Your SlideShare is downloading. ×
Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida

702
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
702
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Cultura ArxiusC AHL BUTLLETÍ DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LLEIDA Fons documentals de l’època de la II República a l’Arxiu Històric de Lleida Recerca: L’arquitectura de l’ Institut Nacional de Colonització (INC) Digitalització de fons documentals Restauració de documents Ingrés de documents Resum d’activitats Eixida Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Històric de Lleida
  • 2. AHL Fons documentals de l’època de la II República a l’Arxiu Històric de Lleida.Els treballs duts a terme entre elServei d’Arxius, Estudis i Informacióde la Diputació de Lleida i l’’ArxiuHistòric de Lleida preveuen l’entregad’un fons documental de 68 caixes iuna trentena de volums dels anys1931 al 1938, quan la Generalitatrepublicana va transformar lescorporacions provincials en “comis-saries delegades” del Govern. Enaquells set anys, la comissaria repu-blicana va exercir les funcions admi-nistratives pròpies de la corporacióprovincial i va generar tota la docu-mentació que ara es traslladarà al‘Arxiu Històric de Lleida.L’any 1996, Josep Matas i Balaguerva publicar l’article “La comissariaDelegada de la Generalitat a Girona ila seva documentació (1931-1939)”, aArxius, butlletí del Servei d’Arxius dela Generalitat, número 13 de l’any1996, mitjançant el qual donava aconèixer un fons força desconegut del’administració catalana.Tal com ens diu en Pep Matas enaquest article, les Comissaries Dele- En el moment de la desaparició de les Diputació l’ ingrés d’aquest fons agades de la Generalitat deuen el seu comissaries, la seva documentació va l’Arxiu Històric de Lleida ja que ésorigen al Decret de 28 d’abril de 1931 romandre als mateixos locals que van aquest arxiu el que conserva elsde la Presidència de la Generalitat ocupar les restablertes Diputacions fons històrics de la Generalitat deque declarava que les diputacions Provincials. Catalunya a Lleida.desapareixien com a tals i les recon-vertia en entitats integrades a la nova Ja fa temps que el Servei d’Arxius, La direcció de l’Arxiu Històric deAdministració autonòmica. Aquestes Estudis i Informació de la Diputació de Lleida va considerar correctacomissaries delegades van heretar Lleida va identificar, classificar i descriu- aquesta proposta i es van iniciartotes les funcions, estructura, recur- re el fons de la Comissaria Delegada de els tràmits per a la signatura delsos i personal de les diputacions i la Generalitat a Lleida que es trobava conveni entre les dues institucions.durant els vuit anys de la seva existèn- barrejat entre la documentació pròpia de En dates properes es procedirà a lacia, el desenvolupament de l’Estatut, la Diputació. Aquests treballs van transferència d’aquesta documen-les noves competències fruit dels comportar la definició completa de tació per tal d’integrar-la als Fonstraspassos de l’Estat a la Generalitat, l’abast d’aquest fons que consta de 68 de la Generalitat i posar-la a dispo-la desaparició dels governadors civils, unitats d’instal·lació i una trentena de sició dels ciutadans i ciutadanesla sublevació militar, la revolució i la llibres del període que va des del 28 per a que es puguin dur a termeguerra civil ampliarien en gran d’abril de 1931 fins l’entrada de l’exèrcit noves recerques sobre aquestamanera el seu marc competencial facciós a Lleida el dia 3 d’abril de 1938. institució i aquest període històricamb funcions d’ordre públic, patrimoni de la II República que es va acabarcultural, obres i infraestructures, Enllestida la feina, el Servei d’Arxius amb el fatal desenllaç de la Guerraproveïments, etc. va proposar a la Presidència de la Civil. 2
