ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES                                                               2010/2011  ...
Página 2                                                                                     LO CANASTRÓ butlletí informat...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                        Pá...
Página 4                                                                                             LO CANASTRÓ butlletí ...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                  Página 5...
Página 6                                                                                            LO CANASTRÓ butlletí i...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                      Pági...
Página 8                                                                                         LO CANASTRÓ butlletí info...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                         P...
Página 10                                                                LO CANASTRÓ butlletí informatiuACTIVITATS LES CAM...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                          ...
Página 12                                                                                      LO CANASTRÓ butlletí inform...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                          ...
Página 14                                                                                    LO CANASTRÓ butlletí informat...
[N. 1] 2010/2011                                                                                                          ...
Página 16                                                           LO CANASTRÓ butlletí informatiuCOL·LABORADORSCOL·LABOR...
[N. 1] 2010/2011                                  Página 17                                            COL·LABORADORS     ...
L’Associació d’Amics del Monestir de les LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011                                Avellanes nasqué ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Lo canastró, 1 (2010 2011)

555

Published on

Butlletí informatiu de l'Associació d'Amics del Monestir de les Avellanes.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
555
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Lo canastró, 1 (2010 2011)"

  1. 1. ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES 2010/2011 N. 1 LO CANASTRÓ butlletí informatiu Contingut Portada 1 Editorial 2 Notícies 3 Activitats 4 L’entrevista 12 Els arxius 15 Col·laboradors 16 Punts d’interès especials• Neix el primer butlletí dels Amics del Monestir• Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes• Que sonin les campanes al monestir!• La Força de la Fraternitat, el llibre del centenari• G. Ramir, l’últim fuster del monestir
  2. 2. Página 2 LO CANASTRÓ butlletí informatiuEDITORIAL2011: UN ANY DE VIDA I TOTA UNA VIDA PER DAVANTGabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes En el marc del ca – però també social i de valors – en el marc del Monestir de les Ave- centenari de l’associació vol promoure el conreu llanes aporta el simbolisme i la voca- la presència de l’espiritualitat, projectes culturals ció de l’acollida, de donar cabuda a dels germans i humanístics, la solidaritat i el com- tothom que arriba. maristes al promís en relació als problemes del Monestir de Quart i Tercer Món. Vol dur endavant Tanquem el primer any de vida de les Avellanes projectes i activitats capaços de cre- l’associació satisfets del treball va néixer l’As- ar ponts d’interrelació entre els pro- realitzat i de l’orientació donada, sociació d’A- grames públics i els privats, a nivell conscients que encara estem a l’inicimics del Monestir de les Avellanes, econòmic, social, formatiu, educatiu i del camí. Les pàgines que segueixenara fa poc més d’un any. cultural. ens mostren els principals projectes duts a terme així com altres fets de laL’associació ha començat a fer camí Volem transmetre el nostre agraï- vida del Monestir de les Avellanes.amb la vocació de ser un projecte ment a totes les persones, entitats icol·lectiu, un projecte capaç de ge- institucions que ja col·laboren ambnerar sinèrgies en el seu context més nosaltres, per l’encoratjament i elimmediat i d’esdevenir un espai suport rebuts.canalitzador i punt de trobada de “L’associació ha començat a fertots aquells i aquelles que, havent Presentem el primer número deldescobert aquest lloc com a refe- camí amb la vocació de ser un butlletí “Lo Canastró”, com a mit-rent per a llurs vides, volen projecte col·lectiu” jà informatiu de l’associació, en ellcol·laborar per fer conèixer i pro- fem balanç de l’activitat duta a termemoure el Monestir de les Avellanes. al llarg de l’any. Pren el nom de “Lo Canastró” perquè és un nom tradici-En aquest període de crisi econòmi- onal de la nostra contrada i perquè
