.*•/ - f t ^ *fcíjñfcf*;»FESTA KflAJÓR DEJ| | ¡y p 1*5A 1 Q 7 8DIES 26, 27, 28 i 29 DAGOST
SalutacióEstem ja de nou amb Pestes...Les nostres tradicionals Pestes amb el seu profund arrelameptpopular, acollidor i at...
GENERALITAT DE CATALUNYAEl, CONSELLER DACRICULTURA,RAMAURRIA I PESCAEn el moment de que tots vosaltres, poblé de Juneda, u...
CONVERSANTAMB EL BATLLEEn Joan Capdevila ¡ Sedó es troba al seu despatx de lAlcaldia quanlhem visitat per tal de que, dava...
segona etapa dE.G.B., amb un pressupost de VUIT MILIONS DE PES-SETES a carree del Ministeri dEducació i Ciencia. LAjuntame...
ACTESRELIGIOSOSDía 25, divendresAl migdia:Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.A les 8 de la tarda:Confessions.A...
A les 2030:Fundó Parroquial.A les 21 ñores:Missa anticipada valedora per al precepte dominical.Día 27, diumengeMISSES:A le...
RECORDANT AEN JOAQUIM VIOLA SAURET INA MONTSERRAT TARRAGONAUn acte ja tradicional de la nostra Festa Major tindrá lloc la ...
podien ostentar. Estaran absents daquests actes els amics de moltsjunedencs, aquells ais que el bon conse/l i lajuda mai e...
PROGRAMA OFICIAL DELSACTES CÍVICSDÍA 20, DIUMENGEA les 9 hores:A la Placa dEspanya:II Torneig de Petanca Interprovincial d...
DÍA 26, DISSABTIA partir de les 10 ñores:II CONCURS DE BALCONS FLORITS.El Jurat passará a veure els balcons i finestres de...
Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRAAGRARIA.A les 19 ñores:A la Placa de lEsglésia.Vetllada infantil ...
CASA DE CULTURA - JUNEDA2? EXPOSICIÓ DE FILATÉLICA I NUMISMÁTICA.Es podrá visitar durant els dies 26, 27, 28 i 29 dAgost d...
ADA PA Uñí QFf*l F$. • JUKrHIX:L - iiuaciM dé-~Firro~carrilJUNEDA: Estació del Ferro-carrilPINZELLADESO HISTORIA JUNEDENCA...
Iactivitat daquella época recordant que, amb els migrats recursos téc-nics dalesnores, en mig segle es van construir a Esp...
/ aixó, en un temps —com avui— en qué aqüestes qüestions es politit-zaven immediatament, ocasiona un sens fi de polémiques...
en punt de reunió deis viatgers de Torregrossa, Puiggrós, Castelldans,lAlbagés i, de moment, Puigvert i Artesa. Pero, de f...
DADES I APUñ/TSDEL PASSAT HISTORIODE JUNEDADonada la bona acollida que han dispensat els vila-tans i forasters a aquests a...
és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins lany 870,amb laspecte mes miseriós i desértic.Fins que al segle...
dies que subsisteix fins a ledat mitja. Perteneix després al Cerveró deLleida i les pestes del segle XIV i les guerres del...
CONCERT MEMORABLEEn el pórtic de la Festa Major de lany passat, la nostra vila visque ungran esdeveniment artístic: lactua...
PINZELLADESDUN REPÓRTER A DISTANCIA«Duna Festa Major a laltra»UNA PROVA DE SENSIBILITATAquest és el titol dun article que ...
qüestió. No som deis qu¡ agrada fer trencadissa; pero si que som parti-daris de conservar el nom de cada cosa. Perqué no p...
