Your SlideShare is downloading. ×
El topònim juneda etimologia, documentació i cartografia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

El topònim juneda etimologia, documentació i cartografia

1,306
views

Published on

Published in: Technology, Spiritual

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,306
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. URTXE L TOPÒNIM “JUNEDA”(BAIX URGELL): ETIMOLOGIA,DOCUMENTACIÓ I CARTOGRAFIA Joan Cornudella Olivart 299
  • 2. EL TOPÒNIM “JUNEDA” (BAIX URGELL):ETIMOLOGIA, DOCUMENTACIÓI CARTOGRAFIAJoan AbstractCornudellaOlivart Durante muchos años se ha especulado sobre el origen del topónimo “Juneda”. El debate aún si-Professor de l’IES gue vivo. Por esta razón resulta muy conveniente recopilar, a modo de inventario, las hipótesisLo Pla d’Urgell que sobre el topónimo han formulado diversos autores en artículos dispersos. Se han justificadode Bellpuig teorías celtas, latinas y árabes basándose en aportaciones históricas, culturales y lingüísticas. Sin afán de decantarnos por una u otra de las teorías efectuadas sobre el topónimo, expresamos el reconocimiento público a todas las aportaciones que se han llevado a cabo, la mayoría inte- resantes y sobretodo en el caso de las teorías arabistas, las más innovadoras. Más allá de las formulaciones etimológicas, nos sorprendre que el topónimo “Juneda” haya teni- do tantas variantes en el transcurso de los siglos en la documentación escrita y en la cartografía europea. Los mapas certifican, una vez más, la tradición “urgellenca” de esta población, situada actualmente en la órbita de la comarca de les Garrigues. There has been speculation about the origins of the toponymy “Juneda” for many years. The deba- te is still open. This is why it is very useful to compile a list of the hypotheses about this name by va- rious writers in a range of articles. Celtic, Latin and Arab origins have been claimed based on his- torical, cultural and linguistic criteria. Without wishing to decant towards any specific theory about this place name, our aim here is to give public recognition to all those contributions, most of which are interesting, especially so in the case of the Arabist theories, these being most innovative. Beyond the etymological formulations, it is surprising that the name of “Juneda” has had so many variants in the written documentation and European cartography over the centuries. Once again, the maps certify the “Urgellenca” tradition of this village, nowadays situated in the orbit of the Les Garrigues district. Paraules clau Juneda, toponímia, etimologia, documentació, comarca, cartografia, s. XII-XX. Hipòtesis sobre el topònim Juneda des per diversos autors en treballs esparsos. Pensem que en tenir-les a l’abast d’un sol cop Durant molts anys s’ha especulat abastament d’ull, aquells que s’interessen per aquesta sobre l’origen del topònim Juneda. I encara qüestió podran seguir-ne el rastre més fàcil- ara sobta descobrir articles d’onomàstica que ment tot evitant-ne reiteracions i redundàn- hi volen aportar l’última paraula sobre el cies innecessàries. tema. Per aquest motiu resulta molt conve- nient aplegar, a manera d’inventari, les hipò- L’historiador lleidatà Josep Lladonosa i Pujol tesis que sobre el topònim han estat formula- assegura que el primer testimoni escrit que 300
  • 3. al·ludeix el nom de Juneda apareix al Llibre significatives. Coromines esmenta les va- Reproducció delVerd de la Paeria de Lleida, documentació riants següents, datades cronològicament: mapa dels termes antics de Lleida (s.XII).dels antics límits territorials de Lleida quan Joneda2 (1155), Juneda3 (1169), Juneta (pelsencara vivia sota l’hegemonia dels moros, volts de 1170), Juneda (1172), Iuneta (1186),concretament dels almoràvits. El text original Juneda (1189), Juneta (segle XIII), Junedaés datat entre 1168-1176. (1243-1250 i de manera generalitzada a par- tir de mitjan segle XIII), Juneta (1276), June-“De ipsa madriguera vadit terminus ilerde us- da (crònica de Jaume I), Iuneta (1336) i Iune-que ad portel prope miralcamp et sicut aqua da (1359). I Pere Balañà,4 per la seva part, hivertit usque in femosam, et est infra terminum afegeix: Iunete (1173), del Llibre Verd de l’Ar-iuneta cum suis terminis que est de ilerda.”1 xiu Capitular de Lleida, foli 223; Iuneda (1175), extret del Cartulari de Poblet; IunedaNo obstant això, Joan Coromines menciona a (1231), present a la carta de població de Ver-l’Onomasticon Cataloniae una sèrie de docu- dú;5 Juneta (1258), en una concessió de Jau-ments medievals anteriors i posteriors en què me I feta a un tal Bernat, originari del poble,el topònim Juneda ja presenta variants prou durant la repoblació del País Valencià; Junhe-1 Llibre Verd petit de la Paeria de Lleida (Arxiu Municipal de Lleida) s. XII (entre 1168-1176) c. 1170. Text originalen llatí segons els “termini antiqui” de la Lleida sarraïna (núm. 27)2 Mas, N. H. Bna. XI, 166.3 “...Lleyda...en Valcalent...ad A. de Podio-securo...ad Willelmum de Juneda...”(Miret S. Templ. P. 149)4 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’Ono-màstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg. 15-16. Aquest article va ser publicat íntegrament a la revis-ta Fonoll de Juneda en els números 108 (gener-febrer de 2000, pàg. 38-40) i 109 (març-abril de 2000, pàg. 50-52).5 José Mª Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona. CSIC, vol. I, pàg. 364, do-cument núm. 255. 301
  • 4. Topònim de Juneda da (Crònica de Bernat Desclot, de la segona Saturní, Agustí, Veneta... Juneda sembla,en una il·lustració meitat del segle XIII); Juneda, al fogatjament doncs, el nom en diminutiu d’una matrona,d’aires medievals. pagana o cristiana, que donà nom a una vila de 1365-1370; Iuneda (1486) i Iuneda (segle XVII).6 Aquesta documentació, i d’altra que romana, potser ja en temps propers a les in- recopilarem en textos posteriors, ens obre no- vasions germàniques, ja que tal costum enca- ves perspectives pel que fa a l’origen del to- ra no s’havia perdut aleshores, denominació pònim. Tanmateix, Josep Lladonosa insisteix que perdurà a través del domini sarraí amb en l’origen romà de Juneda. tota la seva integritat, quan veiem altres noms que si es mantenen encara ho fan a base de “Tampoc no dubtem que els límits assenyalats mots híbrids com Avin-Ferri o Avin-Pélech, en el document d’amillarament del Llibre Vert l’arrel dels quals és d’indubtable origen his- de la Paeria vénen a coincidir, encara que un pano-romà en contra d’altres complements xic escapçats, amb els de l’antic municipi romà arabitzats com Vin-Aixa, Avin-Ganvi i potser de Lleida. Si els límits de Lleida en temps dels les mateixes Borges...”.7 sarraïns arribaven fins al Vilosell i Bovera, no hi pot haver cap dubte que les Borges i Castellots Seguint la cronologia de les publicacions, al- (avui La Floresta) també hi serien incloses. Ju- tres estudiosos mantenen l’etimologia llatina neda i altres viles i llocs del Pla del Segre, ori- del topònim junedenc. Hi anotem l’establerta ginàriament esdevindrien pagus, viles i torres, pel filòleg Salvador Sanpere i Miquel que la millor dit cases de camp d’explotació agrícola fa derivar del mot jonc,8 i la de mossèn Joan els propietaris dels quals gairebé sempre ha- Segura associada amb l’antropònim romà Ju- vien estat ciutadans de Lleida. nus9 amb la qual gairebé coincideix Josep Lladonosa. El filòleg Samuel Gili i Gaya, per la El mateix nom de Juneta, després Juneda, seva part, reforça –bo i argumentant-la– la ens ho indica. Sembla que el seu origen és un hipòtesi de Sanpere i Miquel. nom de dona, la mestressa d’una alqueria que havia rebut el seu nom de la deessa “Algú ha pensat que potser és un derivat de Juno, fet molt corrent entre els romans. Ju- Juno, com si l’antic poblat hagués estat dedi- neta és un diminutiu. Recordem també altres cat a la deessa romana. (...) D’altres han sug- diminutius de patronímics romans que igual- gerit un possible origen aràbic, seduïts proba- ment usaven posteriorment els cristians, en- blement pel fet que la vila, sota la forma llatina cara que fessin al·lusió a divinitats paganes: iuneta o juneta, surt en documents coetanis o 6 Joan Eusebi García i Biosca, “Els orígens dels termes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII)”. La Mañana-Ajuntament d’Alguaire. Patronat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·lecció Josep Lladonosa. Lleida, 1995; pàg. 161. 7 Josep Lladonosa, “Juneda, part integrant de l’antic municipi de Lleida”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Llei- datà, núm. 32. Barcelona, octubre de 1960; pàg. 12. 8 Salvador Sanpere i Miquel, Un estudi de toponomàstica catalana, 1880. 9 Mossèn Joan Segura, Butlletí de la antigua associació d’excursións catalana, vol. XII. Barcelona, 1890. 302
