#        N MOLI FARINERDEL SEGLE XV, JUNEDA SENYORIUDELS CARDONA                     Josep Seguro i Garsaball             ...
#UN MOll FARINER DEl SEGlE XV,JUNEDA SENYORIU DElS CARDONAJosep Segura i               1. SITUACı6 GEOGRAFICA - DESCRIPCı6...
mes primitiu de Iantiga Senyoria 0 Baroniadels Cardona , situat entre Juneda i lesBorges. Tambe mencionar el moll de Baix ...
Ferran de Cardona i Enriquez, dit tambe                                                                             Ferran...
Tambə    aquests molins, sovint , eren arren-dats per un moliner, i fins i tot en el casdaquest, a la segona meitat del se...
Vaquer y el molino de la Bardisa situados en                                                                           el ...
xiu de la Corona dArag6 , el text conte una                                                            La cacau del tu nel...
lanl de nlt com de dla.                                                                                                   ...
grans lIambordes de pedra. Era la conducci6don sortia Iaigua de la bassa.7.- COM ERA UN MoLi EN FUNCIONA-MENTLestudi dun m...
EI molı            8.- BREU CRONOLOGIA DE PROPIETARIS                        Durant el segle XiX, adquireix el moll i prop...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Un moli fariner del segle xv, juneda senyoriu dels cardona

1,059 views
1,003 views

Published on

Published in: Business, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,059
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Un moli fariner del segle xv, juneda senyoriu dels cardona

  1. 1. # N MOLI FARINERDEL SEGLE XV, JUNEDA SENYORIUDELS CARDONA Josep Seguro i Garsaball 11 7 - RTX
  2. 2. #UN MOll FARINER DEl SEGlE XV,JUNEDA SENYORIU DElS CARDONAJosep Segura i 1. SITUACı6 GEOGRAFICA - DESCRIPCı6 1.1 EI Torrent de la Femosa. GeneralitatsGarsaball EI terme municipal de Juneda, de 47,30 Km Pr6piament nomes existeix un riu , el Set, queHistoriado r. quadrats, es troba al sector septentrional de juntament amb una serie de petits barrancs 0Restaurador de torrents (la Femosa, Vallmajor) formen el con- la comarca de les Garrigues, al Iımit amb elBem s mobles Segria, a la zona de contacte entre un pai- junt dels cursos daigua de la comarca . La satge encara urgelles, regat pel canal dUr- Femosa, en concret , sencarrega del dre- gell , i la plataforma garriguenca al sud . natge de la part nord de la comarca . Si be no te , a nivell geografic i popular, la categoria de Compren la vila de Juneda, cap del municipi i riu , disposa duna major superfıcie de conca i centre duna antiga baronia, el poble agregat duna longitud respectable , uns 45 km , els de Miravall , el mas lArany6 i algunes antigues quals abasten els municipis de l:Espluga quadres 0 termes com Vinferri , el Vaquer, Calva , els Omellons, la Floresta, les Borges Bertran, el Canyıs , Pine ll , la Manresana, i el Blanques, Juneda, Puigverd de Ll eida, Artesa despoblat de Jovals. Limita amb els termes de Lleida i Lleida. garriguencs de Torregrossa, Pu iggr6s, Les Borges , Cervia de les Garrigues, Castelldans 1.2 Aprofitaments historics de Iaigua i amb el segrianenc de Pu igverd de Lleida. La major part del terme es ocupada per terres Des dantic ja tenim constancia de Iaprofita- planeres regades des del segle XiX pel canal ment de les aigües de la Femosa per tres fun- d Urgell. Aquesta important xarxa hidraulica cions: aigua per us domestic, aigua com a es completa amb el torrent de la Femosa, que força motriu per moldre molins fariners