  • 3. RECERCA AHL L’arquitectura de l’ Institut Nacional de Colonització (INC)El 1939 el govern de Franco va crear l’ “Instituto Nacio- l’Instituto Nacional de Colonización que es conserva ennal de Colonización (INC)”, l’objectiu del qual era dur a aquest arxiu, sabedors que aquest fons conté forçaterme la repoblació d’àrees rurals amb finalitats produc- informació sobre els Poblats de Colonització de la Zonatives en el context d’una economia autàrquica conse- del Canal de Catalunya i Aragó, des de la Universitatqüència de l’aïllament internacional del règim franquista. d’Arquitectura La Salle-Ramon Llull, de seguida ensEl programa de l ’INC era molt complert i abastava des vam il·lusionar a treballar conjuntament, amb tres objec-de la política territorial i la reforma agrària tècnica fins el tius definits:desenvolupament dels poblats per a allotjar les perso-nes que cultivaven les terres. El primer objectiu és el coneixement. L’Arxiu, ens possi- bilita disposar d’una documentació original i no difosaUn acord entre l’AHL i la Universitat d’Arquitectura La dels poblats de Gimenells, Sucs, Pla de la Font i Venci-Salle-Ramon Llull ha facilitat la recerca i posteriorment lló, realitzats per arquitectes notoris de l’època i que perla divulgació d’un treball sobre l’arquitectura i les carac- a nosaltres esdevé la base d’un treball d’anàlisi i reflexióterístiques dels principals assentaments agraris que al llarg del primer semestre de l’assignatura de Compo-van materialitzar-se a la zona de Lleida. sició del quart curs d’Arquitectura.Ho explica en aquesta entrevista na Mercè Bosch El segon objectiu és el de servei. Potenciar la Universi-Roma, arquitecta i professora de la Universitat tat com a servei i fomentar la col·laboració amb altresd’Arquitectura La Salle-Ramon Llull que ha coordinat el entitats, com l’Arxiu, dóna com a resultat un enriquimenttreball amb la col·laboració dels professors universitaris mutu.Anna Martínez Duran , Sergi Lois Alcázar i ClaudiaRueda Velázquez. El tercer objectiu és el de divulgació, que està actual- ment en curs, on novament col·laborarem Arxiu i Universitat. El fet que aquests poblats no hagin estatQuins objectius concrets us heu plantejat a l’hora pràcticament divulgats, a diferència del que succeeix end’afrontar aquest treball i per què? els d’altres territoris, ens encoratja a preparar una expo- sició que reculli, d’una banda, el material original i, deQuan el director de l’Arxiu Històric de Lleida, Joan Farré, l’altra, l’anàlisi realitzat. A la vegada, creiem que aques-ens va transmetre el seu interès en revisar el fons de ta actuació pot donar peu a altres interpretacions en Gemma Vidal, Joan Farré, Mercè Bosch, Pol Solé, Gerard Martínez i Josep Bergadà 3
  • 4. RECERCA AHL Plànol en suport vegetal del nou poblat de Gimenells (Fons INC)l’àmbit històric, sociològic, agrari, ...que, sens dubte, A quin període corresponen les colònies del territorienriquirà el discurs. lleidatà? I quines són concretament les colònies sobre les que heu treballat?Les colònies de l’ Instituto Nacional de Colonizaciónresponien a interessos de caire socioeconòmic del Hem treballat el poblats de l’àrea que des del INC esrègim franquista; fonamentalment la repoblació definia com la zona del canal de Catalunya i Aragó:d’àrees rurals amb finalitats productives en un Gimenells (arquitecte Alejandro de la Sota, 1945),sistema econòmic autàrquic. Com es tradueix Sucs (arquitecte José Borobio, 1948), Pla de la Fontaquesta filosofia en els plantejaments d’edificació? (arquitecte José Borobio, 1956) i Vencilló (arquitecte Manuel Jiménez Varea,Aquests poblats es plan- 1961) . Els anys i elstejaven per funcionar autors indicats daten elsd’una forma autònoma, projectes inicials deamb la delegació dels cada poblat, però“poders” - religiós i de normalment es planteja-govern - i amb els serveis ven preveient la sevanecessaris a cadascun ampliació. En el fonsd’ells, depenent del documental s’han trobatnombre d’habitatges. En plànols de cadascunaquest sentit, els quatre dels poblats amb datespobles que hem treballat molt variades i autorsdisposen