  • 5. poc posteriors a la reconquesta del regne amb la teoria celta es tractaria de JU (nou),moro de Lleida, del qual formava part. Ha es- NIET (dos camins). I encara, dintre d’aquestatat ben demostrat, però, que la població mos- mateixa teoria, hi cabria una nova interpreta-saràbiga que vivia sotmesa a la dominació ció. Segons l’autor, “el nom podria ser, inicial-musulmana, va parlar sempre en llatí i des- ment, Junietdan, transformat en “Junieta > Ju-prés un dialecte romànic. (...) Així, doncs, la neda”. En aquest cas el –dan final indicaria quemajor part dels topònims de la comarca són el nou creuer de camins estava radicat en und’origen romànic, malgrat la relativa abundor turó (el –dan de Castelldans i de Ilerdan, sem-de llocs poblats de noms evidentment aràbics. bla tenir idèntica significació aturonada)”.13A tota la Romània occidental, el sufix llatí –etu En una òptica més reconciliadora, a mig camí(en la forma neutra) significava abundor d’al- entre les formulacions llatines i les aràbigues,guna cosa, i era especialment usual per ano- hi retrobem les intuïcions de Manuel Bofarull14menar llocs poblats d’arbres o plantes de tota quan “se’l considera [el topònim Juneda]mena. (...) Crec, doncs, que no és gaire arris- procedent de junyent, “confluència de doscat de suposar que el nom de Juneda va sor- corrents d’aigua”; i també de l’àrab, sigui jun-tir del llatí juncus, català oriental jonc i català na, “refugi”, sigui janna, “jardí”, seguit en totsoccidental junc, jun (amb n velaritzada). (...) dos casos del també àrab al-ayat, “alt, enlai-Per tant, Juneda, juneta als documents llatins, rat” i la saviesa popular del filòleg Enric Mo-voldria dir primitivament “lloc abundós de reu-Rey a l’hora de formular hipòtesis.joncs o juncs”.10 “La confluència o aiguabarreig de dos correntsFins i tot, l’arqueòleg lleidatà Roderic Pita és –o era- el junyent (Juneda –aquest darrerMercé reitera les hipòtesis formulades en el com a simple hipòtesi. Se li pot atribuir un ètimsentit que el topònim Juneda pot ser un deri- àrab, o considerar-lo com un col·lectiu derivatvat de la deessa romana Juno, adduint la pos- del dialectal JUM: lloc poblat de joncs o juncs).sibilitat que l’antropònim Junius hagués servit De jonc, potser vindria Juneda”.15per anomenar Vila Juniana, una vila rústegainexistent. Tanmateix, Pita Mercé s’hi refereix Ara bé, si ens atenem als estudis més recentsamb certes reserves. Apunta, també, una al- descobrirem que prenen volada, rigorositat itra possibilitat: que el topònim Juneda “esde- consistència les teories d’origen àrab, defensa-vingui del mot llatí junctiu, que vol dir en- des per Josep Maria Albaigès, Pere Balañà icreuament de camins, el qual, al baix imperi Joan Coromines. El primer autor, enginyer des’anomena Junctata”.11 I en el camp dels his- professió, després de referir-se a algunes detoriadors locals, Joan Valls també puntualitza les teories formulades anteriorment especulaque Iuneta va ser vil·la romana, el nom de la sobre una possible ascendència aràbiga del to-qual és de clara etimologia llatina.12 pònim Juneda tot dient que podria derivar-se d’un antropònim: “Junayd, portat, per cert, perHom pot veure com les hipòtesis sobre una un famós místic islàmic. (...) Una simple mo-possible ascendència llatina del topònim June- noftongació de la fi del mot transformaria l’anti-da són les que –fins ara– compten amb més ga Junayda en el nom actual...” I afegeix: “En-adeptes, bé que siguin plantejades des de cara podríem preguntar-nos per l’origendues òptiques distintes: la històrica i la filològi- antropònim de Junayd. El mot Jun, en àrab sig-ca. Tant les unes com les altres, però, no són nifica “guarnició, destacament militar” i, hi ha,del tot concloents. Per la banda dels historia- vora Granada, un poble amb aquest nom”.16dors autodidactes, encara hi trobem una novahipòtesi que li confereix arrels més arcaiques, Animat pel junedenc Josep Maria Albaigès,17la defensada per l’advocat junedenc, Ramon l’arabista Pere Balañà publicà un article divul-Josa, qui li atribueix un origen celta derivat de gatiu a la revista Fonoll amb la intenció d’a-“creuer o encreuament de camins”. D’acord clarir l’origen aràbic del topònim Juneda. Amb10 Samuel Gili i Gaya, “El nom de Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm. 95. Barcelona, oc-tubre de 1966; pàg. 19.11 Roderic Pita Mercé, Dades per al coneixement de l’arqueologia i de la història de Juneda, article transcrit perPere Bellmunt al programa de Festa Major de Juneda de l’agost de 1976.12 Joan Valls, “Apunts històrics de Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.86. Barcelona, abrilde 1965.13 Ramon Josa, “Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.40. Barcelona, juny de 1961; pàg. 7.14 Manuel Bofarull. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Barcelona, 1991.15 Enric Moreu-Rey. Els nostres noms de lloc (1982).16 Josep Maria Albaigès i Olivart, “Encara més sobre el nom de Juneda”. Fonoll, núm. 1. Juneda, desembre de 1978.17 Per confeccionar la seva hipòtesi és probable que es basés en els estudis de Miguel Asín Palacios. En Contri-bución a la toponimia árabe de España, hom pot veure-hi: JUN (Granada) “cantón o distrito militar”. Per altra ban-da, JUN s’hi descriu com “distrito castrense” i JEMEDA (Conca) com “tierra alta seca”. 303
  • 6. tot un seguit de dades objectives, classifica la llengua àrab. Per aquest camí va obrir fins en tres grups les propostes etimològiques per a tres possibles interpretacions etimològiques a explicar el seu origen. Les seves argumen- d’origen àrab. Curiosament, a mesura que tacions filològiques desbanquen les teories aportava arguments per a cada hipòtesi, es preromanes (defensades per Ramon Josa) i pronunciava obertament sobre la idoneïtat o les llatines (interpretacions tradicionalment no de cada interpretació. admeses per historiadors com Joan Valls, Ra- mon Arqués18 o Josep Lladonosa i per filòlegs “1. Dels noms propis masculins “Gúnayd” i com Samuel Gili i Gaya). I aposta clarament “Gúnada”, o del nom propi femení “Gunáyda”, per les aràbigues. hom pot fer derivar fàcilment “Juneda” pel que fa a la fonètica. En el cas femení, àdhuc, hau- “Són les que darrerament presenten més ad- ríem de preguntar-nos per què hom prefereix hesions (recordem la de Joan Coromines), un ètim llatí “Junieta” a un d’aràbic “Gúnayda” malgrat que no n’haguem trobat encara una (amb ensordiment de la “d” i monoftongació tí- explicació escaient. Nosaltres en som partida- pica). Tanmateix, i malgrat el gran nombre de ris per moltes raons que sintetitzem a conti- topònims de la comarca procedents de noms nuació. En primer lloc, el naixement docu- propis aràbics, nosaltres creiem que aquesta mentat del topònim fixant els límits de l’antic etimologia no és la més enraonada. regne sarraí (taifa) de Lleida. També l’abun- dant toponímia aràbiga del terme municipal 2. Del nom comú “gánad” (terreny desnivellat de Juneda i els de l’entorn (Safrà, Jovals, Vin- i rocós), l’àrab pot originar un diminutiu feme- ferri, Betilla, Margalef, etc) (...); l’onomàstica ní (els noms de la terra són femenins per de- local de procedència àrab (Xammar, Masot finició en aquesta llengua) “gunáyda”, que –amb diverses variants–, Gomara, Gasol, Su- hauria designat l’indret on era situada June- lema, etc); les petjades aràbigues en l’àmbit da. Però tampoc creiem que aquest hagi estat dels costums i el treball, assenyalades per el vertader origen etimològic de Juneda, tant diferents historiadors i confirmades per l’e- per la realitat morfològica del lloc com per la xistència del “Llibre dels Amusdafassos”; la manca de precedents dins del món aràbic permanència d’una població morisca docu- quant a la productivitat toponímica de “gá- mentada arran de l’expulsió d’aquesta mino- nad”. En efecte, ni al-Qazwini ni Yagut, re- ria (1609); la tendència popular que atribueix dactors de dues enciclopèdies geogràfiques als “moros” tot allò que resulta inexplicable, medievals, no recullen localitats àrabs el nom misteriós o desconegut. de les quals derivi d’aquell ètim. Ara com ara, podem presentar dues línies 3. Del nom comú “gund” (“exèrcit” i també d’interpretació etimològica del topònim “Ju- “districte o circumscripció on s’estableixen neda” partint de la llengua àrab. La primera, les tropes”), la llengua àrab pot produir dos encara inèdita, ens ha estat comunicada diminutius: en forma masculina “gunáyd”; en amablement per Carles Duarte i Montserrat, la femenina “gunáyda”. Aquesta via va ser col·laborador de Joan Coromines en la prepa- suggerida per primera vegada per Roderic ració de l’Onomasticon Cataloniae. Aquest Pita a Lérida árabe (1974) i represa per Josep magne projecte toponímic proposa un híbrid Maria Albaigès a “FONOLL”, nº 1, el qual ad- àrab-llatí format per “Gánna” més “eta”. (...) duïa el precedent de “jun”, localitat de la pro- “Gánna” significa “jardí” en àrab i “eta” és el víncia de Granada derivada etimològicament sufix d’abundor, procedent del llatí. “Juneda” , de “gund”. (...) segons aquesta hipòtesi, hauria estat “el lloc on abunden els jardins”. Les objecccions d’or- I abans de suggerir algunes aportacions més dre lògic són evidents, perquè no es pot con- a l’etimologia aràbiga de Juneda, es decanta- siderar Juneda amb aquesta característica va –de moment- per una solució vinculada a des d’una perspectiva medieval. D’altra ban- l’estratègia militar del món sarraí. “Limitant- da, el pas de la vocal “a” tònica de “Gánna” a nos a la història de la nostra terra, és evident “u” no s’explica fàcilment des del punt de vis- que una cruïlla tan notable com Juneda (si- ta filològic”. tuada en el camí d’Andorra a Tarragona per un costat, i en la via romana de Tarragona a Aquestes observacions van ser tingudes en Saragossa, per l’altra) havia de tenir una im- compte per l’equip de Joan Coromines i a l’e- portància estratègica de primer ordre per als dició definitiva de l’Onomasticon Cataloniae reietons de Lleida, als límits de la qual es desaparegué aquesta teoria híbrida àrab-llatí. trobava, com hem vist. Per tant, no ha de Pere Balañà s’endinsaria en una segona línia sorprendre’ns que a Juneda fos establert un que partiria de l’arrel “G-n-d”, molt fecunda en petit destacament, una guarnició de guaita 18 Ramon Arqués Gorgues, La vila de Juneda (Breu resum històric). Impremta Joan Gibal. Les Borges Blanques, desembre de 1925.304
