• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú
 

Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú

on

  • 1,162 views

Publicat dins el llibre Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés», Pèir Còts Casanha (coord.) Vielha, 2010, pàgs. 311-340. [ISBN: 978-84-9779-948-5]

Publicat dins el llibre Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés», Pèir Còts Casanha (coord.) Vielha, 2010, pàgs. 311-340. [ISBN: 978-84-9779-948-5]

Statistics

Views

Total Views
1,162
Views on SlideShare
1,161
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d'Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú. Abans i després de Trento. La pintura mural a la Vall d'Aran en temps del Renaixement: Unha, Arties i Salardú Document Transcript

    • Abans e dempús de Trento. Era pintura murau ena Val d’Aran en temps deth Renaishement: Unha, Arties e Salardú Albert Sierra i Reguera1* Direccion Generau deth Patrimòni Culturau Era Val d’Aran consèrve un còrpus extraordinari de Eth contèxte istoric e artistic. erapintures muraus produsides ath torn deth sègle xvi quecomence damb exemples encara tardogotics, qu’incorpòre, pintura deth sègle xvi ena val d’aran1entà mejan sègle, era influéncia dera Renaishença e acabe, Ena Val d’Aran trapam ua casuistica singulara,ja tocant eth sègle xvii, en un anonci de çò que serà eth perque singulara ei era sua situacion geoestrategica,Barròc. Un patrimòni picturau, en quauqui casi de grana plaçada entre dus estats, Espanha e França, qu’enqualitat, que nèish a conseqüéncia dera conjuncion defactors que viu era Val en aguest sègle: era sua situacionentre es dus grani empèris en plea configuracion, França eEspanha, era prosperitat economica que viu aguesta epòca 1*. Direccion Generau deth Patrimòni Culturau. Portaferrissa,e especiauments eth conflicte religiós que se viuerà damb 1 (Palau Moja). 08002 Barcelona. Tel: 93.316.27.40. Adreçaera aparicion deth protestantisme, es lutes de religion en electronica: asierra@gencat.catFrança, era responsa catolica que represente eth Concili 1. Aguest article ei conseqüéncia der interès que me desvelhèc,de Trento, tant ideologica com enes arts plastiques. Er en 1993, era vision des pintures deth Judici Finau d’Arties,article hè ua brèu introduccion as pintures d’aguest periòde quan escriuia er estudi istoric entath projècte de restauracionconeishudes ena Val, revise es pintures d’Unha, Arties e d’aguesta glèisa tath Servici deth Patrimòni Arquitectonic deraSalardú e analise damb mès detalh çò que s’a descorbit mès Generalitat. Era mòstra embrionària d’elements renaishentistes en ua pintura encara fòrtaments medievalizanta, era fòrça derarecentaments enes dues prumères glèises, en relacion damb representacion de Diu Pair, era manca de parallèls ena pinturaconjunts vesins damb es quaus an ua fòrça estreta connexion, catalana e tanben d’estudis ena bibliografia der art catalan, mecoma son es des vals vesies de Loron, Aura e Àneu. deishèren era espia clauada de saber reauments d’a on gessie ua pintura com aguesta. Era descubèrta, enes restauracionsGlèisa de Mont ena Vath de Loron. (Fòto: Albert Sierra). des glèises dera val de Boí, de d’autes pintures deth xvi que se i poirien relacionar, tengueren aguest interès de manèra latenta enquia que, ans mès tard, era consulta des bases de donades on-line deth Ministèri de Cultura francés e dera tèsi de Pierrette Bergés (gràcies ara amabilitat d’Elisa Ros) dauriren un dusau periòde d’investigacion que pren forma definida damb era lectura des tèxtes de Sèrgi Brunet e era evidéncia dera imbricacion dera pintura deth xvi ena Val enes sues especiaus circonstàncies ideologiques, istoriques e religioses. D’aguesta ipotesi se’n parlèc en Vielha ena conferéncia “La pintura a la Val d’Aran del xvi al xviii, Renaixement, tradició i reforma religiosa,” er an 2006 laguens des “II Jornades de Formacion de Guides Culturaus” e enes X Jornades Occitanocatalanes, en cors “Uganauds e Trento. Er abantes e eth dempús enes Pirenèus” que se heren deth 16 ath 20 de junh de 2007. Posterioraments, en Barcelona, ena conferéncia “Pintures murals a la Vall d’Aran abans i després de Trento”, laguens deth cicle “Imatges indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana” hèta ena Universitat de Barcelona eth 12-10-08. Era descobèrta, en 2007, de naues pintures en Unha (er estudi des quaus redigí per encargue deth Conselh en hereuèr de 2008 e qu’ei er embrion de part d’aguestes linhes) e en noveme de 2008 des susprenentes pintures des naus lateraus de Santa Maria d’Arties acaben de conformar es arguments qu’ara, finauments, prenen forma escrita damb aguest article. 311
    • is t ò r i a d e r artaguest moment comencen a vier granes poténcies dera reforma catolica entà hèr front ad aguest movement.europèes condemnades ath conflicte pes termières. Aran Dues doctrines en luta peth poder, entà influïr enes trònsentre en sègle xvi estacada politicaments ara corona des reiaumes, tà dominar era mentalitat populara.catalanoaragonesa, mentre que religiosaments ei ligada Aguesta confrontacion europèa a ua importànciaa Sent Bertran de Comenge. Aguesta dependéncia dobla, especiau en França, que la viu coma un conflicte intèrnpolitica d’un costat dera termièra, e religiosa der aute, damb era division violenta e sagnosa deth país entreli proporcione ues condicions enes quaus era Val pòt catolics e protestants que se veirà reprodusida a petitahèr a valer era sua volontat d’autonomia e arténher boni escala en Comenge, pas naturau de cap a ua Espanha detractes tostemps de cada costat. Territòri de termièra e monarquia ultracatolica, mentre qu’era corona francesaun des passi pirenencs mès importanti, era sua economia càmbie de mans e de confession. Comenge demore en uadepenerà, mès enlà dera produccion de subsisténcia, situacion extrèmaments complicada, a on er espionatgedeth comèrç entre es dus costats e, per tant, er statu quo e es manòbres militares seràn constantes (BRUNET,des relacions des dues poténcies influirà decisivamentsena sua sòrt economica e viuerà de manèra discontinuaperiòdes de riquessa e d’estagnacion economica2(POUJADE, 1998a: 189-200). Cap de produccion artistica non ges de manèraabstracta o isolada, independenta dera societat. Ethcontèxte politic, sociau e economic tostemps a uainfluéncia dirècta, e Aran enes sègles xvi e xvii non n’ei pasua excepcion. En sens contra, es periòdes de prosperitateconomica d’aguest moment son un camp perfècte a onnèish ua lista extraordinària d’encomanes artistiquesreligioses (BRUNET, 2001: 119-128; YEGUAS, 2009) quetornaràn ues glèises d’arquitectura fonamentaumentsromanica, damb era conversion des sòns interiors, enuns naui espacis renaishentistes e barròcs. E açò non Glèisa de Cadau de Larbost. (Fòto: Albert Sierra).passe sonque ena Val d’Aran: enes vals de Boí e Àneu,enes Pirenèus catalans e, fòrça especiauments, enes vals 2007: 284-294).de Loron e Aura, en Comenge, trobam ua florida fòrça En ua situacion de conflicte ideologic com aguestainteressanta de pintura que comence entara fin deth xv, non podem pas menspredar era importància simbolicaaucuparà tot eth sègle xvi e s’alongarà enquia entrat eth e propagandistica dera pintura religiosa de gran formatsègle xvii. Mont, Cadau de Larbost, Borisp, Benquèr, coma defensa d’ua fe determinada. Aguest ei eth ferment,Gèdeu, Sorpe, Son o Taüll acumulen pintures muraus amassa damb era economia, dera possada dera pinturae retaules, judicis finaus, demònis e representacions des sègles xvi e xvii enes Pirenèus centraus. Se hèm uade Diu Pair. Ua pintura executada per ua longa lista revision brèu sonque des vals de Comenge, trobaram unde pintors itinerants que trabalharàn enes dus costats repertòri espectaclós de pintura murau: Armentèula,dera termièra, quauqu’uns d’origina catalana, e d’auti de Àdet, Borisp, Cadau-Hereishet, Cadau de Larbost,gascons, que seguiràn mès es modèls provenenti de Sent Estarvièla, Gushen, Gèdeu, Mont, Vièla de Loron eBertran de Comenge e Tolosa que pas es que poirien encara fòrça d’auti (BERGÉS, 1996; DÉCOTTIGNIES,vier de La Seu d’Urgell, Lhèida o Barcelona. En mens 2005; CORBEL, 1999, 2000). Qu’ei en aguest contèxte, ede cent ans veiram era transformacion d’ua pintura non pas en des grani centres de produccion dera pinturaencara fòrtaments arraïtzada en imaginari medievau enun esclat d’iconografia normativizada peth Concili deTrento. E aguesta qu’ei era clau, perque eth sègle xvi seràeth dera division dera crestiantat, eth dera neishençadeth protestantisme com ua naua opcion religiosa, e eth 2. Mencion especiau entàs tractats de lies e patzeries, cometh de 1513 en plan d’Arrem (POUJADE, 1998a: 190; BRUNET,2001: 90). Teoricaments, ei era confirmacion dera acta de 1471,mès en realitat ei un document nau qu’establís un territòricomerciau protegit: Comenge, Coseran, Quate-Vaths e erasenescaucia de Tolosa. Mès eth marquesat de Pallars, vescomtatde Vilamur, conca d’Orcau, Baronia d’Erist, Gerri e abadia deLavaix. E i a un acòrd de defensa e ajuda mutuau en cas deconflicte pes territòris centraus: Hrontinhas, Castilhonés, Vald’Aran e dempús Sent Guironç, vals d’Aura, Benasc, Chistaín, Glèisa de Gèdeu, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).Barravés, Àneu e marquesat de Pallars. 312
    • Albert Sierra i Reguerarenaishentista catalana, que s’a d’enténer erapintura deth xvi ena Val d’Aran. Se mos centramena produccion artistica que s’a sauvat, trobamun bon corròp d’intervencions 3 des quaus neremercaríem cinc conjunts: Unha (muraus dethJudici Finau, Passion de Crist e Sant German),Arties (muraus deth presbitèri e des vòutes),Salardú (muraus dera absida e muraus de naus evòutes), Garòs (muraus dera absida) e Vielha (arcsdes capèles lateraus), per dessús de d’auti exemplesmenors e dilhèu mès tardius coma Betlan (murausdera absida) o Aubèrt (miracle deth penjat). En aguest article mos centraram enes tresprumèrs: Unha, Arties e Salardú, tres conjunts quesubergessen poderosaments pera sua complexitate qualitat, e que mos servissen entà exemplificarera transformacion que patís era pintura enaguest centenat d’ans escassi que van deth 1500des prumères pintures d’Unha, enquiath 1600 des Eth conjunt de pintures d’Unha. (Fòto: patrimoni.gencat/Josep Giribet).de Salardú e que mos amien d’ua pintura encaramedievau, cargada de dolorisme, entà ua pintura Eth Judici Finau ei representat ara manèra abituaurenaishentista umanista e paganizada, e fin finau, entà ena pintura medievau, damb eth Crist Jutge sus un honsua representacion contrareformista que servís de veïcul d’esteles ena part superiora, damb era flor de lis e eraentara doctrina qu’eth Concili de Trento vò imposar, ua espada e dus anges qu’anóncien era Apocalipsi dambnaua religion totauments globalizada e normativizada. es sues trompetes, des quaus gessen filactèris. Ara dreta de Crist (ara nòsta quèrra) vedem a Sant Pèir deuantSanta Eulària d’Unha dera Jerusalèm Celèsta, en forma de castèth damb tors dentelhades e damb ua pòrta d’arc lèugeraments apuntat. Començaram peth conjunt d’Unha, mens coneishut Uns anges petiti que receben es animes qu’arriben enqu’es d’Arties o Salardú perque es descobèrtes an Cèu. Enes dus costats de Crist trobam ath precursor eestat mès recentes e perque era glèisa, mès petita e ara intercessora, Sant Joan Baptista e era Mair de Diumodèsta, non a agut pas tanta fortuna critica com (REAU, 1996b: 763). Dejós de Crist, es ressuscitadiaguestes. Ena glèisa de Santa Eulària d’Unha i podem gessen des cavòts, mentre qu’ena part inferiora dethtrobar actuauments tres conjunts de pintura murau, conjunt trobam era boca deth lunfèrn que se n’empasseun prumèr qu’includís un Judici Finau e un cicle dera un sarpat de pecadors.Passion de Crist; eth dusau, un cicle dedicat ara vidade Sant German d’Auxerre, e eth tresau, ues pintures aon apareishen Adam e Èva, Sant Sebastian e un petitfragment que correspon a ua representacion des vertuts.Pintures deth Judici Finau Es pintures deth Judici Finau, plaçades en murnòrd dera glèisa, ath cant madeish deth còr de husta,non s’an conservat pas ena sua totalitat. Ena partsuperiora son limitades per un cordonet justamentsa on arrinque era vòuta, mentre qu’ena part inferiora,era mès degradada, non s’i consèrve sonque ua partirregulara dera representacion. Era sua deterioracion eievidenta e empedís, especiaument ena part inferiora, uaidentificacion clara de quauques figures. Es sòns colorsson es roiencs e òcres, damb linhes neres sus uns honsmajoritàriaments blanqui. Eth Judici Finau d’Unha. (Fòto: Tdart). Es pintures dera Passion de Crist 3. En aguest madeish volum, Joan Yeguas ne hè ua revisiondetalhada en sòn article: “Pintura e escultura aranesa des sègles Ena dreta d’aguesta scèna, tanben en un doblexvi, xvii e xviii”. registre superior-inferior, trobam eth cicle dera Passion, 313