d’església amb Dibuix sobre paper vegetal de José Borobio (Fons INC) diversos que testimo-rectoria, ajuntament, nien la realització delsescola, casa del mestre, casa del metge i dispensari, poblats al llarg dels anys i la col·laboració contínuaartesanies i comerços, plaça pública i diferents tipolo- d’arquitectes i enginyers.gies de cases per als colons i per als obrers. A més, esva construir el Centre Tecnològic, que serviria als quatre Es pot parlar d’un model urbanístic específic en elpoblats com a centre d’experimentació, d’enginyeria i de seu desenvolupament? Com evolucionen en elformació agrícola. temps?La dèbil situació econòmica i l’aïllament internacional va A través de l’anàlisi del model urbanístic s’identifiquenoriginar una arquitectura que es basava en els sistemes tres factors que intervenen en el seu desenvolupa-tradicionals i els materials autòctons, a diferència d’altres ment: D’una banda, l’evolució en el temps; d’altrapaïsos on s’utilitzava el formigó i l’acer i on les tendències banda, els preceptes que el mateix INC establia i quemodernes s’instal·laven amb facilitat. Tot i les restriccions, depenia sobretot de la funcionalitat agrícola del poblatels arquitectes es van adaptar a aquesta condició i, amb els en quant a vials i dimensions de parcel·les; i el tercer,elements particulars de cada comarca, van proposar una la destresa del propi autor, a qui se li atorgava llibertatarquitectura coherent, funcional i amable. de projecte. 4
  • 5. RECERCA AHL Plànol en suport paper, de situació de la Zona del Canal d’Aragó i Catalunya (Fons INC)En els poblats treballats, la seva trama urbanística neix plànols, els vam classificar per poblats, per dates i peren tots els casos d’un encreuament de camins, que tema i posteriorment els vam indexar. Paral·lelamentfixen el poblat al territori. En canvi, es percep una clara vam digitalitzar la documentació que permetia , d’unaevolució en el temps en la determinació de la posició de banda, la realització d’un fons digitalitzat per a poste-la plaça i l’església - el punt més emblemàtic del poble . riors consultes a l’Arxiu i de l’altra, el poder treballar laEls primers poblats, Gimenells i Sucs presenten una documentació a la universitat , amb medis actuals.disposició urbanística més “antiga”, amb la plaça central,com succeeix als pobles tradicionals. En canvi, a Ven- La segona ha estat la fase docent, que s’ha dut acilló i Pla de la Font, es tracta la plaça com un espai terme des de la Universitat. A l’aula, professors i alum-obert situat en l’extrem del poble, com a element de nes han seleccionat la informació original de l’arxiu ipaisatge més que com a plaça urbana, on el límit entre han investigat sobre altres fonts - informació d’altrespoblació i paisatge es difumina amb un enteniment més poblats, documents cartogràfics, referències històriquesmodern de l’espai públic. i urbanístiques,...- Amb tot el material, els alumnes han realitzat un treball d’anàlisi que han completat amb laArquitectònicament, presenten trets diferenciats producció de documentació nova -plànols territorials,respecte els d’altres indrets? Quines són les seves arquitectònics i d’edificació- i amb la realització desingularitats? maquetes dels poblats i dels edificis més representa- tius. A més van poder comptar amb la intervenció deL’ús del material i de les tècniques constructives autòc- Miquel Centelles, estudiós dels poblats de colonitzaciótones, sota criteris econòmics, és un dels trets diferen- de l’arquitecte Fernández del Amo, que ens va oferir encials entre poblats d’un indret i d’un altre. Però més que una conferència la seva visió erudita d’alguns delsel territori, la solució arquitectònica dels edificis depèn poblats d’altres territoris, a més d’animar-nos ambde l’arquitecte autor i de la seva evolució en el temps. l’estudi d’aquesta documentació.Per exemple als poblats més antics, Gimenells i Sucs , Com he comentat, ara estem iniciant la fase de divulgació