Molins i patrimoni industrial urgell

E L PATRIMONI INDUSTRIALDE L’URGELL Carles García Hermosilla Roger Costa i Solé

EL PATRIMONI INDUSTRIALDE L’URGELLPonència Les restes de patrimoni industrial de la comar- als nous temps, i per una altra apareixen les ca de l’Urgell no per menys nombroses que farineres modernes, com la farinera BalcellsCarles les d’altres indrets de més tradició industrial de Tàrrega, edifici de gust modernista de l’anyGarcía Hermosilla de Catalunya són menys importants o manca- 1921 que va funcionar fins a la dècada delsLlicenciat en des d’interès. Al contrari, hom pot trobar en seixanta.Geografia i Història. aquest territori un remarcable conjunt patrimo- L’altre gran sector industrial de tradició és l’oli,Universitat nial en l’àmbit industrial que volem recordar igualment relacionat amb la producció oliverade Barcelona en aquest article de la mateixa manera que ho dels voltants. Eren abundants a la nostra co-Roger vam fer en la ponència que es troba en l’ori- marca els molins d’oli principalment al sud,Costa i Solé gen d’aquest text. Aquest conjunt va des de però no únicament, ja que Tàrrega comptavaLlicenciat en les grans infrastructures a d’altres de més pe- també amb un bon nombre molins durant elGeografia i Història. tites però no per això menys significatives, des segle XIX. De totes maneres és a Belianes onUniversitat de la indústria tradicional de transformació de la producció d’oli tenia més importància i onde Barcelona productes agrícoles com els molins de farina i encara queden les restes espectaculars d’un oli fins a les indústries transformadores mo- antic molí. L’elaboració d’oli s’ha mantingut com dernes. hem dit fins a l’actualitat i avui a la comarca Tradicionalment l’Urgell ha estat un territori encara es produeix oli a les cooperatives de principalment agrícola. Ara bé, aquesta matei- molts pobles i en algunes empreses entre les xa caracterització ha implicat l’existència cons- que destaca Indústries Pont fabricant de l’oli tant al llarg dels segles d’una indústria princi- Borges. També en relació amb les restes ma- palment transformadora de productes agríco- terials de la producció de l’oli caldria fer una les que es produïen en aquesta terra, com els tasca d’identificació i catalogació d’aquest con- cereals, la vinya o el vi. Aquests tres elements junt patrimonial. shan conservat fins a un present proper o con- Parlarem en aquesta ponència de la indústria serven encara la seva importància a la nostra de terrissa de Verdú i de les bòbiles, especialment comarca. a Belianes, on encara es conserva en bon es- Els molins fariners abunden al voltant del curs tat la bòbila més antiga de les que avui amb dels rius que travessen la comarca per aprofi- les seves xemeneies dominen el paisatge de tar les seves aigües gràcies a una xarxa de la vila. La nostra atenció es centrarà en els peixeres, sèquies i basses. En aquesta ponèn- forns que es conserven en els que es coïen cia veurem alguns dels molins o les seves res- les peces d’aquestes dues indústries tradicio- tes que encara es conserven prop dels rius nals de l’Urgell. que travessen la comarca. Són construccions Un altre tipus de patrimoni industrial són les que no acostumen a cridar l’atenció però de obres d’enginyeria civil que es varen realitzar prop i educant la nostra mirada ens descobrei- amb motiu de la construcció del canal d’Urgell xen detalls i secrets abans no imaginats. al segle XIX. Aquesta gran obra venia acom- Aquests molins i les infrastructures hidràuliques panyada del que eren grans prodigis de la tèc- que els acompanyaven (peixeres, sèquies, nica en aquell moment: la mina de Montclar i basses…) són un gran patrimoni que encara l’aqüeducte sobre el riu Sió. està -en gran part- per descobrir i estudiar. Recordarem les peces que encara queden a La indústria farinera no desapareixerà de la les Estacions de Ferrocarril de Bellpuig i comarca amb la revolució industrial i la meca- Tàrrega, peces que ens remeten a un passat nització de la producció. Per una part alguns no tant llunyà però molt fàcilment oblidat. molins readaptaran les seves infrastructures Però si parlem de la indústria de l’Urgell no 190

ens hem d’oblidar de la fàbrica Trepat de ma-quinària agrícola. Les dinou naus d’aques-ta fàbrica situada a la sortida de Tàrrega endirecció a Lleida són una de les joies del patri-moni industrial català més desconegudes.Finalment hi ha altres elements de patrimoniindustrial que formen part de les nostres ciu-tats i també dels nostres camps: les xemene-ies, els molinets que servien (i serveixen avuiencara) per extreure l’aigua dels pous aprofi-tant l’energia eòlica, i altres elements signifi-catius formen part de la personalitat dels nos-tres paisatges.Del petit inventari general o recull que us pre-sentem a continuació hi ha un reportatge grà-fic que és va elaborar amb motiu de basaraquesta ponència en imatges, que ajuden moltmés a compendre la dimenssió del patrimoniindustrial. Aquest reportatge el podeu trobaral Museu Comarcal de l’Urgell. La impossibili-tat d’introduir totes les imatges que ens hauriaagradat en aquest article impedeix que es re-peteixi totalment el que va ser l’esperit gràficde la ponència.Aquest treball és el primer que es fa amb visióde conjunt sobre aquesta matèria inexploradafins al moment a l’Urgell. Aquest fet i l’extensiódel tema que aquí tractem implica que hi hagila possibilitat de llacunes que caldria cobriramb l’ajut de treballs sectorials més especia-litzats que el present.MOLINS FARINERS HIDRÀULICSL’elaboració de la farina per a l’obtenció deproductes derivats -principalment, pa- ha es-tat, des del Neolític, una de les principals ocu-pacions productives del Vell Món. Els primersmolins eren manuals i d’ús individual; eren fruit,lògicament, del nivell de complexitat tècnica isocial propis d’aquella època. Els primers mo-lins pensats per a una producció a gran esca-la es van propagar per Occident paral.lelament Els molins fariners hidràulics: Molí del Torres característiques i localització a Ossó de Sió.a l’extensió de la civilització romana. Les ex- En primer terme veiemcavacions arqueològiques dutes a terme fins una de les comportes peral moment semblen indicar que aquests pri- Els molins fariners hidràulics requereixen, per les que es feia passarmers “grans molins” funcionaren a sang (amb al seu funcionament, estar localitzats a la vora l’aigua de la sèquia a laenergia animal) o bé, en la seva majoria, serien d’un curs d’aigua, a més d’una sèrie d’elements bassa, que es pot veure al i infrastructures que els converteixen en cons- fons de l’imatge i que estàhidràulics. Hom creu que la difusió definitiva i feta de grans carreus degeneralitzada d’aquests ginys a les nostres truccions singulars i fàcilment identificables. pedra. (Fotografia:contrades es dugué a terme durant l’època vi- Carles García)sigòtica, però aquesta etapa i la corresponent La condició primordial per a l’existènciaa la presència musulmana al Principat es pre- d’aquest tipus de molins és tenir a prop seu un Molí de curs d’aigua, que és la que farà moure tot el Castellnou de Sió.senten davant dels molinòlegs com les més Imatge d’un dels dos pousfosques per atènyer un estudi sistemàtic de la mecanisme; així doncs, és als marges dels rius de què consta aquestseva existència al territori degut, sobretot, a la on es concentren tots ells. Per tal que el seu molí. Pel que fa a lesmanca de documentació escrita. Les dades rendiment sigui òptim necessiten, a més, que seves estructuresmés fiables respecte alguns molins fariners co- el cabal sigui constant i, si és possible, abun- exteriors és un dels mésmencen a aparèixer, com veurem, amb la docu- dós. La situació de la comarca de l’Urgell, al destacables de la bell mig de la Depressió Central, suposa un comarca i es troba en unmentació produïda a partir de la reconquesta. estat molt acceptable. condicionant afegit per a la ubicació dels mo- (Foto: Carles García) lins fariners, car per complir amb aquestes 191