i aiguaVista de la partida la travessa el terme de Llevant a Ponent, entre per reg .quadra , al 10"s la el canal secundari i el canal d Urgell , pel sudFemosa de la vi la i recull les migrades pluges i les Aigua per us domestic:Foto J. Segura aigües residuals dels regadius vers el Segre. A Vinaixa, en determinades epoques de Iany, la Femosa encara subministra aigua a la xarxa publica. Hi ha tambe nombrosos pous sobre el curs del riu . A la Floresta, hi ha pous i una gran cisterna soterrada en mina, per captar aigua de la Femosa. A Juneda, tot i tenir nomes constancia preterita i documental de basses, existeix encara el carrer la Font que menava cap a la Femosa. Aigua com a força motriu : Basicament per moldre farina . S6n importants els antics molins que encara resten , a ix ı com les sequies que servien per abastir-Ios daigua. Cal destacar com a un de Is mes ben conservats el moll la Bardissa, restaurat pels seus propietaris i documentat ja al segle xv. Com explicarem mes endavant, es el molıURTX - 11 8
  3. 3. mes primitiu de Iantiga Senyoria 0 Baroniadels Cardona , situat entre Juneda i lesBorges. Tambe mencionar el moll de Baix aJuneda i el moll del Massot entre Juneda iPuigverd , documentat al segle XVi ii.Aigua de reg : .101"::"Aquesta utilitzaci6 de Iaigua per regar haprovocat en tot el curs mig i baix la construc-ci6 de " peixeres " 0 " recloses " per elevar el . ~nivell d aigua i tambe , la construcci6 de Q ......sequies. Aquestes sequies, en molts casos , D "C-o .....-foren bastides per a portar aigua als molins Q---.......,...fariners tal com indiquen alguns noms: sequiamolinal del Paco, molinal de la Bardissa, moli- ~"{? -,"~1 ,.:. ... _ 1 L I - ~ ~;Tnal del Massot. .. o : ~r( . _. 1 P. o .2. JUNEDA : BARONIA DELS CARDONA2.1 Referents historics costat de la candidatura al tron de Catalunya Mapa dels Cardona -Arag6 de Jaume IIi d Urgeıı , el qual obri lesLa vila te un origen roma , perö Joan portes el 1413, dins la IInia del Bisbe deCoromines el considera d origen arab. De fet , Lleida , Pere de Cardona , part ida ri delperö , el nom apareix per primera vegada Dissortat. Ja en la guerra de Joan Ii , la presa(Juneta) en els Termini Antiqui Ilerde, que de Juneda, amb Arbeca , i les Borges, peldefinien Iany 1149 els I fmits del regne mestre de Calatrava (1462- 1464) feu que elalmoravit de Lleida. De Iepoca de dominaci6 comte de Cardona es poses al costat dearab, han restat a mes, els topönims de Joan iL.Vinferri i el Canyfs. EI Senyoriu 0 Baronia de Juneda es mantin-EI fundador de la Baronia de Juneda i, alhora, gue dins el domini de la casa dels Cardonarepoblador de les Garrigues, fou Guillem IIi (Ducs des de 1491 ) fins a lextinci6 de lesde Cervera , de la Ifnia dita de Juneda, Senyories al segle XiX .Castelldans i Gebut , parent de RamonBerenguer iV i Casl la de Lleida. Els cavallers 2.2 Els senyors de Juneda, Comtes - Ducsque Iacompanyaren en la conquesla del de Cardona. Membres destacats.Segria foren els colonitzadors del territori ialguns dels seus noms han persistit en la Hug de Cardona (1320? . Cardona 1400).toponfmia del terme (Miravall , lArany6 , Vescomte de Cardona, primer Comte deBertran i Pinell ). Cardona (Hug Ii de Cardona) , era fill dHug I de Cardona i de Beatriu dAnglesola , acom-Guillem iV de Cervera, dit el monjo, es casa el panya a Pere Ili , rei de la Corona d Arag6 a1212 amb Elvira de Subirats, vfdua del comle Mor Verde , defensa la Cerdanya contraErmengol VIII dUrgel1 i mare de la comtessa Jaume IIi de Mallorca.Aurenbiaix ; participa en la