• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,611
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
34
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 11/8/08 16:20 COMENTARI DE TEXTOS 917350 _ 0189-0269.qxd Página 189 Estudiar història és alguna cosa més que aprendre un conjunt de continguts. En la nostra matèria, manejar fonts de diversos tipus (textuals, visuals, materials i sonores) és una part tan important com l’aprenentatge conceptual. Però, sens dubte, la tècnica més destacada i amb una tradició més llarga és el comentari de textos. La lectura de textos històrics té un valor doble. • Per als historiadors és una font històrica fonamental per reconstruir el passat. • Però per als alumnes també és important manejar textos d’altres èpoques no només com a font, sinó també per millorar la capacitat lectora. En les pàgines d’aquesta secció proporcionem als professors un ampli dossier de textos, concretament 10 textos per a cada unitat del curs, és a dir, 160 textos en total. La selecció ha seguit dos criteris: en primer lloc, la rellevància del document, per la qual cosa no hi falten els textos més clàssics; en segon lloc, la varietat, perquè per a cada tema s’han seleccionat documents de quatre tipus: • Textos històrics, és a dir, fonts primàries, coetànies als fets que es descriuen. • Textos historiogràfics, interpretacions d’historiadors i altres científics socials sobre el tema analitzat. • Testimonis, és a dir, textos que reflecteixen la visió personal dels que van viure aquell moment històric (memòries, cartes, entrevistes, diaris...). • Textos literaris, molt importants per conèixer les formes de vida i les mentalitats del passat. Cada document s’acompanya d’un conjunt d’activitats que, al seu torn, ordenen l’anàlisi dels textos. 189
  • 2. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 190 TEXT 1 DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL Consegüentment, sempre que un cert nombre d’homes s’uneixen en societat i renuncien al poder d’executar la llei natural, cedint-lo a la comunitat, llavors i només llavors es constitueix una societat política o civil. Aquest fet es produeix sempre que un cert nombre d’homes que vivien en l’estat de naturalesa s’associen per formar un poble, un cos polític, sotmès a un govern suprem, o quan algú s’adhereix i s’incorpora a un govern ja constituït. En virtut d’això autoritza la societat o, el que és el mateix, el seu poder legislatiu, a fer lleis en nom seu segons convingui al bé públic o de la societat i a executar-les sempre que calgui (com si es tractés de decisions seves). Això és el que fa sortir els homes de l’estat de naturalesa i els situa en una societat civil, és a dir, el fet d’establir en aquest món un jutge amb autoritat per decidir totes les disputes i reparar tot el mal que pugui haver patit un membre qualsevol de la societat. Aquest jutge és el poder legislatiu, o ho són els magistrats que ell designi. Sempre que trobem un cert nombre d’homes associats entre si però que no disposen d’aquest poder decisiu al qual apel·lar, podem dir que continuen en l’estat de naturalesa. Així doncs, és evident que la monarquia absoluta, que certes persones consideren l’únic govern del món, en realitat és incompatible amb la societat civil, i per això ni tan sols es pot constituir com una forma de poder civil. 1 TEXT HISTÒRIC La finalitat de la societat civil és evitar i solucionar els inconvenients de l’estat de naturalesa, que es produeixen forçosament quan cada homes és jutge del seu propi cas [...]. Allà on hi hagi persones que no disposen d’aquesta autoritat a la qual recórrer perquè es resolguin a l’acte les diferències que sorgeixen entre elles, aquestes persones continuen vivint en l’estat de naturalesa. I en aquesta situació es troben, cara a cara, el rei absolut i tots els que estan sotmesos al seu règim. En partir-se del supòsit que el príncep absolut reuneix en si mateix el poder legislatiu i el poder executiu sense participació de ningú, no hi ha jutge ni cap manera d’apel·lar a algú capaç de decidir amb justícia i imparcialitat, algú amb autoritat per sentenciar o que pugui solucionar o compensar qualsevol abús o mal que aquest príncep hagi causat per si mateix o per ordre seva. Aquest home, tingui el títol que tingui, tsar, gran senyor, o el que sigui, està en un estat de naturalesa tant amb els seus súbdits com amb la resta del gènere humà. Allà on hi ha dos homes que no tenen una llei fixa i un jutge comú al qual apel·lar en aquest món perquè resolgui les disputes que sorgeixen sobre el dret, aquests homes continuen vivint en l’estat de naturalesa i sota els inconvenients que se’n deriven. John LOCKE, Dos tractats sobre el govern civil, 1690 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Què en saps, de l’autor que el va escriure? Quines idees defensa? Emmarca el text en un regnat concret. 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Explica les idees secundàries que hi apareixen, especialment els aspectes de crítica a l’Antic Règim. 3 Enquadrament històric a) Assenyala quin és el context històric del text relacionant-lo amb un procés revolucionari esdevingut a Anglaterra en aquella època. b) Quins esdeveniments previs tenen a veure amb el desenvolupament del text? c) Quina és la causa que origina el text? Què pretén justificar? Qui pretén criticar? d) Quina ideologia es va desenvolupar a partir d’aquest autor? Quines característiques té aquesta ideologia? Quina influència va tenir en esdeveniments posteriors, com ara la Il·lustració, la Revolució Americana o la Revolució Francesa? 4 Comentari a) Assenyala l’objectivitat de l’autor tant pel que fa a la seva reflexió com a la crítica. b) Creus que aquest text té molta importància històrica? Resumeix breument les conclusions a què has arribat mitjançant aquest comentari. 190 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 3. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 191 TEXT 2 TESTIMONI LES CRISIS DEMOGRÀFIQUES Com que tota activitat es va paralitzar, els llocs de treball es van acabar i va desaparèixer la feina i, consegüentment, també el pa dels pobres; i els laments dels pobres eren, certament, molt punyents al principi, tot i que en aquest sentit el repartiment d’almoines en va alleugerir la misèria. És cert que molts van fugir al camp, però n’hi va haver milers que es van quedar a Londres fins que la pura desesperació els va fer sortir de la ciutat, tan sols per morir als camins i per servir de missatgers de la mort, perquè molts estaven infectats i la van disseminar fins als confins més remots del regne. [...]. Tot plegat, encara que sigui molt trist, va representar un alliberament, perquè la pesta, que va créixer horrorosament des de mitjan octubre, es va emportar durant aquell temps unes trenta o quaranta mil d’aquelles persones, que, si haguessin sobreviscut, s’haurien convertit en una càrrega massa feixuga a causa de la pobresa que patien. Daniel DEFOE, Diari de l’any de la pesta, 1722 1 COMENTARI DE TEXTOS Molts eren els miserables éssers desesperats dels quals he parlat abans; i van ser aniquilats per la desgràcia que va sobrevenir després, fins al punt que podem dir que van morir, no per la pesta mateixa, sinó per les seves conseqüències; principalment, van morir de fam i per la manca de totes les coses elementals, sense allotjament, sense diners, sense amics, sense mitjans per aconseguir el pa de cada dia ni ningú que els en proporcionés, perquè molts no tenien això que anomenem residència legal i per això no van poder demanar res a les parròquies Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui és l’autor del text? Coneixes alguna altra obra seva? Quines característiques té aquesta obra? c) El text es refereix a les epidèmies de Londres de 1664-1665. Creus que la situació seria molt diferent si l’epidèmia s’hagués produït el 1722 o, contràriament, creus que seria la mateixa? d) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Què pretén descriure l’autor? b) Quines característiques defineixen el règim demogràfic antic? Com es reflecteixen aquestes característiques en el text? c) Quines conseqüències va provocar això en la població? Què va passar quan es van produir avenços en higiene i medicina? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte de la pesta i la població humil? b) Creus que en el text hi ha aspectes de crítica social? Quins? c) Creus que hi ha alguna frase que podria considerar-se precursora del maltusianisme? Quines idees defensava el maltusianisme? d) Quina sensació et produeix el text? e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat després d’haver fet el comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 191
  • 4. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 192 TEXT 3 L’ENCICLOPÈDIA: EL PRIVILEGI Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qual només gaudeixen certs membres de la societat i tots els altres no. N’hi ha de diverses classes: 1. Els que poden anomenar-se inherents a la persona per raó dels drets del seu naixement o estat [...]. 2. Els que es van cedir mitjançant cartes del príncep registrades a tribunals que n’asseguraven el compliment. Aquesta segona classe de privilegis se subdivideix en dues més, d’acord amb els diferents motius que van determinar el príncep a concedir-los. Els primers es poden anomenar privilegis de dignitat [...]. Finalment, l’última classe de privilegis és la dels privilegis que podem anomenar de necessitat. Entenc que aquests privilegis són les exempcions particulars que, sense estar concedides a la dignitat de les persones i de les funcions, ho són per la simple necessitat de protegir aquestes persones de les vexacions públiques a què s’exposen a causa dels càrrecs que exerceixen. Aquests privilegis són concedits als encarregats de les contribu- 1 TEXT HISTÒRIC cions i als que cobren els impostos [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o dels objectius particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que de tant en tant es tornés als motius que els van originar perquè s’examinessin detingudament i, després d’haver distingit bé la raó d’aquests motius, es decidís conservar tan sols els privilegis dirigits a la utilitat del príncep i la comunitat. És molt just que la noblesa –que té com a deure servir l’estat en els exèrcits o almenys oferir persones per complir aquesta obligació– i els magistrats –dignes de consideració per l’amplitud i la importància de les seves funcions i que fan justícia als tribunals superiors– gaudeixin de distincions honroses que serveixin per recompensar els serveis que presten i alhora els procurin la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]. Louis de JAUCOURT, article «Privilegi» a l’Enciclopèdia, 1751-1752 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Què és l’Enciclopèdia? Quines característiques principals la defineixen? c) Què podem dir de l’autor d’aquest text? b) Quina és la finalitat de l’escrit? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents filosòfics del text? Què és el dret natural? b) Què és la Il·lustració i quines característiques principals la defineixen? Com es reflecteixen en el text? c) Quines conseqüències va tenir l’Enciclopèdia en el pensament d’aquella època? Per què va ser tan important per a la Il·lustració? 4 Comentari a) Què pensa l’autor del text dels privilegis? Creus que Jaucourt és un revolucionari? Raona la resposta. b) A quins privilegis fa referència? Quin estat critica? c) Per què creus que l’Enciclopèdia va tenir tanta transcendència? d) Creus que va ser important desfer-se dels privilegis del passat? Què va comportar aquest fet per a la societat de l’època? e) Quins privilegis encara continuen vigents avui dia? f) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent el comentari. 192 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 5. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 193 TEXT 4 EL DESPOTISME IL·LUSTRAT En un primer moment, el despotisme il·lustrat va aparèixer com la trobada entre la política i la filosofia. Josep II va declarar el 1781: «He fet de la filosofia la legisladora del meu Imperi.» Llevat de poques excepcions, entre les quals destaca Rousseau, els dispensadors de les Llums, que sempre van viure en una societat monàrquica i que creien fermament, com ara el pare Baudeau, que «és més fàcil convèncer un príncep que una nació», pensaven que el benestar dels pobles derivava de la reialesa. En El despotisme de la Xina (1766), Quesnay fins i tot arriba a proposar aquest règim com a model i diu que convé al bé comú «que l’autoritat sobirana sigui única i superior a tots els individus de la societat i a totes les injustes empreses que responen a interessos particulars». Ningú s’oposa als monarques, amb la condició que respectin les llibertats privades i treballin per al bé comú. La tàctica dels filòsofs era conquerir els prínceps i fer que acceptessin les reformes. El 1769, Voltaire va escriure: «No es tracta de fer una revolució com la del temps D’altra banda, la majoria dels prínceps van descobrir el valor de la propaganda i es van preocupar de controlar la naixent opinió pública, en l’origen de la qual cal situar escriptors i pensadors que mantenien una correspondència molt voluminosa a través d’Europa. Molt aviat, Lluís XV, que s’havia mantingut indiferent davant les lloances, va ser el blanc de les crítiques dels filòsofs. No obstant això, altres sobirans van establir amb aquells pensadors relacions molt cordials: Frederic II va cridar Voltaire a Potsdam (17501753). I Catalina II va invitar Diderot a Sant Petersburg (1773-1774). En plena guerra dels Set Anys es van celebrar, en la mateixa França, les victòries de Frederic II sobre França, perquè es consideraven un triomf de la filosofia sobre les forces obscurantistes. Bartolomé BENNASSAR, Història Moderna, 1980 Classificació del text a) b) c) b) 2 de Luter, sinó de fer-la en l’esperit dels que estan destinats a governar.» Possiblement, aquesta manera d’actuar va evitar cap al final del segle moltes revoltes sanguinàries en alguns països. A França, no obstant això, la destitució de Turgot per part de Lluís XVI després de dos anys d’esforços va firmar la condemna de la monarquia, fins que el desordre va obrir camí a Bonaparte, que alguns consideren el més gran dels dèspotes il·lustrats. COMENTARI DE TEXTOS A mitjan segle XIX, els historiadors alemanys encunyaven l’expressió «despotisme il·lustrat» –en oposició al «despotisme de cort», a la manera de Lluís XIV– per designar la pràctica governamental de diversos sobirans i ministres europeus de la segona meitat del segle XVIII. Però el fenomen és complex i varia segons els països [...]. 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC Davant de quina mena de text ens trobem? Què en saps, de l’autor? A quina època fa referència el text? Quina finalitat té aquest escrit? A qui va adreçat? Quins personatges històrics apareixen al text? Per què l’autor els considera importants? Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries que hi apareixen? c) Indica quin esquema organitza el text. 3 Enquadrament històric a) Quin és l’origen del despotisme il·lustrat? Com es desenvolupa a Europa? A través de quines vies de transmissió s’estableix? b) Quan triomfa el despotisme il·lustrat? Què va passar aleshores? c) Quines conseqüències va tenir el despotisme il·lustrat? Com va acabar? 4 Comentari a) b) c) d) Quin és el plantejament de l’autor respecte del despotisme il·lustrat? Per què va sorgir el despotisme il·lustrat? Què tenia per unir els plantejaments de filòsofs i monarques? Per què, si tenia un rerefons de transformació social, va ser superat per les revolucions burgeses? Resumeix les conclusions a què has arribat fent el comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 193
  • 6. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 194 TEXT 5 TEXT HISTÒRIC EL CONTRACTE SOCIAL Trobar una forma d’associació que defensi i protegeixi amb la força comuna la persona i els béns de cada associat, i per la qual cadascú, unint-se a tothom, només s’obeeixi a si mateix i es mantingui tan lliure com abans... vet aquí el problema fonamental que el contracte social soluciona. [...] Aquest contracte pot enunciar-se així: cadascú posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general. [...] Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat. Una renúncia d’aquesta mena és incompatible amb la naturalesa de l’home: desposseir-se de la llibertat és desposseir-se de la moralitat. [...] Així doncs, què és el govern? Un cos intermedi establert entre els súbdits i el sobirà per a la seva mútua correspondència. [...] De manera que en l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca, i tots els simples ciutadans, retornats de dret a la seva llibertat natural, són forçats, però no obligats, a obeir. [...] La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa per a tothom, sinó que cap ciutadà sigui tan ric que pugui comprar-ne un altre i que no sigui tan pobre que es vegi forçat a vendre’s. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Però si l’abús és inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Precisament, com que la força de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la. La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raó que no pot ser alienada; consisteix essencialment en la voluntat general, i la voluntat no es representa; és aquesta o una altra; no hi ha terme mig. Així doncs, els diputats del poble no són ni poden ser els seus representants; només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la, no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res. [...] 1 Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no pertany a la seva essència, veurem que es redueix als termes següents: cadascú de nosaltres posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general; i nosaltres rebem corporativament cada membre com a part indivisible del tot. Jean-Jacques ROUSSEAU, Del contracte social o principis de dret polític, 1762 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Explica breument qui era Rousseau. b) Situa la data del text en un context històric (regnat, sistema polític, etc.). Quina finalitat tenia, aquest text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) A quina ideologia podem adscriure el text? Quins són els antecedents i els principis bàsics d’aquesta ideologia? b) Quina ideologia pretén criticar el text? En quins aspectes se centra per fer aquesta crítica? c) Quins principis polítics estableix el text? Quina transcendència tindran aquests principis? d) Quina influència va tenir Rousseau posteriorment (constitucions, conceptes polítics, etc.)? 4 Comentari a) Quins aspectes de la reflexió crítica de Rousseau creus que són encertats? b) Per què penses que Rousseau va acabar tenint tanta influència en els esdeveniments posteriors? Quina novetat va aportar? c) Resumeix les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. 194 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 7. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 195 TEXT 6 TEXT HISTORIOGRÀFIC LA BURGESIA DEL SEGLE XVIII Entre les classes privilegiades i les que ocupen els darrers llocs de la jerarquia social, la burgesia del segle XVIII s’aferma com la plataforma en què va gravitant pròximament tot el pes de les manifestacions polítiques, econòmiques i culturals de la humanitat. En el transcurs de les centúries precedents, la burgesia nacional s’havia fet càrrec de la direcció del capitalisme comercial i financer, alhora que s’infiltrava en l’agricultura i en l’administració de l’estat. Aquesta gran burgesia arriba al segle XVIII ennoblida i forma part de les classes aristocràtiques del país. la burgesia, d’esperit emprenedor i innovadora, sabent que era un element vital de la societat del seu segle, pretén trencar les prescripcions i els privilegis que li impedeixen l’accés als càrrecs públics i a l’exèrcit i que la col·loquen en una posició desavantatjosa respecte de les classes socials aristocràtiques. Jaume VICENS VIVES, Història general moderna 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 COMENTARI DE TEXTOS Però la massa burgesa, la que en conjunt es va apropiar el nom de tercer estat, obre les portes del segle amb un nou ímpetu i amb una nova força i ideologia. Entre aquesta burgesia no privilegiada, alta i baixa, negociants, industrials, homes de lleis, patriciat urbà, es difonen les noves concepcions ideològiques, racionalistes i crítiques, que postulen una transformació política i social. Perquè Davant de quina mena de text ens trobem? Què en saps, de l’autor que el va escriure? A quina època fa referència el text? Quina finalitat té aquest escrit? Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries? c) Explica el contingut de les idees del text, com s’organitza i quin esquema expositiu presenta. 3 Enquadrament històric a) b) c) d) e) 4 Quin procés descriu el text? Quines diferències veu l’autor entre els dos grups burgesos? Amb quina ideologia identifica cadascun d’aquests grups? Quines són les causes d’aquesta diferenciació? Quines conseqüències va tenir aquesta situació? Quina burgesia va protagonitzar les revolucions burgeses? Comentari a) Què opina l’autor de cadascun d’aquests grups burgesos? b) Pots explicar amb paraules pròpies el significat de l’última oració? c) Creus que el model social sobre el qual reflexiona Vicens Vives és vàlid per a tots els estats europeus del segle XVIII? Raona la resposta. d) Quina influència va tenir el fracàs de les reformes socials de la Il·lustració en el desenvolupament de les revolucions burgeses? Explica la resposta. e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 195
  • 8. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 196 TEXT 7 TEXT HISTÒRIC LA FISIOCRÀCIA El sobirà i la nació mai han de deixar de tenir present que la terra és l’única font de riquesa i que l’agricultura és la que multiplica aquesta riquesa. Perquè l’augment de la riquesa augmenta el benestar de la població; els homes i les riqueses fan prosperar l’agricultura, amplien el comerç, vivifiquen la indústria i incrementen i perpetuen les riqueses. D’aquesta font abundant depèn l’èxit de totes les parts de l’administració del regne. Cal assegurar als seus legítims posseïdors la propietat dels béns seents i de les riqueses mobles, perquè la seguretat de la propietat és el fonament essencial de l’ordre econòmic de la societat. Sense la certesa de la propietat, el territori es mantindria inculte. No hi hauria propietaris ni arrendadors que fessin les despeses necessàries per donar-li valor i cultivar-lo si no s’assegura la conservació dels béns i dels fruits a qui fa les inversions necessàries. La seguretat de la possessió permanent és la que estimula el treball i la inversió de riqueses en la millora i el cultiu dels terrenys i en les empreses industrials i comercials. Tan sols la potestat sobirana assegura la propietat dels súbdits i té un dret originari a participar dels fruits de la terra, font única de les riqueses. Cal mantenir intangible la llibertat de comerç, perquè la política de comerç extern i intern més exacta, més segura, més profitosa per a la nació i l’estat, consisteix en la plena llibertat de competència. No cal insistir tant en l’augment de la població, sinó en l’increment dels ingressos, perquè el gran benestar que comporten els ingressos abundants és preferible a les constrenyedores necessitats de manutenció que exigeix una població excessiva amb relació als ingressos; i si el poble viu folgadament, hi ha més recursos per a les necessitats de l’estat i també més mitjans per fer créixer l’agricultura. L’estat ha d’evitar els préstecs que formen rendes financeres, perquè el carreguen de deutes devoradors i provoquen un comerç o tràfic de capitals mitjançant documents negociables, els descompte dels quals fa augmentar cada vegada més les fortunes pecuniàries estèrils. Aquestes fortunes desvien de l’agricultura els capitalistes i priven al camp de les riqueses necessàries per millorar els béns seents i l’explotació del cultiu de la terra. Cal que la nació que tingui un territori gran per cultivar i facilitats per exercir molt comerç de productes de la terra no utilitzi massa diners i homes en les manufactures i el comerç de luxe, amb detriment dels treballs i les despeses de l’agricultura, perquè abans de res, i sobretot, el regne ha d’estar molt poblat d’agricultors rics. 1 François QUESNAY, Fisiocràcia o govern de la natura, 1768 Classificació del text a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Què significa el títol del llibre? b) Qui el va escriure? En quin corrent intel·lectual s’emmarca? c) Enquadra la data en què s’insereix el text (regnat, tipus de règim polític, etc.). 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Explica breument el significat d’aquestes idees. 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents d’aquesta teoria econòmica? b) Qui és l’objectiu últim de la fisiocràcia? En quins aspectes és una teoria revolucionària? c) Quan es va aplicar? Quina transformació va produir? 4 Comentari a) b) c) d) 196 Qui critica l’autor? Per què? Amb quin sistema polític identifiques aquesta teoria? Per què no va evitar les revolucions burgeses? Sobre quin corrent econòmic va influir molt la fisiocràcia? Sintetitza les conclusions a què has arribat amb aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 9. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 197 TEXT 8 CARTAS MARRUECAS Carta XIV: De Gazel a Ben-Beley Instando a mi amigo cristiano a que me explicase qué es nobleza hereditaria, después de decirme mil cosas que yo no entendí, mostrarme estampas que me parecieron de mágica, y figuras que tuve por capricho de algún pintor demente, y después de reírse conmigo de muchas cosas que decía ser muy respetables en el mundo, concluyó con estas voces, interrumpidas con otras tantas carcajadas de risa: «Nobleza hereditaria es la vanidad que yo fundo en que, ochocientos años antes de mi nacimiento, muriese uno que se llamó como yo me llamo, y fue hombre de provecho, aunque yo sea inútil para todo». Carta XXIV: De Gazel a Ben-Beley Uno de los motivos de la decadencia de las artes de España es, sin duda, la repugnancia que tiene todo hijo a seguir la carrera de sus padres. En Londres, por ejemplo, hay tienda de zapatero que ha ido pasando de padres a hijos por cinco o seis generaciones, aumentándose el caudal de cada poseedor sobre el que dejó su padre, hasta tener casas de campo y haciendas considerables en las provincias […]. Pero en este país […] ninguna familia se fija en gremio alguno determinado de los que contribuyen al bien de la república por la industria y comercio o labranza, procurando todos con increíble anhelo colocarse por este o por el otro medio en la clase de los nobles, menoscabando a la república en lo que producirían si trabajaran. Si se redujese siquiera su 1 TEXT LITERARI ambición de ennoblecerse al deseo de descansar y vivir felices, tendría alguna excusa moral este defecto político; pero suelen trabajar más después de ennoblecidos. En la misma posada en que vivo se halla un caballero que acaba de llegar de Indias con un caudal considerable. […] Me ha comunicado su plan de operaciones para toda su vida aunque cumpla doscientos años. «Ahora me voy –me dijo– a pretender un hábito; luego, un título de Castilla; después, un empleo en la corte; con esto buscaré una boda ventajosa para mi hija; pondré un hijo en tal parte, otro en cual parte; casaré una hija con un marqués, otra con un conde […]». Interrumpí su serie de proyectos, diciéndole: «Caballero, […] ¿no sería más prudente consejo el escoger la provincia más saludable del mundo, […] pasar con descanso lo que os queda de ella, amparar a los parientes pobres, hacer bien a vuestros vecinos y esperar con tranquilidad el fin de vuestros días sin acarreárosla con tantos proyectos, todos de ambición y codicia?». «No, señor […]. Sobresalir entre los ricos, aprovecharme de la miseria de alguna familia pobre para ingerirme en ella, y hacer casa son los tres objetos que debe llevar un hombre como yo». Y en esto se salió a hablar con una cuadrilla de escribanos, procuradores, agentes y otros, que le saludaron con el tratamiento que las pragmáticas señalan para los Grandes del reino; lisonjas que, naturalmente, acabarán con lo que fue el fruto de sus viajes y fatigas, y que eran cimiento de su esperanza y necedad. COMENTARI DE TEXTOS 1 11/8/08 José CADALSO, Cartas marruecas [1774], 1789 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) Enquadra la data del text en un regnat. c) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Explica breument aquestes idees. 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Com descriu l’autor aquest model social? b) Quines causes van originar que l’autor escrivís sobre aquesta qüestió? 4 Comentari a) En quins aspectes centra la seva crítica l’autor? Què pensa de la noblesa i del fet d’ennoblir-se? En quin corrent teòric creus que es pot inserir? b) On rau la importància de les Cartas Marruecas de Cadalso? c) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 197