  3. 3. [N. 1] 2010/2011 Página 3 NOTÍCIES JA SÓC AQUÍ… SÓC LO CANASTRÓ! [Ramon Benseny] Aquí em teniu, bona gent de l’As- mà de julivert, alls, cebes i tomà- aquesta mateixa vocació de família sociació d’Amics del Monestir de quets, les quatre patates del dia, al- on tot allò de casa hi tingui cabuda. les Avellanes. gunes figues i el raïm de la parra de Bé i això de “Lo”? No oblideu que Ja sabeu què és un ca- sempre; fins i tot som a les terres de ponent, a la Terra nastró i per a què ser- per anar a recollir Ferma... i si com tot canastró estem via?. Com que la majo- els ous de les oberts a tota parla aquí però, parlem ria dels catalans som gallines; també “lo català” occidental, i diem això descendents de pagès, per ficar-hi el pa del “lo” des de sempre i ens agrada, de terres de secà i con- que sobrava a o és que mai no heu sentit això de “lo reus de vinya, horts i taula. Com que no pare”, “lo pa” o “lo senyor metge”? gra; de masies, bordes hi havia neveres ni bosses de plàstic, servíem per a Per això “Lo” Canastró. o poblets més aviat petits, alguna vegada haurem vist un canastró. Una tot, aquesta era la nostra veritable “eina” casolana, similar a un cistell vocació servir per a tot i per a tot gros, amb dues nanses, molt obert i tenir-hi cabuda. Hem estat com una on hi cabia tot. mena de precursors de l’ecologia i “Aquest nou Canastró, com a Butlletí de l’ona verda. Generalment em tenien a la cuina a Informatiu de l’Associació d’Amics del sobre de la pastera o al costat del foc Oi que us agrada saber qui som i per Monestir de les Avellanes, vol tenir a què servíem?. Doncs bé, aquest a terra, però sempre molt a l’abast aquesta mateixa vocació de família on tot de tota la família. Em feien servir per nou canastró, com a Butlletí Infor- allò de casa hi tingui cabuda” anar a l’hort i recollir la mongeta matiu de l’Associació d’Amics del tendra, les albergínies i pebrots, una Monestir de les Avellanes, vol tenir ELS AMICS DEL MONESTIR JA TENIM WEB I FACEBOOK! [Robert Porta] Des de fa uns mesos l’Associació pretenem publicar textos sobre la està tenint un gran èxit perquè ja estem d’Amics del Monestir de les Avella- història i sobre el valor artístic i ar- arribant als 1.000 amics.! Ens trobareu nes ja disposem de pàgina web quitectònic del conjunt dels espais a: pròpia. Ens trobareu dintre del Portal del monestir. A la secció d’activitats facebook.com/amicsmonestiravellanes Web del Monestir, a la secció hi trobareu informació “Amics Monestir” sobre les Jornades d’Història, Projectes, www.monestirdelesavellanes.com/ exposicions, etc. En els index.php/ca/amicsmonestir propers mesos anirem De moment a la web us expliquem desenvolupant la web qui som i quines activitats estem amb nous continguts. realitzant. També hem obert una sec- I ara també tenim pà- ció anomenada “Espai Monestir” on gina de facebook! I Web de l’Associació d’Amics del Monestir
  4. 4. Página 4 LO CANASTRÓ butlletí informatiuACTIVITATSEL PROJECTE “JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT” [Jaume Parés]El projecte de les Jornades d’Història l’experiència viscuda en l’organitza- El nostre principal objectiu és acon-del Monestir de les Avellanes va co- ció de les I Jornades en van sorgir les seguir que el Monestir de les Avella-mençar arran de la celebració dels bases d’aquest projecte i la voluntat nes sigui un espai de trobada per acent anys de presència marista al de donar-li continuïtat, celebrant una científics i investigadors, i fomen-monestir. nova edició de les Jornades cada tar així l’intercanvi de coneixement i any. de sorgiment de nous projectes iLes Jornades van ser la primera ac- estudis.tivitat que es va realitzar des de de El projecte de les Jornades d’Històrial’Associació d’Amics del Monestir de del Monestir de les Avellanes pretén Per altra banda, també tenim la vo-les Avellanes. La seva organització crear un espai de referencia mun- luntat de fer arribar tot aquest co-va ser possible gràcies a la dial en relació als estudis d’histò- neixement a totes les persones quecol·laboració entre l’Associació i el ria de l’Església i la religiositat. És hi estiguin interessades, de maneraGrup de Recerca Consolidat en Estu- per això que una part dels professio- que les Jornades siguin un espai dedis Medievals “Espai, Poder i Cultu- nals que hi participen provenen de relació entre científics, persones ira” de la Universitat de Lleida. De països i universitats d’arreu. territori. Cartell de les I Jornades d’Història Cartell de les II Jornades d’Història
  5. 5. [N. 1] 2010/2011 Página 5 ACTIVITATSELS PREMONSTRATESOS A L’EDAT MITJANA (I Jornades d’Història) [Robert Porta] Les I Jornades d’Història del Monestir volució de la reforma de l’Església consideren panteó i els que no. Fi- de les Avellanes, es van dedicar als peninsular del segle XII. Molt in- nalment el professor Francesc Fité premonstratesos a l’edat mitjana, teressant fou també la conferència ens explicà l’evolució constructiva l’estudi dels quals ens ha permès del professor Francisco Javier Pé- del monestir des de l’Edat Mitjana connectar amb els orígens medievals rez Rodríguez, qui adoptà un paper fins al segle XIX. de Bellpuig de les Avellanes. molt crític amb les fonts documentals Les Jornades es van estructurar en emprades per a l’estudi dels pre- La quarta i última sessió s’iniciava quatre sessions distribuïdes entre els monstratesos a la Península Ibèrica, amb la visita guiada de la mà del dies 28 i 29 d’octubre de 2010. posant en dubte les explicacions professor Francesc Fité que ens va emprades fins al moment per argu- permetre conèixer l’evolució cons- Després de l’acte inaugural, comen- mentar els orígens d’aquests mones- tructiva de Bellpuig de les Avellanes çava la primera sessió on es presen- tirs. Finalment el