condicions sovint es feia necessari construir- los a la capçalera dels rius. Per aquest motiu, la majoria de molins fariners hidràulics d’aquesta comarca els trobem a la seva part oriental o nord, o sigui al curs alt i mitjà dels rius Corb, Ondara i Sió i dels seus afluents. L’element extern més característic i visible d’un molí fariner hidràulic és la bassa. La seva fun- ció és la d’emmagatzemar l’aigua del riu, prèviament desviada per un rec o canal, i so- len estar construïdes amb carreus de pedra treballats. Adherits a la bassa hi trobem el pou. Aquest té una comporta (el pany) a la part inferior la qual, un cop oberta, deixa passar l’aigua que mourà el rodet. La funció del pou és la de proporcionar més pressió, pel seu propi pes, al raig d’aigua. Del mig del rodet surt un eix vertical (l’arbre) que va connectat per la seva part superior a la mola volandera. Aques- ta gira a gran velocitat sobre la mola sotana -que és fixa-, i entremig d’ambdues és on es produeix la mòlta del gra. Tots els molins hi- dràulics estan compostos d’una part inferior - on hi ha la paret exterior del pou, el pany, el rodet i la part baixa de l’arbre, com a elements principals- anomenada carcavà, i una part superior, on es troben les dues moles, la tremuja (peça de fusta per on s’introdueix el gra), la farinera (on cau la farina ja feta) i la cabra. Aquest darrer és un artefacte aparatós i molt característic d’aquest tipus de molins, però que té una funció més aviat secundària: serveix per aixecar la mola volandera i permetre la repica- da periòdica necessària d’amb dues moles, degut al desgast sofert pel fregament entre elles.1 Encara està per fer un estudi a fons, cas per cas, dels diferents molins que han sobreviscut al pas dels anys a la comarca de l’Urgell. Sor- tosament, contem amb els estudis de Salva- dor Rafecas,“El Galo”,2 (Molins fariners de Catalunya) i amb el de Jaume Torres, dedicat als molins del riu Corb. Aquest darrer ens proporciona informacions de tipus formal així com notícies històriques de la majoria d’ells. D’aquestes fonts i del nostre treball de camp sorgeixen les informacions que oferim a conti- nuació sobre alguns molins que, per una raó oMolí de la Sinoga Molí de la Sinoga Molí de Castellnoual terme de Sant Martí al terme de Sant Martí de Sió. altra, considerem que tenen un valor especial,de Riucorb. de Riucorb. Vista dels cacaus de digne de ser ressaltat.En la imatge veiem el Rodet de pedra recollit i sortida de l’aigua delcarcabà que és on conservat per Jaume carcabà. Cal destacar laanava l’emplaçament Torres, propietari del curiosa factura Molins fariners de l’Urgell. Elements patri-del rodet, l’arbre, el molí. El rodet, que era allargada i verticalfre…, que permetien situat al carcabà del d’aquests cacaus, així monials en perill de desapariciórecollir la força de molí rebia l’aigua a com la quantitat del’aigua i la transmetien pressió i el seu brossa que en aquests El començament d’aquest segle va suposara la mola volandera al moviment era el que moments cobreix la l’inici de la mort dels molins fariners mogutspis superior. permetia el sèquia a la qual anava a amb aigua. Fins i tot aquells moliners que du-(Fotografia: funcionament del molí. parar l’aigua que sortia d’aquests cacaus. rant el segle XIX van adaptar a l’antiga maqui-Roger Costa) (Fotografia: Roger Costa) (Fotografia: Carles nària a les exigències del vapor no van tenir García) res a fer quan es generalitzà l’ús de l’energia 192

elèctrica i encara menys després de 1939,quan la monopolització de la producció del blati derivats per part de l’estat va comportar laclausura dels molins que encara funcionaven.3El fet que aquestes construccions s ’aixeques-sin a la vora dels rius, allunyades generalmentdels nuclis urbans -però no sempre- va provo-car que, en perdre la seva utilitat, fossin tan-cats. El seu especial emplaçament no feiengaire atractiva la possiblitat de reaprofitar-losper a un altre ús.4 Això, si bé va comportar elseu abandonament i progressiva degradació,ha permès que molts hagin sobreviscut fins alsnostres dies.L’estat de conservació d’aquests molins és di-ferent segons els casos. Gairebé tots conser-ven les canalitzacions de l’aigua, la bassa, al-guna mola i, amb una mica de sort, la farinerai alguna part de la cabra. Moltes d’aquestesbasses i canalitzacions s’utilitzen encara avuien dia per embassar l’aigua i regar els camps;no en va, a les segones se les sol anomenar“recs”. Podem sospitar que la majoria conser-ven encara el carcavà i les peces que conte-nia (el rodet, la part inferior de l’arbre, el banc,etc.) però la majoria han quedat soterrats enl’actualitat o bé són de difícil accés.Ja hem advertit que alguns molins que no handesaparegut a la comarca de l’Urgell conser-ven encara part o la totalitat de la seva infras-tructura intacta. A manca d’un estudi a fonsd’aquests, en destacarem alguns aquí per dei-xar si més no constància de la seva importàn-cia.En primer lloc, farem esment d’algunes singu-laritats del Molí del Torres, a Ossó de Sió. Elque diferencia aquest molí dels altres són lesseves infrastructures pròpiament hidràuliques-els recs, la bassa, els pous i el cacau-, tantper les seves proporcions com per les sevescaracterístiques. Així, hom constata a primeravista la manca de pou; en el seu lloc hi ha duesobertures molt properes entre elles, una a cadaparet de l’angle que confronta amb l’edifici delmolí, per les quals suposem que l’aigua entra-va directament al carcavà. També s’observa el Molí de la Sinoga a Molí del Segarrenc Molí Nou a Guimerà.rec, el qual transcorre lateralment per la bas- Sant Martí de Riucorb. a Agramunt. El paisatge que envoltasa, així com les obertures de les comportes Vista de l’interior de Podem veure en el molí destaca amb laque havien de permetre l’ompliment de la bas- l’edifici en el qual aquesta imatge el paper sequedat del paisatgesa. A la paret oposada, els sobreeixidors oberts podem veure la que els molins tenen en estival. Els molins són presència de dos el paisatge oasis de vegetació ena la pedra tenien la funció contrària: permetre molins i la resta de les desenvolupant al seu llocs amb dèficitl’evaquació de l’aigua quan la bassa ja era ple- seves estructures voltant una vegetació d’humitat. (Fotografia:na. Les proporcions de tots aquests elements conservades per important. La bassa Carles García)són sorprenents. Destaca per damunt de tot Jaume Torres, d’aquest molí, que treules dimensions dels carreus amb què està propietari del molí i l’aigua del Sió, encara estudiós dels molins és usada per regar elsconstruïda la bassa; la cara vista d’alguns car- del Corb. camps del voltant tot i lareus amida de l’ordre de 0,60 x 1,50 m, i llur (Fotografia: Roger presència del Canalprofunditat sobrepassa en molts casos el me- Costa) d’Urgell.tre; els forats d’entrada al carcavà fan 1 x 0,60 (Fotografia: Carles García) 193