  • 10. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 198 TEXT 9 FRANÇA I EL COLONIALISME BRITÀNIC Anglaterra no pot prescindir de les colònies, perquè sense colònies no hi ha comerç, sense comerç no hi ha marina i sense marina Anglaterra no passaria de ser una potència europea de tercer ordre. Com a conseqüència de la defecció de les seves colònies al continent americà, les possessions angleses es redueixen a les Antilles, a l’extens assentament asiàtic i a les factories que té a l’Àfrica. [...] Les possessions asiàtiques constitueixen per a Anglaterra una font inesgotable de riqueses, però l’intercanvi comercial es limita a articles de luxe, no proporciona cap sortida als objectes manufacturats nacionals i només utilitza un nombre molt petit de vaixells i mariners. El mateix passa a l’Àfrica [...] i el tràfic de negres que hi practica només té valor en la mesura que tingui extenses plantacions per cultivar a ultramar, a Amèrica. És aquesta necessitat imperativa de tenir immenses colònies que depenguin de la metròpoli, que absorbeixin els seus productes manufacturats i que donin feina a un planter immens de mariners, el que fins ara ha obligat el govern anglès a adoptar aquesta postura tan cegament obstinada de mantenir costi el que costi els insurrectes sota el seu jou. És precisament aquesta necessitat, experimentada per tota la nació, la que impulsa a fer, avui dia, ingents esforços i la que origina l’esperit d’animositat que, llevat del partit de l’oposició, impera en contra de les seves colònies sumides en la rebel·lió. 1 TEXT HISTÒRIC Si la passió no enterbolís la serenitat de l’enteniment a l’hora de reflexionar, per damunt de tot el govern anglès hauria examinat detingudament la natura de les colònies que té al continent americà. S’hauria adonat que no eren iguals que la resta de colònies, que les Antilles, per exemple, un indret on un reduït nombre de blancs sense força i enervats dominen molts negres –la qual cosa fa necessària la perpètua protecció de tropes estrangeres– i que, en produir tan sols productes de luxe, depèn totalment d’Europa per satisfer totes les necessitats de la vida. [...] Les condicions de vida pròpies de les colònies angleses del continent americà són completament diferents: són colònies agrícoles i poblades majoritàriament per homes lliures que proporcionen amb abundància tots els articles de primera necessitat i molts d’altres, la qual cosa fa que la metròpoli depengui d’elles. Si al seu torn la metròpoli provoca que les colònies depenguin d’ella a través de les manufactures és mitjançant lleis forçades i prohibitives que aquells nous territoris eliminaran recobrant la llibertat, construint manufactures del mateix estil (per a les quals, a més, disposen de les primeres matèries a la seva pròpia terra) i atorgant a totes les nacions el lliure accés als seus ports. Així doncs, aquelles colònies estan indefectiblement destinades a formar, el dia de demà, un estat independent d’Europa [...]. Memòria del duc de Broglie al rei Lluís XVI, febrer del 1776 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Per què la data és significativa? b) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat? 2 Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin context històric insereixes el text? A quina insurrecció fa referència? b) Indica quins són els principals antecedents polítics i econòmics del text. c) Què pretén promoure el text? Quines conseqüències va tenir l’actitud britànica? Què va fer França en aquella situació? Com van influir els esdeveniments del 1776 a França? 4 Comentari a) Quina posició adopta l’autor davant els britànics i el seu imperi? Creus que fa una anàlisi objectiva de la situació? Raona la resposta. b) Per què França està tan interessada en un problema britànic? c) Exposa breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. 198 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 11. 917350 _ 0189-0269.qxd 1 11/8/08 16:20 Página 199 TEXT 10 CRÍTICA A L’ANTIC RÈGIM Vostra mercè em perdonarà si m’he excedit en alguna cosa, perquè ja sap que ignoro la llengua de l’adulació i la mentida. 26 de gener del 1786. León de ARROYAL, Cartas político-económicas al conde de Lerena, 1786 Classificació del text a) b) c) d) 2 tingut a força de pedaços; els mateixos materials amb què es pretén construir-ne un costat, derrueixen l’altre, i tot plegat només es pot esmenar tirant a terra l’edifici i reedificant-lo de nou, la qual cosa a casa nostra és moralment impossible, perquè tal com em va dir un dia el senyor comte de Floridablanca: «Per fer una cosa bona cal desfer-ne quatre-centes de dolentes» [...]. Encara que no nego que l’emigració a les Amèriques, les guerres i els mals anys també hi hagin ajudat [...]. El primer pas seria simplificar el govern quan sigui possible; allargar la llibertat del poble fins on ho indiqui la prudència; desencadenar tots els béns seents; reduir o extingir els privilegis que s’hereten i fer obeir les ordres que s’expedeixen [...]. Amb això Espanya canviaria d’aspecte sense necessitat de les costoses i complicades operacions que proposen Ustáriz, Ward i Arrequibar. COMENTARI DE TEXTOS La nostra Constitució està molt viciada; els nostres tribunals amb prou feines serveixen; els cossos del dret augmenten i disminueix l’observació de les lleis. L’agricultura clama per una llei agrària i, malgrat la gravetat de la malaltia, ja han passat dinou anys de consultes i possiblement la recepta arribarà després de la mort del malalt. [...] La llibertat civil gemega en una mísera esclavitud i els ciutadans no tenen cap representació: les capellanies, les obres pies i els mayorazgos creixen com la mala herba, i cal témer que no quedarà ni un pam de terra lliure en el regne; qualsevol pot encadenar els seus béns i la majoria de les finques estan en mans mortes; les contribucions reials, eclesiàstiques i dominicals, sense comptar les que paguem a l’estranger en la balança de comerç, sobrepassen els dos mil milions, el pes més gran dels quals carrega sobre un milió escàs d’agricultors mitjans. Els ganduls són més de sis milions, dels nou milions i mig d’habitants que es calcula que conformen la nostra població. D’oficines i d’empleats n’hi ha tres vegades més dels que caldrien. L’erari està empenyorat. La potestat règia està esquarterada com els ajusticiats. Jo comparo l’estat actual de la nostra monarquia amb un edifici vell man- 1 TEXT HISTÒRIC Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia creus que defensa? A qui s’adreça el text? Quina posició social ocupa aquesta persona? Situa la data del text en un regnat. Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 En quin context històric i ideològic insereixes el text? Indica quins poden ser els antecedents econòmics i socials dels problemes que descriu León Arroyal. Què pretén l’autor escrivint al comte de Lerena? Quines conseqüències va tenir per a la història que l’estat no escoltés aquestes crítiques? Què va acabar passat? Comentari a) Creus que l’autor planteja una crítica objectiva, malgrat el llenguatge apassionat? En quins aspectes penses que l’autor té raó a l’hora de reclamar canvis i reformes? b) Penses que la situació que descriu León Arroyal és molt diferent de la situació que es vivia en altres regnes europeus del segle XVIII? c) En quins aspectes explica això el desenvolupament de les revolucions burgeses? d) Fes un resum breu de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 199
  • 12. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 200 TEXT 11 TESTIMONI L’ORIGEN DE LA MÀQUINA DE VAPOR Dos són els motius que m’han impulsat a oferir-vos el meu suport; l’afecte que us professo i el que tinc envers un projecte tan rendible i genial. He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més avantatjosa possible, requeriria diners, una fabricació adequada i molta publicitat, i que la millor manera d’aconseguir que el vostre invent sigui degudament considerat i es faci justícia seria sostraure la part executiva del projecte de les mans d’aquesta multitud d’enginyers empírics que, per ignorància, falta d’experiència i dels incentius necessaris, serien responsables d’una feina mal feta i descuidada; i tot això serien errors que afectarien la reputació de l’invent. vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una diferència quant a la precisió similar a la que hi ha entre el producte d’un ferrer i el d’un constructor d’instruments matemàtics. Així doncs, no tindria sentit produir només per tres comtats, sinó que seria molt més convenient produir per tot el món. Carta de Boulton a Watt, El futur de la màquina de vapor, 7 de febrer del 1769 Per obviar-ho i obtenir el màxim benefici, la meva idea és instal·lar una manufactura prop de la meva, a la riba del nostre canal, on podria posar tot el que calgués per fer les màquines. Amb aquesta fàbrica podrem subministrar a tothom màquines de qualsevol mida. Amb aquests mitjans i la vostra assistència podrem contractar i formar algun bon obrer (al qual donaríem instruments molt millors que els instruments que qualsevol altre li proporcionaria per produir una sola màquina) i podrem posar a punt el nostre invent amb un cost inferior en un 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? A qui va adreçat? Situa la data del text en la Revolució Industrial. Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quins són els antecedents del text? Com es produïa abans que aparegués la màquina de vapor? Quines causes van donar lloc al text? Quins efectes va produir la construcció de la màquina de vapor? Quines aplicacions va tenir aquest màquina? Quines conseqüències es van derivar del desenvolupament de la Revolució Industrial britànica? Comentari a) Què pretén l’autor del text col·laborant amb Watt? b) Quina relació creus que es pot establir entre el desenvolupament de les revolucions burgeses britàniques del segle XVII i el desenvolupament primerenc de la Revolució Industrial en aquell país? c) Valora la importància històrica d’aquest text. Creus que es podria considerar com a punt de partida de la Revolució Industrial? Raona la resposta. d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 200 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 13. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 201 TEXT 12 TEXT HISTÒRIC LA RIQUESA DE LES NACIONS Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure d’abraçar el mitjà que li sembli millor per buscar la seva manera de viure i els seus interessos, de manera que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre home. [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, el sobirà només té tres obligacions principals [...]: la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats independents; la segona, evitar en la mesura que pugui la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...] i la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics, tasca que no pot ser acomplerta pels interessos particulars ni s’hi acomoda [...]. gú es proposa primàriament promoure l’interès públic [...]. Quan un individu prefereix la indústria domèstica a l’estrangera només pensa en la pròpia seguretat, i quan la dirigeix per tal de treure’n el màxim profit, només pensa en els guanys propis; però en aquest cas i en molts altres casos una mà invisible el condueix a promoure un objectiu que no estava mai inclòs en la seva primera intenció. Adam SMITH, Investigació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions, 1776 1 COMENTARI DE TEXTOS Cada individu en particular busca amb molta cura el mitjà més adequat per treure profit del capital de què disposa. Naturalment, només actua en interès propi, no en el de la societat en general; però precisament aquests mateixos esforços dirigits cap al benefici propi faran que prefereixi, sense premeditar-ho, l’ocupació més útil per a la societat com a tal. [...] En general, nin- Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Creus que es tracta d’un text exclusivament de caràcter econòmic? b) Qui el va escriure? Per què és conegut aquest autor? c) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quines són les principals doctrines prèvies al liberalisme econòmic? En quins aspectes van influir aquestes idees sobre la teoria de Smith? b) Què pretén Adam Smith amb aquest text? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament del liberalisme econòmic? d) Com va evolucionar, tant en la teoria com en la pràctica? 4 Comentari a) Què vol criticar l’autor en el primer paràgraf? Per què és tan important per a ell definir les funcions del sobirà? b) Què és i per què és important la «mà invisible» a què es refereix Adam Smith? c) Quina importància històrica té aquest text? d) Sintetitza les conclusions d’aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 201
  • 14. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 202 TEXT 13 TEXT HISTÒRIC L’ANTIMAQUINISME AL REGNE UNIT La invenció i l’ús de la màquina de cardar llana, que té com a conseqüència reduir la mà d’obra de la manera més inquietant produeix [en els obrers] el temor seriós i justificat de convertir-se, ells i les seves famílies, en una càrrega molt pesada per a l’estat. Constaten que una sola màquina manejada per un adult i mantinguda per cinc o sis nens fa tanta feina com trenta homes treballant a mà segons el mètode antic [...]. La introducció de la màquina esmentada tindrà com a efecte gairebé immediat privar gran part dels artesans dels seus mitjans de vida. Tots els negocis seran acaparats per un nombre molt reduït d’empresaris poderosos i rics [...]. Les màquines, l’ús de les quals lamenten els que fan les peticions, es multiplicaran ràpidament per tot el regne, i els seus efectes ja es noten cruelment: molts obrers ja no tenen ni feina ni pa. Amb dolor i amb l’angoixa més profunda veuen que s’aproxima el temps de la misèria, en què cinquanta mil homes, amb les seves famílies, privats de tots els recursos, víctimes de l’acaparament –lucratiu per a alguns– i sense mitjans de vida, es veuran obligats a implorar caritat a les parròquies. La tarda de divendres, pels volts de les quatre, un nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de teixits dels senyors Wroe i Duncroft, a West Houghton [...] i en trobar-la desprotegida aviat se’n van apoderar. Immediatament la van incendiar i tot l’edifici amb la seva valuosa maquinària, teixits, etc., va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos: només la fàbrica, tota sola, ja va costar 6.000 lliures. La raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com a Middleton, el «teixit de vapor». A causa d’aquest esdeveniment espantós, dues famílies respectables han patit un dany greu i irreparable i molts pobres s’han quedat sense feina. Els revoltosos sembla que adrecin la seva venjança contra tota mena de avenços en les maquinàries. Que equivocats que estan! Què se n’hauria fet, d’aquest país, sense aquests avenços? Anual Register, 26 d’abril de 1812 Diari de la Cambra dels Comuns, 1794 1 Classificació del text a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure? b) Quan es van escriure? c) Quina finalitat té cadascun dels textos? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals dels textos? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents científics i econòmics dels textos? b) Per què van tenir lloc les revoltes ludites? c) Quines van ser les conseqüències del ludisme? Quina alternativa va adoptar el moviment obrer enfront del ludisme? 4 Comentari a) Quina relació tenen aquests textos? Què va canviar en la societat anglesa en els 18 anys que els separen? b) Quina opinió del maquinisme té cadascun dels textos? Quin dels dos creus que té raó? c) Quina és l’arrel del problema antimaquinista? Creus que hi havia una justificació social? Penses que el maquinisme fomenta l’atur? d) Creus que el maquinisme es pot defensar econòmicament? Coneixes algun sistema econòmic que hagi utilitzat massivament mà d’obra enfront de les màquines? e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 202 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 15. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 203 TEXT 14 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I CANVIS SOCIALS Sense la introducció de les spinning machines, cap esforç dels patrons o dels treballadors hauria pogut satisfer la demanda comercial. Aquestes màquines van ser usades al camp, malgrat que en un primer moment a escala reduïda: es considerava que dotze fusos ja constituïen una gran instal·lació. D’altra banda, la incòmoda posició que calia adoptar per filar amb aquests instruments era inadequada per als adults, que comprovaven astorats que nens de 9 a 12 anys les manejaven amb destresa. D’aquesta manera l’abundància va arribar a les famílies que fins aleshores s’havien vist aclaparades per l’excessiu nombre de fills, mentre que els teixidors pobres s’alliberaven de la servitud en què havien viscut a causa de la insolència dels filadors [...]. L’invent i els progressos de les màquines per reduir feina han tingut una gran influència en l’expansió del nostre comerç i alhora han fet augmentar l’ocupació, especialment de nens, en les indústries cotoneres. Però els savis designis de la Providència impliquen que en aquesta vida no hi hagi beneficis que no vinguin acompanyats de desgràcies [...]. En aquestes fàbriques s’utilitzen nens molt petits: molts d’aquests nens, que fins aleshores estaven acollits a les workhouses de Londres i de Westminster, són traslladats en massa per fer l’aprenentatge en indústries situades a centenars de milles de distància; i presten els seus serveis en aquestes indústries ignorats, indefensos i oblidats per aquelles persones a les quals la natura i les lleis n’havien confiat la custòdia. Generalment, aquests nens estan obligats a treballar massa temps en ambients tancats, amb freqüència durant tota la nit: l’aire que respiren està con- 1 TEXT HISTÒRIC taminat per l’oli o per altres substàncies utilitzades per les màquines i ningú es preocupa de les condicions higièniques que han de patir, alhora que els constants trasllats d’una atmosfera calenta i densa a una altra de freda i enrarida són causa de malalties i d’invalideses [...]. Ens preguntem si la manera com aquests nens són utilitzats durant els seus primers anys de vida no va en detriment de la societat. Generalment, quan acaben el període d’aprenentatge ja no resisteixen la feina i no són capaços d’iniciar una altra activitat. Les noies no saben cosir o teixir i desconeixen qualsevol altra ocupació domèstica indispensable per exercir com a dones i mares laborioses i parsimonioses. Això és una gran desgràcia per a elles i per a la comunitat, com tristament ho prova la comparació entre famílies de treballadors agrícoles i famílies obreres de les indústries en general. En les primeres hi trobem higiene, neteja i benestar, i en les altres, brutícia, parracs i pobresa, encara que cobrin el doble que els agricultors. Cal afegir-hi la falta d’una adequada educació religiosa i de bons exemples, i també la gran i indiscriminada promiscuïtat d’aquells ambients, que fa molt de mal a la futura vida moral dels nois. Denunciar aquests efectes també és indicar-ne les solucions, i en moltes fàbriques s’han adoptat amb veritable generositat i un èxit notable. Però a banda d’això la comunitat té el dret d’assegurar-se que els seus membres no siguin deliberadament ofesos o abandonats sense atencions. COMENTARI DE TEXTOS 2 11/8/08 J. ALKIN, A description of the country from thirty to forty miles round Manchester, 1795 Classificació del text a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Qui el va escriure? b) Quina és la finalitat del text? En quin moment de la història podem inserir-lo? 2 Definició de les idees a) Digues quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents (polítics, econòmics, etc.) del conflicte central que planteja el text? b) Per què es produeixen els problemes dels quals parla J. Alkin? c) Quines conseqüències va tenir per a la societat i per al Regne Unit aquesta qüestió? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor pel que fa al problema de l’explotació infantil? b) El text analitza la contradicció entre progrés econòmic i desajustos socials. Per què es produeix això? Quin tipus d’ideologia es va originar a partir d’aquesta contradicció? c) Assenyala la importància històrica del text i fes una síntesi de tot el que has treballat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 203
  • 16. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 204 TEXT 15 TEXT HISTORIOGRÀFIC LES TRANSFORMACIONS SOCIALS DE LA INDÚSTRIA Les noves aglomeracions urbanes eren llocs grisos, ennegrits per l’espès sutge dels primers temps del carbó, que es dipositava tant a les fàbriques com als barris obrers, que també eren foscos perquè el clima de les zones centrals d’Anglaterra no era assolellat. Com en totes les comunitats de creixement accelerat, els habitatges dels treballadors, sempre escassos, es construïen apressadament i els uns apilats sobre els altres. Famílies senceres vivien en una sola habitació, i la vida de família tendia a desintegrar-se. [...] [...] Els obrers de les factories, com els de les mines, estaven molt poc organitzats. Eren una massa humana recentment aplegada, sense tradicions ni vincles comuns. Cadascú es contractava individualment amb el seu patró, generalment un petit empresari que havia d’enfrontar-se amb una competència ferotge i que sovint, endeutat a causa de l’equipament de la seva factoria o obligat a estalviar diners per comprar més, mantenia el seu «pressupost de jornals» en la xifra més baixa possible. L’aspecte desagradable de les noves factories derivava del fet que, en la majoria de casos, només necessitaven mà d’obra sense qualificar. Els obrers qualificats es trobaven en una situació degradada. Teixidors i filadors manuals, expulsats de les seves feines per les noves màquines, llanguien en la més profunda de les misèries de la Revolució Industrial o anaven a buscar feina a una factoria. [...] En les noves factories, la feina era tan mecànica que moltes vegades es preferien nens de sis anys. Les dones, a més, cobraven menys per la seva feina, tot i que, sovint, eren més hàbils a l’hora de manejar la bobina. Els propietaris de les factories, els nous «senyors del cotó», van ser els primers capitalistes industrials. Solien ser homes que s’havien fet a si mateixos, que devien la posició que ocupaven a seva la pròpia intel·ligència, a la perseverança i a la previsió. Vivien còmodament, sense ostentació i sense luxe, estalviant dels guanys cada any per ampliar les seves factories i per comprar maquinària. Com que treballaven durament, consideraven que els senyors de la terra solien ser uns ganduls i que els pobres tendien a ser mandrosos. Generalment, eren honestos, d’una manera rigorosa i exigent: volien fer diners utilitzant qualsevol mitjà permès per la llei, però sense anar més enllà. No eren cruels ni intencionadament inhumans. Contribuïen en causes caritatives i filantròpiques. Creien que feien un favor «als pobres» donant-los feina i procurant que treballessin amb diligència i productivament. Els horaris de les factories eren llargs, fins a arribar a les catorze hores diàries o més; i malgrat que a les persones que havien treballat en granges o en la indústria domèstica rural aquests horaris els semblaven normals, eren més tediosos i opressius en les circumstàncies més sistematitzades que requerien les fàbriques. 1 R. PALMER i J. COLTON, Història contemporània, 1950 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) A quina data fa referència? Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del problema central que planteja el text? b) Per què es produïa aquesta situació a les fàbriques? c) Quines conseqüències econòmiques i polítiques es van derivar d’aquesta situació? 4 Comentari a) Què pensen els autors del text de les conseqüències socials de la industrialització? b) Quins aspectes principals de la societat britànica del segle XIX critiquen? Per què? c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? En quins llocs encara hi ha problemes com els que reflecteix el text? d) Fes una síntesi de tot el que has treballat. 204 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 17. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 205 TEXT 16 EL CREIXEMENT DE LA INDÚSTRIA Només gràcies a aquests mitjans i sobretot –la comissió ha d’insistir-hi– gràcies als efectes de la maquinària en la millora de la qualitat i l’abaratiment de la fabricació dels nostres productes exportables, el nostre comerç i les nostres manufactures, malgrat que la creixent càrrega impositiva i l’ascens gradual dels preus dels béns de primera necessitat i de les altres comoditats de la vida produeixen efectes molt considerables sobre els salaris, també han crescut molt, fins al punt que s’han superat els càlculs més optimistes. Informe del Comitè sobre l’estat de les manufactures llaneres d’Anglaterra, 1806 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 ta manera, perfeccionant les pròpies manufactures i afegint-ne de noves a partir d’altres idees i realitats, hem obert nous mercats per als productes de la nostra indústria i el nostre comerç, cosa que, al seu torn, ens permet de proveir-los. COMENTARI DE TEXTOS El ràpid i prodigiós creixement de les manufactures en aquest país durant els últims anys és universalment conegut, així com els efectes que aquest creixement ha tingut sobre la nostra renda i sobre la fortalesa de la nació. I si es consideren les causes immediates d’aquest creixement s’observarà que principalment –a part de deure’s al favor de la providència– es deu a l’esperit d’empresa i laboriositat d’un poble lliure i culte dedicat a l’exercici sense restriccions de les seves capacitats a l’hora d’utilitzar un capital molt vast; al fet de portar el més lluny possible el principi de la divisió del treball; al fet d’apel·lar a tots els recursos de la investigació científica i de la innovació tècnica, i, finalment, a l’aprofitament dels beneficis que es deriven de visitar altres països, no només per crear i consolidar contactes comercials, sinó també per conèixer de primera mà els desigs, els gustos, els costums, els descobriments, els avenços i els productes i manufactures d’altres nacions civilitzades; d’aques- 1 TEXT HISTÒRIC Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Situa l’època que descriu en un moment històric i econòmic determinat. En quins aspectes creus que la política va poder influir en l’elaboració d’aquest informe? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quins són els antecedents polítics i econòmics del text? Per què penses que es va haver de fer aquest informe? Quina va ser la conseqüència del creixement industrial tèxtil britànic? Quines conseqüències socials va tenir aquest creixement? Comentari a) Què pensa el Comitè del creixement econòmic britànic? b) Què creus que pensa el Comitè pel que fa a les conseqüències socials d’aquest creixement? c) Per què es va produir la Revolució Industrial abans al Regne Unit que en cap altre lloc? Quins aspectes creus que van ser determinants perquè es desenvolupés? d) Per què el triomf del liberalisme polític i econòmic al Regne Unit va propiciar-ne el desenvolupament econòmic? e) En quins aspectes creus que el Comitè fa una exaltació de la realitat britànica? Creus que està justificada aquesta exaltació? Raona la resposta. f) Escriu una síntesi breu amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 205
  • 18. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 206 TEXT 17 L’EXPLOTACIÓ INFANTIL I LES CONDICIONS DE VIDA Vaig tenir moltes oportunitats de veure gent sortint de les fàbriques i ocasionalment d’atendre’ls com a pacients. L’estiu passat vaig visitar tres fàbriques cotoneres amb el doctor Clough de Preston i amb el senyor Baker de Manchester i no vam ser capaços de quedarnos-hi més de deu minuts sense començar a esbufegar per falta d’aire. Com és possible que els que estan condemnats a quedar-s’hi dotze o catorze hores ho suportin? Si tenim en compte la temperatura i la contaminació de l’aire, no puc arribar a concebre com els treballadors poden suportar el confinament durant un període de temps tan llarg. Declaracions del doctor Ward de Manchester en una investigació sobre la salut a les fàbriques tèxtils, març del 1819 En aquesta fàbrica hi treballen mil cinc-centes persones, i més de la meitat tenen menys de quinze anys. La majoria dels nens van descalços. La feina comença a dos quarts de sis del matí i acaba a les set del vespre, amb aturades de mitja hora per esmorzar i una hora per dinar. Els mecànics tenen mitja hora per berenar, però els nens i la resta d’obrers no [...]. Quan vaig anar a Oxford Road, Manchester, vaig observar la sortida dels treballadors de la fàbrica a les dotze del migdia. 1 TESTIMONI Gairebé tots els nens semblaven malalts; eren petits, escanyolits i anaven descalços. Molts no semblava que tinguessin més de set anys [...]. Aquí vaig veure, o em va semblar veure, una raça degenerada, éssers humans escarransits, debilitats i depravats, homes i dones que no arribarien a vells, nens que mai serien adults sans. Era un espectacle lúgubre. Charles Turner THACKERAY, Los efectos de los oficios, trabajos y profesiones, y de las situaciones civiles y formas de vida, sobre la salud y la longevidad, 1832 Treballo al pou de Gawber. No és gaire cansat, però treballo sense llum i passo por. Començo a les quatre i alguns cops a dos quarts de quatre del matí i plego a dos quarts de sis de la tarda. No m’adormo mai. A vegades canto quan hi ha llum, però si és fosc no m’atreveixo a cantar. No m’agrada estar al pou. A vegades quan hi vaig al matí encara estic mig adormida. Vaig a escola els diumenges i aprenc a llegir. [...] M’ensenyen a resar [...]. He sentit parlar de Jesucrist moltes vegades. Prefereixo, sens dubte, anar a escola que estar a la mina. Declaracions de la nena Sarah Gooder, de 8 anys. Testimoni recollit per la Comissió Ashley per a l’estudi de la situació a les mines, 1842 Classificació del text a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure? b) A quin moment corresponen les tres èpoques en què van ser escrits (regnats, períodes econòmics, etc.)? d) Quina finalitat tenen aquests tres textos? A qui va adreçat cadascun? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea principal dels textos? I les secundàries? b) Quin esquema d’exposició segueixen els textos? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents econòmics i ideològics dels textos? Quines són les principals doctrines econòmiques presents en aquells moments al Regne Unit? b) Per què s’escriuen aquests textos? c) Quines conseqüències econòmiques, polítiques i ideològiques es van derivar de la situació que narren? 4 Comentari a) Què pensa cadascun dels autors dels textos del problema que exposa? b) Per què creus que calia fer tantes comissions per estudiar la salut a les fàbriques i a les mines? Per què es van prolongar en el temps? Què et suggereix això? c) Quina importància històrica tenen aquests textos? Penses que els contemporanis també els van considerar importants? En quins aspectes consideres justificat l’origen del moviment obrer? d) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. 206 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 19. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 207 TEXT 18 EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL El més important dels primers industrials del cotó va ser sir Robert Peel (1750-1830), que en morir va deixar una fortuna de gairebé un milió i mig de lliures, una quantitat molt elevada per a aquells temps, i un fill a punt de ser nomenat primer ministre. Els Peel eren una família de camperols [...] de Lancashire que van combinar l’agricultura amb la producció tèxtil domèstica des de mitjan segle XVII. El pare de sir Robert (1723-1795) encara vivia de la venda dels productes del camp i no va anar a viure a la ciutat de Blackburn fins a l’any 1750, data en què encara no havia abandonat totalment les feines agrícoles. Tenia alguns coneixements no tècnics i un cert enginy per als projectes senzills i per a la invenció [...]. A més, també tenia terres –valorades entre les 2.000 i les 4.000 lliures esterlines aproximadament– que va hipotecar al principi de la dècada del 1760 per construir una empresa d’estampat d’indianes amb el seu cunyat Haworth i un tal Yates, que va ser el que va aportar el capital amb els estalvis acumulats gràcies als negocis familiars d’hostaleria al Black Bull. [...] Empresari d’energia notable, sir Robert no va tenir dificultats per obtenir capital addicional associant-se amb alguns prohoms locals que volien invertir en la creixent indústria o que, senzillament, tenien ganes de contribuir econòmicament en les noves 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC ciutats i en els sectors d’activitat industrial. Només amb la secció d’estampats, l’empresa va obtenir beneficis tan ràpidament –al voltant de les 70.000 lliures anuals durant períodes molt llargs– que mai va necessitar més capital. [...] Entre els plujosos camps i pobles de Lancashire va sorgir d’aquesta manera, amb una notable rapidesa i facilitat, un nou sistema industrial basat en una nova tecnologia, encara que, com hem vist abans, va néixer a partir d’una combinació de la nova i l’antiga. [...] En les dècades posteriors a les guerres napoleòniques, els vells elements de la nova industrialització van anar retrocedint gradualment i la indústria moderna va passar a ser, de conquesta d’una minoria, a la norma de vida de Lancashire. El nombre de telers mecànics a Anglaterra va passar de 2.400 el 1813 a 55.000 el 1829, 85.000 el 1833 i 224.000 el 1850, mentre que el nombre de teixidors manuals, que va arribar a assolir un màxim de 250.000 el 1820, va disminuir fins a uns 100.000 el 1840 i a poc més de 50.000 cap a la dècada del 1850. Malgrat tot, seria insensat menysprear el caràcter encara relativament primitiu d’aquesta segona fase de transformació i l’herència d’arcaisme que deixava enrere. COMENTARI DE TEXTOS 2 11/8/08 E. J. HOBSBAWM, Industria e imperio, 1997 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) Quin any es va escriure? A quina data o etapa fa referència? c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? c) Quin esquema de desenvolupament segueix l’autor per exposar les seves idees? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? b) Per què Peel va tenir tant d’èxit en la seva empresa? c) Quines van ser les conseqüències del procés d’industrialització de Lancashire? I del procés d’industrialització britànic? 4 Comentari a) Què pensa l’autor de Robert Peel? Creus que l’autor és objectiu pel que fa a aquesta qüestió? Raona la resposta. b) L’autor fa l’anàlisi d’un comtat i d’un empresari per explicar el procés de la Revolució Industrial. Què recalca més? Creus que ho podria haver fet d’una altra manera? c) Penses que s’oblida d’altres aspectes de la Revolució Industrial? Sintetitza les conclusions a què has arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 207
