1m "vFESTA MAJOR DEJUNEDA1975DIES, 29, 30, 31 DAGOST 1 I 2 DE SETEMBRE
Yiue&t^a ¿>aludaProntas están las campanas a batir para anunciar la Fiesta; en bre-ve, su tañir metálico nos va a desperta...
Damisel-la dhonorPUBILLADamisel-la dhonorM.aANTONIETA MATEUS GORGUESCONCEPCIO GRAU SALLAJOSEFINA GILÍ NIUBO
CON NUESTRO ALCALDEFRENTE A FRENTEDon Juan Capdevila Sedó, alcalde de la Villa acude diariamente asu despacho de la Alcald...
ello se adquirieron los terrenos, pero no se culminó esta buena ideaporque en sí es difícil lograr una sucesión que pueda ...
FESTA MAJORA JUNEDAEls pobles que, com Juneda, conserven dimensions «humanes»,on tothom coneix a tothom, la FESTA MAJOR té...
Els joves també tindran esbarjos de tota mena, pelhcules, ballades,encara que avui, ádhuc les folklóriques, les teñen al a...
LA CASA DE CULTURADE JUNEDAEvidenment fóra mes exacte de dir LA CASA DE CULTURA DETOTS ELS JUNEDENCS, tota vegada que nota...
Per aixó el teñir un centre cultural és una cosa important, útil idona categoría a una població. Permet disposar dun lloc ...
CULTURAY ESPDRTNo volem negar el fet llastimós de que, el flagell que xurriaquejames fort a la societat actual és, sense c...
mes empinada que ha coronat lactivitat cultural de la nostra vila, aquestany de 1975, ha sigut la donació al poblé, peí no...
ACTOSRELIGIOSOSDía 29, viernesA las 13 horas:Repique y volteo de campanas.A las 20 horas:Santo Rosario y Canto de la Salve...
A las 20 horas:Función litúrgicaA las 21 horas:Santa Misa.Dia 31, domingoA las 8 horas:Misa matinal.A las 12 horas:Celebra...
PROGRAMA OFICIAL DE LOSACTOS CÍVICOSDía, 29 viernesA las 21 horas:RETRETAA cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ARB...
Día 30, sábadoA las 9 horas:DIANAa cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ALCARRAS conel acompañamiento de las MAJORE...
Día 31. domingoA las 1030 horas:Actuación de los«XIQUETS DE VALLS»que harán gala de su pericia montando «castellets» en va...
Día 1 setiembre, lunesA las 11 horas:TENISen las pistas del Parque Municipal de Deportes, con extraordi-naria exhibición t...
CÁTALAA LESCOLALencapcalament daquestes ratlles vol recordar un «slogan» quesestengué fa uns anys peí nostre país com un d...
vitat laboral i social, eomencant iper lEscola primaria. La Llei dEduca-ció de 1970 obrí una escletxa important per a la n...
LA MATEIXATERRAEntrar en el Museu dArtesania de la nostra vila, anex a la Casade Cultura, és com endinsar-se en un món ret...
liners i piadors, prement loli i el vi amb paciencia inefable; els tapia-dors, massonant la térra húmida tot fent equilibr...
DADES PER AL CDNEIXEMENTDE LARQUEDLOGIAI LHISTDRIA DE JUNEDALeminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a...
També hem vist fragments de cerámica mes fina, amb decoradogeométrica a base de línies paraleHes, trencades, triangles i a...
H O K E Y P A T I N E S RESSORGIMENTFa vintiquatre anys que un grup de joves es calcaven els patins iobrien a Juneda una é...
Grup Sindical de Colonització núme-ro 14378 «Juneda Fruits»Explotacions Agropecuáries «SantJordi»Banco de Bilbao. Sucursal...
* . • #Aquest programa ha siguteditat per lAjuntament ambcol-laboració de la Comissióde Festes.Edita: Comisión Fiestas - C...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Programa festa major juneda 1975

142

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
142
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Programa festa major juneda 1975"

  1. 1. 1m "vFESTA MAJOR DEJUNEDA1975DIES, 29, 30, 31 DAGOST 1 I 2 DE SETEMBRE
  2. 2. Yiue&t^a ¿>aludaProntas están las campanas a batir para anunciar la Fiesta; en bre-ve, su tañir metálico nos va a despertar en un amanecer festivo de colo-rido perdurable...Y con su cantar gozoso, añorante y grato nos va a trasladar a unmundo rezumante de propósitos, ilusiones, deseos y hasta, quien sabe,alguna desilusión o fracaso...Es la FIESTA MAYOR que, como siempre, año tras año, con elmismo propósito y con la misma ilusión se prepara, se vive y pasa...Y con ella todo un cúmulo de sentimientos, de cosas y hechos decolorido muy variable, multicolor, siempre prestos a canalizar la ale-gría de unos momentos que se desea vivir bajo el signo de la felicidady el buen rectierdo...Y así, de alegría e ilusión queremos impregnar a todos aquellosque quieran compartir con nosotros los días de nuestra maravillafestera coronada con amaneceres tan gratos como el anillo de agua quenos rodea; el verdor inconfundible de nuestros prometedores camposy la sonrisa agradable y contagiosa de nuestra juventud...Este es el propósito y el mayor deseo de la Alcaldía de la Villay de la Comisión Local de Festejos...Que todo familiar, amigo, admirador de nuestra tierra, sea bien-venido; que goce de nuestra reconocida hospitalidad y que el recuerdode los días vividos en Juneda bajo su sol y sus Fiestas le sea tangrato que espere con ansias la llegada de nuestra próxima FIESTAMAYOR.A todos nuestro saludo y el vivo deseo de que pasen unas Fiestasllenas de felicidad. — MG.LA COMISIÓN DE FIESTASJuneda, agosto de 1975