m., aproximadament. Per tal que el lector es Mencionem a part el Molí del Senyor, situat al faci una idea de la capacitat de la bassa, di- municipi de Ciutadilla, al marge esquerra del rem que la seva base ocupa una àrea com la riu Corb. Aquest es diferencia de la resta per- d’un camp de futbol. què si bé sembla que en un principi el mecanisme era mogut per un rodet comú, posteri- Quant a l’habitacle del molí, o sigui la sala on orment aquesta peça fou canviada per una sí- es fa la mòlta del gra i on treballaven per tant nia. La particularitat d’aquesta roda és que està els moliners, no hi ha cap dubte que el Molí de col.locada perpendicularment a la línia del ter- la Sinoga (Sant Martí de Riucorb) és l’exem- ra; el raig d’aigua cau verticalment, a diferèn- plar de més qualitat de tots els que es conser- cia del sistema que coneixem en què el raig ven a la comarca. Es tracta d’una sola bòveda surt a pressió i gairebé horitzontalment. Aquest de volta ogival, construïda amb carreus de raig mou unes pales disposades en forma ra- pedra treballada, a la qual s’hi accedeix per dial les quals transmeten el moviment a la mola. una porta amb arc de mig punt. Especialment La sínia encara es conserva -bastant malme- interessant és el rodet que s’hi conserva, una sa-, i a la paret est de la casa encara s’obser- pedra treballada, d’1,50 m de diàmetre que ven els forats deixats per les bigues de la nau manté totes les aletes així com la resta de la que cobria la sínia. L’antiga bassa ha estat re- peça en perfecte estat de conservació. Dignes adaptada com a jardí de la casa, encara habi- d’esment són els dos carcavans corresponents tada. als dos molins que té l’edifici, visibles gràcies al buidatge de terra dut a terme pel seu actual També una menció a part mereix el Molí del propietari, Jaume Torres. En la seva construc- Valls de Ciutadilla. El conjunt, visible des de la ció es van utilitzar grans lloses de pedra, i la carretera C-240 al seu pas pel terme, fou cons- seva disposició és en forma de “V” per tal de truït al segle passat i contenia tres molins. La permetre l’evacuació de l’aigua per un sol ca- xemeneia testimonia el seu funcionament mit- cau. Tots aquests elements són medievals amb jançant vapor, però l’existència de la bassa ens tota seguretat, tant per llurs característiques inclina a pensar que primer era hidràulic. Al formals com per les datacions que coneixem: seu interior encara hi ha una cabra, vàries el primer propietari documentat és Berenguer moles, les canalitzacions de fusta per on bai- Arnau d’Anglesola, baró de Bellpuig, l’any xava el gra, i altres elements destrossats pel 1139.5 vandalisme. Destaquen els embarrats que, per un sistema típic de corretges, transmitien el Altres molins amb elements arquitectònics dig- moviment de la caldera de vapor a la resta de nes d’esment són el de Castellnou d’Ossó i el l’entramat mecànic. A principis d’aquest segle del Casanova, a Nalec. El primer és un edifici els seus propietaris el van adaptar per tal de de planta lleugerament rectangular, amb teu- produir electricitat per al consum propi. lada a dues vessants. Les parets estan cons- truïdes en la seva part baixa amb carreus de En darrer lloc, però no menys important, desta- pedra i la resta amb tàpia; la porta principal és quem un dels valors que en l’actualitat mante- d’arc apuntat. Els dos pous i els dos cacaus nen molts molins fariners en desús: el seu valor que té indiquen l’existència de dos molins en paisatgístic. Ja hem explicat abans com les ca- el seu interior. Els cacaus són totalment dife- nalitzacions que transportaven l’aigua eren i són rents a la resta dels estudiats, allargats i es- utilitzades per al reg dels conreus. A més d’això, trets, de poc més d’1 m d’alçada per 15 cm aquests fluxos quasi constants d’aigua van per- d’amplada. El seu emplaçament, a la mateixa metre la plantació d’arbres o el creixement es- entrada del poble, l’han salvat de la destruc- pontani d’aquests resseguint tota la línia dels ció, però aquest mateix fet ha provocat que el seus marges. En una comarca en general seca seu entorn estigui ple de deixalles i terra acu- com l’Urgell aquesta circumstància proporciona mulada, fins al punt que de la porta només és un valor afegit a l’interès arqueològic en sí dels visible l’arc superior. molins fariners hidràulics. Així, el Molí Nou de Guimerà es localitza fàcilment des de la carrete- Del Molí del Casanova només es conserven ra a Vallfogona per la munió d’arbres i vegetació les parets semienterrades de les dependènci- que envolten els seus regs, els quals contrasten es del molí, edificades en diferents fases, així amb l’aridesa general de la serra al peu de la com algunes bigues de la teulada, la bassa i qual està ubicat. El mateix passa amb el Molí del el pou. El seu estat és en general deplorable, Segarrenc, al marge del riu Sió al seu pas per però destaca la seva porta amb arc de mig punt Agramunt, on els frondosos arbres que l’envol- i les parets de l’edificació principal construï- ten sobresurten en mig de la plana regada. Es- des amb carreus treballats; la nau interior és pecial importància té en aquest sentit el cas del una volta ogival. Sabem que va pertànyer a Molinets de Tàrrega, on els xops que hi han cres- l’antic senyoriu del bisbat de Vic, cosa que, cut apareixen cada cop més, junt amb els horts unida al que hem dit abans, ens indica que del costat, com un oasi enmig de les edificaci- ens trobem davant un edifici medieval.6 ons que van creixent al seu voltant.194

