a aaa B BB aaa ••a B Ba B BB BBB BBa aaa B Ba aaa aaa aaa aaaaaaa B Ba aaa aaa aaa aaa aaa ea• BB• aa> BBa aa• aauaaaaaaaa...
nue venen aS1S11Quasi de tot. Qui cohelx el sistema devendré daquesta casa, hi fa totes lesseves compres. Visiteu-la i "us...
AYAHTALFer vibrar a luníson les fibres de lesperit deis junedencs éer~mans. Heus ací la meva tasca, encomanada. Tasca suma...
Jo no vull fer-ho. Estic sol. Nin¿ú no pot veure com enrojo-leixo.Vis diré altres coses. Potser no us agradin tant, pero, ...
linio Republicana lalalanisía. - JuneaaFESTA MAJQR DE 1933Dies 29,30 i 31 flgost Hit, a dos guarís donzePresentado del fas...
MUSICAL LLEIDA«Jaume Cal€S©r>o HilariaPlaga Constitució, 5 - - L L E I D AAfinacions, Reparacions, Pianos de lloguer, Auto...
IiüaliPií I iimeii I JiiiieJUín»Pies 29 i 30 dAgost, a dos quarts donze de la nitEl mes ¡rae neis espectables per la renom...
ma patriaAdéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,o serres designáis que allí en la patria mía,deis núvols e del cel de llu...
Plau-me encara parlar la llengua daquells savis,que ompliren lunivers de llurs costums e liéis,la llengua daquells forts q...
lüonaóenlura C arles ¿¿trinaII
. :••/••  •:••*£.. • --*vj• ; • •H£- ü19 3 2La representado de PALESTRA a Praga, davant el monumentde Thirs, fundador deis...
riñera dUrgellFábrica Central: DOÉIIGEFábrica Sucursal: fórrerU l J U N E D AT o r r e g r o s s a"•¿Eléctrica Jiiiic<lcii...
1.0Aquest modern bar, adaptat a les oxi-géneles de lactualitat, assabenta a laseva distingida clientela i públic engeneral...
Lexemple Je LalalunyaLa-vida de la Nació Catalana podría representar-se gráficament per unaparábola i el comencament duna ...
chore creats per Clavé, aprofitant lanior innat a la música del poblé cátala,perfeccionats mes tard amb la creació deis or...
Elscamins de Catalunya no han afribat encara a lafi Catalunya prosse-gueix la seva marxa. La fe en els seus déstins i la s...
Teixits detotes classes JOSEP SARRAMONAJ U N E D ASastrería iConfeccionsSecció Sastrería: Secció Teixits i RobesConfecció ...
Sí voleu quedar ben servits, tant en no-vetats com en perfecció i economía, feuels vostres encárrecs a la =====Raval Alt d...
Josepnstrerla dnaval Uaix oe jesus R E U SFarréPer encárrecs a Juneda"Gasa Cendrds" Major, 4.msú
* * *£.a renaixenga catalanaja fa cent angs que comencá;qui la lleoor patria sembráell poc sabiasi la llevar germinaría.Ha...
I HKinL HETJÍ: I I «-•-IBIinilI II LIICICA i nmaii | ftiAITO II h ú ú({ Taller de construcció i re- (¡J CiEn | ¡•a paració...
lia Muíiiiiiiiytompanyía Je Jegurs reuniísel Irciux lts¡paiiyolIncendís,ItiHIntdli ile Catalunya i BalearsPasseig de Graci...
T G ETaller de Reparacions dAutomó-bils i Maquinaria en general.VENDA DOLIS I GRASSESSOLDADURA AUTÓGENAaume Peíegn ;IIeiqT...
ELECTRICITAT EN GENERALPROJECTES I PRESSUPOSTOSINSTAL.LACIONS - MATERIALSTreballs de bobinatge amb baixa i alta tensiódAlt...
TalU, Je SERRALLERIA i [ALEFACClOTERMO-S1FONS PER A GRANSSERVÉIS D  M G U A CALENTALlorenc DomingoCalefaccions de tols sis...
La rrosse iVolta, volta, carrossell—cavallets, galls, camells, barques;lluiris eléctrics de colors,que sencenen i sapaguen...
Servei diari dómnibus entreTORREGROSSA - JUNEDA [BARCELONASortida de J U N E D A a les 6Arribada a BARCELONA a les 10Sorti...
múi CiimbrFábrica de Soles de GT e l é f o n . 1 2 - - B O R G E S B L A NornaQ U E SEspecialitat en la classe, propiaper ...
jmmm •¡¡•iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifliiiiiiüiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiUN NOUna marca de QUAUTAT!Radio Philipss imposa a to...
Joan Duch Arques(1899-1929)En commemorar el Centenari de nostra Kenaixenca, no volemni podem negligir el deure de reiré un...
C / v^arrer del (^al<vanCarrer torcat del Calvarique del cel cerques la llum,costa amunt com el rosari,duna volveta de fum...
Gao ernaDins una ñau de fum i de bravadasou la remor del coMotge del vi.Tol és farum de cleda i de llopada.Els ulls son go...
I 1i Ferretería i Serraiieria HEn |iIMSé Comerc de Teíxits bNacionals i Estrangers |1í Soldadurafi Autógena¡ Dómense Carde...
W. R I U S•t3Olis. Lubrificants per camions, Automóbilsi industries. - Carbons Minerals, Nacionalsi EstrangersDESPATX: Blo...
•••••••••••iTintoreríaO ST 1 USSecció especial per a treure taquesRentáis al sec. Tenyits amb colorssólids. Planxat de col...
RecautxutatgesVulcanitzacionsR e p a r a c i ó n sRamón Viles PifarréoEnsenyanpa, 13-Teléf, 66BORGES BLANQUESAquesta casa ...
TMir-© Les mes altes novetats en panyosdel país i estrangersA S T K E K I á l i l eaumeíDon qusf, confeccíó acurada, quali...
3F~~^üE 3 ^ 3 ECASA BLANCJOIERIAJoies, Platí, Or de llei ¡ xapat. Reparacions rápidesREJLL0T6ERIAReMotges de totes marques...
Els paisos colonilzadors -Franca, Anglalerra- han vist que lins-trument per a teñir subjectes els paisos que han estat pos...
Laltre ramal venia de Tarragona cap a Lleida i daci es dirigíaad Hispañiam cap a Espanya, per Osea i Pamplona fins a Galic...
4Precisament el Currutaco, lhostal del Renyé, ha tingut fíns fapocs anys les quadres fosques i els corráis oberts com un m...
rlícviisres «le* >Major, 29 ¡HJUNEDAJ*
Una sastrería que es distingeix perlelegáiicia amb qué vesteixO .Sastrería Vilamajds o s — —Rafel Casanova, 10 TORREGROSSA...
ífLA AGDA•IteFábrica de FarinesIHÍBSBVídua de B. BaiBorges Blanques (LleiJa)
Cap cosa realitza millor lenlairament sanitari duna poblado cora agerma-nar la higiene i lurbanisme.Lembellir carrers i ll...
tant la fortalesa corporal del demá. En cercaran altres per a qué tots els habi-tants de Juneda, tant de Llevant com de Po...
ANTONI FARRANduran i LAMPISTERÍAEs complau en assabentar a la seva distingida clientela i pú-blic en general, que en la se...
S 3 S ETallen i!e Otóiüó i iftóá lie Ipiíina en peralMagíFiguerólaEspecialitat en maquinaria pera la fabricado doli doliva...
3i • ieDemaneu arreu els producías de¡Ifilfz IJllIOll J. ALLLEIOAGasoses selectes.Llimoseltz.Orange Crusk (marca "El Ninot...
RMu te Mosalcs  i M aGarantía absoluta deis colorsExigiu per a vostres obres elsacreditatsMOSAICSiSANDANo ho dubteu, SON E...
1 innres Je riroiibiriMiiearaLassimilisme, virtut egoísta deis pobles, esséncia deis imperia-lisnies conscients, si topa a...
pero, han passat la periferia i han arribat ben endins, perqué la go-lafreria imperialista dEspanya porta empenta.Lleida, ...
PELLETERÍADEPere ArquesLa casa mes económica i mes as-sortida; la mes antiga de la capi-tal. Grans existéncies en renards,...
uciaixc ii f aLa Renaixenca pren peu en 1833 amb el gran patrici Bonaven-tura Caries Aribau, que publica «lOda a la Patria...
Apeles Mestres, Morera i Galicia, i Maragall amb la poesía; Bo-farull, 011er i Moragas, Victor Cátala i Bertrana en la nov...
Francesc FniiiiiiiefAvinguda de la Repúlica, 8Apartat de Correus, 5 2 L L E 9 D A Telef£»n. 3 9 9Molturació propia garanti...
Teixits del país i estrangerAltes novetats per a senyoraosa í GassóPorxo* Je Baix, 10 - BlonJel, 1 - L L E I D A• • • — i ...
•Teixits iConfeccionsIIamon• Gorres• Camises• CorbatesHliH^^Generes de punt ( ¡Mercería HB i s u t e r í a I« Í : : K K : ...
La enova doraLa casa que sempre presenta lesdarreres novetats per a SenyoraCESTERERÍA, 5TELÉFON, 406L L E I D A
mD K L E G A C I ÓD EJUNEDAcuetnoriaPoques paraules per a explicar-vos quina ha estat lactuació daquesta De-legació de Pal...