batalla de lasNavas de Tolosa i els darrers anys fou monjo EI 1375, el rei Pere 1IIIeleva a la categoria dea Poblel (la crönica del rei Jaume diu que "era Comte. Engrandir el seu patrimoni gracies alhom antic e de Is pus sabis homes dEs- seu oncle matern , Ramon dAnglesola , amb Escut dels Card o napanya") . Un descendenl seu , Guillem Vi de el vescomlat deCervera, senyor de Juneda i de Castelldans, Vilamur, 1381 , i lesmori sense fills i la Baronia passa el 1318 a Baronies de Bellpuig iSibil.la, mulller de Pere Vi i de Vilamur, fill de is de Juneda, 1386. EIvescomtes de Vilamur, senyors de la Pobla de 1392 fou investitSegur. Herela el vescomtat i Juneda, el seu Almirall de la Coronanebot Ramon dAnglesola , bar6 de Bellpuig Catalano- Aragonesa .(1381) i, en morf aquest (1386), el vescomtati Juneda passaren al comle Hug Ii de Joan Ramon Folch deCardona. Cardona (1418 1486). Ramon FolchLa senyoria continua en mans de Is comtes de IIi de Cardona , iVCardona i vescomtes de Vilamur, i aixf, al comte de Cardona, Vi r m c-, d~I " C:ır d o ı wcomençament del seg le XV, la vila es posa al co mte de Prades , 11 9- RTX
  4. 4. Ferran de Cardona i Enriquez, dit tambe Ferran Joan Ramon Folch de Cardona i Enriquez (? - 1543 Barcelona) . Segon duc de Cardona , Marques de Pallars , comte de Prades , vescomte de Vilamu r i senyor de la Baronia de Juneda entre daltres senyorius. Gran conestable dArag 6 i Alm irall , a la mort del seu pare , Ramon Folch iV, primer duc de Cardona , hereta el ducat , residf habitual- ment a Arbeca i Barcelona, i fou el personat- ge mes influent de la noblesa catalana . EI 1519 rebƏ la insigna del Tois6 dOr en el capftol de la catedral de Barcelona, i el 1520 fou fet per Carles V gran d Espanya de primera classe. Es casa amb Francisca Manrique de Lara , i casa les seves filles amb el duc de Sogorb i els comtes dAit ona, dOliva i de Lerin. Fou enterrat en un sepul-Façana p rin c ipaı , vescomte de Vilamur per renuncia dels seus cre renaixentista al easteii de Cardona , Ies-durant les obres pares , bar6 dEntença, almirall dArag6 i criptor V fc tor Hugo el convertf en protago-de restau raciô capita general de Catalunya , senyor de la nista de la seva novel ·la Hernani . Baronia de Juneda, entre d altres. Era fill de Ramon Folch Ii i de Joana de Prades , com a Germans seus foren: Enric de Cardona , capita general de Is exercits reialistes, fou la bisbe de Barcelona , Llufs de Cardona , maxima autoritat de la guerra civil , home de tambe bisbe de Barcelona i president de la confiança del nou rei Ferran Ii , el qual acom- Generalitat, Pere de Cardona , governador panya uns quants anys per Castella. general del principat , Teresa de Cardona , abadessa de Pedralbes ; tots ells eren Hem de recordar i tenir present que la cosins germans del rei Ferran Ii el Catölic residencia predilecta dels Cardona era la per la branca maternal dels Enriquez , tia de veina vi la dArbeca, on hi tenien el sumptu6s Ferran iL. castell, el mateix Ramon Folch II i ja hi feu obres importants, Iany 1475, perö Ii mpu ls 3. EL MoLi DE LA BARDISSA: "UN MoLi definitiu el dona el primer duc de Cardona FARINER DEL SEGLE XV DINS LA BARO- Ramon Folch iV casat amb Aldança Enriquez NIA DELS CARDONA " (tia de Ferran Ii), al qual hom atribueix la cons- trucci6 del castell Palau dArbeca, celebrat a 3.1 Introducci6.Imat e des de un Iepoca com el mes beli de Catalunya. Veiemaltre an lela paret de la dreta doncs, la relaci6 estreta que tingueren ca da En aquest tercer punt , parlarem dun molles Iampliac iô de vegada