  • 7. Mapa de la xarxa defensiva Lleida-Balaguer (Pere Balañà, L’Islam a Catalunya).per defensar la capital de la regió. Aquesta que hauria desembocat en Juneda, considerocircumscripció hauria rebut el nom de “gunáy- més lògic que el nom d’aquesta localitat deri-da” (“petit districte militaritzat”), del qual deri- vi del nom propi personal “Gunayd”, talmentvaria l’actual Juneda”.19 com ja va intuir fa temps Josep Mª Albaigès.Dos anys després, però, Pere Balañà canvia- A favor d’aquesta hipòtesi, des de la perspec-va de parer a l’hora d’interpretar l’etimologia tiva filològica totalment correcta admetent no-del nom de la vila de Juneda basant-se en as- més el gènere femení original o la feminitzaciópectes estrictament geogràfics. Així, en el cas del nom de lloc en relació a l’antropònim, te-de Juneda, “una sèrie de raonaments m’havia nim dos elements favorables. En primer lloc,permès de suggerir una etimologia del nom si hom analitza els límits del terme de Lleidade la vila relacionada amb la missió defensi- quan aquesta ciutat era capital d’una petitava, de vigilància, guaita o militar. Però, atès taifa, troba una aclaparadora majoria d’antro-que l’ètim “gund”, “destacament, guarnició”, pònims fossilitzats en noms de lloc (Àvin-Hu-tal vegada només ha deixat rastre en la topo- net, Xataví, al-Buleí, Zaida, Avin-Famar, etc).nímia catalana en el nom de Jon, llogarret del I, per confirmar la presència d’aquest nomPallars Sobirà a prop del port de la Bonaigua, personal, freqüent en el món islàmic, tan solsque no és l’origen de Jun, localitat granadina, és precís de citar la localitat de Junet, de quèi que no apareix mai en la forma de diminutiu ja he parlat en un altre lloc (...)”.2019Pere Balañà i Abadia, “Una etimologia aràbiga per a Juneda”, Fonoll, núm. 20. Juneda, febrer de 1982; pàg. 29-30.20Pere Balañà i Abadia, “Juneda, avantguarda del regne sarraí de Lleida”, Fonoll, núm. 35, Juneda, desembre de1984; pàg. 43-44. 305
  • 8. Amb una valoració etimològica contrastada, I acaba desmuntant -amb un tarannà poc or- Joan Coromines recorda a les pàgines de l’O- todox- les teories etimològiques de Salvador nomasticon Cataloniae que ja havia anticipat Sanpere i Miquel i de Samuel Gili i Gaya. inconcretament que era d’origen aràbic als “Descarto en canvi altres supòsits que hom seus primers estudis de toponímia.21 Ara, ha fet o podria fer. No va amb Joanet / Joane- amb més bagatge documental, matisa que tes car es trobaria -ven o –van en algunes de “es tracta ben segur de l’àrab gunäina, dimi- les mencions antigues, i aquí tenim June- uni- nutiu de gänna, que primordialment vol dir forme en un sens fi de testimonis, des de set “jardí” i pertanyia a l’àrab general i de tots anys després de la rendició del reialme moro temps; és el diminutiu conforme al tipus gene- de Lleida. Casual una vaga semblança amb ral dels diminutius. Aquí, però, tenim el dimi- un nom de persona aràbic al-Gunäid. Òbvia- nutiu documentat ben concretament: en Lane, ment impossible pensar a derivar-lo de JUN- i en diversos lexicògrafs, Beaussier, Boqtor CUS, -ETA: no ignorem els elements de la etc. Era popular en l’àrab d’Espanya (Rma, fonètica històrica catalana (CE recolzat en PAlc); i del plural al-gännät ve el val. Alginet. consonant era incommovible). Altrament no- Però, ultra el significat bàsic, ganna havia tem que, en els noms de partides, del terme pres el sentit de “maison de plaisir dans les de Juneda, col·leccionades per Mn. Segura environs de la ville” (així a Algèria: Beaussier); (Bu.Ass.Exc.Cat. XII, 23) hi ha força arabis- i que el diminutiu gunäina, en aquesta i les al- mes: Margalef, Biniferri, Safrà, Eixalà, Curiola tres accepcions peculiars, ja s’havia convertit <alqueriola”.22 en un mot de per si, ho prova el fet que Boq- tor forma un derivat del diminutiu gunäina: car De les diverses etimologies sobre Juneda de aquest també significava, en especial, “jardin què tenim notícia, tot fa pensar que la pro- où l’on cultive des arbres fruitiers”, i d’aquí es posta aràbiga és la més encertada en derivava gunäinatî “jardiner” (Dozy). aquests moments. El filòleg Pere Balañà, uns anys abans de l’aparició al mercat de l’Ono- Sens dubte Juneda fou una casa de plaer, “la masticon Cataloniae, tornava a insistir en la torre, el xalet” (que diríem) del rei moro de idea que el topònim Juneda provenia de la Lleida: poble a l’abast de mitja hora, a cavall, llengua aràbiga,23 amb uns elements constitu- des de la ciutat, i en clima més fresc (150 m. tius que equivalen a “refugi” (júnna) i a indret més alt), lluny de l’enxubament de la ribera “elevat, enlairat, alt” ((al-) acyàt). Des d’una vi- del Segre. Gunäina, contret en Junena, sofrí sió geogràfica aquesta etimologia s’adiria una dissimilació en Juneda; inevitable, major- amb les característiques de la Costa o Calva- ment estant orientada pels incomptables ri, l’indret on s’assenta el nucli primitiu de la noms de lloc Fulleda, Pineda, Avellaneda, població. Tanmateix i segons el propi autor, Castanyeda, Roureda, Freixeneda, etc. (in- Joan Coromines diu que el topònim deriva dePostal fluència reflectida per la falsa llatinització Iu- gänna, també d’origen àrab, equivalent a “jar-de Juneda (1913). neta, ben tardana en la documentació)”. dí, hort”. En aquest cas més que identificar-se amb un indret elevat, ofereix connotacions hi- drològiques, qui sap si vinculades a l’aigua de la Femosa. Per la seva part, l’historiador autodidacte Jau- me Torrent, en un intent de sintetitzar la majo- ria d’etimologies que s’havien publicat sobre el topònim junedenc, deixava als experts es- tablir el significat definitiu del topònim. No obstant això, -en un desig d’informar-se sobre el seu terrer- hi contemplava les considera- cions que s’havien escrit sobre indret “elevat” i, recollint la hipòtesi de Samuel Gili i Gaya se- gons la qual Juneda (Iuneta) voldria dir “lloc abundós de joncs”, jums per als junedencs, deixava clar que “la varietat vegetal jums tin- gué un afincament pertinaç a les terres que voregen la Femosa fins que la moderna me- canització de la pagesia en permeté l’extin- 21 Joan Coromines, Estudis de toponímia catalana. Biblioteca Filològica Barcino. Editorial Barcino. Vol. I. Barcelo- na, 1965; pàg. 265. 22 Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae. Vol. IV. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1995; pàg. 486-487. 23 Pere Balañà i Abadia, Els noms de lloc de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Col·lecció Població i Territori, núm. 5. Barcelona, desembre de 1989; pàg. 127. 306
  • 9. ció”. Fins fa relativament pocs anys, els joncs bem referències al nostre topònim, i que alabundaven per indrets de la Femosa, el cabal llarg d’aquestes segles es produïren inva-de la qual –segons els erudits– era més fort sions i fets trasbalsadors de les condicionsen èpoques pretèrites que no pas avui. polítiques i socioculturals del territori. Amb tot, les paraules transcrites, que per altra bandaTot i això, Jaume Torrent no vol insinuar cap bé es podrien aplicar a una realitat més pro-preferència a favor del jum en la formació del pera, són les que ens mouen a especular so-topònim, car és obvi que els camins del llen- bre els possibles empelts entre la llengua delsguatge s’assenten sobre uns basaments molt nostres avantpassats més remots i la delscomplexos. Només cal veure que, a darrera seus colonitzadors. En aquest cas cal tenir eninstància, també se sent còmode amb la hipò- compte, òbviament, el gran abisme que sepa-tesi de Joan Coromines quan afirma que “per- rava les respectives cultures. Potser algun diatocant a “jardí i hort”, és obvi que han d’identi- els erudits en la matèria podran donar llumficar-se amb l’hortifloricultura, tècniques de les definitiva a aquesta qüestió. Tanmateix, el filò-quals els sarraïns, n’eren uns experts”.24 leg Pere Balañà, ja publicat el volum corres- ponent de l’Onomasticon Cataloniae de JoanPer la nostra banda, i posats en el camp de Coromines (el IV, de l’any 1995), matisaval’especulació històrica seguint les intuïcions que, tot i admetre aquest estudi com la darre-de Jaume Torrent, encara preguntaríem: ¿No- ra paraula sobre el topònim Juneda, única-minava el topònim una població naixent o, per ment en termes temporals, sempre s’hi podencontra, era el bateig d’un nucli preestablert? fer noves observacions. I les feia amb rigoro-¿El nucli de la població nominat era el que sitat científica. Entenia