Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines

on

  • 1,494 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,494
Views on SlideShare
1,408
Embed Views
86

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

2 Embeds 86

http://elmolidebaixdejuneda.blogspot.com.es 49
http://elmolidebaixdejuneda.blogspot.com 37

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines Document Transcript

  • 1. FRANCESCA ESPANOL BERTRANELS CASALS DE MOLINS MEDIEVALS A LES COMARQUESTARRAGONINES. CONTRIBUCIO A LESTUDI DE LA SEVA TIPOLOGIA ARQUITECTONICA * En lapartat de Iarquitectura medieval catalana les recerques dels historia-d o r ~ lart han passat per alt molt sovint les edificacions no específicament dereligioses del període i, actualment, al costat duna quasi reeixida catalogaciói anilisi de bona part dels edificis religiosos romanics i gbtics, el desconeixe-ment sobre altres tipus de construccions contemporinies de caire civil és k npales. Denci de la publicació de lohra de Josep Puig i Cadafalch sobre Iarqui-tectura rominica catalana, els estudis sobre els difetents edificis medievals deles nostres terres shan anat succeint i nous especialistes han reUevat a Puigen les seves recerques. Malgrat tot, un dels aspectes de Iarquitectura medievalcatalana que eii tracti molt breument dins un dels apartats de la seva obra i quehauria dhaver constituit la pedra de toc per a posteriors estudis del tema, harestat, f i i s avui, oblidat completament. Al capítol sobre els casals de molinsmedievals que Puig va indoure dins lapattat darquitectura civil en el segonvolum de ~Larquitecturaromanica a Catalunya»: no iha seguit cap nou estudidurant tots aquests anys i tampoc sha fet menció expressa daquest tipus cons-tructiu en les publicacions que sobre larquitectura rominica --civil i religio-sa- han aparegut, recentment, amb caricter de síntesi. * Comunicació presentada al 2." Colloqui dHistdriu del Cump de Tarragona, Concnde Barberd i Priorat. Celebeat a Tarragona Ioctubre de 1980. 1. PUIG CADAFALCH. i 1. FELGUERA,GODAY, A. Lar~uiiecturu romdnicu u Catnlunvu.Barcelona 1911-1918, 3 volé.. 2. Ibidem., vol 111, pp. 591-592. 3. Hem de fer esment de les recerques dins el camp de letnologia de R. VIOLANT SI-MORRA a L indústria cusolun~del pa al Pullars Sobird. El gra, els molins, els forns, pastar, u .costurns i creences. Barcelona 1936. Vegeu també de J. NUETBADIA, Notes sobre els m@linr fariners de la uall de Llémena. «Muntanya» : 673 (1974), pp. 110-123, estudi mis nconcretat als aspectes teuiics, i aixi mateix de Salvador PALAU RAFECAS, Els molins furinersduiguu a la Concu alta del riu Gaii. «Recerques Lleidatanesn (Tarrega) 1 (1978), pp. 13-31.Sba donat noticia de lexistencia dun moií medievd a SAit Emporda, vegeu: n F d infor-matiu del romhnicu n: 16 (abril 1979), El moli de les puces. 4. E. CARBONELL, rominic u Calalunya. S. XII. Barcelona 1974-75, 2 vols. Lurt
  • 2. Davant daquesta manca dinteris per part dels historiadors de lart enversles construccions de caire marcadament popular i no sumptuari que és palesano únicament a Catalunya, Factual orientació dels medievalistes pot ésser par-ticularment positiva. Cal esmentar, en aquest sentit, la tasca empresa pel De-partament &Historia medieval de la Universitat Central de Barcelona, on pre-cisament collaboren Jordi de Bolbs i Iñaki Padilla, autors conjuntament dunestudi aparegut fa poc sobre un casal de molins situat a la comarca del Ber-guedh." El present estudi vol aprofundir també en aquest tema que, pensem, interessa tant en funció del coneixement global de les diferents tipologies arqui-tectbniques medievals i llur evolució, com per constituir aquests casals de mo-lins el testimoni dun determinat tipus de construcció agraria amb caracter in-dustrial fins ara per estudiar. Analitzarem en ell cinc casals de molins medievals situats en diferents co-marques de la Catalunya Nova que presenten diverses solucions estructurals.Aquests edificis que responen a distintes tipologies arquitectbniques, consti-tueixen els models més característics dun ampii grup de molins que hem hagutde recórrer durant el treball de camp per a la preparació daquest estudi. Dosdells estau situats al Camp de Tarragona i la resta a la Conca de Barbera;inclolm en aquest treball el casal moliner dAlbió -Comarca de la Segarra-pel fet que aquest indret durant els segles medievals va perthnyer a la vegue-ria de Montblanc i, per tant, aleshores, la seva relació amb la resta dels poblesde la Conca de Barberi va ésser molt directa.1. INTRODUCCIO Lexpansió del molí hidraulic arreu dEuropa durant lalta Edat Mitjana cons-tituí un fet cabdal i de gran trascendencia per a leconomia derivada de lesexplotacions agraries, ja que augmenth la proaucció i alhora substituí el treballrealitzat, fins llavors, manualment, podent ésser emprats mes bracos per alconreu de la terra. El millorament de les tecniques que sevidencia duraut elssegles alt medievals> va esser el motor daquesta expansió, perb el molí hi.draulic ja era conegut dantic a llImperi roma: tot i que el seu ús generalit-zat no es produí sinó alguns segles més tard. 5. J. BOAS I MASCLANS, 1. PADILLA LAPUENTE, moll dofigen medievol. El Moli- Unnet deNauel. «Quaderns destudis medievals», 1 (Maig 1980) pp. 49-55. 6. Vegis: «XVIII Settimane di Studio del Centro italiano di Studi SuUAlto medioevo»Artigianato e tecnica nella societd dellAlto medioevo occidentale. Spoleto 2-8 Aprile 1970.Publ. Spoleto 1971. 2 vuls. 7. Shan trobat molins hidriulics dkpoca romana a Ades, al sud de Franca, . i prop
