Programa festa major Juneda 1977
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Programa festa major Juneda 1977

on

  • 322 views

 

Statistics

Views

Total Views
322
Views on SlideShare
322
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Programa festa major Juneda 1977 Programa festa major Juneda 1977 Document Transcript

  • FESTA MAJOR DEJUNEDA 1977DIES, 26, 27, 28, 29 i 30 DAGOST
  • SalutacióAlegría, satisfácelo, amistat, bullid, germanor i goigson alternatives acollidores que comporta dentre a/tresla nostra FESTA MAJOR.Aqüestes manifestacions tan espontánies es donen deper sí en un poblé que es progecta a sí mateix constant-ment, fent de les seves peculiaritats una norma de viurei que en el cas de la FESTA MAJOR teñen mes consis-tencia perqué amb ella participen el qui és a casa, el quive a viure amb nosaltres aquests dies tan agradablesi aquell que per qua/sevol circumstáncia es troba de pasa Juneda.Vo/dríem que totes aqüestes virtuts nostres les sentís-sim encara mes quan la tenora ens comenci a fer sentirel puntejar alegre de "la danca mes bella de totes lesdances que es fan i es desfan" i que al formar lanellai donar-nos les mans en plena germanor, el nostre corbategui al unisón pensant tots que la nostra FESTAMAJOR ha désser enguany i com sempre de les testesmes acollidores i agradables que es poden donar arreudel poblé cátala.A tots us saludem de debo en la nostra FESTAMAJOR i també a tots us desitgem que la passeu moltbé, amb molta alegría i pau i que aquest bon regustens fací sentir ansiosos duna nova FESTA MAJOR.LA COMÍ SSIÓ LOCAL DE FESTES.
  • M.aDolors Martí PujolDamisel-la dhonorM.aJosepa Sabaté BeaDamisel-la dhonor
  • M.aElisa Teixidó PereraPUBILLA
  • PREGUNTES QUE MEREIXEN RESPOSTA.AMB EL SR. BATLLE DE LA VILAEN JOAN CAPDEVILA I SEDOSom molt prop de la FESTA MAJOR. I pensó també que, comsempre, el Sr. Batlle ens hauria de dir algunes paraules, millor dit,podría respondre a les nostres preguntes. Es lhora de poder-lo veurei faig lintent. El Sr. Capdevila és al seu despatx i em reb molt amable-ment. El fí és el de parlar breus moments de la nostra Vila, deIAdministrado Municipal i també de la FESTA MAJOR. Accedeixgustos al meu desitg i aquí queden transcrites les preguntes que li vaigfer i també les respostes que em va donar per tots els junedencsi per tots aquells que de debo estimen a la nostra Vila.—Está, Sr. Capdevila, la Casa Consistorial íntegrament al serveidel poblé després de la seva nova construcció?—Si, la nostra Casa és ja una ferma realitat i, a partir de la sevainaugurado que va correr a carree del Governador Civil Sr. MardonesSevilla el dia 12 de desembre proppassat, es pot dir que va éssercompletat definitivament el procés inaugural i de servei daquesta joia,de la que tots els junedencs ens podem sentir mes que satisfets.—Ha copsat vosté opinions respecte daquesta obra?— Puc dir que sí i que he parlat amb persones que podien donarresposta sincera a la qüestió i, francament, salvant alguna opinió quemolt respecto, la majoria ha convingut en que reialment el lloc era elmes apropiat i que la distribució i el servei eren els mes idonis pertots nosaltres.—Parlem dobres locáis?— Bé, podem parlar-ne, sí, pero hem de convenir en principi que,degut ais gastos que ens ha irrogat lobra de la Casa Consistorial,no sha fet mes que alió que dintre del marc de possibilitats de lAdmi-nistració podría teñir prioritat. De totes maneres, puc dir que lAjunta-ment ha emprés la tasca de portar a terme una de les obres que hemconsiderat mes necessária en lactualitat. Es tracta de la pavimentaciódel carrer de La Costa i aquesta tindrá lloc breument. Son fets els
