Your SlideShare is downloading. ×
Programa festa major Juneda 1935
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Programa festa major Juneda 1935

516

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
516
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. t^-iSerrería deSant PanerasJ. PUJOLTeléfon, 1338L L E I D A*,^*":i-~ í. .. A--MS¿. . . ^ « ^ n * , ^ . . . J.1"O..É**.-:..---. r .....».:..•:•.A.A^UJ^il.,;.*^
  • 2. IDavaiilalE n la vida deis pobles, els dies de festa major teñen, per o-bli¿ació, désser els millors de lany. Per a les persones ja «¿rana-des» son dies deliciosament evocadors, ja que els records, cora di-éué un poeta-humorista, son cora el vi bó, que cora mes anys teñen,millors son.La festa den¿uany, pero, convida a la meditació!.Moltes coses Kan passat en la darrera anyada!Quantes illusions esfumades!Quantes realitats destruideslCal treure profitoses ensenyances de les llicons de lhistóriaviscuda i servir-nos-en per lavenir.Cal teñir fe i obrar amb seny.Els infants és a canvi de caure moltes ve¿ades que arrivena saber caminar!Deixem-nos de coses ¿reus que no sadiuen amb les aleáriesde la festa! Escoltem la rumor del carrer!Hi Kaura «¿ralis» aquest any? Els «¿ralis» amb les típiquesballades de coques de mel i avellanes amb la subhasta de la baila-dora, eren una cosa duna in¿enuítat i un candor popular ini¿ua-lable! I els «¿ralis»! La ressistencia daquests obrers delart de lai ¿rallaJeiasccaáfedbiementeejsf ereir!-Comen-caven a;tocar.a punta ..de
  • 3. Sol i no paraven en tot el dia! Recordó un «tenora» ¿ros i vermellfill dEl Vendrell duna potencia imposant!Deien dell els organítzadors de ballades que era el millor«¿rail» del món i pot ésser que tináuéssin rahó! Comptat i debatutel «¿rail» de El Vendrell i en Císquet Calcots amb leleyació deisálobus deis Capítans Soler i Gabarro, Kan estat els quí han donatmes fama a la nostra Festa Major.Ara amb orquestres que com mes estrany teñen el nom mí-llors son» la ¿ent no es diverteix com en aquells temps en que lo-bligat de cometí era una cosa importantíssima per la felicitat detot el poblé! Voldria tornar al ball de la «Toya» amb linterés boiéde «quedar~se-la» per puáuer oferir-la a la cabalera o pubilla gen-til! Els diners no tenien importancia! Hi havia «cávale» que perpuéuer «dir-hi» era capag de fer «llunes» tot lany!Records Records! Es que som vells? No! Aquell tipismeeminentment camperol i catalaníssim ens teñen el cor robat!Festa Major de 1935L.Humanitza els cors junedencs. Amén!Juneda 29 dAgost.Ja sou de lAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalana?
  • 4. Articlesr o l o o r a i igrane»FAHAIFonl, 12 IUNEDATaller MecánicJoanSardanyonsConstrucció de tota me-na de treballs de fustaPerfecció i Artrom, 5 PEDA*Rellotgeria deJOSEP ERASAv. de la República, n. 31 (Ramillaferranl LUIDARellotges de les millors marques i eeonómicsJoies de tota mena anib Or, Platí i pedrés finesÓptica graduado de la vista i receptesLentes (gafes) i gafes peí solTALLER reparació de rellotges,joies i lentes (gafes)Mínim de cost máxim de qualitatViritables PREUS de fábrica
  • 5. EXCLUSIVAS DE REPRESENTACIONSM&§kNACIONALS 1 ESTRANGERES(Agent Comercial Collegiat i Matricula), N,Q21280)PostalDespatxTelefónicaTelégrafDiputado. 50¡<l 50 pialTel. Ui ha, 30.088Diputació, 50• #A G E N T S I D E L E G A C I O N SMasnou, Matará, Reus, Valls, Girón a, Lleida, ValenciaPalma de Mallorca, Sta. Greti de Tenerife, Saragossa,Osea, Barisasire, Sevilla, i Tausíe.Principáis producías ConcessionafsPt-rfumeria «Nuryla» - Maquilles tiAfeitar «Iberia».Fulles dAIeitar «Iberia» «Campana» «Dollai» «Sevillana» i «Iieclam»Tints «Iberia» per a tony ir en fred i calen!.Tintes per: eseriurer en pols. «El León» «Águila Imp.»InsectL ides Líquits i Engaiixaiiios(|ues «Orion» i «Iberia».Blaus domestics i dUltramar.Cola pels arbres «Orion»Productes «Heflexol», «Imsa», «Goya» i «Sena luisa».Turrons de Xixona «El Ciervo»Conserves vegetáis i productes «El Pelicano».Xampanys de les Caves «Tiigob), • - .-,- -•Sabons en pols, Escames i Pinces de la firma «Soms».Esséncies i maléries primes per a la fabricacio ile Perlum, Via, i,Ins cicid s Líquits.Granulats Efervescents «Soms».T:q>s «Corona», Envelops de llauna, i Articles de lieclam sobrellauna Litografiada, de les Fabriques «Industries Meláliques S. A.»de Barcelona.NOTA: líxclusivanient ais coinercianls que lio solicitin, es fayríi tra-mesa del cátaleg general de. «rExclusivesde representacionsJ.LORBA.».HotelPropietari: ANÍGNÍ EGEACAMBRA DECasa preferida pels Srs Viatjants.BANY - GUIÑA ACURADA - HABITACIONSVENTILADES I ESPAIOSESC A L E F 6 C C I Ó C E M T R Í LPlacel BerenguerlV, 3 (jmil a lEslació) — L L E I D A
  • 6. IfoMttf visf iiítfs mi JiuiiMiaEn le* primeres inpressions de la meva infantesa hi ka unnom máéic: Poblet.Juneda és prou aprop del aran monestir per a c(ue Tka^ués-sin vist moltes de les persones entre les quals em criava i proulluny per a que levocacíó de la seva gr&ndesa i monumentalitat-mes punyent dins un ambient dbumilitat vilatana i de pobresadificultadora- el presentes a la meva imaéinació fuéicera i a lameva sensibílitat cobejadora com una cosa extraordinaria quecompendiava tota la bellesa de Fart i tota la riquesa de la cultura.I per damunt de tot la tomba del ¿ran reí, lalt reí Jaume, el nomdel qual representava al meu cor tendré aquella Catalunya daltretemps que les Kistóries corrents només em deixaven endevinar.Per altre cantó, Poblet Ka estat el monument dart que jobe visitat primer. Totes les grans obres dart, tots els monumentscapitals de la industria Rumana que jo be vist i que pugui veurerodant pél món, no Kan esborrat ni esborraran aquella eséarrifan-ca sentida en la adolescencia, la primera vegada que vaíé estar aPobletA Lleída sorganitzava una visita collectiva al eran mones-tir, i encar que el preu del viatée "ben poca cosa com és natural- e-ra un sacrífici per ais meus, el nom de Poblet fou mes que sufi-cient per a deixar-mbi anar.A la porta del monestir ens esperava el doctor mossén Ra-món Sabaté el qual, per amistat amb alguns deis expedicionaris,