Commemorem lonze de Setembre.Peí mes de Novembre organitzem un curset de Cultura catalana amblassisténcia de cent-cinquant...
Un campament de PALESTRA.
sIRS&HiTZÁSff} BE.tA.fc*¥l09BC¡ 5Plánol durbanització de la Bassa Bobera de Juneda, quípresenta la delegado de PALESTRA.
NOVETATST E I X í T SSecció SASTRERÍAPLACA ^CONSTITUCIO, 2L L E ! D A ¡11PENSATIFETMontserratBoFges BlanquesServei entre B...
Rarm&eia i iüaboratori #AtiáíisiL Ril.lU sMajor, 70 L L E Í O A)ALCAT$MANSUET PONTEls millors i mes econdmicsLes mes altes...
PROGRAMAde les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 ¡ 31dAgost en motiu de la sevaF E S T A M A J O ...
molt aplaudida companyia dEspectacles John Lewis, amb la sevaOrquestra Italia. Al «Pare Alegría», escollit programa de Cin...
T **%Alecaiiica esa General1si ni«i11 l o ring11IFÁBRICA DE CADIRESi gran estoc de cadires de lloguer[Ntall (FOüt) 69 - J ...
Rorarlor de ,Mneda* sa ccomarcaa Barcelona i viceversaDIES DE VIATGEDilluns, dijous i dissabtesno festius. - Promptitud-Se...
nellofges nellolges i nellolgesDESPERTADORPARETBUrXACAP U L S E R ACalixte Corberó16 - Placa de la Sal - 16IP R E U F I X,...
Nens,comprant xacolataadmirareu les beileses delUnivers.i i FontanaÓpticaJ o i e r i aArgenteríalaior, 54 L L E I D AGener...
Maquines <l IcsiciriiiiNK» ÜWmaír ifLalieiiiaírPepresentació esciusiva per a la "provincia" de LleidaC P M*k 3 5 Mm.niiir ...
"3jajors,Un vestit deis acreditáisMagatzems de SANT PEREus alegrará les festesveleu unddonzella...que us eridi latenció pe...
Programa festa major Juneda 1933
Programa festa major Juneda 1933
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programa festa major Juneda 1933

862 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
862
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
403
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programa festa major Juneda 1933

  1. 1. a aaa B BB aaa ••a B Ba B BB BBB BBa aaa B Ba aaa aaa aaa aaaaaaa B Ba aaa aaa aaa aaa aaa ea• BB• aa> BBa aa• aauaaaaaaaaaaaB BB• BBa B B• BBB BBB BB• ••aaBBaaaa: • : .IBBB•DIBBB«BBIBBBaaBBBBaaBBaa••aaasaa•aBBaaaaBBBBaa••aaBBaaaaaaasaaaaBBaaaaBBBBaaBBaaaaaaaaaaBBBBaaaaBBaaaaaaaaBBBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaBBaaaaaa••aaBBBBaaaaaaaaBBaaBBaaaaBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaiasaaaaBBB••«BBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaBBBBBBaaaaaaBBBaaa:::aaaaaaaaaBBBBBBaaaaaaBBBaaaaaaaaaBBBBBBaaaaaaBBBBBBaaaBBSaaaaaaaaaaaaBBBaaaaaaBBBBBBaaaaaaaaaaaaBBBaaaBBBaaaaaaaaaIBBB«BBBBBaaa«aaaaaBBBaaaBBBaaaaaaaaaBBBaaa•••BBBaaaaaaBBBaaaaasBBBBBBaaaaaaaaaaaaBBBaaaaaaBBBIBBBBBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaBBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaBBBBBBBBBBB8aaaaaBaaaaaaaaaaaB••aBaaaaaBBBBBBBBBBBBaaaaaaC OM M EM O R AC I Ó <D E LCENTENARI DE LARenaixenga CatalanaFesta cMajorDEJÜK.EDAPROGRAMA OFICIAL¿Agost de 1933.e;5;;;2í ••«•••••••••••••*••••••• •••••"•••••••••••••••••••!i«t»sa
  2. 2. nue venen aS1S11Quasi de tot. Qui cohelx el sistema devendré daquesta casa, hi fa totes lesseves compres. Visiteu-la i "us eonvencereu.Major, 7 - J UN EDA3
  3. 3. AYAHTALFer vibrar a luníson les fibres de lesperit deis junedencs éer~mans. Heus ací la meva tasca, encomanada. Tasca sumament fei-xuéa.La diversitat delles, iraposa un esforc titánic en polsar-les.Venceré!No és oráull. F*s loracle dun ventijol. A cau dorella mhadonat la fórmula precisa, que a ulls clucs vull emprar.—Pen.sa en la «Festa Major», em diu. Fila, amplifica bonacosa les caixes de ressonancia enconáides durant lany. Fila donael to. Uns i altres Hiern da^afar, per escoltar la melodía que, o deárat o per forca baureu doir fins a retrobar-la.No ni Ka cap dubte... E-s aquest el moment oportú. N o apro-fítar-lo seria una insensatesa.Fscolteu, sino, la conversa daléun deis nostres.« U N I N F A N T » — Deraá és la «Festa Major.» Recordó Kaverpujat ais cavalíets, tirat pilotes ais pallassos, el cós deis sacs,el de la paella... Ha passat un any.«UN VEXL.» — La «Festa Major» en el meu temps, era una co-sa mes senzilla. La placa somplia de áom a áom i ballavema tort i a dret. De nít, áaírebé a les palpentes. Com canviael món!Res no diré deis joves. Sou vosaltres qui teniu la paraula.Heu de parlar de les coses mes belles que cerquen la solitud, pero,que neíxen de per riure aquests dies.
  4. 4. Jo no vull fer-ho. Estic sol. Nin¿ú no pot veure com enrojo-leixo.Vis diré altres coses. Potser no us agradin tant, pero, nhem deparlar. A tots ens interessen. Son espumes que kan sortit del ca-liu quan esdevenia cendra. I aixd té la seva importancia. Hem deconcedir-li, dones, un lloc.Aquesta és la imatée. Cendra. «La Cendrosa», podrfem dir ala llenéua catalana deis comencos del seále passat. Poc cas enfeien della, ni els literats, ni els filoleás. Era conservada, perd, pelskumils. Aquests eren vexats, i la seva llengua ho era també.La llenéua catalana era «La Cendrosa.» Els bornes que es vo-lien apartar del nivell intellectual del poblé, parlaven una altrallengua. El castellá.De la cendra va eixir-ne una espuma. Sinfiltra en el cordun borne i encenéué en ell una flama... «La Cendrosa» es va po-der ben maridar.Bartolomé Caries Aribau fou el recer que trobá lespurnafurtiva de lOda a la Patria.Daquell maridatáe nba sortit els filis que mes ban enlaírat elnom de la mare llur. Just és també, que pensem en retre lbome-natge que cal a lAribau, en complir cent anys la seva poesía.Heu-el ací! Avui és la Delegado de Palestra de Juneda, qui liret. Molts ban estat els actes celebráis arreu de Catalunya. Nosal-tres no podíem neáar-li el nostre. Es la nostra tasca. Hem de ferque el poblé estimi al poblé i estimi els avantpassats. Heus acílHumanisme.Es tasca nostra fer que els bumans ens estimem, estimant en-seras la térra on vivim.Al món encara bi ba fronteres... Estimem, doñea, Catalunyaen primer lloc; i treballem per tal que un día desapareixin per con-viure tots en un mateix ambient didealitat.Aquesta tasca necessita de lajut de tote. Avui cridem a totsels junedenes que vubjuin collaborar-hi-Elevem el cap i contemplen! lhorilió.,.La «Festa Major» ecna tira • eobre.Salutl1
  5. 5. linio Republicana lalalanisía. - JuneaaFESTA MAJQR DE 1933Dies 29,30 i 31 flgost Hit, a dos guarís donzePresentado del fastuós espedade de fama mundialEspectacles JOHN LEWIS^ ^ ^ = amb el següent elenc artístic: ^ ^ ^ =ARACELI LEWIS, extraordinaria vedette moderna; JOHNLEWIS, formidable home de goma, el mes complert ballarí;LEONOR OLIETTE, bailarina i dancarina clássica; CARMEDE THALIA, primerissima canconetista: FRANCIS, lartistaenciciopédic; TRIO GERMANES GIL, bailarines, duets, can-bonetes etc. etc. i la seva Orquestra ITALIA, composta de 10snotabilissims professors. • • =Tots els dies donze a una, AUDICIÓ DE SARDANES; a les tres tarda, SELECTES CONCERTSi a les 7 i després de la funció LLUíTS BALLS.
  6. 6. MUSICAL LLEIDA«Jaume Cal€S©r>o HilariaPlaga Constitució, 5 - - L L E I D AAfinacions, Reparacions, Pianos de lloguer, Auto-pianos-ArmoniumsInstruments per a Banda i Orquestra Cordes i accessoris de les mi-llors marques. CROSLKY-RADIO. La marca de garantia. Música iLiteratura Musical. Giutarres. Bandurries. Llaüts. Mandolines. Gra-moles i Discos. Material fotografíe. Treballs de Laboratori.