Aquest programa ha siguteditat per lAjuntament ambcol-laboració de la Comissióde Pestes.Edita: Comisión Fiestas - Cuberes,...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programa festa major Juneda 1978

292 views
203 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
292
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa festa major Juneda 1978

  1. 1. .*•/ - f t ^ *fcíjñfcf*;»FESTA KflAJÓR DEJ| | ¡y p 1*5A 1 Q 7 8DIES 26, 27, 28 i 29 DAGOST
  2. 2. SalutacióEstem ja de nou amb Pestes...Les nostres tradicionals Pestes amb el seu profund arrelameptpopular, acollidor i atraiept, van marcant, any darrera laltre, fetstranscendentals que, poc a poc, van formant un so/c en la vidade tots e/s que formem part daquesta alegre i populosa poblado.LAjuntament de la Vi/a, junt amb la Comissió Local de Pestes,han preparat un programa festiu que va orientat principalment acomplaure els anhels de festa i diversió de tots els que aquestsdies vulguin compartir amb nosa/tres les delicies de la FESTAMAJOR...Que el nostre esperit de generositat es manifesti en la bona acollidaque prodiguem a tots aquells que ens visitin aquests dies, deixantconstancia ferma de que, tal com ens ño han reconegut elsdemés, la nostra Festa Major és de les mes complertes, alegresi populars de la regió.Que lamistat, el bon fer, lalegria i el bon comportament, siguinpunts que marquin el nostre nivell de poblado adelantada, obertaa totes les gents de bona voluntat.Amb tot aquest bagatge, no hi ha dubte que proporcionarembenestar i alegría a tots els que al nostre costat visquin els diesde la FESTA MAJOR DE J UN EDA.A tots, sincerament, us desitgem que passeu uns dies de Festamolt fe/icos.LA COMISSIÓ LOCAL DE PESTES
  3. 3. GENERALITAT DE CATALUNYAEl, CONSELLER DACRICULTURA,RAMAURRIA I PESCAEn el moment de que tots vosaltres, poblé de Juneda, us prepareuper a celebrar la vostra Festa Major, tinc el goig d adrecjar-vos lameva salutació.Aquest vostre poblé, crüilla de comarques 1 simból de canvi :Garrigues-Segria, conrreu ascentral de seca amb tendencia al regadiuintensiu, ens dona testimoni, juntament amb totes aqüestes vil.les ipobles que integran la vostra Terra Ferma, del esforc de superadoque es capac. de realitzar la vostra pagesia vers una agricultura deldemá.Avui que a casa nostra, Catalunya, anem aconseguin poc a pocque ens sigui. reconeguda tota la nostra personalitat com a poblé,necessitem ais qui ens ha estat encomanant el conduir a bon portaquesta tasca, de pobles, que com vosaltres sapiguen millorar ambesforc un passat dur com la térra de seca per a transformar-lo enuna nova i pregona realitat, en térra de regadiu intensiu assaonadaper aigües conduides al voler de lhome.Jo que he viscut i visco en la meva propia persona tot lo quees la vida dun poblé en que lactivitat fonamental es 1agricultura,voldría esperonar-vos encara mes, puig que sé que teniu capacitat defer-ho, vers la recerca de noves formules de tipus comunitari en larealització de les vostres tasques agrícoles i comerciáis. Sapigueuque el futur daqüestes activitats necessita de vostra part una for-ta dossi dimaginado. Sapigeu que podeu comptar per a aquesta tas-ca amb la Generalitat de Catalunya, amb el nostre President que tan-tes proves ha donat de preocupado preferent peí camp, amb el seuConsell Executiu i amb la meva modesta persona com a titular del De-partament.I be, la Festa es al comencar. La vida dun poblé tambe es demos-tra en la seva capacitat de saber fer Festa, en el mes ampie sentitde la paraula. Per tant, no mes em resta unir-me a aquesta vostra Fes-ta Major be i desitjant-vos, poblé de Juneda, que aquesta us siguimotiu dunió i joia plena.vVvtAT • ,.# ;~/,Joser/ Roig i Magrinyá.
  4. 4. CONVERSANTAMB EL BATLLEEn Joan Capdevila ¡ Sedó es troba al seu despatx de lAlcaldia quanlhem visitat per tal de que, davant la proximitat de la Festa Major,ens parli ¡ informi daquelles coses que a la nostra població puguinrepresentar un punt dinterés pels veíns, ávids de conéixer noticies quefacin referencia a la panorámica municipal.Sense massa preámbuls ni necessitat dinsisténcies, el Batlle de la Vilaha accedit gustos a informar i també a ésser preguntat.I així, per aquest ordre i de manera espontánia, el Sr. Capdevila Sedóinforma ais junedencs sobre elPLA DE NORMES SUBSIDIÁRIES I DURBANISMEManifesta que estant ja quasi ultimáis els detalls per la confecció deisplánols, amb assenyalament de les corresponents zones en lordre espor-tiu, escolar, futur eixample, polígon industrial, espais verds, etc. Aquestpía ha estat estudiat i calculat pensant amb un probable creixementde la població dins un plac de 20 