  • 7. volgué venir a fer-nos de guia. La seva ciencia histórica, la sevasensibilitat artística, la seva devoció de montblanquí acostumat aveure des de la infancia el gran cadáver gloriós; la seva benvolen-ca envers nosaltres es posaren a contribució; el seu guiatge fouuna serie de conferencies durant tot un dia que amb ell passáremdins la gran casa del Cistell, sense altre descans que el precís peranar a diñar.Han passat molts anys, he llegit llibres, he escoltat explica-cions, he vist monuments dart i he visitat paratges consagráis perla seva bellesa. Davant de tot com menant una teoría corprenedorai emmotllant una afició inefable hi ha el día passat a la joia de laConca de Barbera, pelegrinant dins les ruines grandioses, escol-tant la veu autoritzada i fervent del Dr.Sabaté. Que Déu li pagui!Que les pedrés mutilades trobin un xic de bálsam per a llurs feri-des!Que les grans ombres insepultes sentin un moment de pau,oblidin els causants de la ruina i enardeixin els amics de la res-tauració.Ara podría parlar de TArt de Poblet, de la Historia de Po-blet, de les senyories i possessions de Poblet; de les seves riqueses imecenatge magnífic, del seu paper com a símbol constant i cam"viador de la patria, del seu destí com a tomba deis nostres gransmorts.Mes, per molt que volgués concisar, em pendria molt espai,mocuparia molt temps. Hi renuncio amb recanca davant liinma-nencia i el pes del monestir que era tingut peí primer del món, se-gons la vella dita que surava per Tambient tan influenciat per ellcom una orgullosa xifra heráldica «toto orbe chrístiano nulli se-cundum».M I Q U E L CAPDEVILA.sou de lAssociació Protectora de lEnsenyah<;d Catalana?
  • 8. € Ajjoittcía Jle liraits|poirts"RAPID"ntura BERTRÁNServei diari entre Juned-a Lleida - Juneda- Reus - Tarragona i viceversa.Guanyareu lenips i diñéis uülitzant elsservéis de lagéncia «Rápid».Promptitud i serietal amb els encárrecs.ilaiiiíoiis «!«& j|*raii fona%<tDirigiu-vos aVenturaBertránPrat de la Riba, 71¿ Teléfbn, 5JUNEDA *
  • 9. •aume«iniudtt aQUEVIURESajor, 29J U N E D A«ID
  • 10. fLoiisfiniccioiis4ui oiiii^ittMORAConduccionsPedra ArtificialCiment ArmatGranetP. Prat de la Riba1 L E I
  • 11. PIERIA- ÓPTICARELLOTGERIA •CASAGORRECONSTRUCCIO DE JOIESREPARACIO DE RELLOTGESMajor, 3L L E I D A• m u.•
  • 12. JairdiBis IJir»ansFa podues setmanes, durant el mea curt sojorn anyal a Ju-neda, els meus amics de PALESTRA varen dir-me: anem a laCosta que hi veuras coses 4ue ta¿radaran.I pujarem confiadament els ¿raons del Calvari.Abans darribar al cim, tombant a la dreta, primera ¿ratasorpresa; una placeta fins fa poc inexistent, amb arbres i flors.Jo recordó perfectament com era aquest indret en ma infan-tesa; un recó infecte pie dimmundícies due produia basarda pas-sar-bi, priiicipalment cap al tard. Si algún cop el travessava pezfer dressera, bo feia rapidament i a¿uantant l&lé; no fos cas emsentissin les bruixes mcnja-infantons, due forcosament baviendbabitar en semblants paratles.Avui áracie» a en Cinto Bea és un mirador rialler pie depoesía-Una mica mes enlla, yora el «Pou del ¿el* altres jardinetsfent contrast encisador amb els esduerps espadáis que els aixoplu-¿ucn.També varen assabentar-me del propósit de plantar arbres ibaladres a tot el liare de la Carretera, aprofitant lavinentesa de laimminent urbanització de les voreres.¿ktAdOSOáfii
  • 13. Vet-ací unes guspires de civilitat auténtica; arbres i flors pera gaudír-ne totbom.Son aconbortadores aqüestes mostres de caire artístic. Se-nyalen una fita en la futura vida junedenca, un camí que menaráal perfeccíonament del gust, al desig dun viure millor, de posseiraquelles coses que per no ésser indispensables al viure material,son el punt dolc de nostra existencia.Els jardins urbans son la gracia de les poblacions, un encísper lesguard del ciutadá, una nota de color que anima la simplicí-tat deis carrers, éspecíalment en les Viles grises com la nostra.No es digui que les poblacions agrícoles, amb bortes ubér-rimes, no en necessiten de jardins; ben al contrarí, ultra la mani-festació de bellesa que representen, son una valor educativa for-midable, estimula el bell conreu, peí qual bí té una aptitud innatael pagés cátala, que fa posar una punta dillusíó en la feina ma-tussera camperola.Forestíer, el gran jardinista, lartífex del meravellós pare deMontjuic, deía que el jardí no és sino el refinament de lagricul-tura.El jardí no sempre cal que sigui una cosa de vastítud fabu-losa, sino que ba destar en armonía amb el lloc on radica, tlnjardí mínúscul utilitzant graciosament el taranná deis encontorns,que esmalti de verd i flors el paissatge total, té tants atractius comuna opulent exbibició jardinística.Cal obrír el pit a loptímisme i confiar que el nostre poblépot ésser una daquestes poblacions gracioses, endrecades, polides,que roben el cor del turista i enalteixen els seus babitants.¡Molt bé Cinto Beá! ¡Molt bé veins de dalt de la Costa i delPortal del Marca!, sou uns junedenes . benemérits. ¡Que tingueuaviat imitadors!.Dr. Josep C O R N U D E I X A .Si estimes al teu poblé, allistat a "PALESTRA
  • 14. lidíl resper a tota mena deconstruccionsMelallsen tubs, planxes,barres i llengots.Janejamenflavabos banyeres,walers, bidets etc.IraliirHca « « iníiralís «V foíics IIMRIMKSIfalueirs «« »ísitllafs9 |p<»lífs9 «!«•Orabais a lácid, rétolsÍAKDOM k MIME, S. A. fV v. República, 44-46 - L L E 1 D A - Teléfon, 1622
  • 15. Allá on trobarás el teuaparell fotografié, és aOCasaFARRANFont, 12 JUNEDATaller Mecáníci»AngeGUIUConstrucció de 11.o-hles i treballs per o-bres.1, 29#ILllyivnoJ-B»airGran assorlít de (ota classe de refrescos i menjarseconómics. SERVEI ACURAT. PREUS ECüNOMICSDoménec Cardenal, 4JUNEDAi
  • 16. Irifisla MajoírEl$ gallardets de lajoiallueixen amb tremolori ull endins de cada noiasomriu la Festa Major.El cel és la claraboiadun envelat de claroron hi bailará la toiaal sol enlhiernador.1 la vila de JunedaHuirá vestits de sedai arracades dantigori amb tenéis duna rondallaesclaiará la rialladun ball de Festa Major.Salvador PERARNAU.Mestre en Ga¡ Saber.