  3. 3. Damisel-la dhonorPUBILLADamisel-la dhonorM.aANTONIETA MATEUS GORGUESCONCEPCIO GRAU SALLAJOSEFINA GILÍ NIUBO
  4. 4. CON NUESTRO ALCALDEFRENTE A FRENTEDon Juan Capdevila Sedó, alcalde de la Villa acude diariamente asu despacho de la Alcaldía en donde atiende a quien, por calquier mo-tivo, precisa recurrir a la persona del Señor Alcalde.La circunstancia de ser próxima nuestra Fiesta Mayor y tambiénla edición de este Programa Oficial de Festejos, ha hecho que tambiénrecurramos a la persona del señor Alcalde para hacerle unas preguntasen torno al desarrollo de la vida local.El señor Capdevfa Sedó, amable, nos atiende y tras el cambio delas frases de rigor, le espetamos nuestra primera pregunta.—Señor Alcalde, el vecindario se viene haciendo cabalas y con-jeturas respecto de la nueva Casa Consistorial y su inauguración. ¿Pue-de Vd. instruirnos de ello?—Los trabajos se llevan a buen ritmo, la obra es de aire maravi-lloso y precisa de muchos detalles antes de su inauguración. Sé quecircula la especie de que será inaugurada por la Fiesta Mayor, perosintiéndolo mucho, diré que no lo será por tal fecha, aunque seríaun gran acontecimiento a añadir a los actos programados. Es posibleque por las Fiestas de Navidad o antes, sea inaugurada esta obramaravillosa que realza la categoría de nuestra población en el con-cierto de los demás pueblos de la provincia.—Hace algún tiempo se habló de la modernización en un conjuntoque comprende la entrada a Juneda, o salida si se quiere, de la N-240 ala altura del kilómetro 15. ¿Podremos contar a plazo con esta amplia-ción de acceso a Juneda?—Se concibió esta idea y se levantaron los planos correspondien-tes; se elevaron consultas y peticiones a la administración y hemosalertado a nuestros representantes en esta necesidad. Estamos a laespera, pues, de que la Administración lo tenga en cuenta y vote lospresupuestos precisos para llevar a cabo esta obra.—Recientemente se ha llevado a efecto una operación y con ellale son cedidos unos terrenos sitos en la calle Domingo Cardenal, alAyuntamiento de la Villa; concretamente los conocidos por terrenosde la Acción Católica. ¿Puede decirnos cómo se ha logrado y qué des-tino se pretende dar a los terrenos?—Por un grupo bastante numeroso de vecinos se concibió en sudía montar un Local Parroquial, para lo que procuraron fondos me-diante tómbolas, colectas, donativos, recogida de botellas, etc. Con
  5. 5. ello se adquirieron los terrenos, pero no se culminó esta buena ideaporque en sí es difícil lograr una sucesión que pueda mantener unlocal como el que se concibió. Al paso del tiempo se sentía interéspor dar solución a este asunto de los terrenos y la solución no podíaser otra que canalizarlo a través del organismo que rige la vida local.Así pues, tras varios cambios de impresiones, se concretó la cesión deestos terrenos a favor de la VILLA mediante el pago de unas cantida-des adelantadas y que se hallaban comprometidas. En cuanto al des-tino que se pretende dar es el de una obra de interés social y parael disfrute de todos los junedenses. Es d/seo ílegar a la construcciónde un Pabellón Poideportivo con pista cubierta y graderíos en el quese puedan practicar varios deportes.—Se ha estado hablando estos días de que se pretende llevar aefecto la ampliación del área de zona urbana de Juneda. ¿Puede usteddecirnos qué es esto y el fin que se persigue con ello?—Es cierto que se ha tratado de ello en reciente Pleno Municipal.No obstante, ello no tiene mayor importancia más que la que se de-riva de la construcción de edificios y locales en terrenos que limitancon la carretera nacional 240,—Señor Alcalde, tenemos algunas aceras que precisan reparación,algunas calles que no tienen suficiente alumbrado y otras tambiénque no están hormigonadas y necesitan cuidado para su conservación.¿Es consciente de ello la Corporación Municipal?—Pues sí y mucho. Nos ocupamos de ello y se tiene en cartera.No obstante, las cosas tienen correlación unas con otras y a *su mo-mento llegaremos con buenas soluciones. Se trabaja para que Ju-neda sea agradable a todos.—El parque de vehículos va aumentando cada día más. ¿Creeel señor Alcalde que son suficientes las señales colocadas en el cascourbano?—Creo que son insuficientes para mejor orientar al conductor.Ya se tienen adquiridas nuevas señales a colocar y reemplazar y loserán en breve. No obstante, es preciso que, tanto por parte del con-ductor como del peatón, se tome conciencia de que las cosas debenhacerse con la mayor prudencia; y que los aparcamientos no creendificultades a nadie. Sóo así podremos lograr circular bien, aminoran-do el peligro en todo lo posible.—Creemos que con esta entrevista hemos procurado una informa-ción general al vecindario de temas de la actualidad local. El señorCapdevila nos dice que se halla satisfecho de las ayudas que recibede todos los sectores de la población y que ello le facilita su gestiónal frente de la Corporación Municipal.Y finalmente que desea a todos los junedenses y a quienes nosvisiten durante estas Fiestas, que las pasen con mucha salud y felici-dad. — MG.