professor Prim a partir dels edificis conservats avui tava l’ordre dels premonstratesos, de Bertan es va centrar en la distribució en dia. María Teresa López de la mà d’especialistes internacionals dels canonges regulars i concreta- Guereño, ens delectà amb la seva com Jacques Paul, Dirk Van de ment dels premonstratesos al comtat conferència sobre l’art premonstra- Perre i Bernard Ardura. En les res- d’Urgell, destacant-ne l’influencia tès, amb la qual, vam poder entendre pectives conferències es conclogué que hi tingueren al llarg de l’Edat l’estructura constructiva de les canò- que els premonstratesos havien par- Mitjana. niques premonstrateses hispàniques. ticipant activament en la reforma de Finalment li tocà a Paul Freedman l’Església al segle XII, molt especial- El dia 29 al matí el professor Flocel posar el punt i final a les Jornades ment al centre i nord d’Europa. Per Sabaté encetava la tercera sessió de parlant sobre l’Escola Històrica de contra Bernard Ardura indicava que les Jornades explicant-nos el projec- les Avellanes i molt especialment l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb te de recerca sobre els premonstra- sobre Jaume Caresmar, explicant la mateixa força al sud d’Europa i a tesos, que iniciaren des de la UdL com l’existència d’aquesta escola va Terra Santa, amb l’excepció de la arran de la descoberta a Vilanova de permetre a Bellpuig viure una sego- Península Ibèrica. En aquesta prime- la Sal dels documents de l’Arxiu de na època daurada. ra sessió es parlà també de Sant Nor- Bellpuig de les Avellanes. Després bert, fundador de l’ordre de prémon- Maite Pedrol, de lArxiu Comarcal tré, a qui, si bé se li atorgà el paper de la Noguera, ens explicà els tre- de fundador, no se li donà el paper balls de recuperació, restauració, d’estructurador i unificador de l’or- conservació i difusió realitzats en “Les I Jornades d’Història del Monestir de dre, aspecte que faria labat Hug de aquests documents. Després d’un les Avellanes, dedicades als canonges Fosses. petit descans vindrien dues confe- premonstratesos, ens han permès rències més polèmiques, especial- Per la tarda entràvem de ple en la connectar amb els orígens medievals de ment la primera on Gener Gonzalvo història dels premonstratesos en el si s’interrogava sobre si realment Bell- Bellpuig de les Avellanes” de la Península Ibèrica de la mà del puig de les Avellanes era un autèntic professor Francisco Javier Pérez- panteó comtal, fet que generà un Envid, qui ens posava al dia de l’e- debat, encara obert, entre els qui ho
  6. 6. Página 6 LO CANASTRÓ butlletí informatiuACTIVITATSEL MONACAT FEMENÍ A L’EUROPA MEDIEVAL (II Jornades d’Història) [Robert Porta] Participants a les II Jornades d’Història del Monestir de les AvellanesEls dies 4 i 5 de juliol el Monestir de Després de l’acte inaugural van co- teressants estudis arqueològics dutsles Avellanes va acollir les II Jorna- mençar les sessions i debats de les a terme en els monestirs femeninsdes sobre la Història de l’Església i Jornades. En les diferents conferènci- Irlandesos. També en aquesta sessióla religiositat, centrades en aquesta es s’analitzaven diferents àrees geo- es van presentar projectes en relacióedició, en l’estudi del Monacat fe- gràfiques d’Europa, amb l’objectiu a les fonts documentals, com basesmení a l’Europa medieval. de comparar casos. Així per exem- de dades, portals web o publicacions ple la primera sessió dedicada a la periòdiques. Per exemple el projec-Les Jornades van tenir una assistèn- Fundació, Identitat, i Autoritat dels te FeMoData o la presentació del por-cia destacable, amb més de 60 parti- monestirs femenins, va tractar casos tal Monastic Wales i la revista Medie-cipants que van omplir l’aula Ermen- del nord d’Itàlia, del nord d’Espanya, val Monastic Studies. Finalment l’últi-gol X del monestir. Passades les nou especialment Castella, Lleó i Galicia, ma sessió es va dedicar als estudisdel matí s’iniciava el curs amb l’acte del sud de Gran Bretanya i del centre de l’Espai Simbòlic, és a dir cominaugural. Acte en que es va remar- de França. Al mateix temps cada s’adaptaven els espais físics a lescar el fet que les Jornades són un sessió intentava centrar-se en una o necessitats i funcions dels monestirs iprojecte que permet apropar la dues disciplines, així per exemple si les comunitats que els habitaven.Universitat i el coneixement al ter- la primera sessió es va centrar enritori i als seus habitants; que el Mo- estudis històrics, la segona dedicada Cal destacar que la convivència alnestir de les Avellanes és un espai a el Monacat femení regional, va Monestir de les Avellanes d’investi-que facilita i dóna un valor afegit al aprofundir en aspectes com l’espiri- gadors i participants va facilitar tam-projecte, i que cal aprofitar les Jorna- tualitat, la influència social i els estu- bé l’intercanvi de coneixements,des com a mitjà per donar a conèixer dis de gènere en el marc del mona- projectes i inquietuds entre uns ila cultura i el patrimoni dels pobles cat femení. La tercera sessió va trac- altres, i que això es va notar en elsde la Noguera alta. tar conferències sobre història de debats de les diferents sessions amb l’art i arquitectura i sobre els in- un alt grau de participació. De fet