  • 3. Lestudi dels m o l h s medievals, malgrat la seva pervivencia arqueolbgicafins els nostres dies, sha fet habitualment o bé en base a la documentació exis-tent, estudiant-se aleshores en relació als drets senyoriais i com a part de pa-trimonis civils i eclesihstics: o també e n funció del gran avenc tknic q u e re-presentaren. Ara M,ni el sistema de conduccinns daigües necessari per al seufuncionament, que sintegraria en el camp d e les obres hidrhuliques, ni els tipusde casals on sinstauaren els molins amb les diferents parts d e que constaren,han tingut excessiu interes per ais estudiosos." Els molins accionats per la forga dun corrent, ja sigui directament comen el cas dels m o l i s sobre barques, dels moliis penjats sota els ponts o inclúscom els que utilitzaren el flux de laigua del mar," o bé, els que empraren unsistema d e canalització d e laigua del riu envers el casal moliner, varen tenirdiferents utilitats. Uns serviren per a trinxar els draps destinats a iindústriapaperera," altres per a batanar parracs i algnns els utilitzaren els peraires.de Montecasino a Italia. Hi ha refer2naes dels ptimers a: A History of technology. Dr.Charles Singer. Oxford 1954-1958. 8. Cobre aquest aspecte mnctetat als PaTsos catalans, vegeu: Primitivo GOME~, Contri-bucidn al estudio de la molinería valenciana medieval «III Congrés dHistbria de la Corc-na dAragó»; Valencia, 1923, vol. 11, pp. 695-766. A. ALTISENT, Noticies socials i econ&miques de Montblanc, la Gruirdia dels Prats i la Riha. «VI11 Assemblea intercomarcaldestudiosos Montblancu, Granoiiers 1967, pp. 49.65. Del mateix autor: Histdria de P*blet, Abadia de Poblet 1974. Així mateix J. P. CUVILLIER, proprieté de Ieau e: iuti- L1lisation des ouvrages bydrauliques dans la Catalogne médieuale (XIIIe. et XIVe. sihcles):Essdi daistoire économique et sociale; aSaiptorium Populetin 3 (1970), pp. 243.257 (Mis-c e u i a Histbrica Catalana. Hornenatge al P. Jaume Finestres historiador de Poblet). Aixímateir cal citar restudi encara en premsa de Lluisa CASES LOSCOS, Breus notes sobre elsmolins farhers a la conca alta del riu Gaid, que apareixera al ptbxim volum dAplec detreballs de la Conca de Barbera. Darrerament sha estudiat el tema fora de iambit dels PaYsos Catalans a: J. A. GARC~A neCORTAZARRun, DE A G ~ B R El, equipamiento mololar en la Rioia Alta ~Studia y E Sdensia*1 1 (1976) (Homenaje a Fray Justo P6rez de Urbel), pp. 387405. Tamb6 centrat a ?A- 1regó per Catmen ORCASTEGUIO ~Notas sobre el molino hidráulico como instrumento GR ,de trabajo y dominación en el Aragón medieual -siglos XIII-XV-. aAragón en la EdadMedia 11: Estudios de economía y sociedad*, Universidad de Zaragoza, 1979, pp. 97-13?. A 9. Cbades SINGER, history of technology. Oxford 1954.1958, Jean GIMPEL,La re- uolution industrielle du Moyen Age. París 1975. 10. Vegeu P. VILA, Les obres de regatge unligues. nLa Publicitata, 17 de julial de 1931, especialment la part referida a la skquia de Mantesa. Sobre el mateix tema també La L. CANASI GUILERA, requia de Manresa. «Muntanya» 667 (1975), pp. 284-287. 11. Vegeu especialment Charles SINGER, cit., vol. 11, pp. 589422. ob. 12. Enceta el tema: Pau VILA, LaspecM geogr<ific de iindústria paperera. «ButUetí del Centre Excursionista de Catalunyar, nP 477 i 479 (Febrer i Abril de 1935). Vegen igualment de J. M A D ~ L MARIMON, papera les terres catalanes. Barcelona 1972, 2 vols. I L El entre alttes estudis del mateix autor sobre el tema. Oriol VALLS SUBIRAa: Vocabulari I paperer a través de dos inventarir del regle XVIII. uScriptorium Populetiu 3 (1970), pp.
  • 4. Les fargues també varen aprofitar lenergia hidriulica provenent dels cnrrentsdaigua i es situaren en els marges dels rius juntament amb els molins bladers,els més usuals dentre tots els esmentats fins ara. El molí hidraulic destinat ala molta del gra esdevingué un element industrial imprescindible en el mónagrari medieval, bastint-sen als marges dels rius i torrents i bastint-se per al senfuncionament la construcció duna complexa xarxa de canalitzacions: les sequies,emprades, tanmateix, per al regadiu de les zones dhorta prbximes. La cons-trucció dun rec havia de representar una inversió econbmica i de m i dobraconsiderables," per aixb, habitnalment, els casals de molins varen ésser cons-truits en zones molt determinades i prbxims entre ells, ja que daquesta ma-nera es facilitava iaprofitament de laigua, perquk passava dels uns als altresun cop els primers havien molgut, i sols requeria lús duna mateixa sequia pera tots. Alguns molins hidriulics situats en zones de més pluges, o bé, vora riusmolt cabalosos, no necessitaren aquest sistema tant complex per al seu fun-cionament, car utilitzaren moles verticals per a moldre, accionades per unagran roda amb pales, que lacció dun corrent daigua canalitzada, més rudimen-tiriament, des del riu feia girar directament. Aquesta roda, perb, igualmentpodia moures per lacció directa del corrent del riu si el casal del molí saixe-cava a algun dels seus marges." Les conques fluvials dels rius Francolí i Gaia, juntament amb les delMontsant-Siurana, constitueixen una irea de concentració de diierents casalsde molins, les seves caracterísuques pluviom&triques, perb, no afavoreixen, comno ho farien en epoca medieval, lutilització daquests upus de molí amb molesverticals que seria possible de trobar a la Catalunya Vella; així la bassa, el di-pbsit per a Iaigua provinent de la sequia, passa a constituir un dels elementsimprescindibles en lestructura dels casals moliners de les nostres contrades,juntament amb els canals: els cacaus i la sala dels molins.493.519 (Misc&nia Histbrica Catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres historiador dePoblet), publica un interescant croquis dun molí de trinxar draps. 13. Vegeu més amunt la nota nP 10. 14. J. P. Cuvr~~ren, cit., pp. 247-248, nota 9. ob. 15. Per a coneixer lestructura dun molí i el seu tunciouament vegeu: J. NUET BA- IDIA,ob. cit.; igualment com: J. BOL~SMASCLANS, I 1. PADILLA LAPUENTE, cit. (vegeu ob.m& amunt la nota nP 5).