  6. 6. FESTA MAJORA JUNEDAEls pobles que, com Juneda, conserven dimensions «humanes»,on tothom coneix a tothom, la FESTA MAJOR té unes evocacions i unesiliusions impossibles de sentir a les grans ciutats o connurbacions in-dustriáis. En aqüestes, mes aviat, som estranys els uns ais altres.Per aixó, no podem avancar, sens recordar els veins que durantlany, potser no fa gaires dies, han passat a millor vida. Eren parents,amics; eren companys descola, de treball, de carrer, de tantes cosesnostres. El dol resta a casa seva i, en certa manera, també a la nostraJuneda, Vila de forta espiritualitat, comencará la FESTA ambactes religiosos. En ells, pregarem a Déu que bondadosament acolleixiels nostres germans a la seva Gloria.Pero la vida continua i germina en altres vides. Una anella desprésde laltra fan, sens repós, la cadena de les generaoions. En mig de lesactivkats ordináries, la FESTA MAJOR ens crida a tots: grans i petits;ais que viuen aquí i ais que en son fora peí treball, estudis, matrimoni,etc. Aquests tornaran a «casa», la nadiua, la deis pares i deis avis. Enels cors i en el pensament barrejaran el que ara son i el que aquí eren.Potser en una FESTA MAJOR coneguéren el seu amor! Com em passáa mi a Balaguer.Els xiquets i les xiquetes somniaran amb el programa mes adienta la seva edat: casetes de la fira, atraccions, esports, cancons, castellde focs...
  7. 7. Els joves també tindran esbarjos de tota mena, pelhcules, ballades,encara que avui, ádhuc les folklóriques, les teñen al abast de la mátot lany.La gent de mitja edat i mes amunt, fará comparacions entre laFesta denguany i la de lany tal o qual. Pero, tots ho faran tot, per aque la FESTA sia de veritat MAJOR. Per a que lalegria regni a fora,ais carrers, i dins ais esperits. Tothom en participará duna o altramanera: des del nostre estimat Batlle al veí mes humil.No sóc nascut a JUNEDA, pero em sentó un junedenc mes, integraten una comunitat exemplar, conquerit peí seu encís. No sois ara, pera gaudir de la FESTA MAJOR, sino tot lany. Per a mi és sempre FESTAajudar-vos en les vostres necessitats coHectives; de lAjuntament i dela Parroquia; culturáis, com lescola, lOrfeó i la coral Esclat: esportivescom el Fútbol —amb la meva felicitado per lascens de categoría—, el«hockey» per al qual hem aconseguit equipaments i ja somndem en unformós pabelló cobert. Entitats Socials, com les Cooperatives, grupsde colonització, etc., sens oblidar a tots i a cadascú deis particulars.Al «MAS PINELL» no hi ha «barra» al pas de qualsevol de vosaltres.Conserveu sempre aquesta germanor! Tots junts, anirem endavant!Els que mes poden, amb mes aportado, i els que menys amb rnenys,pero tots amb tot el nostre, per a que la PAU i la JUSTICIA sia de totsi per a tots.Així podrem cantar, en tot moment, i mes en la FESTA MAJOR, elque ens deia MARAGALL:«Aneu pels carrers ritmant alegría.La gent que us escolta de lluny i de propacompassa els passos a la melodíapensaments i tot».JOAQUIM VIOLA SAURET, Conseller del Regne, Procurador en Cortsfamiliar per Lleida.«Mas Pinell», Juneda, Agost de 1975
  8. 8. LA CASA DE CULTURADE JUNEDAEvidenment fóra mes exacte de dir LA CASA DE CULTURA DETOTS ELS JUNEDENCS, tota vegada que notarialment és així, o siguí,la propietat de tots i cada un deis habitants, sense distinció de capmena. Si bé protocoáriament la donació va dirigida a lAjuntamentcom a representant del poblé, a causa de que la llei no permet donacionscoHectives, sino a un representant daquesta col-leetivitat, i la corporaeiómunicipal és la mes apropiada. Per aixó lAjuntament és oficialmentlAmo, pero qui «realment mana» en la CASA DE CULTURA és el Pa-tronat, que com se sap, está constituit pels representants de totes lesEntitats cíviques del poblé. Una cosa sembant dalló que passa a An-glaterra, o sigui que la Reina, regna, pero qui governa és la Cámara deisComuns. Aital privilegi té la seva servitut, que obliga a tothom a vetllarper la supervivencia daquesta CASA.Algú pot preguntar, ¿qué és la CASA DE CULTURA? Senzillament,un lloc de reunió de la gent del poblé per tal de fer-hi activitats cultu-ráis, que porten al perfeccionament de la vida humana. Cal pensar queno nhi ha prou amb el treballar i el bon viure. Aixó sol, a la llarga,embruteix. Convé mirar enlaire, teñir aspiracions; alió que alguns espensen que no serveix de res. Sequivoquen.Un país no te trascendencia per les ciutats enlluernants, sino perla cultura. Anant peí món es veuen poblacions malmeses i ruines co-lossals que havien estat construccions magnifiques. Pero, de les culturesgregues i romanes, per exemple, que produiren aquelles meravellesarquitectóniques, malgrat els milers danys transcorreguts, encara envivim.