    • is t ò r i a d e r artEth cicle dera Passion d’Unha. (Fòto: Tdart).ath dessús e dejós d’aguest, es rèstes fòrça parciaus d’ua Autoria e relacions damb Benquèrcoderilha de personatges (sonque era part superiora de Descorbides en 19984, non an estat pas encara proquauqui caps) sus un hons damb decoracion vegetau. estudiades; totun, en 2005 Sylvie Decottignies parlaueEs scènes dera Passion que son, d’esquèrra a dreta: era dera relacion evidenta damb es pintures de BenquèrCrucifixion, Crist portant era crotz, Crist deuant de Pilat, Dessús ena vesia Vath de Uelh, que segontes era inspirenera Flagellacion, era Arrestacion damb era traïson de tanben es exemples d’Orda, Genos e Sent Pèr d’ArdetJudes e, fin finau, era pregària en monte des olivèrs. Ei (DECOTTIGNIES, 2005). Ua comparason dirèctaevident, donc, qu’era visita de tot aguest conjunt se hège entre es scènes de Benquèr e Unha mos mòstre que i aen sens contrari ara lectura, caminant dera absida dera diferéncia ena execucion, claraments mès ben resolvudaglèisa enquiàs pès, de dreta a quèrra. era d’Unha, e en cas dera Crucifixion, per exemple, I a ua seguida de detalhs remercables de tot eth damb mès elements, mès era coïncidéncia totau descicle, com es figures generauments alongades e de pès composicions5, de detalhs concrèts e des decoracionsdesproporcionadi o era forma non ben artenhuda de marginaus, mos hè a pensar que son d’un madeish talhèrresòlver es postures complèxes, com es borrèus dera de pintors es que les executen, mès que damb quauquiflagellacion. En contrast damb açò, era resolucion desfigures principaus dera Crucifixion ei fòrça corrècta,e cau remercar-ne especiauments era manèra com sediboishen es ròbes, damb plecs fòrça angulosi, comaera Mair de Diu, que semble trèta dirèctaments d’ungravat germanic. Tanben eth tractament des armese des coirasses mos hè a pensar en ua pintura fòrçaprobablaments deutora de gravats d’aguesta provenençae qu’a quauques dificultats tà trabalhar sense modèls. Crist deuant de Pilat e era Flagellacion en Unha. (Fòto: Tdart). 4. Sigueren restaurades entre 1998 e 2000 peth talhèr TdArt. 5. Maugrat que n’i a tres que, inacostumadaments, sonEra Crucifixion e Crist portant era crotz en Unha. virades de dreta a esquèrra: era orason, era arrestacion e Crist(Fòto: Tdart). portant era Crotz. 314
    • Albert Sierra i Reguera Sant German ei ua advocacion pòc comuna en aguest territòri. Eth sant que ven d’Auxerre, a on, com ei logic, òc qu’ei venerat, ena abadia que pòrte eth sòn nòmEth punet de Judes e era orason en Unha. (Fòto: Tdart). Era Crucifixion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra).cambis. E com exposaram un shinhau mès endauant,pensam qu’aguest madeish talhèr, amassa damb eth des e a on, segontes era tradicion, repòse eth sòn còs dempúspintures de sant German qu’an a tocar, son es autors pòc d’ua vida azardosa. Auxerre qu’ei en centre de França, atemps mès tard des pintures muraus dera glèisa d’Àdet, fòrça distància de Comenge e non coneishem pas mèsena val d’Aura. Es pintures deth Judici Finau e era exemples d’aguesta devocion ena Val d’Aran, ne enaPassion de Crist les calerie datar enes darrèrs ans deth Vath de Loron o en entorn propèr. En d’auti lòcs, comsègle xv, e ei possible que siguen hètes simultanèaments Anglatèrra, Sant German ei tot soent venerat (pr’amoras dedicades a Sant German. deth sòn viatge evangelizador entara isla) o tanben ena Bretanha der Estat francés. Apareish ena decoracion de glèises en Reims, Troyes, Chartres, Vitteaux o Pleyben Es pintures de sant German d’Auxerre (REAU, 1997: 23-25). Tanpòc eth moment istoric ne es Er an 2007 apareishèren6 jos era cocha de caudia que hèts que protagonizèc eth sant mos hèn a pensar en uacorbie es murs dera glèisa d’Unha dus naui conjunts de explicacion istorica o simbolica que justifique claramentspintura, er un dedicat a Sant German d’Auxerre, ath costat aguesta opcion. Ara non mos manque sonque entrardes pintures dera Passion de Crist que viem de nomentar, en terren des ipotèsis sense comprovar e pensar en unen mur nòrd ath cant deth presbitèri; e un dusau conjunt possible ligam entre eth cometent e era vila d’Auxerre,ath deuant madeish, en mur sud a tocar deth presbitèri, ua devocion personau o un possible pelegrinatge. Bèthdamb es figures d’Adam e Èva e Sant Sebastian. temps a qu’era sua istòria ei coneishuda pes tèxtes Miracles de sant Germà e Gestes dels bisbes d’Auxerre qu’escriuec Heiric, un monge d’Auxerre en epòca carolingiana7. Localizacion en mur Son plaçades ena part dreta deth mur nòrd dera glèisa, fòrça propères as deth cicle dera Passion mès que separades d’aguestes per ua banda verticau absenta de decoracion d’aproximativaments 20 cm d’ample, possiblaments deguda a un element arquitectonic preexistent (ua rèisha, dilhèu?). Es pintures ocupen un espaci mès o mens rectangular, mès qu’ena part superiora hè un doble nivèu, mès naut ena esquèrra e mès baish ara dreta. Ei curiosa aguesta irregularitat e dilhèu poirie auer relacion damb era existéncia de d’autiEth cicle dera Passion en Benquèr. (Fòto: Albert Sierra). elements pintadi ena part superiora damb es quaus se 6. Auem d’arregraïr a Maria José Gracia e a Ma. ÀngelsMarsé, deth talhèr de restauracion TdArt, era sua disponibilitate collaboracion entar estudi d’aguestes pintures e des que 7. Miracula sancti Germani. Gesta pontificumvien de descorbir en Arties, des quaus heren tot eth procés de Autissiodorensium. Era gèsta que comence en sègle xii e s’escriudescobèrta e restauracion. enquiath sègle xviii. 315
    • is t ò r i a d e r artsage d’encaishar de manèra non guaire ortodòxa. Ena hust a un fin dessenh qu’insinue ua elicoïdau. Sus espart inferiora, era darrèra scèna tanben baishe un angles i a dues petites tors circulares e entre eres ua frisashinhau mès qu’era bordadura que limite eth conjunt. damb decoracion geometrica tanben d’estil tardogotic. Eth frontau deth templet ei guarnit damb ua traceria gotica florida. Eth solèr qu’ei hèt damb escacat vermelhDistribucion de scènes e blanc damb diagonaus convergentes, ara manèra Era distribucion des scènes mos rebrembe gotica entà simular pregondor. Tot eth conjunt qu’ei declaraments era d’un retaule, damb un compartiment bona factura, maugrat que se coneish que s’a hèt sensecentrau verticau dedicat ath sant, quate espacis mès o un diboish preliminar geometric e estricte. Es bases, permens iguals ena esquèrra e quate mès ena dreta, mès exemple, que son diferentes era ua dera auta.qu’en aguest cas era distribucion non ei cap unifòrma età poder explicar ben ua des scènes, li heren un espaci Iconografiaen “L” que dèishe era scèna següenta en un format mèspetit. Era pintura ei enquadrada a esquèrra, dreta e German neishec en 378 e siguec governadorath dejós per ua bordadura de color vermelhós (qu’ath d’Auxerre, se convertic ath cristianisme e siguec promoigut tath bisbat per sant Amador. Acompanhat de sant Lop viatgèc dus còps entara Bretanha Grana. Era legenda li atribuís fòrça miracles. Moric en Ravenna eth 31 de juriòl de 445 e eth sòn còs siguec retornat entà Auxerre (REAU, 1997: 23; VORAGINE, 1994: 423-426). Es pintures d’Unha reprodusissen era figura deth sant en sector centrau e ueit scènes dera sua vida enes dus costats9. Ena prumèra scèna i podem veir ua representacion deth conflicte entre sant Amador e eth joen noble German, que, com apassionat dera caça qu’ère, penjaue es caps des bèsties enes branques d’un pin entà exhibir- les coma trofèus. Sant Amador, bisbe d’Auxerre, hec a talhar aguest arbe. Ena esquèrra vedem a sant Amador damb dus personatges mès que guarden com ara dreta dus òmes armadi damb destraus comencen a talhar er arbe. Tà poder-lo identificar coma un pin, seEs pintures de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). pòden veir claraments es carrolhes de pin que pengen des sues branques, perque er arbe qu’ei fòrça generic. Era inscripcion dera part superiora dera scèna ei eraprumèr cop de uelh semble poncivada, mès qu’ei pintadaa man auçada) damb ua flor de quate petals en miei emieges flors enes costats 8. En costat dret deth conjunti a ua banda fòrça ampla damb ua decoracion vegetaufòrça desvolopada mès d’ua qualitat de diboish fòrçadeficienta, enquiath punt qu’ei de mau compréner quesigue hèta peth madeish talhèr de pintors.Contèxte arquitectonic Es scènes son descrites ena part superiora decadua per ua inscripcion en letra gotica qu’ocupe totaera amplada, mentre qu’en verticau sonque les separeua simpla linha nera. Er espaci centrau, dedicat athsant, a un tractament diferent e diferenciat, un marcarquitectonic composat per dues colomnes que tien un Scènes prumèra e dusau de sant German en Unha. (Fòto:templet damb un petit losat. Es bases e es capitèths des Tdart).colomnes son pariones as dera arquitectura d’estil gotictardiu, damb eth perfiu principau convèx, tant qu’eth 9. Ne haram ua descripcion un shinhau mès detalhada des 8. La trobam exactaments iguala enes pintures de Benque scènes e era iconografia perque non son guaire comunes e esDessús e Àdet. istòries son encantadoraments naïfs… 316