anys. Es confia en que aquestsplánols podran ésser exposats al públic a fináis daquest mes dAgostamb la finalitat de que tots els véins puguin examinar-los durant unplac de trenta dies i, en tot cas, puguin formular quantes alegacionsi impugnacions estimin convenients, ja siguí per considerar que lesioneninteressos particulars o bé de la comunitat. LArquitecte que realitza elstreballs daquest PLA és En Miquel Ángel Soriano Montagut, profes-sional molt preparat per totes les qüestions que afecten a urbanisme.Després daquest detallat informe, el Sr. Capdevila segueix informanti es centra en laCONSTRUCCIÓ DEL NOU EDIFICI ESCOLARManifesta que a principis de lany actual, la Delegado Provincial dEdu-cacíó i Ciencia enviá un escrit a lAjuntament de la Vila oferint la pos-siblitat de construir a Juneda un edifici de nova planta destinat a la
  5. 5. segona etapa dE.G.B., amb un pressupost de VUIT MILIONS DE PES-SETES a carree del Ministeri dEducació i Ciencia. LAjuntament, percontra, tenia doferir un terreny amb bones condicions de situado i desalubritat dins un plac brevíssim, amb una superficie mínima de 2.500a 3.000 metres quadrats i amb possibilitats dampliació per quan fospossible la construcció deis corresponents edificis per la 1? Etapa,párvuls i altres servéis complementaris. Al no disposar lAjuntament deterrenys de propietat aptes per aquesta finalitat, sacordá la compra dunsolar situat entre els camins de Borges i de la Máquina, amb el previinforme del personal técnic ¡ administratiu de la Delegació ProvincialdEducació i Ciencia, que van considerar que el terreny esmentat reuniaunes óptimes condicions per lús a que anava destinat. Actualment i perpart del personal técnic de la sosdita Delegació, sestá treballant en laconfecció deis projectes peí futur edifici, confiant que dins un plac moltbreu pugui ja subastar-se lobra.Continuant el Sr. Capdevila el seu informe, centra ara aquest en laIMPUGNACIÓ AL PRESSUPOST EXTRAORDINARIManifesta que ha estat presentat a les oficines de lAjuntament un escrit,firmat sois per 26 veíns de la població, impugnant el Pressupost Extraor-dinari confeccionat per realitzar el pagament deis terrenys adquirits perlubicació de la zona escolar. Puc manifestar —diu— que aquesta im-pugnado careix de base legal per recolzar-la, a la vegada que els seusfirmants no poden atribuir-se una representació deis "veíns" de la Vila,com equivocadament els han atorgat els diferents mitjans ¡nformatiusen els que ha estat publicada aquesta impugnació. Així dones, és des-perar que no constituirá cap impediment perqué lAjuntament pugui tirarendavant amb els seus plans per dotar a la Vila dun nou i modernedifici escolar.Vol manifestar alguna cosa mes, Sr. Capdevila, que pugui ésser dinteréspeí véínat? Bé, poca cosa queda ja per dir després dhaver informatámpliament de tot el que podia teñir mes interés pels nostres veíns.Així ¡ tot, si que vull manifestar que és molt possible que aquesta siguila meva última intervenció en les pagines daquest Programa en la rnevacondició de Batlle de la Vila; i ho dic perqué cree i confio que moltaviat serán convocades les eleccions municipals i, com a resultat, latranferéncía del carree a una altra persona. I sobre aquest punt vullexpressar el meu pensar en quan fa referencia a les ELECCIONS MUNI-CIPALS i manifestar que Juneda necessita dhomes que sentin i visquinels ínteressos de la Comunitat. Sois així i deixant apart altres postures,Juneda podrá continuar la seva marxa ascendent i gaudir de la tranqui-litat que fins ara ha tingut i disfrutat i que pot palpar-se diáriament ambel nostre continu caminar i avencar.
  6. 6. ACTESRELIGIOSOSDía 25, divendresAl migdia:Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.A les 8 de la tarda:Confessions.A les 21 ñores:Missa Parroquial.Día 26, dissabteA les 12 ñores:MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa-do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de lll-lustre Dr. EloiReñé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.
  7. 7. A les 2030:Fundó Parroquial.A les 21 ñores:Missa anticipada valedora per al precepte dominical.Día 27, diumengeMISSES:A les 8, 12 i 19 ñores.A les 6 de la tarda:Pregária Comunitaria.Día 28, dillunsA les 12 del migdia i 9 de la tarda:Celebració de lEucaristia.A les 2030:Sant Rosan.Dia 29, dimartsA les 12 ñores:FUNERAL en sufragi de tots els difunts de la Parroquia.A les 2030:Rosari i Cant de la Salve Mariana.A les 21 ñores:Missa vespertina.Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars enaquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre-cedents actes, el vostre sacerdot.Mn. Gabriel Queralt.