ade 1945 i 1948, els autors confien en la varietat de partir de la documentació original i de la nova documentaciótipologies dels habitatges a la recerca d’una imatge elaborada pels alumnes que, sense dubte, tindrà un resul-“pintoresca”, no uniforme que els apropi als pobles tat suggerent, fins i tot per a futures lectures del tema.tradicionals. En canvi, en el projecte de Vencilló de1961, l’arquitecte Manuel Jiménez Varea redueix les D’altra banda, fruit del conveni de col·laboració quetipologies i aconsegueix la varietat a través del ritme en estan apunt de signar la Universitat d’Arquitectura Lala disposició de les edificacions, de la combinació de Salle-Ramon Llull i el Departament de Cultura, la divul-materials, de les ombres que generen els diferents gació d’aquests treballs, es durà a terme a l’Arxiuvolums, .. o sigui, es va abandonar la figuració a favor Històric de Lleida en forma d’exposicions, conferències,de l’abstracció. debats, etc, on preveiem donar protagonisme als ciuta- dans i ciutadanes d’aquests indrets.Quin ha estat el procés de treball i com valoreu elsresultats del mateix? Podries indicar alguns punts a La col·laboració entre dues entitats, o millor entre lestall de conclusió? persones individuals que les formen, està sent una experiència encoratjadora que ens ratifica que la verita-La primera fase la vam realitzar a l’Arxiu a partir del ble riquesa està en l’aposta pel coneixement, la divulga-material dipositat sobre els poblats. Vam identificar els ció i la suma d’esforços. 5
  • 6. DIGITALITZACIÓ AHLCadastre de Patiño: Nova Recanació de Gualter de l’any 1734Digitalització i restauració de fonsdocumentals: Pla Bruniquer Cadastre de Patiño: Respostes generals de Gâver de l’any 1716L’any 2006, per a la preservació del patrimoni docu- Tal com diu Antoni Segura i Mas [El Catastro en Españamental de Catalunya, en el marc de les polítiques 1714-1906 (Vol.I)], entre les conseqüències més desta-previstes a la Llei 10/2001 d’arxius i documents, es va cades de la Guerra de Successió al tron de la coronaencetar el Pla Bruniquer de digitalitzacions i restaura- espanyola figura, en política interior, l’establiment a lacions al qual es poden acollir tots els arxius de la Xarxa Corona d’Aragó mitjançant el Decret de Nova Planta deld’Arxius Comarcals. L’Arxiu Històric de Lleida ha digita- 16 de gener de 1716 un nou sistema de govern ilitzat fins a la data 85588 imatges de diversos fons. d’administració destinat a substituir les tradicionals institucions catalanes. D’aquest model en destaca elA la convocatòria de 2012 l’Arxiu Històric de Lleida va nou sistema tributari basat en la contribució directa quepresentar la continuació de la digitalització del fons tenia com a premisses la racionalització del sistemad’Intendència (Cadastre de Patiño), els plànols del d’hisenda i la centralització administrativa. Aquest procésCadastre Topogràfic Parcel·lari dels municipis de comportava l’abolició dels furs i privilegis de València,Lleida i la restauració de tres protocols notarials del Aragó, Mallorca i Catalunya i l’administració directa desdistricte de Lleida i el llibre del Procés de la Reial de Madrid mitjançant les Capitanies Generals, lesAudiència entre les viles d’ Aitona i Serós dels segles Audiències i les Intendències.XVI, XVII i XVIII. Aquest sistema de contribució directa, el Cadastre,La digitalització dels fons documentals dels arxius elaborat gairebé de manera exclusiva per José Patiño, elhistòrics es fa amb dues finalitats primordials: preservar Superintendent de Catalunya nomenat per Felip V, esla integritat dels documents i evitar-ne la seva degrada- basava en les estimacions de la riquesa dels veïns peròció pel maneig quotidià i fer-los accessibles als ciuta- es combinava amb l’establiment d’un sistema de quotadans per via remota. La digitalització ha d’ajudar a que desvirtuava la proporcionalitat en el repartiment deconservar els documents originals de manera perma- la càrrega contributiva o, com diu Antoni Segura, no esnent i garantir l’accés obert a tothom. contribuïa per la riquesa que tenia cadascú sinó en funció del que la Corona esperava recaptar en cada unEl portal Arxius en línea de la Generalitat de Catalunya dels territoris sotmesos al nou sistema de contribució.