  • Projectes i Pressupostos ¡ es pot dir que hem aconseguit de la CornissióProvincial de Servéis Técnics una subvenció de lEstat, a fons perdut,dun milió de pessetes. Aquesta gestió feta peí nostre Consistori farápossible que lobra pugui realitzar-se sense que laportació del veínattingui désser excessivament carregosa per a financar lobra a que emrefereixo. Aquesta obra, com daltres que ja shan realitzat, es faráseguint el sentir de la Corporació Municipal que no és altre que elde no gravar en excés lerari municipal i tampoc les butxaques delveínat. La pavimentació del carrer de La Costa será un fet dintre delany en curs.—Em pot dir, Sr. Capdevila, alguna cosa respecte de la novarotulado deis carrers de la Vi/a?— Puc dir que la Corporació Municipal, en el darrer Pie celebrat,va prendre lacord de fer la rotulado de tots els carrers de la Vila ambcátala. També va ésser acord del Pié accedir a la petició de la majoriadeis véíns del carrer Major amb el sentit de que aquesta populosai concorreguda via junedenca tingues novament la seva antiga denomina-do de "CARRER MAJOR" tota vegada que per tothom és conegudai anomenada així mateix. Diré també que, posteriorment, ha sigutpresentada a la Secretaria Municipal una nova sol-licitud de canvide denominació de carrer i espero que el proper Pie Municipal entenguisobre aquesta qüestió i daltres possibles peticions que es puguin feren aquest sentit.—Em voldria dir, Sr. Capdevila, alguna cosa respecte de la nova
  • política municipal inspirada en les passades eleccions generáis al nostrepaís?— Pensó sincerament al respecte, que hem desperar a que es facíla convocatoria a les Eleccions Municipals i aleshores podrem parlarde política local i també deis homes que puguin viure i comportaraquesta política local, com també de que tots poguem laborar al unisónper la prosperitat del nostre estimat poblé dintre dun marc damistat,de respecte i dentrega total deis uns envers els altres, duna maneragenerosa, posant per damunt de tot els interessos vitáis del pobléen el que vivim. Esperem, repeteixo, a que el poblé novament es pro-nuncfí i com a conseqüéncia daquest fet, els nous homes que ens go-vemin i portin la política local siguin conscients, responsables, genero-sos, de molta estima al nostre poblé i sobretot dámplia entrega aisdemés. Jo per la meva part així ho desitjo.— Qué pot dir-me respecte al Programa Oficial de la nostra FESTAMAJOR?—Simplement, puc dir-li que la Comissió Local de Festes ha fet totsels possibles perqué els actes programáis siguin del gust de tot-hom,de tal manera que tots nosaltres i aquells que durant aquests diesens visitin, poguem parlar de la maravella i encís de la nostra FESTAMAJOR.—Alguna cosa mes per dir, Sr. Capdevila?— Sí, espero que tant jo com els meus companys de Consistori,persones totes molt conegudes al nostre poblé i conscients de la sevaresponsabilitat, poguem arribar al terme de la nostra gestió i donar peracabada la mateixa, amb la satisfacció dhaver estat secundáis per tot elpoblé i, així mateix, donar per acabada la nostra tasca amb tota dignitat.I sobretot fer constar que la nostra petita experiencia será aportadaen tot moment a favor daquells que siguim els propers regidors de lanostra estimada Vila.I finalment en aqüestes diades tant tradicionals com son les de lanostra FESTA MAJOR, desitjar a tot-hom que passin uns dies moltalegres i amb plena satisfacció, amb la seguretat de que aquest és elmeu major desig i el de la Corporació Municipal.Lentrevista ha acabat. Pensó que el Sr. Capdevila, Batlle de la nostraVila, ha estat molt sincer amb les seves paraules. L¡ dono les mesexpressives grácies i li desitjo que passi també bona FESTA MAJORM.G.F.