  • 17. f a r m a c i a RELLOTGERIAlaboraforí J analisi€HHBArestéO70 LLEIII_limera iMajor, 84Davant Café SunHasa especialaer a tota classede composturesgarantitzant-lesper un any.Rellolges de di-jerents marquesi de les acredi-tadosLoncjines•LLEIDA
  • 18. II PERFUMERde les millors qualitats•P.IRCERIALlanes perlabors•ArquesMajor, 83L L E I D Anuil
  • 19. visiteuAbansdefer cap ob-obseqtri,I j f l ü i lFarranJBIÍEDAALes DorqesBLANQUESolalíxíe LorberóRellotges ien,Pre RellotgesMaquines suisses de les millors qua-litats, ais preus mes económics.P R B U F ¡ X £Plaga de la sal, 16Sucursal: Major, 2L i E I D A
  • 20. (Liri&piisicM&s «ifc ülttfmnlHrttSapropen bruns els serráis,-el vent la bruma semporta.-Els crepuscles son esclatsque samaren de llum forta.Sedes del cel, blau de cel,pengen ran de les muntanges;-llungá tremola un estel-ad, les remors estrangesdel vent ciar, que dringa el cant,que essent vespre es va apagantquan el grill menut senginga.Roigs, endalt, uns núvols prims;roigs, com els madurs raimsentre els pámpols de la vinga.Joan QUEROL i CALVIS.
  • 21. Taller le ferreria i Manyü díteSoldadura AutógenaOLiorenePELEGR•Milicdl Central per algia i vaporRepresentan!: ISIBRE ARBÚSsuccessor de la constructoraMANRESA i FOZ de Barcelona....per 3 céntims per hora i ha-bitado, en tola la seva casa opiset, fruirá un feli? ambient dePrimavera, amb 1"IDEAL CLASSIC"TORREGROSSArALe§ uorqe»BLANQUESOráis MercatsRamónBragís L i nPla<?a, 4Gran esloc de teixits,generes de puní i ar-ticles de Mercería.JUNEDA
  • 22. LAFARINERADURGELLF á b r i c a C e n t r á i sDoménec Cardenal, 38J U N E D APasteuritzador pera vins i llet.P r o p l e t a r i iFRANCESCTorrent (1¡!!HW
  • 23. liona tpm diis aisulls fíita la lairda***Dona que dus ais ulls tota la tardaoferta com un besi arqueges el teu eos amb la basardadun delit incomprés.En tos cabellssenerva encar lajoiade lamor que has captatcom un oblit deis ulls daquella noiaamb tos llavis guangat.Ara del bes frueixes en venjancadaquella tremolorque dona a les donzelles cobejangai a la gaita gencor.Demá farás camí, assedegada,cabells donats al vent.Com lherba que sofrena dins la pradaaixí ton pensamenl.f Joan DUCH.(Del seu llibre "Les hores gerdes")
  • 24. La tullí ¡afeitar nacional ranaÉs de producció uelament ca-talana, que ademes dafeilar ala ir.eravella i finíssimament,deixa la pell atersada i sedosa-da de joventut i formosor. Noés la mes cara, pero sens palia-tius, atirmea, que la fulla dA-íeitar «IBERIA» és la millordel mercal mundial.Exigiu-la Propagueu-laM i l i s geurali per CatalnniaExclusives de RepresentacionsLLURBáLa andurfríal Metal lúrqícaFundido d® MetallBTaller de construcció i repara-do de maquinaria agrícola iIndustrial-Pressuposios graluítsPaituvíIT. mfHa, 81 LLEIDAHpDtadl 50 • BAIÍEIMA | Major, 10 JUfMEDA
  • 25. E/s másselectascaféstorráis ItorrefactesTostaderosReunidos S. AN®m comercial registra*mommmmmammÉuummmtísmmmViliarroel, 141BARCELONA
  • 26. rbies - rellotges - ópticaReparacions ga-rantitzades. El mesnou a preus econó-mics. Qualitat, bongust... recordeufassai1BLAÍC4IEsterería, 4LLEI D A
  • 27. rbies - rellotges - ópticaReparacions ga-rantitzades. El mesnou a preus econó-mics. Qualitat, bongust... recordeufassai1BLAÍC4IEsterería, 4LLEI D A
  • 28. llavaiif A mía lloitfRajolinet daigua que baixes del celMare-verge dherbes i flors ignorades,que del pit exhales fulgéncies desteli cantes lajoia de les dolces prades.Els ocells et canten matins i vesprades,els aubis frondosos san ton cobriceldel teu dolí sabeuren pastors i remades,per tothom ets dolca, manyaga i fidel.Rep el bes que et dona ma boca sedenta,i apaga la flama de ma set ardenta,que ¡non cor resseca, marcit i cansat.Jo soc el poeta que a lignot camina,tu que tens dolceses de mare i de nina,O dolca fontana, fesm n caritat!Mn. Antoni NAVARRO.