(http://cultura.gencat.cat/Arxius EnLinea/) i el portal Aquests territoris eren els que havien apostat perPARES del Ministeri de Cultura (http://pares.mcu.es) l’opció austriacista en la Guerra de Successió i es persón dos dels llocs on podrem trobar la documentació això que es percebia sovint més com una penalitzaciódigitalitzada dels arxius. de guerra que no com un intent de racionalitzar el siste- ma contributiu. Aquesta visió venia corroborada perDigitalització del Fons de la Intendència de Lleida l’exageració en les primeres estimacions de la riquesa i(Cadastre de Patiño) l’assignació d’unes quotes excessives. 6
  • 7. DIGITALITZACIÓ AHLAquest sistema de contribució, una vegada aconseguits - Reconeixements de qualitats de terraels objectius inicialment proposats i fixades de manera - Relacions de propietats eclesiàstiquesdefinitiva les quotes, va experimentar molt poques - Relacions de contribuentsvariacions al llarg dels quasi cent trenta anys de la seva - Repartiments individualsvigència, fins a la reforma tributària de Mon de 1845. - Repartiments generals - CertificacionsA pesar d’aquesta visió negativa del nou impost, és cert - Liquidacionsque va suposar el primer intent seriós de repartir la càrre- - Correspondènciaga contributiva de manera proporcional a la riquesa. Tota aquesta documentació que conforma el fons conegutA grans trets, el Cadastre estava format per: com a Cadastre de Patiño correspon a la que en el seu moment es devia dipositar a la Intendència General deA) El cadastre real que gravava els béns immobles(cases, Catalunya que posteriorment passaria a la Intendència deterres, forns, molins, etc.) Una Comissió d’Experts, nome- Lleida. La Delegació Provincial d’Hisenda, continuadora denada per l’Alcalde i els Regidors s’encarregava de fer la l’anterior, l’any 1957 la va transferir a l’Arxiu Historic deRecanació cadastral de terres: relació de totes i cadascuna Lleida.de les parcel·les d’un lloc amb la seva extensió, límits,qualitat propietari, cultius, etc. i el Repartiment cadastral en El fons està ordenat alfabèticament per nuclis de poblacióbase a aquesta Recanació. existents en aquella època i s’hi conserva també, segurament per error, documentació corresponent a alguns pobles deEl cadastre real incloïa també tots aquells ingressos Tarragona, Girona i Barcelona. Cronològicament abasta deprocedents de rendes no relacionades amb l’activitat 1714 a 1850 i ocupa 19 metres lineals de les prestatgeries deprofessional del contribuent (censos, censals, etc.) l’arxiu. Per a més informació podeu consultar l’article de Pilar Faci i Concepción Camarero “La documentación del CatastroC) El cadastre personal que gravava els ingressos de Patiño en el Archivo Histórico Provincial de Lérida” a:relacionats amb l’activitat professional dels contri- http://www.catastro.meh.es/documentos/publicaciones/DOCUMbuents, a excepció de l’estament eclesiàstic, la noblesa ENTOS_57.pdfi els que gaudien de privilegi militar. Sens dubte, el Cadastre de Patiño és un dels fons mésD) El cadastre “ganancial”el que gravava els mitjans interessants conservats a l’Arxiu Històric de Lleida i un delsde producció capaços de generar un guany o benefici al més consultats pels investigadors. És per això que l’anymarge del treball personal. Inicialment afectava a 2009 es va proposar d’iniciar la seva digitalització dintre elmercaders, comerciants, notaris i membres dels gremis Pla Bruniquer. Atenent el seu volum, 190 caixes, el treballque tenien botiga oberta al públic. es va fent en les successives anualitats. Actualment ja tenim digitalitzades 111 caixes que contenen des del nucliAquest sistema de contribució va