que l’aportació deamb el temps ha anat configurant l’actual? Joan Coromines a l’explicació de l’etimologia¿No hi podia haver solució de continuïtat entre de Juneda era molt elaborada i, fins i tot, pot-aquest i algun dels nuclis primitius que flan- ser realment encertada, però, insistia de nouquejaven el riu Femosa i que es troben en una a proposar l’alternativa antroponímica, a par-situació estratègica –altitud, distància, possibi- tir d’un nom propi de persona àrab. I hi anota-litats d’observació, defensa–, similar a la del va dos motius justificats:nucli gestatori de la Juneda actual? En defini-tiva, aquest nucli podria ser la represa d’un es- Primer, “perquè la toponímia dels Termini Anti-tabliment humà anterior, arran d’alguns dels qui Civitatis Ilerde (1170) en van plens, defets bèl·lics que pogueren afectar, d’una forma noms personals aràbics: Abihumet, Albulei,o altra, la seva supervivència? És obvi que Çayda, Avinfamar, Albaxig, Avinabita, Cida-aquests interrogants no tenen altra base que mon, Monof, Avin pelach, Alboatab, Avinaça-un intent d’aproximació hipotètica als esdeve- lon, Velosel (?), Alroge, Çalmedina (nom de cà-niments històrics generals (revoltes indígenes, rrec administratiu), Auincalof, Auinsigri,agresssions dels invasors) i que els historia- Auinfortunyols, Açlen tabach, Avinfere, Avinu-dors no donen com a resolts ben bé del tot en- niç, Vaçariça (?), Abalachin, Abdalaçiç, Abda-cara. El que sí que resulta evident, com hom gag i Auin baxir.26 També a partir del mateixsap, és l’existència als nostres rodals de nuclis Coromines es pot insistir en aquesta dada: “Al-humans anteriors a la romanització i que trament notem que, entre els noms de partidesaquests grups es comunicaven amb un llen- del terme de Juneda, col·leccionades per Mn.guatge propi. ¿Seria estrany, doncs, que la for- Segura...hi ha força arabismes: Margafel [märjma autòctona de comunicar-se deixés algun H’’älaf “la pastura de H’’älaf’’], Biniferri [Ibnestrat en les formes d’expressió imposades Ferro], Safrà, Eixalà, Curiola > alqueriola”.27pels dominadors? L’historiador Josep Iglésiesescriu que “la llatinització entre el poble humil Segon, “perquè ara ja no cal adduir un hipo-del nostre territori és d’una intensitat dubtosa. tètic nom propi Junäyda (feminització de Ju-(...) En tostemps, els intents d’assimilació d’u- näyd), sinó que, a més a més del mateix Ju-na llengua ha trobat, com un bastió inexpug- näyd, usual de sempre, he pogut identificar unnable, l’expressió del verb comú que defensa i concret Junàda, nom propi (en àrab ïsm älam)manté la seva pervivència, interposant-se a d’un rebesavi d’Abú Äbd Al.làh ibn al-Qàs.simtota llei formulada pels convencionalismes”.25 ibn H’’àlid, conegut també com Ibn al- Qàs.sim, com al-Imàm (el que dirigeix la pre-Certament, que transcorregueren molts se- gària a la mesquita), i com al-Ùtaqí per lagles des de la dominació romana fins que tro- seva ascendència tribal. Com que aquest Abú24 Jaume Torrent i Gelonch, L’església i el cementiri vells de Juneda. Pagès editors. Associació Cultural Fonoll –Casa de Cultura, núm.2. Juneda, agost de 1993; pàg. 40-42.25 Estudi introductori a Els noms de lloc de les terres catalanes (vol. III) de Ramon Amigó i Anglés, editat per laSocietat Catalana de Geografia. Reus, 1958.26 García i Biosca, op. cit, pàg. 148-212.27 Onomasticon Cataloniae, volum IV, pàg. 487a-22-25. 307
  • 10. Äbd Al.làh, que no era andalusí, va morir l’any hipòtesis aràbigues són les que han guanyat 191 de l’hègira, corresponent als anys 806- més terreny en aquests darrers anys, sobretot 807 del còmput cristià, podem deduir que el les avalades pels filòlegs Joan Coromines i seu rebesavi vivia aproximadament durant la Pere Balañà. Amb matisos, és clar. primera meitat del segle VIII, època de la con- questa musulmana d’Al-Àndalus, efectuada a Més enllà de les formulacions etimològiques, partir de l’any 711. Així, doncs, el nom propi sorprèn que el topònim Juneda hagi tingut Junàda, malgrat que poc freqüent en el reper- tantes variants al llarg dels segles en la do- tori onomàstic àrab, també podia haver estat cumentació escrita. El fet que siguin textos adoptat per alguns musulmans andalusins. manuscrits hi té molt a veure. La ploma de De fet, més d’un deu per cent dels noms pro- juristes, notaris, cronistes o secretaris, per pis masculins àrabs tenien terminació femeni- posar algunes professions vinculades a l’es- na en temps medievals segons un buidatge criptura, ha permès descobrir-hi autèntiques que n’he fet recentment sobre un total de més variacions sobre el mateix tema. No hi són de 1.200. (...) L’evolució fonètica d’aquest pos- pas totes, òbviament. En resum, i per ordre sible ètim Junàda hauria acabat essent també cronològic, doncs, en conservem aquestes “Juneda” pel fenomen conegut com imela: re- grafies:30 Joneda (1155), Juneda (1169), Iu- ducció del timbre de la vocal “a” accentuada neta (1170), Iuneda (1172), Iunete (1173), vers una “e” (...)”.28 Junheda (segona meitat s. XIII), Schuneda (1810) i Junyeda (1832). Aquesta alternativa antroponímica, acura- dament justificada i documentada, es con- Les grafies Junieta i Iunieta són recents i verteix –de moment– en la seva penúltima “cultes” perquè han nascut arran d’una inter- paraula sobre l’etimologia de Juneda. “Per- pretació etimològica del nom de lloc a partir què, i això ho hem tenir tots ben clar, en eti- del nom propi de persona llatí Junius. Per mologia no existeix gairebé mai la certesa consegüent, segons la interpretació de Pere definitiva, assolible només si tenim docu- Balañà, “sembla vàlida la prioritat de l’es- mentada l’acta de naixement d’un nom de quema consonàntic “J-N-D” (“I” és tan sols lloc, costum que era molt poc freqüent en els una variant escrita de la pronúncia “J”) i d’u- temps pre-moderns a les terres catalanes”.29 na vocalització inicial del tipus “O-E-A” o “U- Mentrestant, i sense prendre partit per una o E-A”. I aquest model pot correspondre, altra de les teories emeses sobre el nostre efectivament, a un ètim àrab en femení dimi- topònim, ens ha semblat oportú d’expressar nutiu (bälda-buläyda “poblet-poblet”), atès la pública reconeixença a totes les aporta- que el diftong aràbic äy es va resoldre gene- cions que fins ara s’han fet, la majoria inte- ralment en el so català d’e oberta. Així, per ressants i sobretot en les aràbigues, proba- exemple, amb l’article aràbic al- avantposat, blement les més innovadores. tenim Al-quläy’a > Alcolea (l’equivalent del Joneda més antic)”.31 Variants del topònim en la documentació antiga La resta de variants té una explicació històri- ca raonada per l’evolució fonètica. En tot cas Molts pocs pobles de Catalunya han tingut tan no deixa de sorprendre’ns la variació medie- de ressò en la documentació a causa del seu val de Junheda, amb una h intercalada força nom com el de Juneda. Alguns l’han tingut per atípica i la grafia afrancesada de Schuneda, raons estrictament formals; d’altres deuen la segons el document de 1810 quan es dóna seva fama onomàstica a les llegendes o expli- constància del pas per Juneda d’una columna cacions –etimologies– populars que la gent de mòbil de les tropes de Napoleó. I, havent revi- casa o forània ha creat a l’entorn del significat sat el topònim en la majoria de documents del nom del poble, sobretot si hi havia algun dels segles XVIII, XIX i XX, trenca la tònica personatge, edifici o animal misteriós que les general la variant Junyeda en l’encapçala- atiés. Però intents d’explicació gairebé sempre ment d’un expedient notarial de 1832. És pro- científics en el nombre que ha desvetllat June- bable que el notari hagués comès una errada da constitueixen una excepció. El fet és que, a puntual de transcripció ja que a l’interior del hores d’ara, la seva etimologia encara té les document sempre apareix el topònim de Ju- portes obertes a darreres consideracions. No neda. Tanmateix, la raresa filològica queda obstant això, com ja hem dit anteriorment, les segellada per a la història. 28 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’O- nomàstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg.18-19. 29 Ibidem, pàg. 15. 30 Hem posat entre parèntesis la data del primer document que s’ha localitzat d’aquesta variant concreta. 31 Pere Balañà i Abadia, op. cit. pàg. 16.308