  • SOBREBIBLIOGRAFÍA JUNEDENCALany 1.925 aparegué un treball monográfic: "LA VILA DE JUNEDA(Breu resum historie)" (1), escrit per Ramón Arques i Gongues, fill ialeshores alcalde de la poblado motiu destudi.Sense entrar en disquisicions critiques del treball, en primer llocdirem que, grades al mateix, ha quedat constancia de documents i testi-monis relatius a la vida de la localitat desapareguts deis Arxius Parroquiali Municipal tot-just comencada la guerra del 36 (2).L obra conté catorze capíto/s, quatre apéndix i el Rectorologi june-denc deis anys 1.500 al 1.920. Cadascun deis capíto/s tracta deisesdeveniments i vicíssituds que han concorregut en la vi/a junedencadintre els períodes que nenmarquen els enunciáis i van des de laprehistoria fins al primer tere del segle actual, amb aportado de dadesde diversa índole.Hom pot veure com el treball a vo/tes és valat per documentsde primera má; daltres vegades involucra la vida de la poblado en elsfets de la historia general del nostre país. Tanmateix, aquesta circums-táncia fa entreveure un laboríos i estimable procés dinvestigació.Deu anys abans de /apandó de /esmentada monografía, concreta-ment el 1.915, shavia publicat un altre treball: RELIGIÓ I PATRIA (3),el qual tingué per base un sermó que pronuncia a Juneda el claretiáRnd. P. Josep Santandreu i Gelonch, el dia 29 dagost del mateix any,amb motiu de la Festa Major.El treball, sortit de la impremía el dia 8 de desembre, és unexponent abrandat de fervor religiós i patriótic, com ja pressuposa eltito/. AI costat, pero, del que suposa dexhortació a la fíligresia june-denca, shi observa dos fets remarcables: una notoria erudició i un exigentrigor historiográfic, aspectes posats de manifest per les cites bibliográfí-ques i arxivístiques que en recolzen el contingut.Volem creure que aquesta publicado serviría de base per a confegirla monografía del Sr. Arques, car hi incideix en molts daspectes i shi
  • observa una subtil i a voltes evident coincidencia en quan al plante-jamant deis fets, i, inc/ús, en la redaccio dalgun paragraf. No creiemarriscat, en tot cas, afirmar que entre les fonts de les qué es valguéfautor, shi compten les aportades per lopuscle del P. Santandreu.Entre un i altre autors, coetanis amb pocs anys de diferencia (Arquesnasqué el 1.862 i morí el 1933 (41; el P. Santandreu venia al món el1.876 i el deixava el 1.934 (5), existia una bona amistat mantingudaa través de relacions epistolars i amb les visites, per be que distanciades,que feia el P. Claretiá a Juneda. Podem suposar, per tant, que en elpropósit del Sr. Arques descriure /esmentada monografía no li mancaríalestímul i qui sap si ¡orientado del sacerdot convilatá i amic, qui, ambels coneixements buidats a RELIGIÓ I PATRIA i amb altres dadesrecollides (6), coadjuvaria a la seva realització.RELIGIÓ I PATRIA és un treball que sembla poc conegut, inc/úsper molts junedencs: tal volta peí tiratge breu que sen devia fer, i quisap si també perqué la publicado del Sr. Arques, de contingut mesextens, que no pas mes rigorista, es va difondre tant a Juneda comentre els estudiosos catalans interessats en els treba/ls daquesta índole.Remarquem, també, que la primera daquestes publicacions que veiéla llum, és, segons sembla, la fita don parteixen bona part deis treballsdedicáis a historiar, duna manera o altra, la trajectória seguida perla vi/a de Juneda i que el rigor que ja hem indicat abans — no oblidem,tanmateix, que en un principi fou un sermó exhortatiu—, la fan mo/tapreciable per a qualsevulga altra empresa historiográfica de la nostralocalitat, atesos els camins que shi assenyalen.En un ordre comparatiu, no seria just subestimar /obra del Sr.Arques, puix que, com hem dit al comencament, al costat daltresconsideracions que se nhaurien dadduir, té el mérit dassegurar lapermanencia de testimonis que el temps, iconoclausta, ha anat mal-versant.Existeixen, per tant, dues fites, si no del tot énfonsades, sí forcaorientadores per a reemprendre la comesa daprofundir el passat dela nostra vi/a en forma rigorista i actúa/. És, aquesta, una tasca abellidorai suggestiva. I mes quan, dencá de /es dues publicacions ressenyades,shan descobert noves arrels del nostre pretérit, les quals, sotmeses aun estudí meticulós i sistemátic, ens podrien aportar llum i fruits finsara insospitats (7).J. TORRENT I GELONCH
  • (1) Impremta-Papereria Joan Giba/.— Les Borges Blanques.— Desembrede lany 1925. — 81 pagines en octau.(2) El 1874, segons Arques (obra citada, pág. 29) e/s carlistes cremarenel Registre Civil de Juneda,... "fent una foguera davant de casala Vila". Ignorem si /autor dona aquesta referencia per haver-hovist persona/ment (comptava aleshores 12 anys) o bé si ho extreuda/gun testimoni escrit o per referéncies verba/s.(3) Impremía Católica de Jaume Miró. — L/eida. — 38 pagines en octau.Ens dona la noticia daquest treball el desaparegut i eminent arqueó-leg Dr. Agustí Duran i Sanpere, el qual mantingué una bonaamistat amb el P. Santandreu.(4) Dr. Josep Cornudella i Capdevila.— Butlletí del Centre ComarcalLleidatá. N.° 80. - Octubre 1964. - Pagines 14, 15 i 16. — Figureslleidatanes.(5) J. Torrent i Gelonch. — Butlletí del Centre Comarcal Lleidatá. —N.° 104.- Octubre 1966. Pág. 20 i 21.- FIGURES LLEIDATANES.(6) Formulem aquest supósit basant-nos en una nota incerida en la pá-gina núm. 25 de RELIGIÓ I PATRIA, on /autor manifesta: ..."altres cites tenim en cartera sobre aqueste personatges, peroque no anotem per no tenir-les encara del tot registrados...".(7) Aquest treball fou escrit lagost del 1972 i el día 1r de novembredel mateix any, el diari Tele/exprés en publicava un resum sotael títol d"ANCESTRALISMO JUNEDENSE". En publicarlo en elPrograma de la Festa Major denguany, volem afegir que la tascapodría esdevenir mes completa, ateses les noves descobertes i lesinquietuds despertades.