mes, amb les seves possessions fariner anomenat "moll la Bardissa" tambemitjans del s. XVIIi pröximes de Juneda i Arbeca . conegut popularment com "molf del Pom". Segons documentaci6 existent i estudiada es tracta per ara , del moll mes primitiu dins el Senyoriu dels Cardona , ja que ens situem al segle XV. Es en aquesta epoca que en tenim documentaci6 escrita i detallada del seu terme. Aquest molf, de propietat privada , ha estat restaurat - consolidat , en diferents fases , per la famflia Segura - Garsaball. En les diferents obres shan trobat fragments de ceramica medieval de reflexos metal ·lics i blava , com tambe una pedra on hi ha esculpi- da Iheraldica dels tres cars , sfmbol de la casa ducal dels Cardona (malauradament aquesta troballa va ser sostreta en un furt) . Hem de suposar doncs, que a part destar dins del senyoriu dels Cardona , aquest edifi- ci formava part del patrimoni dels ducs. En aquesta epoca , els mol ins com tambƏ les mill ors terres , estaven en mans de la noble- sa , que servien de recaptaci6 pe r les seves arques. RTX -120
  5. 5. Tambə aquests molins, sovint , eren arren-dats per un moliner, i fins i tot en el casdaquest, a la segona meitat del segle XVI ,esta en mans dun particular dArbeca , homede confiança del duc de Cardona i məsendavant, esdevindra propietat dels jurats del ajuntament de Juneda , com queda reflectiten el document conserval. La prova məs evi-dent per6 , əs la troballa sens dubte, deIheraldica dels Cardona.3.2 Sintesi del documentEI document conservat data de Iany 1541 ,perö es fa referencia en el mateix, de lesdates 1517 - 1538 - 1541 . Esta redactat aleaste ii dArbeca en presencia de Is ducs.Diu aixf:"Sepan todos como yo Miguel Ferrer ,doctoren derecho oriundu de la villa de Arbeca y pertenecen y pertenecian cuando mi padre EI Moli la Bardissahabitante en la misma por ahora , atendiendo Andres Ferrer 10 tenfa y que ahora me des de el ca m i ue pertenece a mi dicho Miguel Ferrer, vendedor du a Junedaque mi hermana la honorable Isabel , mujer deMontserrate Vidal , huespedes de la ciudad de de todo 10 antedicho ... segun consta en instru-Lərida debe tener, por una parte cincuenta y mento publico allf recibido y testificado pot eltres libras en moneda de Barcelona proce- venerable Francisco Font, presvftero ydentes de la herencia de los bienes de nues- regente de la notaria publica de Juneda y portro padre Andres Ferrer , que fue notario de la el rector de la misma que estuvieron pre-Villa de Arbeca, procedentes de la dote de sentes cuando fue hecho en la villa deFernando Raimundo y Francisca Manriquez, Juneda el dia veintitres del mes de noviembreconyugues duques de Cardona, y que nues- de 1517."tro padre por su facultat y potestad dispusoen los capftulos matrimoniales de nuestro "Yo Miguel Ferrer, hago esta venta y a causahermano Antonio Ferrer y de su mujer Juana de la misma os concedo a vosotros honora-ya difuntos ... firmado por los duques, conce- bles jurados en vuestro propio nombre .. . eldido ante el notario ya nombrado en el derecho, dominio y propiedad de 10 que osCastillo de la Villa de Arbeca el ultimo dia del vendo. .. es preciso que dicha universidadmes de febrero del afio 1538." compradora y sus sucesores en esto ... respondan y satisfagan y se sometan a ella y cumplan con todos y cada uno de los censos ,En una altra part del document referint - se tercias, laudemios y tambiən con otros cua-ara al molf la Bardissa diu : lesquiere derechos de los que daban a mi"yo dicho Miguel Ferrer por mi mismo y por padre y ami