  7. 7. IiüaliPií I iimeii I JiiiieJUín»Pies 29 i 30 dAgost, a dos quarts donze de la nitEl mes ¡rae neis espectables per la renombrada i aplaudida companyia de RevistesHOILYWOOD^aik la taitsaORQUESTRA PLANA-CUMAk:Selectes concerts per lestardes í secció vermut a la sala del Sindicat
  8. 8. ma patriaAdéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,o serres designáis que allí en la patria mía,deis núvols e del cel de lluny us distingia,per lo repós eternv per lo color mes blau.Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,com guarda vigilant cobert de boira e neu,guaites per un forat la tomba del jueu,e al niigdéttufar imfitííins íáJitítílfor¿(üina Wau.Jo ton superbe front coneixia llavórs,com conéixer pogués lo front de mos parents;coneixia també lo so de tos torrents,com la veu de ma mare o de mon-ñll los plors.Mes, arrencat després per fats perseguidora,ja no conec ni sent com en millors vegades;aixi darbre migrat a terres apartades,sottgttsFpériféfa fosfrufise soW perfum les flors.¿Qué val que mhaja tret una enganyosa sorta veure de mes prop les torres de Castella,si el cant del trobador no sent la mia orella,ni desperta en mon pit un géneros record?En va a mon dolc páis en ales jo em transport,e veig del Llobregat la platja serpentina,que, fora de cantar en Mengua llemosina,lio ení-queda mes pláer, ño tinc áltrtí conliort.
  9. 9. Plau-me encara parlar la llengua daquells savis,que ompliren lunivers de llurs costums e liéis,la llengua daquells forts que acataren los reis,defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.¡Muirá, muirá lingrat que, al sonar en sos llavisper estranya regió laccent natiu, no plora,que, aLpengar en ses llars, no es consum ni senyornni culi d«l.mur sagrat la. lira deis séus avis!En llemosí soná lo raen primer vagit,quan del mugró matern la dolca llet bevia;en llemosí al Senyor pregava cada dia,e cántics llemosins somiava cada nit.Si, quan me trobo sol, parí amb mon esperit,en llemosí li parí, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,puix surten mes raons del centre de mon pit.Ix, dones, per expressar laiecle mes sagratque puga dhome en cor gravar la má del cel,o llengua a mos sentits mes dolcá que la mel,que era tornes les virtuts de ma innocenta edat.Ix, e crida peí mon que mar mon cor ingratcessará de cantar de mon patró la gloria;e pássia per ta.veu son noin esa memoriaais propis, ais estranys, a la posteritatBONAVENTURA CARLES ARIBAU.PER C A T A L U N y A . FES-TE DE . P A L E S T R A »
  10. 10. lüonaóenlura C arles ¿¿trinaII
  11. 11. . :••/•• •:••*£.. • --*vj• ; • •H£- ü19 3 2La representado de PALESTRA a Praga, davant el monumentde Thirs, fundador deis Sokols.*Sjt
  12. 12. riñera dUrgellFábrica Central: DOÉIIGEFábrica Sucursal: fórrerU l J U N E D AT o r r e g r o s s a"•¿Eléctrica Jiiiic<lciic.°i"de Juneda i TorregrossaPropietari: •.•• ••••-••• ,Francesc TorrentTELEG. /«iOESPATX: DomonoE Earfional (Foní), 35 i 38 - J U N E D A SM-ELECTOICA
  13. 13. 1.0Aquest modern bar, adaptat a les oxi-géneles de lactualitat, assabenta a laseva distingida clientela i públic engeneral que, ultra el servei de begudesextens i variat, es serveixen ressoponsi menjars economics, amb pulcritud i— raíSERVEIACURAT - ECONOMÍADlÉiE urinal-t J UN EDA
  14. 14. Lexemple Je LalalunyaLa-vida de la Nació Catalana podría representar-se gráficament per unaparábola i el comencament duna corba ascendent. La parábola seria formadaper aquests períodes del nostre desenvolupament nacional: formació étnica,forraació nacional, plenitud i decadencia. El comencament de corba ascendentrepresentaría la renaixenca nacional de Catalunya del seu inici fins avui.Presa Barcelona per assalt (11 setembre 1714) pels exércits de Felip V dEs-panya i Lluís XIV de Franca, pensaven els dominadors que Catalunya no sal-caria mes.No pensaven ells que lesperit deis pobles és immortal.Les idees romántiques de cent anys enrera, en entrar en Catalunya, repre-sentaren una aleñada daires europeus i moderas, i un interés peí nostre pas-sat. Un home daquesta escola, Caries Aribau, escrivia en 1833 lOda a la Patria,que és considerada linici de la Renaixenca de la llengua catalana.En aquests primers temps el moviment fou purament literari, i encaradalguns poetes tant sois, dentre els quals cal citar Rubio i Ors amb els seusversos de Lo gayter del Uobregat. Milá i Fontanals, en restaurar els Jocs Flo-ráis en 1859, hagué de lluitar i dimposar-se finalment per tal que no fossin bi-lingües i perqué hi fossin admeses només composicions en llengua catalana.Aquesta resurrecció de la vella festa tolosana havia de teñir una gran in-fluencia en el ressorgir de Catalunya. Les composicions premiades enalteixen lallengua, les patriótiques aviven el sentiment nacional i els discursos presideh-cials comencen a concretar les nostres reivindicacions.Les lluites polítiques daquell període, si bé dintre el quadre de la políticageneral de lEstat espanyol, son un reflex inconscient i un estímul de les aspira-cionsde Catalunya. El carlisme parlant déla restauració deis antics drets deCatalunya i el republicanisme essent federáis, preparen el cami al naciona-lisme. Ja la nit del 9 de marc de 1873, la Diputado de Barcelona va estar a puntde proclamar lEstat Cátala, integrat per Catalunya i Balears.Altres moviments vingueren a desvetllar els sentiments patriótics. Lexcur-sionisme contribuí a fer conéixer i estudiar Catalunya i els seus monuments, afer interessar el jovent per larqueologia, el folk-lore, la geografía, etc. Els
  15. 15. chore creats per Clavé, aprofitant lanior innat a la música del poblé cátala,perfeccionats mes tard amb la creació deis orfeons, teren una gran obra per aconservar i tomar a popularitzar les cancons catalanes.Aquest catalanisme sentimental i romantic cristaHitzá aviat en un movi-ment amb una doctrina política.Valentl Almirall es desenganyá prompte de leficácia del republicanismefederal, i en la seva obra Lo catalanisme (1886) posa els fonaments doctrináisdel moviment cátala. Ja abans havia comencat la publicació del Diari Cátala(1879), organitzat el primer Congrés Catalanista (1880, i creat el Centre Cátala(1882).Mes tard, la Unió Catalanista celebra a Manresa (1892) lAsseinblea que pro-mulga les famoses Bases, dun regust encara federal, que durant molt tempsformen el programa del catalanisme.Les noves generacions donen ja una orientació francament nacionalista alcatalanisme. Prat de la Riba proclama en 1890: «Catalunya, petita o gran, és laúnica Patria nostra», doctrina que després desenrotlla en la seva NacionalitatCatalana.El catalanisme entra ja des del 1900 en una nova etapa essencialment deUuita política. Potser el moment mes aparatosament culminant daquest perío-de és el de Solidaritat Catalana, unió de tots els partits polítics catalans, queobté una absoluta victoria electoral en 1907 en tots els districtes de Catalu-nya,Seguint dintre la mateixa etapa política, entrem, pero, en una nova fase derealitzacious. En 1914 es constitueix la Mancomunitat, unió de les quatre Dipu-tacions Provincials de Catalunya, presidida per Prat de la Riba, la qual exercíuna obra extraordinaria de govern en les obres publiques, teléfons, escoles, bi-blioteques populars i altres obres deducació i cultura, fins a ésser disolta perla Dictadura militar de Primo de Rivera en 1924.LInstitut dEstudis Catalans, organisme dalta cultura, per a la investigadode la Historia, Arqueología, Llengua, Literatura, Dret, etcétera, de Catalunya,és una altra daquestes realitzaeions.La lluita que ha sostingut el poblé cátala per a educar-se a si mateix i crearuna cultura propia, ha estat estrenua i constitueix un deis aspectes de majorinterés del ressorgiment de Catalunya.Tota aquesta obra sofrí una violenta persecució i crisi sota el govern dePrimo de Rivera (1923-1930). Una vegada mes, pero, Catalnnya demostrá quelesperit dun poblé és mes ferm que la forca duna dictadura militar. I en cau-re la Monarquía, Catalunya ressorgíEl 14 dabril de 1931, Francesc Maciá proclamava la República Catalana enel mateix Palau de la Generalitat on Pau Claris lhavia proclamada en 1641 i onLostau havia estat a punt de proclamar-la en 1873. Ti es dies després el seunom era canviat peí de Generalitat de Catalunya.El 2 dagost de 1931 el poblé cátala en plebiscit aprovava, per 600.000 votscontra 5.000, lEstatut que els Diputats de la Generalitat havien redactat.Malauradament, les Corts espanyoles no respectaren la voluntat del pobléde Catalunya, i introduíren esmenes essencials en lEstatut que expressava lau-todeterminació de Catalunya.El 20 de novembre de 1932 eren elegits els diputats al Parlament cátala, iaquest es reunía per primera vegada des de 1703.