  7. 7. [N. 1] 2010/2011 Página 7 ACTIVITATS tant les ponències com els debats tirs masculins i femenins, sinó també i per tenir una visió més amplia i glo- han inspirat a reflexionar i repen- entre les comunitats de dones religi- bal del tema. Pel que fa a les fonts sar algunes de les idees preconce- oses. També es va poder comprovar vam poder veure també la gran va- budes que tenim sobre el monacat que és problemàtic comparar di- rietat i desequilibri en relació a les femení a l’edat mitjana. Ha quedat rectament els monestirs mascu- fonts d’estudi medievals, tant do- clar que a l’Edat mitjana hi havia co- lins i femenins perquè encara que cumentals com materials, que dis- munitats de dones que van participar tinguin molts factors semblants, posem per al monacat femení, al de manera molt activa no només a la també s’ha d’apreciar que tenen fun- llarg d’Europa, i diferents models vida religiosa de la seva regió i èpo- cions diferents, per tant no sempre per analitzar, estudiar i fer més ac- ca, sinó també a la vida cultural i es poden utilitzar els mateixos indi- cessibles aquestes fonts. artística, política, econòmica i social. cadors per a comparar-los. D’a- De les conferències, debats i opini- questa idea també es conclou que ons la Dra. Karen Stöber, directora cal evitar considerar els mones- científica de les Jornades, en va ex- tirs masculins com a model es- “Les II Jornades han inspirat a reflexionar i pressar les següents conclusions tàndard del monacat medieval. repensar algunes de les idees com a cloenda del curs. L’existència El fet de fer una aproximació inter- preconcebudes que tenim sobre el monacat de la gran varietat d’experiències disciplinària i internacional ens va femení a l’Edat Mitjana” religioses en el marc de l’edat mitja- aportar un punt de vista compara- na, no només la varietat entre mones- tiu per veure diferències i igualtats UN LLIBRE SOBRE EL PARE JAUME PASQUAL, ABAT [Robert Porta] nes i en concret de l’etapa del segle Jaume Pasqual des de la seua ves- XVIII, en que el monestir visqué una sant d’erudit i col·leccionista en el època d’esplendor, amb el sorgi- marc de la Il·lustració a Catalu- ment de l’anomenada Escola Histò- nya. En el llibre l’autor ens dóna a rica de les Avellanes. conèixer amb precisió la tasca erudi- Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui ta duta a terme per Pasqual i tota la en dia podem gaudir al Monestir de col·lecció de documents, llibres i les Avellanes, entre altres coses, del objectes que va compilar al mones- porxo neoclàssic de l’entrada, així tir. Destacant-hi especialment la com de la placa laudatòria en memò- col·lecció numismàtica, una de les ria del seu mestre, Jaume Caresmar. més importants de la Catalunya del Portada del llibre d’Alberto Velasco El Pare Pasqual, nascut l’any 1736 a segle XVIII. El llibre, editat recentment, ha comp- Esparreguera, fou consagrat com a Les investigacions fetes per l’autor tat amb la col·laboració de l’Hostat- canonge de Bellpuig l’any 1760, des- han aportat noves llums a la història geria del Monestir de les Avellanes i prés d’haver-se doctorat en dret civil del Monestir de les Avellanes, a la de l’Associació d’Amics del Monestir. i més tard en dret canònic, per la història eclesiàstica i sens dub- Aquesta obra significa donar un pas Universitat de Cervera. te serviran i molt, per a la recons- més en el coneixement de la llarga L’autor d’aquest estudi, Alberto Ve- trucció de la història de la Catalunya història del Monestir de les Avella- lasco, aprofundeix en la figura de del segle XVIII.
  8. 8. Página 8 LO CANASTRÓ butlletí informatiuACTIVITATSQUE SONIN LES CAMPANES AL MONESTIR![J. Parés, R. Serra, R. Benseny, J. J. Sidós, A. Fernàndez, D. Delgado, R. Porta]LAssociació dAmics del Mones- Aquesta campana mesura 60 cm detir de les Avellanes vam endegar boca i té un pes aproximat de 150 kg.el projecte "Que sonin les cam-panes al Monestir", amb l’ob- Per fer realitat aquest projecte s’hanjectiu de recuperar el so de les fet diverses activitats, cercant lacampanes al Monestir de les col·laboració i participació popular,Avellanes. d’entitats públiques i privades delLactual campanar del monestir territori, tant a nivell de finançamentno ha tingut mai campanes. Per com de promoció i difusió cultural.això nhi hem instal·lat dues: unade nova fosa, que porta el nom El projecte, ha tingut com a prioritat Els Germans Maristes amb la nova campanade Santa Maria de Bellpuig, de 80 fer difusió de tot el procés que va campana de Santa Maria de Bellpuig decm de boca i 360 kg de pes, i des de la creació de la campana les Avellanes. Entre tots ho hem aconse-hem restaurat lúnica campana fins al primer repic. Hem volgut guit us en donem les gràcies de tot cor ique sha conservat de lèpoca que aquest projecte arribés a tothom us convidem a gaudir del so de les cam-premonstratesa i que porta gra- per tal de donar a conèixer tot el panes del monestir!vat el nom de Santiago Apòstol. procés de disseny i instal·lació de laFOSA DE LA NOVA CAMPANA (XXIV Trobada de Campaners Os de Balaguer) La primera etapa del projecte va ser segons el sistema tradicional de la que s’extreia la campana de sota la fosa de la nova campana batejada cera perduda. És realment un espec- terra i es trencava el motllo de amb el nom de Santa Maria de Bell- tacle i també la millor forma de fang que la cobria. (Vegeu-ne tot puig. Des de lAssociació