  9. 9. Per aixó el teñir un centre cultural és una cosa important, útil idona categoría a una població. Permet disposar dun lloc per a cultivarel companyerisme, la civilitat social próxima i la relació llunyana ambInstitucions simüars. Pot centrar-sfai coHectivitats com un Orfeó, As-sociaoió sardanista, juntes esportives, de divertiments correctes. Crear-hiseccions dUrbanisme, Belles Arts, Filatelia, activitats femenines. Fer-hiexposicions, conferencies, concursos infantils, fins tertulies amicals pera comentaos de totes menes: sobre esdeveniments mundials, cinema,sortida de ilibres; alió que sen diu «petar la xerrada». Organitzar ex-cursions a llocs importants, fitxers dindrets interessants pels encon-torns, etc. Naturalment, convé especial atenció per al Museu dArtesa-nia, dones és una pega mestra, excepcional, que molts voldrien teñir.Aquesta panorámica va dirigida especialment a la joventut, la qualha de teñir lillusió de que Juneda sigui una població bonica, acollidora,amb inquietuts culturáis i socials; que la presideixi la concordia, la tole-rancia, el respecte mutuu. Crear-hi un «clima» de continuitat, de con-tribució ciutadana. Per aitals benemérites tasques ve com lanell al ditla CASA DE LA CULTURA.Cal inculcar a la gent lobligació i la conveniencia de contribuir a laseva supervivencia, fent-se soci i anant-Jhi sovint. Aquesta cosa dona mesreponsabilitat, limpressió désser una cosa seva, i per tant sestima mes.Sóc optimista; cree en la cooperario ciutadana demostrada moltesvegades al llarg del temps. He recordat sovint la col-laboració de tot-hom dabans de la guerra, especialment lentusiasme de les dones pera plantar arbres i fer jardinets. Ara que es disposa duna llar col-lectivaper a planejar millores ciutadanes, cosa avui tant de moda amb lesAssociacions de Veins, que de vegades resulten ben fructíferes, és deconfiar que ningú deixará de cumplir el deure cívic de la seva contri-bució personal.Dr. J. CORNUDELLA
  10. 10. CULTURAY ESPDRTNo volem negar el fet llastimós de que, el flagell que xurriaquejames fort a la societat actual és, sense cap mena de dubte, lelevat graude materialització que, com un alé destructiu, va anorreant dia a diales mes belles virtuts i sanes costums.Juneda que, com a poblé vivent daquest present actual, també hade fer front a aquests greus problemes. Malgrat tot aixó i sense intencióde presumir ni de millors ni de pitjors, tenim de reconéixer amb moltasatisfacció, que existeixen selectes grups que saben unir se quan lagrandesa de la Vila ho necessita, per portar a terme una recula dactesi activitats tant culturáis com esportives, per fer una població mesnoble, alegre, bonica i gran.Qui no recorda, per comencar, aquella gran festa de la Cloenda delXVé. Campionat Sardanista de les Terres Lleidatanes, portada a termea principis del mes de marc, la qual va ésser coronada per lentusiasmei léxit en tots els actes, grácies a lesforc i afany de r Agrupado Sar-danista Juneda, amb coliaboració de la Corporació Municipal i de totala població i dun quantiós nombre de simpatitzants de tots els indretsde la nostra regió.Fou la mateixa Agrupado Sardanista la que, la vigilia de SantJoan organitzá «EL FOC DE SANT JOAN», portant la Flama de laSardana des de les veines terres del Roselló Francés, fins a un grandiósfoc fet a la nostra Placa dEspanya, al voltant del qual el poblé, sensemiraments de cap mena, va donar-se les mans una vegada mes, com asímbol de fraternitat i de joia.Pestes, conferencies culturáis, votació per elegir les nostres pubillesi damiseHes dhonor, excursions, etc., son activitats sempre a la van-guardia. Mes, sense cap mena de dubte, lesgraó mes enlairat, la fita
  11. 11. mes empinada que ha coronat lactivitat cultural de la nostra vila, aquestany de 1975, ha sigut la donació al poblé, peí nostre benvolgut Dr. JosepCornudella, de la seva casa pairal, per transformar-la amb CASA DECULTURA, Biblioteca i MUSEU DARTESANIA. La inauguració delMUSEU DARTESANIA, que va portar-se a terme el dia primer de Junyamb una festa de gran solemnitat i entusiasme, tant per part de les dis-tingides personalitats que aquella diada van donar-se cita a Juneda,com de tota la pofració. Fou una jornada, que tots recordarem i unlegat cultural del que tots els junedencs ens en sentim orgullosos.Dins de les activitats esportives, cal dir també que es treballa devalent.Grácies a "es magnifiques installacions del nostre Pare dEsportsMunicipal, hi ha uns esports que allí poden practicar-se, especialmentdurant els mesos destiu com son: el tenis, la natació i el basquet. Dinsdaquests esports, que en podriem anomenar novells al nostre poblé,no és estrany que els fruits no siguin, ara per ara, massa quantiosos.El C. F. JUNEDA, sempre capdevanter de les activitats esportiveslocáis, aquest any mereix unes atencions especiáis ja que, grácies alesforc continuat sense defalliment de la Junta Directiva i la lluka delseu equip de jugadors, han aconseguit per segona vegada dins del seuhistorial de mes de 55 anys, el formar part de la PRIMERA CATEGORÍAREGIONAL CATALANA, lo que suposa una gesta molt meritoria í dignade tota lloanca.I ja per posar punt final a aquest article, ho faré donant tots elshonors i mereixements al Club Hockey JUNEDA, el qual després dunsanys en que shavia endormiscat dins el record de les jornades tant glo-rioses duna época ja passáda, enguany de nou i grácies a aquell curcoque encara rosegava a aquells entusiastes atletes que amb tant alévaren fundar-lo, malgrat que alguns cabells blancs ja comencen a coro-nar les seves testes, les inquietuts, el sentií emprenedor i les ganes delluita no els abandona, grácies a aqüestes virtuts han renovat, creantde nou un grup de jovincels jockeistes i unes installacions per poguer-hipracticar aquest esport, del que Juneda espera recordar i superaraquelles jornades tant glorioses que varen sapiguer fer-li ofrena unaaltra época, per alguns ja massa llunyana.Pere BELLMUNT
  12. 12. ACTOSRELIGIOSOSDía 29, viernesA las 13 horas:Repique y volteo de campanas.A las 20 horas:Santo Rosario y Canto de la Salve.A las 21 horas:Misa vespertina.Día 30, sábadoA las 11 horas:Solemne Misa cantada por el «Orfeó Junedenc» y el pueblo consermón panegírico a cargo del Rvdo. P. Miguel de Juneda, Ca-puchino del Convento de Pompeya de Barcelona.A continuación, solemne Procesión en honor del Santo Patróncon el acostumbrado itinerario.Estos actos estarán presididos por la Corporación Municipal ydemás Autoridades locales.