  • 5. MOLINS MEDIEVALS 235n. CASALS DE MOLINS AL CAMP DE TARRAGONA1. CASAL DELS MOLINS DE LA GRANJA DE SANTES CREUS AL CODONYLocalització Esta situat al marge dret del riu Francolí dins el terme municipal del Mo-rell en direcció a Vilallonga. Per arribar-hi sha dagafar un camí a la dretade la carretera en direcció a Valls; un cop travessada Vilallonga i poc desprésdel pont sobre la riera de la Selva. Daquest punt al molí hi ha uns dos quilo-metres en camí de carro.No/es his/ariques A lantic terme del Codony, dins el Camp de Tarragona, Santes Creus vafruir dun important domini territorial integrat per diferents peces de terraque varen incorporar-se al monestir per successives donacions documentades entreels anys 1160 i 1186.16 La propietat estava localitzada en un area rica i els fraresiniciaren ben aviat la seva explotació; el 110c, pero, quedava una mica allunyatdel monestir i per a facilitar la seva administració directa, els monjos, varenbastir-hi una granja. 17 Entre les dependencies del mas de Santes Creus al Codony, del qual, tot ila ruIna, encara en queden restes prop del Francolí, es menciona denc;a de lesprimeres donacions un molí blader que, juntament amb el de la Casa-rodonadins la mateixa area, constituí lelement dexplotació industrial del domini san-tescreuí al Camp de Tarragona. El dia 22 de desembre de lany 1160, Santes Creus va rebre per dues dona-cions diferents, unes terres vora el riu Francolí. Una cessió va fer-Ia Agnés, lacomtessa de Tarragona, i laltra Guillem de Claramunt. 18 En ambdues dona-cions, juntament amb les terres, es concedí a Santes Creus el dret de bastir uns 16. Vegeu: El «Llibre Blanch» de Santes Creus, edició a cura de F. UDINA MARTORELL,Barcelona 1947; documents n.O: 90, 95, 96 164, 181, 182, 190, 191 i 212. També EufemiaFORT 1 COGUL, El Senyoriu de Santes Creus. Barcelona, 1972, pp. 348-355. 19ualment lesreferencies que es troben a J. M. FONT Rms, Cartas de Población i franquicia de Cataluña.Madrid-Barcelona 1969, vol. II, pp. 734-735. . 17. La Granja de Santes Creus al Codony apareix documentada per primer cop lany1178 -doc. 212 del «Llibre Blanch» ... - i novament el 15 de juliol de lany 1189 -doc.324 del «Llibre Blanch» ... 18. Vegeu doc. 95 i doc. 96 del «Llibre Blanch» ...
  • 6. 236 FRANCESCAr.ESPAÑ.oL P LANTAo . . _=-"===-... (1 ... 1 Stnt~ . - " - _ - -_ _ _------- SECCtO A-A FIG. 1. Planta i secció del Molí de la Granja de San tes Creus al Codony -Mun. del Morell-.molins, pero aquesta menció, tot i que és la primera que es refereix expressa-ment ills molins de Santes Creus al Codony, no constitueix encara, sinó la sim-ple donació duns drets dominicals. Linteres que havia de mostrar el monestir en colonitzar aquesta are a va feravinent que amb linici del conreu de les terres semprengués la construcciódeIs dos casals de molins a que es referien les donacions anteriors i, encarano trenta anys després, sembla que ja eren edificats i en funcionament, donesper raó daquests molins: el de la Granja i el de la Casa-rodona, va ésser sig-nada una concordia entre el monestir i larquebisbe de Tarragona el 15 dejuliol de lany 1189." Tot i les dates primerenques que ens ofereixen els documents en relació almolí de la Granja, la construcció que sha conservat ha de correspondre a unadata posterior, i aixo pot indicar o bé una primera edificació de caracter provi-siorial que seria substituida per lactual fabrica a les darreries del segle XIII o co- 19. Vegeu doc. 324 del «Llibre Blanch» ....
  • 7. MOLINS MEDIEVALS 237mencaments del xrv, o bé que alguna crescuda del riu va inutilitzar el molíantic essent necessaria la seva reconstmcció en aquest moment.Morfologia d e ledifici Les parts que shan conservat en aquest casal són la sala de les moles, elsquatre canals dentrada daigua als cacaus i lestructura de la bassa, malgrat, enaquesta, actualment, shi hagin assentat alguns cultius. Els cacaus, situats sotala sala de les tremuges, estan plens de terra i ha estat impossible de determinarla seva disposició. Al casal sacusa una reforma general en la seva estructura,ja tardana, i els dos pisos superiors que semblen correspondre a aquesta modi-ficació de Iedifici sestan enrunant duna manera progressiva. El més interessant, sens dubte, de tota aquesta estructura és la sala de lesmoles, situada a peu pla del camí i capaq per a quatre molins, tot i que darrera-ment només neren utilitzats dos. Es de planta rectangular amb coberta de fustasostinguda per quatre arcades ogivals rebaixades, que alhora assenyalen els qua-tre espais on anaven col~locadesles moles. Larrebossat exterior de ledifici im-pedeix de determinar amb exactitud les ampliacions que varen realitzar-se enel casal, i si com pensem, els dos pisos superiors corresponen a una reformatardana, aleshores la teulada aniria per sobre mateix dels quatre arcs, pero enaquest cas desconeixem si aquesta seria a un n M a dos vessants. La porta actual daccés a Iedifici no és la originaria, la primitiva es con-serva tapiada en el mur immediat al riu i era de mig punt; el casal no té altresobertures a les parets. Els materials emprats en la construcció son molt po-bres: codols, tapia i mamposteria, si exceptuem la paret immediata a la bassa,que esta obrada, tota ella, de carreus ben tallats lligats amb argamassa i fal-cats amh palets de riu. Les arcades que sostenen la coberta són igualment de
  • 8. /2,38 FRANCESCA ESPAÑOLpedra tallada. A lexterior, hom observa les dues sortides daigua dels cacausen el mur contigu al riu Francolí i els quatre canals dentrada daigua des dela bassa als soterranis.2. MOLINET .DEL MAS DE MASCARÓLocalització Aquest casal de molí es troba sota mateix de la masia en el marge dret delriu i que comene;a poc abans del Molí de IHorta a la carretera de Tarragonaen direcció a Constantí. Riu amunt, el molí és a un quilometre i mig de linicidel camí.Notes histariques Des del riu Francolí, al seu pas pel terme de la Pobla de Mafumet, en surt,encara avui, la sequia anomenada «dels molins» que fins fa relativament pocmenava laigua que posava en funcionament els cinc molins hidraulics 20 que hiha constrults als termes de Constantí i Tarragona en les partides de Centcellesi els Mangons. Actualment la sequia és utilitzada únicament pel regadiu de leshortes, pero el seu recorregut palesa encara la seva antiga funcionalitat. EIs documents del segle XII ja esmenten lexistencia de molins en aquestazona i sabem que larquebisbe en va posseir més dun a larea de Centcelles.Ara bé, esbrinar quin deIs molins que shan conservat pertanyia a lesglésiatarragonina esdevé certament difícil, ja que els molins canviaven de propietarimolt sovint, pero encara resulta més complicat determinar si el molí del masde Mascaró que estudiem, nera un dells. En el judici celebrat a Barcelona el día 7 dagost de lany 1151,21 per a dilu-cidar en la causa moguda entre el príncep Robert i son fiU Guillem i larquebisbede Tarragona, Bernat de Tort, ja es parla duns molins, que són motiu de dis-cordia entre ambdues parts. El document deixa per determinar en quin llocestaven situats, tot i que fore;osament havien de pendre laigua del riu Francolí. Dos anys abans de la celebració daquest judici va ésser donat per Pone;de Timor el puig erm deIs Mangons -9 dabril de 1149-," davant mateix de 20. Els moHns de Cencelles són el de Constantí que pertanyia a la Cartoxa de Scala Dei, el de Reus i el molí paperer. A la partida deIs Mangons shi troben el molí de lHorta i el molinet del Mas de Mascaró. Vegeu: R. AMIGÓ I ANGLES, Els toponims del terme municipal i poble de Constantí. Instituto de Estudios Tarraconenses «Ramon Berenguer IV», Tarragona 1968. 