MOLINS FARINERS DEL RIU CORBQuadre 1 Molí Població Nou Guimerà del Senyor Guimerà del Senyor de Baix Guimerà del Senyor Ciutadilla del Valls del Ciutadilla Florindo o del Carretón Ciutadilla del Casanova o de Nalec Nalec de lArrufat Nalec de RocaSort Rocafort de lAiguet Rocafort del Marraco Sant Martí de Riucorb dels Sarments Sant Martí de Riucorb del Roquet de lHorta o de la Fogonosa Sant Martí de Riucorb del Canya o Fluvià Maldà lo Molinet o Fontova Sant Martí de Riucorb del Folguera Maldà de la Torre o Torre Blanca Belianes de la Sinoga Sant Martí de Riucorb del Capdevila o del Tona Sant Martí de Riucorb Preixana del Canonge o Colí Preixana Nou del Senyor Bellpuig Vell Bellpuig de la Farinera Bellpuig Font: TORRES, Jaume (1986), Els molins del riu Corb. Col·lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.)MOLINS FARINERS DEL RIU BOIXERÓ (afluent del Corb)Quadre 2 Molí Municipi Del Macià o Del Martí Ciutadilla Font: TORRES, Jaume (1986), Els molins del riu Corb. Col.lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.).MOLINS FARINERS DEL RIU MALDANELL (afluent del Corb)Quadre 3 Molí Població del Molinot Vallbona de les Monges del Portal Vallbona de les Monges del Pou Vallbona de les Monges de la Closa Vallbona de les Monges Font: TORRES, Jaume (1986), Els molins del riu Corb. Col.lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí (ed.). 195 195

MOLINS FARINERS DEL RIU ONDARAQuadre 4 Molí Població Prenyanosa Tàrrega del Panós Tàrrega Els Molinets Tàrrega de la Font Tàrrega del Verni Tàrrega Font: PALAU RAFECAS, Salvador: “Inventari dels molins fariners al riu Ondara”, in Nova Tàrrega, Nº 2136, any 1986MOLINS FARINERS DEL RIU CERCAVINS (afluent de l’Ondara)Quadre 5 Molí Població de Poblet Verdú del Carretom Verdú del Nicasi Verdú Corretger Verdú Font: PALAU RAFECAS, Salvador: “Inventari dels molins fariners al riu Ondara”, in Nova Tàrrega, Nº 2136, any 1986MOLINS FARINERS DEL RIU SIÓQuadre 6 Molí Població de Castellnou Castellnou d’Ossó del Torres Ossó de Sió del Segarrenc Agramunt Font: PALAU RAFECAS, Salvador (1992) 800 Molins fariners de Catalunya, Ed. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc.En aquesta relació només estan inclosos els molins fariners ubicats a la comarca de l’Urgell, i dels quals se’nconserva almenys algun vestigi material en l’actualitat. 196

ELS MOLINS D’OLI TRADICIONALSEl cultiu de l’olivera ha estat des de sempre undels més importants a la comarca. Igualmentl’oli resultant del procés de transformació del’oliva ha estat i és una de les bases alimentà-ries no només de l’Urgell sinó també a totCatalunya i de gran part de la mediterrània.Els molins dedicats a l’elaboració de l’oli hanestat des de sempre abundants, especialmenta la zona sud de la comarca, més propera ales Garrigues, tot i que normalment cap pobleva deixar mai de tenir el seu molí. Segons eldiccionari de Pascual Madoz a mitjans de se-gle passat destacava la presència de 9 molinsd’oli a Tàrrega i 10 a Belianes, fet que ens dónauna imatge de la importància d’aquesta indús-tria de transformació.7Els molins d’oli, tot i que havien estat tan omés abundants que els molins fariners opo-sen avui més dificultats per la seva identifica-ció. En primer lloc perquè la seva estructuraexterior no els diferencia en res de qualsevolaltre edifici, a diferència dels molins fariners;en segon lloc la seva ubicació no era tant de-terminada com la del molí fariner que ha d’ubi-car-se en una zona on passi l’aigua. Encaraque fos preferible per la ubicació del molí d’olitenir un riu a prop, aquest no la determinaindefugiblement; aquesta indeterminació enl’emplaçament afavoria la seva construcció enel casc urbà, i això ha implicat que desapare-guessin per dedicar els terrenys a altres usos.Així, creiem que les restes del patrimoni in-dustrial relacionat amb l’oli són més nombro-ses del que sembla, i resta fer encara una tas-ca d’identificació i catalogació d’aquestes res- Molí del Moix ates, que poden pertànyer a èpoques molt dife- Belianes.rents, ja que tot i que si el sistema de produc- En aquesta imatgeció de l’oli en essència no es transforma (xafar veiem el trull del molíi premsar les olives), si que s’han transformat en el qual s’aixafavales premses amb les que es realitza aquesta l’oliva fins a reduir-la a la pasta que després esfeina. premsa. (Fotografia:Volem destacar entre les restes conegudes de Carles García)la indústria d’elaboració de l’oli el Molí de calMoix a Belianes. Aquest molí conserva la sevaintegritat en un edifici situat darrera l’Ajunta- Molí del Moix ament de la vila. S’hi conserven els elements Belianes. Vista de la premsa dede tots els moments de la producció de l’oli: el biga del molí. (Fotografia:trull, on s’aixafava l’oliva, consistent en una Carles García)pedra de forma cònica que es feia rodar “asang” sobre una plataforma rodona. D’aquí lapasta resultant passava a la premsa on s’ex- Molí del Moix a Belianes.treia tot l’oli que permetia la força d’aquesta. Detall de la premsaCal destacar específicament la premsa de biga amb la base on esd’aquest molí, una de les mostres de tecnolo- col.locaven elsgia extractora d’oli més antigues. Aquest és un esportins per premsartipus de premsa del qual no sen conserven la pasta de les olives i les piques on anaven lagaires exemplars i menys encara acompanya- primera i la segonada de tot el conjunt i en el seu espai original. premsada. (Fotografia: Carles García) 197