  • 11. En resum, i en ordre cronològic, doncs, hem SEGLE XIIIrecollit algunes mostres de documents –ambo sense text– que testimonien aquesta varie- - IUNEDA: “El Castela de Iuneda”, el castlà detat de formes que ha tingut el topònim Juneda Juneda.al llarg dels segles. Un cop més, aquest ma-terial documental pot servir d’excusa per a Carta de franqueses atorgada als habitantscontinuar especulant sobre la història antiga de Verdú, amb data de 18 d’agost de 1231,de Juneda o, si més no, per constatar que la signada com a testimoni pel castlà de Juneda.toponímia encara aixeca passions entre elsinvestigadors. - JUNEDA: “Ab aitant, partim nostra host, e manllevam-los què menjar de mercaders tro aSEGLE XII dos meses de tot quant mester havien, e anam-nos-en a Tortosa: e foren aquí ab nós lo- JONEDA: 1155. (Mas, N. H. Bna. XI, 166). bisbe de Lleida En Berenguer, e Guillem de Cervera, qui era senyor de Juneda e puis- JUNEDA: “...Lleyda...en Valcalent...ad A. de monge de Poblet.”Podio-securo...ad Willelmum de Juneda...” Crònica o Llibre dels Feits de Jaume I el Con-1169. (MiretS. Templ. P. 149) queridor. S. XIII (1244).- IUNETA: “De ipsa madriguera vadit terminus - JUNEDA: 1243-1250: Fra Guillem de June-ilerde usque ad portel prope miralcamp et si- da era comanador dels Hospitalers de Vic, icut aqua vertit usque in femosam, et est infra altra referència de 1270.33terminum iuneta cum suis terminis que est deilerda.” - JUNHEDA: Crònica de Bernat Desclot, de la segona meitat del segle XIII.Llibre Verd petit de la Paeria de Lleida (ArxiuMunicipal de Lleida) s. XII (entre 1168-1176) - JUNETA: 1258, en una concessió de Jaumec. 1170. Text original en llatí segons els “ter- I feta a un tal Bernat, originari del poble, du-mini antiqui” de la Lleida sarraïna (núm. 27) rant la repoblació del País Valencià.- IUNEDA: Document de 1172 (Kehr, Paps- - JUNETA: 1276: Juneta en el testament deturk., p. 450) Guillem de Cervera (Font Rius).34- IUNETE: “Notum ergo sit omnibus quod ego SEGLE XIVGuillelmus de Cervaria, animi obstinata, tira-nica, perversitate iam dudum abstuleram de- - IUNETA: 1336: “Petrus vicecomes de Vilamurocimas castri Asinorum, Gebud, Iunete et Cas- et dominus de Iuneta atorga drets als habitants 35tri Turrium episcopo et eclesie Ilerdensis”. de la Pobla de Segur” (Font Rius o.c. 372). 36Document extret del Llibre Verd de l’Arxiu Ca- - JUNEDA: 1359. Juneda (CoDoACA XII, 20).tedralici de Lleida. Diploma del 15 de juliol de1173, pel qual Guillem de Cervera, senyor de - JUNEDA: al fogatjament de 1365-1370.Juneda, es compromet davant l’arquebisbe deTarragona, a tornar al bisbe i a l’església llei- - JUNEDA: “Llibre de la estimació del blat deldatana els delmes que havia usurpat de Cas- lloch de Juneda en lo any 1369”. (Arxiu de latelldans, Gebud, Juneda i Torres de Segre. Catedral de Lleida. AACC prestatge i alta por- telles, manuscrit núm. 11).- IUNEDA: 1175. Topònim documentat al Car-tulari de Poblet. SEGLE XV- IUNETA: 1186. (6 vegades, err. Uineta) - JUNEDA: “(...) Capitols, fets, concordats éDocumentat al Cartulari de Poblet. firmats entre lo honorable en Joan Gomar ciu- tadá de la ciutat de Leyda Sr del Mas de Mon--JUNEDA: 1189. Venda d’un mas d’Avinseló roig, de Bertran, é del terme de la Gispertaa Guillem de Juneda. (Font Rius, C.d. p. I, sobre lo empriu de les leñes del dit terme de814, núm. 2)32 la Gisperta en la manera ques segueix. Pri-32 José Mª Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña. CSIC. Madrid-Barcelona, 1969.33 Francesc Carreras Candi. Miscelànea Històrica Catalana. II, 420, 479.34 Font Rius, op. cit. pàg. 265.35 Ibidem. pàg. 551 i 558.36 Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. 309
  • 12. Reproducció de la Concòrdia entre Joan Gomar i l’Ajuntament de Juneda (s. XV). 310
  • 13. merament vull la vila de Juneda, jurats e pro-mens e tota la Universitat que ells e qualse-vulle dels habitants en la vila de Juneda puxe,é puxen amprar totes les leñes del terme dela Gisperta a tot son servei, exceptat que nogosen tallar carrasques, alsines, ni rebolls, nipins, ni ningun altres arbre fruit...”Concòrdia entre Joan Gomar, ciutadà de Llei-da i senyor del Mas de Monroig i de Bertran idel terme de la Gisperta, i l’Ajuntament de Ju-neda (9 de gener de 1400). Còpia efectuadael 18 de maig de 1778 del document originaldel segle XV.- IUNEDA: 1486.SEGLE XVI- JUNEDA: (...) “E mes, Sa Señoria per ell yper tots sos hereus y successors dona a ditaUniversitat de Juneda la quadra ques diu ysolia esser den Vaquer, ab lo moli de la Bar-dissa, e ses cases y moles ab sa bassa,rechs, caprech, sequies y tresteladors, ay-gues molinals, emprius y pertinences y totson aparament...”Concòrdia signada per Ferran Ramon Folc deCardona i la seva filla Joana i els jurats, pro-homs i consell de Juneda per establir les no-ves condicions de vassallatge a què se sot-metien els junedencs (1517).- JUNEDA: “Item que tota persona que tinguegossos, també de casa com de bestiá, en lolloc y terme de Juneda...”Llibre dels mustaçafos (1598).SEGLE XVII- JUNETA/JUNEDA: “In dei nomine noverintUniversitas Matheus Massot major natu aptavilla de Juneta Dioc. Ilerdenses, tam nominemeo populo quam etiam tanquam sindicus 2 quarts, y de rodaria 6 quarts: afronta ab lle- Reproducció d’un fragment del llibre deprocurator, et actor Universitatis et singula- vant ab Puig gros, Borges, a mitgdia ab Mira- Traspassos de Vàluesrium dicta Villa de Juneda...”. vall y Torressola, a ponent an terma de la Ro- de Juneda (s. XVII). gera, y a tremontana ab Torre grossa...”Censal de la vila de Juneda, bisbat de Lleida,a favor de l’abadessa i el convent de Santa Cens de 1716 (Vegueria de Lleyda).Clara de Barcelona (16 de gener de 1616).Original en llatí (1717). - JONEDA: “Es lugar, las jurisdicciones son del Duque de Cardona, Conde Priego, tiene- IUNEDA: segle XVII.37 63 casas juntas, con 234 havits. Su situación es llana, linda a levante con Puig-gros, y lasSEGLE XVIII Borxas, a mediodía con las Besas, a ponien- te con Castell de Asens, y a tramuntana con- JUNEDA: “Te de llargaria 3 quarts, de ampla Torragrosa”.37Joan Eusebi García i Biosca, “Els orígens dels termes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII)”. LaMañana-Ajuntament d’Alguaire. Patronat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·lecció Josep Lladonosa. Lleida,1995; pàg. 161. 311
  • 14. Plànol i document Castell de Asens: “...linda a levante con Jone- prior y real Monasterio de Escala Dei, quenotarial del pleit da, a mediodía con las besas...” comprehende todos los conductos y asequiascontra el monestird’Scala Dei (1767). de las aguas que pasan por la comarca y ba- Cens de 1719. (Vegueria de Lleyda). xan de los barros de Vinaixa, de Omells de Na Gaya & dende el termino de Castellot y Flo- - JUNEDA: “...confesaron y reconocieron a resta hasta mas abaxo de Artesa” Narciso Reñer, Joseph Capdevila y Carlos Ai- xalá, en nombre de regidores actuales (que lo Barcelona, 28 de noviembre de 1767. Plànol i son) de la Universidad de esta dicha villa de document notarial signat per l’expert Andreu Juneda...” Bosch. 10 de gener de 1764. Document notarial dels - JUNEDA: “…sobre lo matrimoni ja en fais de pagesos de Torregrossa. Santa Mare la Iglesia celebrat per y entre Jo-Mapa de la batallade Margalef (1810) seph Lamarca y Cevit, pages de la vila de Ju-extret del butlletí - JUNEDA: “Mapa del lugar de la question y neda bisbat de Lleyda, fill llegítim y natural dedel Centre Comarcal pleyto introducido entre los regs y parts de las Joseph Lamarca...”Lleidatà (núm. 32). villas de Juneda, Puigvert y Artesa contra el 27 de juny de 1775. Capítols matrimonials fir- mats i jurats per Josep Lamarca Cevit i Rai- munda Lamarca Arqués. SEGLE XIX - JUNEDA: “...terme de la Rogera, contiguo al terme de dita vila de Juneda, partida de la Ro- cafumada (...) a mitg dia en el camí de June- da al poble d’Artesa...” 30 de setembre de 1805. Venda de terra de Josep Salla a Josep Lamarca. - SCHUNEDA: “...le village de Schuneda...”. 9 de setembre de 1810. Columna mòbil de les tropes de Napoleó al seu pas per Juneda. Text en francès. 312
  • 15. Còpia del document del pas de les tropes de Napoleó (1810). Escriptura original d’una carta de pagament (1899).- JUNYEDA / JUNEDA:Traslado del espediente promovido por DnFrancisco de Olivart y otros vecinos de lasBorjas contra el común y particulares de la vi-lla de Junyeda sobre aprovechamientos de lospastos de la Cuadra den Vaguer ante el Exc-mo Señor Gobernador de la Ciudad de Lerida.“...y por el recurso que mas aya lugar dicenque en el referido termino de Juneda y parteconfinante con el de la villa de las Borjas,existe una partida conocida con el nombre dela Cuadra den baguer...”3 de març de 1832. Expedient notarial deFrancisco de Olivart i altres veïns de les Bor-ges Blanques contra el comunal i particularsde la vila de Juneda.- JUNEDA: “...situada en lo terme de Juneda y Document de vendapartida de la Femosa (...) que confronta a soli- de casa i terres.xent part ab altra terra del mateix Narcis Lamar- Notaria de Ramon Arqués (1909).ca y part ab la de Ramon Cendrós, a migdia abJosep Salla , a ponent ab Jaume Bosch y ab An-ton Arqués y a tremontana ab Juan Melis...” por oriente con Ramon Minguell, por mediodia15 de gener de 1843. Revenda de terra cam- con acequia, por poniente con viuda de Anto-pa de Ramon Cedó y Perera a Narcís y Anton nio Capdevila y por norte con Jose Bonet...”Lamarca. Document de venda de terrenys d’AntòniaSEGLE XX Berent Bonet a Magdalena Cedó Rosinach. Notaria de Ramon Arqués Arrufat de les Bor-- JUNEDA: (...) “Otra pieza de tierra olivar, si- ges Blanques d’Urgell (6 de març de 1909).tuada en el termino de Juneda partida Cabra-hi, de un jornal dos porcas o sean cincuenta - JUNEDA: (...) “...con arreglo a lo pactado enareas, ochenta y cuatro centiareas; lindante dicho Convenio y consignado en el Regla- 313