  • 29. <rEspeclalHaten tallarinesI canalonsTeléfon, 34llaliiriica mi pastesaliiii«Kiilíi»iKSLA MARCA DEQUAUTA TExportado a ProvínolesLes Borges Blanques
  • 30. Joan taÉllaGiste enaSillons, Bressols, Cis-lelis, Coyes, Cel-Ras.Compra-venda de ví-mels.F r a n c e s c Maciá, 26loaÉÉBpesTaller Me can leConslriiceió de lolamena de treballs defusta. Perfeeció. Art.Forn, 5JunedaMirlaferretería ¡ serralleriaSoldaduraAutógenaDoinénec Cardenal, 41JUNEDAFerranPeraSASTRERÍALes mes alies nove-láis en panyos delpaís i estranger. Bougusl, confecció acu-rada, qualitat i eco-nomia.Prat de la Riba, 128JUNEDA
  • 31. Festes Majors...? Festes assenyalades...? si pero...No és festa plena, si en els vostres apats, en lavostra intimiíat i en les vostres disbaúxes, novos presideix la taula, lEscumós, t*extra o uncava reservada delIIMPlMIí RK01lamic que vos sadollará d o p l i n i i s m e i vos ins-p i rara prácticañient un vinre millor.El Xampany Rigol, es criat acurosament a les Caves Rigol deSt. Sadurni de Noia, Fundades lAny 1900Agenfs Delegáis: fr...?®..^.i.£.?f.^£fOaCATALANS...!!Protegiu els producles nostrats, que en majoria son millorsa lensems désser mes económics que els estrangers, afa-voriu leconomia de la Patria.Consumiu dones, els productes« dI. M. S. A. » que son nacionalnient CatalansTremps per escriure Marques «Goya» i «Seria - luisa»Llimpiametalls extra rapid «Reflexol».Crem Cira-Botes «Soysol» Dona al calcat una brillor inalterable.Taps, «Corona», Envelops de Lia una, Cartells i Articles per a Re-clam, sobre Llauna Litografiada.Delegáis Generáis per Catalunya i AragóE X C L U S i V E S D E P R E S E N T A C I O N S L L U R B ADiputació, 50 Barcelona
  • 32. APer previsió, per amor a la fa-milia, cal teñir pól.lisses d$§e<|iirance§•cal, pero, saber escollir...La primera entitat assegurado-ra peninsular, és«La Unión y eiFénix Español»•Nom Comercial Registrat-Companyia desegursreunitsIncendisVidaAccidentsValorsMarítimR o b o Representada a Juneda peí J. GIME • Tetéfon, 14
  • 33. CONSULTOR! DE BELLESAútils per a SENYORETES que vulguin ésser dunabellesa formosa inacabableRentis únicament amb:Sabó "Blancatlor" antiseplic i termal de les untuoses aigües deLA GABBIGA i Sabó "Cremacao" alimenta la peí 1 per ésserfet a base de*manteca de cacau.UTILITZI com a complement de BELLESA els prodnctes següents!Crema Cutifina «Blancatlor» Única per a tots els cutis i llores del dia.Espuma «Cremacao»: Aliment en crema, poderosíssim per re-jovenir els cutis ressecs i envellits.Brillantina Cristall «Blancaflor:» Embelleix i conserva el pentinatBronze - Mar «Blancaflor»: Bronceja la pell avitant sofrir el Solde PLATJA.Crema Bronze - Mar «Blancaflor» Indispensable per els banys,Excursions i esporls.Inoloro «Blancaflor»: Evita la suor i els seus defectes.Depilatori Odalisca «Blancaflor»: Defectes i ápids i económic.Aigua Instantánea «Blancaflor»: Depilatori liquid extra-rápid.Roig liquid permanent «Blaneafor»: N.° 1 de dia i N.° 2 de nit.Llapis permanent llavis «Blancaflor»: Es un permanent centper cent.Negrina «Blancaflor» per émbellir les celles (lilis).Esmalt nacarat ungles «Blancaflor»: colors moderníssims.Coloret Compactes «Blancaflor» Colors-tons adequats a tots elscutis.Brilladen «Blancaflor»: Un denlrific cientificamenl insuperable.Discret: Llavis desodorant.Polvos dArroc «Blancaflor»: Impalpables i de máxima adhe-rencia.Consulten Especial per SenyorsRentis igualment, amb els insuperables SABONS «Blancaflor»i «CREMACAO» i després dateitar-se amb FULLES «Iberia» em-plaant-hi els sabons o pasta dafaitar «Blancaflor» utilitzi el massat-ge liquid «Blancaflor/) i el sen culis sadollara joventut.No descuidi la seva boca i conservi les seves dents, empleant eldentrífic per a tots els sexes i edats «BRILLADEN».Si el sen cabell observa que li can eviti-ho fliccionant-se amb lo-ció capilar «ABALAY» i no utilitzi altre fixapel que él «Fixalin» perambdós sexes.Si pren banys, eviti les cremades del sol amb Crema Bronze-Mari empri-Ia per les excursions i els Esporls.DEMANI-HO A TOTES LES PERFUMERIES•IDistribuidors p e r a C A T A L U N Y A i A R A G OE s i c E u s i v e s L L U f l B áDiputado, 50 Tel. 30088B A R C E L O N A
  • 34. Corriere de Teixits ¡ NoveratsJOSEPSaHJutmSeMetSuccessor dAmbrosi SanjuanVisiteu aquesta ca-sa on veureu sem-pre les darreres no-vetats.- Especialitaten equips de núvia.Ptapa Constituyó, 33 i 34Plapa Maciá, 1Teléfon, 2037.Jiwl
  • 35. 5o¿feeu»~Gran assortit en "cortes" de les millorsfabriques del país. - La Casa que esdistingeix peí seu genere i acurat treball.Major, 51 - EntresolL L E I D AI
  • 36. (taisflttoles ttasoío§te§Despatx: Esterería, 12 m | | } A miA numferwFrancescFranquetTeléfon, 399Apartat de Correus, 52Avinguda República, 8LLEoMolturado propia garantidade pebres, canyelles i espe-cies.Pesca salada-Coloniais- QueviuresPapelería, Llibreria, ObjectesdEscriplori, Plumes estilográ-fiques de toles marques.Immens i variat assortiment enFarols, Guirnaldes, Cercols pa-per, Serpentines, "Conteti" Bo-les de neu, etc.esterería, 14 LLODA
  • 37. ItfiMciiIls msloirics mt J I U M M IDominació romana. Baix la dominació deis romans ocupa-va la part plana de Lleida, Saragossa i Tarragona, una tribu celtí-bera nomenada els «ilergetes» Aquesta tribu gelosa de les seves lli—bertats. oposá a linvasió romana, una tenac i desesperada resis-tencia sota el comandament deis seus keróics cabdills: Indíbil iMandoni. Els romans mes, i mes ben armats, feren inútil tota labravura beróica que empraren els «ilergetes» en defensa de sa Pa-tria. • .Origen del mot Juneda. Un daquests valents ilergetes no-menat Junius, edifica sa vila en el lloc on avui és Juneda, el nomque li dona fou Junieta, nom femení de Junius, del qual mot, de-riva el nom de nostre poblé. Els romans eren posseídors de la mesalta civilització en aquells temps arreu del món existent; i a! po-sar-se en contacte amb els naturals del nostre país, els en encoma-naren bona part della.Ilerda (Lleida) del poder deis romans, passá a la dominaciódeis visigods (4l4) En lany 7ll es presenten a Espanya, nous in-vasors; son els árabs que procedents de lArábia sescamparen pertot el N . d*África i la Península Ibérica. L,a dominació deis «mo-ros», no passá sense deíxar-nos algún record, i així encara conser-vem la Font de Pradell, la Font Vella que és (prop del Sindicat idona el nom al Carrer de la Font), la costum de posar el gra a lessitges i lelevar laigua amb una «Noria», etc. Encara que aqüesteses van perdent de poc en poc.La nostra llengua, sapropiá moltes paraules que pertanyienal seu idioma; son aqüestes, la major part de les que comencen endi: Alcalde, Almenar, Alguaire etc.