ELS FORNS A LA INDÚSTRIA a la col.locació de les peces per a la seva coc- TRADICIONAL ció; entre els dos forns hi ha forats per a deixar passar la calor de baix cap a dalt. Les bo- Diferents tipus de forns antics, això és, que ques del forn són les obertures -una a cada utilitzaven elements de combustió amb poc part- per on es pot entrar a introduir les peces poder calorífic (fusta, carbó, etc.) han deixat o el combustible. La paret exterior del forn, de petjades de la seva existència a l’Urgell. L’an- planta quadrada, està construïda amb totxo tic forn de pa d’Altet, per exemple, es conser- massís, mentre que la interior, de planta rodo- va encara en l’actualitat, desproveït de l’habi- na, és feta amb refractari per tal de poder su- tacle annex on treballava el pastisser el qual portar les altes temperatures que s’hi produei- ha estat reconvertit en una petita plaça. El fet xen (fins a 1000ºC). L’espai que queda entre que hagi donat nom al carrer on està ubicat les dues està farcit amb una gruixuda capa de dóna fe de la seva importància i singularitat terra. L’element visible més característic del dins l’entramat urbà. El forn de la fundició de forn és la volta circular amb la que està corona- la fàbrica Trepat, així mateix, encapçala el se- da la part superior, la qual també és provista de guit de naus idèntiques entre elles que confor- forats que serviexen per a controlar el tiratge i men el conjunt de la fàbrica. No cal oblidar en evacuar el fum.8 referència a aquest element que durant molts anys la fàbrica de maquinària agrícola J. Tre- La importància d’aquest forn rau en l’antigui- pat fou coneguda com “la fundició” Trepat, tes- tat de la tècnica de funcionament així com de timoni innegable de la importància d’aquesta la singularitat que confereix a la seva comarca part. la seva pervivència encara en l’actualitat. Aquí ens ocuparem de dos forns en concret dedicats en essència al mateix: la cocció de La bòvila Tristany de Belianes l’argila. Es tracta del forn de la bòvila Tristany de Belianes i del típic forn morú, aplicat a la Malgrat que al nostre país l’estudi d’antigues producció de la singular ceràmica negra de factories per a la producció de material de Verdú. Tal i com observarem, el seu funciona- construcció compti amb pocs precedents, als ment és idèntic en gran part. països de l’àrea anglosaxona l’estudi de les bòviles mereix des de fa uns anys una atenció especial.9 A l’Urgell volem destacar vivament El forn morú un cas: la bòvila Tristany, de Belianes. Aques- ta bòvila ocupa en l’actualitat el mateix empla- En parlar del forn morú ens referirem a un ele- çament on, a mitjan segle XIX, la mateixa fa- ment d’arqueologia industrial de tipus tradici- mília propietària avui de la bòvila, tenia un onal. Amb això volem dir que tant el tipus de obrador on ja produïa materials per a la cons- construcció com la tècnica emprada en l’ela- trucció (totxos, teules...) així com peces de boració dels productes -la ceràmica negra de terrisseria fina (rajoles, gerros...). Verdú- són anteriors als propis de la Revolu- ció Industrial. El protagonisme de la part ma- La història de la bòvila actual comença l’any nual en el procés de producció de les peces 1900, quan es va construir el primer forn. (el modelatge del fang amb l’ajut del torn, prin- Aquest era un túnel que tenia una planta en cipalment), però, fan que tendim a veure en forma d’U allargassada, cadascun dels braços aquesta una activitat artesanal i a petita esde la qual tenia uns 10 m de profunditat, per cala. 2,5 m d’alçada i 2,5 d’amplada, construït amb totxo massís. El sostre estava recorregut per Aquest tipus de forn, tal i com ho indica el seu uns forats per on, des de la part superior, s’in- nom, sembla que fou introduït en terres penin- troduïa el combustible. Estava connectat a la sulars pels àrabs, i que va anar desapareixent xemeneia per una mina subterrània, a través amb la progressiva introducció de tècniques de la qual es feia el tiratge. més avançades. A la vila de Verdú, però, on l’el.laboració de ceràmica amb el sistema tra- Les peces crues s’introduïen per unes obertu- dicional ha arribat fins als nostres dies, enca- res laterals, en munts. S’intentava aprofitar al ra se’n conserva un. màxim la capacitat del forn, evitant només les L’únic forn d’aquest tipus en actiu en l’actuali- rengleres de forats per tal que el combustible tat a Verdú pertany al terrisser Font, i fou cons- es distribuís de manera uniforme i obtenir truït, segons que figura al frontispici de la boca d’aquesta manera una cocció regular del ma- del forn superior, el 1922. Aquest forn té una terial. Abans de començar la cocció, es sege- cambra subterrània (olla o forn de baix), on es llaven les obertures laterals amb totxos i terra. produeix la combustió, i on es couen algunes S’encenia el forn pel costat oposat al de la peces en contacte directe amb la calor. La part xemeneia i, des de dalt, s’anava extenent el superior (forn de dalt) està dedicada únicament foc en tota la seva extensió, alimentant-lo amb198