  • ACTESRELIGIOSOSDía 26, divendresAl migdia:Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.A les 8 de la tarda:Confessions.A les 21 hores:Missa Parroquial.Día 27, dissabteA les 11 hores:MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa-do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de Til-lustre Sr. EloiRenyé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostravila.
  • A les 2030:Funció Parroquial.A les 21 ñores:Missa anticipada valedora per al precepte dominical.Día 28, diumengeMISSES:A les 8, 12 i 20 ñores (8 i 12 del matí i 8 de la tarda).A les 7 de la tarda:Pregaría Comunitaria.Día 29, dillunsA les 12 I a les 21 ñores:Celebració de lEucaristia.A les 2030:Sant Rosan.Día 30, dimartsA les 12 ñores:Missa de Funeral en sufragi de tots els difunts de la Parroquia.A les 2030:Rosari i Cant de la Salve Mariana.A les 21 ñores:Missa vespertina.Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars enaquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre-cedents actes el vostre sacerdot.
  • !PROGRAMA OFICIAL DELSACTES ClVICSDía 26, divendresA les 22 ñores:A LA PISTA PARC ALEGRÍA.GRAN VETLLADA HOQUEISTA, disputant-se el III trofeuViola-Tarragona, oue constará de:Preliminar dlnfantils (Equips del C.H. Juneda).A continuació dos partits entre VETERANS del REUS DEPOR-TIU, VETERANS C.H. JUNEDA i REUS DEPORTIU - SELECCIÓCATALANA.Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes delC.H. JUNEDA.Finalitzará la vetllada amb una BALLADA DE SARDANES.Día 27, dissabteA les 9 del matí:DIANA, a carree de la Banda de Cornetes i Timbalers deTorregrossa amb lacompanyament de les Majorettes de la ma-teixa localitat.
  • A les 17 ñores:Al Pare dEsports Municipal.FÚTBOL.ARBECA C.F. - C.F. JUNEDADisputant-se un magnific trofeu donat per lExcel-lentíssimAjuntament. Lhonorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda,acompanyada de les seves Damiselles dHonor.Dia 28, diumengeA dos quarts donze del matí:A la Pista Pare Alegría, interessant partit de Basket-Ball.A les 12 del matí:III CAMPIONAT SARDANISTA DE LA TERRA FERMA.AL PARC ALEGRÍA.Amenitzat per la gerundina i renombrada Cobla COSTA BRAVA.Seguidament entrega de trofeus cedits per lAjuntament, laCambra Agraria i daltres entitats i cases de comerc.A les 17 ñores:FÚTBOL.AL PARC DESPORTS MUNICIPAL entreU.D. LLEIDA - C.F. JUNEDA.Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRAAGRARIA.
  • Día 29, dillunsA les 9 del matí:AL PARC DESPORTS MUNICIPAL.VIII CAMPIONAT SOCIAL DEL C. de TENNIS JUNEDA.Partits corresponents a les FINALS DINFANTILS, DAMES,SÉNIOR, DOBLES, MIXTES...A les 17 ñores:AL PARC DESPORTS MUNICIPAL.ELS TRADICIONALS COSSOS.Día 30, dimartsCARRERA CICLISTA.DAFECCIONATS i JOVENÍVOLS, peí circuit urbá, organitzatper la Penya Ciclista Colomines i patrocinada per Til-lustreAjuntament de la Vila.H¡ haurá una preliminar per a infantils, alevins i cadets.