    • Albert Sierra i Reguera Ena tresau scèna s’i mòstre ua istòria deth sòn pelegrinatge entà Anglatèrra. Malaut com ère e auent-se de posar en lhet en ua casa on l’acuelheren, i aguec un huec qu’afectèc tota era ciutat mens era casa a on s’estaue eth sant. Era pintura ei fòrça maumetuda e non se i pòt reconéisher sonque eth cap deth sant deuant d’ua tor e tres tets de cases entornejades de hlames. Es edificis semblen auer hièstres geminades. Era inscripcion ditz: “cum Sent Germa fe seca lo foec in una ciutat”. Ena quatau scèna trobam ath sant un còp mès en Anglatèrra en un des prodigis mès singulars dera sua trajectòria. Sant German hec un dusau viatge entàs isles Britaniques damb er objectiu de combàter as eretges e eth sòn disciple, santScènes tresau e quatau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). Micomer, lo volie seguir, mès se moric en arribar en Tonnerre. Sant German i volecsegüenta: “[cum] sent Amado fe trenqua lo pin”10. Ena dusau scèna vedem a sant German deuantdera taula des demònis. Era legenda que ditz qu’èrealotjat en ua casa e en acabar de sopar vedec com esproprietaris tornauen a parar era taula com s’aguessende premanir un aute sopar. Eth sant les demanèc quéhègen e eri responeren que premanien era taula entàque sopèssen ues bones persones que viatjauen de net.Aguesta responsa l’estonèc e demorèc qu’arribèssen entàconeisher-les. Quan arribèc eth nombrós grop de hemnese òmes, sant German reconeishec immediatamentsad aqueri convidats, que non èren sonque diablesdesfressadi. Sant German, sense dobtà’c un moment,les proïbic que se botgèssen dera cagira, anèc a cercaras proprietaris dera casa e les demanèc se coneishien asconvidats. Dideren qu’èren vesins e vesies deth pòble.Sant German hec a anar as senhors dera casa a veir s’esvesins deth pòble èren o non en casa sua. Ath cap d’uaestona tornèren fòrça impressionadi e li dideren qu’esvesins èren en casa, e que dormien tranquillaments.Alavetz sant German s’acarèc as convidats e les obliguèca declarar deuant des proprietaris dera casa qui èrenen realitat. Es convidats coheissèren qu’èren demònisdesfressadi jos era aparença des vesins e vesies dethpòble. Era scèna represente a Sant German jolhat, vestitcoma bisbe amassa damb un òme, eth mèstre dera casa,d’a on semble que gessen, e ath deuant d’ua taula a onpodem veir ua sieta damb minjar, veires e ua detalhadagèrra d’aram. Darrèr dera taula, tres òmes e dues hemneslhèuen es mans, es demònis descorbits. Era inscripcionditz: “cum sent Germà conjurà los demonis en taula”. 10. Era interpretacion des inscripcions s’a hèt gràcies araajuda d’Anna Gudayol, cap dera Secció de Manuscrits dera Sant German en Unha. (Fòto: Tdart).Biblioteca de Catalunya. 317
    • is t ò r i a d e r art estenèc en tèrra era pèth deth vedèth, metec ath dessús toti es uassi der animau mòrt, preguèc e eth vedèth ressuscitèc. Açò non apareish ena pintura, mès era explicacion finau e instructiva dera istòria que s’ac vau: eth sant floquèc dehòra deth palai ath rei per non auer-lo alotjat e nomentèc monarca de Bretanha ath porcatèr... Ena siesau scèna, en registre superior, auem ath sant e a un disciple qu’arriben ena casa deth porcatèr (damb eth vedèth agarrat pera còrna) e era sua hemna, ath cant madeish dera scèna deth vedèth espelat, deuant dera casa deth porcatèr, curiosaments cubèrta damb un tet de palha. Se seguim er orde de lectura logic auríem de passar ara setau scèna, a on en ua dusauScènes siesau e setau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). representacion dera casa, que servís coma marc arquitectonic e coma delimitador deraanar, manèc de daurir era sepultura e dempús de cridar scèna, vedem ath sant e a tres acompanhantsa Micomer peth sòn nòm li demanèc se volie ressuscitar en taula minjant-se eth vedèth servits peth porcatèr ee viatjar damb eth. Micomer s’incorporèc de miei còs damb era sua hemna codinant en huec. Just ath costat,ena hòssa e li didec que gaudie de delícies exquisides gessent pera pòrta dera casa e que torne atau entarae que non volie pas tornar entara vida temporau. Eth scèna anteriora, trobam a tres òmes qu’arremassen esbisbe li didec que, se atau ac volie, que s’estèsse a on ère. uassi sus era pèth e ath dessús eth sant, representat mèsEth defunt se tornèc a cochar en sepulcre e continuèc gran qu’es auti personatges, e ath sòn costat eth vedèthmòrt. Ena scèna vedem ath sant bisbe acompanhat d’un reviscut. Era inscripcion superiora mos explique ethpersonatge que plegue es braci en tot contemplar eth començament e era fin dera scèna: “cum sent Germa femiracle e deuant i é er enterraire, qu’acabe de daurir escorxa un vedet. Cum fe torna lo vedet viu apres sopa”,era hòssa (encara a era pala enes mans) e eth mòrt, mentre qu’eth dera scèna setau ditz: “cum sopauha e fedamb es mans amassa en signe de veneracion. Se pòt [ram]asa l’os [...]esen la pet” ei a díder, arremassar esapreciar claraments com era postura des mans siguec uassi e meter-les laguens dera pèth.rectificada peth pintor. Eth hons ei de decoracion florau. Era ueitau scèna mos explique ua istòria deth sònEra inscripcion ditz: “cum fe resu[cita son dis?]ciple? de pas per Ravenna quan siguec obsequiat damb fòrçala fosa”. cortesia pera reina Placida e peth sòn hilh Valentinian. Era cincau imatge ei era deth pròpi sant qu’apareish Ua net, tara ora de sopar, era sobirana envièc as sònsfrontauments, vestit coma bisbe damb guants, auba, mossos tara casa a on s’alotjaue eth sant damb ua granacasubla, capa pluviau, mitra e cròça, sus un hons damb plata d’argent plia de minjar deliciós. Sant Germandecoracion vegetau de format fòrça gran e geometrizada, acceptèc eth present, repartic eth minjar entre es quefòrça corrent enes retaules e vestits dera findeth gotic. Era figura a era man dreta enactitud de benedir. Eth marc arquitectonic jaa estat descrit anterioraments damb detalh. Es scènes siesau e setau se desvolopenen un doble registre damb un orde de lecturafòrça singular. Comence ena part superiora,seguís ath dejós en un quadre separat e acabeath costat der inici, en ua scèna verticau athcostat dret. Era istòria qu’explique passe enBretanha quan eth sant e es sòns companhsnon trobauen alotjament perque eth reid’aqueth país auie proïbit as sòns ciutadansque les acuelhessen. Un trabalhador dethpalai trobèc ath sant e as sòns disciplesque passauen heired e gana e, compadit,se les ne portèc tara sua cabana, aucic ethdarrèr vedèth qu’auie, lo codinèc e les acdèc tà sopar. Dempús de sopar, sant German Scènes ueitau e nauau de sant German en Unha. (Fòto: Tdart). 318
    • Albert Sierra i Regueral’acompanhauen e se sauvèc era valuosa plata tà poder- damb letra leugèraments diferenta dera des scènes:la véner e repartir es sòs que li’n dèssen entre es praubi. “mil·CCCC·L·XXX·IIII·di·XI·de octubre·fu·feita.”, en Entà correspóner damb bèth present ara reina prumèr sector e: “[...] au et Bailus[...]” en segon11. Ethli envièc, pes madeishi messatgèrs, un pan de ciuada mau estat dera inscripcion poirie daurir quauquelaguens d’un bòl de husta. Era reina Placida acceptèc dobte sus era lectura concrèta dera data o, dilhèu, susaqueth present e manèc que corbissen eth bòl damb ua se correspon ad aguesta pintura o a ua possibla scènacocha d’argent entà poder-lo conservar tostemps en sòn dejà perduda qu’aguesse estat plaçada peth dessús derapoder com un present de gran valor espirituau. nautada dera actuau. Mès era coïncidéncia de toti es factors mos hè a dar coma bona e pòc discutibla era data Era scèna se presente damb eth sant seigut en ua der onze d’octobre de 1484 coma finau dera òbra.cagira barrada recebent ath mosso dera reina que pòrteera plata damb un peish. Ena part inferiora podem veirara reina e ath sòn hilh, jolhadi. Era part inferiora dera Estilpintura s’a perdut, mès non credem pas qu’includisse Coma ja auem dit, era pintura s’enquadre enesmès representacions. Era inscripcion que ditz: “cum la darreries deth gotic. Qu’ac podem veir, per exemple, enaregina fe li porta un prese[n]t”. manèra de representar es figures umanes. Se començam Finauments, era scèna nauau mos mòstre un miracle peth sant German dera arquèra centrau, es trèts faciaus,mès deth sant, quan era madeisha reina lo convidèc a maugrat que maumetudi, mos permeten intuir ua caradinar e i anèc a cavalh d’un ase. Pendent eth dinar eth que vòs transméter serenitat, damb uns trèts definits,somèr se moric. Era reina sagèc d’obsequiar ath sant maugrat que non podem parlar pas d’ua intenciondamb un shivau, mès sant German que non l’acceptèc, naturalista o retratistica clara. Era anatomia e eth gèsthec ressuscitar eth sòn somèr mòrt e se’n tornèc tà on son ben acabadi damb es mans que tot just apareishens’estaue. Era inscripcion ditz: “cum fe resucita la sua enes costats jos, era capa, e es pès, damb un mès auançatsaumera”. qu’er aute, çò que li da un cèrt caractèr de dinamisme. Eth canon dera figura ei fòrça equilibrat, non ei longuiròVestits mès tanpòc cuert de talha, coma veiram enes scènes que l’entornegen. Es vestits des personatges qu’apareishen enes scènes Enes scènes istoriades trobam un menor interèsson es que corresponen ara datacion dera fin deth sègle peth naturalisme des cares, que son practicaments totesxv. Calces que semblen ues miches, còssi damb manges hètes de manèra idealizada e sense expression, mentreamples enes espatles, e a còps petites capelines, sarradi qu’era accion e es sentiments se transmeten pes posturesena centura e quauqui detalhs que permeten datar damb e gèstes des diferents personatges, que se presentenmès precision, coma es berrets de mieja vòuta, damb damb ua varietat e dinamisme remercables. Ua manèraes ales lateraus lheuades (de mòda en 1490-1500) o es d’expressar totauments medievau. Eth sant apareishsabates “ara francesa” de punta redona coneishudes en practicaments tostemps en ua escala superiora qu’eraestat vesin coma “pauta d’os” deuant dera tipica sabata rèsta de personatges, en un trèt tanben pro medievalizant,anteriora de punta ponchuda (BERNÍS, 1978-1979: que lo hè a subergésser en totes es composicions, e que136). En çò que tanh ath pientat se pòt reconéisher çò manten eth canon, mentre qu’es auti son mès petiti.que’n diden “reis catolics”, perque se’n servie eth pròpirei Ferran e que siguec mòda tara fin deth xv. Eth cas Eth diboish ei fòrça adret e es plecs deth vestitmès visible ei eth de Micomer, eth disciple reviscolat deth bisbe o es mans des personatges son fòrça bendamb eth peu rècte sus es celhes e tot eth peu alisat e acabadi. Totun, en diferenti punts dera pintura se pòtlong que li caperaue es aurelhes e damb eth perfiu finau veir rectificacions evidentes com ara es mans de santarredonit de cap ar interior. Micomer. Sus era forma com se bastís er espaci e es scènes, cau díder qu’eth pintor ei terriblaments adret entàEra datacion e era inscripcion superiora plaçar as personatges qu’aumplissen era scèna d’ua Tot en aguesta pintura mos hè a pensar en ua manèra lèu lèu completa. Coma ei normau ena pinturadatacion des darrèrs ans deth sègle xv. Era disposicion de tradicion gotica, non i a ua autentica perspectiva, mèsen forma de retaule, era manèra de representar es er espaci se bastís a partir dera superposicion des còssi,personatges, es sòns gèstes, eth hons pintat des scènes es uns parciauments deuant des auti, damb eth tèrracom ua decoracion vegetau, com era des retaules gotics aparentaments lheuat en diagonau e es edificis ath hons.d’aguestes dates, es vestits des personatges, damb Era representacion des taules ei simptomatica en aguestcapèths de mieja vòuta e sabata francesa, eth pientat“reis catolics”, er arc e era traceria sus era figura dethsant o es bases de perfiu convèx. Tot apunte ad aguestmoment dera fin deth gotic, just abans dera influéncia 11. Era interpretacion d’aguesta inscripcion qu’ei òbra de Robert Baró, secretari der Arquebisbat de Barcelona, querenaishentista. Coïncidís totauments, donc, damb era coïncidic damb er equip de restauradores de TdArt ena glèisainscripcion que vedem ena part superiora dera pintura d’Unha pendent era intervencion. 319