carbó lignit i clofolles d’ametlla i pinyol d’oliva; EL CANAL D’URGELLcom veiem, la combustió i la cocció es feienen el mateix espai. El manteniment d’una tem- El canal d’Urgell és una de les més importantsperatura constant durant els 15 dies que dura- obres d’enginyeria civil industrial del segle XIXva la cocció es feia introduint-hi carbó cons- europeu. Recentment ha aparegut editat pertantment per les obertures superiors. Aquesta Pagès Editors un magnífic llibre, Els tresorsoperació requeria una certa destresa: els fo- del Canal d’Urgell que ens parla de la impor-rats, de poc més de 20 cm de diàmetre, esta- tància que va tenir el canal d’Urgell per les co-ven tancats amb una tapa metàlica que tenia marques de la plana, tant en la transformacióun cèrcol al mig; mitjançant una barra acaba- del paisatge com des dels punts de vista soci-da en un ganxo, s’obria la tapa amb una mà al, cultural i econòmic. Tal com recorden elsmentre amb l’altra s’introduïa el carbó mitjan- seus autors, el canal d’Urgell s’ha convertit alçant una pala. Això s’havia de fer en pocs se- llarg d’aquest segle en la indústria més impor-gons si es volia evitar rebre l’escalfor provinent tant de les terres de Lleida. En aquest llibre esde la part inferior. L’operació, a més, s’havia de destaca el gran esforç constructiu que va re-repetir amb molta freqüència, nit i dia, durant un presentar el canal d’Urgell. Recordem que ésperíode de temps molt llarg -dues setmanes-. Un una obra del segle XIX, que va començar acop passat aquest temps, es dessegellaven les portar l’aigua a la plana l’any 1862 i per la qualportes laterals i es treia el material cuit. van ser necessàries obres faraòniques en aquell moment.10Aquesta bòvila va sofrir importants canvis a D’aquestes obres cal destacar-ne dues que esprincipis de la dècada dels seixanta. En aquells troben ubicades a la nostra comarca. La pri-anys el forn va duplicar la seva capacitat amb mera és la mina de Montclar. És un túnel del’allargament dels dos braços del túnel fins a 4.917 metres de llarg i situat a una profunditattocar de la xemenia. Aquesta fou redreçada i en el punt més alt de 1.465 metres. La sevareforçada per mitjà d’uns cèrcols metàl.lics que construcció era imprescindible perquè arribésli proporcionen, junt amb un forat a la seva part l’aigua del canal a la plana d’Urgell, ja que lasuperior produït per la caiguda d’un llamp el serra de Montclar es convertia en un obstacle1992, la característica imatge actual. El carbó, insalvable per l’arrivada de l’aigua. La sevael pinyol i les parts residuals de l’ametlla foren construcció va començar l’any 1853 i va estarsubstituïts com a combustible per derivats del acabat l’any 1861.petroli (el fuel), i el sistema d’alimentació fou En aquell moment fou el túnel més llarg i demecanitzat en la seva totalitat. Amb això es més profunditat que s’havia construït a totreduí el temps de cocció a la meitat i permeté, Europa, i va suposar una gran inversió huma-per tant, un augment de la producció, però es na i tecnològica. Fins a aquell moment el túnelpassava a dependre d’un producte que als de més profunditat que havia estat construït aanys setanta augmentaria notablement de Europa era el francès de Sta. Catalina a lepreu. Havre, amb una profunditat de 137 metres, queL’any 1993 la bòvila deixà de funcionar però no és comparable amb els 1.465 metres de lales diferents parts que la conformen foren con- mina de Montclar. Això ens dóna una imatgeservades en la seva totalitat. La seva alta xe- de la importància d’aquesta obra en el momentmeneia, junt amb les dues que encara funcio- de la seva construcció. Encara avui es pot veu-nen a Belianes, confereixen a aquesta pobla- re al terme de Montclar la sortida a la llum deció una curiosa imatge de vila rural-industrial, l’aigua del canal d’Urgell, una imatge verta-just a la zona a cavall entre el paisatge medi- derament espectacular.terrani de la vall del Corb i el de les planes L’altra gran obra d’enginyeria que volem desta-regades de l’Urgell. car és l’aqüeducte sobre el riu Sió a Agramunt, Bòbila Tristany a Belianes. Aquesta és la bòbila més antiga de Belianes i destaca a més del forn, la xemeneia del segle XIX que es conserva en molt bon estat. (Fotografia: Carles García) 199

l’aqüeducte. En l’actualitat l’acumulació de terra només permet veure 1.50 metres d’aquests pilars. Aquestes dues grans obres d’enginyeria civil industrial, tot i la seva importància estan sot- meses a un oblit incomprensible tenint en compte les circumstàncies i el context històric de la seva construcció i el seu valor patrimonial. El tresor dels canals d’Urgell fa una crida per la recuperació d’aquestes dues “joies de l’enginyeria civil industrial” del segle XIX completament desconegudes que es troben a la comarca de l’Urgell. LA FARINERA BALCELLSMina de Montclar.Imatge de la sortida del La silueta de la farinera Balcells és una partcanal d’Urgell de la avui inseparable del paisatge urbà de Tàrrega.mina de Montclar amb Un d’aquells edificis que acaben convertint-seel poble que li dóna en part integrant de la ciutat, que lhi conferei-nom al fons. Aquesttúnel fou en el moment xen personalitat. Representa la continuació dede la seva construcció la indústria farinera a la comarca. L’advenimentel més llarg i el més de la revolució industrial amb l’aparició de no-profund d’Europa. ves fonts d’energia i la mecanització de la pro-(Fotografia: Carles ducció fan que els antics molins moguts per laGarcía) força d’una aigua inconstant quedin antiquats. conegut a la localitat amb el nom de “Pont de Molts d’aquests molins adaptaran les seves ferro”. Aquesta va ser inicialment projectada i velles intal.lacions per continuar produint, és construïda amb tècniques i materials tradicio- el cas dels molinets on apareix una fàbrica de nals, però la riuada de Santa Tecla (1874) es farina en el lloc de l’antic molí mogut per l’ai- va endur aquest aqüeducte imposant-se l’ur- gua de la seva bassa, i és també el cas, per gent necessitat de reconstruir-lo. El nou aqüe- exemple del molí del Valls a Ciutadilla, a l’anti-Aqüeducte del Canald’Urgell sobre el riu ducte es va reconstruir en el mateix lloc del ga estructura del qual, on encara podem dis-Sió a Agramunt. vell però la concepció de l’obra va canviar to- tingir la bassa i l’espai on era la sínia, hom hiEl conegut com a “Pont talment. Aquesta va ser encomanada a la La afegeix una xemeneia.de ferro” dAgramunt és Maquinista Terrestre y Marítima en aquell mo- Però no tot són reaprofitaments i les necessi-una de les més ment sota la direcció tècnica de l’enginyer tats de la producció per mercats cada cop mésdestacades obres Josep Maria Cornet i Mas, autor de les estruc- amplis facilita l’aparició de grans fàbriques fa-d’enginyeria que vanecessitar el canal tures del mercat del Born i de Sant Antoni, i va rineres. La Balcells s’acaba de construir l’anyd’Urgell i va ser ser duta a terme amb les tècniques i els mate- 1921. S’allarga paral.lela a la via del ferrocarrilconstruït l’any 1875 per rials més innovadors en el seu moment. Con- i és probablement l’exemple d’arquitectura fa-la Maquinista Terrestre i sisteix en una estructura metàl.lica en forma de bril més destacable de la comarca. Va funcio-Marítima després de “biga caixó” recolzada en pilars de formigó en nar elaborant farina fins que un incendi l’anyl’aiguat de Santa Teclaque malmeté l’antic massa. En el moment de la seva construcció 1961 la va malmetre completament impossibi-aqüeducte. (Fotografia: els pilars que suporten l’estructura es podien litant la seva reconstrucció amb voluntat pro-Carles García) veure quatre metres per sota la biga que és ductiva. Des d’aquell moment la farinera ha funcionat només com a magatzem de gra. És una fàbrica àmplia, formada per cossos d’al- çada diferent. A l’estructura original s’han anat afegint una sèrie de sitges que van permetre el seu funcionament durant els darrers decen- nis com a magatzem de compra-venda de gra. Es conserva l’estructura original, dividida principalment en tres parts. La primera consisteix en les primeres sitges on s’enmagatzemava el gra que passava posteriorment a la nau on sel molia; la nau central és on es feia la pro- ducció de la farina amb un sistema de pisos; la farina resultant passava al ensacadors i d’aquí al magatzem darrer, des d’on es feia la distribució final. De tota aquesta estructura el que millor es 200