  • 16. mento de riegos del Canal de Urgel por la fin- sentar-nos, i representar-nos, un fragment del ca propiedad del mismo, sita en el término de territori. Al llarg dels temps guanyarà en exac- Juneda y partida “Mina” de cabida una hecta- titud i precisió, amb Ptolomeu (segle II), amb rea, treinta y nueve areas, una centiarea, grá- el Renaixement i, sobretot, amb els cartògrafs ficamente descrita en el plano que forma par- del segle XVIII. De Catalunya n’hauríem de te del expediente al efecto tramitado en las parlar llargament per a evocar, amb justesa, oficians del Canal de Urgel...” la seva situació i configuració. “Hi ha mapes, per exemple, que tindran tendència a presen- Document conveni de la Societat Canal d’Ur- tar Catalunya com un front costaner, on els gell de Mollerussa amb el propietari junedenc homes i ports es densifiquen; és la visió del Pere Gelonch Sedó (2 de juny de 1923). mercader marítim, del comerciant que ha es- collit les aigües com a ruta dels seus afers, El topònim Juneda en la cartografia del cartògraf que guaita des de l’interior de la Mediterrània. A voltes, en canvi, Catalunya Els noms de les poblacions poden aparèixer o apareixerà –per a mostrar-ne una altra visió no en els mapes sempre que hagin adquirit ben diferent– com un espai militar, com un im- una importància cabdal en un moment con- mens camp de possibles batalles, amb nuclis cret de la seva història. Normalment, una raó de poblacions oberts i nuclis emmurallats, d’estratègia geogràfica les pot acabar situant amb camins fàcils o difícils per travessar mun- en un punt prou rellevant encara que no for- tanyes i salvar rius”.39 Aquest, però, no és el min part de les poblacions que tenen un pes nostre objectiu. Nosaltres hem de concretar específic en el territori. La capitalitat d’un in- molt més i ens hem de referir solament als dret concret, sigui vegueria, província o co- mapes que contenen informació sobre June- marca, ho fa sempre més fàcil. Però hi ha al- da. En particular, hem de fer recerca en aque- tres factors que poden afavorir que un poble lla cartografia que supera el mapa esquemà- sigui reconegut en el món de la cartografia. tic del passat i que ens endinsa en els mapes “topogràfics” que concedeixen netedat, preci- Limitant-nos a la història de la nostra terra, és sió i traços clars a les terres representades. evident que una cruïlla tan notable com June- da havia de tenir una importància estratègica Per aquest motiu, hem anat recollint el topò- de primer ordre per als que precisaven infor- nim junedenc en una mostra prou significati- mació contrastada d’un indret tan proper a Llei- va dels mapes que tenim sobre Catalunya. da. Era la informació precisa que podia cercar N’hem escollit tan sols uns exemplars: uns el viatger, el comerciant o el militar, posem ben coneguts; altres, en canvi, poc coneguts per cas. Així com en la documentació hi ha es- o pràcticament inèdits. Mai, però, aquestes tranyes llacunes que no poden explicar l’ab- variants del topònim –Juneda, Iuneda, Xune- sència d’un topònim en una època concreta, el da, Joneda i Junieda– no s’havien presentat mateix passa en la rastellera de mapes que en una sèrie cronològica que permeti abastar ens han llegat els nostres avantpassats, siguin força correctament l’evolució de la cartografia del terrer o no. Pere Balañà, després d’esmen- dedicada a Juneda, una evolució llarga d’uns tar moltes variants medievals del topònim Ju- quatre segles, si partim del moment en què el neda, s’estranyava que no aparegués ni tan nostre poble apareix en una representació aï- sols citat a la Ordinatio ecclesiae Ilerdensis, llada o desenvolupant un paper poc o molt re- “atorgada pel bisbe Guillem Pere de Ravidats llevant. I, de retruc, hem deixat constància, el 29 d’abril de 1168, en un document en què sempre que ens ho ha permès el mapa, de la apareixen Ratera, Raïmat, Sudanell, Bell-lloc, nomenclatura que utilitzaven els geògrafs i Alcoletge, Alamús, Castelldans, Castellot (=La cartògrafs pel que fa a la divisió territorial po- 38 Floresta), Gimenells, Sucs, etc.” D’aquella ab- lítico-administrativa i als espais comarcals. sència, en deduïa que molt probablement, l’any 1168, Juneda devia ser un llogarret sense gai- En aquest sentit, lluny de voler obrir nous de- re importància. Aquesta apreciació també po- bats territorials, hem constatat en els mapes dria ser contemplada per molts cartògrafs. Tot i que Juneda ha viscut molts més segles vin- això, amb el pas dels anys, el nom de Juneda culada a la realitat urgellenca (amb els noms ha estat ben valorat, si ens atenem als mapes de Plana d’Urgell, Baix Urgell, Pla d’Urgell, que ens han arribat fins als nostres dies. l’Urgell, Urgellès i les seves variants castella- nes o franceses) que no pas a la garriguenca. Diuen els entesos que el mapa resulta la Ja ho diuen que la història de la divisió co- imatge adient, plenament escaient per a pre- marcal és el reflex de la història de Catalunya, 38 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’O- nomàstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg.15-16. 39 Mots a cura de Joan Vilà i Valentí dins del pròleg de la Cartografia de Catalunya. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985; pàg. 10.314
  • 17. de les seves esperances i frustracions, de la 2. JUNEDA (La Plana de Urgel):voluntat d’autoafirmar-se a partir d’unes Mapa de Gerardus Mercator (Rupelmonde,arrels històriques i d’una realitat geogràfica. I 1512 –Duisburg 1595). Cataloniae principatusen el cas de Juneda tot apunta que encara hi descriptio nova. 1619.ha una porta oberta a la revisió comarcal desd’un punt de vista estrictament cultural. Així 3. IUNEDA (La Plana de Urgel):ho diuen els mapes. Mapa de Willem Janszoon Blaeu (Alkmaar 1571 – Amsterdam 1638). Catalonia. 1635.La cartografia renaixentista i flamenca El predomini de la cartografia francesaA la segona meitat del segle XV arriben ambabundor, a les terres de l’Europa occidental, A mitjan del segle XVII comença a adquirir im-les mostres de la tradició cartogràfica ptolo- portància la cartografia francesa. Els mapesmaica. A través de la impremta, aquesta tradi- procedents de les famílies de cartògrafs fla-ció prendrà immediatament una gran força i mencs són, en bona part, substituïts pels queconeixerà una àmplia difusió en diverses ciu- provenen de tècnics reials, al servei de la mo-tats europees. És l’època renaixentista de la narquia absoluta francesa, la de Lluís XIV. Aracartografia. Tot i mostrar, amb major o menor és sovint una cartografia més seriosa, que voldetall, l’amplitud de les terres conegudes, en donar una informació precisa, especialmentaquests mapes no hi ha cap referència a la de França i d’aquelles terres sobre les qualspoblació de Juneda. Hem d’esperar l’arribada la monarquia vol actuar.de grans famílies de cartògrafs flamencs, ins-tal·lats sovint a la ciutat d’Amsterdam, que do- Repecte a Catalunya, apareixen nombrososminen la producció i el mercat cartogràfic de errors en les formes i en la toponímia. Això ésl’Europa occidental. Dins de les seves compi- atribuïble a dos dels autors francesos més re-lacions apareixen representacions cartogràfi- coneguts per la seva contribució a la carto-ques de Catalunya formant part de la Penín- grafia del nostre país: Nicolas Sanson (1600-sula Ibèrica o, en alguns casos, de l’antiga 1667) i Nicolas de Fer (1646-1720). En canvi,Corona d’Aragó. Aviat queda fixada una forma hi ha una informació que pot ser ben acuradade representació de Catalunya, amb el cone- en mapes militars, especialment, en els de lagut mapa de Johannes Baptista Vrints, publi- franja pirinenca. Efectivament, Catalunyacat a Anvers l’any 1603, que apareix inclòs en apareix ara com un possible espai militar,un recopilatori d’Ortelius,40 notablement més una terra que cal conèixer bé per a poderric en toponímia i de traçats més correctes conduir correctament els moviments de tro-que tots els mapes anteriors. Constitueix la pes. Les intervencions bèl·liques franceses,primera representació cartogràfica aïllada de amb algunes fites decisives, com la pau delsCatalunya i fou encarregada per la Generali- Pirineus (1659) o el tractat d’Utrecht (1713),tat a Vrints. són favorables i fan imprescindible un bon co- neixement cartogràfic de Catalunya.Aquest tipus de mapa es va mantenir durantmés de mig segle, dins de la producció fla- Però la producció cartogràfica és ja molt di-menca. Són mapes per a viatgers, comer- versa i no resta pas limitada a les accionsciants i polítics. La toponímia de pobles i ciu- militars. Ara els mapes també han de servirtats és ben rica i representa una localització per a fomentar l’economia i el comerç tant acartogràfica, per primera vegada expressada, l’interior com a l’estranger. Alguns detallsd’un bon nombre de llocs que apareixen en d’aquests mapes ja anuncien l’estil cartogrà-els fogatges o en l’obra corogràfica del pare fic del segle XVIII.Gil.41 No hi manquen tampoc, també per pri-mera vegada, els noms de força comarques Mostres de mapes on apareix el topònim decatalanes. Juneda (s. XVII)Mostres de mapes on apareix el topònim de 1. IUNEDA:Juneda (s. XVII) Mapa de Nicolas Sanson (Abbeville, 1600 – París 1667). Les estats de la couronne d’A-1. JUNEDA (La Plana de Urgell): rragon en Espagne: ou sont l’Arragon, ro-Mapa de Johannes Baptista Vrints (Anvers, yaume, la Catalogne, principate, la Valence,1552 – 1612). Cataloniae principatus novissi- royaume, et les isles de Maiorque, royau-ma et accurata descriptio. 1603. me. 1653.40 Abraham Ortel (Ortelius). Anvers, 1527-1598. L’any 1570 publica a Amsterdam el seu recopilatori de mapes his-tòrics Theatrum Orbis Terrarum. El topònim de Juneda no hi és present.41 El jesuïta català Pere Gil va escriure Historia Cathalana en la qual se tracta de Historia o descripció natural,l’any 1600. En realitat s’ha convertit en la primera Geografia de Catalunya de tots els temps. 315