por raz6n de dicha cuadra y moli- Façana pri ncipaltodos mis herederos y sucesores os vendo y no y de otros que a vos y a dicha universidad despres de la sevacomo causa de la venta os concedo a que como se ha dicho con el presente restauraci6vosotros honorables Miguel Soriguer, JacoboLorens y Francisco Cornudella jurados en elafio presente en la villa de Juneda y en nom-bre de toda la universidad citada y a quienesla villa y universidad quisiera a perpetuidadtoda aquella cuadra que antiguamente soliaIIamarse vulgarmente el Vaquer , situada enel termino de Juneda ... con todos y cada unade sus tierras , culta y incultas , plantas,arboles frutales , y no frutales , vifias, olivares,bosques , rfos , fuentes , aguas, aqueductos .. .os vendo ademas a vosotros jurados .... todoaquel molino harinero IIamado vulgarmentede la Bardisa, contiguo a la cuadra anterior-mente descrita con todos sus casales, mue-las, molinos, balsas, riegos, aguas , aqueduc-tos, acequias, tres tajadores, adempius yaparejos y en general todas y cada uno de losderechos que a dicho molino y cuadra 12 1- URTX
  6. 6. Vaquer y el molino de la Bardisa situados en el termino de Juneda por precio de ciento treinta libras, moneda de Barcelona ." 4.- CR6NICA DEL HOLANDES ENRIC COCK Esmentem tambe la crönica que feu aquest holandes Iany 1585 per terres catalanes essent notari apostölic i "a rchero " de la guar- dia del cos reial , el qual acompanya al rei Felip Ii per aquestes terres. "Ocho de abril de 1585. A ocho de abril , despues de almorzar, teniendo orden fuimos marchando hacia Poblet, donde su majestad habfa de estar la semana santa y tener su Pasqua. Habiendo caminado despues de comer quatro leguas, venimos a un pueblo de doscien- vendo... Confieso haber tenido y recibido tos vecinos que se lIama las Borjas, habiendo ciento treinta libras, moneda de Barcelona ... primero pasado por Juneda, pueblezuelo que Hecho fue esto en la villa de Juneda, di6cesis esta en el camino no lexos de don de habfamos de Urgel , el dfa veinte del mes de enero del de pasar. Entre pueblo y pueblo habfa muchas ano de la natividada del senor de mil quinien- acequias que regaban sus campos fertiles de tos cuarenta y uno. Firma mfa, Miguel Ferrer, trigo. En el susudicho pueblo quedamos tres vendedor predicho que esto alabo, concedo, dias dando verde a nuestros caballos porque firmo y juro. habfa allf falta de cebada." Fueron testigos Juan Exut del lugar de Aspa 5.- EL MONESTIR DE SCALA DEI INTER- y Felipe Ballester habitantes del lugar de ESSAT EN LES AIGÜES DE LA FEMOSA Artesa . Aquesta abundancia daigua va promoure al Signo mfo, Melchor de Camarasa, ciudadano segle XVIii un contenci6s davant el tribunal de Barcelona, notario publico por la apost6li- de Iintendencia entre les Borges i el reial ca y regia autoridad que en 10 antedicho inter- monestir de scala dei , que pretenia Iaprofita- vine, en nota simple esto que por otro hice ment "integral" de les aigües dels barrancs de escribir. Castellots (La Floresta) i de la Femosa (Ju - neda) , pel regadiu dels camps que dit mone- Andrea Ferrer, prebftero y beneficiado de la stir tenia en el primitiu latifundi de mas Roig a di6cesis de Lerida como procurador de sus la vora de Castelldans; recordem que en hermanos Isabel y Guillermo Ferrer, aprueba aquesta poble posseıen moltes propietats.Facana prim it iva y confirma la venta hecha por su hermano Finalment sarriba a un acord - conveni quedel s. XVI, sobserva Miguel a los jurados de la villa de Juneda en diu: "facultat de valerse dit real monestir