generar documents d’Abella d’Adons (municipi de Pont de Suert) fins el de ladiversos amb la finalitat de conèixer i estimar la riquesa Morana (municipi de Torrefeta i Florejacs). Al Pla Bruni-i poder fixar les quotes de contribució. La documentació quer de l’any 2013 proposarem continuar la tasca.que es conserva bàsicament està formada per:- Respostes generals al cens de la riquesa Digitalització de Fons de l’Institut Geogràfic Cadastral- Relacions de veïns- Relacions d’animals La documentació digitalitzada consisteix en un total de- Relacions de censos, censals, violaris 1206 plànols topogràfics parcel·laris dels termes munici-- Recanacions pals de la província de Lleida elaborats entre 1949 i 1970.Plànols digitalitzats de l’Institut Geogràfic Cadastral del terme municipal de Lleida 7
  • 8. RESTAURACIÓ AHL Restauració i enquadernació de llibres La documentació inventariada en els arxius històrics presenta diferents gradacions pel que fa al seu nivell de conservació. El procés de restauració especialitzada, gairebé artístic o artesanal, és sempre complex i costós. Cada any l’AHL vetlla per prioritzar la restauració d’aquells documents més rellevants pel que fa al seu valor històric o documental. Durant 2012 s’ha procedit a la restauració de 4 volums: Un protocol del notari Carles Miró de Lleida, amb el títol Esta- bliments emfitèutics als termes despoblats de Vimpelec, Vilaplana i Carrassumada dels anys 1777-1779. Un protocol del notari de Lleida Francesc Miró dels anys 1747-1749. Un protocol del notari de Lleida Manuel Fuster Vaquerizo dels anys 1804-1810 Un llibre intitulat Procés contra les viles d’Aitona i de Serós, volum relligat de documents dels segles XVI, XVII i XVIII que fan referència a un procés de la Reial Audiència. La restauració ha estat encarregada als tallers de restauració Rossell i Badia i Clara Alibés . El resultat és molt satisfactori i assegura la conservació dels documents per tal que puguin ser consultats i divulgats. Procés de restauració del protocol de Manuel Fuster Vaquerizo (Fotos: AHL/Rossell i Badia) 8
  • 9. INGRESSOS AHL Sala de tria i classificació de l’arxiu (Foto: AHL) Ingressos de documentacióL’Arxiu Central Administratiu de la ratives de Catalunya dels anys 1940- Hisendes Territorials, en representa-Delegació Territorial del govern de 1994 i 104 unitats d’instal·lació de la ció de la mateixa continguda en 384la Generalitat a Lleida va transferir: sèrie Preavisos i actes d’eleccions unitats d’instal·lació, ens han tramès sindicals dels anys 1982-2005. tres expedients representatius: un del1.- De l’Agència de Salut Pública de pressupost municipal de l’ajuntamentCatalunya, 109 unitats d’instal·lació de 5.- Dels Serveis Territorials de Massalcoreig de l’any 2003, unala sèrie del Registre Sanitari d’Ensenyament, 199 unitats fitxa d’informació impositiva municipald’Indústries a Catalunya dels anys d’instal·lació de sèries relacionades de l’ajuntament de Tírvia de l’exercici1990-2000. amb expedients de personal dels 2004 i un expedient de liquidació del anys 1905-2009. pressupost de l’ajuntament de Cervià2.- De la Delegació Territorial del de les Garrigues de l’exercici corres-Govern a Lleida: 1 unitat d’instal·lació 6.- Dels Serveis Territorials de ponent a l’any 2005.de la sèrie Extractes bancaris del Justícia, 3 unitats d’instal·lació delscompte corrent de l’habilitació, de anys 2001 i 2006. 2.- De la Gerència Territorial dell’any 1996. Cadastre a Lleida, en compliment L’Oficina Comarcal del Segrià del de les Resolucions de 27 de juliol de3.- Dels Serveis Territorials Departament d’Agricultura, Ramade- 2009 i d’1 de juny de 2010 de lad’Empresa i Ocupació, 668 unitats ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Subsecretaria d’Economia i Hisen-d’instal·lació, de les quals 418 formen va transferir 728 unitats d’instal·lació da del Ministeri d’Hisenda i Adminis-part de sèries relacionades amb dels anys 1997-2008. tracions Públiques, que autoritzaactivitats extractives i explotació de l’eliminació de les sèriesmines dels anys 1860-2009 ; 250 són d’expedients de declaracionsde la sèrie Registre d’Establiments Avaluació i tria documental d’alteracions cadastrals de bénsIndustrials de Catalunya dels anys immobles de naturalesa rústica i1932-2009. 