  16. 16. Elscamins de Catalunya no han afribat encara a lafi Catalunya prosse-gueix la seva marxa. La fe en els seus déstins i la seva tenacitat en la Iluitalhan sostinguda sempre i lhan menada a la victoria.Aquesta obra deis seus filis és lexemple que Catalunya ofereix ais altresPaísos Occitans per a recobrar la llibertat.El poeta digué: Jo no sé com, prd un vent de profecíacorre sobre eixos monts dacl dallá;jo no sé quan, pro. vindrá un diaque el Pireneu regnará!Vosaltres els del mar cap a Baiona,vosaltres els de Pau i dArgeles,Vosaltres de Tolosa i Narbonai los del bell parlar provéngales;oh, catalans que a laltra mar soujunts,Alceu els ulls al mur que ara ens separa:sacosta el dia que serem tots uns...J. M. BATISTA i ROCA.Ja sou de lAssociació Protectora de lEnsenyanca Catalán*? 4
  17. 17. Teixits detotes classes JOSEP SARRAMONAJ U N E D ASastrería iConfeccionsSecció Sastrería: Secció Teixits i RobesConfecció esmerada Mit§es d e s e d a suPerior> a 350 ptes-_. ., . . , , Mitges de fil irrompibles a 3 i 350 Ptes.Tall irreprotxable „ ° „ , , „ « „ «Samarretes "Sport" des de 080 Ptes.Económk, el 3 0 per 100 Cretones solides al lleixiu viu des de 150 Ptes.d e la Capital Crespo de 6 Ptes. a 350 Ptes. el metre, solament enblanc, negre i vermell.Es prega al públic que des del 2 al 12 de Setembre, visiti aquesta Casa, puix, com afi de temporada, esfará una liquidació de tots els generes a preus molt reventats.
  18. 18. Sí voleu quedar ben servits, tant en no-vetats com en perfecció i economía, feuels vostres encárrecs a la =====Raval Alt de Jesús, 35^rancíeseLUÍ»IHBIlUlIfllIíllilIÜI»!
  19. 19. Josepnstrerla dnaval Uaix oe jesus R E U SFarréPer encárrecs a Juneda"Gasa Cendrds" Major, 4.msú
  20. 20. * * *£.a renaixenga catalanaja fa cent angs que comencá;qui la lleoor patria sembráell poc sabiasi la llevar germinaría.Ha germinat i ha trei ufanaa les muntanyes i a la plana,mes qui diriasi la flor nova granarási, en ser granada, fruitaria.Moss. A. NAVARRO.
  21. 21. I HKinL HETJÍ: I I «-•-IBIinilI II LIICICA i nmaii | ftiAITO II h ú ú({ Taller de construcció i re- (¡J CiEn | ¡•a paració de Maquinaria sivá Agrícola i Industrial Má :á|WM||WP|(Pressupostos gratuits) di II . , . _ . _,. . . _ ll(p p H Major, 7 i Blondel. 9 Üm Avinguda de la República, 61 n s Ü H i i n n * üj | (tas Rambla de Ferran) Lleida | | L L E I D A j |i ÍMPORTACfÓ I EHMOt i | Papereria - Llilreria |11 áeI ll Oljecies JLcripfoH II¡ FfiDITES SELECTES ¡ | ^ ¡P I U P E II|Jo$ep | ||Vaiice§c ¡f!Wale»0¡né¡i (ASAS IP PatateS per Sembrar, SI 12 ImmensivariatassortitenFa- IIi d e totes menes IS tí rolsGuirnaldes> Confeti>Cér" Sue lOieí» m e n e s ||j J| c o l s p a p e r ) Serpentines, Boles IIB _. , , i n de Neu, etc. etc. 11% Blondel, 49. .. , fi¡ % WÍ (Enfront Mercal de Snf. Llufs Lleida j | Yá Esterería, 14. - LLEIDA |
  22. 22. lia Muíiiiiiiiytompanyía Je Jegurs reuniísel Irciux lts¡paiiyolIncendís,ItiHIntdli ile Catalunya i BalearsPasseig de Gracia, 21 - BARCELONAR e p r e s e n t a d a , p e rfflm m• Vida,i- Accidenta,f j m- Yalors, - IViarííim, - EoboG 1 N Éü U N E D AJ
  23. 23. T G ETaller de Reparacions dAutomó-bils i Maquinaria en general.VENDA DOLIS I GRASSESSOLDADURA AUTÓGENAaume Peíegn ;IIeiqTorregrossaBicicletes de totes marques. - AccessorisEspecialitat en Reparacions de Maquinesde Pastar.(LLEIDA)i1!|!||jiiíilll!llliil!lilillll|i¡llllll¡|[|i!ll
  24. 24. ELECTRICITAT EN GENERALPROJECTES I PRESSUPOSTOSINSTAL.LACIONS - MATERIALSTreballs de bobinatge amb baixa i alta tensiódAlternadors, Transformadors, Dinamos,Motors, etc. etc.CARGA I REPARACIÓ DACUMULADORSEls treballs que executa aquesta casa, son garan-titzats en el seu perfecte funcionament.IÍIPIEir atan lanera]Plaga Constitució, 35 - BORGES BLANQUESRepresentarit per Borges i comarca deis aparellspifiA D I ÓAssequibles a totes les fortu-nes. Si vol sentir aquesta me-ravella de la técnica modernademani una prova sensecompromís en la seva propiallar
  25. 25. TalU, Je SERRALLERIA i [ALEFACClOTERMO-S1FONS PER A GRANSSERVÉIS D M G U A CALENTALlorenc DomingoCalefaccions de tols sistemes, «IDEALCLASSIC» vapor, aigua i aire calent.Secció técnica. - Pressupostos. -PlánolsTALLER8 I DESFATX:Villa-Antonia, 9 i 11. - LLEIDA Teiefon.núm. 212IfilCASA PIFARRÉFABRICA DE CURTITS[iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiE S P E C I A L TA"]"S: Guarnimentera, curtició antiga- - ^ - ~ * 4 SOLÍ CROM-FULLES CROM »LLANES MIRAGUANSArticles per a sabaters i guarnicionersAvinguda de la República, 63- — L L E I D A Teiéfon, 340
  26. 26. La rrosse iVolta, volta, carrossell—cavallets, galls, camells, barques;lluiris eléctrics de colors,que sencenen i sapaguen;música, miralls, velluts;alces i baixes, rialles.Amor, viatgem. La nitcau al paraigua de plata.Vidres de festa majordringadissos de recanca.(¡Ai, que el diumenge sens facendra de forn de castanyesl)Soplugen abellimentsles veles de les barraques.Amor, si tinguessis fredacotxalt en ma abrogada.Sebastiá SÁNCHEZ JUAN.(Del llibre Poemes de promés)
  27. 27. Servei diari dómnibus entreTORREGROSSA - JUNEDA [BARCELONASortida de J U N E D A a les 6Arribada a BARCELONA a les 10Sortida de. BARCELONA ales 315 tardaArribada a J U N E D A ales 735 »Servei dencárrecs a domicili a preus reduitsBarcelona - Muntaner, 21. Teléfon 35822MffliÉira: JUNEDA - DOMENEC CARDENAL"JOVENTUT ALEGRÍA JÜNEDENCA"UiUiiiyidilJIlllllllEesta Maje* le 11933Dies 29, 30 i 31. Tarda i nit..Extraordinaris i lluidíssims BALLS, amenitzats perlacreditada Orqnestrina Sanahuja «ELS VERMELLS»que es distingeix pels seus bailables americans i modernsSobsequiará a les senyoretes, amb artístics rams iprecioses toies.CONCERTS tots els dies de 3 a 4 de la tarda a lestatgesocial CARRER MAJOR, 1.
  28. 28. múi CiimbrFábrica de Soles de GT e l é f o n . 1 2 - - B O R G E S B L A NornaQ U E SEspecialitat en la classe, propiaper a la confecció de lespar-denya ciássica deis catalans,clavada, "SISTEMA USALS" patentada.Demostracions i ensenyament per a la confec-ció, a disposició de tots els espardenyers
  29. 29. jmmm •¡¡•iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiifliiiiiiüiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiUN NOUna marca de QUAUTAT!Radio Philipss imposa a totes les Uars. Dema-neu demostracions al vostre ins-I taMador.MPUFlUiORS de gran potttia per a cafes, hffls, conferencies: i H B B i mOctaWÍ Perdiyafranceso Maca, 21i m¡ productos leñen fama mundial•!;; i:;!!!!i; mammmmm1UHDI:Teléfon, 414JllllllllllllllS
  30. 30. Joan Duch Arques(1899-1929)En commemorar el Centenari de nostra Kenaixenca, no volemni podem negligir el deure de reiré un hamenatge, encara que hu-mil per ésser nostre, a la memoria del que en vida era nostre dilec-te amic, company i mestre a la vegada.Joan Duch, fou en vida, de entre tots els junedencs contempo-ranis, el que mes es significa en el seu amor i fervores entusiasmepeí ressorgiment literari de la nostra térra, conreant amb fe dapós-tol el camp de la poesia. Disortadament, la mort ens larrebatá enplena joventut, tot just quan en periódics i revistes lleidatanesi dal-tres conlrades de Catalunya, comencávem a saborejar els fruits de-licats de la seva privilegiada inspirado.No prou hábil, ni prou autoritzada la nostra ploma per a dirdell tot quant voldriem i deuriem dir, per a honorar com es mereixla seva memoria, acudim al recurs de copiar unes paraules del pró-leg del seu llibre de poesies «Les Hores Gerdes»; escrit per Mel-cior Font, merilíssim poeta, gran amic seu, que es digna prologar elseu llibre póstum i únic. Diu aixi: «Poesia de sentits oberts—veure,oir, gustar i tocar—, pero també amb un discret perfum devoca-ció, amb un punt de malangia, amb un pudor que fa velar-li els sen-timents. La paraula hi és seuse caires, pálida com els códols. I elveis té també un rodolament daigües.Vora la serenor de Morera i Galicia i la gustosa senyoria deJaume Agelet, el lleidatanisme deis versos de Joan Duch, és filtratper un sedas dorient, que és el que ha dicíat aquest cdiaikai», perladel llibre:«Fulla aturadaal sol que la dauraés ta mirada»"
  31. 31. C / v^arrer del (^al<vanCarrer torcat del Calvarique del cel cerques la llum,costa amunt com el rosari,duna volveta de fum.Tot de pedrés cantelludespenjades en la pendent,talment estielles caigudesque devallen lenlamentEscáleles tortuoses(cada cantell un grao)totes xopes i olorosesdel pas de la processó.Cada recó és una obagaon hi ha una creu bategant;darrera la creu samagael son seré dun infant.Quan ve la nit, tot reposasota Iombra de la creu,cada llar és una alosaque plega el vol i sajeu.Carrer fervent del Calvaritortuós com una reí,quiet, dolc com un sagrari,Com tenlaires fíns al cel!