vam voler conèixer com shan fet les campa- el procés a la web de l’Associació!) que la creació d’aquesta campana fos nes al llarg de la història. especial tant per al monestir com per A més la Santa Maria de Bellpuig al municipi dOs de Balaguer. És per ha estat la campana més gran això que conjuntament amb la Con- feta mai en la trobada de campa- fraria de Campaners de Catalu- ners d’Os de Balaguer. nya, el mestre campaner Abel Porti- lla i lempresa de campanes Carva- La fosa es va fer de nit i davant jal-Corrdera, vam dur a la pràctica la d’un gran nombre de persones fosa de la campana durant la XXIV que no es van voler perdre un Trobada de Campaners d’Os de esdeveniment com aquest. Balaguer els dies 9 i 10 dabril de L’endemà, cap al migdia es va 2011. dur a terme el naixement de la Lacte de creació de la campana del campana, de nou davant d’un monestir, va servir per mostrar com gran nombre d’assistents que no es feia una campana a laire lliure i es van voler perdre el moment en Moment de la fosa de la campana
  9. 9. [N. 1] 2010/2011 Página 9 ACTIVITATS FESTA DE BENEDICCIÓ I APADRINAMENT DE LA NOVA CAMPANA El diumenge 4 de setembre es va dur d’Os de Balaguer Estefania Rufach, a terme la festa de benedicció i l’alcaldessa de Les Avellanes i Santa apadrinament de la campana Santa Linya Maria Carme Garrofé, i de Jau- Maria de Bellpuig. L’acte va concen- me Parés en representació de l’Asso- trar més d’un centenar de persones a ciació. Tots ells apadrinaren la nova l’entada del monestir. S’encarregà campana com a representants institu- de la benedicció larxipreste de la cionals. La festa va finalitzar amb un Noguera Mn. Ramon Solé. La cele- pica-pica als jardins del monestir. bració també comptà amb la partici- La nova campana es va exposar a la pació de la vicepresidenta del Con- sala capitular fins al moment de ser sell Comarcal de la Noguera, la Sra. pujada al campanar. Maria Antònia Pubill, l’alcaldessa Mn. Ramon Solé beneint la campana RESTAURACIÓ DE L’ANTIGA CAMPANA El mes d’octubre els tècnics de va al monestir, dedicada a Sant Jau- manteniment del monestir, Miquel i me, ha pogut tornar a sonar al cam- Joan i l’empresa Carvajal- panar. Corredera despenjaven l’antiga Al mateix temps es col·locava a la campana premonstratesa i se recepció del monestir la campana l’emportaven per restaurar-la i que la comunitat marista de Saint- afegir-li el jou. D’aquesta manera Paul-Trois-Châteaux ha regalat al la campana més antiga que queda- Monestir de les Avellanes. Els tècnics instal·lant la campana “Saint Paul”LA CAMPANA SE’N VA DE FIRA A MANRESA! Els organitzadors de la 14a Fira Me- Verdaguer. Perejaume va recopilar diterrània de Manresa, dedicada les obres de diversos autors que han als espectacles darrel popular i tra- musicat la poesia de Verdaguer, des dicional, van demanar-nos si podíem de Virolais a sarsueles i òperes, amb deixar-los la Santa Maria de Bellpuig, lobjectiu dinterpretar-la sense pa- la nova campana instal·lada al cam- raules. La campana va estar muda panar del Monestir de les Avellanes. durant tot lespectacle i penjada so- bre els pianistes, girant sobre si ma- El motiu daquest viatge a Manresa teixa i absorbint en el seu interior era que lespectacle inaugural de la aquestes paraules que no es deien, ja fira tenia com a protagonista una que shavia tret la veu de les compo- campana. L’obra, titulada Ballar la sicions originals deixant-ne només la veu, del poeta y artista visual Pere- La campana “Ballant la veu” a Manresa música. jaume, se centra en el poeta Jacint
  10. 10. Página 10 LO CANASTRÓ butlletí informatiuACTIVITATS LES CAMPANES DEL “CONVENT” un poema del Germà Ramon Benseny Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven. Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent. Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor, ens fa somiar nous tocs, ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure, al so d´un din don, din don... El repic i el repicó faran ressò per les valls. Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes, i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves, paren l´orella sorpreses pel nou din don, din don... Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí, de ponent el rei dels vents. Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt, cap al cel tant desitjat... i a la terra queda l´home sentint com el cor s´enlaira, peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia... al so d´un din don, din don... El silenci dels estels vetllarà nostra campana. Serà un silenci d´amor, serà un silenci de pau, cimera de serenor, com que també està cansada... i als raigs del primer sol, quan l´aurora s’anuncia, esclatarà amb tota força un repic d´Avemaria, din don, din don... Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça; els molts abats i priors, sobresortint Caresmar, encapçalen una llista que el toc voldria escoltar. Però avui el privilegi n´és dels Germans Maristes que fan un repic de joia, que repeteixen la història que temps enrere s´ha escrit, d´una primera campana, que allà, a La Valla de França, de la mà d´en Marcel.lí els feia saltar del llit... din don, din don.Dibuixos de Clara Oliveres(Extrets del llibre “En Ton de cal Campaner”)