  • OBRAIGNORADAEl dia 29 del prop-pasat mes de Maig, es va inaugurar una seccióArqueológica al Museu dArtesania de la Casa de Cultura de nostra Vila,quina importancia cultural ha passat desapercebuda per gairebé totsels junedencs.Generalment estem ben informats de tot el que passa al nostre país.Els actuáis mitjans dinformació, teñen cura de posar-nos al corrent deisaconteixements mes importants a mesura que es van produint, ja siguíaquí o a lestranger. Igual si és a la nostra península, com a Europa,ádhuc a les mes diverses parts del món. I cal felicitar-nos que així sigui,dones vivím lépoca de la mes gran difusió de noticies.Ho trobem molt natural, lógic, ¡ fíns i tot necessari. El que éscontradictori i desconcertant, és constatar que malgrat tanta informado,no sabem el que tenim a casa.Ens referim a la enorme tasca Arqueológica, prácticament descone-guda, que está portant a terme nostre bon amic en Pere Bellmunt,quins primers fruits ja están exposats al nostre Museu, en la seccióArqueológica, com citem mes amunt.Aqüestes ratlles no teñen altra finalítat que la de voler informar atots els junedencs principalment, de la ingent labor de nostre conciudatá,per la qual es necessita una dosis extraordinaria de vocació, estudí cons-tant, intelligéncia i dedicació total.Seria útil explicar alguns detalls que ajudin a valorar aquesta obra.Ais voltants del nostre poblé hi ha detectats uns indrets amb vestigisde poblats primitius. La major part dells descoberts ¡ excavats per enBellmunt. A les seves troballes es van afegír cinc sacs plens de frag-ments, de resultes dunes excavacions escolars fetes anys endarrera.Després duna minuciosa llimpiesa, cal clasificar-la, ja que tot estavabarrejat, segons les característiques que responen a les diverses époques,cosa que no es pot fer sense ésser un profund coneixedor. Llavors
  • és lhora de la reconstrucció de la peca. Impossible de dur a termesense una documentació profunda que ha tingut dadquirir nostre amic.Les reconstruccions que avui es poden admirar son:Una ánfora artesana feta a má, 1500 anys a. de C.4 ánfores ibériques mediterránies S. III i I a. de C.(aviat está dit, pero, costa bon xic mes de fer-ho, ja que lánforade menys trossos nhi han 75, i encara no hi son tots; els quefalten cal fer-los amb escaiola)2 plats cerámica Campaniana, " A " Factura Helenística S. III i I. a.de C.2 peces cerámica Sigillata época Romana Imperial S. I i II desprésde C.Sois citem les mes ¡mportants per no allargar massa la Mista.Es necessari examinar detingudament totes les peces per copsartot el seu valor.També volem donar les grades a tots els junedencs que han fetla seva aportació a la secció Arqueológica, mitjancant lentrega depedrés i fragments dun valor historie remarcable.Voldriem ara fer una crida a tots els junedencs, per mor que esfacin ressó de rimportáncia que revesteix lobra den Bellmunt, fent-lipatent nostre agraíment i continuí enriquint nostre Museu, visitant-losovint i així ens podrem sentir tots orgullosos de posseir una SeccióArqueológica com molts pocs pobles poden gaudir.LA COMISSIÓ PERMANENTDE LA CASA DE CULTURA.