  • 18. Mapa de Johannes 2. IUNEDA (Veguerie de Lleyda): la nouvinguda dinastia borbònica. Més enda-Baptista Vrints (1603). Mapa de Nicolas Sanson (Abbeville, 1600- vant, serà, sobretot, l’afany de renovació París 1667). Principauté de Catalogne: divi- il·lustrada i les noves possibilitats econòmi- sée en neuf diocesis et en dix-sept vegue- ques. Tot plegat, a més de l’avenç de l’erudi- ries...1660. ció, repercutirà en la demanda i confecció de noves peces cartogràfiques. El segle XVIII i els primers decennis del XIX Una altra originalitat d’aquest segle naixerà de la preparació de mapes per gent del país, Les escoles flamenca i francesa han contri- per catalans. L’interès dels cartògrafs cata- buït de manera decisiva en la confecció de lans, sobretot de Josep Aparici (1653-1731), mapes de Catalunya. I aquesta tendència Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte de continuarà durant bona part d’aquesta centú- Darnius (?1676-1727) i Francesc X. de Gar- ria, sobretot gràcies a les millores tècniques ma (1708-1783), és de reflectir la realitat a procedents especialment de França. Durant través d’una visió directa del país. Amb les les primeres dècades es tracta dels intents i noves directrius polítiques s’intenta aclarir i realitzacions d’una nova estructuració políti- precisar les noves divisions, els “corregimien- co-administrativa i de recomptes poblacionals tos”, a través de la descripció cartogràfica, per i econòmics, portats a terme pel primer rei de substituir les tradicionals vegueries. I a l’afany 316
  • 19. tradicional de mostrar pobles, ciutats i cursos conseqüències socials i polítiques provoquen Mapa de Nicolasfluvials, ara s’hi uneix el desig d’adjuntar-hi una llarga solució de continuïtat en el món de Sanson (1660).les comunicacions. la cartografia. Haurem d’esperar el quart de- cenni del segle XIX perquè comenci, en elEn els darrers decennis del segle XVIII, es conjunt d’Espanya, una etapa de reorganitza-reflecteix en els treballs cartogràfics l’acció ció política i administrativa, malgrat la primeradirecta d’uns encàrrecs fets directament pel guerra carlina. Una clara manifestació n’és lapoder central monàrquic. Comença una carto- divisió provincial de 1833. A partir de 1850,grafia “oficial”, que no sempre respon encara les millores administratives internes –motiva-a l’existència d’unes institucions, sinó que pot des per un redreçament econòmic i pels inicisrecolzar-se simplement en experts de recone- de la revolució industrial a Catalunya– obriranguda vàlua. Nombrosos mapes i plànols se- les portes a la cartografia contemporània.ran preparats per enginyers militars. Catalun-ya continua sent concebuda com un espai Mostres de mapes on apareix el topònim debèl·lic. Els cartògrafs militars francesos pro- Juneda (s. XVII-XIX)dueixen excel·lents mapes fronterers o de di-versos sectors del nostre país. Les lluites 1. IUNEDA (Viguerie de Lerida):frontereres de la darrera dècada, la guerra de Mapa de Gerard Valck. Principaute de Cata-la Independència (1808-1814) i les seves logne ou sont crompis les comtés de Roussi- 317
  • 20. Mapa d’Oleguer llon et de Cerdagne divisées en leurs vigue- 4. JUNEDA (Viguerie de Plaine d’Urgel):de Taverner i ries. Amsterdam, 1702. Mapa de Placide de Sainte Hélène (Parísd’Ardena, comte 1648-1734). La Catalogne. 1707.de Darnius (1705). 2. XUNEDA (Territorium Leridense): Mapa de Carel Allard (Amsterdam~1648- 5. IUNEDA (Territoire de Lerida): ~1707). Mapa de Daniel de la Feuille (Sedan 1640- Accuratissima principatus Cataloniae et comi- Amsterdam 1709). tatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio. Principauté de Catalogne et partie du Roussi- 1705. llon. 1707. 3. JONEDA (Corregimiento de Lerida): 6. IUNEDA (Veguerie de Lerida): Mapa d’Oleguer de Taverner i d’Ardena, com- Mapa de Nicolaes II Visscher (Amsterdam te de Darnius (?1676 – Barcelona 1727). 1649-1702). Mapa del principado de Cataluña con la fron- Carte tres juste des terres et environs de Ba- tera de Francia, Aragon y Valencia. 1705. laguer et Lerida: où lon peut distinctement voir 318
  • 21. ou la bataille s’est donnée entre l’armée du 9. JUNIEDA (Viguerie de Lerida): Mapa de Nicolaes IIroy Charles et celle de Philipe V, le 27 iuillet Mapa de Roussel Blottière i del dibuixant G. Visscher (1710).1710. 1710. de la Haye (1673-1739). Carte generale des monts Pyrenées et partie7. JUNEDA (Viguerie de Lerida): des royaumes de France et d’Espagne. 1730.Mapa de Nicolas de Fer (París 1646-1720).Le principauté de Catalogne divisée en vigue- 10. JUNEDAries. 1714. Mapa de Francisco Xavier de Garma i Duran (Alcàntara 1708 – Barcelona 1783).8. IUNEDA Mapa del principado de Cataluña y condadoMapa de Juan Àlvarez de Colmenar (principis del Rosellón. 1760-1770.del segle XVIII). 11. JUNEDANouvelle carte du Catalogne avec les grands Mapa de Tomás López y Vargas (Madrid 1730 –chemins, etc. 1715. 1802). Mapa del principado de Cataluña. 1776. 319
  • 22. Mapa de Louis-Gabriel Suchet (1828). 320
  • 23. 12. JUNEDA respecte a Catalunya, són els freqüents errorsMapa de Camilo Vacani (Milà 1787 – 1862). toponímics. A més a més, la lentitud en la pu-Carta militare della Catalogna: per servire alla blicació dels fulls del Mapa Topográfico Nacio-storia delle truppe italiane nelle diverse posi- nal motiva que hi hagi, quan es vol representarzioni e spedizioni di piu eserciti dal 1808 al Catalunya o una bona part d’ella (províncies o1813. 1823. partits judicials), la utilització d’una cartografia anterior, basada en una derivació de la provin-13. JUNEDA cial traçada per Coello. Sortosament, l’obra deMapa de Louis-Gabriel Suchet (Lió 1772 – la Mancomunitat de Catalunya es comença aMarsella 1826). Théatre des opérations de sentir en el camp cartogràfic. Representa, enl’armée d’Aragon, aux ordres de s. exce. Le definitiva, la primera oficialització pròpiamentMaréchal Suchet, duc d’Albufera, dans les catalana de la cartografia, realitzada a partirprovinces d’Aragon, de Catalogne et de Va- del Servei corresponent de la Diputació Pro-lence. 1828. vincial de Barcelona. Es porta a terme l’elabo- ració d’uns mapes “topogràfics” publicats a es-14. JUNEDA cala 1:100 000 i uns mapes geològics queMapa de Charle (autor no identificat). prengueren com a base l’anterior model.Mapa de Cataluña. Barcelona, 1846. Basant-se en els mapes oficials amb corbesLa cartografia contemporània de nivell, adquirirà importància a Catalunya la cartografia excursionista. Aquests acuratsA partir de 1850, la cartografia espanyola co- mapes manifesten indubtablement un estilmença a “oficialitzar-se” dins d’un estat que nou del nostre país. Catalunya, o amb exacti-busca camins per modernitzar-se. Aquests tud certs sectors i indrets, és concebuda comesforços coincideixen a Catalunya amb l’a- un espai d’oci, un espai digne de ser recorre-rrencada de determinats sectors econòmics, gut i contemplat. Es completa així, ara en laespecialment el tèxtil i amb les primeres ma- seva versió cartogràfica, la descoberta delnifestacions de la Renaixença. La cartografia país, que s’havia iniciat en els darrers decen-oficial s’anirà definint a través de la creació nis del segle XIX, i que representa una llargad’una Comisión Cartográfica (1840), una etapa de recopilació d’informació geogràfica.Junta de Estadística i finalment, l’any 1870,d’un Instituto Geográfico y Estadístico. El desenvolupament de les activitats geogràfi- ques representarà la preparació i publicació deL’obra de Francisco Coello de Portugal y Que- mapes temàtics, els quals –amb el pas delssada representa una posterior versió cartogrà- anys– s’aniran ajudant de la fotografia àeria.fica del conegut Diccionario geográfico-esta- Més endavant, l’evolució favorable de la geo-dístico-histórico (1845-1850) de Pascual grafia i de diverses ciències determinarà un no-Madoz. És un intent de recopilar cartogràfica- table augment de la cartografia temàtica. Pelment tota la informació coneguda, a través del que fa als aspectes humans aquesta línia cul-marc de les províncies, a una escala 1:200 mina en el Atlas sòcio-econòmic de Catalunya,000. A aquesta escala comença l’àmplia utilit- començat a publicar l’any 1980. El caràcterzació d’unes magnituds cartogràfiques que científic i pragmàtic de la cartografia es reflec-permeten força detalls i una notable densitat teix en una producció que persegueix objectiustoponímica. Aquesta novetat és aprofitada per d’anàlisi i d’aplicació per part de geògrafs, so-l’Instituto Geográfico y Estadístico. Amb la ple- ciòlegs i economistes. Per altra banda, ésna oficialització de la cartografia desapareixen cabdal la creació de l’Institut Cartogràfic dedefinitivament els mapes amb els noms d’un Catalunya (ICC)42 ja que –amb excel·lents pos-determinat cartògraf o d’una certa família; sols sibilitats tècniques (cartografia automàtica, in-resta, és clar, el nom de la institució. formatitzada)– representa un futur ben assegu- rat i esperançador per a la cartografia catalanaLa nova cartografia, que s’ajuda dels avenços de finals de segle XX i inicis del segle XXI.tècnics i de l’exactitud de la informació ambmapes a gran escala (1:50 000), podrà tenir Mostres de mapes on apareix el topònim demúltiples usos. No hi queden marginats els Juneda (s. XIX-XX)possibles aspectes bèl·lics, però hi ha tambéuna rica informació d’interès civil col·lectiu i in- 1. JUNEDA (Plana d’Urgell):dividual, i, en molts casos, d’un valor ben di- Mapa d’Eduard Brossa. Cataluña. Descrip-vers: continguts de geografia física, fets socials ción geográfica de las cuatro provincias cata-i econòmics. Un dels aspectes més negatius, lanas. Barcelona, 1883.42 Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i dela Generalitat a l’època de la República, l’ICC ha esmerçat els seus esforços a situar en uns nivells d’innovació imodernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. 321