  • 20. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 208 TEXT 19 DICKENS I LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS Partint del cor d’aquella transformació tan profunda, de dia i de nit anava i venia, igual que la sang vital, un corrent interromput i palpitant. Multitud de gent i muntanyes de mercaderies, que sortien i arribaven desenes i desenes de vegades en l’espai de vint-i-quatre hores, originaven en aquell indret una agitació que no s’aturava mai. Fins i tot les cases mateixes semblaven disposades a empaquetar les seves coses i a sortir de viatge. Membres distingits del Parlament –que vint anys enrere s’havien burlat de tot allò, rient-se de les absurdes teories del ferrocarril exposades pels enginyers, als quals havien fet passar molts mals moments amb les seves «divertides» preguntes a les comissions– s’encaminaven ara, amb el rellotge a la mà, cap al Nord [...]. 1 Les triomfants locomotores s’allunyaven nit i dia sorollosament o avançaven mansament fins al final de la jornada; s’arrossegaven com dragons amansits fins que es ficaven als llocs que tenien assignats –calculats amb exactitud matemàtica per rebre-les– i es quedaven allà, estremint-se i borbollejant, fent retrunyir les parets, amb la convicció secreta que estaven destinades a protagonitzar grans i insospitades empreses i ambiciosos designis encara no satisfets. [...] Charles DICKENS, Dombey and son, 1846-1848 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTORIOGRÀFIC Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Coneixes altres obres seves? Quines obres fan referència a la situació de la societat britànica? Quan va escriure Dickens aquest llibre? En quin regne i etapa historicoeconòmica s’insereix? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Intenta centrar-los en els aspectes econòmics i socials d’aquell moment, particularment en la revolució dels transports. b) Quines són les causes que van originar aquesta revolució? Com es reflecteixen al text? c) Quines van ser les conseqüències del procés de la revolució dels transports? Quina influència va tenir aquesta revolució sobre el procés d’industrialització? 4 Comentari a) Què pensa l’autor dels inversors del ferrocarril? En quins aspectes creus que és irònic o, fins i tot, càustic? Què pensa del ferrocarril com a instrument de progrés? b) Quina importància creus que va tenir la revolució dels transports? Per què creus que va ser imprescindible per al desenvolupament de la Revolució Industrial? c) Per què un element merament econòmic com ara el ferrocarril es va acabar convertint en un element tan important per a la cultura, la societat i la ideologia de l’època? d) El ferrocarril va acabar tenint importància com a element estratègic? Exemplifica-ho amb casos concrets. e) Penses que el tema de què tracta el text té actualitat? Avui dia hi ha una revolució dels transports? Raona la resposta. f) Si ens fixem en un altre matís de la revolució dels transports, podem afirmar que avui dia s’està produint una revolució de les comunicacions? Assenyala en quins aspectes afecta la vida moderna. g) L’efecte d’aquesta revolució és equiparable al que van tenir el ferrocarril o altres mitjans de comunicació (el telègraf, per exemple) en la societat del seu temps? h) Sintetitza les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 208 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 21. 917350 _ 0189-0269.qxd 2 11/8/08 16:20 Página 209 TEXT 20 TEXT HISTORIOGRÀFIC LES GRANS CORPORACIONS Constituïda el 1901 per la integració d’una societat bancària dirigida per John P. Morgan, magnat de les finances, i un trust siderúrgic encapçalat per A. Carnegie, la Carnegie Company of New Jersey, amb un capital de 160 milions de dòlars, agrupava aleshores 11 companyies que, al seu torn, en controlaven 170 de subsidiàries [...]. Aquest hòlding gegant integrat per 783 establiments i fàbriques tenia els millors jaciments de ferro del llac Superior, diverses mines de carbó a Pennsilvània, una flota de 110 vaixells, una xarxa ferroviària de 2.340 km, 77 alts forns i 250 forns de laminatge. [...] Des del 1872, gràcies a la filial ferroviària [...] va aconseguir el monopoli del transport del petroli [...]. Algunes de les companyies integrades dificultaven determinades gestions i maniobres financeres. Per evitar aquestes dificultats, Rockefeller va decidir crear una estructura nova i genuïna: el trust. Mitjançant una convenció, les accions de totes les companyies quedaven associades en mans d’un consell de nou persones. Gràcies a això conservava la direcció efectiva de l’enorme organisme, que ara s’anomenava Standard Alliance Oil Co. of Ohio, sense cap oposició. V. VÁZQUEZ de PARGA, Historia económica mundial 1 COMENTARI DE TEXTOS Fundada el 1870 per D. Rockefeller a la ciutat de Cleveland i amb un capital d’un milió de dòlars, Rockefeller, per eliminar competidors, va adoptar una política indirecta: controlar els transports mitjançant la compra de companyies ferroviàries i de navegació. Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) A quina època fa referència el text? c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins antecedents ideològics, polítics i econòmics té. b) Per què es van originar aquestes grans agrupacions econòmiques? c) Quines van ser les conseqüències de la transformació de les empreses de la Revolució Industrial en les grans corporacions del principi del segle XX? Quina influència van tenir en les crisis econòmiques de la primera meitat del segle XX? 4 Comentari a) Què pensa l’autor de les grans empreses? En fa una anàlisi objectiva o subjectiva? Raona la resposta. b) En què es diferencien el hòlding i el trust? Per què creus que en l’economia actual es limita l’acció dels trusts? c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? A què es dedicaven les principals empreses que formaven part de l’empresa dels Rockefeller? d) Quins empresaris tenen avui dia problemes de competència? Per què? La legislació actual impedeix aquestes concentracions? Per què? e) Penses que el trust es contradiu amb el principi de la lliure competència? Raona la resposta. f) Elabora una síntesi amb les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 209
  • 22. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 210 TEXT 21 LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE VIRGÍNIA I. Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i que tenen certs drets inherents dels quals, quan constitueixen una societat, no poden ser privats o desposseïts per cap mena de pacte, això és: gaudir de la vida i la llibertat i dels mitjans per aconseguir i posseir la propietat i perseguir i obtenir la felicitat i la seguretat. II. Que el poder resideix en el poble i, en conseqüèn- cia, deriva del poble [...]. IV. Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat privilegis o avantatges exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els càrrecs dels quals no són transmissibles, com tampoc ho han de ser els oficis de magistrat, jutge o legislador. V. Que els poders legislatiu, executiu i judicial han d'estar separats i són diferents, i que els membres d’aquests poders, que han de ser conscients de les càrregues del poble, participar-hi i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives, hauran de tornar en períodes determinats a la seva ocupació particular 1 [...] i que les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars. VI. Que totes les eleccions han de ser lliures i que tots els homes que hagin provat suficientment que estan vinculats a la comunitat i que s’hi interessen permanentment han de tenir dret de sufragi; igualment, no podran ser gravats amb impostos ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment o el dels seus representants elegits a aquest efecte [...]. XII. Que la llibertat de premsa és un dels més grans baluards de la llibertat i només pot ser restringida per un govern despòtic. [...] XVI. Que la religió o els deures que tenim envers el nostre Creador i la manera de satisfer-los solament poden regir-se per la raó i la convicció, i no per la força o la violència; consegüentment, tots els homes tenen dret a professar lliurement la religió que vulguin d'acord amb el dictamen de la seva consciència. [...] Declaració de Drets de Virgínia, 12 de juny de 1776 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? En quin tipus d’ideologia podem inserir les idees que propugna? En quin procés revolucionari s’insereix la data del text? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) e) 4 Quins són els antecedents ideològics, polítics, econòmics i socials del text? Quin és el conflicte central de la Revolució Americana? En quins articles d’aquesta declaració es reflecteix? Per què es fa necessària aquesta Declaració? Quin document va inspirar? Quines conseqüències es van derivar d’aquest document? Quina va ser la resposta britànica? A mitjà termini, com va influir sobre la Revolució Francesa? Comentari a) Què pretenen els autors amb aquest document? Creus que es refereixen exclusivament a Virgínia o que l’àmbit del document és més ampli? Raona la resposta. b) Quines són les causes profundes de la Revolució Americana? Com es reflecteixen al text? c) Quina importància històrica té aquest text? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 210 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 23. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 211 TEXT 22 LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL TERCER ESTAT La denominació d’Assemblea Constituent és l’única vàlida per a l’Assemblea, perquè els membres que la componen han estat directament enviats per gairebé tota la nació i perquè, a més, com que la representació és una i indivisible, cap diputat, independentment de l’estament pel qual ha estat escollit, té dret a exercir les seves funcions fora de la present Assemblea. Declaració del tercer estat quan formava l’Assemblea Constituent, 17 de juny de 1789 L’Assemblea Nacional es considera cridada a fixar la Constitució del regne, a regenerar l’ordre públic i a mantenir els principis veritables de la monarquia, i per això ningú pot impedir-li que continuï deliberant en qualsevol lloc en què sigui forçada a instal·lar-se; per tant, allà on estiguin reunits els membres que la componen, allà hi haurà l’Assemblea Nacional. Senyor Bailly: demano per part meva i dels secretaris ser dels primers a prestar aquest jurament. Això ho fan a l’instant utilitzant aquesta fórmula: «Jurem reunir-nos on les circumstàncies ho exigeixin i que no ens separarem mai de l’Assemblea Nacional fins que la Constitució del regne estigui establerta i suportada per fonaments sòlids.» Tots els membres presten el mateix jurament davant el president. [...] Aquesta cerimònia acaba en aplaudiments i crits reiterats i unànimes de «Visca el rei!». El Jurament del Joc de Pilota, 20 de juny de 1789 Classificació del text a) b) c) d) 2 Estableix que, immediatament, tots els membres d’aquesta Assemblea prestaran jurament solemne de reunir-se on ho exigeixin les circumstàncies i de no separar-se fins que hagin elaborat la Constitució del regne i es consolidi sobre fonaments sòlids; i que, un cop prestat el jurament esmentat, tots els membres i cadascun en particular confirmaran mitjançant la seva firma aquesta ferma resolució indestructible. COMENTARI DE TEXTOS L’Assemblea declara que la tasca comuna de la regeneració nacional pot i ha d’iniciar-se pels diputats presents, sense demora. [...] 1 TEXT HISTÒRIC Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els van escriure? En quin moment de la Revolució Francesa es poden inserir? Quina finalitat tenen els textos? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals de cada text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) e) 4 Quins són els antecedents ideològics i polítics dels textos? Què és el tercer estat? Quines causes van donar lloc als textos? Què implica la conversió dels Estats Generals en Assemblea Nacional? Quines conseqüències va tenir aquest fet? Quin va ser el desenvolupament de la Revolució a partir d’aquell moment? Comentari a) b) c) d) Què pretenen els autors dels textos? Per què la cerimònia va acabar amb crits de «Visca el rei»? Quina va ser la reacció del monarca? Què implica que el rei acceptés la creació d’una Assemblea Constituent? Com van reaccionar els altres estaments? Quina importància històrica tenen aquests textos? Quina relació van tenir amb esdeveniments posteriors, com per exemple amb la presa de la Bastilla? e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 211
  • 24. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 212 TEXT 23 TEXT LITERARI ELS PROLEGÒMENS DE LA PRESA DE LA BASTILLA Al Palais Royal, la multitud s’escalfava. No obstant això, tant allà com a Versalles, Camille va trobar-hi més consternació que rebel·lia. Al cafè de Foy acabava de veure un Laclos dubitatiu: encara que estava molt commoguda, la gent no estava disposada a rebel·lar-se. En sortir del cafè, Camille, decebut en la seva passió contra els que ell anomenava dèspotes, va murmurar inquiet: tent d’una nit de sant Bartomeu dels patriotes. Aquesta mateixa tarda, els batallons suïssos i alemanys sortiran del Camp de Mart per degollar-nos. Només ens queda un recurs: prendre les armes i posar-nos les escarapel·les per reconeixe’ns. Què..., què voleu que ens uneixi? El verd de l’esperança o el blau de Cincinato, color de la llibertat d’Amèrica i de la democràcia? –Hum..., no avancem. Deixarem que... deixarem que ens espremin com a xais! Cal fer alguna cosa. –El verd! –va cridar algú. –El verd! –va exclamar la multitud com una gossada. Era el color de Necker. Ja començaven a brotar les fulles de les branques baixes dels castanyers i la gent se les posava al barret, a la cinta o al trau dels botons. [...] –Feu-ho, doncs –va dir fredament Laclos fent un senyal amb el cap a Duvernay. A prop hi havia una taula, al costat de l’arcada, sota els castanyers. En un tres i no res, Desmoulins s’hi va enfilar amb l’ajuda del guàrdia de corps i alguns clients, mentre els agents de Laclos, cridant, reclamaven atenció. En aquella atmosfera tan electritzada, es corria al mínim incident. Uns quants dies abans, havien estovat una marquesa; i ahir mateix havien llençat a una bassa i apallissat un espia de la Cort, o això és el que deien. Envoltat per un mar de rostres, Camille, amb els cabells embullats, la corbata mig desfeta i els ulls negres encesos, tartamudejava per la pressió de les idees. Brollaven les paraules: «No cauré viu en mans dels botxins de la Cort. Que tots els bons ciutadans facin com jo. A..., a les armes!» Van respondre mil veus. Va ser agafat, aixecat, portat com un triomfador. L’impuls que ell havia despertat l’embriagava. Darrere d’ell s’havia format un seguici. Sortien del jardí, recorrien els carrers. [...] Robert MARGERIT, La Révolution (I), 1963 –Ciutadans, vinc de Versalles. L’As... l’Assemblea encara és presonera... La destitució de Necker és el toc a some- 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Davant de quina mena de text ens trobem? Qui són els personatges principals que hi apareixen? Qui el van escriure? On passa l’acció? Situa la data dels esdeveniments narrats amb relació a la Revolució Francesa. Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Per què es va produir aquest moviment ciutadà? b) Quines causes donen lloc al text? c) Quines conseqüències va tenir la presa de la Bastilla? Per què avui dia és el símbol de la Revolució Francesa? 4 Comentari a) Pots explicar per què se cita Cincinato i Amèrica? b) Observa com es narra l’escena. Som davant d’un fet espontani? Quina relació té això amb el lloc on es produeix i les persones que acompanyen Camille? c) Què pretén la rebel·lió popular en aquell moment? Qui la promou? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 212 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 25. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 213 TEXT 24 DECRET D’ABOLICIÓ DEL RÈGIM FEUDAL Article 4. Queden suprimides totes les justícies senyorials sense indemnitzacions. No obstant això, els oficials d’aquestes justícies continuaran exercint les seves funcions fins que l’Assemblea Nacional estableixi un nou ordre judicial. Article 5. Queden abolits tots els tipus de delmes i els seus cànons, tinguin la denominació coneguda i percebuda que tinguin, inclosos els que han de satisfer els cossos seculars i regulars, els beneficiaris, les assemblees parroquials i també tots els de les «mans mortes». [...] Article 11. Tots els ciutadans sense distinció de naixement podran accedir als càrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils i militars i cap professió comportarà degradació. [...] Article 17. L’Assemblea proclama solemnement el rei Lluís XVI «Restaurador de la llibertat francesa». Article 18. L’Assemblea Nacional visitarà personalment el rei per presentar a Sa Majestat el decret que acaba d’adoptar, mostrar-li l’agraïment més respectuós i suplicarli el cant «Te Deum» a la seva capella, al qual prega poder assistir. 11 d’agost de 1789 Classificació del text a) b) c) d) 2 Article 9. Els privilegis pecuniaris personals o reials en matèria de subsidis queden abolits per sempre. La percepció es farà sobre tots els ciutadans i tots els béns, de la mateixa manera. I es reflexionarà sobre els mitjans per efectuar el pagament proporcional de totes les contribucions, fins i tot per als sis últims mesos de l’any d’imposició corrent. [...] COMENTARI DE TEXTOS Article 1. L’Assemblea Nacional destrueix el règim feudal per complet. Decreta que dins dels drets i deures tant feudals com de «censos», aquells que tinguin alguna cosa a veure amb les «mans mortes» reials o personals i la servitud personal i aquells que els representen queden abolits sense indemnització. Declara que la resta podran ser comprats i que el preu i la forma d’aquest rescat quedaran fixats per l’Assemblea Nacional. D’entre els drets esmentats, aquells que no siguin suprimits per aquest decret continuaran, no obstant això, percebent-se fins que siguin reemborsats. [...] 1 TEXT HISTÒRIC Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia defensen els autors del text? Situa la data del text amb relació a la Revolució Francesa. Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Explica-les. 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics del text? A què fa referència l’expressió «drets feudals«? b) Per què és necessària l’abolició d’aquests drets? c) Què implica aquest decret? Quina influència va tenir sobre els esdeveniments posteriors i en les futures constitucions? d) Com es va difondre a llarg termini aquest concepte? Es van fer textos similars en altres països d’Europa? Quin impacte va tenir aquest document sobre les societats de l’Antic Règim? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’Assemblea pel que fa a Lluís XVI? b) Quina importància va tenir aquest text per a la Revolució Francesa? Per què a partir d’aquell moment la Revolució ja no podia fer marxa enrere? c) Quina importància van tenir aquesta mena de documents en les revolucions burgeses? Quins aspectes de l’Antic Règim eliminen? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 213
  • 26. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 214 TEXT 25 TEXT HISTÒRIC LA CAIGUDA DELS GIRONDINS I LA PREMSA REVOLUCIONÀRIA Membres de la Comuna revolucionària, acompanyats d’una multitud que reclamen ser els homes del 14 de juliol, del 10 d’agost i del 31 de maig, es presenten i fan reivindicacions més indignants. Volen l’anul·lació de tots els decrets en pro de la llibertat aconseguits pels homes d’estat, la creació d’un exèrcit revolucionari de sans-culottes amb una remuneració de 40 sous al dia, el decret d’acusació contra els membres de la Comissió dels Dotze, la taxació del preu del pa a 3 sous per lliura en tots els departaments i l’arrest dels ministres Claviere i Lebrun. Aquestes propostes tenen el suport immediat de la diputació del departament de París, d’aquesta administració nul·la que només se sap que existeix a causa de les convulsions que la sacsegen. «Que els enemics de París tremolin», va cridar l’orador; «el poble assenyat està cansat; l’univers s’estremirà amb la seva venjança». A continuació, els decrets se succeeixen ràpidament; aleshores cap mena de resistència era ja possible. Le Patriote Français (diari girondí), 2 de juny de 1793 només tenia una arrel i la tirànica Comissió dels Dotze havia empunyat la destral per tallar-la. Els patriotes perseguits, els defensors de la llibertat empresonats, el verí de la discòrdia hàbilment escampat entre les seccions per dividir-les, l’aristocràcia aixecant novament el cap insolentment, el «moderantisme» sortint furiosament de les seves botigues opulentes, els rebels de Vendée elogiats sense cap pudor a les tribunes públiques i, finalment, la República agonitzant i –súmmum de les humiliacions– els seus enemics i els nostres atrevint-se a dir en la seva victòria que estaven sota el punyal dels que ells mateixos degollaven; aquesta era veritablement la cara de París [...]. París s’ha aixecat i els vostres enemics han sucumbit. Aspiraven a cometre crims però han quedat decebuts. Han vist un poble que com a armes només té la seva glòria i com a escut només té les seves armes. El 10 d’agost (1792), els raigs de la guerra van abatre els tirans; el 31 de maig, la virtut va assetjar les Tulleries i va vèncer. [...] La llibertat viu, viurà, ho garantim [...]. Le Républicain ou le Journal des Hommes Libres (diari jacobí), 1 de juny de 1793 Germans dels departaments! Dignes republicans! Ha estat a punt de passar. Un dia més i la llibertat hauria deixat d’existir. Feia temps que el sant arbre trontollava, 1 Classificació del text a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Situa la data en què van ser escrits amb relació a la Revolució Francesa. b) Qui els va escriure, respectivament? Quina ideologia defensen? c) Quina finalitat té cada text? A qui s’adreça cadascun? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals de cada text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics d’aquests textos? b) Per què van ser derrotats els girondins? c) Quines conseqüències va tenir això? Qui va assumir el poder? Quina serà l’evolució de la Revolució Francesa a partir d’aquell moment? 4 Comentari a) Quin dels dos textos et sembla més objectiu? Estan redactats de la mateixa manera? b) Quines són les principals ideologies presents en la Revolució Francesa? Què defensaven els girondins i els jacobins, respectivament? Quins grups socials representen? Per què s’enfronten? c) Quin és el concepte de llibertat dels jacobins? Per què, si condueix a la dictadura, parlen de llibertat? d) Resumeix les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. 214 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 27. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 215 TEXT 26 TEXT HISTÒRIC NAPOLEÓ I LA IDEA D’UNITAT EUROPEA Una de les idees que més em va ocupar havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit; de manera que, tenint en compte que a Europa hi ha més de trenta milions de francesos, quinze d’espanyols, quinze d’italians i trenta d’alemanys, hauria volgut fer de cadascun d’aquests pobles un sol cos de la nació […]. De tota manera, aquesta reunió, la d’Europa, es farà tard o d’hora […] l’impuls ja està donat, i no crec que després de la meva caiguda i de l’aparició del meu sistema pugui haver-hi a Europa un altre gran equilibri que la reunió i la confederació dels grans pobles. Paraules de Napoleó, 11 de novembre de 1816 Jo em considerava digne d’una glòria tan gran! […] En aquest estat de coses podia haver-hi més probabilitats d’aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores, amb l’ajuda de les llums esteses universalment, hauria estat permès somniar la gran família europea […]. 1 COMENTARI DE TEXTOS Ningú podria negar que si, en entrar a Espanya, Àustria, en lloc de declarar-me la guerra, m’hagués deixat quatre mesos d’estada a Espanya, tot s’hauria acabat allà i en tres o quatre anys s’hauria vist una pau profunda, una prosperitat brillant i una nació compacta […]. Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Fes una breu síntesi biogràfica de l’autor del text i explica especialment en què va consistir la seva política. c) Quan es va escriure el text? Relaciona aquesta data amb l’Europa napoleònica. d) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Centra’t en els aspectes polítics o els que tinguin a veure amb la idea principal que exposa l’autor. b) Per què vol impulsar la idea d’una Europa unida? c) Quines van ser les conseqüències de les idees que reflecteix el text, a curt i a llarg termini? 4 Comentari a) En quina situació es trobava l’autor del text l’any 1816? Per què promou en aquell moment la idea de la unitat d’Europa? b) Penses que l’autor és sincer i objectiu en plantejar aquesta idea? Raona la resposta. c) Què penses de Napoleó com a estadista? Quines aportacions va fer lluny dels camps de batalla a la política i la societat? d) És actual aquest tema? A llarg termini, es van acabar impulsant els models d’unitat política d’Europa? e) Valora la importància històrica d’aquest text. Penses que aquest text es podria considerar com a precursor de les idees europeistes del segle XX? Raona la resposta. f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 215
  • 28. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 216 TEXT 27 TEXT HISTÒRIC LA RESTAURACIÓ Totes les constitucions lliures conegudes a l’univers s’han format d’una d’aquestes dues maneres. A vegades han germinat, per dir-ho així, d’una manera insensible, per la reunió d’una multitud de circumstàncies d’aquelles que anomenem fortuïtes, i altres vegades tenen un autor únic que improvisadament apareix i es fa obeir. En els dos casos es veu com Déu ens recorda la nostra debilitat i el dret que Ell mateix s’ha reservat en el govern dels pobles. 1r. Cap Constitució és el resultat d’una deliberació: els drets dels pobles no estan mai escrits, o almenys, les actes constituents o els drets fonamentals escrits només són títols declaratoris de drets anteriors, dels quals no es pot dir res més que existeixen perquè existeixen. […] 3r. Els drets del poble pròpiament dit parteixen molt sovint de les concessions dels sobirans i, en aquest cas, poden constar històricament; però els drets dels sobirans i de l’aristocràcia, almenys els drets essencials constitutius i radicals, si se’m permet l’expressió, no tenen ni data ni autor. […] revestit d’un poder indefinible. […] Pot assenyalar-se una característica diferent d’aquests legisladors; eren reis o pertanyien a l’alta noblesa. 9è. Aquests legisladors no fan res més que reunir elements preexistents en els costums dels pobles; però aquesta unió tan sols s’executa en nom de la divinitat. La política i la religió s’entrecreuen, amb prou feines es distingeix el legislador del sacerdot, i les institucions públiques consisteixen principalment en cerimònies i cultes religiosos. 10è. La llibertat, en cert sentit, va ser sempre un do dels reis, perquè totes les nacions lliures van ser instituïdes per reis […]. 11è. Mai hi ha hagut una nació lliure que no tingués en la seva Constitució natural gèrmens de llibertat tan antics com ella mateixa; i cap nació ha aconseguit desenvolupar, mitjançant lleis fonamentals escrites, altres drets que els existents en la seva Constitució natural […]. J. de MAISTRE, Consideracions sobre França, 1796 8è. Quan la Providència ha decretat la formació més ràpida d’una Constitució política, apareix un home 1 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? Quina ideologia representa? Quines són les característiques d’aquesta ideologia? Coneixes altres teòrics d’aquesta ideologia? c) Quan es va escriure el text? A quina etapa de la història de França correspon? Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Com i per què sorgeix la ideologia de De Maistre? b) Quines causes van originar el text? Per què s’escriu en aquest moment històric? c) Quan va triomfar la Restauració? Quins principis fonamentals presenta? Quines institucions van sustentar la Restauració? Quan i per què va desaparèixer la Restauració? 4 Comentari a) En quins aspectes creus que l’autor del text és subjectiu? Per què? b) Com es reflecteix l’aliança del tron i de l’altar en el text? Per què es produeix aquesta aliança? c) Quin és el concepte de Constitució natural que fa servir De Maistre? I el concepte de llibertat? És el mateix que el que feien servir els revolucionaris? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 216 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 29. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 217 TEXT 28 LA REVOLUCIÓ DE JULIOL DEL 1830 Dues van ser les causes que van enfonsar la Restauració: les doloroses circumstàncies que van envoltar el retorn al poder dels seus prínceps i els esforços agosarats de l’antiga classe privilegiada i del clergat per debilitar i anul·lar les promeses de la Constitució i tornar a agafar les regnes del poder que la Revolució els havia arrabassat. Naturalment, no es podia atribuir als Borbó el fet d’haver facilitat a l’enemic l’accés a les nostres fronteres el 1814. Oblidats tant per una part d’Europa com de França, aquells prínceps no eren responsables de la coalició del 1813 […]. No obstant això, pel simple fet de deure el tron a les victòries dels coalitzats i pel fet que la derrota dels nostres exèrcits i la humiliació de la pàtria eren els únics factors que havien possibilitat el seu retorn al tron, van ser fustigats fins a l’últim moment del seu regnat per l’hostilitat de la classe enèrgica i activa de la població i per l’odi d’aquells nombrosos soldats de la República i de l’Imperi que, disseminats per tot el territori, no podien deixar de relacionar el retorn d’aquells prínceps amb les nostres derrotes. I el comandament d’aquells prínceps era percebut com una mena de govern estranger imposat en dues ocasions consecutives per Europa […] un govern instituït únicament en profit dels antics nobles i dels membres del clergat. 1 TEXT HISTÒRIC La segona causa va derivar del temor que provocava el fet que els reis accedissin novament al tron en virtut del dret polític fatal, abolit el 1792, amb la qual cosa la monarquia […] representava una amenaça sempre latent en contra de les institucions i els drets sorgits de la Revolució. La generació de l’Antic Règim encara no havia desaparegut: els vençuts d’aquest règim i els que el van vèncer es trobaven novament cara a cara; i com que era difícil prohibir als primers el dret de queixar-se i sentir enyorança dels privilegis i els béns perduts, i als segons el temor de perdre la igualtat i els béns adquirits, hi havia en tot el regne ferments d’irritació, d’inquietud i de discòrdia que portaven el ressentiment o la ira fins al poble més petit. […] Aquesta lluita incessant, que fa acte de presència en cadascun dels fets esdevinguts durant el regnat dels dos reis que hem rememorat, va tenir com a últim incident les «Journées de Juillet»; aquelles tres jornades van posar punt i final a l’esmentada lluita i van marcar la irrevocable caiguda de l’antiga monarquia. És en aquest sentit que el resultat d’aquell incident, més que significar un canvi de dinastia reial, va significar una veritable revolució. COMENTARI DE TEXTOS 3 11/8/08 A. de VAULABELLE, Historie des deux restaurations jusqu’à l’avénement de Louis Philippe Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quines idees creus que té? b) A quina època fa referència el text? Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? c) Quin esquema segueix el text? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? b) Segons l’autor, quins factors van fer que fracassés la Restauració a França? c) Quines conseqüències va tenir aquest fracàs? Quin nou règim va arribar al poder? Quins principis polítics va defensar aquest nou règim? 4 Comentari a) En quins aspectes creus que l’autor del text és objectiu? Per quins grups polítics mostra simpatia? b) Com explica el conflicte entre els partidaris de l’Antic Règim i els antics napoleònics? Com va solucionar aquest conflicte Lluís Felip d’Orleans? c) A què fa referència l’autor quan parla de les «Journées de Juillet»? Quina valoració fa d’aquell esdeveniment? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 217