  • MANUEL ORTIZ I CASTELLOLleida, 1-IV-1899 , v o m. Juneda, 20-V-1977El setembre de lany 1.933 en inaugurarse el curs escolar, sincorporavaa les tasques docents de Juneda el Sr. Manuel Ortiz i Castelló juntamb a/tres mestres, també de bona memoria. Els qui en aquella épocaanavem a "estudi" vam teñir una impressió que aleshores potser noenteniem prou bé, pero la perspectiva del temps transcorregut i lescircumstáncies viscudes, ens ha permés de valorar-ho amb claredati creiem que amb justesa. Foren uns temps en els qua/s la labor peda-gógica era exercida sobre la base dunes valors etiques i estétiques¡mpregnades dun alt sentit humanístic. Era, sens dubte, el rebrotdaquella Escola que ja tingué bona florida a comptar del 1.916 sotaels auspicis de la Mancomunitat de Catalunya i que havia de teñirmillor granada amb limpuls de la Genera/itat.El Sr. Ortiz, "el senyor mestre de la segona classe", víngué aJuneda amb la illusió duna vocació que pogué reafermar grades a nopocs sacrificis i esforcos; i qui sap si aquesta mateixa circumstánciali proporciona el taranna pacient, senzillament obert i comprensiu que elcaracteritzava.Sarrelá tot seguit a la nostra vi/a, on contragué matrimoni amb lamestra junedenca Srta. Carme Josa. Poc després de jubilarse estraslladá a Barcelona, al costat deis dos filis que hi cursaven carrera.Amb tot, mantingué la casa a Juneda on passava /largues temporadesper apaivagar lenyor que en sentía. Hom el veia tot passejant pelscarrers, del brac de la seva muller, atent a totes les qüestions vilatanes
  • / amb les obligades parades a instancies deis junedencs que li professavengran afecte. Quan deixava dalenar, hi ana a descansar definitivament.Son moltes, per tant, les generacions dalumnes junedencs queaconduí pels camins de lensenyanca, i molts que, dedat mes avancada,recavaven del seu mestratge i de la seva cordialitat, el consell que maino e/s regatejá.Desestima tothora qualsevol honor, i quan li demanaren la "relacióde mérits" que lhavien de guardonar pels anys dexercir el magisteri,es tanca en el mutisme mes hermétic. "No he fet res mes que compliramb el meu deure" —digué.Pero la seva tasca és reconeguda tant pels companys i companyesde professió que el respecten i ¡admiren (fou Director de la Graduadade nois) com pels alumnes, que el veneren com un símbol de bonhomiai de mentor exemp/ar. El dia que el jubilaren en tingué una bona provadaquest afecte, i e/1 ho considera com la recompensa mes preuadaa la seva dedicado professional. En arribar a /escola, inesperadament,trobá laula on impartía les l/icons plena de gom a gom. Hi era reunidatota la familia escolar: mestres, alumnes i també antícs alumnes que livo/gueren retre lhomenatge que tant mereixia.Ara ens ha deixat, suportant la malaltia i el tránsit postrer amblenteresa i la fortitud de lhome seré i clarivident. El seu record quedaráviu entre e/s junedencs. I e/s que en vam rebre el mestratge, avuilevoquem amb les paraules que va pronunciar fa vint anys, just el diaprimer de gener de lany 1957, quan sinaugurava lAssociació dEx-alumnes de les Escoles Graduades de Juneda: ... "Com no ho hem deveure amb goig, si a nosaltres, els mestres, ens afecta tan directament?... 0 Posem tota la voluntat i tota la ¡Musió a preparar els col-legials 0 perqué puguin ésser homes profitosos, honestos i de con-ceptos elevats. Quan hi estem mes entusiásmate ens deixen endutsper la marxa del temps. No sempre el nostre treball dona els fruitsanhelats. I és que en deixar lescola 0, tampoc no sempre homtroba lambient mes bo i adequat (). Aixó fa que en molts casos,quan sarriba ais vint anys, poc queda 0 del que a lEscola selshavia ensenyat. () Per aquest motiu, lobra que avui sinauguralesperávem amb ¡Musió, amb lesperanca que continui la feina ini-ciada en linfant..."E/s temps, evidentment, han canviat i nosaltres pensem que no totes perd. La seva tasca, entrenyable Sr. Ortiz, com la de tants daltres,ha donat bons fruits. Pot descansar en pau.21 de maig del 1977
  • DADES PEL CONEIXEMENTDE LARQUEOLOGIA I HISTORIADE JUNEDAAmb el bon desig de donar continuitat a lestudi del passat historiede la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrathistoriador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havienaparegut daltres anys abans a les pagines daquest programa de FestaMajor.Poblament Paleocristiá i VisigóticDins la segona meitat del segle IV, lambient rural del país lleidatáconeix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altradecadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres degrans latifundis deconomia esclavista, teñen un marcat desenvolupamenttant amb laspecte económic com cultural. La cultura i lart roma dins
  • DADES PEL CONEIXEMENTDE LARQUEOLOGIA I HISTORIADE JUNEDAAmb el bon desig de donar continuitat a lestudi del passat historiede la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrathistoriador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havienaparegut daltres anys abans a les pagines daquest programa de FestaMajor.Poblament Paleocristiá i VisigóticDins la segona meitat del segle IV, lambient rural del país lleidatáconeix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altradecadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres degrans latifundis deconomia esclavista, teñen un marcat desenvolupamenttant amb laspecte económic com cultural. La cultura i lart roma dins
  • aAquest programa ha siguteditat per lAjuntament ambcol-laborado de la Comissiode Pestes.Edita: Comisión Fiestas - Cuberas, S.A. Mollerusa - 8-77