    • is t ò r i a d e r artsens: apareishen inclinades entàdeishar veir eth sòn contengut. Eradiuersitat deth diboish se met demanifèst en detalhs com era bonarepresentacion des caps d’animausena prumèra scèna o des detalhsdera ròba. Era representacion desarquitectures se merite un paragrafsancèr. Es exteriors des edificis deraciutat ahlamada o especiaumentseth templet jos eth que se tròbeeth sant ena arquèra centrau, queson pro ben perfiladi, encara quese repetissen en bona part, mès ethdetalh mès curiós l’aufrís era casadeth porcatèr, que se representedus còps, ua ath començamentdera istòria, damb tet de palha,entaulat de husta e hièstresdobles, e era auta ath dejós, miei Es pintures dera absida en Àdet, ena Vath d’Aura. (Fòto: Albert Sierra).interior, miei exterior, damb era qu’acabe damb fòrça boni resultats es representacionsinscripcion qu’ei part deth tet (!) e damb era pòrta miei encomanades.dubèrta e es personatges que’n gessen. Açò mos pòrtea ua auta caracteristica singulara, era representacion An relacion es pintures de Sant German damb esdes interiors non pas a partir de detalhs arquitectonics deth Judici Finau e era Passion? S’examinam es tres(vòutes, hièstres, etc.) senon damb era presentacion d’ua pintures de manèra conjunta serà de mau acceptar qu’andecoracion vegetau pintada. estat hètes pera madeisha man. An estils e manères de hèr que semblen pro diferentes. Tanben era preparacion dera Es pintures de sant German an relacion damb superficia enes pintures dera Passion e de sant Germanera pintura des retaules, e tanben an ligams evidents son diferentes, coma mos confirmèren es restauradoresdamb era illustracion de libres dera fin deth xv, tant que i trabalhèren. Tot igual, era comparason dambes miniats coma fòrça especiauments es prumèrs ues autes pintures propères mos pòrte a plantejar uaincunables, gravats e xilografies. Ei de fòrça bon trobar ipotèsi singulara. Ena part nauta dera Vath d’Aura, athexemples d’imatges d’incunables que mos mòstren començament d’un pòrt que mos amie entath vesindecoracions vegetaus (coma en costat dret) ath torn Larbost, per tant a pòca distància dera Val d’Aran, trobamdes scènes, arquitectures de formes similares, etc. Mès qu’era glèisa d’Àdet presente un conjunt decoratiu que laper dessús de tot i é era manèra d’aumplir es scènes deuie caperar lèu lèu per complet ath començament, mèsquadrangulares damb aguesti personatges mès petiti, qu’ara ei fòrça fragmentat e deteriorat. Quauques scènesactius, qu’aumplissen tota era superficia de motius. encara se mantien en bon estat e i podem reconéisherEi sustot aguesta disposicion era que mos hè a veir ua fòrça detalhs des pintures d’Unha, es bordadures dambrelacion de composicion e de formes que seguraments quate petals 13, es taules inclinades damb es pautes ensiguec generica, de composicion e de formes, encaraqu’ei fòrça atractiu especular sus era possibla còpiadirècta d’un modèl que non coneisheríem pas12.Autors, talhèrs e parallèls: Àdet Enes pintures de Sant German parlam d’un pintor(o pintors) de probabla provenença gascona (comatestificarie era lengua des inscripcions) capacitat entathdiboish e tara representacion de scènes complèxes, quemos mòstre un fresc d’actituds, de vestits e d’arquitecturadera fin deth sègle xv. Non parlam pas evidentaments d’unartista de prumèra linha, mès òc d’un artista pro adret Eth bò e era mula deth neishement en Àdet. (Fòto: Albert Sierra). 12. Ua ipotetica version deth sègle xv des miracles de sant 13. Que cèrtaments podem trobar tanben en d’autes glèisesGerman de Heiric farcida de gravats... que non auem trobat pas dera demarcacion, com en Vieux E. St. Eugene o Audresseine que, dilhèu, possiblaments non existís. (BERGÈS, 1996: Vol. III pl. LXIII e pl. CLXXIX). 320
    • Albert Sierra i RegueraDus personatges enes pintures d’Àdet. (Fòto: Albert Sierra).diagonau, era gèrra d’aram, es caps d’animaus (eth bòe era mula deth Neishement d’Àdet son totaumentsidentics as caps talhadi d’animaus dera prumèra scènade sant German), e era figura que ten un encensèr mosrebrembe claraments a toti aqueri personatges de canoncuert e de postures actives. Jo pensi que non i a dobtequ’es pintors de Sant German participen enes pintures Es pintures d’Adam e Èva e Sant Sebastian en Unha.d’Àdet. E digui participen perque fòrça d’auti detalhs (Fòto: Tdart).d’aguestes pintures, curiosaments, non apunten capas de Sant German senon as deth cicle dera Passion Santa Maria d’Artiese eth Judici Finau: es hons damb decoracion vegetau, Era glèisa de Santa Maria d’Arties a un plan bones anges musics, tanben fòrça similars as deth Judici conjunt de pintures muraus qu’includissen ua desFinau d’Unha, es plecs angulosi enes vestits o un sant pintures mès singulares de tota era Val, er espectaclósliterauments copiat deth sant Pèir d’Unha. Pensam Judici Finau qu’aumplís eth prumèr tram de vòuta deraqu’es semblances van mès enlà d’ua simpla còpia, e que nau centrau dera glèisa. Pierrette Berges a estat enquiaprobablaments parlam des madeishi artistes. Era ipòtesiqu’ara podem bastir ei qu’es dus conjunts d’Unha, ethJudici Finau damb era Passion de Crist d’un costat ees pintures de Sant German der aute, sigueren hètesper mans diferentes d’un madeish talhèr o per dustalhèrs diferenti de manèra separada mès simultanèa, equ’aguest madeish grop trabalhèc pòc dempús, ja fòrçamès integrat, enes pintures d’Àdet. Finauments, ua partd’aguest grop, o uns seguidors, deuien hèr es pinturesde Benque Dessús, qu’an un ligam clar damb es deraPassion, ja exposades. Es pintures d’Adam e Eva e Sant Sebastian En Unha auem un aute conjunt de pintures,dedicades a Adam e Èva e Sant Sebastian, que son unexemple de com cambièc era pintura religiosa damb eraarribada, d’un costat des modèls artistics renaishentistese, der aute, deth modèl de difusion dera religion derareforma de Trento, coma veiram tanben en cas deSalardú, dilhèu er exemple mès clar d’aguesta nauapintura. Non les analisaram en detalh perque fòrçaprobablaments ja son òbra deth sègle xvii. Joan Yeguasne hè ua descripcion e analisi en sòn article en aguestmadeish volum14. Eth conjunt picturau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). 14. “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”. 321
    • is t ò r i a d e r artara era unica investigadora que li a dedicat un estudidetalhat, ena sua tèsi, (BERGES, 1996: 830-838), emaugrat qu’analise corrèctament es diferentes mansdes pintors qu’intervien ena glèisa ath long deth sèglexvi, non acabe de deishar clares es fases enes quausaguestes decoracions sigueren hètes ne era adscripcioncorresponenta de cada sector. Ei per açò qu’ara sajaramde deishar-les ben delimitades entre era prumèra fasa dedecoracion, realizada de cap a mejans deth sègle xvi e eradusau, executada en 1589.Es prumèrs acabadi des mursdera glèisa romanica de Santa Maria d’Arties siguerenun rejuntament gras damb remarcat e un perbòcpeth dessús, des quaus se’n sauve rèstes en quauquisectors des absides15. Mès era prumèra operacion dedecoracion extensiva des murs se harà a mejan sèglexvi16 damb un complet conjunt de pintures muraus. Er arc trionfau dera absida d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Aguesta decoracion non includic pas era absida, que deuie d’èster ocupada peth retaule gotic de Santa Maria ena sua configuracion originau e que deuie èster plaçat estrictaments ena sua embocadura17. Decorauen era vòuta der espaci presbiterau damb ua representacion de Diu Pair e es quate evangelistes, dus en cada costat. Tanben aumplic es vòutes de tot eth prumèr tram dera nau (o dilhèu bèth un de mès), enes lateraus damb scènes profanes e ena centrau damb eth coneishut Judici Finau. Tanben aumplic eth hust des dues prumères colomnes, ath costat der evangèli damb Sant Cristòfol e eth dera epistòla damb ua representacion de Sant Antòni. Quauqui decennis mès tard, concrètaments en 1589, se i hec ua dusau decoracion qu’includís es bordadures treçades dera hièstra d’arc de tèrçpunt deth costat deraEth petit fragment de decoracion dera absida d’Arties. epistòla deth presbitèri e es caishons e tondos dera(Fòto: Albert Sierra). madeisha hièstra e der arc trionfau dera absida, e coma element centrau ua cobertura de husta deth presbitèri 15. Era absida centrau ei possible que recebesse quauque qu’aucupe tota era vòuta e es lateraus (e qu’amagaue estipe de decoracion romanica (o gotica?) coma testimònie ethpetit fragment de decoracion geometrica en vermelh e nereque se consèrve ena impòsta deth costat dret e eth diboish enesmadeishi colors deth mur deth costat esquèr. 16. Sus era datacion exacta, jo propòsi ua datacion ath torn 17. Non ei guaire probable, mès ua dusau possibilitat eide 1540-1550 per diferenti motius, entre es quaus cau remercar qu’eth retaule gotic siguesse plaçat en aguest moment unera inclusion dera batalha de mòros e crestians que comentam shinhau mès tà deuant, corbint er arc trionfau dera absidamès endeuant. Eth companh Joan Yeguas opine en sòn article just enquiath començament des pintures renaishentistes. S’açòqu’es dates d’aguesta intervencion serien mès tardiues, ar siguesse cèrt, eth retaule aurie estat endarrerit enquiara absidaentorn de 1550-1570. ena decoracion de 1589. 322
    • Albert Sierra i Reguerapintures anteriores). Fòrça probablements, en 159218es vòutes e murs dera glèisa sigueren acabadi damb unperbòc blanc (dilhèu damb imitacion de pèira ena naucentrau) qu’ocultarà es pintures des vòutes lateraus ed’aumens ua des colomnes, mès deisharà ara vista ethJudici Finau. Aguest perbòc siguec renavit diuèrsi còpsenquia començaments deth sègle xx. Dera fin deth sègle xvi enquia juriòl de 1990 anconviscut aguestes dues decoracions. En aguesta data,quan eth Centre de Restauració de Béns Mobles deraGeneralitat comencèc era restauracion des pintures sushusta, en desmontar-les se trobèren es dera prumèrafasa ath darrèr (MEMÒRIA, 1997: 128, 157).Es prumères pintures d’ArtiesDiu Pair e es quate Evangelistes Ena vòuta deth presbitèri trobam era representacionmès ben hèta de tot eth conjunt dera prumèra etapa,Diu Pair, en ua imatge que captive, entornejat perun cercle de bromes sus un hons daurat, vestit dambtunica blanca e ua capa vermelha holada, coronat dambtiara. Era sua postura ei dinamica, lheue era man dretamentre qu’ena esquèrra i pòrte ua esfèra de veire querepresente er univèrs damb ua crotz damb er estendarddera resurreccion. Pòrte en cap eth nimbe crucifèr querepresentarie eth Hilh de Diu, alavetz que serie Pair eHilh. Enes dus costats vedem es rèstes superiores desevangelistes (practicaments desapareishuts) que locostegen enes pans verticaus. En extrèm esquèr deravòuta, ena part inferiora, i a ua representacion d’un libredamb ua inscripcion fòrça maumetuda a on seguramentsi deuie d’èster era data e eth cometent des pintures. Era figura de Diu ei ua imatge poderosa: eraamplitud deth sòn movement, dera sua postura, eraguardada intensa, eth peu endarrèr peth vent que li Detalh dera cara de Diu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra). lheue era capa... Toti aguesti detalhs li dan ua qualitat especiau, fòrça per dessús dera rèsta de figures deth conjunt. Se mos fixam ena tiara, ena esfèra de veire, o en cordonet daurat dera capa, veiram ua pintura detalhista e gracila. Era anatomia ei, totun, fòrça esquematica, fòrça medievalizada, com se pòt veir, especiauments, enes mans. De çò de pòc que se sauve des evangelistes se’n pòt remercar es cares ovalades, es uelhs ametladi e es carnacions palles caracteristiques d’aguest pintor e eth sòn caracter fòrtaments idealizat. I aurà qui ac considerarà ua exageracion, mès ara mia manèra de veir ei probablaments ua des representacions de Diu mès impactantes dera pinturaDiu Pair en Arties. (Fòto: Albert Sierra). catalana. Ben pògues an aguesta poténcia dempús dera romanica de Sant Climent de Taüll. E, se pensam en Comenge, ben pògues imatges an aguest poder de seduccion, sonque, aguest òc, eth magnific Diu de Sant 18. Ena impòsta d’un pilar adossat dera nau centrau se i pòt Sernin de Tolosa, ua pintura de prumèra linha europèa.veir ua inscripcion hèta damb pincèu damb era data “1592”, quepoirie correspóner ad aguesta decoracion murau. Es “carreuatsde pinzell” des naus lateraus son fòrça mès modèrns. 323