  • 38. Feia uns 438 anys que els árabs eren senyors de nostres ier-res, quan essent Comte-Rei de Barcelona en Ramón BerenáuerIV, siniciá la Reconquesta a Catalunya; foragitant ais «moros»que buscaren el seu últim refugi, en terres catalanes a la serraliade Prades.Acabada la lluita, el Comte-Rei Ramón, dona a Guillemde Cervera «per sos servéis prestáis» durant la guerra, la Senyoriade Juneda, pertanyent com a seayoriu a aquest esmentat senyor.Juneda, estava cercada per un mur. Una porta era entre lesglésiai can Baiona i un altra, al portal del Marca. Pero la població ana-va creixent, i saltant el recinte (Jue formava el mur, comencá a es-bargir~se, formant la Placa i larraval (Carrer Major). En total123 cases amb 6l5 babitants.En lany 1808 foren els ftancesos qui van envair ñostra Pa-tria. Lalcament de tots els espanyols en contra deis invasors fouformidable i dona lloc a la Guerra de la Independencia.Els junedencs prengueren part molt activa en dita guerra, ien Tassetiament de Lleida per les tropes franceses, van morir tresfilis de Juneda: J. Barrufet, J. Salla i Mateu Bellmunt. 6 anysdesprés que els francesos atravessaven els Pirineus en direcció aEspanya els atravessaren vencuts en el sentit contrari.Estava vist pero, que nostres terres bavien désser sovint es*cenari de fets darmes, car l9 anys després, esclatava la GuerraCarlista. Els Junedencs, plei&s de bon sentit no van pendre partactiva en tal guerra fratricida. Tan lloable acció la pagaren essentobjecte de tota classe datropells pels dos bándols en litigiLa situació prou greu ja, fou encara mes agreujada per lesbandades de malfactors que infestaven la comarca; fins que sor-ganitzaren els somatenistes de Juneda i pobles de lentorn quejunt amb els Mocos dEsquadra van acabar amb aquests bandits,lliurant ais pobles comarcáis de tan perniciosa plaga.Posteriorment, nostra vila Ka estat testimoni daltres fetsque no be pogut exposar ací per manca despaj.A mes qne els fets esdevíngus després de la Guerra Carlis-ta, i inclús aquesta, entren ja de pie, dins la nostra generació i po-den ésser recordáis per les persones dedat mes avancada.Francesc SEDÓ G O R G U E S .Ja sou de lAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalana?
  • 39. o•lili lLaviram li pro-duirá molí mes,si está proveídadaliments ade-quals per a ella.Els pollels crei-xen sans i ro-bustos.Els porcs no po-den patir la os-malacia (dolor)si rehén alimen-tació equilibra-da. GíeiKen enla milat deltemps.:^m0r3Els bedells engieixe-ííin i ápidamenl, simengen el mes ade-qual per aixó. Les va-ques tindran mes imillor secreció lácteasi rehén la quantitatheeessária dalhumi-nes per la seva traus-forniació.Tot animal que norep una alimentadoadequada, no pro-el ueix, o si lio la, ésmalgasta ni els seusrecursos que la pro-pia salul paga a pesdor.TÓls els casos els han resol! brillantment, elsSUPER-ALIMENTSNUTPBlondo!, 13T1VLLBIDAPer cada especie un tipo diferent dalimentacióVenda de.material peí-granges, vaqueries, cria-dores, incubadores, etc. etc. •
  • 40. O Pare Alegría. - Juneda| T e a t r e NaturaFesta Major 1935. Pies 29, 30 i 31 dAgostPresentado del fasliiós especlaele ullra-dináiiiic deslil ainericá,Internacional Rewueamb la seva famosa orejue;!ifi de JazzP U I G &3i els seus 8 cadels. - 20 r,. lisies 20Els ballsseran amenilzalsperla formidablefiJardí Orcheslra8de Barcelona. Grans concerts de laida perlo mateixa orquestra, al PARC íjue seráconvenienlment arreglat, Vegis programac Antoni GUIURecader de Juneda i Comarcaa Barcelona, i viceversaDies de yiatge: Dilluns, Dijousi Dissabte.Adreces:Juneda Carrer Nou, 35•Barcelona: Petxina, 5 jjfffei Claris, 66 - Tel. 70456=
  • 41. armaríairaiHBiiiniiininBnnaBiDE:I. IEL (ARMECARME, 16LES BORCES BLANQUES
  • 42. Mcreería i liovelafsMarcel líM¡mimanMajor, 68 - Teléfon, 2057LLEIDARadioFERRER•Major, 75 - L L E I D AReparado de Iota clas-se daparells de radio iamplificador». - Impor-tador directe de les mar-ques mes acreditadesdAmérica.OPreus de Fábrica
  • 43. Miguel ILaptieviIaTota el coneixeu prou, per tant; cree innecessari presentar-voa-eK si, cree pero, q[ue té interés, el ciue digui quatre coses del nos-tre erudit arqueóleg i periodista per tal de posar de relleu la sevavalúa.El que sorprén i admira den Capdevila, és que amb mígratsmitjans, ha sabut fer-se amb una cultura artística i literaria enor-me.La seva curiositat i inquietud no té límits, tot linteressa ipreocupa. "Complement destacat deis múltiples coneixements ad-quirits, és la memoria prodigiosa que posseeix. Una prova ben evi-dent és el fet de que passejant un día per les Rambles la conversaens parta a parlar del plorat poeta lleidatá Morera i Galicia. Noes dona per satisfet en explicar algunes dades bioáráfiques daquestpoeta, hem recita a mes a mes. una poesía gairebé ignorada denMorera, escrita en castellá en lépoca que el nostre poeta solamentutilitzava aquest idioma com a mitjá dexpressió.Sense preparació de cap mena, espontániament illustraqualsevol conversa amb dades i anécdotes que captiva aquell quilescolta. No tingueu la pretenció de rebatre-li el que explica permolt que domineu el tema, tot seguit us adoneu que ell el dominames i que el paper de catedrátic está constantment a les aevesmans.En un M I R A D O R INDISCRET, lautor del qual assegu-rá que en Capdevila és molt capa? de conéixer si una pedra ha es-tat canviada de lloc en qualsevol ruina histórica préviament visi-tada peí nostre amíe.Les seves activitats periodístiques lhan portat actualment a