  • 30. 917350 _ 0189-0269.qxd 3 11/8/08 16:20 Página 218 TEXT 29 TEXT HISTÒRIC MANIFEST FUNDACIONAL DE LA JOVE ITÀLIA (1831) 1. La Jove Itàlia és la confraternitat dels italians que creuen en una llei del Progrés i del Deure. Aquests italians, convençuts que Itàlia està cridada a ser una nació, que el fracàs de les últimes temptatives no provenen de la debilitat sinó de l’insignificant comandament dels elements revolucionaris i que el secret de la força resideix en la constància i en la unitat dels esforços, consagren el seu pensament i la seva acció, íntimament associats, al gran designi de tornar a fer d’aquest país una gran nació. Una, independent i sobirana, de ciutadans lliures i iguals. La Jove Itàlia és republicana i unitària. Republicana perquè, teòricament, tots els homes d’una nació estan cridats, per la llei de Déu i de la humanitat, a ser lliures, iguals i germans; perquè la forma republicana és l’única que assegura aquest destí; perquè la sobirania resideix essencialment en la nació […] i perquè els successius canvis esdevinguts a Europa condueixen inevitablement a l’establiment del principi republicà. da, potent, que puguin interposar-se entre el tron i la nació, ni una dinastia de prínceps italians que inspirin l’afecte i la simpatia de tots els estats que componen el país i perquè la tradició italiana és completament republicana […]. La Jove Itàlia és unitària perquè sense unitat no hi ha realment nació, perquè sense unitat no hi ha força i perquè Itàlia, envoltada de nacions unitàries, potents i geloses, abans de tot té necessitat de ser forta; perquè el federalisme atiaria les rivalitats locals fins ara apagades. […] La Jove Itàlia no és una secta, ni un partit, sinó una fe i un apostolat precursors de la regeneració italiana […]. 4. Els mitjans de què la Jove Itàlia pretén servir-se per aconseguir el seu objectiu són l’educació i la insurrecció. […] La Jove Itàlia està decidida a servir-se dels esdeveniments exteriors, però no en fa dependre l’hora i el caràcter de la insurrecció […]. G. MAZZINI, Scritti editi ed ineditti, 1861-1891 Republicana perquè Itàlia no té pràcticament elements d’una monarquia ni d’una aristocràcia venera- 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? En quins fets va participar? Quina ideologia tenia? A quina època fa referència el text? Quina finalitat té el text? A qui va adreçat? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Quina va ser l’evolució política d’Itàlia al llarg de l’edat moderna? I després de les guerres napoleòniques? b) Per què va néixer la Jove Itàlia? Quins objectius perseguia? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de societats liberals? Com es va acabar produint la unificació italiana? Quina participació va tenir Mazzini en tot el procés? 4 Comentari a) En què es basa l’autor per justificar la necessitat del naixement d’Itàlia? b) Per què van sorgir les societats secretes? Quina relació tenen amb la Jove Itàlia i Mazzini? Quins altres exemples de societats liberals coneixes en altres països? c) Valora la importància històrica d’aquest text. Creus que es podria considerar com a punt de partida de la unificació italiana? Justifica la resposta. d) Per què fa servir una redacció tan apassionada l’autor del text? Amb quin moviment cultural ho vincules? e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 218 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 31. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 219 TEXT 30 LES REVOLUCIONS LIBERALS Per primera vegada després de quinze anys, declaro a la Cambra que el futur que ens espera em preocupa. La sensació d’inestabilitat, precursora de les revolucions, està present més que mai en tot el país. Si prestem atenció a la classe que governa i a la que és governada, el que es percep tant en l’una com en l’altra espanta i inquieta. Tot el que veig es pot expressar en poques paraules: els costums públics experimenten una contínua alteració. Com que la moral ja no regna en els actes principals de la vida, tampoc es manifesta en els de menys importància, i com que l’interès ha substituït els sentiments desinteressats en la vida pública, ara constitueix llei en la vida privada. Mireu què passa dins la classe treballadora, que avui, cal reconèixer-ho, es manté tranquil·la. No veieu que les seves passions han deixat de ser polítiques i s’han convertit en socials? Discuteix la justícia del repartiment i de la propietat. La meva convicció profunda és que dormim sobre un volcà. En el règim del 1830 la llibertat s’ha desenvolupat molt menys del que seria lícit esperar. Els governants han concedit una mena de salconduit per a 1 TEXT HISTÒRIC la immoralitat i per al vici. Quan em dedico a investigar, en temps diversos i entre pobles diferents, la causa que ha portat a la ruïna un determinat govern, percebo clarament un esdeveniment definit, un home concret, un motiu accidental i superficial; però, creieu-me, la causa real i decisiva que fa perdre als homes els poder és la d’haver arribat a fer-se indignes de conservar-lo. Crec en la utilitat de la reforma electoral, en la urgència de la reforma parlamentària; però no sóc tan insensat per ignorar que no són les lleis elaborades amb aquest objectiu les que llauren el destí dels pobles. No és el mecanisme de les lleis allò que origina els grans esdeveniments en aquest món. El que produeix els esdeveniments és l’esperit de govern. A. de TOCQUEVILLE, Discurs davant la Cambra, 27 de gener de 1848 COMENTARI DE TEXTOS 3 11/8/08 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? c) Observa amb atenció la data en què va ser escrit. Contextualitza-la en les revolucions del 1848. d) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Com es va desenvolupar el règim de Lluís Felip? b) Quines causes van originar el text? Què observa Tocqueville que li provoca tanta consternació? c) Quines conseqüències va tenir l’advertència no escoltada de l’autor? Com es va difondre el moviment per Europa? Per què? 4 Comentari a) Què pretén l’autor amb la seva advertència? Se’n va sortir? b) Què opina de la classe treballadora? Quins canvis s’havien produït en aquest grup respecte de les revolucions del 1830? c) Què opina del govern de 1830? Amb quins arguments explica les causes de la crisi del govern? d) Creus que les afirmacions de Tocqueville poden ser considerades vàlides en tot moment? Serien aplicables en la política actual? e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 219
  • 32. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 220 TEXT 31 EL SOCIALISME UTÒPIC Com vostès, sóc un fabricant que persegueix un benefici pecuniari. Però com que durant molts anys he actuat basant-me en principis sovint inversos als que vostès han après, i com que he comprovat que la meva manera de fer beneficiava els altres i a mi mateix, vull explicar aquests principis tan valuosos perquè vostès, i també els que estan sota la seva influència, puguin compartir-ne els avantatges. […] Des del començament de la meva direcció, vaig considerar els treballadors, juntament amb els mecanismes de la fàbrica i totes les altres parts que la conformen, un sistema compost de molts elements. Era la meva obligació i el meu interès combinar-los perquè cada treballador, cada ressort, cada palanca i cada roda poguessin realment cooperar amb la finalitat de produir el benefici més gran per als propietaris. Molts de vostès han experimentat els avantatges d’una maquinària ben dissenyada i ben construïda. L’experiència també els ha demostrat la diferència pel que fa als resultats entre un mecanisme net, ben cuidat i que sempre funciona correctament i un mecanisme brut, mal regulat, sense mitjans per prevenir la fricció innecessària i que per tant es deteriora i funciona malament […]. He invertit molt temps i capital en la millora de la màquina 1 TEXT HISTÒRIC viva; i el temps i els diners invertits d’aquesta manera en la fàbrica de New Lanark, […] ja estan produint un rendiment superior al cinquanta per cent, i en poc temps, crearan rendiments iguals al cent per cent sobre el capital original invertit […]. Així doncs, no perpetuem els mals, realment innecessaris, que la nostra pràctica d’ara infligeix a aquesta gran proporció de compatriotes nostres. Fins i tot si els interessos pecuniaris dels propietaris fossin perjudicats d’alguna manera per adoptar aquesta línia de conducta, molts de vostès són tan rics que la despesa de fundar i constituir en les seves fàbriques les institucions necessàries per millorar les seves màquines animades ni tan sols es notaria. Però quan tinguin la demostració ocular que, en lloc d’una pèrdua pecuniària, una atenció adequadament dirigida a la formació del caràcter i l’increment del benestar dels que estan completament a la seva mercè augmenta de manera essencial els seus guanys, la prosperitat i la felicitat, s’adonaran que no hi cap raó perquè en el futur no dediquin molta atenció a les màquines vives que utilitzen. I en fer-ho evitaran un augment de la misèria humana, de la qual ara difícilment ens en podem fer una idea. R. OWEN, A new view of society, 1813 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) Situa la data en què va ser escrit amb relació a la Revolució Industrial i el desenvolupament del moviment obrer. c) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Com es va produir la Revolució Industrial al Regne Unit? b) Quines causes van originar el text? Contra què lluita Owen? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de les teories d’Owen? Com van influir sobre el cartisme, el socialisme utòpic i el socialisme científic? 4 Comentari a) Per què Owen escriu als empresaris? En quins aspectes és objectiu? Què pensa dels obrers? b) Com va evolucionar el moviment obrer al Regne Unit? En què es diferencia aquesta evolució de la del moviment continental? Quina importància va tenir Owen en el moviment obrer? c) Valora la importància històrica d’aquest text. Per què només es podria haver escrit en aquesta data al Regne Unit? d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. 220 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 33. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 221 TEXT 32 EL SOCIALISME UTÒPIC COM A PRECURSOR DE L’ANARQUISME He acabat l’obra que m’havia proposat; la propietat està vençuda: ja no s’aixecarà mai més. A tot arreu on aquest llibre es llegeixi hi haurà un germen de mort per a la propietat; i allà tard o d’hora desapareixeran el privilegi i la servitud. El despotisme de la voluntat serà succeït pel regnat de la raó. Quins sofistes i quins prejudicis resistiran davant la senzillesa d’aquestes proposicions? I. La possessió individual és la condició de la vida so- cial. Cinc mil anys de propietat ho demostren: la propietat és el suïcidi de la societat. La possessió rau en el dret; la propietat va en contra del dret. Suprimiu la propietat conservant la possessió i amb aquesta modificació haureu canviat completament les lleis, el govern, l’economia, les institucions. […] IV. Tot treball humà és resultat necessari d’una força col·lectiva; la propietat, per aquesta raó, ha de ser col·lectiva i indivisible. En termes més concrets, el treball destrueix la propietat. V. Com que tota capacitat de treball i tot instrument que s’utilitza per dur-lo a la pràctica són un capital acumulat, una propietat col·lectiva, la desigualtat de remuneració i fortuna, amb el pretext de la desigualtat de capacitats, és injusta i un robatori. […] 1 TEXT HISTÒRIC X. La política és la ciència de la llibertat. El govern de l’home per l’home, sigui quin sigui el nom amb què es disfressa, és tirania; el grau més alt de perfecció de la societat rau en la unió de l’ordre i de l’anarquia. L’antiga civilització s’ha acabat; la faç de la Terra es renovarà sota un nou sol. Deixem passar una generació, deixem morir en l’aïllament els antics prevaricadors: la terra santa no cobrirà els seus ossos. Si la corrupció del segle t’indigna, si el desig de justícia t’enalteix, si estimes la pàtria, si l’interès de la humanitat t’afecta, abraça, lector, la causa de la llibertat. Abandona el teu egoisme, enfonsa’t en l’onada popular de la igualtat que neix; en aquesta onada la teva ànima purificada trobarà energies desconegudes; el teu caràcter dèbil s’enfortirà amb valor indomable; el teu cor es rejovenirà. Tot canviarà d’aspecte davant els teus ulls, il·luminats per la veritat; nous sentiments despertaran en tu noves idees. Religió, moral, art, idioma, se’t representaran sota una forma més gran i més bella i, segur de la teva fe, saludaràs l’aurora de la regeneració universal. COMENTARI DE TEXTOS 4 11/8/08 P. J. PROUDHON, Qu'est-ce que la propieté?, 1840 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenia aquest autor? b) Situa la data en què va ser escrit amb relació a la situació política de França. c) Quina finalitat té el text? Per a qui escriu Proudhon? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents ideològics, polítics i econòmics del text? b) Què vol canviar o reformar l’autor? Per què? c) Quins moviments revolucionaris i socials es van produir amb posterioritat al text? Quina participació van tenir-hi Proudhon i els seus seguidors? 4 Comentari a) De què es considera precursor Proudhon? Què són els «proudhonians»? b) Què és el socialisme utòpic? Quines teories i moviments aplega? Quina relació hi té Proudhon? Quina relació té el text amb el socialisme utòpic? c) Què va aportar el pensament de Proudhon al moviment obrer? En quines teories va ser més influent? En quins aspectes del text es reflecteix això? d) Creus que el text fa una crítica real i objectiva de la societat? En quins aspectes creus que s’equivoca? e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 221
  • 34. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 222 TEXT 33 ENGELS I EL MOVIMENT OBRER BRITÀNIC La rebel·lió dels obrers contra la burgesia, que ha començat quan ho ha fet el desenvolupament industrial, ha travessat diverses fases […]. La primera, la més grollera, la més horrible forma d’aquesta rebel·lió, va ser el delicte. […] Veiem que quan es va estendre la indústria va augmentar la delinqüència, i que el nombre anual de detinguts està en relació contínua amb el consum de cotó. Però els obrers van adonar-se aviat que aquell mètode no portava enlloc […], tota la força de la societat es llançava sobre cada individu per separat, l’esclafava amb violència despietada […]. La classe obrera va començar l’oposició contra la burgesia quan es va oposar amb la força a la introducció de les màquines, fet que va succeir, de sobte, al principi del moviment industrial […]: les fàbriques van ser demolides i les màquines, trencades. Aquesta forma d’oposició encara només era aïllada i limitada a certes localitats, i es dirigia contra un aspecte particular de l’actual estat de coses. L’objectiu momen- 1 TEXT HISTÒRIC tani s’assolia, però tot el pes de la força social requeia sobre els malfactors inermes i els castigava com volia, mentre que les màquines eren implantades més que mai. Calia buscar una nova forma d’oposició. Per a això va servir una llei. […] Aquests van obtenir el «dret de lliure associació», que fins aleshores pertanyia a l’aristocràcia i a la burgesia. D’associacions secretes, veritablement, sempre n’hi havia hagut entre els obrers, però mai havien pogut assolir grans resultats […]. Quan el 1842 els obrers van obtenir el dret de lliure associació, ben aviat aquestes unions es van estendre per tot Anglaterra i es van fer fortes. En totes les branques de la indústria es van formar associacions (Trade-Unions) amb l’objectiu declarat de protegir els obrers contra la tirania i l’abandonament de la burgesia. La història d’aquestes associacions és una llarga sèrie de derrotes, interrompuda per poques victòries aïllades. F. ENGELS, La situació de la classe obrera a Anglaterra, 1845 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? Quina ideologia tenia aquest autor? c) Quan va redactar el text? Contextualitza aquest any en el moviment obrer i la situació política a França i Anglaterra. d) Què pretén el text? 2 Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries que hi apareixen? c) Quin esquema d’exposició segueix el text? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Quins altres aspectes es poden considerar com a antecedents? b) Què pretén la reflexió de l’autor? Per què ho planteja en aquest moment? c) Quins moviments revolucionaris es van produir amb posterioritat al text? Quina participació van tenir-hi Engels i els seus seguidors? Com van influir en el moviment obrer posteriorment? 4 Comentari a) En quins aspectes creus que l’anàlisi d’Engels és encertada? En quins s’equivoca i per què? b) Quina ideologia va promoure Engels? Quins principis bàsics la defineixen? c) En què es diferencia aquesta ideologia del socialisme utòpic o de l’anarquisme? d) Quina importància té aquesta ideologia en el moviment obrer? I en la història? e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. 222 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 35. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 223 TEXT 34 EL MANIFEST COMUNISTA La moderna societat burgesa, sorgida de la destrucció de la societat feudal, no ha abolit els antagonismes de classe. No ha fet més que establir, en lloc de les velles, noves classes, noves condicions d’opressió, noves formes de lluita. Com més va, la societat més es divideix en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament oposades l’una a l’altra: la burgesia i el proletariat. [...] A mesura que la burgesia –és a dir, el capital– evoluciona, creix paral·lelament el proletariat, la classe dels obrers moderns que només viuen si troben feina i que només en troben a condició que el seu treball faci créixer el capital. [...] L’existència i la dominació de la classe burgesa té com a condició essencial la concentració de la riquesa en mans d’uns quants individus, la formació i increment constant del capital i, aquest capital, al seu torn, no pot existir sense la feina de l’assalariat. [...] Com a resultat de la creixent competència dels burgesos entre ells i de les crisis comercials que en resulten, els salaris cada vegada fluctuen més; [...] les col·lisions individuals entre l’obrer i el burgès adopten cada cop més el caràcter de col·lisions entre dues classes. Per això els obrers comencen a formar coalicions contra els burgesos i actuen en comú per defensar els seus salaris. Fins i tot funden associacions permanents amb l’objectiu d’assegurar-se els mitjans necessaris. De tant en tant la lluita esclata en forma de motí. 1 TEXT HISTÒRIC A vegades triomfen els obrers, però és un triomf efímer. El veritable resultat de les seves lluites no és l’èxit immediat, sinó la unió dels treballadors, que creix incessantment. [...] De totes maneres, als països més avançats es podran aplicar gairebé com a norma general les mesures següents: 1. Expropiació de la propietat territorial i aplicació de la renda territorial a les despeses de l’estat;. 2. Forts impostos progressius. 3. Abolició del dret d’herència. [...] 7. Augment de les fàbriques nacionals i dels instruments de producció, rompuda dels terrenys erms i millorament dels conreus d’acord amb un pla general. [...] 10. Educació pública i gratuïta de tots els infants; supressió, en la seva forma actual, del treball dels menors a les fàbriques. Coordinació de l’educació amb la producció material, etc. Els comunistes consideren indigne ocultar les seves idees i propòsits. Proclamen públicament que els seus objectius només poden ser assolits derrocant per la violència tot l’ordre social existent fins a l’actualitat. Que les classes dominants tremolin davant la perspectiva d’una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevat de les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món a guanyar. COMENTARI DE TEXTOS 4 11/8/08 PROLETARIS DE TOTS ELS PAÏSOS, UNIU-VOS! K. MARX i F. ENGELS , El manifest comunista, 1848 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenien? b) Quin any es va escriure El manifest comunista? Contextualitza aquest any en el moviment obrer. c) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents que exposen els autors? b) Què pretenen els autors? Com ho pots relacionar amb la data en què van escriure el text? c) Quins moviments revolucionaris es van produir amb posterioritat al text? 4 Comentari a) És correcta l’anàlisi dels autors? Creus que dedueix conclusions o que indueix a treure’n? b) Quina importància té aquesta ideologia en el moviment obrer? I en la història? c) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 223
  • 36. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 224 TEXT 35 LA PRIMERA INTERNACIONAL Considerant: – Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra d’ells mateixos, que els esforços que facin per conquerir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis, sinó a establir per a tothom els mateixos drets i els mateixos deures. – Que el sotmetiment del treballador al capital és la font de tota servitud política, moral i material. – Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu que ha de subordinarse a tot moviment polític. – Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per la falta de solidaritat entre els obrers de les diverses professions en cada país i per la falta d’una unió fraternal entre els treballadors de diverses regions. – Que l’emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o nacional, sinó que, contràriament, interessa totes les nacions civilitzades, perquè la solució està necessàriament vinculada al seu concurs teòric i pràctic. – Que el moviment que es du a terme entre els obrers dels països més industrialitzats d’Europa, en fer néixer noves esperances, adverteix solemnement de no 1 TEXT HISTÒRIC recaure en els antics errors i aconsella combinar tots aquests esforços encara aïllats. Per aquestes raons, els sotasignats, membres del Consell escollit per l’assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 a Saint-Martin’s Hall, Londres, han pres les mesures necessàries per fundar l’Associació Internacional de Treballadors. I amb aquest esperit han redactat el reglament provisional de l’Associació Internacional. ESTATUTS Article I. Es crea una associació per establir un punt central de comunicació i cooperació entre els obrers de diferents països que aspiren al mateix objectiu, és a dir: el concurs mutual, el progrés i l’alliberament absolut de la classe obrera. Article II. Aquesta associació es dirà Associació Internacional de Treballadors. Article III. El 1865 se celebrarà a Bèlgica un congrés general. Aquest congrés haurà de donar a conèixer a Europa les aspiracions comunes dels obrers, acabar el reglament definitiu de l’Associació, examinar els millors mitjans per assegurar l’èxit de la seva feina [...]. Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenien? b) Quin any es va escriure? Pots contextualitzar aquest any en el moviment obrer? c) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Fes el mateix amb les secundàries. 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del moviment obrer i de la Primera Internacional? b) Com es va formar la Internacional? c) Quines són les conseqüències de la Internacional? Com i per què es va trencar? N’hi va haver més? Indica les que coneguis i comenta-les. 4 Comentari a) Explica el concepte d’Internacional. Què va provocar la necessitat de crear un moviment internacionalista? b) Per què es va fundar a Londres? Quins moviments obrers britànics coneixes? Són moviments internacionalistes? c) Per què va sorgir el conflicte entre marxistes i anarquistes? Es reflecteix aquest conflicte en el text? d) En quins aspectes la Internacional va impulsar el moviment obrer? Redacta les conclusions a què has arribat. 224 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 37. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 225 TEXT 36 BAKUNIN I L’ANARQUISME Nosaltres també volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social mitjançant l’abolició de l’estat i de tot allò que s’anomeni dret jurídic, que, segons el nostre parer, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó de baix cap a dalt per la lliure federació d’associacions obreres de tota mena emancipades del jou de l’estat. Hi ha una altra diferència, en aquest cas molt personal, entre ell i nosaltres. Enemics de tot absolutisme, tant doctrinari com pràctic, nosaltres ens inclinem amb respecte no davant les teories que no podem acceptar com a veritables, sinó davant el dret de cadascú de seguir i propagar les seves. [...] Aquest no és el tarannà de Marx. És tan absolut en les teories, quan pot, com en la pràctica. Uneix a la seva intel·ligència veritablement eminent dos defectes detestables: és vanitós i gelós. Detestava Proudhon, només perquè aquest gran nom i la seva reputació tan legítima li feien ombra. Marx ha escrit contra ell les coses més horribles. És personal fins a la demència. Diu «les meves idees», sense voler comprendre que les idees no pertanyen a ningú, i que si un busca bé, s’adonarà que precisament les millors idees, les més grans, han estat sempre el producte del treball instintiu de tothom; allò que pertany a l’individu tan sols és l’expressió, la forma. Carta de Bakunin a Rubicone Nabruzzio, 23 de juliol de 1872 COMENTARI DE TEXTOS Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social, però en l’estat i mitjançant la força de l’estat, mitjançant la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic; és a dir, mitjançant la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’estat convertit en l’únic propietari de la terra i de tots els capitals, cultivant la primera per mitjà d’associacions agrícoles, ben retribuïdes i dirigides pels seus enginyers civils, i comanditant els segons mitjançant associacions industrials i comercials. 1 TESTIMONI Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenia? b) Quan es va escriure el text? Contextualitza aquest any en el moviment obrer. c) A quin va adreçat el text? Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del moviment obrer? Per què es planteja el conflicte en la Primera Internacional? b) Quin esdeveniment es produirà immediatament després que aquest text s’escrivís? Per què Bakunin busca el suport de Nabruzzi? c) Quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment? Què va passar a continuació? d) Com va evolucionar a partir d’aleshores el moviment internacionalista? 4 Comentari a) b) c) d) En quins aspectes creus que l’autor del text és subjectiu? Creus que la crítica que fa és encertada? Com podries sintetitzar la ideologia anarquista? Com es reflecteix en el text? En què es diferencien anarquisme i marxisme? Com explica Bakunin aquestes diferències? En quina part del text podem deduir que el conflicte entre Marx i Bakunin és personal? On se centra aquest conflicte? e) Per què creus que quan l’autor del text parla de Marx ho fa en primera persona? Què passa quan parla de les seves idees? Per què creus que ho fa? f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 225