  32. 32. Gao ernaDins una ñau de fum i de bravadasou la remor del coMotge del vi.Tol és farum de cleda i de llopada.Els ulls son goles tébies de veri.Espetega un renec com fuetadai el conjur daquest mot fa son destí:roent coltell judica la jugadadavant els altres, muts, de goig cretí.Darrera del taulell, la tavernera,somriu a tots, gentil i llagoterade tants esguarts en guasardó devot.Un embriac des dun recó la crida,i aixi com pot, li diu amb boca húmida:Ets el bruixot que riu dintre mon got.f Joan DUCH.(Del llibre «Les Hores Gerdes»)
  33. 33. I 1i Ferretería i Serraiieria HEn |iIMSé Comerc de Teíxits bNacionals i Estrangers |1í Soldadurafi Autógena¡ Dómense Cardenal, 41 - J I E i «hi RELLOTGERIA d e iÚ • !¡Josep Aresté I•oíIlaIm Plaga Constitució, 33 - 34| i Placa F. Maciá, 1¡LLEIDAÍI iné Taller de Modista Puéí!Casa especial per atota classe de "com.posteres" garantit-B" zant-les per UN ANYs a preus reduits. RELLOTGES de va-ríes marques i de lesr acreditades OMEGA(i I L O N G I N É SH Major 84, (Front Café Suís)1 L L E I Di i María!Iíí Bertrán Sedó i£| Representació de les | |J maquines de cosir i brodar J¡ W E R T H E I M If§ysssss^sssssss^ss^ssss¡1les millors III Major, 5 - JUNEDA |¡I lí
  34. 34. W. R I U S•t3Olis. Lubrificants per camions, Automóbilsi industries. - Carbons Minerals, Nacionalsi EstrangersDESPATX: Blondel, S L L E I D AMAGATZEMs Alcalde Costa, 38 TELÉFON, 327
  35. 35. •••••••••••iTintoreríaO ST 1 USSecció especial per a treure taquesRentáis al sec. Tenyits amb colorssólids. Planxat de colls, punys icomises. PLISES i CALATS.es fandiariament. Promptitud en els en-correes.Major, 33, L L E I D A l¿°^/vPOSTIUS!!»illl!l!l!lll!l!l»!!!!IWII!ll«ll!IB!l!lll!lll!l!D!IDO
  36. 36. RecautxutatgesVulcanitzacionsR e p a r a c i ó n sRamón Viles PifarréoEnsenyanpa, 13-Teléf, 66BORGES BLANQUESAquesta casa no s-ha ser-vit mai de corredors, i ésúnicament peí seu esme-rat treball i son incompa-rable sistema PUISSANTque els mateixos clients escuiden de propagar-la. =Els recautxutatges i repa-racions sistema PUISSANTha assolit un gran triomídamunt deis seus compe-tidors, essent propagáis iadaptats per les millorscases dEuropa. =les g|airaiif¡fzffiii fofa miíiia iltt fineKalls
  37. 37. TMir-© Les mes altes novetats en panyosdel país i estrangersA S T K E K I á l i l eaumeíDon qusf, confeccíó acurada, qualifaf i economía ftláítieixen el lema d aquesta casa. J JCi e RenconslSEMPRE EL MES NOU.Major, 51 - Entresol - L L E I D A
  38. 38. 3F~~^üE 3 ^ 3 ECASA BLANCJOIERIAJoies, Platí, Or de llei ¡ xapat. Reparacions rápidesREJLL0T6ERIAReMotges de totes marques i preusR E P A R A C I O N Srápides i garaníidss - Entrega dun coríificatdegsranfiaperadosanysacadarellotgeÓ P T I C AGraduació de la vista-Receptes-Montures de conxa i xapadesEsterería, 4 LLEIDA3EE3E 3E3E?H3 H -HE 3EE3EIdeal BarVisas, Licors de totes marques, Xampanys Refres-cos. - Serveí esmerat. - Preus molt económicajeoaslia ralrICODelegat per la "provincia" de la Companyia de SegursdEnfermetats i ClínicaLA EQUITATIVA IBÉRICA, S. A.M; J«qtisMís d e p o r g a r blaí a preus im©lí reduí»Clavé, 2 J U N E D A[BBEIM S |
  39. 39. Els paisos colonilzadors -Franca, Anglalerra- han vist que lins-trument per a teñir subjectes els paisos que han estat posats sola laseva hegemonía, es la ruta, el camí rápid que han de seguir les se-ves tropes en llurs inyasions i en llurs expedicions de castig igual-ment que llurs adminislradors per a treuren els impostos i pro-ductes.Franca i Anglalerra shan adonal que en aquesta política elsromans foren meslres, ja que posseien una xarxa de camins que elspermetien anar amb rapidesa des de la Metrópoli a la colonia mesllunyana. Aquests camins de Roma eren estrets, perqué en aquellaépoca el carro era una cosa rara i la major part deis vianants erenpeatons i cavallers. No tenien gaires zigues-zagues, sino que ataca-ven les altures de dret, perqué apart que els peatons i els cavallerspugen les costes sense gaire esforc, interessava poder vigilar, sensemoures del cami, les comarques sotmeses al jou de Roma.En canvi, aqüestes rutes estaven molt ben fetes, i han servit debase ais estudis per a les carreteles «dafermats especiáis.»De la capital sortien diversos camins principáis: la Via Apia, laVia Cassia, la Via Flamia, la Via Labicana, la Via Llalina, la ViaPrenestina, la Via Tiburüna, la Via Aurelia... Els principáis eren laVia Apia, que marxava cap al sud i cap a TOrient, la Via Flaminina,que a-naya cap al Nord i la Via Aurelia, que es dirigía cap a lOest.La Via Aurelia passava per Civita Vecchia, Pisa, Genova, Mar-sella, Narbona, Pirineus, Barcelona i Tarragona.A Tarragona es bifurcava. Un ramal seguia cap a Valencia i de-sembocadura del Xúquer, tombava cap a la conca del Guadalquiviri moria a Cádic.
  40. 40. Laltre ramal venia de Tarragona cap a Lleida i daci es dirigíaad Hispañiam cap a Espanya, per Osea i Pamplona fins a Galicia.Algún historiador ha dit que la Via Aurelia arribava a Lleidapeí cantó que hi va la carretera actual de Barcelona.La suposició no té fonament, perqué la Via Aurelia entrava aLleida per on hi entra ara la carretera a Tarragona i, en conseqüén-cia, per la noslra vila de Juneda.En general, pot dir-se que la Via Aurelia deis romans seguía,sensiblement, la direcció que ara segueix la carretera de Tarragona.Durant ledat Mitjana fóren construits molt pocs camins. Lagent es contentava del qué havia trobat i, com que les vies romaneseren molt resistents, varen servir durant molts segles. Per aixó és lí-cit suposar que la Via Aurelia era la mateixa via que els nostresavisutilitzaven per anar de Lleida a Tarragona, la que anomenaven lacarretera odia, per a distingir-la de lactual que es construíaLa carretera vella venia de les Borges Blanques per la Femosai creuava les céquies pels ponts encara subsistents. Aquesls ponts,ara poc vistosos perqué resten ofegats peí non -que és una cosa ve-rament monumental- tenien molta importancia i per damunt dellscorría la diligencia i passaven els carros exportadors de hlat.Aquests ponís, si no son romans son reconstruils en forma romana,com es feia a Catalunya fins que va florir lartgótic. Un bon examensolament es podría fer a lépoca de les neteges.La carretera vella pujava cap a Juneda, seguia cap al cementirii peí camí de Lleida anava cap a Paradell, és a dir al troc de Mar-galef on encara resta en peu el campanar de Paradell.Aquesta és la prova decissiva que la Via Aurelia passava perJuneda i Margalef. Els romans, al llarg de les seves vies, aixecavenunes cases que en deien Parata, abreviado de Mensa parata o taulaparada, on podien menjar i beure els viatgers. Una cosa així com laparada y fonda deis castellans, on les diligencies saluraven per apoder canviar les bésties del cotxe mentre els vialgers dinaven.Les parata -hostals perduts en les soletats que la via creuava-tenien la poesía corprenedora deis recers acullidors del vianant queva trist i solilari pels camins desconeguts, foragitat de casa seva perlesperit nómada que lempeny ruta enllá o bé per la necessitat deguanyar-se la vida que el segueix per tots els camins del món.Fins a nosaltres ha arribat el ressó daquest encís deis hostalssolitaris en qué els traginers i els viatgers feien etapa, i trobaven lamensa parata, per a diñar i la pallera per a dormir ben prop deisanimáis, qui eren els companyons fídels del viatge.