21. Jaime VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, vol. XIX, Madrid 1851,.ap.23. 22. J. M. FONT RIUS, ob. cit., vol. I, doc. 70.
  • 9. MOLINS MEDIEVALS 23~lactual molí de lHorta. El donador el va cedir a quatre germans perque hiconstrulssin una fortificació i ho milloressin. També els hi dona la fabricai les dues parts del molí que ja hi havia construIt a lindret, retenint, pero, eldonador, una tercera part daquest darrer. Aquest molí deu correspondre a lac-tual molí de IHorta, pero, tot i així, ho anotem, dones el molí del Mas de Mas- .caró és situat en un indret que sintegra igualment en la partida de Mangons. Una altra notícia. documental, ja més tardana, referent als molins daquestaarea, correspon a lany 1401,23 en que larquebisbe encarrega a Guillem Tos-quella del lloc de Constantí, que viatgés a Barcelona per a adquirir quatre mo-les per als dos molins bladers situats al terme de Centcelles que Guillem Tos-quella havia arrendat al prelat per dos anys.Morfologia de ledifici Aquest casal resta for~a malmes, no conserva la coberta i tot ell és pIe devegetació. Sha conservat lestructura de ledifici de planta quadrada, i, tot elperímetre de la bassa de grans dimensions; els cacaus no són v~sibles i els ca-nals dentrada daigua de la bassa al soterrani és possible que apareguesin enel mur del casal immediat a la bassa netejant-Io, pero nosaltres no els hemvist i per aquesta raó no apareixen assenyalats en el planol. Lestructura de ledifici palesa diferents reformes que sembla varen con-sistir en lampliació del casal amb dos pisos superiors. Aquestes obres no podenhaver estat realitzades massa tardanament, dones, alguns elements de la fa~anacom un mataca i algunes gargoles coHocades en la part alta del mur indiquenuna cronologia que no pot anar més enlla del segle XVI. El casal del Molinet és de planta quadrada i devia estar cobert originaria-ment per un sostre de fusta, els cabirons del qual devien sostenir larc escarserque va de paret a paret en el que es correspondria antigament amb la sala deles moles. La porta originaria daccés a la sala de les tremuges actualment estatapiada. Els materials emprats en la construcció dels murs, exceptuant limmediata la bassa, són molt pobres, shi veuen codols, mamposteria i tapial. En canvila paret contigua al diposit de laigua és tota ella de grans carreus tallats regu-larment i coHocats a la manera isodoma, laparell esta lligat amb argamassa i elfalquen palets de riu. 23. Arxiu Historie Arxidiocesa de Tarragona (A.H.A.T.) Vicariat Edesiastic. Regist.Negotiarum 1401, fols.: 70-71.
  • 10. FIG.4. Planta, secci6 i estructura de la basa del Molinet del Mas de Masca6 -Mun. Tarragona-.1 1 CASALS DE MOLINS A LA CONCA DE BARBERA 1.Localztzació El casal del molí dAlbi6 es trobat a tocar del riu Corb, sota mateix delpoble que queda enlairat damunt de la muntanya, es veu des de Ia carretera uncop passat el Balneari de Vallfogona en direcció a Santa Coloma de Queralt.Notes histbriques La vall del riu Corb ha conservat fins els nostres dies un nombre importantde molins bladets. Només entre els termes de Vailfogona i el de Santa Coloma
  • 11. MOLINS MEDIEVALS 241de Queralt sen troben cinc.*-Ara bé, la documentació del segle XIII relativa a$biSn permet de determinar que només en aquest indret. nhi havia ja tres:el molí Superior --documentat també com a molí sobiri-, el molí dit Mitjii: el de lHospital. Tots ells van apareixent en la documentació daquest períodeamb relativa freqüsncia. El molí Mitji dAlbió surt documentat per primer cop el 29 dabril de lany1238 en el testament de Berenguera de Llorac, en establir, aquesta, entre lesseves disposicions testamentiries que lesglésia de Sant Gil dAlbi6 disposés delmolí Mitja tots els dijous de lany nit i dia" Altrament els Templers que per successives donacious adquiriren diferentspropietats en aquesta irea, sembla també que posseiren diversos drets sobre elsmolins, els quals els hi pervingueren alhora per donacions i per compra. Lany 1246 adquiriren de Bernat de Sallent i de Maria, la seva muller, els drets queambdós posseien a diferents molins del terme" i sis anys més tard, el 22 defebrer de 1252, per la donació de Domenech d e Vallfogona la -part daquesten el molí de la Torre dAlbió. Aquest mateix any, i pocs dies després de Pan-terior cessió, els Templers establiren a un matrimoni els diferents rnolins dellloc sobre els que havien anat aplegant drets." El darrer quart del segle XIII varen produir-se dgunes diferencies entreIOrdre i uns germans anomenats Pere i Tomas Sermat sobre la possessió delsmoliis superior i mitji dAlbió que després daixb passaren íntegrament a de-pendre dels primers, havent perb de pagar a Pere i a Tomas la quantitat de 660 sous, dels quals 360 corresponien a les millores realitzades per ambdós germans en el molí mitji del liocPMorfologia de ledifici El casal del molí dAlbió excepcionalment conserva quasi senceres les sevesinstdacions. Ledifici, daspecte defensiu, consta de dos pisos, més una plantabaixa en la qual originariament hi havia coilocades les moles. El canal i la b a s asón ben visibles a la part posterior de ledifici i, de tota Pestructura, únicamentla part dels cacaus ha quedat per a determinar en el plhol. 24. A la part m& exuema del terme de VaWogona de Riucorb, en el seu iímit ambel de Guimerh hi ha el molí de la Cadena; dins del mateix poble el de casa Ferrer. Uncop pasar el Babeati en direcci6 a Santa Coloma de Queralt es uoba el molí dAlbi6 imes endavant el molí Baijoc i el molí Aicarras. 25. Vegeu: J. M. SANS TUVE, Ln Comunda del Temple de Valljogona de Riucorb. IPrimera part: Lz creacid i formacid del patrimoni (segles XII-XIII) aQuaderns dHistb~iaTarraconense» 11 (1980), pp. 7-54. 26. Idem., p. 37. 27. Idem., p. 39. 28. Idem., p. 43. 29. Idem., p. 50.