  11. 11. [N. 1] 2010/2011 Página 11 ACTIVITATSLA FORÇA DE LA FRATERNITAT. CENT ANYS DE MARISTES A LES AVELLANES nestir de les Avellanes. vel·la històrica. La finalitat d’aquest llibre és donar a conèixer els cent L’objectiu és que aquesta edició arri- anys maristes a Santa Maria de bi a totes aquelles persones que tin- Bellpuig de les Avellanes de forma guin un interès en la historia recent breu i amena. Les dades i els fets del Monestir de les Avellanes. que hi trobarà s’han extret de dife- L’autor, Lluís Serra i Llansana, ens rents fonts documentals i s’hi han comenta que rebre l’encàrrec de contrastat, i també s’hi han sumat realitzar aquest llibre té una impor- l’anàlisi, la interpretació i les reflexi- tància afegida pel fet que el ons realitzades per l’autor. monestir ha estat per a ell, com per a molts germans, un lloc “En paraules del mateix autor, escriure transcendental per a les seves aquest llibre sobre el centenari de la vides. Cent anys de maristes al monestir! presència marista a les Avellanes ha estat Quan el lector s’endinsi en el un exercici de record, és a dir, de memòria Al llarg de tot aquest any 2011 hem text, descobrirà que aquest és un llibre d’història redactat a i de sentiments, que flueixen en estat treballant en l’edició en català del llibre del centenari de l’arriba- manera d’assaig i, de vegades, amalgama segons els fets reviscuts...” da dels Germans Maristes al Mo- fins i tot li recordarà una no- EXPOSICIONS A LA SALA CAPITULAR ció del pintor lleidatà Jesús Rodri, Des de l’Associació d’Amics del Mo- peça és única, i està creada a mà al nestir de les Avellanes, i en petit taller artesanal que els artistes sobre pintures estel·lars. Rodri, és un artista que viu a Àger i que realit- col·laboració amb l’Hostatgeria del tenen a Fontdepou, als peus de la za pintura contemporània emprant Monestir i els Germans Maristes, Serra del Montsec. pintures acríliques, aquarel·les i olis. volem fomentar la realització d’expo- Una altra exposició fou “Joan Mara- sicions artístiques al Monestir de gall: Tres amors i tres arts“ de Go- les Avellanes. retti Pomé amb la col·laboració del Enguany s’han fet diverses exposici- germà marista Toni Torrelles. Es ons, una de les quals duia per títol tracta d’una exposició que pren com “La fusta de l’olivera”, obra del a eix de contingut una selecció de matrimoni Astrid & Rainer. Les seves poemes de Joan Maragall en motiu creacions es basen en l’elaboració de la commemoració del centenari de mobles, escultures i objectes de de la seua mort. Un projecte artístic decoració utilitzant fusta d’oliveres que neix de la combinació de tres centenàries, la qual porta més de arts: la pintura, la poesia i la música . quaranta anys assecant-se. Cada També hi hem pogut veure l’exposi- Exposició sobre “Joan Maragall”
  12. 12. Página 12 LO CANASTRÓ butlletí informatiuL’ENTREVISTAENTREVISTA AL GERMÀ RAMIR FARRÉ BADIA, L’ÚLTIM FUSTER DEL MONESTIR DE LES AVELLANES[Robert Porta] “De petit ja m’havia construït un banc de fuster a casa”Fa molt que viviu al Monestir de I després va venir al monestir...les Avellanes? Acabada la guerra vaig acceptar Té 85 anys, va néixer a laVaig arribar al monestir l’onze de entrar al juniorat de les Avellanes de central de Molinos (Vallnovembre de 1939, i fins l’any 1943 la mà del germà Ernest. El que més Fosca), forma part de lavaig estar-hi formant-me com a ger- em va convèncer és que maristes és comunitat marista de lesmà marista. Acabada l’etapa d’estu- un institut on tots som iguals, tots som germans. Ja sabia que la missió ma- Avellanes des de fa 59 anys.diant vaig estar un any a Barcelonadonant classes. Després, vaig tornar rista és l’ensenyament, tot i que a mi És l’últim fuster del monestiral monestir com a ajudant de fuster m’agradava el que en deien “arts i de les Avellanes.fins l’any 1948, en que vaig estar dos oficis”. Curiosament l’any 1943 vaiganys al col·legi marista de Dènia i formar part de l’orquestra Santa Ce-després al de Saragossa. Finalment cília tocant el clarinet i després m’he la proposta de fer-me càrrec de lal’any 1952 em van proposar de ser acabat dedicant a la fusteria. fusteria, primer amb el germà Tomàsfuster, vaig acceptar i des de llavors i després ja com a encarregat.formo part d’aquesta comunitat ma- Què és el que el va atreure per ferrista. de fuster? Així doncs podem dir que es va Quan era petit m’agradava la mecà- formar com a fuster de forma moltI on va néixer vostè? nica, però en aquells anys no hi havia autodidacta?Vaig néixer a la central hidroelèctri- massa feina en aquest àmbit i per Els únics estudis que vaig fer enca de Molinos, a la Vall Fosca. El meu tant feia més feines de fusteria. De aquest sentit, van ser unes pràctiquespare treballava a la central, primer petit ja havia m’havia construït un de soldador, cap a finals dels anysen el muntatge i després en el man- banc de fuster a casa. 50.teniment; mentre que la meva marees feia càrrec de les feines de casa. I al Monestir de les Avellanes Hi treballàveu moltes persones a quan va començar a exercir com a la fusteria? fuster? La fusteria ja existia d’abans de la Quan era novici feia d’ajudant a la guerra civil. De fet el germà Tomàs infermeria del monestir, i a les hores ja n’era l’encarregat. També hi havia lliures m’agradava baixar a la fuste- el G. Honorio i el germà Eusebio. A ria i ajudar al germà Tomàs. Després, mesura que anava augmentant la l’any 1943 el mateix germà Tomàs feina també anàvem augmentant la em va demanar si el podia ajudar a plantilla de treballadors. Primer dues muntar un pis de fusta a l’antic esco- persones d’Os de Balaguer i més lasticat de Vic. Finalment, molts es- endavant, en l’època de més treball tius solia venir a ajudar a la fusteria. vam arribar a ser 12 treballadors. Els Projecte de disseny d’un pupitre (anys 40) A partir de l’any 1952 vaig acceptar últims anys de la fusteria érem 4 per-