1.- De la Delegació d’Economia i urbana (models 901, 902, 903, 904 Hisenda a Lleida, en compliment de i 905), hem eliminat 1609 unitats4.- Dels Serveis Territorials del Depar- la Resolució de 31 de març de 2011 d’instal·lació d’aquestes sèriestament de Treball, 178 unitats que autoritza l’eliminació de determi- documentals dels anys 1989-2003 id’instal·lació, de les quals 74 corres- nades sèries documentals generades hem conservat 10 expedients repre-ponen al Registre General de Coope- per les Unitats de Coordinació de les sentatius d’aquestes sèries. 9
  • 10. RESUM D’ACTIVITATS AHL Conferència - debat sobre l’organització territorial des d’una perspectiva històrica Taula en el moment del debat:d’esquerra a dreta, Josep Borrell, Jesús Burgueño, Jesús Brufal i Flocel Sabaté (Foto AHL) Lleida musulmana dirigida per la dinastia Banu Hud fou una societat territorialment ambiciosa amb un projecte d’expansió molt definit, que la Lleida del s. XII exercí una capitalitat econòmica i humana molt forta sobre els Pirineus i la Vall d’Aran o que la ciutat de Lleida es convertí en capital de província l’any 1820, quan inicial- ment n’estava exclosa, mercès a una intensa campanya cívica en la que participaren tots els Amb l’objectiu de revisar com s’ha ordenat el estaments socials de la ciutat i l’entorn. territori català al llarg del temps, l’AHL organitzà aquesta conferència que comptà amb la partici- La conferència finalitzà amb un debat moderat pació com a ponents dels doctors en història pel Director dels Serveis Territorials de Cultura Jesús Brufal i Flocel Sabaté i del doctor en a Lleida Josep Borrell, durant el qual amb la geografia Jesús Burgueño, tots tres pertan- participació del públic assistent, es posaren de yents a la Universitat de Lleida. manifest les dificultats, necessitats o mancan- ces que caldria abordar en el moment actual en Pel que fa als territoris de Lleida, en el decurs què l’aspiració a la sobirania del nostre país de les intervencions es posaren de manifest protagonitza l’estira i arronsa polític més impor- alguns aspectes rellevants com ara que la tant dels darrers cent anys. Arxiu i Universitat, Investigació i Docència Durant el curs 2011-2012, el profes- sor Joan J. Busqueta Riu de la Facul- tat de Lletres de la Universitat de Lleida ha portat els seus alumnes de l’assignatura troncal Paleografia, Diplomàtica, Epigrafia i Numismàtica a l’Arxiu Històric de Lleida per a fer classes pràctiques amb documentació de l’arxiu. El primer dia es va fer una visita guiada per tal de conèixer les instal·lacions de l’arxiu, la diversitat dels fons custodiats i les tasques de tractament documental i posterior- ment van començar a treballar amb la documentació original seleccionada pel professor i el personal tècnic de l’arxiu. 10
  • 11. RESUM D’ACTIVITATS AHL Visites a l’arxiuAl llarg d’aquest any hem rebut les visites de grups deprofessors i alumnes de l’escola de primària PràctiquesI de Lleida i dels instituts de secundària de la Caparre-lla, Joan Oró i Castell dels Templers de Lleida.La directora de l’Arxiu Central Judicial de Lleida, M.Jesús Llavero va portar els seus alumnes en pràcti-ques a fer una visita a l’arxiu, fent especial incidènciaen els fons judicials.També hem fet visites guiades amb els alumnes iprofessors del Departament d’Història i del Departa-ment d’Història de l’Art i Història Social de la Facultatde Lletres de la Universitat de Lleida. Grup de l’Institut Castell dels Templers de Lleida (Foto: AHL)La visita pedagògica consisteix en la realització d’un d’aquests llocs on s’olora la cultura, es toquenrecorregut idèntic al que fa la documentació quan memòries, s’assaboreixen