  8. 8. RECORDANT AEN JOAQUIM VIOLA SAURET INA MONTSERRAT TARRAGONAUn acte ja tradicional de la nostra Festa Major tindrá lloc la vigilia de lamateixa. Desenes i desenes de nens i nenes donaran color i alegría auna jornada que, any darrera any, ha vingut meravellant a propis i es-tranys, i duna manera especial ais pares i familiars daquests "petits"que, dansant sobre els patins, dibuixen figures que, per la seva bel/esa,en mo/ts casos humitegen els ulls daquells que amb el máxim interéssegueixen les seves evolucions...rAbans de ¡exhibido ja shaurá jugat un extraordinari partit de Hockeysobre patins. Dos equips saltaran a la pista del Pare Alegria i dins deles seves formacions, amb tota seguretat, shi trobaran les millorsfigures del Hockey sobre patins...Tot aixó és possible que siguí una realitat en la pista i en els espaisdestináis ais assistents al festival. És possible tot aixó, pero mirant alpalco presidencial hi notarem una abséncia important. En Joaquim ViolaSauret i Na Montserrat Tarragona no hi serán i no estaran presentsal moment de ¡entrega del TROFEU que ells van instituir i que dunsanys cap aquí sha vingut jugant...Pero en la memoria de tots indubtablement permaneixerá el record im-borrable del matrimoni VIOLA-TARRAGONA que tant i tant varen donaral Hockey sobre patins local, apart de la quantiosa dedicado i ajuda apor-tades per promocionar una faceta esportiva de nostra Vi/a, per la quetant varen fer En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona...I notaran també la seva abséncia els actes oficiáis de nostra FestaMajor, i no perqué ells hi assistíssin amb el carácter jurídic i polític que
  9. 9. podien ostentar. Estaran absents daquests actes els amics de moltsjunedencs, aquells ais que el bon conse/l i lajuda mai els va faltar.I els trobará a faltar. Juneda, perqué a través del Mas Pinell saconse-guiren objectius i ajudes impbrtantíssimes peí seu desenvolupament...I es jugará el partit de fútbol de la Festa Major i notarem també lab-séncia daquell que, animant ais jugadors locáis com un mes, feiaentrega del trofeu en litigi a lequip guanyador...I el C. F. Juneda notará també aquesta abséncia perqué a continuadodaquest partit, al iniciarse la temporada futbolística, comencaven lesvisites al Más Pinell, sempre amb sol-licitud dajuda que no es quedavamai en paraules, sino amb fets positius i eficacos.Notaran /abséncia del matrimoni Viola la immensa majoria deis june-dencs que aquests dies rememoraran records entorn a la persona queamb el seu aire senzill i alegre donava una nota especial a aquests jornsde la Festa Major.Será digne fer menció també de la seva ferma convicció de matrimonicatólic i practicant i de la seva presencia molts diumenges i dies festiusal Temple Parroquial participant en la Celebrado Eucarística com qualse-vol altre feligrés.Es de destacar entre aquests records una faceta de la vida ciutadanaen la que amb molta freqüéncia es trobaven immersos en Joaquim Violai Na Montserrat Tarragona. La seva arribada a Juneda anava acom-panyada dun cúmul de satisfaccions, de salutacions afectuoses per tots,sense distinció de classes socials, com a prova manifesta de la sevaamabilitat i simpatía característiques. Moltes llars junedenques recordenafectuoses visites del matrimoni, sense teñir en compte per a res qual-sevol condició privilegiada que, dins de /área social en que es desenvo-lupaven, podien ostentar aquells que eren visitáis.En fi, per a tots será inoblidable la figura dEn Joaquim Viola i NaMontserrat Tarragona...Pero precisament, com deiem al principi, per tractarse dactes públicsi tradicionals, en els que no hi havia fa/tat mai la seva presencia, seráprecís recordar la nit inoblidable del Pare Alegría la vigilia de la FestaMajor, la seva presencia ais actes oficiáis, la tarda de fútbol al PareMunicipal dEsports i també el cúmul dajudes de tota mena que Junedahavia rebut dEn Joaquim Viola Sauret. Aquest i la seva esposa Mont-serrat, serán els absents mes recordáis durant aquests dies de la nostraFesta Major.
  10. 10. PROGRAMA OFICIAL DELSACTES CÍVICSDÍA 20, DIUMENGEA les 9 hores:A la Placa dEspanya:II Torneig de Petanca Interprovincial de la Vila de Juneda.Hi participaran 64 tripletes.DÍA 24, DUOUSA les 22 i mitja:Al local de la Cooperativa del Camp.Selecte Concert de Guitarra peí QUARTET TARRAGO.Preus populars.DÍA 25, DIVENDRESA les 22 hores:A la Pista Pare Alegría.GRAN VETLLADA HOQUEISTA.Disputant-se uns trofeus donats per rExcellentíssim Ajuntamenti Cambra Agraria.C. H. VENDRELL - C. H. JUNEDA.Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes delC. H. JUNEDA.
  11. 11. DÍA 26, DISSABTIA partir de les 10 ñores:II CONCURS DE BALCONS FLORITS.El Jurat passará a veure els balcons i finestres del nostre pobléper a poder atorgar els premis merescuts.A /es 12 i mitja i al Pare Alegría:Recital de dansa Catalana per lESBART de RUBÍ.Entrada Gratuita.A les 17 ñores:Al Pare dEsports Municipal.FÚTBOLU. D. BALAGUER - C. F. JUNEDADisputant-se un magnífic trofeu donat per lExcel-lentíssim Ajun-tament. Lhonorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda,acompanyada de les seves Damiselles dHonor.A les 7 ñores:A la Placa de lEsglésia.Divertida Vetllada Infantil per a tots els nens i nenes de Juneda,peí GRUP DESPLAI.DÍA 27, DiUMENGEA les 12 ñores:IV CAMPIONAT SARDAIMISTA DE LA TERRA FERMA.Al Pare Alegría.Amenitzat per la renombrada Cobla MARINA.Seguidament entrega de trofeus cedits per lAjuntament, CambraAgraria i dAltres entitats i cases de comerc.A les 17 ñores:FÚTBOLAl Pare dEsports Municipal.C. F. TÁRREGA - C. F. JUNEDA.