  41. 41. 4Precisament el Currutaco, lhostal del Renyé, ha tingut fíns fapocs anys les quadres fosques i els corráis oberts com un monu-mént elegíac de les coses mortes que no han de ressucitar.De Paradell la Via Aurelia enfilava el Pía de Margalef semprevigilant la íondalada per on corre el ferrocarril, sescorria pels Fon-dos, senfilava al Pía deis Mangraners i baixava a Lleida, peí mateixlloc que la carretera vella i que la carretera nova.Amb el temps, el casal de Paradell va esdevenir un santuari,del qual avui resta en peu el campanar. És una gran espadanya depedra picada i dos finestrals grossos que, per les seves característi-ques de la darrera época de lart románic podem creure bastit al se-gle XIII, poc després dhaver estat foragitats els moros de la comar-ca. El campanar és digne de conservació per molts motius, entreells, el de servir de testimoni defmitiu del pas de la Via Aurelia peraquells llocs.Miquel CAPDEVILA.£1 cátala és la nostri» Hcngüa, ciiipreu-la,
  42. 42. rlícviisres «le* >Major, 29 ¡HJUNEDAJ*
  43. 43. Una sastrería que es distingeix perlelegáiicia amb qué vesteixO .Sastrería Vilamajds o s — —Rafel Casanova, 10 TORREGROSSAF L E C A/^D « E N:Irancies it IIr fieBon gust. - Elaboracio perfectaEspecialitat en coques dous.D o m é n e c C a r d e n a lJUNEDA
  44. 44. ífLA AGDA•IteFábrica de FarinesIHÍBSBVídua de B. BaiBorges Blanques (LleiJa)
  45. 45. Cap cosa realitza millor lenlairament sanitari duna poblado cora agerma-nar la higiene i lurbanisme.Lembellir carrers i llocs desbarjo, és una tasca ciutadana que precedeix osimultaneja el sanejament daquests indrets. Per aixó les viles mes boniquesacostumen ésser les mes sanitoses.Cal convenir que una i altra afició teñen un cuite ben rudimentari entre lamajoria de nostres conciutadans. Cal pero ategir en descárrec seu, que mai nin-gú no sha preocupat seriosament dinculcar en les aspiracions de cadascúaquells ideáis de perfeccionament que son un goig pels ulls i el punt dolc dela vida.Les lluites polítiques han malmés sovint energies que inclinades en aitalsentit, haurien millorat les condicions de salubritat del poblé i donat un rendi-ment social magnític.Sortosament sha omplert aquest buit que tanta falta feia. Existeix ja lagru-panient benemérit on és cultiva lesperit altruista i el caliu sagrat del patriotis-me, que fa el miracle de transformar la fesomia moral i material de Juneda.Sota el DAVID simbólic de Palestra, shan aplegat els joves mes desinteressats icoratjosos, la JOVENTUT MILLOH de la vila, que senten vivament el neguitpatriótic i estimen amb fervor la seva térra, que voldrien rica i plena.Amarats dentusiasme cívic, han compres que la prosperitat dun país, ésuna volta que recolza en dues columnes: inteHigéncia i sanitat. Per aixó, lesprimeres fites de llur actuació ha estat impulsar la cultura i tot alió que salva-guarda la salut deis junedencs.La llibertat de moviments que els dona lestar deslligats deis partits políticsels ha permés tirar al dret sense temer el qualificaliu de somniatruites, ni elrecel que sempre desperten, a la primeria, les manifestacions romántiques; so-lament els frena la prudencia de no gravar leconomia deis seus conciutadans,malgrat pensar que cap capital no dona tant rendiment com lesmercat en evitarmalalties i omplir nostra existencia de coses amables.Amb una visió clara de la realitat, han comencat "a convertir els terrenyserms, bruts de la Bassa en una arbreda, on els infants en dies de lleure, ompli-ran de rutiles i corredisses, mentre tonificaran el seu tendré organisme, cimen-
  46. 46. tant la fortalesa corporal del demá. En cercaran altres per a qué tots els habi-tants de Juneda, tant de Llevant com de Ponent, tinguin un indret acollidor,que els permeti passejar, protegits del sol abrasador estiuenc, i Uiures de lapols incivil de la carretera.Negociaren i varen obtenir de la «Societat Canal dUrgell» la plantació dar-bres del tros de canal que voreja el poblé, amb la qual cosa han valoritzat undeis paisatges mes bells de la població. Per a completar aquesta millora, hi cer-caran una sortida des del poblé a lindret del carrer Nou, perqué sacabi la ver-vergonya que un lloc tan atractívol estigui tapat per una muralla de corráisdun quilómetre de llargada.Teñen projectes per urbanitzar el poblé, procurant que tots els car-rers tinguin voreres, cosa que automáticament fa guanyar un percentatge cres-cut dendrecament i netedat; plantaran arbres ais que la seva ampiaría hopermeti. Volen despertar el sentit urbanístic per a que sacabi lanarquia queregna en la construcció dhabitatges, que converteix nostres vies en laberintes.Es proposen higienilzar la vida pública, propugnant la terminació de laxarxa de clavegueres i maldar per a resoldre definitivament linajornable pro-blema de les aigües.En una paraula, volen que en tota la seva actuació hi bategui una emocióde humanitat i shi vegi sempre lalt miratge de fer prósper un trocet de la nos-tra Catalunya.Dr. Josep CORNÜDELLA.Junedenc.Si estimes el ten poblé, fes-te de PALESTRA,
  47. 47. ANTONI FARRANduran i LAMPISTERÍAEs complau en assabentar a la seva distingida clientela i pú-blic en general, que en la seva casa hi trabará els segúentsarticles i amb gran assortit.Objectes per a regal.Batería de cuina en general.Espardenyes de totes classes i mides.Maquines de sulfatar, de construcció propiade fácil maneig i amb cinc anys de ga-rantía absoluta.Carbons minerals i vegetáis a preus econó-mícs.Recordeu-ho sempreCasa Antoni FarranDoménec Cardenal, 12 J U N E D AQ^Kra^SKraSH^ra^^B^N^K^Kra^^KraSK!
  48. 48. S 3 S ETallen i!e Otóiüó i iftóá lie Ipiíina en peralMagíFiguerólaEspecialitat en maquinaria pera la fabricado doli doliva.Carrer de ¡a RieraB0R6ES BLANQUES3 ^ E3ESSE3EFLECAAfí&Jüiiii AtiréOn trobareu el pa de mes bon gust i ca-lifa!, per teñir una elaboració perfecta.Major, 10JUNE©
  49. 49. 3i • ieDemaneu arreu els producías de¡Ifilfz IJllIOll J. ALLLEIOAGasoses selectes.Llimoseltz.Orange Crusk (marca "El Ninot")Soda Seltz-FruitAigua de SeltzGel.Diposit de eervesa de la millor mareaTots els productes científicament esterilitzats.Teief. s 9 Ztmmsmmim^BaiMssfflsmaBBsmmuittiB3E33E =11=11 ^fó&Srfam)rsr—1—- ^ ^ S ^ i ^ E R I ^ ~ l b = JH 1 F = = I EC A«níJerir laptle^ilrUli retiene Lapae^ii?;;;( A n I i g a Casa XOLL)Especialitat en COQUES dOUS| Prat de la Riba, 62 J U N E D A
  50. 50. RMu te Mosalcs i M aGarantía absoluta deis colorsExigiu per a vostres obres elsacreditatsMOSAICSiSANDANo ho dubteu, SON ELS MILLORSAgustí ISANDAMOLLERÜSSAPare AlegríaJunedaEspáíós lloc a laire Iliure. El mesfrese de la població.Varíat i extens servei de refrescosServei acurat.Extraordináries projeccions de ci-nema pels dies 26, 27, 28, 29, 30 i31 dAgost.TallerdeConsfrucciódeMaquinaria_ — a »Agustí SechPremses Hidráuliques i de palan-ca per a lelaboració dOli.Fábrica dextracció doli de Pi-nyol i de sulfur.Borges BlanquesfHiHii i Hiena ífcsdeAntoni RIUSTreballs perfectes i económicsde la República J U N E D AFleca "La Moderna"DEiamesMajor, J U N E D A
  51. 51. 1 innres Je riroiibiriMiiearaLassimilisme, virtut egoísta deis pobles, esséncia deis imperia-lisnies conscients, si topa amb un organisme nacional feble, mina laseva estructura, transforma la seva ánima, penetra amb mes omenys rapidesa i converteix la raca assimilada en eixorca reprodúc-elo de lesperit assimilador.Les assimilacions de pobles en laspecte idiomátic, potser, elmes trascendental, salvant nuclis esporádics del centre propicis a lacorrupció, sinicia per les fronte res en el cas de contiguitat geográ-fica amb el conqueridor.Es una norma biológica de carácter general la de sucumbir perla banda mes feble. ¡Pobre del poblé que deixa avencar lidiomaenemic! ¡Malhaurada la térra que veu retrocedir en la lluita les fron-teres lingüístiques!Lesforc del recobrament cal que sigui aleshores titánic.Aquest és el cas dIrlanda i dEuzkadi.La gran diíei éncia de nivell cultural entre Anglaterra i Irlanda,la feblesa de lIrlanda decadent, que no pot impedir lavenc de lan-glés allunyen per molts anys, per no dir moltes decades, el triomfdeis germans irlandesos, no pas en un sentit polític, sino en un sen-tít de retrobament i dunificació espiritual.Euzkadi, la braó nacionalista de la qual admirem devotamentigual que la de la verda Erin, topará a lhora de la batalla definitivaamb el core de lespanyol ficat fins a les enlranyes mateixes.Catalunya ha tingut la sort de viure una decadencia amb lesfronteres de lidioma immutables i fortes. Fortes globalment, quecap poblé en les circumsláncies del nostre ha pogut evitar els es-quitxos que han corromput, poc o molt la parla. Aquests esqintxos,
  52. 52. pero, han passat la periferia i han arribat ben endins, perqué la go-lafreria imperialista dEspanya porta empenta.Lleida, les terres de Lleida, son les mes perjudicades per la in-fecció. Avui pero, cent anys de linici de la Renaixenca Catalana, lesferides de lenemic son ferides glorioses. La cicatriu de la nostra fo-nética no hem pas damagar-la. Cal que sigui lorgull dhaver resis-tit cent batalles, segles de lluita, milers datacs.Som la llegió davancada, hem fet mes fácil la resurrecció espi-ritual de Catalunya.Emfortim-nos, vulguem ésser també els primers combatents enla resurrecció política. Hi ha molt camí a fer. Lenemic vacil-la, calque reculi. Si ens tornen a ferir, ¿Heu pensat germans, en el llocque ens tocará en la desfilada de laltra RENAIXENCA?Josep M.aXAMMAR.Lector, protegeix els nostres anunciante.