  13. 13. A las 20 horas:Función litúrgicaA las 21 horas:Santa Misa.Dia 31, domingoA las 8 horas:Misa matinal.A las 12 horas:Celebración de la Eucaristía.A las 19 horas:Acto litúrgico.A las 20 horas:Misa vespertina.Dia 1 de setiembre, lunesA las 12 horas:Celebración d la Eucaristía.A las 2030 horas:Plegaria Comunitaria.A las 21 horas:Misa vespertina.Dia 2, martesA las 12 horas:Funeral pro difuntos de Juneda.A las 2030 horas:Santo Rosario y Ángelus.A las 21 horas:Misa vespertina.
  14. 14. PROGRAMA OFICIAL DE LOSACTOS CÍVICOSDía, 29 viernesA las 21 horas:RETRETAA cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ARBECA.A las 22 horas:GRAN VERBENA DEPORTIVAen la Pista del Parque Alegría con interesantes partidos deHOCKEY SORBE PATINES1.° PRIMER TROFEO VIOLA - TARRAGONA a disputar entreREUS DEPORTIVO(Santi García - Rabasa - Villalonga Avila - Giralt Alegret, etc.)CLUB DE HOCKEY JUNEDA(reforzado)El saque de honor será efectuado por la Pubilla de la Comarcade las Garrigas.2° GRAN PARTIDO homenaje al que fue gran jugador delReus Deportivo y de la Selección Nacional Española JUAN SA-BATE, entre los equipos deVETERANOS RETJS DEPORTIVOVETERANOS C. H. JUNEDAAl finalizar estos partidos tendrá lugar la presentación de todoslos equipos del C. H. Juneda y la entrega de premios.A continuaciónGRAN BAILEamenizado por el conjunto ACRIMONS.
  15. 15. Día 30, sábadoA las 9 horas:DIANAa cargo de la Banda de Cornetas y Tambores de ALCARRAS conel acompañamiento de las MAJORETTES de la localidad.A las 12 horas:En el Parque Municipal de Deportes, PARTIDO DEBALONCESTOA las 17 horas:FÚTBOLen el Parque Municipal de DeportesC. F. IGUALADA - C. F. JUNEDASe disputará un trofeo donado por el Excmo. Ayuntamiento dela Villa. El saque de honor será ejecutado por la PUBILLA localcon el acompañamiento de sus DAMAS DE HONOR.A las 19 horas:En el Patio de las Escuelas Nacionales, sesión dePOLICHINELAScon obsequios para todos los niños asistentes.
  16. 16. Día 31. domingoA las 1030 horas:Actuación de los«XIQUETS DE VALLS»que harán gala de su pericia montando «castellets» en variascalles de la población.A las 12 horas:CONCURSO PROVINCIALDE SARDANAScon trofeos donados por Mutua Junedense, Banco de Bilbao yCaja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros.Antes de la hora citada, las «Colles sardanistes» desfilarán porlas principales calles de la población.A las 11 horas:FÚTBOLen el Parque Municipal de Deportes, entre los equiposC F. ZAIDINCLUB FÚTBOL JUNEDAAmbos equipos disputarán un trofeo donado por la HermandadSindical de Labradores y Ganaderos.En el intermedio actuarán en el terreno de juego los «XIQUETSDE VALLS».A las 19 horas:En el patio de las Escuelas Nacionales, nueva sesión dePOLICHINELAS
  17. 17. Día 1 setiembre, lunesA las 11 horas:TENISen las pistas del Parque Municipal de Deportes, con extraordi-naria exhibición tenística a cargo de destacadas figuras del te-nis leridano y jugadores locales, con los siguientes partidos:INDIV. FEM.: Lolita Torrentó - Maribel SolsonaINDIV. SÉNIOR: Carmelo Serrano - Santiago LafargaDOBLES MASO: Vencedores del Campeonato Social C.T. JU-NEDA contra Carmelo Serrano y SantiagoLafarga.A las 11 horas:En el Parque Municipal de DeportesTRADICIONALES «COSSOS»Pruebas de atletismo infantil.A las 19 horas:Nueva sesión dePOLICHINELASen el Patio de las Escuelas Nacionales.Día 2, martesA las 11 horas:Celebración de la tradicionalGRAN CARRERA CICLISTAque discurrirá por el circuito urbano de la población. En estagran prueba tomarán la salida destacados ases del ciclismo ac-tual.Está organizada por la Peña Ciclista Colomina de Lérida y pa-trocinada por el Iltre. Ayuntamiento de la Villa de Juneda.