  • 38. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 226 TEXT 37 ÉMILE ZOLA: GERMINAL (1885) Aquell diumenge, des de les vuit, Souvarine va romandre sol a la sala de L’Avantage […]. Tot d’una […] tres copets secs, donats contra el vidre de la finestra, obligaren Souvarine a girar el cap. El rus es va aixecar, car reconegué el senyal que altres vegades Étienne li havia fet per cridar-lo quan el veia des de fora fumant un cigarret davant una taula buida. […] Rasseneur ja l’havia oberta, i en reconèixer l’home que hi havia allà, davant la claror de la finestra, li va dir: –Per ventura tens por que jo et vengui?... Per a enraonar estareu millor aquí que no pas a la carretera. […] Fa molt de temps que he endevinat on t’amagues. Si jo fos un espia com diuen els teus amics, ja faria vuit dies que t’hauria lliurat als gendarmes. […] I va donar detalls. L’associació, després d’haver conquerit els obrers d’arreu del món […] es trobava minvada i cada vegada més insegura per a la batalla interior de les vanitats i de les ambicions. D’ençà que els anarquistes hi triomfaven, després d’haver-ne foragitat els evolucionistes que l’havien sostinguda abans, tot s’esquerdava i es trontollava, i la finalitat primera, és a dir, la reforma laboral, s’ofegava enmig de la lluita de sectes, i les falanges dels primers temps es desorganitzaven per odi a la disciplina. Ja es podia preveure la fallida d’aquella lleva en massa que un instant havia amenaçat d’enderrocar amb un sol buf la vella societat podrida. […] 1 TEXT LITERARI Souvarine, amb els ulls perduts i palpant-se amb les mans nervioses, semblava no haver sentit res. La seva cara […] es tornava ferotge en sentir-se banyada per una mena de somni místic enmig del qual passaven unes visions de sang. I es posà a somiar en veu alta, tot responent a un mot de Rasseneur sobre la Internacional […]. I amb una veu que traïa el fàstic continuà lamentant-se de la imbecil·litat dels homes mentre que els dos altres romanien confosos per aquelles confidències de somnàmbul fetes a les tenebres. A Rússia tot anava malament […]. Els seus antics companys es convertien tots en polítics, i els famosos nihilistes, que tanta de por feien a Europa, fills de popes, de petits burgesos i de comerciants, no s’elevaven més enllà de l’alliberació nacional i semblaven creure que la deslliurança del món no vindria sinó quan haguessin matat el dèspota. –[…] Sí, aquesta és la idea que tots vosaltres, els obrers francesos, teniu: tots penseu desenterrar un tresor i després anar-lo consumint de mica en mica, en un racó, egoistes i ganduls. Per més que aneu cridant contra els rics, no teniu valor per a tornar als pobres els diners que la fortuna us envia... Mai no sereu dignes de la ventura mentre tingueu quelcom vostre. La vostra esquírria contra els burgesos no té altre fonament que la necessitat rabiosa d’ésser tan burgesos com ells. […] Tots sereu destruïts i anihilats. Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina finalitat té? b) En quina època podríem emmarcar el text d’acord amb els comentaris dels protagonistes? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? c) Quina idees crítiques hi observes? 3 Enquadrament històric a) A quina associació es refereix Etienne? Quins van ser els antecedents d’aquesta associació? b) En quina tendència podries situar Etienne? I Souvarine? Quin conflicte pretén reflectir el text? c) Quines conseqüències va tenir aquest conflicte? Com va evolucionar a partir d’aleshores el moviment obrer? 4 Comentari a) Per qui pren partit l’autor del text? Com retrata Souvarine? Com defineix la situació política a Rússia? Com defineix les faccions enfrontades a França? Per què? b) Què opina Souvarine del moviment obrer francès? En quins aspectes creus que la seva anàlisi és encertada? c) A qui es refereix en parlar de vanitat i personalismes? d) Resumeix les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 226 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 39. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 227 TEXT 38 LA REVISIÓ DEL MARXISME la nostra provada i victoriosa tàctica basada en la lluita de classes». El revisionisme va ser condemnat d’una manera contundent i explícita, però el seu progenitor intel·lectual no se’n va retractar ni va ser expulsat del partit amb l’objectiu de mantenir la puresa retòrica dels principis marxistes revolucionaris, en què les masses obreres creien fermament. No obstant això, el SPD evolucionarà, d’una manera cada cop més evident, cap a una pràctica política parlamentària i reformista. Es diu que un company de militància va dir a Bernstein: «Aquestes coses es fan, però no es diuen.» Un cop condemnat en el SPD, la II Internacional va adoptar una resolució idèntica al Congrés d’Amsterdam (1904), i des d’aleshores el revisionisme es va convertir en un anatema dins la socialdemocràcia. A la pràctica, el revisionisme implicava l’aliança parlamentària dels partits socialistes amb altres partits progressistes de base electoral no obrera, sense descartar la participació en governs de coalició. [...] El tema va ser tractat als congressos de la II Internacional celebrats a París i Amsterdam. No obstant això, en cap dels dos es va adoptar una resolució en forma de negació rotunda, negació que només era clara en el pensament de Kautsky. COMENTARI DE TEXTOS La crítica revisionista del marxisme oficial, que mantenia una retòrica revolucionària, va sorgir amb l’aparició del llibre d’Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia (1899), que va aixecar molta polèmica, primer en el SPD i després en el si de la II Internacional. Bernstein es va atrevir a dir el que tots els dirigents volien fer però ningú volia escoltar. En la seva obra, després de constatar que el capitalisme supera sempre, readaptant-se, les contradiccions internes i les crisis cícliques, i que no es verifica ni la pauperització progressiva del proletariat ni l’agreujament de la lluita de classes que va preconitzar Marx, rebutja el revolucionarisme antisistema i proposa un socialisme fonamentat en l’imperatiu ètic de la justícia social, reformista i liberaldemocràtic. Per Bernstein, per tant, el socialisme no és una realitat històrica inevitable implantada per l’acció revolucionària del proletariat organitzat políticament, sinó la culminació ètica d’un llarg i progressiu procés de reformes democràtiques. El revisionisme va ser immediatament refutat per Karl Kautsky en el seu fullet Bernstein i el programa socialdemòcrata (1899) i condemnat en els immediats congressos anuals del SPD, celebrats a Hannover (1899), Lübeck (1901) i Dresden (1903). En aquest congrés es va aprovar la resolució següent per tancar definitivament la qüestió, que començava a ser massa recorrent: «El Congrés condemna enèrgicament els intents revisionistes que pretenen canviar 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC José RODRIGUEZ LABANDEIRA, «Relaciones laborales, sindicalismo y movimiento obrero», en J. PAREDES (coord.), Historia Universal Contemporánea, 1999 Classificació del text a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? b) A quina època fa referència el text? Què és el revisionisme? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Raona la resposta. 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? c) Com estructura el text l’autor? 3 Enquadrament històric a) A quin conflicte fa referència el text? Quins són els antecedents d’aquest conflicte? b) Per què es va impulsar el revisionisme? Per què va ser condemnat d’aquella manera? c) Quina evolució va tenir el moviment obrer fins a la II Internacional? 4 Comentari a) b) c) d) Per qui pren partit l’autor? Creus que la crítica que fa és encertada? Raona la resposta. Quins aspectes de la doctrina de Marx es revisaven? Creus que calia revisar-los? Explica-ho. Quina és la posició actual dels principals partits obrers europeus? Resumeix breument les conclusions a què has arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 227
  • 40. 917350 _ 0189-0269.qxd 4 11/8/08 16:20 Página 228 TEXT 39 TEXT HISTÒRIC EL MARXISME REVOLUCIONARI La teoria oportunista, la teoria formulada per Bernstein, només és un intent inconscient per assegurar el predomini dels elements petitburgesos que han entrat en el nostre Partit per canviar-ne la política i els objectius en benefici propi. El problema de reforma o de revolució –la meta final del nostre moviment– és bàsicament, en altres paraules, el problema del caràcter petitburgès o del caràcter proletari del moviment obrer. Segons Bernstein, la decadència general del capitalisme sembla cada vegada més improbable perquè, d’una banda, el capitalisme mostra més capacitat d’adaptació i, de l’altra, la producció capitalista és cada vegada més variada [...]. sa, com bé se sap, en tres fets principals del desenvolupament del capitalisme. Primer, en la creixent anarquia de l’economia capitalista, que la condueix inevitablement cap a la ruïna. Segon, en la progressiva socialització del procés de producció, que crea gèrmens del futur ordre social. I, tercer, en la creixent organització i consciència de la classe proletària, que constitueix el factor actiu de la futura revolució. Bernstein rebutja el primer dels tres suports fonamentals del socialisme científic. Afirma que el desenvolupament capitalista no condueix a un col·lapse econòmic general. Rosa LUXEMBURG, Reforma social o revolució?, 1899 D’aquesta afirmació teòrica es deriva la següent conclusió general sobre el treball pràctic de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia no ha de dirigir la seva activitat diària cap a la conquesta del poder polític, sinó cap a la millora de la condició de la classe treballadora dins de l’ordre existent. La base científica del socialisme descan- 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Qui el va escriure? Quina ideologia tenia? Quins altres autors coincideixen amb aquestes idees? En quin moment del moviment obrer s’emmarcaria el text? Quina finalitat té? A qui va adreçat? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quin havia estat el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX? Com va evolucionar la doctrina socialista després de la mort de Marx? Quins objectius pretén assolir l’autora del text? Quines conseqüències va tenir el revisionisme? Com van evolucionar els partidaris d’aquest corrent? I els que hi estaven en contra? Comentari a) Quina és la posició de l’autora davant el revisionisme? Per què el titlla d’oportunista? b) Quines característiques va tenir el marxisme revolucionari de Rosa Luxemburg? c) Quin moviment revolucionari va promoure Rosa Luxemburg a Alemanya? Quina relació té aquest moviment amb el text? d) Quines ideologies representarien actualment les teories de Rosa Luxemburg? e) Quins aspectes del raonament de Rosa Luxemburg consideres encertats? I erronis? Raona la resposta. f) Quines aportacions creus que va fer Rosa Luxemburg al moviment obrer? Són positives o negatives? Raona la resposta. g) Fes una síntesi breu de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. 228 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 41. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 229 TEXT 40 EL REVISIONISME MARXISTA Malgrat els considerables esforços que la classe obrera ha fet des del punt de vista intel·lectual, polític i econòmic des del temps en què Marx i Engels escrivien, no considero que avui dia estigui prou avançada per dirigir el poder polític. Crec que el meu deure és dir-ho, sobretot perquè, en aquest sentit, s’ha anat introduint-se en la literatura socialista un cant que amenaça de deformar tot judici sa, i no ignoro que enlloc estaria tan segur d’una apreciació objectiva de les meves observacions com entre els obrers que formen l’avantguarda de la lluita per l’emancipació de la seva classe [...]. Només els literats que mai han viscut en el moviment obrer podran tenir en aquestes qüestions una opinió diferent [...]. Hem de considerar els obrers tal com són. I la veritat és que, en general, ni han caigut en el pauperisme, tal com preveia El manifest comunista, ni estan exempts de prejudicis i defectes com volen fer creure els seus admiradors 1 TEXT HISTÒRIC [...]. Aquesta veritat hauria de ser compresa en primer lloc pels que, quant a les proporcions numèriques de la classe obrera i la classe posseïdora, els agrada fer exageracions fantàstiques.. E. BERNSTEIN, Socialisme teòric i socialdemocràcia pràctica, 1900 COMENTARI DE TEXTOS 4 11/8/08 Classificació del text a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. b) Qui el va escriure? Quins principis ideològics tenia? c) En quin moment del debat ideològic podem centrar aquest text? d) Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin havia estat el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX? Quins són els antecedents teòrics i polítics del revisionisme de Bernstein? b) Quins objectius pretén assolir l’autor del text? c) Quines conseqüències va tenir el revisionisme? Com van evolucionar els partidaris d’aquest corrent? I els que hi estaven en contra? 4 Comentari a) Quins són els punts centrals del revisionisme de Bernstein? b) Quins aspectes del marxisme critica l’autor? En què es basa per fer aquesta crítica? Quins aspectes de la seva anàlisi creus que són encertats? Per què? c) Qui s’oposa a aquests plantejaments? Per què? d) Quins plantejaments tenen avui dia els partits socialistes? Estan més a prop de Bernstein o dels seus detractors? Per què e) Per què penses que la col·laboració política que propugna l’autor es percep com una traïció al marxisme? f) Quines aportacions creus que va fer Bernstein al moviment obrer? Són positives o negatives? Raona la resposta. g) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 229
  • 42. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 230 TEXT 41 LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A L’IMPERI AUSTRÍAC Al ministre de l’Interior. Servei de Seguretat General. A partir del dia 22, la situació de Viena ha començat a ser molt crítica. Ja es nota l’escassetat d’aliments, només hi ha aprovisionament de farina per a vuit dies a tot estirar. Els tres àpats gratuïts que es concedien als proletaris armats s’han hagut de reduir a un de sol. Les forces imponents de Windischgraetz, Auersberg i Jellacich assetgen la capital per gairebé tots els punts; les comunicacions amb el nord han estat completament interceptades; des de fa quatre dies no es tenen notícies directes de Berlín. El Parlament vienès no té cap mena d’autoritat; delibera i fa informes en lloc d’actuar. Es diu que Messenhauser, el nou comandant de la Guàrdia Nacional, està a punt de presentar la dimissió; el Comitè central democràtic amb prou feines exerceix una dèbil influència. Tot recolza en el cos d’estudiants i les úniques ordres que s’executen parteixen d’aquest Comitè acadèmic. Però sembla impossible que aquest estat de coses es pugui allargar gaire temps més. Així que es produeixi el més petit incident que no estigui previst, la causa popular estarà perduda a Viena. La depuració del Consell municipal no ha estat acceptada per l’emperador. El ministre Messenberg l’ha remès al príncep de Windischgraetz, comandant en cap de l’exèrcit asset- 1 jat, apostat des de fa uns quants dies a Arisdorff. Hongria també comença a estar amenaçada per totes bandes pels cossos de l’exèrcit. [...] El cos de l’exèrcit apostat a Moràvia amenaça els comitats de l’oest; els serbis envaeixen el sud d’Hongria. Les amenaces d’una eventual intervenció de Rússia no sembla que tinguin fonament. Totes aquestes circumstàncies expliquen suficientment que l’exèrcit hongarès no hagi pogut anar a socórrer Viena. Kossuth, en una declaració que va fer referent a tot això a la Dieta de Pest, s’ha escudat darrere unes formalitats puerils, sense tenir el coratge de confessar quina és la veritable situació. A Insprück [sic] els ànims estaven tan exaltats, de moment, contra l’ordre de les coses actual, que pensaven posar-se directament sota les ordres del Parlament de Frankfurt. [...] És incontestable que, després dels esdeveniments de Viena, el poder central de Frankfurt s’ha enfortit; ha aconseguit guanyar en adhesions formals tot el que el partit de la llibertat havia perdut a Viena a causa de la seva debilitat o de la seva convivència momentània amb el partit de l’anarquia. Informe d’un agent francès d’informació a Alemanya, 27 d’octubre de 1848 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Indica quina és la naturalesa del text. En quina data es va escriure? Quin context té? Qui és l’autor del text? Quina és la seva ideologia? Què és el que pretén el text? Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) A quin fet històric fa referència? Quines són les seves característiques? b) Quines són les causes que donen lloc al que narra l’autor? c) Què passarà com a conseqüència del 1848 austríac? Quan i per què Àustria es transformarà en l’Imperi austrohongarès? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor pel que fa a les revoltes del 1848 a Àustria? b) Quin és el paper de l’exèrcit a l’Imperi? És un concepte semblant al de Prússia? c) Després de quins esdeveniments apareix la idea de la doble corona? Com es lliguen els dos esdeveniments? d) Quines particularitats té Àustria pel fet de ser un imperi multinacional? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 230 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 43. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 231 TEXT 42 TEXT HISTÒRIC EL 2 DE DESEMBRE DE 1851 DE LLUÍS NAPOLEÓ Persuadit del fet que la inestabilitat del poder, que la preponderància d’una sola assemblea són causes permanents de problemes i discòrdies, sotmeto al vostre sufragi les bases fonamentals següents d’una Constitució que les assemblees desenvoluparan més tard: 1. Un cap responsable nomenat per a deu anys. 2. Uns ministres que només dependran del poder executiu. 3. Un Consell d’Estat format pels homes més distingits que prepari les lleis i les discuteixi davant del Cos legislatiu. 4. Un Cos legislatiu que discuteixi i voti les lleis, elegit per sufragi universal, sense escrutini de llista que en falsegi l’elecció. 5. Una segona assemblea formada per totes les persones il·lustres del país, un poder moderador, guardià del pacte fonamental i de les llibertats públiques. Així, doncs, siguin quines siguin les vostres xifres, inventades o no, obtingudes per la força o no, veritables o falses, importa poc; els que viuen amb l’ull fix en la justícia diuen i continuaran dient que el crim és el crim, que l’assassinat és l’assassinat, que la sang és la sang, que el fang és el fang, que un infame és un infame, i que qui creu que copia Napoleó a petita escala copia Lacenaire a gran escala; ells diuen això i ho repetiran, malgrat les vostres xifres, atès que 7.500.000 veus no pesen gens contra la consciència de l’honestedat humana; atès que 10 milions, que 100 milions de veus, que la mateixa unanimitat del gènere humà, votant en massa, no compta davant d’aquest àtom, davant d’aquesta parcel·la de Déu, l’ànima del just; atès que el sufragi universal, que té tota la sobirania en les qüestions polítiques, no té jurisdicció en les qüestions morals. Victor HUGO, Napoléon, le petit, 1851 COMENTARI DE TEXTOS Aquest sistema, creat pel primer cònsol al començament del segle, ja ha donat a França la tranquil·litat i la prosperitat; ara es garantiran. Proclama del president de la República, Lluís Napoleó Bonaparte 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Quina és la naturalesa d’aquests dos textos? Qui en són els autors? Quines són les seves ideologies respectives? Quina és la data dels textos? Què passava en aquell moment? Quina finalitat té cada text? Definició de les idees a) Quines són les idees principals dels dos textos? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del 2 de desembre de 1851? b) Què pretén Lluís Napoleó quan fa aquesta proclama? I Victor Hugo? c) Quines seran les conseqüències d’aquest acte? Què passarà un any més tard? Quin règim polític naixerà com a resultat de tot això? 4 Comentari a) Què busca Lluís Napoleó fent coincidir la data amb la victòria de Napoleó a Austerlitz? Hi ha alguna altra referència a Napoleó en el text? Per què? b) Quines característiques té el sistema que neix el 1851? Quina relació té amb el sistema republicà del 1848? Per què se l’anomena l’«autocop d’estat»? c) A qui representa l’opinió de Victor Hugo? Què suggereix el títol del llibre? Què li va passar a Victor Hugo pel fet d’haver-lo escrit? d) Quina importància té en la història el text de Lluís Napoleó? Quina resposta va tenir entre els seus adversaris polítics? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 231
  • 44. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 232 TEXT 43 EL NATIONALVEREIN No és cosa nostra, en aquest assumpte tan important de la unitat d’Alemanya, establir quina és la potència amb menys exigències per dirigir un futur estat federal: serà la que es mostri com la més eficaç. Ara bé, si considerem els dos grans estats alemanys, sembla que Prússia aporta una població alemanya sense interrupció, cosa que Àustria no pot ni somiar de fer-ho. Espero que sobre això no hi hagi el més petit dubte. En canvi, hem de reconèixer [...] que el govern prussià no afavoreix la nostra acció en pro de la unitat alemanya [...]. Però, senyors, de la mateixa manera que la necessitat que tenim, com a prussians, de lluitar pels nostres drets constitucionals és el que dóna valor a la nostra vida política, així mateix el poble alemany ha de combatre per la seva unitat, sense haver de deure-la a ningú. El que distingeix el segle XIX del XVIII és que no hi ha «il·lustrats» que hagin de marcar la ruta del futur i que facin que després els seus pobles segueixin amb penes i treballs el camí traçat. No, senyors, les coses en el nostre temps es presenten diferents: són els pobles els que han arribat al cim del progrés humà i polític, i els prínceps 1 TEXT HISTÒRIC són els que en segueixen la petja. Crec que no hem d’oblidar això: que no lluitem en benefici de les dinasties alemanyes, ni pels Hohenzollern ni pels Habsburg, sinó que ho fem en benefici nostre, del poble alemany... Ja hem recorregut un llarg camí cap a la unitat, més vast del que molts pensen. El poble alemany ha establert les bases d’una evolució sana. Hem extret de la part més recòndita del geni d’aquest poble, en el segle passat, els elements del nostre renaixement humà; serà durant aquest segle quan completarem, bevent a les mateixes fonts, el nostre renaixement polític. El diputat liberal al Landtag de Prússia, Schulze-Delitzsch, exposa el 1860 el programa Nationalverein Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia? b) En quina data s’escriu el text? c) Quina és la seva finalitat? Qui en són els destinataris? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) Per què s’escriu precisament en aquesta data? Quin model vol seguir el diputat alemany? Quins són els antecedents dels processos d’unificació? On podem dir que arrela el nacionalisme? Quina alternativa ens planteja el text? Quina va rebre el suport del diputat alemany? Quines conseqüències tindrà aquest concepte? Qui impulsarà definitivament la unificació alemanya? e) Quines seran les conseqüències de la unificació alemanya? Quin equilibri es trencarà com a conseqüència de la unificació? Quin període històric en resultarà? 4 Comentari a) Quin concepte d’unificació defensa l’autor? Com es deixa traslluir aquesta idea en el text? b) Per què la unificació alemanya va significar la ruptura de l’equilibri europeu? Per què va conduir a una època de crisi i reequilibris? c) En quins aspectes Alemanya es considerava ignorada per les altres potències? d) En quins aspectes creus que les demandes alemanyes eren justes? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 232 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 45. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 233 TEXT 44 L’UCÀS D’EMANCIPACIÓ (1861) Alexandre II, quan es va convertir en tsar, va intentar guanyar-se el suport dels liberals entre la intelligentsia. Va donar l’autorització per viatjar fora de Rússia, va alleugerir els controls sobre les universitats i va permetre que la censura fos relativament incomplerta. Es van fundar diaris i revistes, i el que els revolucionaris russos escrivien a l’estranger, com ara la Polar Star (‘Estrella Polar’) d’Aleksandr Herzen a Londres, penetrava més lliurement al país. El resultat va ser una gran erupció d’opinió pública, que estava d’acord, almenys, en un punt: en la necessitat d’emancipar els camperols. Al principi, aquesta era una qüestió de la qual amb prou feines es parlava públicament. El pare d’Alexandre II, Nicolau I, havia estat un gran reaccionari, que no podia suportar el liberalisme occidental i que és famós per haver organitzat, com a «Tercera Secció» de la seva cancelleria, un sistema de policia política secreta com no n’hi havia hagut cap altre fins aleshores, pels mètodes arbitraris i inquisitorials que utilitzava. Però Nicolau I havia adoptat mesures serioses per alleugerir la servitud dels camperols. Alexandre II, fonamentalment conservador en assumptes russos, va establir una secció especial del govern per estudiar la qüestió. El govern no volia de cap 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC de les maneres enfonsar tot el sistema de treball i tota l’economia del país en el caos, ni arruïnar la classe dels nobles, sense la qual no podia governar. Després de moltes discussions, de proposicions i de memoràndums, un ucàs imperial del 1861 declarava abolida la servitud i lliures els camperols. Per aquell gran decret, els camperols van ser legalment lliures, en el sentit occidental. Des d’aleshores, van ser súbdits del govern, no súbdits dels seus propietaris. S’esperava que els animés un nou sentiment de dignitat humana. Com assegurava un funcionari entusiasta, poc després de l’emancipació: «Els homes s’han dreçat i s’han transformat; la mirada, la manera de caminar, la forma d’expressar-se, tot en ells ha canviat.» La classe mitjana camperola va perdre la seva antiga jurisdicció gairebé senyorial sobre els llogarets. Ja no podien imposar-hi un treball forçat o impagat, ni rebre drets derivats de la servitud. R. PALMER i J. COLTON, Historia contemporánea, 1950 COMENTARI DE TEXTOS 5 11/8/08 Classificació del text a) Quin tipus de text és? Qui en són els autors? b) Quina és la data del text? Quins personatges hi apareixen? c) Quina és la seva finalitat? I la de l’ucàs? Qui n’eren els destinataris? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Com era la situació econòmica, social i política a Rússia abans d’Alexandre II? Què és la intelligentsia? b) Quin conflicte militar va enfrontar Rússia amb Occident pocs anys abans del decret? Com i per què hi va influir? c) Què és el que pretenia aquest decret? d) Quina serà la conseqüència de l’ucàs? Quins aspectes van fer que no aconseguís del tot els seus propòsits? Quina serà la fi d’Alexandre II i per què? 4 Comentari a) Creus que els autors donen suport a la idea d’Alexandre II? Quines altres opinions subjectives exposen en el text? Creus que tenen raó de fer-ho? b) Per què subsistia la servitud a Rússia i no en altres llocs? Per què, en canvi, continuarà existint l’esclavitud fins molt més tard? c) Per què, malgrat tot, Alexandre II no va aconseguir guanyar-se el suport de la intelligentsia? d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 233
  • 46. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 234 TEXT 45 LA REFORMA ELECTORAL DEL 1867 Sol·licito l’autorització per presentar un projecte de modificació de les lleis que regulen la representació del poble en el Parlament. [...] El nostre propòsit no és només mantenir, sinó reforçar, el caràcter i les funcions de la Cambra dels Comuns [...]. La Cambra dels Comuns ha combinat la representació nacional amb les funcions d’un Senat [...]. No volem, repeteixo, cap altra cosa que reformar aquest caràcter i aquestes funcions, i el millor mitjà d’aconseguir-ho és establir-les sobre una àmplia base popular. Sé que alguns rebran la paraula que acabo de fer servir amb desconfiança, però atribueixo aquest sentiment d’inquietud a un desconeixement del seu contingut i a la confusió de les idees, que massa sovint confon els privilegis populars amb els drets democràtics. No són ni idèntics ni similars. Encara més, són oposats. Els privilegis populars corresponen a una societat en què els estatus són molt desiguals. Els drets democràtics, contràriament, reclamen la igualtat de les condicions com a base fonamental de la societat que governen. Nosaltres no vivim, i estic segur que no serà mai el destí d’aquest país viure així, sota un règim democràtic. 1 Les propostes que faig no tendeixen de cap manera a orientar-se cap a aquesta direcció. Parlant en general, diria que, revisant el que ha passat des de la llei del 1832, l’increment de la població, els progressos de la indústria, el desenvolupament de l’ensenyament i del nostre sentit artístic, tenim la voluntat que el nombre, l’esperit i la sensibilitat siguin admesos en el cercle de la nostra Constitució. Volem que aquesta admissió sigui feta en l’esperit de la nostra Constitució i amb el respecte que devem a les tradicions d’un vell estat. Discurs a la Cambra dels Comuns de Benjamin Disraeli, 18 de març de 1867 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Quin càrrec té quan escriu aquest discurs? Quina és la data del text? Contextualitza-la respecte a l’alternança política al Regne Unit. Quina és la finalitat d’aquest discurs? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema d’exposició segueix el text? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Com era el sistema electoral previ? Què implicava l’ús d’aquest sistema? b) Què és el que busca la reforma de Disraeli? A qui perjudica i a qui afavoreix? c) Quines conseqüències tindrà aquesta reforma? Quines altres reformes electorals hi haurà al Regne Unit? 4 Comentari a) Què argumenta l’autor per promoure la reforma electoral? És objectiu en el desenvolupament dialèctic que fa? b) Per què és tan prudent en la manera d’exposar-ho? Per què posa tant èmfasi a separar els «privilegis populars» dels drets democràtics? c) Què significa reforçar la influència dels Comuns sobre els Lords? d) Quins altres problemes va tenir Disraeli al llarg del seu govern? Quines eren les seves característiques? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 234 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 47. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 235 TEXT 46 TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANÇA Article 1. Les Altes Parts contractants es prometen recíprocament pau i amistat, i no entraran en cap aliança o compromís adreçat contra qualsevol dels seus estats. [...] Article 2. En cas que Itàlia, sense que hi hagi cap provocació directa per part seva, sigui atacada per França per qualsevol motiu, les altres dues Parts contractants estaran disposades a prestar socors i ajut a la Part atacada amb totes les seves forces.La mateixa obligació incumbirà Itàlia en cas d’una agressió no directament provocada de França contra Alemanya. Article 3. Si una o dues de les Altes Parts contractants, sense provocació directa per part seva, arribessin a ser atacades i a trobar-se involucrades en una guerra amb dues o més grans potències no firmants d’aquest tractat, el casus foederis es presentarà simultàniament per a totes les Altes Parts contractants. Article 4. En cas que una gran potència no firmant d’aquest tractat amenacés la seguretat dels estats d’una de les Altes Parts contractants i, per aquest motiu, la Part amenaçada es veiés forçada a fer-li la guerra, les altres dues s’obliguen a observar, respecte a la seva aliada, una neutralitat benèvola [...]. Article 6. Les Altes Parts contractants es prometen recíprocament el secret, tant sobre el contingut com sobre l’existència d’aquest tractat. Fet a Viena el dia 20 de maig de 1882 Declaració ministerial El Govern Reial italià declara que les estipulacions del tractat secret conclòs el 20 de maig de 1882 entre Itàlia, Àustria-Hongria i Alemanya no es podran considerar en cap cas, d’acord amb el que s’ha convingut prèviament, com a adreçades contra Anglaterra. [...] COMENTARI DE TEXTOS Ses Majestats l’emperador d’Àustria i rei d’Hongria, l’emperador d’Alemanya i rei de Prússia i el rei d’Itàlia, animats pel desig d’augmentar les garanties de la pau general, de fortificar el principi monàrquic i d’assegurar amb això mateix el manteniment intacte de l’odre social i polític als seus estats respectius, han acordat la conclusió d’un tractat que, en virtut de la seva naturalesa especialment conservadora i defensiva, no té cap altra finalitat que prevenir-se dels perills que puguin amenaçar la seguretat dels seus estats i la tranquil·litat d’Europa. 1 TEXT HISTÒRIC Roma, 22 de maig de 1882 Classificació del text a) Indica quina és la naturalesa del text. Qui n’és l’autor o autors? b) Quina és la data del text? Contextualitza-la respecte a la política internacional del moment. c) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Quins són els principis polítics d’Alemanya a partir de la unificació, exposats per Bismarck? b) Què és el que busca aquest tractat? Com s’enquadra dins de la política de Bismarck? c) Quines van ser les conseqüències dels sistemes bismarckians? Quan es passarà a la fase de la pau armada i la política de blocs? Quin serà el final d’aquesta situació? 4 Comentari a) b) c) d) e) Quins són els aspectes que preocupen més als firmants? Per què se li afegeix després la declaració ministerial? Contra qui es firma el tractat? Per què és un tractat secret? Quin és el balanç que es pot fer de la política bismarckiana? Quina és la importància històrica d’aquest text? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 235