    • is t ò r i a d e r artEth Judici Finau corrècte, era espada apunte entath cèu e era flor tath lunfèrn, quan justaments son eth simbèu visuau deth Se Diu Pair ei ua imatge intensa, eth Judici Finau prèmi tàs justi e eth castig tàs dolents.ei tostemps ua scèna atractiva, damb era sua galerialonga de personatges e situacions favorables ara Se passam tàs autes scènes, començant peth cèu,exibicion picturau (REAU, 1996b: 749-779). En Arties, vedem era Jerusalèm celèsta damb forma de castèth,era sua disposicion ena vòuta dera nau centrau obligue damb tors dentelhades e ja damb quauqui detalhsa ua composicion diferenta dera abituau ena epòca de decoracion renaishentista, com eth fronton dambmedievau, dera qu’auem vist per exemple en Unha, sus conquilha deth portau. Crist torne a aparéisher ena tor centrau, fòrça petit, un còp mès entornejat de bromes, mès aguest viatge damb era tunica, era capa e era esfèra de veire ena sua man. Sant Pèir ei deuant dera pòrta recebent as ressuscitats gessudi des cavòts que i a per tot eth tèrra dera scèna. Es figures mès atractives que son es anges, eth que damb ua longa trompa projècte un filactèri, tanben es quate musics des tors, damb arpa, tamborin e flaüta, guitarra e trompa, e finauments, era figura centrau dera composicion, un Sant Miquèu damb ua armadura renaishentista esplendida, que pese es animes e armat d’ua espada sosmet un demòni. Voi hèr ua remèrca sus eth filactèri que ges dera trompa, que comence damb era coneishuda invocacion: “surgite mortui venidte ad iuditium” mès que seguís damb çò queEth Judici Finau d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Daniel Vilarrúbias a identificat com eth començament deth Cant de la Sibil·la: “al iorn del iudis para qui abraun mur planèr damb eth cèu ena part superiora e eth fet servisi”, çò que daurís era possibilitat interessantalunfèrn ena inferiora. En Arties, per contra, auem ua qu’en aguesta glèisa se i hessen representacions d’aguestdistribucion des scènes ben singulara: en centre, eth drama liturgic. En tota era pintura d’aguesta prumèraCrist Jutge der Apocalipsi entorat d’un còr celestiau de fasa suspren era aptitud, eth coneishement e ethsants e santes laguens d’un cercle de bromes. Ara sua detalhisme ena representacion des objèctes profans,dreta, baishant per aute laterau dera vòuta, eth cèu, e instruments musicaus, armes o armadures, en oposicionena esquèrra, tanben baishant peth laterau dera vòuta, ara dificultat entà representar era anatomia o es dobteseth lunfèrn. Compositivaments aguesta solucion ei e errors ena iconografia.impecabla, mès obligue a veir era pinturaenes sòns tres fragments per separat, perquecau ua posicion diferenta der espectador entàcadun d’eri. En Gédeu, ena Vath d’Aura —uapintura mès tardiua— i a ua composicionrelativaments similara, mentre en Cadau,Borisp, Vièla de Loron e Mont seseguís eradisposicion abituau19. Auem defenut eraqualitat picturau dera representacion deDiu Pair, mès entath Crist ei fòrça mensnotabla. Es limitacions deth pintor enarepresentacion anatomica se manifèsten enua figura damb es cames massa cuertes, eun tronc geometric e esquematic, fòrça endeute encara damb es formalismes gotics.Enes figures des sants que l’entoren i podemveir claraments un diboish fòrça mès pressate repetitiu. Coma detalh anecdotic, eth lirie era espada deth Crist Apocaliptic sondisposadi en sens contrari deth que serie Eth Cèu enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). En lunfèrn, tostemps espectaclós, auem es 19. En tot eth Naut Comenge, en grop de pintures deth XVI turments abituaus e quauqu’uns de mens representadi,qu’auem recuelhut, eth Judici Finau ei ua des scènes que mès com es aigües gelades entàs envejosi, que Brunet semblesoentege, e en Aragon encara en trobam bèth aute exemple,com eth de San Juan de Toledo de la Nata. identificar erronèaments damb eth purgatòri (BRUNET, 324
    • Albert Sierra i RegueraEs anges musics enes pintures muraus d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).2001: 125). Es pecadors son condusits cap ara boca de Com auem dit, aguest Judici Finau dilhèu non a eraLeviatan (a on ja i a bisbes, cardinaus e reis) tot presidit qualitat picturau dera representacion deth Diu Pair, esper Satan, rei des demònis, damb era sua corona e ben figures son fòrça repetitives, damb cares practicamentsseigut en ua polida cagira renaishentista. seriades, era sua gamma cromatica ei fòrça mès limitada, sonque grisi, òcres e vermelhs, mès eth resultat dera composicion, es sues dimensions e eth gran nombre de personatges li dan un caractèr espectaclós indiscutible. A maugrat des detalhs de decoracion renaishentista, poiríem díder qu’ei era scèna deth conjunt que mès deu ara tradicion picturau medievau. Sant Antòni e sant Cristòfol Eth lunfèrn enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). Enes dues colomnes mès propères ath presbitèri trobam era representacion de dus sants fòrça mès grani que de mida naturau. Ath cant dera epistòla i auem a sant Antòni, turmentat pes demònis. Enquiàs darreries de 2008 non se vedie sonque era cara dethSant Miquèu enes pintures d’Arties. (Fòto: Albert Sierra). 325
    • is t ò r i a d e r artsant e un fragment d’un demòni. Bergés, ena sua tèsi, Ei ua mòstraja l’atribuïe a un pintor diferent (BERGÉS, 1996: 837), susprenentamentsapreciacion que cau precisar perque ara, en poder-la veir realista deth mo-completa, un còp restaurada, podem comprovar com era vement e der es-decoracion dera part superiora dera colomna, e tanben fòrç, totaumentsera deth capitèth, o eth plafon decoratiu geometric diferenta des move-qu’acabe era scèna pera part posteriora, son exactaments ments fòrça mèses madeishes qu’es qu’an era auta colomna o eth Judici sòbris e rigids, deFinau. Atau, se pòt pensar, sense dobte, qu’aguesta tradicion medievau,colomna forme part dera prumèra fasa de decoracion, deth pintor principau.encara qu’era scèna, ei cèrt, ei òbra d’ua man diferenta. Ua dusau scèna tanben Era cara de sant Antòni ac testimònie, perque a ei d’aguest pintor deues caracteristiques de modelat totauments diferentes sant Antòni, eth Santdes deth pintor principau, angulós e damb pincelades Sopar que veiramben gròsses e plies de color, contràriaments ath brèu dempús.cromatisme dera rèsta de pintures. Es demònis tanben Ena dusau co-son totauments diferenti des que vedem en Judici Finau: lomna i é representatena esquèrra n’i a un damb ua cara que mos rebrembe sant Cristòfol, quepracticaments ua caròta de Magràs, ath dessús n’i a un passe eth riu damb ethaute de mès “tradicionau”, mentre qu’ena dreta n’i a un Jesús mainatge. Ende susprenent pera postura extrèmaments dinamica e era aguest cas, es cares,anatomia monstruosa (damb tres cares) mès que fòrça tant deth sant comaben diboishada. Eth demòni, damb es pès terriblaments deth petit Jesús, mosgrani, ei ath dessús d’ua man deth sant e lhèue un garròt mòstren claramentspeth dessús deth sòn cap damb es dus braci estiradi era man deth prumèrentà darrèr, ath temps qu’eth tòrs ei tirat entà deuant. artista, damb es tipics uelhs ametladi e es pòts cuerti e carnudi. Era representacion a detalhs curiosi, com eth petit peish que nade peth riu, o eth garròt a on s’empare eth sant entà passar, qu’ei un palmèr (REAU, 1997a: 354), era daga damb cap de bèstia que pòrte eth sant ena centura o era ciutat que se ve Sant Antòni e es demònis en Arties. ath hons, ath costat dret (Fòto: Albert Sierra). dera scèna. Tan sant Antòni com sant Cristòfol son sants protectors contra era pèsta e son fòrça populars enes sègles deth gotic. Mès sant Cristòfol, damb ua istòria dobtosa e atròça, siguec un des sants qu’eth Concili de Trento sagèc de deishar de costat des proposicions oficiaus, e quan en 1622 se hec ua tròna de husta esplendida tà predicar en aguesta colomna sus es pintures, aguestes sigueren retalhades e repicades sense cap de respècte, e possiblaments caperades damb ua cocha de caudia. Quin milhor simbèu dera reforma! Era substitucion d’un sant com aguest, imbricat ena legenda, per ua predicadera, era mès grana expression fisica dera doctrina tridentina, un pedestau nautat entà difóner damb superioritat de cap as fidèus era naua paraula dera glèisa...Sant Cristòfol en Arties. (Fòto: Albert Sierra). 326
    • Albert Sierra i RegueraEs naues pintures des naus lateraus auie fama d’èster fòrça bèra e virtuosa. Tarquin ère eth rei de Roma e eth sòn hilh Tarquin Sèxt sentie ua Ena glèisa d’Arties se i descorbic mès pintures en atraccion viscerau per Lucrècia. En abséncia deth sòniuèrn de 2008. Se sabie qu’es vòutes des naus lateraus òme li demanèc ospitalitat e aquera net, dempús de hèr-tanben conservauen pintures perque petiti fragmens se a passar peth sòn òme ena escuretat, la violèc. Era,èren ara vista peth dejós des perbòcs blanqui que les en veder-se trufada, demanèc venjança ath sòn paircaperauen, se pensaue que deuien d’èster en fòrça e ath sòn òme e se suïcidèc damb ua daga. Er otratgemau estat pr’amor des umitats qu’auien patit aguesti precipitèc era queiguda dera dinastia des Tarquins ensectors. Un còp hèt eth trabalh penós de lheuament Roma e era arribada dera Republica. Era istòria dedera cocha de perbòc, s’a pogut comprovar que maugrat Lucrècia a estat utilizada pera Glèisa coma exemple dequ’an desapareishut es parts mès baishes, es nautes se hemna vertuosa ena defensa deth sòn aunor e era suatròben en un estat fòrça acceptable e son perfèctaments castetat. Bocaccio en parlèc en sòn recuelh de hemnesvisibles. Mès era suspresa mès grana a vengut pera part vertuoses De claris mulieribus de 1361-1362, mès nondera iconografia, ja que des scènes representades, n’i a ei enquiath sègle xvi que se li comencen a dedicar tèxtestres que son fòrça pòc freqüentes, e encara mès en un monografics. Es mès interessanti pera sua proximitatentorn de pintura religiosa: Lucrècia e Tarquin, ua scèna temporau e culturau enes pintures d’Arties son, ethde batalha e ua scèna de caça. Es scènes se localizen enes prumèr que se hè en castelhan La Farsa de Lucrecia,vòutes de quart de cercle deth prumèr tram des naus de Juan Pastor, editada de cap ath 1528 (WALTHAUS,lateraus e ena part superiora deth mur corgut dessús resumit) e en França Lucréce, de Filleul, representada endes colomnes que les separen dera nau laterau. Ena 1566 (JONDORF, 1990: 99).nau nòrd trobam a Lucrècia ena vòuta e ath dejós uarepresentacion des vertuts. En mur auem era de batalha. Es personatges centraus son claraments identificadi,Ena nau sud trobam, ena vòuta, un Sant Sopar, e en mur, Lucrècia damb era espada clauada en piet e eth sòn nòmera scèna de caça. ath darrèr e Tarquin (Sèxt) damb un còr ena man, simbèu en aguest cas dera passion e tanben damb eth sòn nòm sus eth hons. Es auti dus personatges son mès incèrti.Lucrècia e Tarquin: ua representacion Eth soldat abilhat damb armadura, lança e casc poirierenaishentista inacostumada perfèctaments èster Collatin, qu’ei ena guèrra mentre Era vòuta dera nau nòrd, coma didíem, mos ensenhe passen es hèts. Eth darrèr personatge ara dreta poirieua arquitectura figurada totauments renaishentista, tres èster Tarquin eth pair, mès non n’auem cap d’indici qu’acarcades sus pilars decoradi damb grotesques dejós des acredite.quaus i a ua representacion des sètvertuts des quaus practicamentsnon i a sonque es caps. Se i pòtreconéisher era espada dera justíciae eth solei qu’aurie de correspónerara temperància20. Sus un mur dethhons vedem un paisatge exotic, dambpalmèrs, pavons e d’auti audèthse, finauments, sus es arcades, uadecoracion renaishentista vegetau ede grotesques fòrça elaborada e quatetondos, es dus centraus dedicadi aLucrècia e Tarquin, es dus laterausa un personatge vestit de soldat e unaute en mau estat que ten en ua manun utís de mau interpretar. Lucrècia siguec un personatgeistoric deth sègle vi a. C. Era suaistòria la citèc Titus Livi, encara quese’n derivèren versions diferentes Eth cicle de Lucrècia enes vòutes d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).deth hèt. Maridada damb Collatin, Es cares des vertuts, de Lucrècia o deth presomptiu Collatin, son es caracteristics deth pintor principau 20. En Son, enes pintures que claraments s’inspiren enes d’Arties, ovalades, de boques petites, uelhs ametladi,d’Arties, se i pòt veir ua representacion des vertuts fòrça carnacions fòrça palles damb es caròles remercades enmès completa e que seguís un esquèma fòrça semblant, jos vermelh... non i a dobte possible ena atribucion.es arcades. Maugrat qu’en Son qui pòrte eth solei qu’ei eraEsperança... 327