  12. 12. Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRAAGRARIA.A les 19 ñores:A la Placa de lEsglésia.Vetllada infantil a carree del GRUP DESPLAI.DÍA 28, DILLUNSA les 9 ñores:Al Camp dEsports Municipal.IX CAMPIONAT SOCIAL DE TENNIS.Organitzat peí Club de Tennis JUNEDA.Partits corresponents a les fináis dlnfantils, Mixtes, Dobles iSeniors.A les 17 ñores:Al Camp Municipal dEsports.FÚTBOLInteressant partit de Fútbol, entre CASATS i SOLTERS de JU-NEDA, a benefici dAPROMI.Colaborem-hi tots.A les 19 ñores:A la Placa de lEsglésia.Gran Vetllada Infantil peí divertit grup "POTS-TEATRE".DÍA 29, DIMARTSA les 17 ñores:GRAN CURSA CICLISTA.Peí tradicional circuit urbá, amb participado de principiants,infantils i alevins.
  13. 13. CASA DE CULTURA - JUNEDA2? EXPOSICIÓ DE FILATÉLICA I NUMISMÁTICA.Es podrá visitar durant els dies 26, 27, 28 i 29 dAgost de 1.978 de 12 a 2.Organitza la Secció Filatélica de la Casa de Cultura de Junéda.NOTES:— Tal com sanuncia en programes apart, el primer dia de la FestaMajor passará el jurat a veure els balcons i finestres de la nostraVila per atorgar els premis merescuts a qui millor els hagi adomat.Ho fará a partir de les 10 del matí. Lentrega de Trofeus es fará eldia del Concurs de Sardanes a la Pista.— Ens plau també fer-vos saber que, per millor lluíment de les nostresFestes i per a mes comoditat deis transeünts, quedará tallada la cir-culació rodada per tot el carrer de La Font, des de la Creu fins ala Travessia de Prat de la Riba, els dies de la Festa Major des de lesdotze del migdia fins a les deu de la nit. Es prega a mes, que en totaquest trajéete i durant les hores assenyalades no h¡ hagi cap vehicleaparcat.
  14. 14. ADA PA Uñí QFf*l F$. • JUKrHIX:L - iiuaciM dé-~Firro~carrilJUNEDA: Estació del Ferro-carrilPINZELLADESO HISTORIA JUNEDENCA:¡.ARRIBADA DEL FERROCARRILDací a pocs dies es complirá un segle just dun aconteixement moltimportant per a la historia de Juneda: /arribada a la nostra poblado delferrocarril. Bé mereix la pena /evocado dun fet de tanta transcendencia.Des que el 1848 shavia inaugurat el primer ferrocarril a Catalunya entreBarcelona i Mataró, una mena de febre de pro gres envaia els ambientsinversors i enginyerils del país: hom cercava afanyosament al mapanoves pob/acions per a unir, nous trajectes que comuniquessin comar-ques abans aillades o escurcessin camins ja existents. Fem-nos idea de
  15. 15. Iactivitat daquella época recordant que, amb els migrats recursos téc-nics dalesnores, en mig segle es van construir a Espanya deu mil quiló-metres de via férrial Els diaris de la segona meitat del segle XIX vanplens de referencies sobre el tema, indicadores de la passió i /interésque despertava: tan aviat lAjuntament de Barcelona soposava a la víape; carrer dAragó, que llavors hom volia fer a nivell de superficie, comun audac grup iniciava un ambiciós projecte per a unir Tortosa directa-ment amb Lleida passant per Mora dEbre i Aspa, fracassant-hi pero:podem imaginar-nos les conseqüéncies de tot tipus que aquesta líniabagues dut per la comarca de les Garrigues.Aquesta febre, en tot comparable a la que avui se sent per les autopis-ies o els aparcaments, porta a un emprenedor home dafers, el Sr.Parellada, a sol-licitar la concessió, lany 1850, duna línia entre Reusi Tarragona, que amb lajut de capital francés fou enllestida lany 1856.Eren només quinze quilómetres de via, pero la llavor restava Heneada.L éxit de lexplotació de la línia, no gens estrany considerant la categoríai activitat de les ciutats unides, anima la formado de noves empresesque, conjuntant-se, perseguien finalment /arribada daquest ferrocarrila Lleida. Així la "Societat del F. C. de Montblanch a Reus" concloguéel 1863 el seu tram, continuat a trossos per la "Compañía del F. C. deLérida a Reus y Tarragona", que successivament ana arribant a TEspluga(1865), Vimbodí 11865), Vinaixa (1872) i Les Borges (1874).Mentrestant, pero, les dificultáis havien anat augmentat paorosament.Les inversions resultaven ésser molt superiors a les xifres previstes, elstreballs, lents, i les dificultats amb els propietaris de les terres, per laqúestió de les expropiacions, es tornaren gairebé insollubles tan promp-te com la línia baixá de les a/tures garriguenques a les fértils terresbaixes de Pía dUrgell, regades ja aleshores peí Canal. A tot aixó calíaafegir-hi el període revolucionan i guerrer 1868-76, que amb el seu segui-ci dinseguretat havia afegit nous problemes a la Companyia.Amb tot aixó, no estranyara gens que el tram Les Borges - Juneda fosconflictiu i prob/emátic, car ca/gueren quatre anys llargs per enllestir-lomalgrat la seva curta longitud, cinc quilómetres escassos. Comparem-lo,per exemple, amb el tram Vinaixa - Les Borges, que amb setze quilóme-tres havia necessitat menys de dos anys per a la seva construcció. LaCompanyia empantanada en negociacions i processos sens fi amb elspropietaris de les terres, va haver de sol-licitar prórroga per a les obres,