  • 44. collaborar al periódic LINSTANT. E n aquest importan! diaribarceloní és sens dubte la primera firma, la Que hom busca fretu-rosament tot seáuit adquirit el periódic.Els temes de palpitant actualitat els comenta de forma ame-na i personal, ¿ens corrent en altres escriptors especialitzats. Lasuperficialitat en el comentari a que es presten aquesta mena detemes no la cerdueu en els escrits den Capdevila. Es massa ena-morat de lanalisi, per a que amb quatre llocs comuris pretenáuisortir del pas.De tant en tant, el seu dinamisme el fa deixar de banda a-quests temes i és quant ens fa el present de bells treballs literaris.Recordó entre els molts que es deuen a la seva ploma, el que pu-blica el 21 de Juny proppassat en el que duna manera meravellosaevocava la Processó de Corpus de la nostra vila.He de confessar la meva predilecció pels literats que prescin-deixen dinútils barroquismes en el seu estil. En lenfarfec altiso-nant dalguns i en la prosa cisellada daltres. sovint hi trobeu unabuidor de contin¿ut remarcable-La naturalitat i sencillesa en lestil literari dun escriptor» ésla qualitat que mes admiro t aquesta sencillesa i naturalitat quedic, son la característica deis treballs den Capdevila. Entre el quediu i la manera de dir-ho hi veieu aquell «quilibri sá i de bon ¿ustque únicament es veu en tota obra ben assolida.Qui lha visitat a casa seva i ka tin¿ut ocasió dadmirar la bi-blioteca, Ka sortit al carrer fortament sorpré» de 1enormitat de lli-bres, étavats, fotoárafies etc. duna valor documental formidable.N o mes que amb paciencia de benedictí es pot arribar a adquirir iclassificar el que té. Es pot dir que la meitat del pis és pie a vessarde paperam.Podría dir mes coses den Capdevila, pero tinc la tamencaque aquest modest treball resultes desproporcionat i probablementpedant, puix no sóc jo el mes indicat per fer leloéi del nostre es-criptor. He pretés solament posar de manifest ais junedencs quelleéeixen, que un deis escriptors catalana que mes prodiguen lacultura per mitja de la premsa, és el nostre Miquel Capdevila.Lleáiu-lo, amics. no us en penedireu.Cornelia, Agost de 1934.J. CEDO ARQUES.Si estimes al leu poblé, allistat a "PALESTRA"
  • 45. Llibreria i PapereriaE N R I C L. L E SCASA FUNDADA LANY 18 40Especialilat en modelado impresa per A-juntaments, Juljals i Contribucions. Tre-balls dimpremta en general. Material es-colar - Objectes descriptori. Taller de re-paració desülografiqucs - Exclusiva de larevista «Viviendas». Figuráis etc. etc.Preus especiáis ais revenedorsaj®rs IB — Teléfon, 1609
  • 46. •Garantia de baratorMagafaems ££ PjJjOJtS»SEMPREMaqakeim £ ¿ *PjlgJLs»a
  • 47. IEI Caíala a lLcelaDesprés deis dolorosos fets del 6 doctubre, Catalunya, ma-lauradament, ka entrat en un aiguabarreiá que ens omple de con-fusionisme. Liéis que, aprovades peí parlament espanyol o cátala,no son posades en vigor malgrat no ésser derogades; etc. pero onsembla que hagi fet mes estralls aquest confusionisme, és en lpsi-cologia de la gent i entre aquesta, en els renales del magisteri.En plena euforia dautonomia sobservá unes ansies de di-vulgado de la nostra llengua, co que es maniíestá en una seria decursets filológics on lassisténcia era molt nodrida. Segons dadesde «La Publicitat», aquesta assisténcia sha vist notablement dis-minuida. També sobservá entre els mestres, i així sabíem de moltscompanys, que feíem els cursets de cátala per correspondencia,amb la Generaíitat. Aixó era forca esperancador- Pero vet ací quedesprés daquells fets, es cau en un collapse anorreador i aquest ésel cas digne de comentar. Perqué, Srs. mestres, no shi val a ésserarrivistes i anar sempre amb afany, darrera del victoriós. Aixó,no mirat des del punt de vista ideal, sino des dun punt de vistapedagogic. Jo se de molts mestres que abans eren uns ferms defen-sors de lensenyanca en cátala i avui Kan estat els primers enblasmar-la. Pero Srs., jo pregunto; és que hi caben aquests canvisde pensament dintre lescola?... o abans anávem equivocáis, o béni anem ara! Si abans, per qué bo acceptavenf I si ara, per qué hofan? Jo cree pero que és ara quan bi van.Deixant apart les raons que puguin existir dordre filologic,historie, patriotic, «te. etc. hi ha .encara una rao nxés poderosa que
  • 48. ens obliga a ensenyax tn cátala, i aquesta és la rao pedagógica.Tots els grans pedagogs, almenys, així no han aconsellat. A aixóalgúns hi oposen que no es pot desatendre lensenyanca del caste-llá.Ah! pero qui shi oposa? N o ignorem pas que per nosaltreslensenyanca del castellá és de cabdal importancia mirat des delpunt de vista de les nostres conveniéncies comerciáis i materials;per aixó no el blasmem pas.N o ensenyem aritmética, geometría, historia? dones tambépodem ensenyar gramática castellana. Pero aixó si; en cátala aisínfants de Catalunya els hi será mes factible entendre-ho i sabutés que per ensenyar és precís, sempre, agafar el camí mes dreturer.Per ais infants la presencia duna llengua que no siguí lamaterna és un obstacle i els obstacles a lescola hi sobren.Ramón FREIXES.ja sou de lAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalana?
  • 49. 6 A R A T O ETaller de reparacions dautomóvils imaquinaria en general.-Servei de ta-xis-Venda dolis i grasses.-Soldaduraautógena. - Representant deis ciclesLAURENT i bicicletesde totes marquesAccessoris. - Especialitat en repara-cions de maquines de pastar.Heparació Je Maquine» Je BalreJ A Ur eiearí i tiegrí i neigTorregrossa
  • 50. S ^ Barbería i rerruqueria per a lenyoretPermanents i Ondulado Marcel"re us «conomiesP l a c a * 11JUNEDA: é^DERAMÓN TORRENTi IttSttsa Bita Jie IloiPiPitiiI•Lu.u-i-hiihzuu(Junt Rambles)BARCELONA
  • 51. M tiriJkallaír luis ¡pctir la panAmics de Palestra: Mheu invitat a que escrivís qualsevolcosa per al vostre programa de «festa major», i tot i no agradant-.me (será per sistema ja) escri ure, no puc negar-me a la vostra peti-cíó. Perqué les coses vostres son les meves i les coses de Juneda les-senta i les estimo tant com.sida*meva vida encara sescolés aquíentre vosaltrea. Sóc lluny, ben lluny materialment; pero el meu es-perit encaba ¡us comp.ta i encara us mesura i us veu i us sent i perdamunt de tot i sobre tot, us estima.I ara dones que puc parlar-vos (i no de política encara quepermeteu-me creure que tot ho és) vull recordar-vos una cosa queem preocupa i em tormenta constantment. I em preocupa i em tor-menta des de que tinc ús de rao i des de que els meus ulls han sa-but copsar les terribles realitats de la vida.Aixó és la guerra. Si, la guerra. Avui tothom en parla. Edsdiaris no diuen altra cosa. Els diplomátics no paren. Ginebra, (S-de N.) Roma, Berlin, i sobretot Abissínia. Perqué no recordar-ho,encara que siguí entre mig de la más gran alegría de lany? Donessi! Abissínia. Iduita de races. Iduita a sang i a foc entre bornes,entre germans, entre filis de mare que tots ens estimem i ens vo-lem amb la mateixa intensitat i amb la mateixa íorca. I aixó nomespanta. Només em revolta i em crispa la meva sensibilitat. Iem pregunto sempre, fins i tot en míg del somni de la silenciosanit; pot ésser? Ens tornarem a matar, a estossinar, a rebentar? Tor-narem a assistir a la gran matanca universal? Molt mes grossa,molí .mes intensa: i terriblement ¿mes. esfereidar*? Jatdic,qxie río!