de laIantiga porta tapiada nombre de la universidad de la cuadra del aigua de la font que naiz en 10 barranc 0 comarca , situat en 10 terme de las Borjas 0 Castellot y de fer las minas, contraminas y altres conductes , no sols en dit barranc, sin6 tambe en los barrancs de la Femosa y Figueral." Daquest projecte de portada daigües sent conserva tot Iexpedient i els seus correspo- nents planells. EI document data del 1767, aquest sanomena: "plano de todos los ter- renos en questi6n . Curso de la Femosa y parajes don de el real monasterio pretende hacer las minas, asi en la parte superior de la fuen te de las Borjas como en la comarca de la Femosa con la individuaci6n de todo 10 que se comprende necesario". ~autor es en Joan Soler i Faneca , arquitecte de Barcelona, el document procedeix de Iar-URTX- 122
  7. 7. xiu de la Corona dArag6 , el text conte una La cacau del tu nel,serie de numeros que es localitzen damunt el fantast ica arcad a de pedramapa, com per exemple fonts, molins, par-tides, camins etc.En aquest document es parla molt del molı dela Bardisa i del barranc de la Femosa, recordaque en aquesta data el molı era propietat delcomu de la vila de Juneda.Scala Dei sinteressa molt per aquesta con-ducci6 daigües cap al seu latifundi del MasRoig .EI document en qüesti6 d6na molta informa-eio sobre el molı de la Bardisa, la seva bassai les seves canalitzacions.6.- EL MOLi DE LA BARDISA. LA SEVACONSTRUCCIO I ELS SEUS ESPAISEs tracta d un gran edifici d una superfıcieduns cuatrecents metres quadrats, repartitsen dos nivells 0 plantes , la seva estructura"parets", esta feta de pedra mes morter decalç , les pedres de la façana s6n irregulars icerts punts concrets s6n carreus de pedramolt ben tallada , tant en Iinterior com en Iex-terior. EI terra de Iinterior esta tot recobert de petites creus . La façana que d6na al camı espetites i grans lIambordes de pedra. presidida per un petit rellotge de sol de pedra. A la part inferior de la façana trobemPrimera planta i taçanes. un de Is elements mes importants daquest edifici popular, una volta de pedra que donaEn el primer nivell trobem Iespai on hi havia acces a Iinterior de la Cacau que travessa totinstal·lat el moll, actualment nomes es con- Iedifici .serva uns fragments de la base de la mola La tercera part de la façana i ultima, ja quesotana i altres petits ferros de forja que soste- Ialtra esta enganxada al mur de Iantiganien Iestructura de la maquinaria (el moll fou bassa , podem observar una finestra tapiadadesmuntat en totalitat pels anys 1927-1929). amb arcada de maons que donava lIum a unaEn el centre de la planta trobem un gran pilar cambra , i una altra de petita que formava partde pedra i totxana que soste Iembigat. Dins de la primitiva cuina (encara sen conservadaquest mateix espai podem observar el molı actualment alguna part) .primitiu del segle XV i la seva ampliaci6 demitjans del segle XVI ii, on encara resten unes Segon pis 0 nivell.pedres al mur que tancava la façana del primi-tiu espai. Sobserva tambe , en aquesta plan- Saccedeix per unes lIargues escales deta , la primitiva porta tapiada coronada per pedra ben tallades que ens duen a Iantic dis-una impressionant pedra rectangular. Es con -serva en bon estat Iespai "petit tunel ", per onbaixava Ieix de la mola i que comunicava ambla Cacau per on circulava Iaigua que feiamoure el rodet. Tot seguint Iespai veiem unaaltra porta tapiada que comunicava amb unantic corral 0 hort. Es conserva tambe Ientra-da cap a l estable de Is ani mais, i al fons lesescales de pedra que donen acces a Ihabi -tatge del moliner arrendatari d aquells temps.A Iexterior la façan a principal es presidida perdos balcons , una finestra i la porta dacces.Una porta teta de montans de pedra de voltarodona (s . XViII) . EI gruix de les parets son demes de mig metre i es pot observar en ellespetites marques en baix relleu amb forma de 123- URTX