  • 48. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 236 TEXT 47 PRINCIPIS DE LA POLÍTICA EXTERIOR DE BISMARCK L’avantatge que significa per a la política alemanya la seva llibertat d’acció amb vista a les qüestions relacionades directament amb Orient, té una contrapartida perjudicial en la situació central de l’Imperi, summament exposada, els fronts defensius del qual s’estenen i es ramifiquen per tots els costats. Per això, aclarim-ho bé, potser Alemanya és l’única gran potència europea que no ha d’intentar aconseguir un objectiu exclusivament per mitjà d’una campanya victoriosa. El nostre interès ens obliga a mantenir la pau, mentre els nostres veïns del continent, sense cap excepció, alimenten desitjos secrets o confessats que només una guerra pot satisfer. Determinem, doncs, la nostra actuació política segons això: en altres paraules, esforcem-nos tant com podem per impedir, o almenys, per limitar la guerra, i siguem els últims a entrar en lliça en el torneig europeu. Actuant així, la nostra intenció no pot ser –és lògic– caure sobre un dels nostres veïns o adversaris circumstancials. Contràriament, hem d’intentar atenuar el descontentament provocat pel fet que ens hem convertit en una gran potència, fent sentir al món el pes d’aquestes forces, lleialment i amb un esperit pacífic ben entès. 1 TESTIMONI Cal que el convencem d’aquesta manera del fet que una hegemonia alemanya a Europa és més útil, més desinteressada i menys perjudicial per a la llibertat aliena que una hegemonia francesa, russa o anglesa. El respecte a altres països, que França –en especial– no va admetre durant el temps de la seva preponderància i que Anglaterra només reconeix segons els seus interessos, serà més fàcilment observat per Alemanya i la seva política per dues raons: per una banda, a causa del caràcter alemany, essencialment objectiu; i per l’altra, i això sense cap mena de mèrit per part nostra, perquè no tenim cap necessitat peremptòria d’ampliar el nostre territori; ens n’hem d’abstenir sota la pena d’augmentar els elements centrífugs. La meva aspiració, un cop feta la unificació a l’interior de les fronteres que hem assolit, ha estat sempre guanyar la confiança no solament de les minories europees, sinó també de les grans potències, i convèncer-les que la política alemanya, després d’haver reparat les injuri temporum i d’haver reunit els fragments de la nació, només té un desig: mostrarse justa i pacífica. El testament polític de Bismarck Classificació del text a) Indica quina és la naturalesa del text. b) Qui n’és l’autor? Quins van ser els seus principis polítics? c) Pots deduir quina és la data del text? d) Què és el que pretén el text? Per a qui l’escriu? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema d’exposició segueix el text? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents de la situació a la qual fa referència? Quin paper hi té l’autor, en aquests antecedents? b) Quina intenció té l’autor quan escriu això? De què intenta advertir? c) Com seguirà aquests principis, Alemanya? Quin serà el resultat d’aquesta situació? 4 Comentari a) Creus que és un text «pacifista» de Bismarck? Per què? Com s’enquadra això en la política bismarckiana? b) A qui critica en el text? Quina opinió té l’autor sobre els rectors d’Alemanya en aquell moment? Quins principis de la política de Bismarck estan trencant? c) A quins conflictes fa referència indirectament Bismarck? Com es resoldran? d) Fes un balanç de la política de Bismarck i resumeix les conclusions a què hagis arribat. 236 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 49. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 237 TEXT 48 CONVENCIÓ MILITAR DEL 18 D’AGOST DE 1892 França i Rússia, animades pel mateix desig d’aconseguir la pau i no tenint cap altra finalitat que atendre les necessitats d’una guerra massiva, provocada per un atac de les forces de la Triple Aliança contra l’una i l’altra, han convingut les disposicions següents: 1. Si França és atacada per Alemanya, o per Itàlia sostinguda per Alemanya, Rússia farà servir totes les seves forces disponibles per atacar Alemanya, i si Rússia és atacada per Alemanya, o per Àustria, sostinguda per Alemanya, França utilitzarà totes les seves forces per combatre Alemanya. 2. En cas que les forces de la Triple Aliança, o d’una de les potències de què formen part, es mobilitzin, França i Rússia, davant la primera notícia del fet, i sense que sigui necessari un acord previ, mobilitzaran de manera immediata i simultània la totalitat de les seves forces, i les traslladaran tan a prop com sigui possible de les seves fronteres. 1 TEXT HISTÒRIC 3. [...] Aquests forces actuaran a fons, amb tota diligència, de manera que Alemanya hagi de lluitar alhora a l’est i a l’oest. 4. Els estats majors dels exèrcits i dels dos països es concertaran constantment per preparar i facilitar l’execució de les mesures previstes en aquest acord. En temps de pau es comunicaran tots els informes relatius als exèrcits de la Triple Aliança de què tinguin coneixement o que els arribin a les mans. 5. França i Rússia no conclouran la pau per separat. 6. Aquesta convenció tindrà la mateixa duració que la Triple Aliança. 7. Totes les clàusules enumerades més amunt es mantindran en secret rigorosament. COMENTARI DE TEXTOS 5 11/8/08 Classificació del text a) Indica quina és la naturalesa del text. b) Qui en són els autors? Quin és el seu objectiu? c) Quina és la data del text? Com s’enquadra respecte a la política internacional europea de la segona meitat del segle XIX? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents polítics del text? Quin equilibri es trenca a partir de la unificació d’Itàlia i Alemanya? b) Què és el que pretenen les potències firmants? Com pretenen aconseguir els seus objectius? c) Quina serà la conseqüència d’aquest fet? Quin període començarà a partir d’aquest moment? Quines seran les característiques d’aquest nou període? Com acabarà? 4 Comentari a) Quina és la posició dels autors davant d’Alemanya? Per què? b) Quina havia estat la relació entre Rússia i Alemanya fins aleshores? Per què es produeix aquest canvi? Mirant el mapa europeu actual, creus que aquests motius continuen existint avui en dia? c) Quina havia estat la posició de la cancelleria alemanya davant d’una aliança francorussa? d) En què es basen els principis bismarckians de política exterior? Per què penses que no sobreviuen a la vida política del seu autor? Què va passar quan es van trencar? e) Quins són els mecanismes de poder actuals que substitueixen els sistemes hegemònics de l’època de Bismarck? En quins aspectes creus que són més justos o efectius? f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 237
  • 50. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 238 TEXT 49 TEXT HISTÒRIC ÉMILE ZOLA: J’ACCUSE...! (‘JO ACUSO...!’) París, 13 de gener de 1898. Carta a M. Félix Faure, President de la República Francesa. És treballador, té ànsia de saber; crim. Si no es torba...; crim. Tot crim, sempre crim... [...] Senyor, heu sortit sa i estalvi de baixes calúmnies, heu conquerit els cors. Vau aparèixer radiant en l’apoteosi de la festa patriòtica que, per celebrar l’aliança russa, va fer França, i us prepareu per presidir el solemne triomf de la nostra Exposició Universal, que coronarà aquest gran segle de treball, de veritat i de llibertat. Però quina taca de llot sobre el vostre nom –anava a dir sobre el vostre regne– pot conferir aquest abominable procés Dreyfus! [...] Heus aquí, senyor President, els fets que demostren com es va poder cometre un error judicial. I les proves morals, com la posició social de Dreyfus, la seva fortuna, el seu clam continu d’innocència, la falta de motius justificats, acaben d’oferir-lo com una víctima de les extraordinàries maquinacions del mitjà clerical en què es movia, i de l’odi als porcs jueus que deshonren la nostra època. [...] Abans que res, la veritat sobre el procés i sobre la condemnació de Dreyfus. [...] Un home nefast ha conduït la trama; el coronel Paty de Clam, aleshores comandant. Ell representa per si sol l’assumpte Dreyfus [...]. Apareix com un esperit borrós, complicat, ple d’intrigues novel·lesques, complaent-se amb recursos de fulletó, papers robats, cartes anònimes, cites misterioses a llocs deserts, dones emmascarades. [...] Quan apareix Dreyfus davant del Consell de Guerra, exigeixen el secret més absolut. Si un traïdor hagués obert les fronteres a l’enemic per conduir l’emperador d’Alemanya fins a Notre-Dame de París, no s’haurien pres més precaucions de silenci i de misteri. [...] Jo acuso el tinent coronel Paty de Clam d’haver estat el diabòlic artífex –vull suposar que inconscientment– de l’error judicial, i per haver defensat la seva obra nefasta tres anys després. [...] Ah! Quanta buidor! Sembla mentida que amb una acta com aquesta un home pugui ser condemnat. Dubto que la gent honrada pugui llegir-la sense que l’ànima se li ompli d’indignació i sense que li surti dels llavis un crit de rebel·lia, imaginant l’expiació desmesurada que pateix la víctima a l’Illa del Diable. [...] Dreyfus sap unes quantes llengües; crim. A casa seva no hi troben papers comprometedors; crim. De vegades visita el seu país natal; crim. 1 Senyor president, concloguem, que ja és l’hora. Jo acuso les oficines de Guerra per haver fet a la premsa, particularment a L’Éclair i a L’Echo de París, una campanya abominable per cobrir la seva falta, confonent l’opinió pública. I en darrer lloc: jo acuso el primer Consell de Guerra, per haver condemnat un acusat basant-se en un document secret, i el segon Consell de Guerra, per haver cobert aquesta il·legalitat i haver comès el crim jurídic d’absoldre conscientment un culpable. [...] Només em mou un sentiment, només desitjo que es faci la llum, i ho imploro en nom de la humanitat, que ha patit tant i que té el dret de ser feliç. La meva protesta encesa no és sinó un crit de la meva ànima. Que s’atreveixin a portar-me als Tribunals i que em jutgin públicament. Ho espero així. Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor i quina és la seva ideologia? b) Quan s’escriu? Qui és Dreyfus? Quina és la finalitat del text? Qui n’és el destinatari? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del que explica el text? Per què s’acusa Dreyfus? b) Quines seran les conseqüències polítiques d’aquest text? 4 Comentari a) b) c) d) 238 Quins són els motius ocults per acusar Dreyfus? En quin punt els assenyala l’autor? Quins conceptes de la societat francesa critica l’autor mitjançant aquest escàndol? Per què fa servir una redacció tan apassionada? Resumeix les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 51. 917350 _ 0189-0269.qxd 5 11/8/08 16:20 Página 239 TEXT 50 LES TRANSFORMACIONS DE LA SOCIETAT VICTORIANA Gairebé havien passat dues generacions des d’aleshores... Vapors, ferrocarrils, telègrafs, bicicletes, llum elèctrica, i John GALSWORTHY, En litigi Classificació del text a) b) c) d) 2 ara aquells automòbils tan moderns... S’havia acumulat tanta riquesa que el vuit per cent s’havia convertit en el tres i els Forsyte es podien comptar a milers. La moral havia canviat, els costums també... Seixanta-quatre anys que havien afavorit la propietat i havien format la classe mitjana alta, l’havien apuntalat, cisellat, polit, fins que va ser impossible distingir-la de la noblesa per les maneres, la moral, el llenguatge, l’aspecte, la indumentària i l’esperit. Una època que havia daurat la llibertat individual fins al punt que, si un home tenia diners, era lliure legalment, però no de fet. Una època que havia canonitzat la hipocresia fins a un punt que semblar respectable era serho. Una gran època, de la influència transformadora de la qual no s’havia escapat res, excepte la naturalesa de l’home i de l’univers. COMENTARI DE TEXTOS La reina s’havia mort i l’aire de la ciutat més gran del món estava entelat de color gris per les llàgrimes que no s’havien vessat... El 1837, quan la reina va pujar al tron, Dosset, el Superior, encara edificava cases que enlletgien Londres; i James, aleshores un jove de vint-i-sis anys, començava a posar els fonaments de la seva carrera en l’esfera legal. Encara rodaven les diligències, els homes feien servir alçacolls, s’afaitaven el llavi superior i menjaven les ostres directament dels barrils; els lacais de lliurea viatjaven darrere dels carruatges, les dones proferien estranyes exclamacions i no posseïen béns; al país hi havia bona educació i cofurnes infectes per als indigents; es penjaven els dissortats que cometien delictes insignificants i Dickens començava a escriure. 1 TEXT LITERARI Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Què podem dir de la seva manera de pensar? Quina és la data del text? Dedueix-la a partir de les dades que aporta l’autor. Què és el que pretén retratar el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema d’exposició segueix el text? 3 Enquadrament històric a) Què és la societat victoriana? Quines en són les característiques? b) Quins són els antecedents de la societat que descriu l’autor? Quins són els orígens de la societat victoriana? En quins conceptes religiosos i socials podem arrelar la seva moral? c) Què és el que pretén la descripció de l’autor? d) Quines conseqüències portaran els canvis socials del segle XIX al Regne Unit? Quines seran les principals transformacions i reformes polítiques i econòmiques que acompanyaran aquests canvis i que se’n derivaran? 4 Comentari a) En quins aspectes centra la crítica que fa, l’autor? Quins altres autors fan crítiques semblants? b) Quines són les bases de la societat victoriana? Quins aspectes són propis de la societat britànica? Quins altres aspectes són comuns a la burgesia europea? c) Quin balanç fa l’autor de l’època victoriana? Quin creus que hauria d’haver estat? d) Fixa’t en les tres últimes frases. Quins aspectes dels que són criticats per Galsworthy creus que també són propis de la societat actual? Per quins aspectes creus que ens trobem davant d’un text amb una certa actualitat? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 239
  • 52. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 240 TEXT 51 EL FORDISME COM A SUCCESSIÓ DEL TAYLORISME El fordisme, com a organització del treball a partir de la cadena de producció, és la superació del taylorisme. Henry Ford pren l’essencial del taylorisme, però ho supera pel que fa a la visió, o bé, tal com assenyala Harvey, [...] el que hi havia d’especial en H. Ford era «el reconeixement explícit que producció en massa significava consum en massa, d’un nou sistema de reproducció de la força de treball, d’una nova política de control i gerència del treball, una nova estètica i una nova psicologia, en suma, un nou tipus de societat democràtica, racionalitzada, modernista i populista». [...] El procés de treball característic del fordisme és la cadena de producció semiautomàtica. El fordisme aconsegueix per mitjà de la mecanització del treball elevar la intensitat, al mateix temps que incrementar la separació entre el treball manual i l’intel·lectual. Pel que fa al procés de producció, el fordisme supera el taylorisme seguint dos principis complementaris. El primer és la integració dels diferents segments del procés de treball mitjançant un sistema de guies i mitjans de manteniment que permeten que les matèries primeres en procés de transformació es desplacin i siguin conduïdes davant les màquines eina. 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC El segon principi, complementari a l’anterior, és l’assignació dels llocs de treball en funció de la configuració del sistema de màquines. Aquest principi provoca, en l’obrer, la pèrdua de control del ritme de treball, i sotmet els operaris a la uniformitat del moviment de les màquines. [...] Així mateix, aquests principis possibiliten la simplificació creixent dels treballs mitjançant la fragmentació dels cicles de moviments, de manera que s’arriba a situacions en què els operaris només fan moviments extremadament simples i rutinaris. La simplificació dels treballs permet una millora en els rendiments de la cadena, que es va modificant quantitativament i qualitativament en termes de capital fix, al mateix temps que es creen nous llocs de treball. Fernando Julio PIÑERO, a Contribucions a l’Economia, juny de 2004 Classificació del text a) ¿De quin tipus de text es tracta? b) Qui és l’autor del text? c) Quina intenció té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric del text? b) A què aplica Ford el seu mètode? c) Quines diferències descriu entre fordisme i taylorisme? 4 Comentari a) b) c) d) e) f) 240 Quina devia ser la reacció dels empresaris davant la proposta de Ford? I la dels obrers? Quines conseqüències va tenir en el futur el fordisme en les relacions entre tots dos? Quines transformacions socials va comportar l’adopció d’aquest sistema? Valora la importància històrica d’aquest text. Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 53. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 241 TEXT 52 LA CIUTAT DE L’ACER A ELS 500 MILIONS DE LA PRINCESA ÍNDIA En fon de totes les formes i de tots els calibres, d’ànima llisa i d’ànima ratllada, de culata fixa i de culata mòbil, per a Rússia i per a Turquia, per a Romania i per a Japó, per a Itàlia i per a Xina; però sobretot per a Alemanya. Gràcies a la potència d’un capital enorme, un establiment monstre, una veritable ciutat, que és, ensems, una fàbrica moderna, ha sorgit de terra com per un cop de vareta màgica. Al voltant hi han vingut trenta mil obrers –la majoria, alemanys d’origen–; s’hi han agombolat i han format carrers i barris sencers. En pocs mesos la seva producció ha assolit una celebritat universal per la seva aclaparadora superioritat. El professor Schultze extreu el mineral de ferro i l’hulla de les seves pròpies mines. Al mateix lloc els transforma en acer fos. Al mateix lloc en fa canons. Allò que cap dels seus competidors no pot fer, ell arriba a dur-ho a terme. A França hom obté lingots d’acer de En aquest racó apartat de l’Amèrica Septentrional, voltat de deserts, aïllat del món per un mur de muntanyes, situat a cinc-centes milles de les petites aglomeracions humanes més veïnes, seria ociós cercar-hi cap indici d’aquella llibertat que ha fonamentat la potència dels Estats Units. En arribar a les mateixes muralles de Stahlstadt, no provéssiu pas d’entrar per alguna de les portes massisses que, de distància en distància, tallen la línia dels fossats i de les fortificacions. La consigna més despietada faria que fóssiu rebutjats. Només s’hi pot entrar per un dels barris. A la Ciutat de l’Acer, us cal la fórmula màgica, el sant i senya o, almenys, una autorització timbrada, signada i rubricada. Jules VERNE, Els 500 milions de la princesa índia, 1879 Classificació del text a) b) c) d) 2 quaranta mil quilograms. A Anglaterra han fabricat un canó de ferro forjat de cent tones. A Essen, la casa Krupp ha fos blocs d’acer de cinc-cents mil quilograms. Herr Schultze no té límits: demaneu-li un canó de qualsevol pes i de la potència que sigui, us servirà el canó, brillant com una moneda nova, en els terminis convinguts. […] COMENTARI DE TEXTOS Aquesta massa és Stahlstadt, la Ciutat de l’Acer, la població alemanya propietat personal de Herr Schultze, l’exprofessor de química de Iena, esdevingut, gràcies als milions de la princesa índia, el manufacturador de ferro i, especialment, el fonedor de canons més important de dos mons. 1 TEXT LITERARI De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? De quina nacionalitat és? En quina data es va escriure el text? Quina finalitat té el text? Quins personatges o institucions reals hi surten? Com es posiciona l’autor respecte del que descriu? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 En quin moment històric podries situar el text? A què es dedica Stahlstadt? Amb quin país identifica l’autor Stahlstadt? Quins elements li atribueix? Tenint en compte la nacionalitat de l’autor, pots identificar per la data com deuen ser les relacions entre el país que inspira Stahlstadt i el de l’autor? Comentari a) b) c) d) Quins factors productius es destaquen en el text? Identifica’n la quantitat i la qualitat. Amb què identifica l’autor la indústria pesant? Quina relació estableix entre Stahlstadt i la llibertat? Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 241
  • 54. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 242 TEXT 53 TEXT HISTÒRIC LA COLONITZACIÓ DE NOVES TERRES DELS INDIS Al Comissionat de l’Oficina General de Terres: Els sol·licitants, l’Assemblea Legislativa del Territori d’Oregon, exposen: Que pel tractat del 10 de setembre de 1853, signat amb la Tribu dels Indis del riu Rogue del sud d’Oregon, es va establir una reserva a la riba nord del Rogue Alt, el territori conegut i designat als mapes dels Estats Units com «Reserva de Table Rock»; Per això us preguem respectuosament que el vostre Departament dirigeixi la conclusió de l’expedient d’aquesta reserva; i que adreceu els esforços i la influència a declarar aquesta reserva vacant i oberta per a la subhasta i la compra. Que aquesta reserva comprèn uns tres municipis de la millor terra conreable d’Oregon; Que per les darreres instruccions del Comissionat d’Assumptes Indis, els indis que vivien en aquesta reserva de Table Rock han estat transferits i ubicats a la Gran Reserva del nord d’Oregon, de manera que l’anterior ha quedat sense indis. 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quina intenció té? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema d’exposició d’idees segueix el text? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) e) f) 4 Situa en un mapa l’estat dels Estats Units de què parla el text. Quin és el context històric del text? Quines institucions hi surten? Què són les reserves? Què passava amb les reserves? Què passava en un territori un cop se n’expulsaven els indis? Quines transformacions tenien lloc en aquells moments al nord-oest dels Estats Units? Comentari a) b) c) d) Quin és l’objectiu dels sol·licitants? Com consideren aquests les reserves? Com es qualifiquen les terres? Per què es necessiten? Com s’anomena el procés històric de què parla el text? Quina és la importància històrica en la història dels Estats Units? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. 242 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 55. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 243 TEXT 54 L’EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA Història Universal Salvat-El País. Volum 17. El segle XIX a Europa i a l’Amèrica del Nord, 2004 Classificació del text a) b) c) d) 2 l’auge de l’industrialisme), tal com es va posar de manifest, per exemple, en l’evolució del paper de les realitats urbanes, tan meridianes i significatives com les de l’existència de botigues, magatzems, llocs de venda de volum molt divers, que a les diferents ciutats facilitaven el contacte entre compradors i venedors, superant l’aïllament, la manca de varietat de productes i la dificultat de comunicacions que tradicionalment havien presidit l’àmbit mercantil de les zones rurals i que lògicament es va anar modificant, amb més o menys intensitat, tant per influència del desenvolupament mercantil urbà com per les millores dels mitjans de transport, especialment del ferrocarril. COMENTARI DE TEXTOS El creixement demogràfic també va comportar una ampliació constant de les possibilitats del mercat de consum. Certament, un cop superades les dificultats estructurals bàsiques en el marc del capitalisme industrial, l’augment de la població hauria de conduir a un augment del consum paral·lel, un augment que –ateses les característiques del nou sistema industrial, centrat al voltant de l’increment de la producció– apareixia com a necessari i fonamental, ja que el funcionament de la nova realitat d’economia de mercat comportava, finalment, l’exigència de respondre a les exigències d’una producció que, per poder complir amb els objectius de rendibilitat empresarial havia de ser venuda satisfactòriament en un mercat consumidor cada vegada més ampli. D’aquesta manera, l’auge demogràfic, aprofitat pels promotors beneficiaris de les noves modalitats industrials, incidiria paral·lelament en les realitats de la producció i en la del consum. I així mateix, repercutint sobre el desenvolupament dels hàbits i les tendències del consum, el creixement demogràfic quedaria significativament completat per les variades repercussions dels fenòmens migratoris. En efecte, la importància, la continuïtat i el volum dels moviments de població orientats cap a la ciutat va constituir un factor que va facilitar el desenvolupament de tota mena (enfortint, en conseqüència, 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC De quin tipus de text es tracta? A quins fenòmens fa referència el text? Quan van tenir lloc? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Com estan exposades aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) Què va provocar el creixement demogràfic de què parla el text? b) Com van canviar les ciutats amb el desenvolupament industrial? c) Quins canvis hi ha hagut en la distribució de productes i mercaderies? 4 Comentari a) b) c) d) Quina relació hi ha entre demografia i desenvolupament industrial? I entre demografia, espai urbà i industrialització? I entre aquests fenòmens i la colonització de nous espais? Fes una síntesi de tots aquests fenòmens interrelacionats. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 243
  • 56. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 244 TEXT 55 LA FILOSOFIA DE L’IMPERIALISME Podem dividir les nacions del món, grosso modo, en vives i moribundes. D’una banda, tenim grans països el poder dels quals augmenta any rere any, al mateix temps que n’augmenta la riquesa i la perfecció de la seva organització. Els ferrocarrils els han donat el poder de concentrar en un sol punt la totalitat de la força militar de la seva població i de reunir exèrcits d’una mida i un poder que mai no havien ni somiat les generacions anteriors. La ciència ha col·locat en mans d’aquests exèrcits armaments que augmenten el poder, terrible poder, dels que tenen l’oportunitat d’usar-los. Al costat d’aquestes esplèndides organitzacions, la força de les quals no sembla que sigui capaç de disminuir i que sostenen ambicions trobades que únicament el futur podrà dirimir a través d’un arbitratge sagnant, al costat d’aquestes, hi ha un nombre de comunitats que només puc descriure com a moribundes, encara que l’epítet indubtablement se’ls aplica en un grau diferent i amb una intensitat diferent. Són principalment comunitats no cristianes, tot i que sento dir que no és aquest exclusivament el cas, i en aquests estats, la desorganització i la decadència avancen gairebé amb tanta rapidesa com la concentració i l’augment de poder en les nacions vives 1 que tenen al costat. Són més febles, més pobres i tenen menys homes destacats o institucions en què poder confiar. [...] Per una raó o una altra, per necessitats polítiques o sota pressions filantròpiques, les nacions vives s’aniran apropiant gradualment dels territoris de les moribundes i sorgiran ràpidament les llavors i les causes de conflicte entre les nacions civilitzades. [...] Naturalment no hem de suposar que a una sola de les nacions vives se li permeti tenir el beneficiós monopoli de curar o esmicolar aquests desafortunats pacients (riures) [...]. Aquestes qüestions poden ocasionar diferències fatals entre les grans nacions els poderosos exèrcits de les quals estan davant per davant amenaçant-se [...]. Indubtablement, no permetrem que Anglaterra quedi en una situació desavantatjosa en qualsevol reajustament que pugui tenir lloc (aplaudiments). D’altra banda, no sentirem enveja si l’engrandiment d’un rival elimina la desolació i l’esterilitat de regions que els nostres braços no poden abastar. [...] Discurs pronunciat per lord Salisbury el 4 de maig de 1898 a l’Albert Hall. The Times, 5 de maig de 1898 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Què en saps, de l’autor? Situa la data en un moment històric i econòmic. Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els esdeveniments polítics i econòmics del text? b) Al darrer paràgraf se suggereix la possibilitat que esclatin conflictes per les colònies. Indica quins van tenir lloc durant els dos anys anteriors i posteriors a la data. c) Quines van ser les conseqüències d’aquesta visió política? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor davant l’imperialisme? Quina ideologia, d’origen biològic, es pot apreciar en el discurs de Salisbury? b) Esquematitza els factors que fan «vives» les nacions. c) A què es refereix l’autor amb l’expressió «ambicions trobades que únicament el futur podrà dirimir a través d’un arbitratge sagnant»? d) En quins aspectes creus que l’autor fa una exaltació d’Occident? Creus que està justificat? Raona la resposta. e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. 244 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 57. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 245 TEXT 56 LA CÀRREGA DE L’HOME BLANC Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc, amb paciència per sofrir amagueu els afanys del terror, i assegureu-vos de mostrar orgull; per mitjà de paraules obertes i senzilles, i cent vegades més simples, procurar el benefici de l’altre i de l’altre cercar el profit. Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. Les guerres salvatges rabejades per la pau, sadolleu les boques famolenques, ordeneu la fi de les malalties; encara més quan estigueu a la vora de la desitjada meta en favor dels altres. Veureu la Mandra i la Sevícia dels pagans com enderroquen les vostres esperances. Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. Oblideu per sempre els regnes de l’artifici; i assumiu la feina del servent i el drapaire. La història de les coses quotidianes. No accedireu als ports, no trepitjareu els camins, els haureu de construir amb els vostres vius i assenyalar-los amb els morts. Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. I així us mereixereu aquest maleït premi: l’acusació dels vostres superiors, l’odi dels vostres protegits, Les queixes dels qui conduïu (amb tants afanys!) cap a la llum: «Oh estimada nit egípcia, per què ens deslliuren de l’esclavatge?» Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. No goseu rebaixar-vos, ni demanar a crits la Llibertat, per amagar el vostre cansament. Perquè tot el que crideu o xiuxiuegeu, pel que feu i deixeu de fer, aquell esquerp poble silenciós jugarà al vostre Déu i al vostre ésser. COMENTARI DE TEXTOS Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. Envieu al davant els millors d’entre vosaltres; forceu els vostres fills a l’exili per servir les necessitats dels vostres captius, i per servir, amb equip de combat, unes tribus feréstegues i salvatges; aquells pobles esquerps, mig conquerits, meitat dimonis i meitat nens. 1 TEXT LITERARI Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc. Oblideu aquells temps de la infantesa, els llorers guanyats sense gaires mèrits, les fàcils lloances sense rancúnia. Ja s’acosta preguntant per la vostra maduresa, i durant aquells anys ingrats, freds, de saviesa costosa, el judici del vostre proïsme! Rudyard KIPLING, The White Man’s burden, 1899 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui és l’autor del text? Emmarca la data del text en el desenvolupament del colonialisme britànic. c) Quina intenció té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quin és el context històric del text? Quins esdeveniments havien tingut lloc en el món colonial l’any anterior? A qui està dedicat el poema? Quina és la «càrrega de l’home blanc»? Comentari a) b) c) d) e) Quines tasques esperen a l’«home blanc»? I a canvi, quines recompenses? S’ha de carregar o no, aquesta càrrega? Per què? Quin balanç fa l’autor de l’acció colonial? Què creus que passaria avui si es publiqués un poema semblant? Per què? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 245