  13. 13. [N. 1] 2010/2011 Página 13 L’ENTREVISTA I dissenyàveu vosal- fectori dels monjos. tres mateixos tot el També ens vam encarregar de la material? casa de colònies “els 4 vents”, vam Si, des de la fusteria fer l’embigat de fusta, les taules, i dissenyaven els propis tots els treballs de fusteria interns i models. De fet vam ser externs. els primers a nivell es- Per altra banda, ens van encarregar panyol que vam disse- de dissenyar els treballs de fusta de nyar la taula escolarOrquestra Santa Cecília (el G. Ramir, és el 2n per l’esquerra) la casa d’Alcalà, on destaquen els amb fusta i ferro. Després oratoris. Els treballs de fusteria al sones i encara fèiem mil taules i cadi- altres empreses es van basar en el pavelló del col·legi marista Vallde- res cada any! nostre model per fabricar el seu. mia, de Mataró, els de l’antic juniorat de Llinars, entre molts altres. Quines eren les tasques principals I quins són els treballs més peculi- de la fusteria? ars o emblemàtics que van realit- I on estava situada la fusteria de En un principi només es feia allò que zar? les Avellanes? es necessitava per al monestir, com Per a mi, un dels més significatius Primer es trobava a la planta baixa ara portes, taules, cadires, armaris, són les feines de fusteria realitza- reparacions, etc. I en alguns casos es des a l’església d’Astell, a la Vall feia alguna sortida molt puntual. Cap Fosca, que és d’on sóc originari. als anys quaranta es va començar a Com a curiositats també hi ha les fer material per als col·legis. El pri- cadires del mossèn i escolans de mer treball important van ser 50 tau- l’església de Sort i de Rialp, així les per a professors destinades a un com els bancs de les esglésies de col·legi marista de València. Ens vam Tartareu i Les Avellanes. encarregar de dissenyar-les, trans- Una obra emblemàtica també van portar-les i muntar-les al mateix ser les feines de fusteria fetes a col·legi. l’església del monestir, durant els Després hi va haver un creixement anys de la seva restauració. El de les demandes, així que vam en- sostre de fusta de la cara nord està carregar-nos de col·legis com Sara- fet a la fusteria, també els bancs, gossa, Bilbao, Durango, Pamplona..., que eren molt innovadors perquè però l’excés de comandes va fer que combinaven fusta i ferro, molt poc acabéssim centrant-nos en treballs a habitual en aquells anys. També nivell de província marista, primer ens vam encarregar de les cadires Llevant i després Catalunya. Llavors del cor. De fet la major part de ja fèiem una mica de tot: taules, cadi- treballs de fusteria que hi ha al res, material per a laboratoris de monestir estan fets per nosaltres. I física i química, etc. també de forja, per exemple les làmpades d’aranya de l’antic re- El G. Ramir amb St. Josep, patró dels fusters
  14. 14. Página 14 LO CANASTRÓ butlletí informatiu L’ENTREVISTA/VISITES GUIADES Gavín, hi havia el magatzem mentre he pogut he anat fent feines, “Vam ser els primers, a nivell espanyol, i el garatge per als camions. sobretot per aquí a la casa. que vam dissenyar el model de taula A la part de baix teníem la Es va tancar perquè jo ja havia arribat escolar amb fusta i ferro” fusteria, la ferreria, i una a l’edat de jubilar-me i no s’havia tro- petita exposició. Amb el bat cap substitut, així doncs es va de- de l’antic edifici, on ara hi ha l’hostat- camió podíem arribar a fer vint-i- terminar tancar-la definitivament. geria. A mesura que augmentaven cinc mil quilòmetres a l’any, i amb els treballs a fer, se’ns anava que- l’últim que vam tenir havíem arribat dant petit l’espai, de manera que a fer dos viatges diaris a Barcelona, a vam ocupar una altra sala, al costat, l’inici de cada curs. per poder fer els muntatges. Cap als anys 60 necessitàvem incorporar Finalment la fusteria es va tancar, maquinària nova, així com crear la per quins motius? secció de ferreria, i per això és va La fusteria va tancar oficialment cap a construir un edifici de dues plantes. finals dels anys noranta, tot i que jo A la part de dalt, on ara hi ha l’Arxiu Model innovador de taula i cadira escolarENS HAN VISITAT.., LES VISITES GUIADES AL MONESTIR! [Ramon Serra]Al llarg de l’any 2011 han fet laVisita Guiada del Monestir més de5500 persones.Les visites es feien els dissabtes a les18’00 h. i els diumenges a les 11’30.També es podia fer la visita en horariconvingut per a grups (mínim 5 per-sones) qualsevol dia de la setmana.La visita inclou 6 espais històrics: Elsexteriors (cova de S. Cap, Font bar-roca, Cementiri racionalista, els lle-doners centenaris, les muralles),l’Entrada Neoclàssica, la Sala Capitu-lar, L’Església Gòtica, el ClaustreRomànic i el Refectori.Fem també una explicació dels 100anys de presència marista que finalit-za amb la darrera remodelació delmonestir que comença l’any 2000 iacaba el 2009, poc abans de celebrarel centenari marista.