successos...”arriba a l’Arxiu, des de l’entrada pel moll de descàrregapassant per la sala de desinfecció i primers tracta- “...vam quedar sorpresos per les instal·lacions: salesments fins que arriba als dipòsits un cop classificada i amb diferents temperatures per conservar els docu-inventariada, ja preparada per ser consultada pels ments, sales on es pot accedir a la documentació deusuaris. l’arxiu...ens va agradar molt visitar-lo...”Aquí teniu alguns comentaris dels joves estudiants: “ ...ens va sorprendre la manera com es conserven els documents en unes sales a baixa temperatura... com“Més de 500 anys d’història. Casi deu mil metres els hi treuen els fongs i els bitxos a la documentació id’arxius. Records de la guerra, de la gana, de la pros- els pergamins recuperats datats a partir del segleperitat de l’odi i dels èxits. L’Arxiu de Lleida és un XIV...” Setmana Internacional Presentació del llibre “L’Edat Mitjana: dels Arxius 2012. món real i espai imaginat ” Mostra de documents de l’Arxiu i jornada de En l’acte organitzat per l’ portes obertes editorial Afers, el Grup de recerca “Espai, poder i En motiu de la setmana Inter- cultura” de la Universitat de nacional dels Arxius s’exposà Lleida i l’ Arxiu Històric de al públic una selecció de Lleida, l’escriptor i profes- documents de diferents fons sor de la Universitat Ramón de l’arxiu, plànols, fotografies Llull Antoni Dalmau i el i cartells a més de documen- catedràtic d’Història Medie- tació textual en formats diver- val de la Universitat de sos. D’altra banda s’organitzà Lleida Flocel Sabaté, una jornada de portes ober- presentaren aquesta publi- tes en què es convidà a repre- cació que aplega textos de sentants de les entitats cultu- prestigiosos historiadors i rals de Lleida a visitar i especialistes de la llengua, conèixer les instal·lacions de l’art i el pensament sobre l’Arxiu. aquest període històric. 11
  • 12. EIXIDA AHL Certificació de qualitat dels processos de treball i serveis de l’Arxiu Històric de Lleida ISO 9001:2008 Des de fa molts anys, una de les preocupacions de l’Administració pública en general, i del departament de Cultura, en particular, ha estat la millora de la qualitat en els serveis que es presten, així com la millora de la seva eficiència. Amb la intenció de produir uns serveis ajustats a les necessitats de les persones que els reben, de satisfer les seves expectatives i de generar una cultura de qualitat l’Administració de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 2 de maig de 2001, el Pla d’extensió de models de qualitat el desenvolupament del qual va comportar la implantació d’un sistema de gestió de la qualitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya l’any 2003, amb l’obtenció del corresponent certificat l’any següent, al qual varen seguir altres arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals, entre els quals, l’Arxiu Històric de Lleida que, des de l’any 2009 gaudeix del certificat que acredita la qualitat dels serveis prestats i dels processos que s’hi duen a terme. D’aquesta manera, l’Arxiu Històric de Lleida treballa seguint paràmetres de qualitat i excel·lència en els seus objectius d’acord amb les normes de qualitat ISO. Per fer-ho possi- ble, treballem en la millora contínua dels processos de treball i dels seus serveis, orientats vers la satisfacció dels usuaris. Així, l’obtenció i renovació del Certificat de Qualitat acredita l’AHL com a centre arxivístic pioner en l’acompliment d’un Sistema de gestió de la qualitat. Continuem centrant el nostre esforç en el manteniment dels elements clau de la qualitat total i en l’estratègia que entén la qualitat com a filosofia de gestió. Equip de l’Arxiu Històric de Lleida: a dalt, Gerard Martínez i Irene Domingo, a baix, Glòria Vilella, Joan Farré, Anna Tarré i Carmina García (Foto AHL) Arxiu Històric de Lleida, C/ Governador Montcada s/n, 25002 Lleida Tel.: 973 288 250 mail: ahll@gencat.cat http://cultura.gencat.cat/arxius/ahl