  8. 8. lanl de nlt com de dla. rôda bEL moll que )0 puguı dormırEI pou cilindric tribuıdor de Ihabitatge. En aquest espai es Eı q ue m 8 (run moll llr nər ( publlcıt. Els ",oll"s .nne,... .. dtde la bassa dai ua conserva encara la gran pica de pedra de la Jordl Bofos I Josep Nuet). ( 1) TromuJa (2) Can. l eı (3) MoI. Voland8fll (.) _ . _ını (5) Forln.1 primitiva cuina, al costat sobserva restes de (6) F.rln ... (7) Arbr. (8) Rodel (9) Canal l es ıı g a ta& IƏf)ruontlı n el recorregu l de 1. lgU8 Iantiga lIar de toc.Grafic dun moli Aquest espai tenia tres habitacions, la cuina i pedra de Iantiga bassa que acumulava una mena de sala menjador petita, actual- Iaigua per moure les moles. Els mur de la ment n o m əs resta una habitaci6 restau rada bassa com tambə el protund pou cilindric de am b el seu antic embigat de tusta i de rajola pedra , shan conservat i restaurat. de terrissa; la resta de Iespai əs una gran sala sense utilitat. La Cacau 0 tLınel com hem mencionat abans, es troba presidit per una arcada de pedra , jaFesta familiar A Iexterior de Ieditici, trobem actualment un dins Iinterior del tLınel , la seva construcci6 əsamb amics Iany 1950 petit jardf integrat en Iespai , i el gran mur de de volta tins a la seva meitat i Ialtra part de RTX. 124
  9. 9. grans lIambordes de pedra. Era la conducci6don sortia Iaigua de la bassa.7.- COM ERA UN MoLi EN FUNCIONA-MENTLestudi dun molf fariner pot aportar diversosestudis com s6n : documentals , histörics,geografics, topon fmics, industrials, arquitec-tönics , jurisdiccionals, arrendaments , de-conomia agraria, etc.A Catalunya tenim molins inventariats quedaten del segle XII al XiX, molt pocs sen con-serven i sols una part de lls s6n arquitectöni-cament interessants, molts dells desa-paregueren en el record del temps 0 sols s6nvestigis, un de is principals motius foren lesgrans riuades que afectaren les diferents con- Les moles estaven situades a Iobrador, que Al fonsques 0 barrancs. es trobava sobre la cacau , i es trobaven en el mur de edra posici6 məs elevada que el pla de treball on de Iantiga bassaAl Ilarg duns nou segles, Iarquitectura actuava el personaj del moll .daquests casals variar ostensiblement en eldecurs del temps i es simplifica molt, suplint- EI gra era introduit a la tremuja i desde allfse les voltes de pedra per traspols embigats i passava per un petit canal que el portava alles portes darcs adovellades per lIindes forat central de la mola volandera i es ficavaplanes de pedra 0 fusta . entre les dues moles.La molta del blat, per tal dobtenir la farina , ha La farina sortia pel farinal i queia en unaestat una tasca important des depoques mena de caixa don el moliner la treia perremotes , especialment en els paisos en que assecar- la. Antigament el transport del gra iel pa constitueix aliment basic. de la farina es feia amb sacs carregats sobre animals de bast i posteriorment es feu en car-Els molins fariners estaven instal·lats en ros. Es desconeix quan començaren a ser utilit-sölids edificis de pedra on hi havia Iobrador zats els molins fariners daigua perö hi ha do-on es feia la molta i a sota un 0 diversos cuments de Ialta edat mitjana que ja en