  15. 15. [N. 1] 2010/2011 Página 15 ELS ARXIUS ELS ARXIUS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Josep Sansalvador i Robert Porta] Els arxius del Monestir de les Avella- les ordinàries provinents de nes encapçalen la vessant cultural l’Arxiu Central Marista de Bar- del monestir. Com sabeu aquests celona, destaca l’arribada de estan formats per l’Arxiu del Mo- la documentació històrica de nestir de Bellpuig de les Avella- diferents obres i comunitats nes, que realitza funcions d’arxiu maristes, com per exemple els històric marista i l’Arxiu Gavín, cre- fons documentals i fotogràfics at per Josep Maria Gavín, i què és del Col·legi Maristes Montser- segons la UNESCO un dels arxius rat de Lleida. El nostre objec- Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes personals més grans d’Europa. tiu principal és preservar, orga- nitzar i fer accessible tot aquest ens han visitat un total de 1023 perso- Durant aquest 2011 els arxius de la patrimoni documental marista. nes. casa hem seguit oferint els nostres serveis, realitzant la nostra tasca dià- A l’Arxiu Gavín s’ha seguit rebent A més, pel que fa a la difusió, aquest ria de gestió dels fons documentals, documentació provinent de Valldo- any ha estat força extraordinari ja que preservant la documentació, atenent reix i algunes donacions interes- hem estat protagonistes darticles di- les consultes i realitzant visites guia- sants, com el cas del fons de Jordi versos, com per exemple al Butlletí des, així com col·laborant en les dife- Domènech un pintor i escultor que Arxius de l’Associació d’Arxivers de rents tasques culturals que es fan al es dedicava a fer obres de tipus Catalunya. monestir. religiós. L’arribada de nova documentació Consultes i visites guiades “Els arxius encapçalen la vessant En aquest 2011 a l’Arxiu del Monestir Enguany, fins a inicis de desem- cultural del Monestir de les de Bellpuig de les Avellanes hem bre, ja hem rebut un total de 996 Avellanes” rebut quantitats importants de trans- consultes entre biblioteca i arxius. ferències documentals. Al marge de Pel que fa a visites, a l’Arxiu Gavín ESTRENEM NOVES VITRINES D’EXPOSICIÓ A L’ARXIU GAVIN El mes de juliol de 2011 a l’Arxiu teniment Miquel i Joan, hem disse- podeu veure encara l’exposició “un Gavín vam estrenar les noves vitri- nyat i fabricat sis vitrines. Ara l’expo- arxiu a la comarca de la Noguera” nes per mostrar l’exposició perma- sició permanent estarà més nent de l’arxiu. protegida i els visitants tindran millors condicions per a visua- Des de la inauguració de la seu del litzar els documents exposats. Monestir de les Avellanes havíem tingut, provisionalment, l’exposició Els documents que s’hi expo- permanent en unes taules. Finalment sen són una mostra de les prin- amb la col·laboració dels germans cipals col·leccions que conser- maristes i dels encarregats de man- va l’Arxiu Gavín. També hi Les noves vitrines de l’exposició (Arxiu Gavín)
  16. 16. Página 16 LO CANASTRÓ butlletí informatiuCOL·LABORADORSCOL·LABORADORS Ajuntament d’Os de Balaguer Consell Comarcal de la Noguera
  17. 17. [N. 1] 2010/2011 Página 17 COL·LABORADORS MOLTES GRÀCIES A TOTS!
  18. 18. L’Associació d’Amics del Monestir de les LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011 Avellanes nasqué en motiu de la celebració Publicació anual (2010/2011) del Centenari de la presència dels Ger-Fotografies: mans Maristes al Monestir de les Avellanes, Josep Sansalvador l’any 2010. Alain Delorme Ramon Serra Robert Porta El seu objectiu principal és esdevenir un Edita: espai canalitzador i punt de trobada de totsAssociació d’Amics del Monestir de les Avellanes aquells i aquelles que volen col·laborar enCtra. C-12, Qm. 181 fer conèixer i promoure el Monestir de les25612 Os de Balaguer (Noguera, Lleida) Avellanes.Telèfon: 973-43-80-06Fax: 973 43 80 38Correo: amicsmonestir@maristes.cat Trobeu-nos també a la web www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/amicsmonestir www.facebook.com/amicsmonestir Organització NEVADA DE L’HIVERN DEL 1958/1959 AL MONESTIR DE LES AVELLANES (Foto: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)

×