conserva és l’exterior de la farinera, que tot iaixò està sotmès a un procés de degradacióconstant que dia a dia empitjora la imatge dela fàbrica. La nau principal en aquests momentsestà totalment derruïda en el seu interior haventdesaparegut els pisos on es feia tot el procésde producció de la farina a causa, com ja hemdit, de l’incendi de l’any 1961. Només es con-serva l’escala que ens porta fins a la caracte-rística terrassa superior de la fàbrica, que re-serva al visitant una magnífica vista de la co-marca i la ciutat.La resta de la fàbrica conserva l’estructura ori-ginal, encara que pel que fa a l’antiga maqui-nària només podem destacar l’espai on s’en-sacava la farina, on es conserven les antiguesempaquetadores de fusta i un altre model mésmodern. En resum, es tracta d’una altra peçadelevat valor patrimonial amb símptomesd’una constant i fins al moment imparable de-gradació.LA FÀBRICA TREPATA la sortida de Tàrrega en direcció a Lleidasorpren la visió de la que havia estat la fàbricamés important de la comarca, i en el seu ramuna de les més importants d’Espanya: la fàbri-ca de maquinària agrícola de Josep Trepat.Destaquen les 19 naus en filera amb cobertaa dues aigües que conformen la fàbrica actual.Aquesta és una disposició típica de la indús-tria metal.lúrgica, que per raons del pes del La fàbrica Trepat és, doncs, una de les fàbri- La farinera Balcells amaterial amb el qual treballa, acostuma a dis- ques més importants del patrimoni industrial Tàrrega.posar les fàbriques en superfícies molt amples català: des del punt de vista de la seva impor- Un dels edificis més significatiusi amb poca alçada, a diferència d’altres fàbri- tància històrica, pel paper que aquesta facto- d’arquitectura industrialques que mouen materials més manejables i ria va acomplir en la modernització del camp a la comarca i l’únicpoden aprofitar millor l’espai treballant en pi- català i espanyol; i des del punt de vista avui que apareix a les rutessos (per exemple recordem el cas de la farine- de l’arqueologia industrial tenint en compte que catalanes de patrimonira Balcells). L’any 1931 es van començar a conserva íntegrament l’antic estat de les se- industrial (Fotografia: Oriol Saula)construir les deu primeres naus que avui con- ves naus, en les quals es pot seguir encara laformen la factoria Trepat; l’any 1936 la fàbrica totalitat del procés de producció que s’hi rea- Imatge de les dinouja constava de 15 naus, a les quals posterior- litzava, des del disseny i fundició de les peces naus de la fàbricament se li van afegir les quatre que feien les fins al montatge, embalament i posterior dis- Trepat a Tàrrega,dinou que avui podem veure. La primera fàbri- tribució de la maquinària. la primera fàbrica deca Trepat no coincideix amb aquestes naus, ja Encara que amb l’evolució de l’agricultura la maquinària agrícola d’Espanya. (Fotografia:que la fàbrica existeix des de l’any 1913, fàbrica Trepat va perdre pes enfront de les Oriol Saula)instal.lada al carrer Ardèvol i sembla ser que grans multinacionals i empreses del sector, latambé al carrer Salmeron, avui Mossèn Sarret. marca Trepat encara funciona distribuint la sevaVa ser la primera fàbrica de maquinària agrí- maquinària cap a mercats en els quals encaracola d’Espanya i juntament amb l’Ajuria de les màquines Trepat acompleixen una funció.Vitoria, la de més importància durant el segleXX pel que fa a fabricació pròpia. L’origen dela marca Trepat es troba en l’adaptació que en EL PAPER DE TÀRREGAJosep Trepat va fer d’una màquina americana,la segadora McCormick, al camp català. La La indústria modela el traçat tradicional de lesfamosa segadora Trepat, que va acomplir un ciutats. Durant l’última dècada del segle XIX ipaper tan important en la mecanització del després durant el segle XX els establimentscamp espanyol, és el resultat de reduir el pes de caràcter industrial s’estableixen a Tàrregai la mida de la màquina americana esmentada creant un paisatge urbà característic que en-per tal de permetre de ser estirada per un sol cara avui és distingible a la capital de l’Urgell.animal. El concepte de zonificació i amb ell el de polí- 201

gons industrials, és a dir, l’especialització de ELEMENTS SINGULARS l’espai urbà per una sola funció (zona verda, habitatges, industrial…) no arriba o no s’apli- Per finalitzar aquest repàs de les restes de ca rigorosament fins ben avançat el segle. Així, patrimoni industrial de la comarca cal que des- sense les prescripcions que s’apliquen avui les taquem diferents elements que s’han conser- indústries busquen les seves localitzacions en vat i que formen part del nostre paisatge urbà aquells espais que els són més favorables. La i també rural encara que sovint no els donem zona que a Tàrrega destacarà per la localitza- ni un mínim de la seva importància. Volem des- ció d’indústria i magatzems serà l’entorn de tacar en primer lloc les infrastructures ferro- l’estació del ferrocarril. Des del carrer Indús- viàries. El tren, ha perdut avui la importància tria fins al carrer Sant Pelegrí i altres del Cor que havia tingut fins fa pocs anys. De ser el de Maria un cop passada la via, es contrueixen centre de distribució de meca-deries que po- un reguitzell de magatzems que donen, a sava en contacte la plana d’Urgell amb la ca- aquest sector de la ciutat, un aspecte singu- pital catalana, ha passat a ser un servei arra- lar. conat i infrautilitzat. Això ha provocat que mol- Avui el paisatge urbà ha estat molt transfor- tes de les infrastructures que antigament teni- mat, amb l’enderrocament de molts d’aquests en una funció important quedin abandonades magatzems i la creació d’habitatges en el seu i oblidades. Entre aquestes infrastructures vo- lloc. Encara, però, alguns carrers de Tàrrega lem destacar l’estació de Bellpuig, on es con- tenen un cert regust de poligon industrial. Pen- serven dues estructures de ferro que servien sem, per exemple, en el carrer Sant Pelegrí per abastir d’aigua les antigues calderes dels passada la via o en el seu paral.lel, el carrer trens de vapor a més de l’antiga grua del moll Mossèn Serret, al avui barri del Cor de Maria, de l’estació. A Tàrrega l’estació conserva encara que tot i l’especialització residencial del barri un conjunt interessant. El més destacable és el encara conserva gran part dels seus magat- moll de càrrega i descàrrega, amb un cobert zems que els otorga un aspecte peculiar. La de fusta i d’estructura de ferro que deu ser de selecció d’aquest espai per gran nombre de principis de segle i la grua de la que cal que fàbriques i de comerciants i distribuïdors a destaquem el seu eix de fusta, fabricada a l’engròs estava relacionat segurament amb Wenedsbury, Gran Bretanya. l’antic moviment econòmic polaritzat per l’es- Volem recordar com a elements singulars les tació de ferrocarril. xemeneies. En elles moltes ciutats han simbo- litzat el seu passat industrial. Cal recordar com a exemple paradigmàtic les tres xemeneies de l’Avinguda del Paral.lel, a Barcelona. Les xemeneies tenen un contigut estètic i simbòlic important. Podríem destacar a la nostra comarca dues d’aquestes xemeneies: la de la fàbri- ca d’alcohols de Tàrrega i la de la bòvila Tristany a Belianes, encara que són més les que queden a tota la comarca. El clima sec i poc abundant en pluges de la nostra comarca ha implicat la creació constant d’infrastructures que permetin l’aprofitament òptim d’aquesta. Una prova és l’ús de gran part de l’aigua dels rius del territori per regadiu des de fa segles, o la creació del canal d’Urgell. Hi ha també grans quantitats d’aigua que no corren superficialment sinó que es troben al subsòl normalment coindint amb el traçat dels rius i torrents. És al peu d’aquestos que trobem els molins de vent que eren usats com a bombes d’aigua que aprofitaven l’energia eòlica per treure l’aigua a la superfície. Trobem un gran nombre d’aquests molins a tota la comarca, alguns en molt mal estat, i creiem que seriaEstació deFerrocarrils de necessari el coneixement de tots els que esBellpuig. conserven i la seva protecció com a part im-Imatge d’una de les portant dels nostres paisatges. De totes ma-dues estructures que neres és una bona notícia descobrir que enservien per abastir els últims anys es tornen a instal.lar molinsd’aigua les calderesdels antics trens de d’aquest tipus totalment nous.vapor. (Fotografia:Carles García) 202