  16. 16. / aixó, en un temps —com avui— en qué aqüestes qüestions es politit-zaven immediatament, ocasiona un sens fi de polémiques apassionades.A tot aixó safegia una dificu/tat técnica considerable: el pas sobre laFemosa, lúnic ñu vertaderament important de la comarca. Amb el fide guanyar temps i a/hora posar en explotado un nou tram, la Com-panyia es decidí per insta/lar a Juneda una estado provisional abans delriu, que faria servei durant vuit mesos, fins a la inaugurado de /actual.I així, en un avanc purament simbólic (tres dies) respecte a la dataprogramada a la prórroga, el 16 de Setembre de 1878 /Empresa Cons-tructora féu entrega a la Societat Concessionária del tros de línia. Elsdiaris de /época recullen abundosa informado sobre lesdeveniment,i per ells ens enterem de lassisténcia a lacte, entre a/tres personalitats,del Director Gerent de la Companyia Concessionária, Sr. Ricard Bartolo-mé i Santamaría, de lEnginyer de Camins Cap deis Ferrocarríls de lEst,Sr. José Benito, el Governador Civil de Lleida, Sr. Geroni Rius i Salva,i els Ajuntaments de Les Borges i Juneda. Consignem, a tall danéc-dota, que no pogué ésser-hi present el Governador Civil de Tarragona,perqué justament aquell mateix dia se celebra ven a aqueixa pobladoels funerals de Iavia del rei Alfons XIII, María Cristina de Borbó, moríaa Franca encara no feia un mes.Lobra fou inaugurada a Juneda solemnement a les dotze del migdia, itotes les personalitats es traslladaren després a Les Borges a fer-hiun ápat on no mancaren els discursos entusiastes del progrés, mo/t algust de /época, tots rematáis peí desig que la línia arribes com mesaviat millor a Lleida, objectiu ja aleshores convertit en obsessió per ala Companyia.Per fi, el dia 19 sobrí el tram al púb/ic. Podem imaginar lemoció da-quells avantpassats nostres que per primera vegada cobríren la distanciaque els separava de Les Borges en ¡increíble temps de deu minuts.Arríbaríen a intuir el seguit de canvis que el ferrocarril introduiría a lavida de la comarca? Tot i comprendre la magnitud de lavanc técnic,no sembla massa dar que tothom vegés vertaderament útil el tren, cara/guns pobles havien refusat el seu pas. No ens ha destranyar aixó,quan avui veiem com el mateix passa amb lobra del nostre segle, lesautopistes, que es veuen sabotejades i rebutjades en /loes on hauríendestar esperades amb candeletes.Leix lineal imposat peí ferrocarril articula una nova dinámica de comuni-cacions, i immediatament acresqué la importancia de Juneda, convertida
  17. 17. en punt de reunió deis viatgers de Torregrossa, Puiggrós, Castelldans,lAlbagés i, de moment, Puigvert i Artesa. Pero, de fet, la venaderaincidencia del ferrocarril en la vida del poblé no es produí fins a lanysegüent amb la conexió amb Lleida, ciutat duna atracció infinitamentmajor per a nosaltres que Reus o Tarragona, i que permetia, a mes,empalmar la línia Alsasua - Saragossa - Lleida - Barcelona, propietat llavorsde la "Compañía del F. C. del Norte".Sens dubte en la construcció daquest darrer tram les dificultats degue-ren minvar forca, o la Companyia nhavia aprés en aquells anys, carels dinou quilómetres que encara ens separaven de la ciutat del Segreforen coberts nomes en vuit mesos. Les polémíques impregnades depassió política no mancaren durant aquest lapse, pero finalment el 19de Maig es va fer /entrega de /obra a la Companyia, després dexhaus-tíves comprovacions en lú/tim tram, la mes important de les quals vaser la del "Pont de Ferro" sobre la Femosa, elegant estructura dacerreblonat, molt en lestil del moment, i que va lliurar serve/ fins fa benpocs anys. El día 26, amb lassisténcia del Director General dObresPubliques, Marqués de Covadonga, sinaugurá oficialment a Lleida lalínia.No acabaren ací els problemes de la potra "Compañía del F. C. deLérida a Reus y Tarragona", car els fruits obtinguts en /explotado nocorrespongueren pas a les illusions amb qué havia emprés /obra. Elsresultáis foren des del primer día deficitaris i les accions es van depre-ciar forca. Locasió fou aprofitada per la poderosa "Compañía delNorte", que malgrat la resistencia posada per la petita Companyia,acaba absorbent-la tota/ment lany 1884. La resta és ja coneguda: al seutorn, la nova propietaria fou incorporada el 1941 a la Renfe, actualexplotadora de totes les línies espanyoles de vía ampia.El proper 19 de Setembre fara un segle que els junedencs quedarenincorporáis a aquest món veloc i en continua comunicado que per totarreu ens volta avui, sense que puguem saber cap a on ens dura. Pera bé o per a mal, el procés está iniciat i cal seguir-lo. Pero bé podemdedicar un record a aquesta data, i a/hora fer palesa la nostra gratitudais qui, amb llurs recursos o llur treball, van fer possible aquest acon-teixement tan decissiu per a la nostra historia. Seria possible, ais diesde lacompliment del centenar/, avocar-lo da/guna manera col-lectiva?Els junedencs teñen la parau/a.JOSEP ALBAIGES i OLIVART
  18. 18. DADES I APUñ/TSDEL PASSAT HISTORIODE JUNEDADonada la bona acollida que han dispensat els vila-tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda,que han pogut confeccionarse mercés a les infor-macions faci/itades per membres bons coneixedorsdel passat prehistóric i historie de Juneda i els gransconeixements del renombrat historiador lleidatá D.Rodrigo Pita i Mercé.IV - INVASIÚ MUSULMANALany 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil-ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi-tant lantiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb moltafacilitat sapoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins queforen deturats a la ciutat de Poitiers lany 732.A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmansassolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques percercar-hi refugi. Tota la segona meitat daquest segle VIII, resta el paísdespoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa perais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquestasituado encara sempitjora vers lany 800, quan expedicions de franes,que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que
