republica. Era istòria dedera cocha de perbòc, s’a pogut comprovar que maugrat Lucrècia a estat utilizada pera Glèisa coma exemple dequ’an desapareishut es parts mès baishes, es nautes se hemna vertuosa ena defensa deth sòn aunor e era suatròben en un estat fòrça acceptable e son perfèctaments castetat. Bocaccio en parlèc en sòn recuelh de hemnesvisibles. Mès era suspresa mès grana a vengut pera part vertuoses De claris mulieribus de 1361-1362, mès nondera iconografia, ja que des scènes representades, n’i a ei enquiath sègle xvi que se li comencen a dedicar tèxtestres que son fòrça pòc freqüentes, e encara mès en un monografics. Es mès interessanti pera sua proximitatentorn de pintura religiosa: Lucrècia e Tarquin, ua scèna temporau e culturau enes pintures d’Arties son, ethde batalha e ua scèna de caça. Es scènes se localizen enes prumèr que se hè en castelhan La Farsa de Lucrecia,vòutes de quart de cercle deth prumèr tram des naus de Juan Pastor, editada de cap ath 1528 (WALTHAUS,lateraus e ena part superiora deth mur corgut dessús resumit) e en França Lucréce, de Filleul, representada endes colomnes que les separen dera nau laterau. Ena 1566 (JONDORF, 1990: 99).nau nòrd trobam a Lucrècia ena vòuta e ath dejós uarepresentacion des vertuts. En mur auem era de batalha. Es personatges centraus son claraments identificadi,Ena nau sud trobam, ena vòuta, un Sant Sopar, e en mur, Lucrècia damb era espada clauada en piet e eth sòn nòmera scèna de caça. ath darrèr e Tarquin (Sèxt) damb un còr ena man, simbèu en aguest cas dera passion e tanben damb eth sòn nòm sus eth hons. Es auti dus personatges son mès incèrti.Lucrècia e Tarquin: ua representacion Eth soldat abilhat damb armadura, lança e casc poirierenaishentista inacostumada perfèctaments èster Collatin, qu’ei ena guèrra mentre Era vòuta dera nau nòrd, coma didíem, mos ensenhe passen es hèts. Eth darrèr personatge ara dreta poirieua arquitectura figurada totauments renaishentista, tres èster Tarquin eth pair, mès non n’auem cap d’indici qu’acarcades sus pilars decoradi damb grotesques dejós des acredite.quaus i a ua representacion des sètvertuts des quaus practicamentsnon i a sonque es caps. Se i pòtreconéisher era espada dera justíciae eth solei qu’aurie de correspónerara temperància20. Sus un mur dethhons vedem un paisatge exotic, dambpalmèrs, pavons e d’auti audèthse, finauments, sus es arcades, uadecoracion renaishentista vegetau ede grotesques fòrça elaborada e quatetondos, es dus centraus dedicadi aLucrècia e Tarquin, es dus laterausa un personatge vestit de soldat e unaute en mau estat que ten en ua manun utís de mau interpretar. Lucrècia siguec un personatgeistoric deth sègle vi a. C. Era suaistòria la citèc Titus Livi, encara quese’n derivèren versions diferentes Eth cicle de Lucrècia enes vòutes d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).deth hèt. Maridada damb Collatin, Es cares des vertuts, de Lucrècia o deth presomptiu Collatin, son es caracteristics deth pintor principau 20. En Son, enes pintures que claraments s’inspiren enes d’Arties, ovalades, de boques petites, uelhs ametladi,d’Arties, se i pòt veir ua representacion des vertuts fòrça carnacions fòrça palles damb es caròles remercades enmès completa e que seguís un esquèma fòrça semblant, jos vermelh... non i a dobte possible ena atribucion.es arcades. Maugrat qu’en Son qui pòrte eth solei qu’ei eraEsperança... 327
  18. 18. is t ò r i a d e r art Era inclusion d’ua narrativa com aguesta, tan Es cavalèrs crestians ena presa de Tunis. Arties (Fòto: Tdart).umanista, ei susprenenta, tan d’aluenhada de çò que sones motius dera religion, tan era medievau coma dempúsera tridentina, e mos mòstre qu’en un cuert periòde, ede manèra puntuau, er umanisme renaishentista aguecinfluéncia e preséncia visibla. E tanben mos da ua pistarespècte d’un possible patrocini laïc o senhoriau dethconjunt picturau que se ve refortida pera scèna que venara seguida.Era scèna de batalha: era presa de Tunis? Deuant per deuant de Lucrècia auem ua scènaencara mès susprenenta en ua glèisa, ua scèna debatalha, en aguest cas entre ua armada musulmana e uaarmada crestiana. palais o en ca- ses nòbles (RO- DRIGUEZ PANIZO, 1992: 445) e an pa- tronatge senhorau, de nòbles qu’an intervengut ena batalha e la presenten entà vantar-se’n o coma ex-vòto. Pes parallelismes, ei notable erEra presa de Tunis en Arties. (Fòto: Tdart). exemple que se coneish en Albares (Guadalajara) que date de 1538, en Enquadrat pes bordadures geometriques abituaus aguest cas, semble qu’encomanat perde tot eth conjunt e en un espaci practicaments Luis Hurtado de Mendoza. Podem pensarrectangular, mès damb era part inferiora convèxa, en un patronatge d’aguest tipe entàs pinturestrobam es dues armades confrontades ena luta, es dues