  18. 18. CÁTALAA LESCOLALencapcalament daquestes ratlles vol recordar un «slogan» quesestengué fa uns anys peí nostre país com un desig popular inconte-nible de regularitzar lús de la nostra llengua en tots eis nivells derensenyament, després dun llarg període de prohibició i oblit.Sha repetit infinitat de vegadés, des de les Encí-jliques papáis finsa les DecJaracions deis Drets Humans preconizáis per les NacionsUnides, par-sant per les conolussions psicológiqucs sobre lestructura-ció de la intel-ligéncia de linfant, que tots els pobles teñen el dretdésscr educaTS en la seva propia llengua. I com sigui que Catalunyaté una llengua i una cultura própies, fruits de i esfor; de molts segles,que enriqueixen la cultura hispánica i universal, el nostre poblé déuteñir el dret úésser-li respectat, protegit i ampüaí aquest Iresor, coma flaire dun esperit singular i diferenciat. Tora altra cosa suposa unaimpusició ngc nyosa que atenta contra un droi natural i anula totdesig de conv> éncia normal, ;a qual no suposa unitat llingüística, quevol dir anjfo:iiiitat estéril, sino respecte i conr ;u de tota peculiarilatregional, que així floreix i fructifica en la varietat de lorganisme na-cional i ¿-Hmina tan lintent sepeiarista com lef>;.c separador.FeJa tcmps, insensiblement, que shavia establerí una toleranciaque limitava lús de la nostra llengua a lesfera familiar i a lestudierudit de la mateixa; pero aixó no era prou, ja que Catalunya és unpoblé viu i cal extendre la práctica del cátala a tota la complexa acti-
  19. 19. vitat laboral i social, eomencant iper lEscola primaria. La Llei dEduca-ció de 1970 obrí una escletxa important per a la normalitzarió del fetllingüístic a casa nostra: per primera vegada sestableix «el cultivo,en su caso, de la lengua nativa», en els nivells preescolar i básie; pocacosa és cert, i mes quan failtava la reglamentario ministerial per aportar-ho a terme. Pero les normes legáis ens ompliren desperancaen una rectificario: han calgut mes de quatre anys i la ferrenya volun-tat désser per part del poblé, unida a fallides eseandaloses a nivellmunicipal, per a provocar laprovarió del Decret de 1er de juiliol prop-passat, que regularitza la implantació de les Uengües nadives en elsnivells citats, amb carácter voluntan i en pía dexperimentaeió.Sabem que el Decret citat sha quedat curt ja que la realitat elsupera en maltes ocasions; pero cal acceptar-lo com a punt de partidai base legal dactuació. De la Básica cal passar al Batxillerat i a laFormació Professional; de la voluntarietat cal arribar a establir elbilingüisme escolar; de rensenyament del cátala cal cercar lense-nyament en cátala; i de la llengua cal extendres a tot el fet cultural,historia, art, costuras, economía, etc. que ens caracteritzen com apoblé.Vull dir, dones, que la tan anhelada normalització del fet cátalaa lEscola i a la societat, está en caníí de solucionar-se, pero a llargplac, no ens enganyessim pas. Shan aconseguit fites importants, perola soHució definitiva suposa un canvi de ¡meníalitat i de situació quevoldriem veure realitzat ben aviat. LEscola, per si stola, no pot resal-dré el prabllema: cali que tota la societat catalana sen faci sensiblei amb vdluntat i constancia pugui superar la incomprensió o el menys-preu de tot un sistema deliberadament restrictiu.Tal volta, lanunciat Congrés de Cultura Catalana en sigui un fac-tor molt important: així sia. >~:"víJ. VALLS I BORT
  20. 20. LA MATEIXATERRAEntrar en el Museu dArtesania de la nostra vila, anex a la Casade Cultura, és com endinsar-se en un món retrospectiu, en les arrelsque han nodrit la nostra personalitat coHectiva, i constitueix una lligóper al present i també de cara al futur.Talinent com si hom hi fos iminers, sadona de la panorámica queenvoltava el viure vilatá en epoques reculades, i entrelluca lenormeesforc, a voites individual, altres vegades en un sentit mes o menyscomunitaria, que hagueren de fer els nostres antecessora per a acon-seguir el pa de cada dia.La imostra que shi ofereix, presenta al visitant tot un pelegrinatgesecular, la llarga trajectória seguida fins a arribar a les consecucionsdel progrés actual: així, la brega abnegada i parsimoniosa de la donacasolana en la llar arcaica; la imatge encorbada del llaurador empo-mant lesteva amb els ulls clavats a térra; el sembrador, eixamenantel gra en una actitud gairebé olímpica; els segadors i les segadores,immersos en una mena daiguafort dens, dramática, de tonalitats daurades i ocroses; els batedors i les batedores, arborats peí sol i el vent;les collidores i veremadores, refilant, sofertes, cangons aviails; els mo-
  21. 21. liners i piadors, prement loli i el vi amb paciencia inefable; els tapia-dors, massonant la térra húmida tot fent equilibris damunt els cóssos;els torroners, remenant ila pasta olorosa i ensucrada; els «artistes»,construint i reparant eines dus deis pagesos... I hom pensa que siavui els tractors obren soles plurals i profunds, ho fan en el mateixsol on ho feren els vells aladres; els arbres fruiters, arrelen, creixen idonen fruit en el mateix sol, també, on arrelaren els vells olivers i elsvells ametllers; les parets construides pels paletes, salleen en di mateixlloc on aplomaven les tapies els tapiadors... En un mateix entorngeográfic, en un mateix contexte historie. És a dir: en la mateixatérra, en la nostra térra, la quál, si la fressa de les maquines li potcanviar i de fet li canvia la fisonomia, es manté immutable pdl quetoca a les esséncies.(El progrés, en efecte, obre uns soles mes ampies i profunds, faci-lita perspectives mes generoses per a tothom. Tanmateix, seria desit-jable que aquesta participació mes nivellada, la sabessim aprontartots plegats per a teñir uns objectius mes ampies de cara a lesdeveni-dor de la viila; no solament en laspecte economic, ans també al queateny a la cultura i a lesperit, sense el qual no tindríem lequilibrinecessari que ens permetés trescar satisfets pels camins de la prospe-ritat auténtica.La Casa de Cultura, amb el seu suggestiu exponent etnográfic, hade constituir el fogar on safaiconin les inquietuds en aquest sentit;que, lluny delluidir4os, estknuli illusions i entusiasmes; i, tot obrintles portes a institucions i estudiosos forans, faci la tasca constructivaque li pertoca per tal que poguem ésser dignes del llegat géneros i dela térra que ens sustenta.J. TORRENT GELONCH