    • is t ò r i a d e r art Era inclusion d’ua narrativa com aguesta, tan Es cavalèrs crestians ena presa de Tunis. Arties (Fòto: Tdart).umanista, ei susprenenta, tan d’aluenhada de çò que sones motius dera religion, tan era medievau coma dempúsera tridentina, e mos mòstre qu’en un cuert periòde, ede manèra puntuau, er umanisme renaishentista aguecinfluéncia e preséncia visibla. E tanben mos da ua pistarespècte d’un possible patrocini laïc o senhoriau dethconjunt picturau que se ve refortida pera scèna que venara seguida.Era scèna de batalha: era presa de Tunis? Deuant per deuant de Lucrècia auem ua scènaencara mès susprenenta en ua glèisa, ua scèna debatalha, en aguest cas entre ua armada musulmana e uaarmada crestiana. palais o en ca- ses nòbles (RO- DRIGUEZ PANIZO, 1992: 445) e an pa- tronatge senhorau, de nòbles qu’an intervengut ena batalha e la presenten entà vantar-se’n o coma ex-vòto. Pes parallelismes, ei notable erEra presa de Tunis en Arties. (Fòto: Tdart). exemple que se coneish en Albares (Guadalajara) que date de 1538, en Enquadrat pes bordadures geometriques abituaus aguest cas, semble qu’encomanat perde tot eth conjunt e en un espaci practicaments Luis Hurtado de Mendoza. Podem pensarrectangular, mès damb era part inferiora convèxa, en un patronatge d’aguest tipe entàs pinturestrobam es dues armades confrontades ena luta, es dues d’Arties? Non ei cap impossible... dilhèu d’un desfòrces de cavaleria enes extrèms, en miei era infanteria Portolà? (qu’an casa fòrta ena localitat aumens d’ençàque lute damb es piques crotzades, es longues lances deth xvi) o d’un aute personatge que non identificamtipiques deth xvi, e ath dejós era artilheria, damb quate ara, damb possessions en Arties e qu’aguesse prenut partcanons que tiren. Entre es cavalèrs mòros cau remercar enes hèts que se i expliquen. Perque, quina ei era batalhaçò que semblen barrets frigians, es espades corbades representada? S’acceptam era datacion de mejans deth(alfanges), es escuts petiti e redoni e que monten sense xvi non pòt èster sonque era presa de Tunis, hèta pesestrius. Es cavalèrs crestians van damb armadura tropes crestianes en 1535, un hèt que non siguec decisiucompleta e van a shivau a la estradiota damb estriu long militaraments mès qu’en cambi aguec ua extraordinàriacoma se hège alavetz, en sens contra dera manèra a la fortuna de propaganda (RUBIO MORAGA, 2006: 123). Erjineta utilizada pes arabs e qu’ère fòrça mau vista entre es aute possible conflicte entre mòros e crestians deth sèglecavalèrs crestians (FALLOWS, 1996: 13). Ei remercabla xvi, era guèrra des Alpujarras (1568-1570) non generècera voluminosa cagira nauta a on encaishen eth còs e es practicaments iconografia e me semble massa tardanacames deth cavalèr. En estendard crestian se i pòt veir entà ligar-la damb aguestes pintures. S’acceptam aguestua crotz nera e quate pincelades vermelhes. Poirie èster ipotetic mès probable patronatge civiu, eth promotorun drapèu crestian generic, com ua representacion fòrça aurie encomanat e aurie pagat es còstes, non sonqueesquematica dera ensenha d’Aragon, era crotz d’Alcoraz d’aguest plafon, senon de tota era renovacion picturaudamb es quate caps de mòro. qu’auem amassat coma prumèra fasa. Ua scèna de batalha ei ua representacion fòrça pòcfreqüenta ena pintura deth moment e mès encara sepensam qu’èm en un espaci religiós. Es autes pinturesconeishudes deth sègle xvi d’aguest tèma se localizen en 328
    • Albert Sierra i Reguera hugen pera part superiora. Mès endeuant, dus gossets longui e primi, sense dobte dus lebrèrs, fòrça mès ràpids qu’eth dògo, ja son a punt d’arténher ar os que hug de cap ath bòsc. Er os ei herit per ua sageta en còth, que mos ditz qu’era caça ja hè estona qu’ei començada e qu’era bèstia ja a estat vista per d’auti caçaires que hèn a servir barestes. A era boca miei dubèrta e era uelhada herotja. Emboscat, damb eth jolh en tèrra e ua esplendida arcabusa ena espatla, eth caçaire principau non s’encuede deth cèrvi qu’acabe de passar, perque demore atentiu era arribada der os que ja a just ath deuant. Ena centura i pòrte ua daga e enesEra scèna de caça enes pintures d’Arties. pès, era municion, ua bala redona, prèsta tà tornar a(Fòto: Tdart). cargar era arma s’eth prumèr tir non ei definitiu. Era pintura mos mòstre just eth moment abans qu’era bèstiaEra scèna de caça sigue abatuda. E encara auem ua darrèra scèna profana en tot eth Ei ua pintura d’ua precision curiosa: bèsties,conjunt, plaçada en mur de separacion entre era nau accions e movements. Es vestits o era arcabusa (uncentrau e era laterau sud, ua scèna de caça ara mauta aon apareish eth caçaire principau e un mautaire dambua còrna qu’espante es bèsties e amie es cans entà portares bèsties entath caçaire. Era composicion dera scèna ei complèxa per toteses bèsties que i a. Eth hons ei practicaments unifòrme,predominantaments blanc sus eth quau se distribuís eravegetacion, clarejada en tota era superficia exceptat encostat dret, a on i a un bosquet. I apareishen dus òmesenes extrèms disposadi de manèra lèu lèu simetrica, araesquèrra eth mautaire e ara dreta eth caçador. En miei ia tres cans e un sanglièr, mentre que naut ena esquèrrai a un conilh e ena dreta un cèrvi. Er animau principaudera scèna, ua bèstia grana e de color escur ei en costatdret, ath deuant deth caçaire. A maugrat dera aparenta desorganizacion derascèna, en realitat ei ua descripcion extraordinàriamentsexacta d’ua batuda, o caça ena modalitat ara demora ode rebàter era caça21. Era disposicion de totes es figuresa significat e ei coerenta damb era accion. Eth mautaire,vestit damb çò que semble un coleto de pèth e armatdamb lança cuerta, hè a sonar ua còrna entà comunicar-se damb es auti mautaires e amie es cans qu’espanten eacacen as bèsties. Ath sòn costat i a un can fòrt e corpulent,de morro cuert e aurelhes queigudes (un dògo? un dògode Bordèu?) que saute excitat. Eth sanglièr e eth conilh 21. Entà saber-ne mès sus era caça en aguesta època,consultatz MARTÍNEZ DESPINAR, Alonso. Arte de ballesteria ymonteria. Publicat en 1644 e damb edicions modèrnes de 1945e 1976. Eth caçaire d’Arties. (Fòto: Tdart). 329
    • is t ò r i a d e r artaute viatge ua arma!) damb eth detalh der acabat Qui siguec eth pintor d’Arties?motladurat dera boca deth canon, son d’ua exactitud Aguesta qu’ei era qüestion que me hèja er anextrèma. Tant aguesta pintura com era dera batalha (era 1993, quan començaua a estudiar aguesta glèisa esèra de montar, es estrius...) mos parlen d’ua atencion qu’encara non è artenhut de respóner... Començam apeth detalh e ua coneishença des objèctes dera guèrra saber quauques causes dera sua personalitat, des sueso senhoraus de mau de trobar en d’auti pintors. Perque aptituds e dera sua òbra, mès encara non a nòm. Sabemera caça major (e encara mès damb baresta e arcabusa!) que possiblaments ère catalan (se jutjam peth tèxte desauie en sègle xvi fòrtes connotacions senhoraus e, per filactèris deth Judici Finau), sabem qu’eth sòn estil deutant, ua representacion com aguesta refortís encara mès fòrça encara ara pintura gotica ena òbra d’Arties, mèsera ipotèsi d’un patronatge des pintures per part d’un qu’ath madeish temps coneish e ei capable de representarpersonatge civiu concrèt. Qu’evidentaments, serie era era arquitectura e era decoracion renaishentista. Non lipersona representada coma caçaire en aguesta scèna. detectam relacion dirècta damb es artistes dera pintura gotica de tèrres lheidatanes, non ei disciple deth Mèstre de Vielha, o de Pere Garcia de Benavarri. Se semble auer contactes damb quauquarrés qu’ei, dilhèu, damb eth Mèstre de Canapost22, pera conformacion des sues cares, mès que pòc mès en podem díder des sues relacions artistiques23. D’auti pintors que trabalhen enes Pirenèus en sègle xvi se tròben en aguesta madeisha situacion, eretèrs deth gotic encara, introdusissen imatgeria deth Renaishement mès que sense auer-la adoptat completaments, es òbres des artistes deth Naut Comenge que ja auem comentat, o des retaules de Sant Climent de Taüll24, o es dera val dera Vansa e Tuixen (GASCON, FONT, 2006). Enes sues pintures i a ua concepcion embrionària der espaci, mès que se resòlv encaraEth Sant Sopar enes vòutes d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).Eth darrèr sopar Deuant per deuant, ena part superiora dera vòutade quart de cercle, auem es rèstes dera quatau scèna,eth Sant Sopar, a on podem veir un mur corgut, e susera sua cornissa se i pòt veir palmèrs e dus audèths(similars as qu’auem vist dejós des arcades des vertuts).Eth mur ei guarnit per un naut cobricèu decoratdamb ròbes listades en òcre, vermelh e nere. Ath sòndeuant no’n demore sonque fragments des caps de santBertomiu, sant Felip, sant Jaime e sant Simon. Dambçò de pòc que se pòt veir des caps, damb nassi gròssi ecorbadi e carnacions fòrça vermelhes, se’n pòt dedusirqu’an relacion dirècta damb sant Antòni e es demònisdera colomna sud. Com auem dit abans, aguestes duesscènes sigueren pintades per un artista diferent, mès queformaue part deth madeish grop de pintors que decorècera glèisa en aguesta prumèra fasa. Enes ans a vier ei segur qu’auram mès suspreses,perque ena nau laterau sud dera glèisa ja se pòt veir Retaule de València d’Àneu. (Fòto: Centre de Restauració decoma dejós dera cocha blanca i apareishen fragments de Béns Mobles. Carles Aymerich).pintura damb ua decoracion analòga ara deth prumèrtram, atau que demoram futures fases de restauracion 22. Ua indicacion que me hec Pere Beseran.entà saber enquia on e damb quina iconografia siguec 23. A còps semble mès propèr as Macip valencians o as López malhorquins que as pròpis pintors catalans.decorada era glèisa de Santa Maria d’Arties. 24. Damb taules in situ e taules en Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, són tres retaules, dedicadi a sant Miquèu (datat en 1572 per ua inscripcion ena pròpia pintura), sant Andrèu e santa Anna. 330