d’Arties? Non ei cap impossible... dilhèu d’un desfòrces de cavaleria enes extrèms, en miei era infanteria Portolà? (qu’an casa fòrta ena localitat aumens d’ençàque lute damb es piques crotzades, es longues lances deth xvi) o d’un aute personatge que non identificamtipiques deth xvi, e ath dejós era artilheria, damb quate ara, damb possessions en Arties e qu’aguesse prenut partcanons que tiren. Entre es cavalèrs mòros cau remercar enes hèts que se i expliquen. Perque, quina ei era batalhaçò que semblen barrets frigians, es espades corbades representada? S’acceptam era datacion de mejans deth(alfanges), es escuts petiti e redoni e que monten sense xvi non pòt èster sonque era presa de Tunis, hèta pesestrius. Es cavalèrs crestians van damb armadura tropes crestianes en 1535, un hèt que non siguec decisiucompleta e van a shivau a la estradiota damb estriu long militaraments mès qu’en cambi aguec ua extraordinàriacoma se hège alavetz, en sens contra dera manèra a la fortuna de propaganda (RUBIO MORAGA, 2006: 123). Erjineta utilizada pes arabs e qu’ère fòrça mau vista entre es aute possible conflicte entre mòros e crestians deth sèglecavalèrs crestians (FALLOWS, 1996: 13). Ei remercabla xvi, era guèrra des Alpujarras (1568-1570) non generècera voluminosa cagira nauta a on encaishen eth còs e es practicaments iconografia e me semble massa tardanacames deth cavalèr. En estendard crestian se i pòt veir entà ligar-la damb aguestes pintures. S’acceptam aguestua crotz nera e quate pincelades vermelhes. Poirie èster ipotetic mès probable patronatge civiu, eth promotorun drapèu crestian generic, com ua representacion fòrça aurie encomanat e aurie pagat es còstes, non sonqueesquematica dera ensenha d’Aragon, era crotz d’Alcoraz d’aguest plafon, senon de tota era renovacion picturaudamb es quate caps de mòro. qu’auem amassat coma prumèra fasa. Ua scèna de batalha ei ua representacion fòrça pòcfreqüenta ena pintura deth moment e mès encara sepensam qu’èm en un espaci religiós. Es autes pinturesconeishudes deth sègle xvi d’aguest tèma se localizen en 328
  19. 19. Albert Sierra i Reguera hugen pera part superiora. Mès endeuant, dus gossets longui e primi, sense dobte dus lebrèrs, fòrça mès ràpids qu’eth dògo, ja son a punt d’arténher ar os que hug de cap ath bòsc. Er os ei herit per ua sageta en còth, que mos ditz qu’era caça ja hè estona qu’ei començada e qu’era bèstia ja a estat vista per d’auti caçaires que hèn a servir barestes. A era boca miei dubèrta e era uelhada herotja. Emboscat, damb eth jolh en tèrra e ua esplendida arcabusa ena espatla, eth caçaire principau non s’encuede deth cèrvi qu’acabe de passar, perque demore atentiu era arribada der os que ja a just ath deuant. Ena centura i pòrte ua daga e enesEra scèna de caça enes pintures d’Arties. pès, era municion, ua bala redona, prèsta tà tornar a(Fòto: Tdart). cargar era arma s’eth prumèr tir non ei definitiu. Era pintura mos mòstre just eth moment abans qu’era bèstiaEra scèna de caça sigue abatuda. E encara auem ua darrèra scèna profana en tot eth Ei ua pintura d’ua precision curiosa: bèsties,conjunt, plaçada en mur de separacion entre era nau accions e movements. Es vestits o era arcabusa (uncentrau e era laterau sud, ua scèna de caça ara mauta aon apareish eth caçaire principau e un mautaire dambua còrna qu’espante es bèsties e amie es cans entà portares bèsties entath caçaire. Era composicion dera scèna ei complèxa per toteses bèsties que i a. Eth hons ei practicaments unifòrme,predominantaments blanc sus eth quau se distribuís eravegetacion, clarejada en tota era superficia exceptat encostat dret, a on i a un bosquet. I apareishen dus òmesenes extrèms disposadi de manèra lèu lèu simetrica, araesquèrra eth mautaire e ara dreta eth caçador. En miei ia tres cans e un sanglièr, mentre que naut ena esquèrrai a un conilh e ena dreta un cèrvi. Er animau principaudera scèna, ua bèstia grana e de color escur ei en costatdret, ath deuant deth caçaire. A maugrat dera aparenta desorganizacion derascèna, en realitat ei ua descripcion extraordinàriamentsexacta d’ua batuda, o caça ena modalitat ara demora ode rebàter era caça21. Era disposicion de totes es figuresa significat e ei coerenta damb era accion. Eth mautaire,vestit damb çò que semble un coleto de pèth e armatdamb lança cuerta, hè a sonar ua còrna entà comunicar-se damb es auti mautaires e amie es cans qu’espanten eacacen as bèsties. Ath sòn costat i a un can fòrt e corpulent,de morro cuert e aurelhes queigudes (un dògo? un dògode Bordèu?) que saute excitat. Eth sanglièr e eth conilh 21. Entà saber-ne mès sus era caça en aguesta època,consultatz MARTÍNEZ DESPINAR, Alonso. Arte de ballesteria ymonteria. Publicat en 1644 e damb edicions modèrnes de 1945e 1976. Eth caçaire d’Arties. (Fòto: Tdart). 329

×