CONCLUSIÓHem parlat en aquest article d’un conjunt pa-trimonial oblidat fins al moment en aquesta co-marca. Creiem que aquest article, tot i els buitsque ja hem advertit al començament, demos-tra que aquest tipus de patrimoni, tradicional-ment infravalorat o desconegut per les institu-cions i els estudiosos, té una dimensió verita-blement important a l’Urgell. Tot i això, és untipus de patrimoni, que si descomptem honro-ses excepcions, es troba avui en dia en pro-cés imparable de degradació i desaparició. Lapèrdua d’interès econòmic i el deixament a quesón comprensiblement sotmesos els elementsdel patrimoni industrial ens permet entendreel seu estat actual.Què és pot fer per solucionar aquesta situa-ció? És difícil. Les administracions públiquesserien les que haurien de responsabilitzar-seen teoria de la conservació d’aquest patrimo-ni. La disponibilitat econòmica d’aquestes ad-ministracions no permet, però, la inversió degrans quantitats si no reverteixen posterior-ment cap benefici. És necessària doncs la ima-ginació, la recerca de noves fòrmules que per-metin la conservació rentable d’aquest patri-moni. És necessari estendre una visió del pa-trimoni en la que aquest deixi de convertir-seen una càrrega i sigui vist com un recurs queaporti beneficis a la societat. I quan parlem debeneficis no parlem només de beneficis sim-bòlics o culturals (que evidentment cal no ex-cloure), ens referim al concepte més materialde tots: beneficis econòmics. El turisme ruralobre un nou camp a la comarca de l’Urgell dela mateixa manera que l’obre a totes les co-marques de l’interior de Catalunya. L’Urgell potaspirar a participar d’aquests beneficis si pro-tegeix el seu patrimoni i el valora adequada-ment. Les vies són infinites, i no sempre hande gravar necessàriament les finances públi-ques. Les restes del patrimoni industrial,essecialment aquell relacionat amb l’agricul-tura tradicional tenen un lloc important en elpaisatge i la cultura de l’Urgell i mereixen coma mínim la promoció del seu coneixement. Estació de Estació de Vista dels horts dels Ferrocarrils de Ferrocarrils de molinets a Tàrrega. Bellpuig. Tàrrega. Es poden distingir dos Imatge de la grua de Imatge del moll de molins de vent dels càrrega i descàrrega al càrrega i descàrrega usats per extreure aigua moll de l’estació. en la qual destaca el del subsòl. Les futures (Fotografia: cobert de fusta i la intervencions Carles García) grua. (Fotografia: urbanístiques a la zona Carles García) haurien de plantejar-se la supervivència d’aquests elements. (Fotografia: Carles García) 203

Notes 1- BOLÒS, J.; NUET, J. (1983), Els molins fariners. 7- AA. VV. (1991) L’Urgell. Aproximació a una anàlisi Ketres Editora, S.A., Barcelona, p. 25-35. Les moles regional, Ed. Caixa de Catalunya, Barcelona. estan ratllades amb incisions en baix relleu destinades En aquest llibre trobareu entre les pàgines 12 i 20 un a apartar el segó i a facilitar la mòlta i circulació del recull de les referències sobre indústria local en relació gra del centre de la mola fins a l’extrem exterior. a cada poble de la comarca del diccionari de Pascual 2- PALAU RAFECAS, Salvador (“EL GALO”) (1992), Madoz: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de 800 molins fariners de Catalunya. Des del Sènia i España y sus posesiones de ultramar. Publicat entre l’Algues al Cardener-Llobregat, Ed. Museu-Arxiu de el 1845-50 . Montblanc. 8- ESCOLÀ, Àngels; BARROBÉS, Eduard (1995), 3- BOLÒS i NUET...., p. 68-71. Aprendre a través de la ceràmica negra de Verdú. 4- Aquesta afirmació és en general vàlida per als Dolce Fulmine Edicions, Bellaterra. molins coneguts de l’Urgell i per als d’altres 9- Vegeu, per exemple: STUART, Iain (1995) “The comarques eminentment rurals, però no sempre. History and Archaeology of the Hoffman Brick and Alguns molins emplaçats als cascs urbans o a llurs Tile Company, Melbourne, Australia”, in Industrial proximitats foren reutilitzats per a altres usos, per Archaeolgy Review, XVII, 2, estiu. exemple com a magatzems o habitatges, o 10- Jaume MATEU; Josep RIPOLL; Josep VALL- simplement foren desmantellats pels seus propietaris. VERDÚ (1996), El tresor dels canals d’Urgell. L’aigua Així mateix, Bolòs i Nuet n’esmenten alguns que foren com a factor transformador d’un territori, Pagès reaprofitats per a altres usos industrials. editors, Lleida. 5- TORRES, Jaume (1988), El molí de la Sinoga. En aquest llibre es basen totes les informacions que Jaume Torres (ed.), Bellpuig. donem sobre el canal d’Urgell, així que recomanem 6- TORRES, Jaume (1986), Els molins del Riu Corb. a aquells que desitgin tenir una visió més completa Col.lecció “L’amor a la terra”, Estudis de Sant Martí sobre el tema que sadrecin a aquesta gran obra. (ed.), Bellpuig, p. 47.204

Molins i patrimoni industrial urgell

by arosello on Feb 04, 2012

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Molins i patrimoni industrial urgell Document Transcript