parlen.tunels, anomenats carcaba 0 cacau , en a-quest espai hi havia les rodes hidrauliques 0 Amb lindustrialitzaci6 i les noves tecnologies ,rodets. Molts cops , a Iedifici hi havia tambə , els vells molins daigua varen anar plegant.Ihabitatge del moliner 0 arrendatari. Actualment la majoria de Is molins es troben en un estat daband6 total , en alguns casos ,Per a recollir Iaigua del riu i conduir - la fins al les construccions shan destinat a altres usos,moll, hi havia una presa 0 reclosa i un canal 0 com per exemple a petites masies 0 masos,sequia. Una bassa servia per tenir una bona com əs el cas del moll la Bardissa. Fent pa a Iantic forn, durant la Guerra Civilreserva daigua i per a regularitzar laportaci6del IIquid al rodet. Aquesta aportaci6 es feiaper mitja duna canal inclinada que feia que eldoll daigua incidfs amb força sobre lespaletes cöncaves del rodet.Laigua, desprəs dhaver impulsat el rodet,sesco rria pel carcaba 0 cacau i retornava alriu 0 barranc.Les moles eren dues, la superior 0 bolanderaque girava juntament amb el rodet i Iarbre; ila inferior 0 sotana, que era fixa. Entre lesdues sintroduia el blat per sofrir la molta; lesdues moles eren de pedra, tenien un foratcentral i unes incisions en forma de petitscanals que facilitaven la molta i ajudaven adesplaçar el gra, el seg6 i la farina obtinguda. 125- URTX
  10. 10. EI molı 8.- BREU CRONOLOGIA DE PROPIETARIS Durant el segle XiX, adquireix el moll i propietatals anys 1945-50 DE LA BARDISSA. la famflia Guiu - Triquell , comerciants doli de les Borges; a finals del segle XiX aquesta famflia el La documentaci6 məs antiga que tenim , data ven al matrimoni Serra - Bardagı de Juneda del 1517 i ens parla que el seu propietari era (moliners) , əs en aquesta epoca que Pere Andreu Ferrer, notari de la vi la dArbeca. Hem Garsaball i Camı , propietari de les Borges, de pensar, que aquest moll ja devia existir al comença a comprar les diferents finques que segle XV per la data esmentada i possiblement envolta el molı. M əs endavant el seu fill , Pere podia haver estat propietat dels ducs de Garsaball Riu, compra el moll i edificis annexos Cardona, senyors de la Baronia de Juneda. məs la resta de la propietat, durant els anys Andreu Ferrer era un de Is homes de confiança 1922 - 1925. Es aleshores que el nom del moll del duc a la vila dArbeca, i aquests molins acos- tambə sanomena "moll del pom". Despres de tumaven en aquesta epoca a ser de propietat la mort daquest passa al seu fill en Pere senyorial - jurisdiccional, segurament Andreu Garsaball i Ai xala (durant la guerra civil aquest Ferrer el devia comprar al duc 0 rebrel per edifici serveix dhabitatge a religioses i families favors prestats ell 0 el seu pare, com ja parlem de les Borges). al principi , el duc li va deixar una petita herencia de diners (cal recordar la troballa que es feu Məs endavant el molı passa a ser propietat de amb Iheraldica de Is Cardona en una pedra). les germanes Pilar i Carme Garsaball i Sans. Actualment el moll de la Bardisa, anomenat Seguidament aquest moll passa a ser propie- tambə "del pom", əs propietat de na Pilar tat a mitjans del segle XVI al seu fill Miquel Garsaball i Sans que juntament amb el seu Ferrer, doctor en dret, en aquesta epoca ell el marit en Ferran Segura i Arrufat, tenen cura ven als jurats de la vila de Juneda (ajuntament) , de la conservaci6 daquest edifici historic. el qual esdevə fins al segle XViii - XiX el molı de la vila de Juneda. Agraeixo la col·laboraci6 de NıJria Rubinat i Ferrer. Informaci6: arxiu familiar RTX - 126

×