  22. 22. DADES PER AL CDNEIXEMENTDE LARQUEDLOGIAI LHISTDRIA DE JUNEDALeminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a peti-ció nostra, un treball completíssim referent al passat del nostre poblé.Com sigui que és impossible publicar-ho íntegrament en aquest Pro-grama i no volem fer-ne un resum que pugifi desfigurar-lo, hem cregutconvenient donar-ne ara una primera part •—fins a lépoca romana—esperant reproduir el restant en altres ocasions properes.La recent constitució del museu local de la Casa de Cultura, ha po-sat dactualitat el tema del passat remot de la vila, els vestigis de la quales guarden i exhibeixen a les sales de la nova institució cultural. Hemtingut ocasió de veure i estudiar aquests materials, que teñen, al nostrejudici, molt dinterés i permeten dibuixar a grans trets, un esquemáticconeixement deis períodes mes recuats de Juneda i comarca, deis queespecíficament, fins ara, sen sabia ben poc. Un grup sel-lecte de june-dencs ha sentit una gran inquietud per a saber tot el que fa relació ambel seu lloc dorigen, que han volgut estudiar i conéiexer mes profunda-ment, esforcjant-se en buscar vestigis del seu passat, tasca en la quehan tingut bastant déxit, arribant a col-leccionar un interessant conjuntde materials arqueológics, que ens permeten ja un coneixement sumaride les diverses fases de levolució del poblament antic. Ara intentaremredactar un resum dacord amb la nostra interpretació personal, delestat actual del que sabem sobre el passat de Juneda i la seva comarca.VESTIGIS PREHISTORICSEn prospeccions realitzades ais dos marges de la valí de la Femosa,prop de Juneda, especialment a les parts altes o pendents de les matei-xes, han aparegut abundants fragments de cerámica artesana, feta amá, amb pastes grolleres i dmdubtable origen prehistoria Hi ha ma-terials cerámics amb decorado plástica a base de cordons, mugrons ialtres formes, ais que podem atribuir una cronología de 1Edat delBronze, en el seu període mig i final, els quals, fins ara, son els restesmes antics de la poblado humana coneguts ais encontorns de Juneda,segurament duna poblado que tenia ja una economía agríco^, ambcomplement ramader i pastoril, i que estava placada prop dell Hit dai-gua que aleshores, en époques mes humides que actualment, deuda dis-córrer peí fons de la valí de la Femosa i en jaciments com es del tossalde lÁguila, tossal de les Forques, tossal del Joc, tossal de Sant Jordii altres altures, totes apropades a lantic curs daigua de la Femosa.
  23. 23. També hem vist fragments de cerámica mes fina, amb decoradogeométrica a base de línies paraleHes, trencades, triangles i altres quecorresponen a decoracions típiques durnes dincineració de la primeraEdat del Ferro o període Hallstatt, i que son indici de lexisténcia dal-guna necrópolis dincineració en camp durnes o camp de túmuls duntemps bastant recuat de lEdat del Ferro, cap ais voltants deis seglesVIII o vn abans de la nostra era.CULTURA ILERGETELa majoria deis jaciments amb habitacles humans de lEdat delBronze o del Ferro, a la valí de la Femosa, prop de Juneda, teñen unafase arqueológica de cultura ibérica que es troba a la superficie junt ala cerámica prehistórica o en un lloc ben proper. En molts nuclis depoblació daquest sector, sembla haver-hi una continuitat en el pobla-ment prehistóric que perviu mes o menys en el mateix lloc durant lafase posterior de cultura ibérica daquest país, que és lanomenat períodeilergete, ja que segurament en la fase cultural de la primera Edat delFerro i en la ibérica posterior o de la segona Edat del Ferro, la zonade Juneda, com tota la valí del Segre, estigué habitada peí grup étnicilergete, el qual a fináis del segle III forma una poderosa nació que agu-tiná contra e*s cartaginesos i els romans tots el pobles del Nordest dela península ibérica.A les vitrines de la Casa de Cultura de Juneda shi guarden abun-dants fragments de cerámica ibérica, ja feta amb el torn, dargila ocre,amb decoracions pintades de groe, a franges, cercles concéntrics i al-tres motius geométrics i també amb algún cas de decoració floral, totpertanyent a poblats ilergetes amb cronología possible entre els seglesiv i II abans de Crist.La zona de la valí de la Femosa, ja poblada des de la Prehistoria,com hem vist, continua habitada en la fase ilergete. Aquests poblatsilergetes quedaven junt a lantic camí indígena que cap al sege III abansde Crist comunicava el territori deis cossetans del Camp de Tarragonaamb al deis ilergetes de la valí del Segre i Lleida. La influencia deis po-bles de la costa i amb ells de les cultures mediterránies, per rao dellur situació geográfica, arriba primer ais poblats de les valls de la Fe-mosa i del Salat que a la propia valí del Segre, i aixó explica labun-dáncia de cerámica de vernís negre o campaniense, de factura helenit-zant, que brollen en aquests jaciments ilergetes, on també es troben frag-ments de vasos cervesers, de vasos globulars, de kalathos tipus barretde capa i dailtres perfils de vasos corrents en poblats de la valí deSegre.Així dones, ja en época ilergete, es constituiren poblats ibérics ala zona de Juneda situats en el camí intertribal que des de 1época pre-histórica comunicava Lleida amb la costa. Allí trobem fragments de cerá-mica ibérica pintada, o ibérica sense decorar, o campaniforme, com lesdescobertes ais llocs del tossal de les Forques, tossal de lAguila, tossaldel Joc i altres. Ben aviat, pero amb la invasió romana, sobriria unnou període historie.