  • 58. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 246 TEXT 57 TESTIMONI L’INCIDENT DE FASHODA El 19 de setembre de 1898 el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda; el capità Marchand, procedent del Congo, n’ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que en el curs d’una espinosa entrevista ha donat proves de gran tacte i de diplomàcia, i que, per descomptat, adreça al nostre cap totes les felicitacions per l’empresa que hem dut a terme, insisteix una vegada més [...]. els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa a abandonar Fashoda?», diu el general [...]. «Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se d’aquest assumpte, no és natural que hi conferenciï amb el de París? Nosaltres som soldats i no diplomàtics.» Jules EMILY, Diari de viatge de la missió Marchand, 1896-1898 Vol persuadir-nos que tornem a Egipte sobre els seus canoners: «Europa s’estremirà d’admiració quan sàpiga el que heu fet. Veritablement, lamento que no sigueu anglesos. La notícia de la nostra trobada aquí tindrà repercussió a tot el món [...]. Sabeu que és la guerra entre 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quin deu ser el seu punt de vista? Quin fet descriu? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) e) 4 Descriu els antecedents històrics del fet descrit. Situa Fashoda al mapa. Quin valor geoestratègic té? Quines conseqüències va tenir aquest incident? Quina relació té l’incident amb els projectes d’«imperi continu» a l’Àfrica? Quins altres esdeveniments colonials va protagonitzar Kitchener? Comentari a) Quines raons hi podia haver perquè Kitchener tingués una actitud tan positiva envers els rivals francesos? b) S’ha generalitzat el nom de Fashoda per parlar d’humiliació colonial. Sabries dir altres Fashodes en dates properes al text? c) Què va perdre França a Fashoda? Reflexiona si, a canvi, va guanyar alguna cosa. d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. 246 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 59. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 247 TEXT 58 LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885) SM l’emperador d’Alemanya, rei de Prússia; SM l’emperador d’Àustria, rei d’Hongria; SM el rei dels belgues; SM el rei d’Espanya; el president dels Estats Units d’Amèrica; el president de la República Francesa; SM la reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperadriu de les Índies; SM el rei d’Itàlia; SM el rei dels Països Baixos; SM el rei de Portugal; SM l’emperador de totes les Rússies; SM el rei de Suècia i de Noruega; SM l’emperador dels otomans: Amb el desig d’establir en un esperit d’entesa mútua les condicions més favorables al desenvolupament del comerç i de la civilització en determinades regions de l’Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de la lliure navegació pels dos principals rius africans que desemboquen a l’oceà Atlàntic; amb el desig, d’altra banda, de prevenir els malentesos i les disputes que poguessin suscitar en el futur les noves preses de possessió efectuades a les costes de l’Àfrica, i preocupats al mateix temps per com augmentar el benestar moral i material de les poblacions indígenes, han resolt, prèvia invitació que els ha estat cursada pel govern imperial d’Alemanya, d’acord amb el govern de la República Francesa, fer amb aquest objectiu una conferència a Berlín, i han no- menat els seus plenipotenciaris [...]. Aquests, proveïts de plens poders [...], han discutit i adoptat successivament: 1r. Una declaració relativa a la llibertat de comerç a la conca del Congo, la seva desembocadura i els països circumveïns, amb certes disposicions relatives. 2n. Una declaració referent al tràfic d’esclaus i a les operacions que per terra o per mar proporcionen esclaus per al tràfic. 3r. Una declaració relativa a la neutralitat dels territoris compresos en la conca convencional del Congo. 4t. Una acta de navegació del Congo [...]. 5è. Una acta de navegació del Níger [...]. 6è. Una declaració que estableixi en les relacions internacionals regles uniformes respecte a les ocupacions que en endavant es puguin verificar en les costes del continent africà. COMENTARI DE TEXTOS En nom de Déu Totpoderós. 1 TEXT HISTÒRIC Acta general de la conferència de Berlín, 26 de febrer de 1885 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) A quin esdeveniment correspon? c) Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Classifica els objectius del text segons el caràcter. b) Quina és la idea principal del text? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins en són els antecedents ideològics, polítics i econòmics. b) Quin procés va obrir aquest document? c) Quines conseqüències va tenir aquest document? d) On es va signar? Per què? e) Com funcionava el sistema de congressos i conferències? 4 Comentari a) b) c) d) Per què era tan important establir l’estatus dels rius africans? A quines regles es refereix el punt 6è de la conferència de Berlín? Reflexiona sobre les conseqüències geopolítiques del que es descriu al text. Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 247
  • 60. 917350 _ 0189-0269.qxd 6 11/8/08 16:20 Página 248 TEXT 59 TEXT HISTÒRIC L’AIT I L’IMPERIALISME El Congrés és del parer que la política colonial capitalista, per la seva essència mateix, duu necessàriament a la dominació, al treball forçat i a la destrucció de les poblacions indígenes en el domini colonial. La missió civilitzadora, que proclama la societat capitalista, només li serveix de pretext per satisfer la set d’explotació i de conquesta. Només la societat socialista podrà oferir a tots els pobles la possibilitat de desenvolupar plenament la seva civilització. Enemic de tota explotació de l’ésser humà per l’ésser humà, defensor de tots els oprimits sense distinció de races, el Congrés condemna aquesta política d’explotació i de conquesta, i constata que la política colonial augmenta el perill de complicacions internacionals i de guerra entre els pobles colonitzadors. Actes del congrés de Stuttgart de l’AIT, agost de 1907 El Congrés condemna els mètodes bàrbars de colonització capitalista i reclama, en interès de l’expansió de les forces productives, una política que garanteixi el desenvolupament pacífic de la civilització i que posi, en tot el planeta, les riqueses del sòl al servei del progrés de la humanitat sencera. 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 De quina classe de text es tracta? Què en saps, dels autors? Situa la data en un moment històric i econòmic. A qui s’adreça el text? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Com s’organitza el text? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Comentari a) b) c) d) e) 248 Quins són els antecedents polítics i econòmics del text? Quina ideologia inspira el text? Quines solucions proposa? Quina reacció van tenir els autors quan va esclatar la guerra que s’anuncia en el darrer paràgraf? Quina posició té l’autor enfront de l’imperialisme? Explica quins nexes, segons els autors, uneixen el capitalisme i l’imperialisme. Què s’opina en el text sobre la «missió civilitzadora» d’Occident? Què poden aportar els autors del text a la «missió civilitzadora»? Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 61. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 249 TEXT 60 TEXT HISTÒRIC L’IMPERIALISME JAPONÈS: EL TRACTAT DE SHIMONOSEKI Sa Majestat l’emperador del Japó i Sa Majestat l’emperador de la Xina, amb el desig de restaurar les benediccions de la pau entre els seus països i súbdits, i eliminar qualsevol causa de complicacions futures [...] han acordat els articles següents: Article 1. La Xina reconeix definitivament la total i completa independència i autonomia de Corea, i com a conseqüència, el pagament de tributs i la realització d’ofrenes i cerimonials de Corea a la Xina, d’acord amb aquest estat d’independència i autonomia, cessarà completament. Article 2. La Xina cedeix al Japó a perpetuïtat la completa sobirania dels territoris següents, amb les fortificacions, els arsenals i les obres públiques corresponents: a) La part sud de la província de Fengtien [...]. b) L’illa de Formosa, juntament amb totes les illes que li pertanyin. Article 6. La Xina fa, a més, les concessions següents, que entraran en vigor sis mesos després de la data d’aquest tractat: Primer. Les ciutats, els pobles i els ports següents [...] s’obriran al comerç, la residència, la indústria i les manufactures dels súbdits japonesos [...]: Shashi, a la província de Hebei; Chongqing, a la província de Sichuan; Xuzhou, a la província de Jiangsu; Hangzhou, a la província de Zhejiang. Segon. La navegació de vapors de bandera japonesa, per al transport de passatgers i mercaderies, s’estendrà als llocs següents: el riu Iang-Tsé Superior, des de Jiang fins a Chongqing; al riu Woosung i el canal, des de Xangai fins a Xuzhou i Hangzhou. [...] A Shimonoseki, per duplicat, el 17è dia del quart mes del 28è any de l’era Meiji, corresponent al 23è dia del tercer mes de 21è any de Luang Hsu. c) Les illes de Pescadors [...]. 17 d’abril de 1895 COMENTARI DE TEXTOS 6 11/8/08 Article 4. La Xina accedeix a pagar al Japó una indemnització de guerra de 200.000.000 de kuping taels […]. 1 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) A quin esdeveniment correspon? c) Qui en són els autors? d) Per què s’escriu en aquest moment? Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Classifica les clàusules en polítiques, territorials, econòmiques i comercials. b) Identifica la idea principal del text. 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala’n els antecedents ideològics, polítics i econòmics. b) Dels territoris que guanya el Japó, quins tenen importància econòmica? I estratègica? c) Quines conseqüències polítiques va tenir aquest tractat? Quina va ser la següent guerra en què va lluitar el Japó i on? d) Per què creus que hi ha tantes clàusules comercials? e) En el text, Corea neix com a estat independent. Què va passar finalment? 4 Comentari a) Identifica en el text els objectius d’una potència imperialista. b) Reflexiona sobre les conseqüències geopolítiques del que es descriu al text. c) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 249
  • 62. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 250 TEXT 61 TEXT HISTÒRIC L’ENTESA CORDIAL, RELATIVA A EGIPTE I AL MARROC Article 1. El govern de Sa Majestat britànica declara que no té intenció de canviar l’estatus polític d’Egipte. Per la seva banda, el govern de la República Francesa declara que no posarà obstacles a l’acció d’Anglaterra en aquest país, ni demanant que es fixi un termini per a l’ocupació britànica, ni de cap altra manera [...]. Article 2. El govern de la República Francesa declara que no té intenció de canviar l’estatus polític del Marroc. Per la seva banda, el govern de Sa Majestat britànica reconeix que correspon a França, especialment com a potència que té una gran extensió de dominis que limiten amb els del Marroc, vetllar per l’ordre en aquest país i facilitar-li l’ajuda per a totes les reformes administratives, econòmiques, financeres i militars que necessiti. Declara que no posarà obstacles a l’acció de França sobre això [...]. Melilla i les altures que dominen la riba dreta del Sebou [...]. No obstant això, aquesta disposició no s’aplica als punts actualment ocupats per Espanya a la costa marroquina del Mediterrani. Article 8. Tots dos governs, inspirant-se en els seus sentiments d’amistat sincera amb Espanya, prenen en consideració especial els interessos que aquest país deriva de la seva posició geogràfica i de les seves possessions territorials a la costa marroquina del Mediterrani, respecte dels quals el govern francès arribarà a un acord amb el govern espanyol. L’acord a què es pugui arribar sobre aquest assumpte entre França i Espanya es comunicarà al govern de Sa Majestat britànica. Londres, 8 d’abril de 1904 Article 7. Amb l’objectiu d’assegurar el lliure trànsit de l’estret de Gibraltar, tots dos governs convenen a no permetre que es basteixin fortificacions o obres estratègiques a la part de la costa marroquina compresa entre 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Per què se signa a Londres? En quin context històric situaries la data? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com anomenem el període anterior a la signatura d’aquest document? Quines en són les característiques principals? b) Quines eren les principals aliances diplomàtiques que hi havia a Europa abans del 1904? c) Per què creus que era tan important definir les influències mútues respecte del Marroc i Egipte? Va ser simplement un text de repartiment de colònies? d) Quines van ser les conseqüències del text? Per què va tenir lloc la crisi del Marroc? e) Quines noves aliances va incorporar en el futur? Quines implicacions va tenir això per a la política internacional del seu temps? f) Quina relació té el text amb la Primera Guerra Mundial? 4 Comentari a) Penses que la posició de l’Entesa és encertada en prescindir d’Alemanya en la política colonial? Quines conseqüències va acabar tenint això en la història? b) Quina transcendència històrica creus que té el text? c) Redacta breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. 250 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 63. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 251 TEXT 62 L’ULTIMÀTUM D’ÀUSTRIA-HONGRIA A SÈRBIA 1. A assumir tota publicació que exciti a l’odi i al menyspreu de la monarquia i amb una tendència general adreçada contra la integritat territorial. 2. A dissoldre immediatament la societat anomenada «Narodna Odbrana» [Mà Negra] i a confiscar tots els mitjans de propaganda de què disposa [...]. 3. A eliminar sense tardança de la instrucció pública a Sèrbia [...] tot el que serveixi o pugui servir per fomentar la propaganda contra Àustria-Hongria. 4. A separar del servei militar i de l’administració tots els oficials i funcionaris culpables de la propaganda contra la monarquia austrohongaresa, dels quals el govern imperial i reial es reserva comunicar els noms i els fets al govern reial. 6. A obrir una enquesta judicial contra els participants en el complot del 28 de juny que es troben en territori serbi. Els òrgans delegats pel govern imperial i reial prendran part en les investigacions corresponents. 7. A arrestar immediatament dues conegudes persones implicades per la investigació preliminar empresa per Àustria-Hongria. 8. A impedir el concurs de les autoritats sèrbies en el tràfic il·legal d’armes i d’explosius a través de la frontera [...]. 9. A donar al govern imperial i reial explicacions sobre els propòsits injustificables dels alts funcionaris serbis que no han dubtat, després de l’atemptat del 28 de juny, a expressar-se de manera hostil vers la monarquia austrohongaresa. El govern imperial i reial espera la resposta del govern reial [serbi] com a molt tard el dissabte 25 d’aquest mes, a les cinc de la tarda. Comunicat del 23 de juliol de 1914 Classificació del text a) b) c) d) 2 5. A acceptar la col·laboració a Sèrbia dels òrgans del govern imperial i reial en la supressió del moviment subversiu. COMENTARI DE TEXTOS La història dels darrers anys, i especialment els esdeveniments dolorosos del 28 de juny, han demostrat l’existència a Sèrbia d’un moviment subversiu l’objectiu del qual és separar de la monarquia austrohongaresa algunes parts dels seus territoris. Aquest moviment, que ha anat creixent davant els ulls del govern serbi, ha arribat a manifestar-se més enllà del territori de regne amb actes de terrorisme, amb un seguit d’atemptats i de morts. [...] El govern reial serbi s’ha de comprometre: 1 TEXT HISTÒRIC De quina classe de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quin és el context històric de la data? Situa la data en un moment històric i econòmic. Amb quina finalitat es va escriure el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines idees secundàries s’hi poden analitzar? 3 Enquadrament històric a) A què fa referència el text amb la primera oració? Què és la «Qüestió d’Orient» i quina relació té amb el que va passar? b) Quines eren les característiques de les relacions internacionals en aquest moment? c) Quina va ser la resposta del govern serbi? Quines conseqüències va tenir això en la història? 4 Comentari a) Creus que l’ultimàtum cercava aconseguir una investigació o simplement una resposta negativa del govern serbi? b) Quina importància històrica creus que té el text? c) Redacta breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 251
  • 64. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 252 TEXT 63 TEXT HISTÒRIC LA POSICIÓ DE JEAN JAURÈS DAVANT LA GUERRA Pels carrers d’Europa es veia cada poble amb la seva petita torxa, i ara l’incendi és aquí. [...] La política colonial de França, la política hipòcrita de Rússia i la brutal voluntat d’Àustria han contribuït a crear la situació terrible en què ens trobem. Europa es debat en un gran malson. [...] Ciutadans, malgrat tot, i us ho dic com una mena de desesperació, només hi ha una possibilitat de mantenir la pau i de salvar la civilització, des del moment en què estem amenaçats de mort i salvatgisme: que el proletariat, francesos, anglesos, alemanys, italians, russos, demanem a aquests milions d’homes que s’ajuntin perquè el batec unànime dels seus cors allunyi el malson horrible. Nosaltres no hem volgut aquesta guerra. [...] Conduïts a la lluita, ens mobilitzarem per rebutjar l’invasor, per salvar el patrimoni de la civilització i la ideologia liberal que ens ha llegat la història. No volem que es perdin les poques llibertats arrencades a les forces del mal amb tants patiments. Responem «present» a l’ordre de mobilització. Mai no farem una guerra de conquestes. [...] Emperadors d’Alemanya i d’Àustria-Hongria [...] que heu volgut la guerra, ens comprometem a tocar les campanes, a tocar a morts, del vostre regne. Léon JOUHAUX, discurs als funerals de Jaurès, que fou assassinat, 4 d’agost de 1914 Jean JAURÈS, discurs a Lió, 23 de juliol de 1914 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 De quin tipus de textos es tracta? Qui en són els autors? Quina ideologia tenien? Quina finalitat tenen els textos? A qui penses que s’adrecen? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals dels textos? b) Quines idees secundàries s’hi poden analitzar? 3 Enquadrament històric a) Quina és la situació internacional en què s’escriuen tots dos textos? b) Quin esdeveniment històric té lloc entre tots dos? c) Quina relació té el text amb la Segona Internacional? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor del primer text davant la guerra? Creus que hi ha un canvi de posició en tots dos discursos? b) Per què creus que Jean Jaurès va ser assassinat? Qui creus que estava interessat en la seva mort? c) Què defensava la Segona Internacional respecte de la guerra? d) Quines conseqüències va tenir per a França i per a la Internacional la mort de Jaurès? e) Quina importància històrica tenen els textos? f) Redacta les conclusions a què hagis arribat fent el comentari d’aquests textos. 252 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 65. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 253 TEXT 64 L’ESPERIT BEL·LICISTA A ALEMANYA L’exèrcit austríac encara és fidel i útil. Itàlia encara està lligada fermament a la Triple Aliança, i fins i tot si prefereix [...] mantenir la pau per estroncar les ferides de l’última guerra, sap [...] que si Alemanya és derrotada, quedarà inevitablement a mercè de la violència de França i Anglaterra perdrà la seva posició independent al Mediterrani. [...] Igualment podem comptar amb el fet que ha arribat el moment amb Turquia i Romania [...]. Podríem tenir la direcció de la política europea fent una ofensiva decidida i podríem assegurar el nostre futur. Article que va aparèixer al diari Die Post, 24 de febrer de 1914 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 Això no vol dir que hàgim de provocar la guerra, però allà on es manifesti un conflicte d’interessos [...] no hem de retrocedir, sinó solucionar-lo amb la guerra, i cal començar-la amb una ofensiva decidida; el pretext no importa gaire, perquè no és aquest conflicte, sinó el nostre futur, el que està en joc. COMENTARI DE TEXTOS França encara no està preparada per combatre. Anglaterra s’enfronta amb dificultats interiors i colonials. Rússia rebutja la guerra, perquè té por de la revolució interior. Esperarem que els nostres adversaris estiguin preparats o hem d’aprofitar-nos del moment favorable que tenim per provocar la decisió? Aquesta és la gran qüestió que cal resoldre. 1 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa del text? Quina és la ideologia de l’autor? Contextualitza la data del text. Quina és la finalitat del text? Qui en són els possibles destinataris? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) En quin context històric s’escriu aquest text? Com es produeix la formació de blocs prèvia a la Primera Guerra Mundial? Explica les principals crisis prèvies a la Primera Guerra Mundial, posant-les en relació amb el text. Quina serà la conseqüència a curt termini d’aquest ambient prebèl·lic que es viu a les diferents potències europees? e) Quines conseqüències va tenir per a Alemanya, a llarg termini, aquesta política d’hegemonia basada en la pau armada? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor davant la guerra? Et sembla que és objectiu? b) Creus que l’encerta en les previsions que fa sobre com es produiran les aliances alemanyes? Creus que l’encerta pel que fa al desenvolupament general de la guerra? Quines conclusions en treus, d’això? c) Per què es va produir a Alemanya aquest optimisme previ a la Primera Guerra Mundial? Quin paper hi van tenir els seus dirigents? d) Quins són, segons el teu parer, els principals errors que comet Alemanya al llarg de la pau armada? e) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat després de fer el comentari d’aquest text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 253
  • 66. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 254 TEXT 65 TEXT HISTORIOGRÀFIC ELS HORRORS DE LA GUERRA Després dels primers moments, es va refredar l’entusiasme i els homes que eren mobilitzats anaven al front amb la desesperació al rostre, potser amb l’única excepció d’Alemanya, on una història peculiarment militarista pesava sobre la població. A Anglaterra la resistència a les autoritats va anar augmentant. Fins i tot abans que es votés la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven a la presó un nombre cada vegada més alt de persones a causa de la guerra. L’agost del 1915 van ser 15 treballadors; el juliol del 1916 la xifra es va elevar a 772. La resistència masculina també era evident. El 1917 a Itàlia hi va haver 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xifres que ja van anar augmentant fins al final de la guerra. [...] Així doncs, es va produir una onada de vagues el 1917, que a Anglaterra va passar dels 276.000 vaguistes del 1916 als 872.000 del 1917; A França, de 41.000 a 294.000; a Itàlia, de 136.000 a 170.000, i a Alemanya, de 129.000 a 667.000. A Rússia, la situació va ser més greu i el descontentament va arribar abans: ja el 1916 un milió de persones feien vaga. Gabriel CARDONA, Historia universal del siglo XX A França es va actuar contra els sindicalistes: quan algun especialment incòmode obtenia una pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia anar davant d’un tribunal de metges militars ja advertits, que el declarava útil i el feia anar al front. [...] Des del 1917 a Itàlia es van succeir grans manifestacions pacifistes i la repressió consegüent, que va donar lloc a 1.000 detinguts l’1 de maig d’aquell any. La protesta pública de les dones camperoles es va intensificar amb peticions de pau de retorn dels marits. A Torí la repressió policial va produir 50 morts, 800 ferits i 1.500 detinguts. 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Indica quina és la naturalesa del text. Busca informació referent a l’autor del text. A quin moment de la història pertanyen els esdeveniments que es narren? Quina és la intenció del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Què vol dir l’autor amb el primer paràgraf? Quina és la resposta del poble senzill davant la guerra? Per què les autoritats actuen contra els sindicalistes? Quina és la seva resposta davant les manifestacions? En quin país aquesta situació s’acabarà convertint en un fet clau per a la seva història? En quins altres països es viuran conseqüències semblants? Comentari a) Quina és la posició de l’autor davant del fet bèl·lic i davant de la repressió? b) Per què es produeix l’esgotament de la població en la Primera Guerra Mundial? c) Per què hi ha manifestacions de dones? Coneixes altres moments de la història en què tinguin lloc fets semblants? Quins són i per què es produeixen? d) Sintetitza breument a quines conclusions has arribat després d’analitzar aquest text. 254 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 67. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 255 TEXT 66 TEXT LITERARI LA GUERRA VISTA PER ERNEST HEMINGWAY Tots pensaven només a passar el riu com més ràpid millor. [...] Al final del pont hi havia oficials i carrabiners, a cada costat, drets, que duien llums elèctrics. [...] Quan vam passar nosaltres, en vaig veure un o dos que ens miraven. –Han estat vostè i els seus iguals els que han permès als bàrbars posar els peus sobre el sagrat territori de la pàtria. [...] Després, un d’ells em va assenyalar amb el dit i va parlar amb un carrabiner. Es va obrir pas entre els fugitius i vaig sentir que m’agafaven pel coll. [...] Va fer el senyal de la creu. Els oficials es van consultar. Un d’ells va escriure alguna cosa en un full de paper. –Qui és vostè? –Policia de l’exèrcit –va dir un altre oficial. –Per què no em demanen que vingui en lloc de fer-me detenir per un d’aquests bordegassos? No van contestar. No tenien cap motiu per fer-ho. Formaven part de la policia de l’exèrcit. [...] Em van portar darrere de la filera dels oficials, cap a un grup que s’esperava en un camp, prop del riu. [...] Vaig mirar l’home a qui els oficials feien les preguntes. Era el tinent coronel baix i gros dels cabells grisos que havien tret de la columna. Els jutges tenien tot el zel, la flegma i la sang freda d’italians que maten sense córrer cap risc de ser morts. –El seu brigada? –Va respondre–. Regiment? –Va respondre–. Per què no està amb el seu regiment? –Va respondre–. És que no sap que un oficial s’ha de quedar amb els seus homes? Ho sabia. –Abandonament de tropes. Condemnat a ser afusellat –va dir. Dos carrabiners van portar el tinent coronel a la riba del riu. Es va allunyar sota la pluja, vell, abatut, amb el cap descobert, escortat per dos carrabiners. No vaig veure com l’afusellaven, però vaig sentir les detonacions. Ara feien preguntes a un altre. També era un oficial que havien trobat separat de les seves tropes. Ni tan sols li van permetre que s’expliqués. Es va posar a plorar quan van llegir la sentència escrita al memoràndum. Quan el van afusellar ja n’interrogaven un altre. Feien veure que estaven molt abstrets pels interrogatoris mentre afusellaven el que acabaven de condemnar. Això feia impossible que hi poguessin intervenir. [...] Veia com els funcionaven els cervells, admetent que tinguessin cervells que funcionessin. Eren joves i treballaven per al benestar de la pàtria. [...] Ens esperàvem sota la pluja i, els uns i els altres, érem interrogats i afusellats. Fins aleshores havien afusellat tots els que havien estat interrogats. Els jutges tenien aquesta indiferència, aquesta devoció per l’estricta justícia dels homes que dispensen la mort sense que ells s’hi exposin. Això va ser tot. Va parlar un altre oficial. 1 Ernest HEMINGWAY, Adéu a les armes, 1929 Classificació del text a) b) c) d) 2 COMENTARI DE TEXTOS –Mati’l si es resisteix –va dir un oficial–. Posi’l allà darrere. –Si vostè em vol afusellar –va dir el tinent coronel–, afuselli’m de seguida, sense interrogar-me més. L’interrogatori és idiota. Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? A quina data històrica fa referència el text? Quina és la finalitat que té? Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric del text? b) On se situa el fet que es narra? 4 Comentari a) Què pensa l’autor sobre l’exèrcit? Per què et sembla que pensa això? b) Quina és la posició de l’autor davant la guerra? c) Contra què es rebel·la Hemingway per mitjà del text? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 255