  • 52. Pero no mho acabo de creure, Ara i cada día mes, veig com Tairees carreé». Cora latmosfera sapilota i sennegreíx.Cora corra dací dallá. Com es revolta. El tro ja retruny elllamp. I és trist tot aixó.Jo voldria c(ue entre la gatzara general de la nostra «festamajor», el xampany, els perfums de les nenes engalanadas, elsballs i les estridéncies deis toes dorquestra, la joia general i lagaubanca del repós, penséssiu, encara <jue breument, que rápida-ment, en ac(uest mot; guerra. I <jue la vostra imaginació corres rá-pidament i audac per damunt deis camps de batalla i c[ue miréssiuserenament, sense por ni esglai tal com resta tot; morts, membresterriblement destrocáis, cares derruides, camps abans fértils i pro-ductíus destrocáis dé dalt a baix, i escoltéssiu els ¿emees deis mo-ribunds i retrocedíssiu a les llars i miréssiu i escoltéssiu el pro-fund plor de la mare i de la germana, del pare i del germá. Queho veiéssiu tot, absolutament tot.I així, després daijuest dia de gra res l; es fatiguespassades del treball del camp, a lendem ns raí ra ¡ i re iuna bella obligado, la mes bella, la mes humana de tots les acti-vitats de lhome, treballar per la P A U . El món sencer us ho be-beneírá.Joan S A S P L U G A S A R Q U E SBarcelona, Agost.]a sou de IAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalana?
  • 53. sed e#noveláiseixifsEspeclalitat en novetatsper a senyora.La casa preferida peí seugusf exquislt.rorxos Je ÍJaix, 10Blondel, 1L L E I D A a
  • 54. SIMÓNProductes quimics i farmacéutica. - Aigüesminerals. - Específics nacionals i estrangers.Perfumería i «Cepelleria». - Pintures, Es-malts i Bernissos. - Pinzells i papéis pintáisper a decorar habitacions, i per a cristallsamb dibuixos blancs i de color.Tractaments per a combatre les plagues queataquen els cultius deis ametllers, ponieres,pruneres i demés arbres fruiters. Solres,Sulfat de coure, Arseniat de sosa. Arseniatde plom amb pols i pasta. Sulfat de nicotina.Insecticides i raticides de váries classes.$ unyeMajor, 2 L L E I DeraTeléfon, 96
  • 55. htsM JiÉütDies 29 i 30 dAgostOPresentació del formidable espectacleKaaio ¡lewweamb la famosissima orquestratemina - Jazzde la (|iie en forma parí la maga de la concertinaIfhaAÍa CAU&~El millor conjunl arlíslic del seu genere. AquestaCoinpanyia assoleix gratis éxits per arreu on actúa.•Espléndit servei de Café-BarTardes i Sessió Vermut, selecles concerts a la saladel Sindical. e
  • 56. Mercería i Navetats"El Blanco y Negro"CNom Comercial RegistratPlissats, Calais, Punt Uní- C. Major, 38 i 40versal. - Es forren botons. . Sucursal: Majór, 22Treball perfecte, - Es fa al __••día. Kl E I P A 6Seryei diari dencárrecs ambcamió de Juneda a Lleida.Per encárrecs, adreceu-vos a€nCornudelfa i Josep OlivartPromptitüd Placa, 3Seríelat mm Ómnibus per á cxcursipnsV Major, 5 JUNEDA
  • 57. D. DaigefFábrica de FarínesSIAGDATeléfon, 49LesBorgesBlanquesj
  • 58. AntoniIk D»1 jansrijiiaiis<*"" 8 Parada Bar SportMUU U LES BORGES BLANQUESTallers de Construc-cló ¡reparado de ma-quinaría en general.Especlalltat en ma-quinarla per a la fa-bricado doll doliva. AFIGUEROLACarrer dlgnasi IglésiesTeléfon, 72.l e s Borges Blanques
  • 59. (Lainipaiiyics Sanitarias4ut IralusfiraLa Tuberculosi a Catalunya és un problema greu:mata homes madurs, delma la joventul i fa estralls en lainfancia. Estronca lalegria de la genti arruina a les fa-mílies.A les terres catalanes hi ha 40.000 tísics, deis qualsen moren uns 3.000 cada any.
  • 60. No és cert que es tracta duna malaltia de ciutat;les viles camperoles sintecten també. Sortosament les co-marques lleidatanes son avui les menys afectades de Ca-talunya; pero cal saber que segons estudis epidemiológicsben comprovats augmentaran fatalment les infeccions tu-berculoses si tothom no sapresta a la Uuita antituber-culosa.«PALESTRA» de Juneda, captinguda del perill queamenaca la vida deis seus conciutadans, es posa al da-vant de la creuada humanitaria en el nostre poblé.Sabem que la tisi és una malaltia que sagafa depetit, que no sen lliuren sempre ni les famílies sanito-ses. Per tant, el mitjá mes poderos de combatre-la és va-cunant tots els nens els 10 primers dies de la vida. La va-cuna Calmette, coneguda mundialment amb el nom deB. C. G. cumpleix aquella indicació. Es absolutament ino-fensiva i senzilla de practicar. Ha fet minvar extraordiná-riament el percentatge de mortalitat, com poden venreen el quadre adjunt:%/o191317161$141312,11109676S43&100.1V t••mm•H•V fci-tV tv *Z.3y tfLmiILJJH3.4V t• i••r - ¡ n4.5V ti — • — n>/ /•s.sV tV t6.7v.e<f ei I Mortalitat general.• i Mortalitat per tubérculos!Mortalitat en els nens vacunats i no vacunats exposats al contagi(tegons Sayé i Mirabell. Congrés de Metges de Llengua Catalana. 1932.)
  • 61. Aquesta vacuna está continguda en 3 ampolletes,cada una de les quals es dona ais petits una hora abansde laliment del matí, en una culleradeta daigua, en diesalterns. Per exemple: el 3.er, 5.éi 7.édia o el 4.rt, 6.éi 8.éo5.é, 7.éi 9.é.El Dr. Sayé entusiasta propagador de lOBRA AN-TITUBERCULOSA a Catalunya ha ofert totes les dosis devacuna que calguin.No haveu de fer cap despesa. La senyora lle-vadora us proporcionará la vacuna i us donará les infor-macions que li demaneu i «PALESTRA» se us ofereixper a qualsevol dificultat.¡Mares de Juneda, preveniu la mes terrible malal-tia que amenaca la vida deis vostres filis!Vacuneu-los amb el B. C. G.^Juneda, Agost del 1935.]a sou de lAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalana?