    • Albert Sierra i RegueraFragment deth retaule de Sorpe. (Fòto: Albert Sierra). Predèlla deth retaule dera Anonciacion de la Pobleta de Be- llveí. (Fòto: Centre de Restauració de Béns Mobles. Carlessense eth sens renaishentista dera perspectiva. Era Aymerich).escala des personatges, per exemple en Judici Finau,se base fòrça mès ena importància des personatges en ua glèisa? Dificilaments era intencion pòt gésser d’unque non pas ena sua localizacion en terren. Ei eretèr, rector dera Val deth sègle xvi...donc, dera pintura gotica en aguesta conformacion der Non sabem pas eth sòn nòm25 mès òc que sabemespaci, o en trabalh anatomic, en cambi ei capable de que dempús d’acabar era òbra d’Arties passèc eth pòrtdiboishar grotesques e arcades “ara romana”, arcabuses dera Bonaigua e se n’anèc tara val d’Àneu, a on pintarào armadures trabalhades, com era der arcange sant es retaules deMiquèu. Capable de confóner era direccion corrècta dera València d’Àneu e Sorpe. Mès endeuant seguiràespada e eth liri deth Judici Finau e de representar ath eth camin de cap ara plana e li coneishem un autedetalh ua scèna de caça senhorau... Ei fòrça temptador retaule ena Pobleta de Bellveí. Ua auta taula, dera quaupensar qu’era sua formacion coma pintor de motius se’n desconeish era provenença, se consèrve en Museureligiosi ei relativaments febla, tant que, de bèra manèra, Diocesà de Lleida (VELASCO, 2006: 35-36). En retauleei bon coneishedor dera vida des senhors. Per experiéncia de Sorpe retrobam es cares que tant auem vist, es uelhs,dirècta? Siguec present ena guèrra e enes partides de es boques... E per se i mancaue quauquarren, encaracaça que represente coma acompanhador deth sòn podem repassar eth magnific ange damb armadurasenhor? Ua ipotèsi de novèlla e fòrça atractiva, mès pòc en luta contra un demòni, ua replica exacta deth santprobabla. Mès factible (e mens emocionant) ei qu’eth Miquèu d’Arties, o eth shivau de sant Martin, tan semblatsòn accés ara coneishença d’aguesti hèts sigue a trauès ath dera batalha, o es espades deth sant Martin en Sorpedes gravats e des libres, çò que mos hè a pensar qu’es e deth sant Miquèu d’Arties, o era tor de santa Barbarasòns contactes damb es senhors relativaments illustradi en Sorpe e eth castèth deth Judici Finau d’Arties...semblen mès solids qu’es qu’a agut damb era Glèisa. D’a En cas dera Pobleta de Bellveí, especiauments enaon senon pòt vier era idea de representar a Lucrècia scèna dera Anonciacion, que trobam çò de madeish, era autoria ei evidenta, e un còp mès eth gust pera representacion des objèctes, ací pes vestits, qu’ei remercabla. 25. Entà començar ja a recebut dues denominacions... Pierrette Bergés lo denominèc “Metre de Dieu le Père et du Jugement Dernier d’Arties” (BERGÉS, 1996: 113, 837) mentre qu’Alberto Velasco lo nomente mèstre de Sorpe en sòn libre sus eth mèstre de Vielha (VELASCO, 2006: 36). Alberto Velasco proposaue era denominacion de Mèstre de Sorpe perque pensaue qu’aguesta ère era sua òbra mès importanta. En ua amigabla trobada damb eth en Vielha, damb motiu dera presentacion deth sòn libre, toti dus descorbirem qu’estudiàuem eth madeish pintor e que cadun ne coneishie quauques òbres. Toti dus coneishíem e li atribuíem Sorpe e La Pobleta, e eth tanben coneishie es exemples de València e deth Museu de Lleida, que fòrça aimablaments m’ensenhèc, mès desconeishie era relacion damb Arties e Son, que jo auia detectat. Se tornam ara denominacion deth mèstre, jo seria mès partidari d’ua denominacion aranesa, o d’ua solucion mixta, com era de Mèstre d’Arties-Sorpe, mès qu’ei un debat que non a Retaule dera Anonciacion de la Pobleta de Bellveí. (Fòto: transcendéncia. Alberto Velasco premanís ena actualitat un nau Centre de Restauració de Béns Mobles. Carles Aymerich). tèxte: “Devocions pintades. Retaules gòtics de les Valls d’Àneu”. 331
    • is t ò r i a d e r art Es pintures de Son Er intradòs der arc trionfau qu’ei decorat damb grani florons caladi en carrats, mentre qu’ath miei deth En Son mos trobam frontau vedem a Crist, fòrça petit, damb uns anges damb un cas curiós. Es que pòrten es simbèus dera Passion. Es bordadures pintures muraus dera glèi- decoratives son exactaments es madeishes qu’en Arties. sa son ua còpia evidenta des motius d’Arties, mès Ei ua òbra deth madeish mèstre? Jo que pensi que hètes damb ua abile-tat non, me còste de creir qu’era madeisha man qu’a pintat tecnica minima e damb eth Diu Pair d’Arties accepte liurar es cares tot just incorreccions iconografi- traçades des personatges de Lucrècia, o es miserables ques chocantes. Se revi- decoracions vegetaus des pilars, comparades damb sam es scènes, vedem es grotesques perfèctaments diboishadi der originau ena vòuta dera nau a Diu d’Arties. En toti es sectors importanti dera pintura, era damb era capa holada ath diferéncia qu’ei abissau. Mès, en çò que tanh ath trabalh miei, entorat peth cercle segondari, especiauments es bordadures decoratives, de bromes, e es quate eth traç qu’ei fèrm, segur e era execucion identica. Açò evangelistes, dus en cada me pòrte a pensar qu’aguestes pintures son òbra, non costat dera vòuta. En pas deth mèstre, senon d’un ajudant qu’aurie assumit mur deth costat dret, tres encargues menors en Arties (bordadures, eth hons, dilhèu vertuts: fe, esperança e quauqui personatges segondaris) e que l’acompanhe en caritat, damb personatges sòn viatge d’Aran tà Àneu e que, pes motius que siguen, fòrça perdudi ath dejós e dilhèu perque eth mèstre se n’a anat dera val acabadi enquadradi per arcades. es dus retaules, recep era comission d’aguestes pintures Ath costat esquèr, quate en solitari. Afronte eth trabalh damb eth pòc bagatge vertuts mès: justícia, qu’aprenec en Arties e còpie tot aquerò que rebrembe prudéncia, fortalessa e qu’a executat, damb adretia en aquerò que coneish, e damb fòrça dificultat enes trabalhs mès comprometudi.Taula deth Musèu de Lleida.(Fòto: Albert Sierra).e temperància, practicamentsdesapareishudes mès que se pòdenreconéisher pes filactèris e athdejós sòn, arcades sus pilars dambpersonatges laguens, en ua desarcades se reconeish a ua hemnadamb un òme ath darrèr. Un autepersonatge masculin se claue uaespada en piet. Enquia aué non sesabie ce qué representauen, mès, uncòp vistes es naues pintures d’Arties,era scèna ei de bon reconéisher: queson es protagonistes dera istòria deLucrècia, en aguest cas ei TarquinSèxt que l’acace dirèctaments perdarrèr. Çò qu’ei chocant ei qu’ací s’acambiat era fin dera istòria e eth quese suïcide qu’ei Tarquin! Non sabempas s’ei un error desmesurat o unacte de justícia per part deth pintor,que pense qu’era prauba Lucrècianon n’a eth tòrt e qu’eth que semerite era mòrt qu’ei eth violador.E eth detalh finau, eth personatgeque demore capibaish ath costatdamb cara de depression a d’èsterper fòrça eth sòn òme, deprimit pethpes des còrnes... Pintures muraus de Son. (Fòto: Albert Sierra). 332
    • Albert Sierra i Reguera un perbòc blanc26. Ena restauracion actuau s’a pogut constatar qu’es prumères pintures en aguest sector son fòrça maumetudes, çò de madeish que passe damb es evangelistes deth presbitèri, fòrça degradadi superficiauments jos era husta e damb eth Diu Pair damb ua prigonda henerècla que lo trauèsse completaments. Bergés opine ena sua tèsi qu’era degradacion la poirie auer costat un tèrratrem. Ei ua idea fòrça atractiva, mès justaments en aguestes dates non i a constància de tèrratrems que hessen mau ena zòna pirenenca centrau (ATLES, 1999: 57-59, SISMICITÉ, dades deth sègle XVI27). Totun, qu’ei plausible pensar qu’aguestes degradacions agueren lòc ja d’antic, qu’era glèisa d’Arties enes ans posteriors ara prumèra fasa patís problèmes grèus d’umiditats e de henerècles que degradèssen es pintures enquiath punt d’auer besonh ua intervencion de renovacion completa entre 1589 e 1592. Cau rebrembar qu’es pintures son hètes ath dessús d’ua basa de guish, ua superficia fòrça febla deuant des patologies d’ua glèisa dambDetalh deth cicle de Lucrècia enes pintures de Son. (Fòto: Albert Sierra). problèmes d’umiditat. Perque era glèisa de Santa Maria d’Arties a estat objècte En dues glèises dera val de Boí, ena Nativitat de de modificacions e reformes constantes,Durro en arc trionfau dera absida e en Sant Joan de Boí e era sua estructura a patit fòrça, enquiath punt qu’aen un laterau deth presbitèri, se consèrven fragments arribat a èster ben apròp deth collapse, coma mòstren esd’ua decoracion de florons practicaments com era de colomnes fòrtaments inclinades, era sua vòuta centrauSon, çò que me pòrte a pensar qu’era activitat d’aguest practicaments estronhada e es contrafòrts hijuts qu’a enajudant, establit ben d’ora coma pintor, se deuie esténer exterior, que sagèren d’arturar aguest movement. Ethpes vals vesies. motiu deth recambi per mau estat serie plausible. Era reforma de 1589-92 probablaments non siguec sonque picturau, senon que tanben representècEs dusaus pintures d’arties quauques reformes fisiques en immòble, atau qu’ei fòrça Se tornam entà Arties, veiram coma pògui decennis probable que sigue en aguest moment que se daurísdempús dera prumèra decoracion, concrètaments en era hièstra apuntada deth costat dera epistòla der arc1589, comence ua segona operacion de decoracion trionfau dera absida, just ath cant deth presbitèri, quedera glèisa qu’includirà ua vòuta de husta en presbitèri posterioraments siguec paredada e destrusida entàe fòrça probablements er emblanquiment dera mès daurir ua hièstra mès grana.grana part des vòutes. Era prumèra qüestion que moshèm en sajar d’explicar aguestes pintures qu’ei clara: Diu Pairper quin motiu, damb pògui ans de diferéncia, se herenues pintures sus es anteriores? Eth cambi iconografic Era Figura de Diu Pair, com auem dit, a pòguesradicau ei descartat perque se manten practicaments diferéncies respècte dera iconografia anteriora. Un auteera madeisha representacion. Era dusau version de Diu còp eth cercle de bromes centrau, en aguest cas dambPair repetís er esquèma dera precedenta, tanben damb petiti caps de querubins e era preséncia de Diu lheuantes quate evangelistes ath sòn costat. Es pògues variantes eth braç dret en actitud de benediccion, mentre dambnon semblen pas sufisentes entà justificar eth cambi,sonque eth cambi deth nimbe, ara sense era crotz derafigura deth hilh e un nau cèu estelat de hons. Alavetz, 26. Ja auem nomentat era inscripcion damb era data de 1592per qué? E sustot quan es pintures deth Judici Finau d’un pilar dera nau centrau.son respectades, encara qu’es pintures des vòutes des 27. Non se’n coneish sonque un, de 1546, ena regionnaus lateraus fòrça probablaments son caperades damb tolosana, de grad 5, ei a díder percebut per toti mès sense provocar maus. http://www.sisfrance.net/fiche_observations. asp?NUMEVT=310002 333