  • 12. FIG.5. Planta dels diferents pisos del Molí dAibió -Mun. de Llorac-.
  • 13. MOLINS MEDIEVALS 243 FIG.6. Secció langitudinal i secció transversal del Molí dAlbió -Mun. de Llorac-. Entre la sala de les moles i el primer pis sobserva a través de laparell dela fa~ana una discontinuitat dobra que pot ben bé correspondte a una reformade ledifici. Aquesta hauria consistit en lampliació de lestructura originariaamb dos nous pisos en una data que podríem fixar cap a darrers del segle XIIIo a comensaments del XIV. Si poguessim identificar aquest casal amb el molímitjk dAlbió que apareix documentat a darrers del segle XIII en relació alsgermans Sermat que, recordem-ho, el posseiren durant un temps i varen re-formar-lo, cobrant per aquest concepte 360 sous d e l ~ Templers, fixar la crono-logia de les obres daquest casal seria relativament facil, pero de tots els molinsque hi havien constrults i en funcionament a Albió durant els segles medievalsno és possible de determinar quin dells es corresponia al que estem estudiant. La primitiva sala de les moles a la planta baixa, té forma rectangular i estacoherta per una volta de canó apuntat construida amb carreus de pedra en elsquals shi observen algunes marques de picapedrer. Per accedir daquesta sala alprimer pis del casal hi ha una escala de pedra. La primera de les dues plantessuperiors, que correspon ja a lampliació posterior de lediiici, té també formarectangular i la cobreix un sostre pla, les bigues de fusta reposen sobre un granarc ogival que va dample a ample de la sala. Quan va deixar désser utilitzat
  • 14. 1 ; . i i S. l l : I l i . Iista general cxtctior i iictall ilc la <ala <le les niolcs.
  • 15. MOLINS MEDIEVALS 245el r.in.er s"-a.pa,a.~enís .deSti.a.&,s" ..la .nialta b-~~xa-e~.-t~aSlladadel gra a aquest primer pis del casal i fins els darrers anys del funcionament delmolí aquesta sala fou lemprada per a moldre. La darrera planta de ledifici, igualment de forma rectangular, estructura$1 seu espai interior mitjancant un pilar centrar del~qual arranquen les duesarcades apuntades sobreles reposaria len~ava~lada fust! primitiva. Ac- de.tualment aquests arcs de pedra estan escapGats - e n les seccions de ledifici quehem dibuixat aquest darrer. pis apareix tal i com seria originiriament-, i ial-cada total daquesta planta apareix dividida en dos pisos. El sentir de les duesarcades del pis,superior és oposat al de larc de la primera planta. : A lantiga sala de les moles sobre la parta daccés a ledifici utilitzada ori-giniriament. E n els dos pisos superiors les obertures en e l mur són escasses,algunes de les finestres que existien en la estructura primitiva varen éser tapia-des en reformes posteriors i actualment, cimtemporinies a la construcció delsdos pisos superiors, només es conserven una finestra i lobertura del matad dela darrera pla,nta a la facana principal de ledifici.: Laparell "tilitzat en la construcció de la planta baixa .és més gran que nopas lemprat en els dos pisos superiors, tot i aixb ambdósestan taílats molt re-gularment. Sobserva clarament la discontinuitat dobra que ja hem indicat, en-tre la planta baixa i la resta de ledifici. . .Localització Esta situat entre els rius Anguera i Francolí, prop de lindret on ambdóscorrents sajunten. Per arribar-hi sha dagafar un cami que surt a la dretade la carretera de Monthlanc a Prenafeta, quasi un quilbmetre després depassar el pont sobre lAnguera.Notes histhriques La vila de Montblanc conserva, encara avui, un important nombre decasals de molinsp el més interessant de tots eíls pero és, sens dubte, el cone-gut com el dels molins de la vila, situat prop de laiguabarreig dels riusAnguera i Francolí, en un indret que hom ha identificat amb el topbnim «Villa-salva»" que correspon a lantic emplacament de la vila de Montblanc, ahans 30. Vegeu: Antoni PALAU DOLCET, de la Gura Conca de Barberd. 11 Montblanc. Bar-celona 1931. 31. Idem, p. 7.
  • 16. FIG.11. Planta i secció dels Molins de la Vila de Montblanc.