  24. 24. H O K E Y P A T I N E S RESSORGIMENTFa vintiquatre anys que un grup de joves es calcaven els patins iobrien a Juneda una época esportiva difíeiment superable. I el nomde nostra vila ressoná per comarques catalanes que poc o res sabiende lexisténcia de nostra senzilla població.Sescampá en forma admirativa i exemplar perqué donava exemplei era dadmirar que una població, tant reduida com la nostra, safrontési sempre dignament amb pobles i ciutats infinitament mes grans. Gra-des al Hockey el nom de Juneda es passejá triomfant per tota Cata-lunya. Sarribá inclús a celebrar algún partit internacional, concreta-ment amb el Manchester anglés al qual derrotárem sobradament.I és que amb entusiasme, i tenacitat aconseguiren un equip ambclasse i categoria.Ara aquells joves dabans, que ja no ho son tant, i els joves davuihan intentat novament posar en órbita aquest esport tant viril i espec-tacular, i amb voluntat i constancia ho están aconseguint. Hi ha unnombrós estoc de nens i nenes que dona goig de veurels patinar i jasha pres part en tres Campionats provincials amb resultáis confortants.I per la temporada vinent el nostre primer equip de Hockey ja sinte-grará a la segona divisió de la Lliga Nacional...I aquest esforc tant noble i dessinteressat deis nostres joves davuii deis que ja no ho son tant, necessiten, volen i quasi teñen dret a exigir,lajuda i simpatía de tots els Junedencs.I els projectes del Club Hockey Juneda no sacaben aquí. Es télintenció dacomodar la Pista per daltres esports com basket, fútbola má, etc. etc.Es per tot, que els Junedencs tenim tots que col-laborar perquélesport vagi endavant en totes les seves manifestacions.GRACIESCLUB HOCKEY JUNEDALLISTA DE CGLLABGRADGRSHan collaborat en la confecció daquest programaGermandat Sindical de Llauradors i Club Hockey JunedaRamaders Club Tenis Juneda„ . „ ^ ^. . > . Mutua Junedenca de Previsió i So-Societat Cooperativa Agropecuaria•w- j ^V_JJL JL JGrup Sindical de Colonització núme-Club Fútbol Juneda ro 2151 «Assecador»
  25. 25. Grup Sindical de Colonització núme-ro 14378 «Juneda Fruits»Explotacions Agropecuáries «SantJordi»Banco de Bilbao. Sucursal de Ju-nedaBanco Español de Crédito. Sucursalde Borges BlanquesCooperativa de Crédito MutualBar Baviera. Francesc Alvarez. As-sortit de tapes variadesTransports Navarno. Generalíssim,húmero 65. Tel. 21Maquinaria Agrícola Milá. Plaga Es-panya s/n. Tel. 128Casa Farrán. Objecíes de regal. Ge-neralíssim, 12. Tel. 77Boutique DominiqueMobles Bosch. Projectes-DissenysDecoració damoblamentCafé Foment. Gerent: Ramón Pu-jol (tapes variades)Pare Pista AlegríaCasa Duch. José Antonio, 7. Tel 68Bar RosinachMobles Mateus. José Antonio, 22. Te-léfon 46Fruites i verdures. Emilia BuendiaFrancesc Cartañá. Embalatges. June-daTaxis Julia. Calvara, 4. Tel. 125Gili. Niubó. Buira. ExcavacionsConfeccions STILFarmacia J. CornetAlimentado Ros-ValíJoan Sendrós (casa Tomata). Exclus-siva calcats EYAPepe Ruiz. Reparado i venda de mo-tos i bicicletesFernando Sans. Representant RE-NAULTSala Jornet. Discoteca CUCRamón Fontanet. AlimentadoRamón Grau. Xurreria i polleríaPintures Quimet. San Salvador, 4.Telefon 101Carpintería mecánica. Ramón Clari-soRadio AGB. Prat de la Riba, 112.Telefon 196Garatge Torrent GermansPerruqueria RamonaMatader Industrial de conills. Ra-món MasbernatGermans Olivat. Pollería i vendadousAntoni Teixidó. Fruiteria. Placa Me-lís. Tel. 116Construccions Beas - Gelonch. Em-presa constructora i materialsde construccióRestaurant. Bar dUrgell. AnselmClavé, 1. Tel. 97Adobs, cereals i fruites. Vda. i filisde R. CornudellaFrancesc Roca Ribelles. «La Unióny el Fénix Español»Cerámica Rué. Carretera TarragonaGaratge J. DeuBienvenido García. AlimentadoGermans Palau. ConstruccionsJosep María Barrufet. CarpinteríamecánicaAsterio Ruiz. Novedaades en confec-ción, señora, caballero y niñoTallers Juneda. Albert BensenyFernando Casas. Techos de escayolaJosé Miró Olivart. PastisseriaTeresina Brufau Guiu. ComestiblesHiginio Pérez. Bar Miranda. TapasVariadasNuria Garriga. NovetatsMutua Lleidatana dAssegurances.Representant M. García FernándezMiquel Santandreu. Cereals.Tallers mecánics. GARBA. Carrosse-ries, elevadors hidráulicsPollería Grau. Compra i venda dousJesús Orteu Meira. Dulces Orteu
  26. 26. * . • #Aquest programa ha siguteditat per lAjuntament ambcol-laboració de la Comissióde Festes.Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Moilerusa - 8- 75

×