  19. 19. és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins lany 870,amb laspecte mes miseriós i desértic.Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova,experimenta una curve ascendent, tant en laspecte social com en leco-nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La pobladode les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, pobladoautóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristiansdorigen hispánic, de religió musulmana.El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar.Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar-ragona és organitzat com a defensa de IAMAL de Lleida i no mes finsa Vinaixa o Vimbodí.Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/smoros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comtede Barcelona per laltra, son e/s que perfilen la situado del nostre paísdurant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixenpoblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclisde poblado fins després de la reconquesta del país lany 1.149.CASTELLS I POBLATS MUSULMANSA la comarca propera a Juneda, existien a /época arab, és a dir, entrelany 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix lautoritat musulmana,e/s quals foren ocupats després a /época medieval cristiana cristiana enbona part, restant daltres abandonáis. Podem nomenar e/s següents:T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, dépoca tardana. Després pob/atvisigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segleXII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada-Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo-bla fins després de lany 1.150.MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de lárab MANZIL-GALIB, que indica una mena de parador daquesta época arab. Ungeneral del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquestcognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-
  20. 20. dies que subsisteix fins a ledat mitja. Perteneix després al Cerveró deLleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con-vertint-se en un lloc ruinos.AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou tambésenyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblatde mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filisdun mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO.WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, alterme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a lantigavia romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI,nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes duna fortifi-cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí shi trova.Sembla que fins lany 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fouconvertida en ermita dedicada a Sant Jordi.OROMI. Poblat que existeix encara lany 1.150 entre Juneda i Artesa.Es creu que durant /época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja quela forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ansORO-MIR.COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que alsegle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes.CASTELLDANS. Sobre lantic "CASTELLUM" de /época romana hi fouemplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers lany 1.120 peíWa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III,encara que de nou passá al domini árab, fins lany 1.149, data que posafi a la reconquesta de Lleida.MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, ambel seu poblat adjunt.MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI,era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitatdel segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquestavers lany 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida.PERE BELLMUNTEstiu de 1.978
  21. 21. CONCERT MEMORABLEEn el pórtic de la Festa Major de lany passat, la nostra vila visque ungran esdeveniment artístic: lactuació del guitarrista Jaume Torrent iRius a lesglésia parroquial, amb un concert de música clásica.El temple somplí de junedencs i de forans, atrets per la personalitatdel concertista, tant vinculat a la nostra població, que ens el conside-rem nostre,i peí que tenia dinédit a Juneda un acte daquesta índole.Lexpectació queda plenament satisfeta; si les noticies que teniem par-laven deis éxits del Jaume, peí nostre pais i per lestranger, en aquestaocasió poguerem constatar de prop les excepcionals condicions artísti-ques que lauriolen, posades de manifest per una técnica singular idepurada i per lexquisida sensibilitat que demostré tot al llarg del con-cert, integrat per obres de G. Sanz, J. S. Bach, F. Sor, G. Tarragoi H. Villa-Lobos.Des de linici de! concert fins que finalitzá, la comunicado establertaentre lartista i el públic fou total, i queda demostrat com el poblé éssensible a les manifestacions artístiques dalt nivell.En acabar, i prévies unes paraules dAntoni Mateus, el batlle Sr. JoanCapdevila feu entrega a Jaume Torrent duna placa en nom de totala vila.