  • 24. Mapa de Francesc 2. JUNEDA (Llanos de Urgel / Bajo Urgel): 5. JUNEDA (Pla d’Urgell o Urgellés):Flos i Calcat (1906). Mapa de Norbert Font i Sagué. Carta comar- Mapa de la Geografia General de Catalunya. cal de Catalunya. Direcció: Carreras Candi. Barcelona, 1907. Premiada als Jocs Florals de Barcelona. Bar- celona, 1897. 6. JUNEDA (Pla d’Urgell): Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya. Pro- 3. JUNEDA (Baix Urgell): jecte de divisió administrativa de Catalunya. Cartografia comarcal del Diccionari Salvat, di- Barcelona, 1919. rigit per Cels Gomis. Barcelona, 1904. 7. JUNEDA 4. JUNEDA (Plá d’Urgell): Mapa del Instituto Geográfico y Estadístico de Mapa de Francesc Flos i Calcat. Mapa de Ca- la provincia de Lérida. Término municipal de talunya. Barcelona, 1906. Juneda. Madrid, 1921. 322
  • 25. 8. JUNEDA (Pla d’Urgell): 11. JUNEDA (Les Garrigues): Mapa de Josep M.Mapa comarcal de Catalunya de Pere Blasi. Mapa comarcal de Catalunya de Pau Vila. Rendé (1924).Barcelona, 1922. Barcelona, 1931.9. JUNEDA (Baix Urgell): 12. JUNEDADivisió comarcal agrària de Josep M. Rendé. Mapa dirigit per V. Turell, cartògraf de la Ge-Barcelona, 1924. neralitat. Mercats i llur radi segons l’enquesta feta als10. JUNEDA (Pla d’Urgell): ajuntaments / Generalitat de Catalunya. 1933.Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals iartístiques de Catalunya. Vol II. Direcció: Pere 13. JUNEDA (Llano de Urgel):Pujol. Barcelona, 1929. Mapa de las comarcas naturales. Junta Pro- 323
  • 26. Plànol de la comarca de l’Urgell (Lleida, 1927).Plànol comercial dels pobles afluents de Mollerussa. Butlletí de la Cambra de Comerç i Indústria (Mollerussa, 1934). 324
  • 27. Mapa de las comarcas naturales. (Lleida, 1947).vincial de Ordenación Económico-Social. Go- Mapa del Ministerio de Gobernación. Madrid,vern Civil de Lleida, 1947. 1965.13. JUNEDA 15. JUNEDA (Les Garrigues):Mapa General del Instituto Geográfico y Ca- Mapa de Catalunya. Servei Cartogràfic de latastral. 1950. Diputació de Barcelona. 1974.14. JUNEDA (L’Urgell): 16. JUNEDA (Les Garrigues):Las provincias y sus comarcas. Mapa de l’organització territorial de CatalunyaEstudio sobre delimitación comarcal en las a cura de Lluís Casassas i Joaquim Clusa.provincias españolas. Fundació Bofill. Barcelona, 1981. 325
  • 28. Bibliografia ALBAIGÉS I OLIVART, Josep Maria. “Encara més GILI i GAYA, Samuel. “El nom de Juneda”. Butlletí sobre el nom de Juneda”, Fonoll, núm. 1. Juneda, Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm. 95. Bar- desembre de 1978. celona, octubre de 1966. AMIGÓ ANGLÈS, Ramon. Els noms de lloc de les GRAS y DE ESTEVA, Rafael. La pahería de Lérida. terres catalanes. Reus. Institut d’Estudis Catalans. (Notas sobre la antigua organización de la ciudad Barcelona, 1958. 1149-1707). Lleida, agost de 1909. AMIGÓ ANGLÉS, Ramon. Materials per a l’estudi IGLÉSIES FORT, Josep. Els noms de lloc de les te- dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme rres catalanes. La Riba. Institut d’Estudis Catalans. de Reus. Edicions Rosa de Reus. Associació d’es- Barcelona, 1953. tudis reusencs, núm. 68. Reus, 1988. IGLÉSIES FORT, Josep. “El movimiento demográ- AMIGÓ, Ramon; ROIGÉ, Dolors; TERRADO, Xavier i fico en Cataluña durante los últimos cien años” dins TURULL, Albert. Introducció a l’onomàstica.Toponímia de Memorias de la Real Academia de Ciencias y i antroponímia catalana i general. Quaderns de l’Insti- Artes de Barcelona. 3a època. Núm. 680. vol. tut, núm. 7. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 1994. XXXIII, núm. 16. Barcelona, maig de 1961. ASÍN PALACIOS, Miguel. Contribución a la toponi- IGLÉSIES FORT, Josep. “El fogaje de 1365/1370” mia árabe de España. CSIC. Madrid, 1940. dins de Memorias de la Real Academia de Cien- BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Una etimologia aràbiga per cias y Artes de Barcelona. 3a època. Vol. XXXIV. a Juneda”. Fonoll, núm. 20. Juneda, febrer de 1982. Barcelona, 1962. BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Juneda, avantguarda del IGLÉSIES FORT, Josep. El cens del comte de Flo- regne sarraí de Lleida”. Fonoll, núm. 35. Juneda, ridablanca (1787). Fundació Salvador Vives Casa- desembre de 1984. juana. Barcelona, 1969. BALAÑÀ i ABADIA, Pere. Els noms de lloc de Ca- IGLÉSIES FORT. Estadístiques de població de Ca- talunya. Col·lecció Població i Territori, núm. 5. Ge- talunya. El primer vicenni del segle XVIII. Fundació neralitat de Catalunya. Barcelona, 1989. Salvador Vives Casajuana. Barcelona, 1974. BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Juneda, un nom i un do- JOSA, Ramon. “Juneda”. Butlletí Interior del Centre cument important”. Fonoll, núm. 51. Juneda, prima- Comarcal Lleidatà, núm.40. Barcelona, juny de 1961. vera de 1990. LLADONOSA I PUJOL, Josep. “Juneda, part inte- BALAÑÀ i ABADIA, Pere. L’Islam a Catalunya (se- grant de l’antic municipi de Lleida”. Butlletí Interior gles VIII-XII). Rafael Dalmau Editors. Col·lecció del Centre Comarcal Lleidatà, núm. 32. Barcelona, Nissaga, núm. 13. Barcelona, novembre de 1997. octubre de 1960. BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “La penúltima paraula so- MADOZ, Pascual. Diccionario Geográfico-estadísti- bre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la co-histórico de España. Madrid, 1847. Societat d’Onomàstica, núm. LXXV. Barcelona, MOLL, Juli i TORT, Joan. Toponímia i cartografia: as- desembre de 1998. saig de sistematització. Institut Cartogràfic de Cata- BELLMUNT, Pere. “Toponímia del terme de Juneda lunya. Sèrie Manuals, núm. 1. Barcelona, 1985. i els seus entorns”. Fonoll, núm. 41. Juneda, 1986. MOREU-REY, Enric. Els nostres noms de lloc. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geo- Col·lecció els treballs i els dies, núm. 22. Editorial gràfics de Catalunya. Ed. Millà. Barcelona, 1991. Moll. Mallorca, 1982. BURGUEÑO, Jesús. Història de la divisió comarcal. PIÑOL AGUADÉ, Josep Maria. “En torno al nombre Rafael Dalmau, editor. Barcelona, novembre 2003. “Juneda”, secció Comarcas del Diario de Lérida, 1982. CARRERAS i CANDI, Francesc. Miscelànea Històrica PITA i MERCÉ, Roderic. Dades per al coneixement Catalana. 1a i 2a sèrie. 2 vols. Barcelona, 1905-1918. de l’arqueologia i de la història de Juneda, article CASTILLÓN CORTADA, Francisco. “Parroquias de transcrit per Pere Bellmunt al programa de Festa las cercanías de Lleida, hoy desaparecidas” dins Major de Juneda. Agost de 1976. de la Miscel·lània Homenatge a Josep Lladonosa. SANPERE i MIQUEL, Salvador. Un estudi de topo- Institut Estudis Ilerdencs. Lleida, 1992. nomàstica catalana. Barcelona, 1880. COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana SEGURA, mossèn Joan. Butlletí de la antigua as- (vol. I i II). Biblioteca Filològica Barcino. Editorial sociació d’excursións catalana, volum. XII. Barce- Barcino. Barcelona, 1965 i 1970. lona, 1890. COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol. SOLÉ i BONET, Josep Maria. Juneda. El seu ter- IV. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1995. me. Comissió Cassoles de Tros – Diputació de Llei- FONT RIUS, José Mª. Cartas de población y franqui- da. Juneda, 1991. cia de Cataluña,. CSIC, vol. I. Madrid-Barcelona, 1969. TORRENT GELONCH, Jaume. “Pinzellades de topo- GALERA, Montserrat i VILÀ, Joan. Cartografia de nímia junedenca”. Butlletí Interior del Centre Comar- Catalunya (Recull històric) dins de la Gran geogra- cal Lleidatà de Barcelona. Barcelona, agost de 1965. fia Comarcal de Catalunya (vol. 19) Fundació Enci- TORRENT i GELONCH, Jaume. L’església i el ce- clopèdia Catalana. Barcelona, novembre de 1985. mentiri vells de Juneda. Pagès editors. Associació GARCÍA i BIOSCA, Joan Eusebi. “Els orígens dels Cultural Fonoll - Casa de Cultura, núm.2. Juneda, termes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. agost de 1993. XI i XII)”. La Mañana-Ajuntament d’Alguaire. Patro- VALLS, Joan. “Apunts històrics de Juneda”. Butlletí nat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·lecció Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.86. Bar- Josep Lladonosa. Lleida, 1995. celona, abril de 1965.326