  • 17. MOLINS MEDIEVALS 247désser otdenat el trasllat de la població per Alfons el Cast al lloc que ocupa. Dels molins de Montblanc ja sen fa esment en la donació de Villasalva aPere de Vilafranca, feta el mes de mar$ de lany 1155 pel comte de BarcelonaRamon Berenguer IV," i un mes després, apareixen citats novament entre laresta dels drets senyorials dins la Carta de població que el comte va concedirals habitants del lloc." Lordre reial per a canviar dempla~amentel lloc, donadaper Alfons 1 el mes de febrer de lany 1163: fa menció novament als molins,i tot i que aquesta referencia, com les anteriors, dins el context general deldocument, no passa désser un pur formulisme notarial relatiu als drets domi-nicals, hem de pensar que en aquesta data shauria bastit algun molí aprofitantla situació privilegiada del lloc prbxim com estava als rius Anguera i Francolí. En ln documentació que sha conservat, no es parla novament dels molinsde Montblanc, fins a comencaments del segle XIV. Un document que ve datatel sis de juny de Iany 1316, fa referencia a un casal de molins vora el riuFrancolí en el qual hi tenien drets: el rei, el monestir de Vallbona i el castlhde Montblanc. Per tots ells el tenia en emfiteusi Pere de Termens com ja aixílhavia posseit el seu pare. Les fites daquest casal de molis, tot i ésser asse-nyalades en el document, no són prou concises per a determinar el seu empla-cament i en conseqükncia per a relacionar-lo amb el que estem estudiant." En canvi una nova noticia, corresponent aquesta a Pany 1320, pot sesvir-nos milior. En aquesta data es deurien produir algunes inundacions a la zonade Villasalva, iantic emplaqament de Montblanc, i sembla ésser que a causadaixb, varen haver-se de refer algunes construccions. El document que refereixel fet ve datat a 19 dabril, període que coincideix amb Iepoca de pluges. Alcasal dels molins de la vila que estudiem, situat en aquesta zona, alguns ele-ments de la seva estructura semblen indicar certes modificacions. La porta dac-cks a la gran sala de les tremuges queda lleugerament descentrada en el muri sembla no correspondres a la que sutilitzaria originatiament. En el mur opo-sat a aquest portal shi conserva una altra porta mig soterrada i tapiada actual-ment que podria haver estat la primitiva, restant inutilitzada a causa dalgunainundació. Si aquesta possible eventualitat que refereix el document poguéssimrelacionar-la amb les modificacions que palesa iedifici, tindríem una dada quepermetria establir una bipotktica cronologia o almenys determinar que iany dela inundació, el casal dels molins de la vila a Montblanc ja era acabat i enfuncionament. La morfologia de ledifici ens aproxima a aquesta data.= 32. J. M. FONT RIUS,06. cit., vol. 1: doc. 98. Vegeu igualment la referDncia monogri-fica corresponent a Montblanc al vol. 1 , pp. 745-747. 1 33. Idem.. vol. 1. doc. 99. 34. Idem., vol. 1 doc. 119. , 35. BOPARULL i SANS, Francisco, Documentos para escribir una monografia de la villade Montblanch. «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras» VI (1898) pp. 423-578.Veigis docs. 10 i 14. 36. Cartirlari de Poblel, edició a cura de PONC MARQUES, J. Barcelona 1938, dacs. 146-174.
  • 18. Morfologia de ledifici En aquest casal, el més ampli de tots els que estudiem, sha conservat amés de la sala de les tremuges, capa$ per a quatre molins i de grans dimen-sions, lestnictura de la bassa i també els quatre canals dentrada de laiguadaquesta cap els cacaus. Els soterranis per a la sortida de laigua estan cobertsde terra i ha estat imposible de determinar la seva estructura. La sala de les moles, la part més interessant de tot el casal, té planta rec-tangular i va coberta per una volta de canó apuntat que com la resta de Iedi-fici esta consmiida amb carreus molt regulars. Lempla~ament dels quatre mo-lins dins aquesta sala ha estat impossible de determinar, ja que ledifici fa moltsanys que és obert, i en el seu interior actualment no shi conserva cap delsenginys emprats en la molta del gra. La gran sala de les moles té una porta daccés darc de mig punt, i con-serva en el mur del fons una nova obertura, actualment inutilitzada, que comja hem assenyalat constituiria el portal originari del molí. En el pany de paretesquerre del casal sobren quatre finestres espitlleres molt capalqades a lin-terior. En iapareil de tot ledifici -sala de les moles, bassa ...-, shi observenmarques de picapedrer. Els carreus de pedra, molt ben tallats, estan coUocatsen el mur molt acuradament i alguns dels que es veuen a Iexterior de la bassamostren un encoixinat moit interessant. En la pan de la bassa sha conservat f o r ~ a la part dels canals dentrada bédaigua als cacaus, aquests són circulars i estan oberts pel cantó del diphsitdaigua. El mur en el qual estan tallats forma en la banda més immediata a labassa tres tallaman de proporcions considerables.FIG. 12 i 13. hlolins dc l a Vila ile hluntblanc. Exterior d<.1 Csisal i lii Sala de les moles.