    • is t ò r i a d e r artera auta ten era esfèra, en aguest cassense er estendard deraresurreccion. Eth nimbecrucifèr a desapareishut.Encara qu’ei en ua posturamès dinamica, eth sònimpacte visuau non igualepas era pintura anteriora, eraguardada plia de magnetismedera prumèra pintura a estatremplaçada per ua cara benconformada mès mancadad’intensitat. Es dusaus pintures d’Arties. (Fòto: patrimoni.gencat. Josep Giribet).Es apòstols inscripcion ath dejós qu’explique qu’eth sòn pair, Enes dus costats trobam as quate apòstols, qu’ara Zacaries, escriu eth sòn nòm en un papèr e eth petitnon son sus un hons de cèu estelat, senon laguens recupère era capacitat de parlar. Tanben i é era datad’arquitectures interiores, cadun damb eth sòn simbèu des pintures, 1589. Ath dejós auem era decapitacion(leon entà sant Marc, agla entà sant Joan, ange entà sant deth mateish sant, en festin d’Erodes, qu’ei seigut enaMatèu e taure entà sant Luc). Era pintura ja a deishat taula ath hons dera scèna. En aute costat auem ua scènaendarrèr tot senhau d’eretatge gotic e ei totauments qu’aucupaue tot eth plafon mès qu’a estat bracada enrenaishentista, tant ena forma de bastir es còssi, fòrça verticau per ua hièstra. De çò qu’encara i a podem dídermès atentius ara anatomia e as posicions dinamiques, claraments qu’ei eth sacrifici d’Abraham, perque eracom ena construccion d’espacis, en aguest cas interiors, inscripcion corresponenta nomente ath sòn hilh Isaac,a on eth paisatge s’introdusís a trauès dera hièstra. e i vedem ath pair e ath hilh damb ua mula que hèn ethCagires ornamentades, pichèrs, es libres enes estatgères, camin, des bastides deth hons enquiath prumèr plancortinatges, tot ei representat com ac ven es nòsti uelhs, dera pintura, tres còps repetidi.sense abstraccions. Er autor d’aguestes pintures qu’ei un pintor arribat der Estat francés (aguest qu’ei er idiòma des inscripcions) e que, com auem dit, ja s’integre totauments ena pintura renaishentista. Sap hèr cares ben diferentes entà cada personatge, sage d’arténher postures dinamiques entàs figures e ua bona anatomia. Mès non ei pas un pintor extraordinàriaments capacitat, perque encara qu’es cares des evangelistes son hètes damb fòrça detalh e non les manque personalitat, en conjunt ei ua pintura pòc brilhanta. Er autor des pintures e eth grop de parallèls: Garòs e Salardú Es dusaus pintures d’Arties s’inscriuen en un grop de tres òbres estretaments relacionades: Arties, Garòs e Salardú28. En Garòs trobam uns evangelistes e un Diu practicaments copiadi des d’Arties. E era arcada damb caishons e tondosCicle de sant Joan Baptista en presbitèri d’Arties. (Fòto: Albert Sierra).Es scènes lateraus 28. Joan Yeguas ei d’era madeisha opinion e tanben agrope Enes dus costats e dejós des apòstols trobam tres aguestes tres mòstres de pintura jos er epigraf deth “mèstrescènes, era neishença de sant Joan Baptista damb ua de Garòs”. Era interpretacion que ne hèm des relacions entre aguestes tres pintures ei, totun, diferenta. 334
    • Albert Sierra i Reguera sense era intervencion deth mèstre principau. Se comparam es tres leons veiram com eth de Salardú ei claraments mès ben hèt qu’es d’Arties e Garòs, que semblen hèti pera madeisha man. Es dates des pintures refortissen aguesta ipotèsi: Salardú, 1584, coma prumèra intervencion de qualitat, e Arties, 1589, ua intervencion que seguís es paramètres mercadi per aguesta. Garòs aurie d’èster practicaments contemporanèa d’Arties. Possiblaments, eth madeish talhèr decorèc ua capèla laterau dera collegiau de Santa Maria de Mur, ara fòrça maumetuda, mèsPintures de Garòs. (Fòto: Albert Sierra). ena qu’encara s’i pòt reconéisher era bordadura trenada o es caps des evangelistes.decorada de vermelh e daurat la trobam enes hièstresdes tres temples. Tanben enes nèrvis de Salardú e deGaròs i trobam, per exemple, es corderades de pèrles o Salardúes troncs entornejadi d’ua cinta elicoïdau, o tanben es E, fin finau, Salardú. Non entraram a descríuer pastrenes de color auriò. Mès era qualitat dera execucion aguestes pintures, perque era sua extension e complexitatei fòrça variabla. Mentre qu’en Salardú es corderades depèrles diboishen un volum autentic ena pèrla e se i ve eraen·hilada en dus colors, en Garòs a estat transformadaen ua simpla linha nera qu’amasse cercles damb unpetit remercat. Encara qu’eth sòn estat de degradacionpòt provocar incertitud, era restauracion posterioraqu’an patit tant Garòs com Salardú, especiaumentsenes colomnes, pensi que se mos fixam ena forma debastir es figures, ena sua preséncia e corporeïtat, o enamanèra de resòlver mans e cares, podem pensar qu’ethpintor mès ben dotat ei eth qu’execute es pinturesde Salardú, e qu’es pintures d’Arties e Garòs son untrabalh deth madeish grop de pintors, probablamentsEs tres leons: Salardú, Garòs e Arties. (Fòto: Albert Sierra). Capèla laterau dera Collegiau de Mur. (Fòto: ArtMural). 335
    • is t ò r i a d e r artDetalh de sant Joan Evangelista ena Collegiau de Mur. (Fòto: ArtMural).mereishen un article monografic. Sonque voleria remercar que podem apreciar enes parts mens degradades deraera qualitat e puresa des pintures dera absida, pintades decoracion des naus, es anges que tien ua grana ròda enen 1561 e un des exemples de pintura renaishentista de mur tester dera absida e es pairs dera glèisa dera vòuta.milhor qualitat dera Val, damb ua representacion de E aciu enlaçam damb eth qu’ei eth principau motiu entàDiu que semble dirèctaments inspirada dera absida de parlar d’aguestes pintures. Aguesti pairs dera glèisa anSant Sernin de Tolosa. E tanben era qualitat picturau lançat per tèrra ath sòn entorn quauqui libres, que son es fausses doctrines. En aqueth moment, en 1584, açò non podie sonque hèr referéncia ara luta contra eth protestantisme qu’arrinque deth Concili de Trento. Non sonque açò, tot eth programa des pintures de Salardú ei ua mòstra perfècta de çò qu’eth concili propòse coma naua religion catolica: s’an acabat es sants locaus d’aventures dobtoses, s’an acabat es representacions de scènes anecdotiques. Ara çò que i aurà que serà un catalòg de sants, coma modèls de vida vertuosa e ena sua representacion perfècta, cadun damb eth sòn atribut. Demoren qu’eth mossen qu’age de hèr ethEs pintures dera absida de Salardú. (Fòto: Albert Sierra). 336
    • Albert Sierra i RegueraEth conjunt de pintures muraus de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).Es pairs dera Glèisa enes pintures de Salardú. (Fòto: Albert Sierra). 337
    • is t ò r i a d e r artEth mossen reformista de Salardú. (Fòto: Albert Sierra).sermon sigue reformista e que velhe entà qu’es animes abilhat e damb eth libre ena man, se hè a representar end’aguest pòble seguisquen eth camin dret entath cèu. mur dera glèisa de Salardú. Eth capítol que daurissenUn caperan non serà dejà un membre dera comunitat, es pintures de sant German lo barre aguest clèrgue,senon un susvelhant atentiu. Que tierà compde de com Ramon, justaments 100 ans dempús, un sègle de pinturava vestit e que saberà díder era missa perfèctaments, non extraòrdinaria ena Val.pas com es sòns predecessors. E qu’en aguesta postura, 338
    • Albert Sierra i RegueraBibliografia e recorsi electronicsAbadie, S.; Delerue, F.; Masson, P. Églises peintes au XVIe. Fallows, Noel. Un texto inédito sobre la caballería del Itinéraire de découverte en Hautes Pyrénées. Vallée renacimiento español: Doctrina del arte de la du Louron. Tarba: Editions les Guides Culturels cauallería de Juan Quijada de Reayo. Liverpool: Pyrénéens. Collection les douze portes. Liverpool University Press, 1996. http://books.google. es/books?id=WHQ8fMAd9OECATLES SÍSMIC DE CATALUNYA. VOLUM 1. CATÀLEG DE SISMICITAT. Institut Cartogràfic de Catalunya, Gavelle, Robert. “Eglise et les peintures de Benque Dessous Institut Geològic de Catalunya, 1999. http://www.igc. Hortelarum”. Revue de Comminges, LXXXIX (1976) cat/web/gcontent/pdf/sismes/ca/atles_sismic.pdf p. 439-470.Bergés, Pierrete. Des peintures murales de la Renaissance Jané i Checa, Òscar. França i Catalunya al segle dans le Sud-Ouest de l’ancienne France. Du Quercy XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a au Val d’Aran. Du Rouergue à l’Armagnac. These de l’època moderna (1640-1700). Tèsi. http://www. Doctorat Nouveau Régime. Universitat de Tolosa-Lo tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX- Miralh, 1996 (tèsi non publicada). 0123104-160352/Bernís, Carmen. Trajes y modas en la España de los Reyes Jondorf, Gillian. French Renaissance Tragedy: The Dramatic Católicos. Madrid: CSIC, 1978-1979. Word. Cambridge University Press, 1990. p. 98-110. http://books.google.fr/books?id=hJYnOWgtNZYCBrunet, Serge. Les prêtres des montagnes. La vie, la mort, la foi, dans les Pyrénées centrales sous l’Ancien Male, Emile. El arte religioso de la Contrareforma. http:// Régime (Val d’Aran et diocèse de Comminges). Aspet: books.google.es/books?id=YVZywjDQKJ8C PyréGraph, 2001. Martínez de Espinar, Alonso. Arte de ballesteria y monteria.Brunet, Serge. “De l’espagnol dedans le ventre!”. Les Madrid: Velázquez, 1976. catholiques du Sud-Ouest de la France face à la Réforme (vers 1540-1589). Paris: Honoré Champion Memòria d’activitats del Servei de Conservació i Restauració Editeur, 2007. de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament deCorbel, Pierre-Yves. Hautes Pyrénées. Vallée d’Aure Cultura, 1997. I. Canton de Vielle Aure. Inventaire général des monuments et des richesses artistiques de la France. Mesuret, Robert “Les peintures du Val d’Aran” Revue de Tolosa: Indicateurs du Patrimoine. Accord édition, Comminges, T LXXII 2t Sent Gaudenç (1959) p. 72-82. 1999. Poujade, Patrici. “Les relacions transpirinenques a laCorbel, Pierre-Yves. Hautes Pyrénées. Vallée d’Aure II. Catalunya Moderna: els tractats de “Ligues i Patzeries”” Canton d’Arreau. Inventaire général des monuments Pedralbes: Revista d’història moderna, num. 18, 1, et des richesses artistiques de la France. Indicateurs (1998), pags. 189-200. http://www.raco.cat/index. du Patrimoine. Tolosa: Accord édition, 2000. php/Pedralbes/article/view/101468/152273Décottignies, Sylvie. Peintures monumentales dans la Valle Poujade, Patrici. Le Val d’Aran entre deux monarchies: une du Louron. Itineraires du Patrimoine, 109, Hautes- vallée frontière dans le grand siècle. Aspet: PyréGraph, Pyrénées. Tolosa: Association pour la Promotion du 1998. Patrimoine en Midi-Pyrénées, 1996. Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia deDécottignies, Sylvie. “Statistique de la peinture monumentale la Biblia. Antiguo Testamento. Barcelona: Tomo 1 en Midi-Pyrénées”. In Situ num. 6 - septembre Volumen 1. Ediciones del Serbal, 1996. 2005. http://www.revue.inventaire.culture.gouv. Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia fr/insitu/insitu/article.xsp?numero=6&id_ de la Biblia. Nuevo Testamento. Barcelona: Tomo 1 article=decottignies-652 Volumen 2. Ediciones del Serbal, 1996.Durliat, Marcel. “Les peintures du choeur de Saint-Sernin Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia de Toulouse”. Bulletin Monumental. (1991) 149 num 4. de los santos A-F. Barcelona: Tomo 2 Volumen 3. 339
    • is t ò r i a d e r art Ediciones del Serbal, 1997. SISMICITÉ DE LA FRANCE. www.sisfrance.netRéau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Iconografia Tineo, Primitivo. “La recepción de Trento en España. de los santos G-O. Barcelona: Tomo 2 Volumen 4. 1565”. http://dialnet.unirioja.es/servlet/ Ediciones del Serbal, 1997. articulo?codigo=1203667Rocacher, Jean. Saint Bertrand de Comminges. Saint Just Velasco González, Alberto. El Mestre de Vielha, un pintor del de Valcabrére. Tolosa: Editions Privat, 1987. tardogòtic entre Catalunya i Aragó. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. 2006Rodriguez Panizo, Paloma. “Pintura mural aparecida en Albares (Guadalajara)”. Wad-al-Hayara: Revista Vorágine, Santiago de la. La leyenda dorada, 1. Madrid: de estudios de Guadalajara. Num 19. (1992). Alianza Editorial, 1994. http://biblioteca2.uclm.es/biblioteca/CECLM/ ARTREVISTAS/Wad/wad19Rodriguez.pdf Walthaus, Rina. “La nieve que arde o abrasa – Dido & Lucretia en el drama español de los siglos xvi y xvii”.Rubio Moraga, Ángel Luís. “La Propaganda Carolina. Arte, Tèsi doctorau en neerlandés. Resumit en: http://home. Literatura y Espectáculos al servicio del Emperador planet.nl/~pagklein/rina/resumen.html Carlos V.” Revista Historia y Comunicación Social. Num 11, (2006) p. 115-126. http://revistas.ucm.es/ Yeguas, Joan. “Pintura e escultura aranesa des sègles xvi, xvii e xviii”, en aguest madeish volum. inf/11370734/articulos/HICS0606110115A.PDF 340