  • 62. J?J?• Festa Major. Dies 29, 30 i 31 dAgost.Dia 29, nit. A dos quaiis dll. - Representado de lasarsuelaLAítarijeterra^•"Dia 30. - A la mateixa hora. - Presentado de la sar-suelaLOS BOHEMIOSLes esmentades obres aniran acompanyades per1orquestraLa qual també amenitzará els lluits BALLS i selec-tes CONCERTS que tindran Uoc en el mateix local.Per defalls, veqeu els programes Je m«lo
  • 63. i 1 V.", ••••.-••.".•" ..V• • • " * •w3,Farmacia iLaboratorí d*análisisClavera iArmenteros5Porxos de Baix, 9 • Tel. 1671i-•LLEI D AU . PALLARQLSEncorrees per a Barcelonade domicili a domicili,Preus económíesDílluns, Dimecres i DivendresDoménec CardenalJUNEDAv~ - "..,. J:--L-->- :....: ..:,, . y / " .,.... • -<::. ••
  • 64. rerreferia i Jerralleria, deSalvadorMOLA€SoldaduraAutógenaMenal, 41 - JOHEDfl£1 fer una fotografía, nocosta gaire; el difícil ésarreglar-la...Es garantía duna per-fécció absoluta, treba-líant amb AGFA-LUPEX(«a FABBAN3 JUNEDASastrería deFrancescAcural tati i LonlUADOeccioRaval Alt de Jesús, 33-35REUS •
  • 65. rerreferia i Jerralleria, deSalvadorMOLA€SoldaduraAutógenaMenal, 41 - JOHEDfl£1 fer una fotografía, nocosta gaire; el difícil ésarreglar-la...Es garantía duna per-fécció absoluta, treba-líant amb AGFA-LUPEX(«a FABBAN3 JUNEDASastrería deFrancescAcural tati i LonlUADOeccioRaval Alt de Jesús, 33-35REUS •
  • 66. 1 0 ¡£ R A Mde les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 i 31dAgost en motiu de la sevaFES YA MAJORD Í A 2 8A les 12 del mig día. — Trillleig de campanos amineianl les festes.» 6 dé la tarda, —r Solemnes Completes, a lFsglésia Parroquial.» 8 de la tarda. — Heparlimenl de bous ais pobres de la Vila.» 10 de l a n i t — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema alPare Alegría.D Í A 2 9A les 10 del niatí. — Divins Oficié n la Parroquia.A les 12 del mig (lia. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i.;,.,. Placa de la República. A eontinuació Selectes COncertS peí les or-questras de les entitats.A les 3. — Escollits ConcertS a les socfetáls, «Fomcrit Juifedcne», «TeatreTorres» i «Pare Alegría Junedenca».A les 1. - Lluiís balls al «Saló Teatre Torres» per la notable orquestra «Es-pada - Jaz», al «Pare Alegría» per la prenombrada orquestra «JardíOrChéstra» de Barcelona i al «Foment .lunedenc» per la fainos!) or-questra «Fémina-Jaz»A dos quarts 11. — Extraordinarios sesslons despectacles. Al «FomentES ,...:. Junedeue»: perdacreditada companyía despectacie «Radio Rewué»amb la seva orquestra. Al "«Saló Teatr Torres», re|)resentació de lasai suela «La Caneó dAmor i de Guerra». Al «Pare Alegría» granpresentado delfastuós espectacle ultra dinámic destll anierica fnter-:. • . nacional Rewue» anib la seva orquestra de Jazz,
  • 67. Acte seguit. — Selectes Balls a les entitats, «Foment Junedenc», «Pare Ale*gria» i Saló Torres.D Í A 3 0A les 10 matí. — Missa dAngells a lEsglésia Parroquial.A les 11 matí. — Audicions de Sardanes a les societats, a carree de les res-pectives orquestres. , .A les 3 tarda. — Grans Concerts a les scietats per les cilades orquestres.A les 6 tarda. — Selectes Balls a les entitats.A dos quarts dll. — Grandiosas s&sslons despectacles. , Al «TeatreTorres», representació dé la sarsuela «Lós Bohemios». Al «FomentJunedenc» reposisió de la companyia «Radio Rewue» amb programadiferent del dia abans. Al «Pare Alegría» un encisíador programa total-ment nou. , ,, ;A continuado. — Esplendías Balls a lesentitats. .-,;;D I A 3 1A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Parroquia.A les 11 matí. — Audició de Sardanes a les societats. -A les 3 tarda. — Selectos Concerts, ais llocs de costum.A les 4 tarda.— Curses Ciclistas (locáis) i «Cós» de la «cordera», Sacs,barra ensabonada (infantil) i altres. Les Curses ciclistesf «Cdssós» esta-ran dotats amb valuosos premis.A les 6. — Magniflcs Balls a les societats esmentades.A les 10. — Dispar dun magnífic i variat ramellet de Focs dActifici. •5•A dos quarts dll. — Grandiosos sessions despectacles a les societats.Acte seguit Sumpiuosos Balls. ;:NOTA: Les socielats donen els detalls deis seustespeetius espectacles, enprograma apart.Edifat ñ elstallera flirts M i p s Martí" -Pratfle la uta, 22-Borgesllanques
  • 68. naraon Lasfejon, 12 " L L t I D AGASOSES - Qualitat selecta.GASOSA - Triple BETTY.LLIMOSELTZ (Especialitat).Excel.lenl SODA «SELTZ-FRUIT» (Espe-cialitat)ORANGE-CRUSH GOLDEN, Marca el NI-NOT.AIGUA DE SELTZ.PINYA HAWAY.Díposif de Cera de faireditaúa casa Dflli•Tots els productes fabri-cáis per aquesta casa, sonelaborats amb aigua cien-ííficameut esterelilzada. _
  • 69. sportins(Cofins o Capachos)sportins"Els miflorstBis de mes duradoomai HdARTANA (Castello)iRepresentant comarcal:«J. G I N ÉO
  • 70. *¡iL L A M E SSEDEST E I X I T.SLaRenovadoraLa casa que sempre présenla lesJarreres noveláis per a jenyoraEsterería, 5Teléfon, 2.018L L E. •>
  • 71. macunesPJL.S.JLMajor, 24 • LUIDA -Telelon, 1523La casa mes importan!en TelxitsNovetatsConfeccionsArtlcles efe fabricado propiaCases a: Barcelona, Sa-ragossa, Osea, Barbea*tré, Jaca, Aierbe, §»H-nyena, Mongó, BinéCar,Alcolea, Sabinyanigo iLogronyo.

×