  • 19. MOLINS MEDIEVALS Es troba vora el Francolí a dos quilbmetres i mig de la sortida del pobleen direcció a Vimbodí a la banda dreta de la carretera.Notes hzstbnques Les referkncies documentals a Vaílclara en epoca medieval són minces, toti així, les més antigues corresponen a les donacions duns moliis del seu termefetes a darrers del segle XII, una, i a comencaments del x r ~ r , laitra, al mones-tir de Poblet. El molí del Xafarot no 4s lúnic que hi ha bastit dins el terme de Valldara,nexisteix un altre, passat el poble en direcció a Vilanova de Prades, conegutcom molí Biern. Aixb ho indiquem perque eis documents de les cessions delsmolins de Vallclara a Poblet no determinen amb exactitut el seu emplacamenti semhla que no correspon, pel que veurem, al molí que estem estudiant. Lany 1195 apaíeixen documentats uns molins a Vallclara en els qualsGuerau de Figuerola hi posseia uns drets que per donació passaren a Poblet.En el document es parla de la cessiú de tres molins ja acabats i del dret deconstruir-ne un de nou. Sembla referir-se al mateix casal de molins una novadonació a Poblet, aquesta de lany 1204, en la que hi apareix novament unGuerau, ara pero dit de Vallclara. En aquest document es parla altre cop delstres moiins ja construits i del quart per a fer, la qual cosa sembla indicar-nosque aquests molins són els mateixos que apareixen ja documentats en la dona-ció anterior, la de lany 1195. Aquest casal de molins que documentem, pero, no correspon al molí Xa.farot, doncs ja hem vist que en eíl repetidament es mencionen tres molins iaquest casal que estudiem esta preparat només per a una sola mola.Morfologia de ledifici El casal ha sofert algunes modificacions tardanes en la seva estructura. Elque podríem considerar el cos originari de ledifici té planta quadrada i estacobert, en la part immediata a la bassa, per una volta de mitja taronja queocupa ben bé la meitat del total de la sala de la mola. Aquesta volta confereixun aspecte absidai molt particular a la sala, la resta despai que hi ha entre la-cabament daquesta volta que no cobreix sinó una part daquesta planta, i elmur va cobert per una simple estructura de bigues de fusta que reposen direc-tament sobre la volta. Un tal1 dobra que sobserva de lexterior de ledifici,
  • 20. FIG. 14. Planta i secció del Molí Xafarot de Vallclara.permet determinar que lalgada originaria daquest casal es corresponia a la deIacabament daquesta volta. Al molí Xafarot ultra el que constituiria prbpiament el casal, shi conservalestructura de la bassa ocupada actualment per alguns cultius, lúnic canal #en-trada daigua al cacau que ja de sempre ha tingut el molí i el cacau que pelfet de no estar aterrat virem poder fitar i determinar en la planta de ledifici.El canal en aquest molí és de forma quadrada, i excepcionalment la paret dela bassa en la part immediata al mur del casal queda separada daquest. Elcacau el constitueix un espai no massa ampli que té la mateixa longitud deledifici i est$ construit tot eli de carreus no gaire grans, va cobert amb unavolta. Els materials emprats en la construcció daquest molí són bastant pobres,excepte la volta de la sala de la mola, la part del canal dentrada daigua alcacau i el mateix cacau que estan, tots eUs, construits amb pedra, tallada en elcas del canal i del cacau, i de rebre molt regular en el de la volta. La resta deIedifici és bastit amb mamposteria. Volddem afegir, per acabar, que lestructura daquest edifici no és pas usual,i virem reflexionar molt a lhora dinclourel en aquest treball perquh no podemafirmar que aquesta sigui una estructura característica daltres casals de molins.
  • 21. MOLINS MEDIEVALS 251Cal tenir ben present que forma part daquest estudi per la seva originalitatno pas tant per definir un dels tipus de casals de molí que podem trobar aaquestes cornarques. Un altre aspecte que volem remarcar té relació amb la sevacronologia. La resta de casals de molí que sinclouen en aquest treball podenésser datats ja sigui pels materials o bé per la seva estructura com pertanyentsa Iepoca medieval, el molí Xafarot, perb, presenta un seguit delements arqui-tectbnics dels quals és difícil determinar-ne la seva cronologia tot i que ben bépoden correspondre a aquest període. Advertim, doncs, que aquest casal tot iésser incloit en aquest treball presenta caricters específics que shan de tenirpresents en una valoració de coniunt dels diferents tipus de casals moliners ales nostres comarques. Assajar de fer un estudi sobre la tipologia arquitectbnica duns edificis es-sencialment utilitaris com són els casals dels molins medievals pot constituir unintent no massa reeixit si pensem que les estructures daquestes construccionsno presenten excessives variants en la seva concepció de Iespai arquitectbnic,tant intern com extern, ja que responen tots ells a unes mateixes necessitatsdús, la de configurar un espai on es coHocaran els enginys destinats a moldreel gra molts cops vota daltres que aprofitaran Ienergia hidriulica per a enfor-tir draps destinats a la producció drapera. Malgrat aixb, tot i que, en aquestcas, el concepte que podria esdevenir erroni és Iemprat per a definir aquesttreball, la referencia a la «tipologia» daquestes construccions industrials, enssembla vilid per a aplicar-lo, entenent que volem determinar les diferenciesessencials que presenten aquests casals de molins, inclosos en el treball i bas-tits a les diferents conques fluvials de les comarques tarragonines. 1 no sols lesdiferencies relatives a la concepció espaial daquests edificis sinó també les rela-tives a la construcció, és a dir el distint ús duns materials que pot indicar o
  • 22. assenyalar-ne la cronologia i també fer palesa una determinada tradició cons-tructiva de les diferents comarques on shan bastit. Així podem observar quemalgrat que en el plinol aquests cinc casals no es diferencien excessivament elsuns dels altres, habitualment són sales rectangulars on shi instalen els enginysdestinats a la molta que podran variar duna a viries moles, fms a quatre al casaldels molins de la vila de Montblanc, les cobertes responen a diferents solu-cions estructurals, i, encara, els materials emprats en la constmcció de tots ellsvarten. Larquitectura medieval ha estat estudiada, sobretot, a partir dels edificisreligiosos, establint-ne la seva tipologia, malgrat aixb hom pot observar que larelació dels edificis destinats al culte amb Iarquitectura civil del període, mésencara amb larquitectura industrial medieval, són clares i, en alguns casos, laresolució dels espais interns, idhntica. Així a la zona de la Conca de Barberashi bastiren un seguit desglésies rominiques, duna sola nau rectangular, senseabsis a la capcalera, i coberta per volta de canó apuntat, que no es diferenciaen res, per la seva estructura, del casal dels molins de la vila de Montblanc-núm. 4 del treball-; del de Constantí que pertanyia a Scala Dei, O bé delsde: Pocamll, del Petroniklo i el Vell de Sant Gallart al terme de Santa Colomade Queralt. Lestudi de Puig i Cadafalch sobre el casal de molins conegut comdels «Cups» a Olius i el de Bolbs-Padilla sobre el molinet de la riera de Nave1al Bergueda, mostren unes estmctures