  53. 53. PELLETERÍADEPere ArquesLa casa mes económica i mes as-sortida; la mes antiga de la capi-tal. Grans existéncies en renards,confeccions de moda, i tota menade pells. Secció de guantería igeneres de punt, a preus excep-cionals.Itior. I] i K - L L E I D 1Voleo vestir eleganf i econúmic?^ = visiteu laSASTRERÍAJosep GorguesoGran assortit en "cortes" dúlti-ma moda. Especialitat en abricsa preus molt barats.PERFECCIÓ - TALL IRREPROT-XABLE.Prat de la Riba, 76 - JÜNEDABARBERÍA• d eRAMÓNOLIVART FLIX•Servei esmeratOndulació MarcelEspecialitat en cabell de senyora.Plaga República, 11 - JUNEDAlaller de lisfelleria, JeJoanCornudellaCel-ras, Cistells i coves de totesclasses. Especialitat en coves pera lexportació de fruites. Repara-do de mobles de vimet, jone imédula. Compra i venda de ma-terials del país i estrangers.Nou, 28 - Costa, 31 - JUNEDA
  54. 54. uciaixc ii f aLa Renaixenca pren peu en 1833 amb el gran patrici Bonaven-tura Caries Aribau, que publica «lOda a la Patria», orgull de les He-tres catalanes.Es un crit danyoranca; comenca així:«Adeusiau, turons per sempre adeitsiau»i recordant la seva llengua dormida:«En llemosí soná lo meu primer vagitQuan del mugró matera la dolca llet bevíaEn llemosí al Senyor pregava cada diai cántics llemosins somniava cada nit...»Una altra figura que alca de la lomba la literatura catalana, fouen Joaquim Rubio i Ors, amb «Lo Gaiter del Llobregat» (1839).En 1859, es restauraren els Jocs Floráis que donen lloc al res-sorgiment deis grans genis: Milá i Fon tañáis i Victor Balaguer.Mossén Jaume Collell influenciat de gran sentiment patri, es-criu en «Lo somátente):«No captem el dret de viure,Dret que no es conwra ni es ventPoblé que mereix ser lliureSi no li donen, sho pren».Novament surt un estol de poetes i literats. A lany 1877 es con-sagra un altre geni: Jacint Verdaguer amb «LAtlántida.» En 1886publica Canigó. La seva producció no té limit, Uegeix molt i la sevaploma és com un sincell incansable donant forma a les creacionsdel poeta; a mes de poeta épic i míslic és mi gran poeta patriótic.
  55. 55. Apeles Mestres, Morera i Galicia, i Maragall amb la poesía; Bo-farull, 011er i Moragas, Victor Cátala i Bertrana en la novel la sonels immortals del vuitcents.Ja, després, tenim una llista tant grossa de literats i poetes ca-talans, que seria difícil denumerar.Posaré de manifest solament, lart magnífic, lencís deHectantde la poesía de Mossén Antoni Navarro, nascut a Vilaller (Lleida) al1869.Tots els Junedencs coneixem lalta figura de Mss. Navarro ambqui hem conviscut. Dell parla un historiador. «La salvatgia i la ma-gestat del Pirineu teñen en Mossén Antoni Navarro un cantor dale-nada profunda i sostinguda. Eli ens diu molt belles coses deis pas-tors i les cabanes, de les galeres i torrents...» Ha publicat Pirinen-ques, Cancons perdudes, Balades dhivern etc. Es Mestre en Gai Sa-ber.Catalunya camina triomfant, cap a la gloria; necessita solamentque no decaiguin aquests nobles lluitadors que, com els junedencsestán en plena activitat.«També un dia la historia fará esment de les vostres gestes....»Ramón SARDANYONS.A L L I S T E U - V O S A " P A L E S T R A "
  56. 56. Francesc FniiiiiiiefAvinguda de la Repúlica, 8Apartat de Correus, 5 2 L L E 9 D A Telef£»n. 3 9 9Molturació propia garantida de Pebres, Canyelles i Especies.P E S C A S A L A D AEs reben diáriament importants consignacions de tot el litoral dEspanya, de les marques mes. selectes i garantides.C O L O N I A L S ! C O M E S T I B L E SVenda exclusiva al major, de les acreditades galetes E. FERRERI de Barcelona, marquesL A I N G L E S A i G L O R I AB A C A L L AL I B R O S - F A R O E S - F A X E S
  57. 57. Teixits del país i estrangerAltes novetats per a senyoraosa í GassóPorxo* Je Baix, 10 - BlonJel, 1 - L L E I D A• • • — i — « — . « M i . . . — : . — — i • — — . — • — - —
  58. 58. •Teixits iConfeccionsIIamon• Gorres• Camises• CorbatesHliH^^Generes de punt ( ¡Mercería HB i s u t e r í a I« Í : : K K : : : K « 1Lragot LamareaPla^a, 4 •JUNEDA•
  59. 59. La enova doraLa casa que sempre presenta lesdarreres novetats per a SenyoraCESTERERÍA, 5TELÉFON, 406L L E I D A
  60. 60. mD K L E G A C I ÓD EJUNEDAcuetnoriaPoques paraules per a explicar-vos quina ha estat lactuació daquesta De-legació de Palestra, des de la nostra fundació en Maig de 1931 fins al present.Les obres son els trets determinatius d-un carácter. Jutgeu sempre peí quehom fa, i no peí que tothora predica.1931 — En aquesta data, creem una Biblioteca. Els llibres que la integren ique augmenten de cada dia, han estat ben acollits, i llegits amb interés,pels socis.En el mes de Juny donem un curset de cátala. Unes conferencies en-tre els socis, ens donen de bell nou un alé de vida, que enforteix les nos-tres concepcions de temps forjades.En el mes dAgost contribuím duna manera brillant al gran mitingpro Estatut. Facilitem els oradors Carrasco i Formiguera, Jové i Nonell,i Emili Colom i satisfem les despeses que reporten.1932 — En el mes de Marc, a instancia nostra, son redactats en caíala els.rétols del poblé.En Abril, a iniciativa nostra, Juneda envia mil targes pro-integritatde lEstatut.En Maig, i per mediació nostra, lAjuntament entrega a les escoles,dues banderes catalanes.En el mes de Juliol portem a cap, amb molt déxit, una campanyapro-premsa catalana. Donem una conferencia, que és la primera en prode lUrbanització de la liassa, i fem una prentació del planol.
  61. 61. Commemorem lonze de Setembre.Peí mes de Novembre organitzem un curset de Cultura catalana amblassisténcia de cent-cinquanta alumnes. Les llicons de Geografía i Histo-ria es donen en conferencies publiques.Peí mes de Desembre, una vetllada patriótica amb motiu de Cober-tura del Parlament Cátala, tanca la tasca realitzada en el transcurs deIany.1933 — En el mes de Gener, i désprés deis treballs realitzats amb anterioritatper nosaltres, la Societat Canal disposa una plantació darbres a la vore-ra esquerra del que passa per la nostra vila. Dintie de poc será lencantde tots.En el mes de Febrer, és lAjuntament qui disposa una cosa semblantper la Bassa. I en aquest mateix mes, son redactáis en cátala alguns ré-tols comerciáis. •:.-..Peí Marc institulm un premí anyal de cinquanta pessetes per tal depremiar els arbres mes ben meriats pels infants de les Escoles, entre elsquals foren repartits.En el mes dAbril celebrem la «Festa del Foc», en commemoraciódel centenari de la Renaixenca.Darrerament, en el mes dAgost, es verifica un concurs descripturacatalana amb cent-cinquanta pessetes de premis, i llibres per tots elsconcursants, els quals llibres serán repartits el primer dia de la Festa Ma-jor.Heus ací la nostra tasca. Hem volgut presentarla al poblé perqué creiemque és digna duna tal cosa. Jutgeu-la com hem dit abans i formeu-vos un criterique tingui per base aquest judici.Juneda Agost de 1933.P A L E S T R A us obré les ttians, acéépteu-fa<
  62. 62. Un campament de PALESTRA.