  22. 22. PINZELLADESDUN REPÓRTER A DISTANCIA«Duna Festa Major a laltra»UNA PROVA DE SENSIBILITATAquest és el titol dun article que vam llegir la Festa Major passada.Bella descripció. Ressó duna problemática punyent: la rehabilitado détesubnormals. "El primer pas ja és donat", diu larticulista. Fa temps daixó.Mentrestant, la sensibilitat duns junedencs ha dut a terme una tascameritoria en aquest sentit. Amb voluntat. I daltres coses, és ciar. No sési tots els vilatans nestan enteráis.GRUP DESPLAIUn rétol. I darrera el rétol? Un bon esplet dinfants. I uns joves abnegáis.ENSENYAMENTDurant el Curs 77-78, shan impartit unes classes que tendeixen a lestu-di i coneixement de la vila (el nucli urbá i el terme) en llurs perspectivesde passat i de present. De seguir per aquest camí, a ben segur que elfutur ho agrairá. Parallelament (aixó ja ve de mes lluny) la formadoestética a través de lart també hi té un lloc. I el cátala. Sé que noés necessari recordar que és la nostra llengua.OBRA IGNORADAJo en diría obra rediviva. La historia junedenca de cada dia espurnejames. I qué millor, que ser-ne un deis que bufa el foc? Et vaig a recor-dar, amb un llenguatge ben nostre, una cosa que tu ja saps, amic Pere:que limportant és solear dret. I profund. Aixó tu ho fas. De poc enpoc, enriqueixes el nostre patrimoni cultural.EL PORTAL DEL MARCAUn página de la nostra historia. Mirem i conservem el passat collectiu.EL POU DEL GELUn altre testimoni del nostre passat que cal rehabilitar i conservar. Aixiho han entes uns junedencs conscients. Enhorabona.LA BOTERAHeus ací un carrer humil, pero amb personalitat propia que li ve delluny. Llástima que una esllavissada amenacadora el pugui convertir enel carrer del mal record.ROTULACIÓ DELS CARRERSEn el programa de la Festa Major darrera, unes declaracions del Sr.Capdevila feien referencia a un acord del Consistori respecte daquesta
  23. 23. qüestió. No som deis qu¡ agrada fer trencadissa; pero si que som parti-daris de conservar el nom de cada cosa. Perqué no posem mans alobra?ANÉCDOTA INTRANSCENDENT D U N A TERTULIAUn l¡ diu a lAltre: ara podem parlar de tot, sense reserves. LAltre li diua Un: si sempre ho haviem fet... Un li respon: sí, pero ara ho femdemocráticament. Democráticament que vol dir, entre altres coses,cívicament, honestament, responsablement, per tal que els pobles avan-cin sense entrebancs. O amb el propósit de vencels.LA CASA CONSISTORIAL INTEGRAMENT AL SERVEI DEL POBLÉAixí es diu en el Programa de Festes de lany passat. La Casa i elshomes, entenem.ENQUESTAEn vam llegir una formulada per uns junedencs tot pensant en les elec-cions municipals democrátiques. Creiem que és bo somoure la conscién-cia del poblé. I escoltar-la a la mesura que ho reclamin els interessoscomunitaris.L11 DE SETEMBRESenyeres al vent. Paraules foses que es tornen clam. Desvetllament deles consciéncies. La térra es ¡inmutable. I el seu esperit. Mantenim-lodespert.DOS CENTENARISEnguany fa cent anys que sinaugurá lestació del tren a Juneda.Hom diu que un vell de cal Pere "lAnimer", quan va incorporar-se al servei militar, amb destí a Madrid, va anar a agafar el tren a Lleida.En llicenciar-se ja va efectuar el viatge fins a la nostra vila. També en-guany sha celebrat, en finalitzar el Curs Escolar, el primer Centenari deTambada de les Germanes de lOrdre de Dominiques de lAnunciata i lafundado, per mossén Rosinach, del Collegi Sant Josep, lany anterior.UN (DE CENTENARI) QUE PASSÁ DE LLARGVa complir-se, el 25 de febrer del 1.977, el primer centenari del naixe-ment de Pere Bellmunt i Urgell, el Pere de cal "Gatxes". Un personatgefaceciós que llimava amb ironía bonhomiosa tots els cantells discordants,quan no els ridiculitzava intencionadament.COMISSIÓ DE FESTESDe cada any, la Festa Major agafa aires mes populars, en un tot harmo-nio i dalliconament cívic. Que continuí el tó, per a fer poblé amb lanhelde superado. I de participado.EL TINTEREncara hi queda tinta, pero el paper sacaba. Fem un prec a les Festesdenguany: Que ens donin alegría i temps per a pensar.J. RAMAS
  24. 24. Aquest programa ha siguteditat per lAjuntament ambcol-laboració de la Comissióde Pestes.Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-78

×