arquitectbniques molt similars a aques-tes que analitzem ara, tot i que, entre ambdues, el casal dOlius representalexemple més sumptuós per les seves dimensions. Per altra banda les estructures que el Cister va emprar per a bastir les sevesdependencies més utilitaries dins els monestirs i que foren adoptades per a bas-tir edificis cultuais duna manera molt generalitzada al llarg del segle XIV, apa-reixen, així mateix, en casals de molins. Aquesta estructura arquitectbnica, es-sencialment funcional, de planta rectangular amh coberta de fusta sobre arcsen diafragma, va ser emprada per a bastir moltes esglésies gbtiques que trobemencara pel Camp de Tarragona i Conca de Barbera. En ambdues arees les cons-truccions de caire més industrial reculliren així mateix aquesta tipologia arqui-tectbnica i amb aquesta estructura es construí el casal dels molins de la Granjade Santes Creus al Codony -núm. 1 del treball-, i un casal moliner de laGuardia dels Prats, feu durant molt de temps del monestir de Santes Creusa la Conca de Barberh, conegut com el Molí de Baix. Cronolbgicament aquesttipus destructura sembla quelcom més tardana que lanterior. Malgrat que no hem trobat cap més casal de molí que presenti aquestaestructura, ja veurem, perb, com els construits en el curs baix del riu Francolíacostumen a presentar uns trets generals i habitualment tarnpoc es cobreixenamb volta, no per aixb volem fer generalitzacions afirmant que el Cister vaemprendre la constmcció dels seus casals de molins segons lestmctura que ha-via utilitzat per a bastir dependencies monistiques. Sha destudiar, encara, els
  • 23. MOLINS MEDIEVALS 253casals moliners a altres zones abans dafirmacions com aquesta, tot i cal tenir-bopresent. Malgrat baver assenyalat que al curs baix del riu Francoü els casals nopresenten altra coberta que la de fusta, cal exceptuar dentre ells el casal delsrnolins que la Cartoixa de Scala Dei va posseir a Constantí i del qual ja nbemfet esment. Entre la resta existeix una cena uniformitat constructiva, així esbasteixen tots ells amb uns materials constructius molt sirnilars i extrernamentpobres, menys el mur del casal més immediat a la bassa que es construeix ambgrans carreus de pedra, Uigats amb argamassa i ~ a l e t s riu que fan de falca. deAlbora la sala de les moles es cobreix no amb volta sinó amb cabirons de fusta:Molí de lHorta (Constantí), Molinet del Mas de Mascaró -núm. 2 del tre-ball-, és possible que el molí de Vallmoll al marge esquerre del Francolí i dinsel mateix t e m e de VaUmoll £os bastit així mateix. La Conca de Barberi o bé 1Alt Gaii són arees don sextreu facilment lapedra, així la diferencia en lús duns materials ernprats per a construir elscasals de moliis daquestes zones, albora que determinen una particular con-cepció de lestructura arquitectbnica, assenyalen una notable diferencia en rela-ció a lacabat de lobra que no presenten els casals de molins que trobern bas-tits al curs més baix del Francolí, perque inclús quan les sales de les moles esconstrueixen cobertes amb volta -alguns dels molins de Valls, o bé el conegutcom el de la Selva a la Ms - a&, aquestes són matusseres per causa de liísduns materials poc adequats. Presenten iguahent particularitats tipolbgiques determinades els casals demolins amb aspecte defensiu, dels quals nhem estudiat extensament el cons-truit a Albió -núm. 3 del treball-. Aquest casal, o bé la reforma que shiva dur a terme més endavant sobre Iobra primitiva, indiquen una cronologiadobra quelcom més tardana que la que correspon a les estructures de les salesde les moles ja esmentades anteriorment; ara bé, la data daparició daquesttipus de casal, amb aspecte fortificat, a lirea de la Conca de Barberi i AltGaia -Segarra tarragonina-, és difícil de precisar. Al Carnp de Tarragonano nhem localitzat cap, sols el Moünet del Mas de Mascaró conserva un mata-c i a una de les favanes i sembla correspondre a una reforma posterior de ledi-fici. A la Conca de Barbera el casal moliier de Solivella i el de la «Cadena»al terme de Vallfogona de Riucorb, així com el que es coneix corn de la «Torre»a Santa Coloma de Queralt, presenten aquesta estructura defensiva. Tot i que no hem estudiat especialment cap casal de molins dels bastits albaix Gaii doncs no presentaven, en la seva estructura, elements especialment interessants, cal assenyalar, aixb sí, lús forva generalitzat duns materials cons- tructius pobres. La part més antiga daquests casals, que, com daltres, varen ésser reformats o bé ampliats cap al segle XVIII, sembla haver constat duna sala rectangular no massa gran, on anaven coldocades les moles, coberta per una volta de canó apuntat i construida tata lobra amb pedres, cbdols i mampos-
  • 24. teria. Dentre els casals que presenten aquesta estructura cal esmentar-ne ungrup de tres, prbxims entre ells, que es troba al terme de Salomó. No podem oblidar que tot i estudiar en aquest trebail un tipus darqui-tectura que té més interes pels que pretenen conkixer un període histbric deter-minat, i aleshores es valora com una evidencia física més de lkpoca, com unaresta arqueolbgica, igualment, pensem, sha dassenyalar el seu interes dins dunestudi global dels procesos constructius. Per aixb no convé oblidar que darrerade qualsevol edifici hi ha la voluntat dun mestre dobres que ha dissenyat ipensat ledifici i que igualment ha dirigit el trehali dels operaris. La presencia,en dos dels casals de molins estudiats aquí, dunes marques de picapedrer, enun cas f o r ~ a nombroses; les escases diferencies relatives a la concepció despaisque uristeixen entre aquests edificis i les esglésies romhniques de les zones mésrurals, fan pensar, i és lbgic que succeís daquesta manera, en lohra duns ope-raris que treballaven indistintament en la construcció dedificis destinats alculte o bé en altres reservats a activitats com la molta del gra o bé la fabricacióde paper. Mestre Beltran de Riquer quan fou encarregat de lobra al Palau Reialde Barcelona lany 1302 va rebre, així mateix, lordre de tcehallar en les re-formes dels molins del Clot i de Sant Andreu. Hem de pensar que els seusconeixements tkcnics aquest mestre dobres els aplicaria per igual a ambdósenchrrecs, tot i que és evident que en un cas el seu treball sacompanyaria dela duns escultors que embeilirien lacabat de lobra. Voldríem afegir, per acabar, que aquest estudi no constitueix sin6 una breuaproximació a un tema ampli i encara per iniciar, i aixb limita darament les pos.sibiiitats a unes conclusions finals, ja que ens manquen un seguit de referknciesnecessiries per a establir parallelismes o bé hipbtesis que ens relacionessinaquests edificis amb altres de diferents zones. Ja hem assenyalat repetidamentque a les comarques tarragonines, pero, hem pogut determinar que larquitec-tura religiosa del període és forca parallela a aquesta que hem anomenat indus-trial, tant en relació a les tipologies emprades com en els materials que shiadeqüen i caldria, en el cas daquesta darrera, arribar a la realització dun in-ventari general que constituiria alhora una eina destudi i un control per a sal-vaguardar aquests edifids, els quals per estar en mans privades no tenen, finsara, cap mena de protecció.