  63. 63. sIRS&HiTZÁSff} BE.tA.fc*¥l09BC¡ 5Plánol durbanització de la Bassa Bobera de Juneda, quípresenta la delegado de PALESTRA.
  64. 64. NOVETATST E I X í T SSecció SASTRERÍAPLACA ^CONSTITUCIO, 2L L E ! D A ¡11PENSATIFETMontserratBoFges BlanquesServei entre BARCELONA,(Condal, 20), ARBECA-BOR-GES (Placa, 27), JUNEDA iTORREGROSSA.5S5SSQOE¥SURESB0IAVOTÜ1ABEKIiANPrat de la Riba, 71J U N E D A
  65. 65. Rarm&eia i iüaboratori #AtiáíisiL Ril.lU sMajor, 70 L L E Í O A)ALCAT$MANSUET PONTEls millors i mes econdmicsLes mes altes novetatsSempre modefs nous _Carme, 9*>1 L E I D A
  66. 66. PROGRAMAde les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 ¡ 31dAgost en motiu de la sevaF E S T A M A J O RD Í A 28A les 12 del mig dia. — Tritlleig de campanes anunciant les festes.» 6 de la tarda. — Solemnes completes, a lEsglésia Parroquial.» 10 de la nit. — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema alPare Alegria.= = = = = DIA 29 = = = = =A les 10 del matí. — Divins Oficis a la Parroquia.» 11 del matí. — Tindrá lloc al Pare Alegría, un grandiós acte, organitzatper la Delegado de Palestra, en Commemoració del centenar! de laRenaixenca Catalana. Parlaran, Josep Cornudella en nom de la De-legado de Juneda, Nards Massó i Valenti, per lAssociació Protectorade lEnsenyanca Catalana i Josep M.aBatista i Roca, per PALESTRA.Coincidirá aquest acte, amb el repartiment de premis en metálic i lli-bres, del Curset dEscriptura Catalana que tingué lloc a les Escolesel dia 6 del corrent, organitzat per la Delegado de Palestra i sota -el Pa-tronatge de lAjuntament i col-laboració de lA. P. de lE. C, ConsellLocal de 1.aEnsenyanca, un mestre del poblé, i un delegat de les enti-tats de la vila.Donada lextensió daquest acte, es prega la puntual assisténcia, en es-pecial deis concursants, que serán tots obsequiats amb valuosos llibres.A la 1 de la tarda. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i Placade la República. A continuació Selectes concerts per les renombra-des orquestres «Els Vermells», «Italia» i «Plana-Gumá». /A les 3. — Escollits concerts a les societats, «Foment Junedenc», «Unió Repu-blicana Catalanista» i «Joventut Alegria Junedenca».A les 7. — Llults Balls a «La Unió Republicana Catalanista» per la notable or-questra «Italia», a la «Joventut Alegria Junedenca» per la renombradaorquestrina Sanahuja, «Els Vermells» i al «Foment Junedenc» per lafamosa orquestrina Plana-Gumá.A dos quarts 11. — Extraordináries sessions despectacles. Al «Foment Ju-nedenc» per lacreditada companyia de Revistes Hollywood i orques-tra Plana-Gumá. A la «Unió Republicana Catalanista» a carree de la
  67. 67. molt aplaudida companyia dEspectacles John Lewis, amb la sevaOrquestra Italia. Al «Pare Alegría», escollit programa de Cinema, i alenvelat de la «Societat Obrera i Camperola», representació peí quadredaficionats, de, «Revindicacions de Castella», «Els sense feina» i l«Asede lHortolá».Acte seguit. — Selectes Balls a les entitats, «Unió Republicana Catalanista»,«Foment Junedenc» i «Pare Alegría».=============== D Í A 3 0 =A les 10 matí. — Missa dAngelis a lEsglésia Parroquial.A les 11 — Audlcions de Sardanes a les societats, a carree de les res-pectives orquestres i a la Placa de la República per la Banda Municipal.A les 3 tarda. — Grans Concerts a les societats per les ja citados orquestres.A les 6 » — Selectes Balls a les entitats.A dos quarts dll. — Grandioses sessions despectncles a la «Unió Republica-na Catalanista» «Foment Junedenc» i Societat Obrera i Camperola». Al«Pare Alegría» un encisador programa de Cinema. Tols els programesserán diferents del dia abans.A continuació. — Espléndids Balls a les entitats.D I A 3 1A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Parroquia».A les 11 » — Audíció de Sardanes a les societats i Placa de la República.A les 3 tarda. — Selectes Concerts, ais llocs de costum.A dos quarts de 4. — Carreres de Bicicletes i «Cos» de la «cordera», Sacs,i altres. Les Carreres cíclistes i «Cossos» estarán dotats amb valuosospremis.A les 6. — Magnífics Balls a les societats esmentades.A les 9. — Gran Retreta a la veneciana, per la Banda Municipal.A les 10. — Dispar dun magnífic i variat ramellet de Focs dArtifici.A dos quarts dll. — Grandioses sessins despectacles a les societats i Cine-ma al Pare Alegría.Acte seguit Sumptuosos Balls.NOTA: Les societats donen els detalls deis seus respectius espectacles, enprograma apart.SáSTRERIA dePanyos dultima moda. Tall perfecte. La casa |que vesteix mes elegant i económic. jPrat de la Riba, 128-JUNIEDA •liiiiiiHiiiiiiMiiiNiiiinm^
  68. 68. T **%Alecaiiica esa General1si ni«i11 l o ring11IFÁBRICA DE CADIRESi gran estoc de cadires de lloguer[Ntall (FOüt) 69 - J U N E D A3E3E3 F = Í ElocísfA! inonimaAdofos químics per a 1Agriculturalepresentant:JAUME OLIVART BOTÉñ llossieiaec CarJeoal, 32 Lis " J U N E D A
  69. 69. Rorarlor de ,Mneda* sa ccomarcaa Barcelona i viceversaDIES DE VIATGEDilluns, dijous i dissabtesno festius. - Promptitud-Seguretat. Economía.ADRECESJuneda, Carrer Nou, 35Barcelona. Petxina, 5 i Cla-ris, 66. - Teléfon, 70456GRANS MAGATZEMS DETEIXITI1A PRIMAVERACarme, 13 TARREGANovetats en generes del país i estrangers. - Gontinua-ment es reben les mes altes creacions de la moda.Grans existéncies en generes blancs a preus limitadíssimsSENYORA... abans de verificar les seves compres,consulti preus, demani mostres, que seguidament seráatesa per aquesta, la seva CASACARME, 13 TARREGA
  70. 70. nellofges nellolges i nellolgesDESPERTADORPARETBUrXACAP U L S E R ACalixte Corberó16 - Placa de la Sal - 16IP R E U F I X,51811 ipfilliSlSastrería i Confeccíons per a kome I nens. Espetialitat eo la idaStoks importants en novetats Carme 2 iConfecció acurada Peixateria, 8P r e u s r e d u i t s L L E I D A
  71. 71. Nens,comprant xacolataadmirareu les beileses delUnivers.i i FontanaÓpticaJ o i e r i aArgenteríalaior, 54 L L E I D AGeneres de puntMercería NovetatsBisutería i QuincallaDolors(Vídua de Vallduvíor, 68 i Costa del Jan, 1Teléfon, 438L L E I D A
  72. 72. Maquines <l IcsiciriiiiNK» ÜWmaír ifLalieiiiaírPepresentació esciusiva per a la "provincia" de LleidaC P M*k 3 5 Mm.niiir la IICIOH«DiPÓSif Í RBPr6SenÍ3nt a BOTÓOS BlaiUJUOS: Taller de reparacions ¡ reconstrucción de totes"Airts éráfiííUeS Mairtrü marques. Servei rápid de reparacions a domiciüI m p r e m í a i L M b r e r i aPrat de la Riba, 22 -- BORGES BLANQUES A g o d e r s , 3 0 T a r r e ñ a
  73. 73. "3jajors,Un vestit deis acreditáisMagatzems de SANT PEREus alegrará les festesveleu unddonzella...que us eridi latenció per la seva ele-gancia, és que té el bon gust daquirirels teixits deisMagatzems de SANT PEREi si us sorprén...veure un jove vilatá que vesteix ambdistinció singular, no dubteu és clientde la SECCIÓ DE SASTRERÍA deisMagatzems de SANT PERELa máxima elegáneiaLes millors qualitatsUna positiva economíaSempre amacekAlSAN PEDRO,Major, 24L LEditat en els tallers d"Arts GRAFIQUES Martí" Borges BlanquesTeléfon, 567I D A

×