  • 68. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 256 TEXT 67 TESTIMONI CARTA DES DEL FRONT D’UN SOLDAT ANGLÈS 5/2/18 França, a la nit. Estimada meva, Ara, si no hi ha problemes, ho sabràs tot sobre el que passa aquí. Sé que tindràs una gran sorpresa quan t’arribi aquesta carta... Si alguna autoritat la veu! [...] Potser t’agradarà saber com està l’ànim dels homes aquí. Bé, la veritat és que (i com et vaig dir abans, m’afusellaran si algun càrrec important pesca aquesta carta) tothom n’està completament fart i a ningú li queda gens del que es coneix com a patriotisme. A ningú li importa un rave si Alemanya té Alsàcia, Bèlgica o França. L’únic que vol tothom és que tot plegat s’acabi una vegada per totes i poder tornar a casa. Aquesta és honestament la veritat, i qualsevol persona que hi hagi estat els últims mesos et dirà el mateix. puc afegir que he perdut pràcticament tot el patriotisme que em quedava; només em queda pensar en tots els que sou allà, en tots els que estimo i que confien en mi perquè contribueixi en l’esforç necessari que cal per a la vostra seguretat i la vostra llibertat. Això és l’únic que em manté i que em dóna forces per aguantar-ho. Pel que fa a la religió, que Déu em perdoni, no és una cosa que ocupi ni un entre un milió de tots els pensaments que omplen el cap dels homes aquí. Que Déu et beneeixi, estimada, i a tots els que estimo i m’estimen, perquè sense el seu amor i la seva confiança defalliria i fracassaria. Però no et preocupis, amor meu, perquè continuaré fins al final, tant si és bo com si és dolent [...]. Laurie ROWLANDS, BBC News, World War I Remembered De fet, i això no és una exageració, l’esperança més gran de la gran majoria dels homes és que els disturbis i les protestes a casa obliguin el govern a acabar la guerra com sigui. Ara ja saps l’estat real de la situació. Jo també 1 Classificació del text a) b) c) d) e) f) g) 2 Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor? Què podem dir sobre les seves idees? Quina data té el text? Quin fet s’ha produït no fa gaire? Des de quin lloc s’escriu el text? Qui n’és el destinatari? Quina finalitat té aquest text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Creus que l’autor segueix un esquema organitzat d’idees previ al desenvolupament de la carta? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Comentari a) b) c) d) 256 Quin és el context històric del text? Indica els fets que han passat prèviament i que han portat l’autor a aquesta situació. Per quin motiu l’autor escriu el text, arriscant-se, amb aquest acte, a la pena de mort? Quins esdeveniments succeiran poc després? Quina és la posició de l’autor davant la guerra? Quins són els motius pels quals està combatent? Per què rebutja altres principis socials (política, territoris, religió, patriotisme)? Et sembla que aquest text és menys important que un tractat de pau? Fes una síntesi de les conclusions a què hagis arribat escrivint aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 69. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 257 TEXT 68 LLOYD GEORGE DAVANT EL TRACTAT DE VERSALLES Si som prudents, oferirem a Alemanya una pau que, a més des ser justa, serà per a tota persona sensata una alternativa preferible al bolxevisme. Jo voldria, doncs, col·locar al frontispici de la pau la idea següent: des del moment en què Alemanya accepti les nostres condicions, especialment la de les reparacions, nosaltres li obrirem l’accés a les matèries primeres i als mercats de tot el món en pla d’igualtat amb nosaltres i farem tots els possibles perquè el poble alemany pugui ser capaç d’aixecar-se una altra vegada. El que no podem fer és destruir-lo i esperar, a més a més, que ens pagui. Al capdavall, hem de proposar unes condicions tals que un govern alemany, conscient de les seves responsabilitats, es pugui considerar capaç d’executar-les. Si nosaltres presentem a Alemanya unes condicions injustes o excessivament oneroses, cap govern conscient de les seves responsabilitats voldrà firmar-les [...]. Per tant, es miri per on es miri, em sembla que ens hem d’esforçar per establir el reglament de la pau com si nosaltres fóssim uns àrbitres imparcials, havent oblidat, ja, les passions de la guerra. Aquest reglament ha de tenir tres objectius: abans que res ha de fer justícia als aliats, tenint en compte la responsabilitat d’Alemanya en l’origen de la guerra i en els mètodes bèl·lics que s’hi han fet servir; a continuació, hade ser d’una naturalesa tal que un govern alemany conscient de les seves responsabilitats pugui firmar-lo estimant que podrà complir les obligacions que subscriu; finalment, aquest reglament no ha de contenir cap clàusula que pugui provocar noves guerres i ha d’oferir una alternativa al bolxevisme, i s’ha de presentar a l’opinió de les persones raonables com una solució equitativa al problema europeu. Crec, finalment, que, fins que l’autoritat i l’eficàcia de la Societat de Nacions hagin estat demostrades, l’Imperi britànic i els Estats Units haurien de donar a França una garantia contra la possibilitat d’una nova agressió alemanya [...]. COMENTARI DE TEXTOS En la situació actual, el perill més gran que percebo és que Alemanya pugui associar el seu destí al bolxevisme [...]. Aquest perill actualment no té res de quimèric. El govern alemany actual és dèbil, no té prestigi i la seva autoritat és contestada; si encara es manté és simplement perquè no hi ha cap altra alternativa que els espartaquistes i perquè Alemanya encara no està prou madura per a l’espartaquisme [...]. 1 TEXT HISTÒRIC Lloyd GEORGE, Memoràndum, 25 de març de 1919 Classificació del text a) Quina naturalesa té aquest text? Qui n’és l’autor i quin lloc ocupa? b) On s’escriu el text? Quin n’és el context cronològic? c) Quina és la finalitat del text? Qui en són els possibles destinataris? 2 Definició de les idees a) Assenyala quina és la idea o idees principals. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quin fet s’ha produït abans de la redacció del text? A què fa referència l’autor quan parla del bolxevisme o dels espartaquistes? Quina relació té amb el text? Per què creus que a l’autor li va semblar necessari escriure aquest memoràndum? Quin tractat es va firmar poc temps després que s’escrivís el text? Creus que va seguir les propostes de Lloyd George? Per què? Quines conseqüències va tenir això en la història? Comentari a) Creus que l’autor és objectiu o que només mira pels seus interessos? Quins països tenien idees contràries a Lloyd George? b) Què pensa l’autor sobre els espartaquistes o els bolxevics? Per què et sembla que és així? c) Quines conseqüències planteja que pot tenir una pau injusta? I què va passar en realitat? d) Sintetitza les conclusions a què hagis arribat fent el comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 257
  • 70. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 258 TEXT 69 TRACTAT DE VERSALLES. REPARACIONS PART SÈPTIMA Sancions Article 227. Les Potències aliades i associades acusen públicament Guillem II de Hohenzollern, exemperador d’Alemanya, per l’ofensa suprema contra la moral internacional de la santedat dels Tractats. Article 228. El govern alemany reconeix a les Potències aliades i associades el dret de portar davant dels seus tribunals militars els acusats d’haver comès actes contraris a les lleis i als costums de la guerra.[...] PART OCTAVA Reparacions Secció Primera: Disposicions generals Article 231. Els governs aliats i associats declaren, i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys i pèrdues infligits als governs aliats i associats i als seus súbdits a conseqüència de la guerra que els va ser imposada per l’agressió d’Alemanya i els seus aliats. 1 TEXT HISTÒRIC Article 232. Els governs aliats i associats reconeixen que els recursos d’Alemanya no són suficients –tenint en compte la disminució permanent d’aquest seus recursos, que resulta de la resta de disposicions d’aquest Tractat– per assegurar la reparació completa de tots els danys i pèrdues que s’han expressat. Els governs aliats i associats exigeixen, no obstant això, i Alemanya s’hi compromet, que siguin reparats tots els danys causats a la població civil de cadascuna de les potències aliades i associades, o als seus béns, mentre cada una va ser bel·ligerant amb Alemanya, en virtut d’aquesta agressió per terra, per mar i pels aires, i, en general, tots els danys. [...] Article 233. L’import d’aquests danys, la reparació dels quals correspon a Alemanya, serà fixat per una Comissió interaliada, que tindrà el nom de Comissió de Reparacions. [...] Versalles, 29 de juny de 1919 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui és l’autor o autors del text? c) Contextualitza la data del text. Quina finalitat té? d) On s’escriu? Per què? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines idees secundàries podem analitzar en el text? 3 Enquadrament històric a) Què ha passat prèviament a la redacció d’aquest text? b) Què busquen les potències aliades amb aquest text? Creus que totes busquen el mateix? c) Quines conseqüències històriques tindrà aquest text? 4 Comentari a) Creus que són objectives les potències quan assenyalen Guillem II i Alemanya com a únics responsables de la guerra? b) Penses que les sancions són mesurades o que són excessives? Per què? c) Quina transcendència històrica tindrà aquest tractat? d) Quina influència creus que tindrà aquest tractat en l’origen d’esdeveniments posteriors, com ara el nazisme o l’inici de la Segona Guerra Mundial? Raona la resposta. e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. 258 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 71. 917350 _ 0189-0269.qxd 7 11/8/08 16:20 Página 259 TEXT 70 EL DECLIVI D’EUROPA Quan es pensa en les conseqüències de la gran guerra que acaba d’arribar a la fi [...], cal preguntar-se si l’estrella d’Europa no empal·lideix i si amb el conflicte en el qual ha patit tant no ha començat per a ella una crisi vital que en presagia la decadència. Delmant la seva multitud d’homes, vastes reserves de vida d’on treia forces el món sencer; dilapidant les seves riqueses materials, preciós patrimoni guanyat amb el treball de generacions; desviant durant anys els esperits i els braços de la feina productiva cap a la bàrbara destrucció; despertant El final del segle XIX ja ens va mostrar la vitalitat i la potència de determinades nacions extraeuropees, algunes, com els Estats Units, nodrides de sang de la mateixa Europa, d’altres, com el cas del Japó, formades a partir dels seus models i dels seus consells. La guerra, en precipitar l’arrencada d’aquests nouvinguts, en provocar l’empobriment de les virtuts productives d’Europa, en crear d’aquesta manera un profund desequilibri entre ells i nosaltres, ¿no deu haver obert per al nostre vell continent una crisi d’hegemonia i expansió? Albert DEMANGEON, Le déclin de l'Europe, 1920 Classificació del text a) b) c) d) 2 amb aquest abandonament les iniciatives latents o endormiscades dels seus rivals, la guerra no deu haver assestat un cop fatal a l’hegemonia d’Europa al món? [...] COMENTARI DE TEXTOS Fins ara era un principi bàsic de la geografia econòmica que Europa dominava el món amb tota la superioritat de la seva elevada i antiga civilització. Des de molts segles enrere, la seva influència i el seu prestigi s’irradiaven fins als confins de la terra. Europa enumerava amb orgull els països que havia descobert, els pobles que havia alimentat amb la seva essència i que havia format a la seva imatge, les societats que havia coaccionat a imitar-la i servir-la. 1 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor? En quina data s’escriu? En quin context històric situes la publicació d’aquest llibre? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quina estructura segueix el text? 3 Enquadrament històric a) A quin esdeveniment del final del segle XIX –que es podria ampliar al començament dels segle XX– fa referència l’autor? b) Quin esdeveniment acaba de tenir lloc a Europa que significa l’inici del declivi d’Europa? c) Per a l’autor, quins aspectes mostren el principi del final de l’hegemonia europea? 4 Comentari a) Et sembla que l’autor és objectiu o que peca de pessimisme? b) Quina va ser la potència rectora dels esdeveniments polítics i econòmics del segle XX? Quin paper tenen les potències europees al llarg del segle? c) Per què penses que introdueix el Japó entre les potències hegemòniques? Quina altra potència assumirà aquest paper després de la Segona Guerra Mundial? Per què creus que l’autor s’oblida d’aquesta tercera potència? d) Plantejant el tema des del punt de vista actual, creus que, analitzant el pla econòmic més que el polític, l’autor l’encerta en les seves conclusions? Quines són les tres agrupacions econòmiques que actualment lideren l’economia mundial? e) Sintetitza, breument, les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 259
  • 72. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 260 TEXT 71 LA GUERRA COM A DESENCADENANT DE LA REVOLUCIÓ L’exèrcit havia vist com els seus efectius augmentaven immensament amb la incorporació a files de milions d’obrers i camperols. No hi havia ningú que no tingués algú de la família a l’exèrcit: un fill, el marit, el germà, el cunyat. L’exèrcit no estava separat del poble, com abans de la guerra. La gent es veia amb els soldats amb una freqüència incomparablement més gran, els acompanyava al front, vivia amb ells quan arribaven amb un permís, conversava amb ells sobre el front als carrers i als tramvies, els visitava als hospitals. Els barris obrers, el quarter, el front, i en un grau considerable el llogaret, es van convertir en una mena de vasos comunicants. Els obrers sabien el que sentia i pensava el soldat. Entre ells s’entaulaven converses interminables sobre la guerra, sobre els que se n’aprofitaven per fer negocis, sobre els generals i el govern, sobre el tsar i la tsarina. El soldat deia, parlant de la guerra: «Maleït siga!», i l’obrer contestava: «Maleïts siguin!», al·ludint al govern. El soldat deia: «Per què calleu, els de dins?»; l’obrer contestava: «Amb les mans buides no pots fer res. El 1905 l’exèrcit ja ens va fer fracassar...»; el soldat reflexionava: «Ah! Si ens aixequéssim tots d’una vegada!»; l’obrer: «Això precisament és el que cal fer.» Abans de la guerra les converses d’aquesta mena eren molt escasses i sempre tenien un caràcter de conspiració. Ara et trobaves converses així pertot arreu, per qualsevol motiu i gairebé obertament, si més no als barris obrers. 1 TEXT HISTÒRIC L’Okhrana tsarista de vegades estenia els seus tentacles amb un gran encert. Dues setmanes abans de la revolució, un policia de Petrograd, que firmava amb el sobrenom de Krestianinov, comunicava la conversa que havia sentit en un tramvia que passava per un suburbi obrer: «Un soldat explica que han enviat a la presó vuit homes del seu regiment perquè la tardor passada s’havien negat a disparar contra els obrers de la fàbrica Nobel i havien girat els fusells contra els gendarmes.» La conversa s’havia portat a terme sense cap discreció, ja que als barris obrers els policies prefereixen passar desapercebuts. «“Ja passarem comptes amb ells”, conclou el soldat.» El confident continua informant: «Un obrer li diu: “Per fer això cal organitzar-se i aconseguir que tothom actuï com un sol home.” El soldat contesta: “No us preocupeu d’això, ja fa temps que estem organitzats... i ja és hora que no ens deixem xuclar més la sang. Els soldats pateixen a les trinxeres, mentre ells aquí es van engreixant...” No s’ha produït cap fet digne d’esment. 10 de febrer. Krestianinov.» Document incomparable! «No s’ha produït cap fet digne d’esment.» Es produiran, i molt aviat; aquesta conversa que va tenir lloc al tramvia n’assenyala la proximitat inevitable. Lev TROSTKI, Història de la Revolució Russa, 1932 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? b) Contextualitza la data a què fa referència respecte a la Revolució Russa. c) Quina intenció té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quin és el context històric del text? Quines característiques tenia la guerra de què es parla? Quines diferències hi podria haver entre l’exèrcit de què parla i, per exemple, el que va derrotar Napoleó? Què va passar el 1905 entre el poble i l’exèrcit? Per a què devia servir l’Okhrana? Comentari a) Quina relació s’establirà entre els obrers i els soldats? Per què l’autor explica aquesta anècdota? b) Valora la importància històrica d’aquest text. c) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. 260 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 73. 917350 _ 0189-0269.qxd 16:20 Página 261 TEXT 72 L’ORDRE NÚMERO 1 DEL SOVIET DE PETROGRAD Al regiment de Petrograd, a tots els soldats de la guàrdia, l’exèrcit, l’artilleria i la marina, per fer-ne l’execució immediata i estricta, i a tots els obrers de Petrograd per informar-los: El Soviet de Diputats Obrers i Soldats ha resolt: 1. En totes les companyies, batallons, regiments, bateries, esquadrons, en els serveis especials i en les diverses administracions militars, en tots els vaixells de la marina, els sectors rasos d’aquestes unitats han d’elegir immediatament comitès de representants. 2. En totes les unitats militars que encara no hagin elegit els seus representants per al Soviet de Diputats Obrers, s’ha d’elegir un representant de cada companyia perquè es presenti amb les credencials a l’edifici de la Duma estatal a les deu en punt del matí del 3 de març. 3. En totes les seves activitats polítiques la branca militar està subordinada al Soviet de Diputats Obrers i Soldats i als seus comitès. 4. Les ordres de la comissió militar de la Duma estatal només s’hauran d’executar en els casos en què no entrin en conflicte amb les ordres i resolucions del Soviet de Diputats Obrers i Soldats. 1 TEXT HISTÒRIC 5. Tot tipus d’arma, com ara rifles, metralladores, vehicles blindats i altres, han d’estar a disposició i sota el control dels comitès de companyia del batalló, i en cap cas s’han de lliurar als oficials, fins i tot encara que ho exigeixin. 6. Durant l’exercici de les seves obligacions en servei, els soldats han d’observar la disciplina militar més estricta, però fora del servei, a les seves vides política, cívica i personal, els soldats no poden ser privats dels drets de què gaudeixen tots els ciutadans. En particular, queda abolida la salutació compulsiva quan no s’està de servei. 7. També queden abolits els títols de «Sa Excel·lència», «Son Honor» i altres per l’estil per adreçar-se als oficials, aquests darrers reemplaçats per «Sr. General», «Sr. Coronel», etc. Està prohibit maltractar els soldats, que han de denunciar als comitès de la companyia qualsevol infracció a aquesta regla i també qualsevol malentès entre els oficials i la tropa. COMENTARI DE TEXTOS 8 11/8/08 Aquest decret ha de ser llegit a tota costa en totes les companyies, batallons, regiments, tripulació, bateries i tots els comandos combatents i no combatents. Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd, 1 de març de 1917 Classificació del text a) Quina relació té el text amb la Revolució Russa? b) Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor? c) Quina ciutat és Petrograd? Per què creus que es deia així en aquell moment? 2 Definició de les idees a) Fes una classificació de les disposicions del text atenent l’objectiu que tenen. b) Identifica les idees bàsiques d’aquest decret. c) Identifica quines institucions apareixen al text i la seva jerarquia. 3 Enquadrament històric a) Què és un soviet? Quina importància té el Soviet de Petrograd? b) Quin líder molt important de la revolució va ser clau en aquest soviet? 4 Comentari a) Quin és el paper de l’exèrcit en la revolució? b) Aquesta és la primera ordre d’un soviet: què hi veus que sigui significatiu? c) Quina penses que és la transcendència històrica del text? d) Redacta breument les conclusions a què hagis arribat al llarg del comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 261
  • 74. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 262 TEXT 73 PREPARACIÓ DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE El 30 d’octubre vaig anar a veure Trotski, que m’havia citat en una petita habitació de l’Smolni. [...] Vet aquí, amb les seves pròpies expressions, les idees més substancials de tot el que em va dir: «El govern provisional és absolutament impotent. En realitat, és la burgesia la que està en el poder, encara que aquesta realitat es dissimuli sota una falsa coalició amb els partits defensors de la guerra fins al final. Els camperols, cansats d’esperar les terres que se’ls havien promès, s’estan rebel·lant, i a tot el país, a totes les classes treballadores, es manifesta el mateix descontentament. La dominació de la burgesia només es pot mantenir per mitjà de la guerra civil. El mètode de Kornilov és l’únic que podria assegurar-los el poder. Però precisament el que falta a la burgesia és la força. L’exèrcit està amb nosaltres. Els conciliadors i els pacifistes, és a dir, els socialrevolucionaris i els menxevics, han perdut tota l’autoritat. [...] Només mitjançant l’acció concertada de les masses populars i la victòria de la dictadura proletària la revolució podrà acabar la seva obra i es podrà salvar el poble... Són els soviets els que, de la manera més perfecta, representen el poble, per la seva experiència revolucionària, per les seves idees i pel seus fins. Recolzant-se directament en les tropes del front, en els obrers de les fàbriques i en el camp, els soviets constitueixen realment l’espina dorsal de la revolució. S’ha intentat constituir el poder sense els soviets: el resultat ha estat la impotència. Als passadissos del consell 1 TESTIMONI de la República actualment es fomenta tota mena de projectes contrarevolucionaris. El partit Cadet (liberal constitucionalista) representa la contrarevolució militant. Davant seu, els soviets representen la causa del poble. Entre els dos camps no hi ha cap grup que sigui important... És la lluita final. La contrarevolució burgesa organitza les seves forces i espera el moment d’atacarnos. Nosaltres acabarem la nostra obra, amb prou feines començada al març, però que ha progressat durant la temptativa de Kornilov.» Després, referint-se a la política exterior del nou govern: «El nostre primer acte serà l’armistici immediat en tots els fronts i una conferència dels pobles per discutir els termes d’una pau democràtica. [...] En sortir d’aquesta guerra veig Europa regenerada, no pels diplomàtics, sinó pel proletariat. El que convé més és la República Federativa europea, els Estats Units d’Europa. L’autonomia nacional ja no és suficient, l’evolució econòmica exigeix l’abolició de les fronteres nacionals. Si Europa continua dividida en grups nacionals, l’imperialisme tornarà a fer-ne de les seves. Només una República Federativa europea donarà la pau al món.» I, amb el seu fi somriure, lleugerament irònic, va acabar amb aquestes paraules: «Però si les masses europees no entren en acció, no es podran aconseguir des d’ara aquests objectius...» John REED, Deu dies que sacsejaren el món, 1919 Classificació del text a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia? b) A quina data fa referència el text? Amb quina data o etapa de la història russa es relaciona? c) Quins personatges importants hi apareixen? Identifica tots els partits i agrupa’ls ideològicament. 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Indica quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics. b) Quin concepte filosòfic és l’eix central del text? c) Quins fets destaca com a decisius per a l’evolució de la revolució? On rau la força del «nosaltres» amb què s’identifica Trotski? 4 Comentari a) Identifica en el text la idea que va caracteritzar el pensament revolucionari de Trotski. b) Quines diferències aprecies entre la idea de Trotski d’Estats Units d’Europa i la Unió Europea actual? Quins fets dels que anticipa Trotski es van arribar a produir? c) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. 262 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 75. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 263 TEXT 74 TEXT HISTÒRIC DISCURS DE KERENSKI CONTRA ELS BOLXEVICS Citaré el passatge més característic d’una sèrie d’articles publicats [...] per Lenin, un criminal d’estat que s’ha estat amagant i que estem intentant trobar. Aquest criminal d’estat ha invitat el proletariat i la guarnició de Petrograd a repetir l’experiència del 16 al 18 de juliol, i insisteix en la necessitat immediata d’una insurrecció armada. Encara més, altres líders bolxevics han fet una sèrie de mítings i també han cridat a la insurrecció immediata. Destaca especialment l’activitat del president del Soviet de Petrograd, Trotski. ra que aquests elements de la nació russa, aquests grups i aquests partits que s’han atrevit a aixecar-se contra la lliure voluntat del poble rus, mentre al mateix temps amenaçaven d’obrir el front als alemanys, han de ser liquidats. Aleksandr KERENSKI, 24 d’octubre de 1917 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 COMENTARI DE TEXTOS La política dels bolxevics és demagògica i criminal, per treure profit del descontentament popular. Però hi ha una sèrie de demandes populars que fins ara no han rebut cap resposta. Les qüestions de la pau, de la terra i de la democratització de l’exèrcit s’han d’afrontar de tal manera que a cap soldat, camperol o obrer li quedi cap dubte que el nostre govern treballa de manera ferma i decidida per solucionar-les. El Govern Provisional mai no ha violat la llibertat dels ciutadans per fer ús dels seus drets polítics. Però ara el Govern Provisional decla- Quina mena de text és? Qui n’és l’autor? Quina era la seva adscripció ideològica? A quina data fa referència el text? A quina data o etapa de la història russa fa referència? Quina és la seva finalitat? Quins personatges importants hi apareixen? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics. b) De què acusa els bolxevics? c) De què fa autocrítica? d) Quines decisions havia pres Kerenski sobre la guerra? e) Quines seran les conseqüències d’aquestes decisions? 4 Comentari a) En quins aspectes l’autor és objectiu en l’anàlisi que fa? En quins aspectes creus que busca una autojustificació? b) Quina és la importància de la qüestió de la guerra en aquell moment? c) A quin soviet dóna una importància especial Kerenski? Per què? d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 263
  • 76. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 264 TEXT 75 LA CONSTITUCIÓ DEL 1918 Part I: Declaració de drets dels treballadors i opri mits. A r t i c l e 1 . Rússia es proclama com una República de Soviets de Treballadors, Soldats i Camperols. Tot el poder, en l’àmbit central i local, resideix en aquests Soviets. Article 2. La República Socialista Soviètica s’estableix sota el principi de la unió lliure de nacions lliures, com una federació de repúbliques nacionals soviètiques. Article 3. El seu objectiu fonamental és l’abolició de qualsevol mena d’explotació de l’home per l’home, l’eliminació completa de la societat de classes, la immisericordiosa eliminació dels explotadors, l’organització socialista de la societat i la victòria del socialisme a tots els països. El Tercer Congrés de Soviets de Treballadors, Soldats i Camperols ha decidit, a més, que: amb l’objectiu d’aconseguir la socialització de la terra, la propietat privada de la terra és abolida d’ara endavant, i tota terra és declarada com a propietat de tot el poble i és tornada a la classe treballadora sense indemnització, en els principis de tinença igualitària de la terra. Tots els boscos, riqueses militars i aigües d’importància nacional, i també tot el bestiar, viu o mort, i les finques i les empreses agrícoles són proclamats propietat de tota la nació. Les lleis dels Soviets sobre els treballadors i sobre el Consell Suprem 1 Econòmic són confirmades per garantir el poder de la classe treballadora sobre els explotadors i com un primer pas cap a una conversió de les fàbriques, mines, ferrocarrils i altres mitjans de producció i transport en propietat de la República de Soviets de Treballadors i Camperols. El Tercer Congrés dels Soviets considera que és un primer cop a la banca internacional i al capital financer la llei soviètica que condona els préstecs negociats pels governs del tsar, els terratinents i la burgesia [...]. Per garantir el poder sobirà de la classe treballadora i per impedir qualsevol possibilitat de restauració del poder dels explotadors, es decreta el lliurament d’armes a la classe treballadora, la creació d’un Exèrcit Roig socialista de treballadors i camperols i el desarmament de les classes propietàries. [...] Article 9. L’objectiu principal de la constitució de la República Federativa Socialista Soviètica, dissenyada per al període transitori actual, és establir la dictadura del proletariat urbà i camperol i dels camperols oprimits per formar un poderós Govern Soviètic de tot Rússia, amb la intenció de suprimir completament la burgesia, abolint l’explotació de l’home per l’home i establint el socialisme, sota el qual no hi haurà divisió de classes ni en els poders de l’estat. 10 de juliol de 1918 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Quin tipus de text és? Qui en són els autors? Contextualitza la data del text. Quin és el seu objectiu? En què creus que consisteix la seva originalitat? Definició de les idees a) Quines idees defensa el text? b) Quines qüestions secundàries aborda? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics. b) Quines institucions hi apareixen? c) Quan temps va estar en vigor aquest text? 4 Comentari a) b) c) d) e) 264 En quins aspectes creus que és un text democràtic? Quina divisió de poders estableix? Es reconeix algun dret que hagis vist reconegut anteriorment? S’ataca algun d’aquests drets? Veus algun dret nou? Quins conceptes marxistes trobes al text? Com aborda el text la qüestió nacional? Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 77. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 265 TEXT 76 LA GUERRA CIVIL Ernest MENDEL, «Trotsky en la revolución rusa», a La revolución de Octubre. Suplement núm. 82 de Cuadernos para el Diálogo Classificació del text a) b) c) d) 2 Si es va guanyar la guerra civil, malgrat la immensa coalició que es va reunir contra la revolució, va ser essencialment per aquesta mobilització de recursos polítics, ideològics i socials de les classes «revolucionàries», i per l’ajut que va aportar –en diversos moments decisius, per mitjà de vagues generals– el proletariat internacional per impedir una intervenció militar més intensa de les potències capitalistes. Mai, en la història de la humanitat, no s’havia conegut un espectacle com aquest: el primer cuirassat rus va ser batejat amb el nom de Comuna de París. Els soldats de l’Exèrcit Roig van fer el jurament de servir a la causa de la revolució proletària internacional. L’eco no va ser solament la matança dels mariners de la flota francesa del mar Negre i la immensa simpatia per la Revolució Russa entre el proletariat alemany, italià, francès i britànic. Va ser, també, una cohesió i una moral de ferro de l’Exèrcit Roig el que va permetre superar les pitjors crisis. COMENTARI DE TEXTOS No obstant això, mentrestant, el terror blanc havia desencadenat la guerra civil contra el poder dels soviets. Molts dirigents bolxevics van morir en atemptats. Lenin va salvar la pell miraculosament en un atemptat que va patir. Antics oficials van crear una sèrie d’exèrcits contrarevolucionaris: els dels generals Wrangel i Denikirne i els de l’almirall Koltxak van ser els més poderosos. Totes les potències capitalistes van intervenir per donar suport a la contrarevolució: els alemanys a Finlàndia i als països bàltics, els anglesos a Murmansk, els francesos al mar Negre, els japonesos a l’Extrem Orient. Abans fins i tot de ser independents, la Txecoslovàquia burgesa va organitzar una insurrecció armada dels seus soldats presoners al territori rus. Tot just havia assolit la independència, la Polònia burgesa es va posar a atacar el territori rus. Era necessari, doncs, organitzar la resistència armada. El poder dels soviets va encarregar a Trotski la creació de l’Exèrcit Roig. Ho va fer amb una energia incomparable i una aliança perfecta entre la tècnica militar i la força política d’un poder que es bat pels explotats contra els explotadors. 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? A quina data o etapa fa referència? Com el situes respecte a la Revolució Russa? Quina és la finalitat del text? Quins personatges i quines institucions importants s’hi esmenten? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema de desenvolupament segueix per exposar les idees? Per què? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quins són els antecedents del text? Entre quines dates va tenir lloc la guerra civil russa? Quins elements de cohesió té el bàndol «blanc»? I el «roig»? De quina manera es va plasmar el suport obrer internacional en la revolució? I el suport capitalista en la contrarevolució? Comentari a) Quines qualitats atribueix l’autor a Trotski i a l’Exèrcit Roig? Et sembla que és objectiu? Argumenta la resposta. b) A què atribueix l’autor la victòria final de la revolució? c) L’autor es refereix constantment a les implicacions internacionals de la guerra civil russa. Fins a quin punt creus que van ser importants? Raona la resposta. d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 265
  • 78. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 266 TEXT 77 CARTA DE LENIN AL COMITÈ CENTRAL Després d’haver conquerit la majoria dels Soviets de Diputats Obrers i Soldats de les dues capitals [Petrograd i Moscou], els bolxevics poden i han de prendre el poder de l’estat a les seves mans. Poden, ja que la majoria activa dels elements revolucionaris del poble de les dues capitals és suficient per arrossegar les masses, vèncer la resistència de l’enemic, derrotar-lo, conquerir el poder i mantenir-s’hi; poden, ja que en proposar a l’acte la pau democràtica, lliurar a l’acte la terra als camperols i restablir les institucions i les llibertats democràtiques, esclafades i destrossades per Kerenski, els bolxevics formaran un govern que ningú no podrà enderrocar. La majoria del poble ens dóna suport. Ho demostra així el camí, llarg i difícil, recorregut des del 6 de maig fins al 12 de setembre: la majoria en els soviets de les dues capitals és el fruit de l’evolució del poble cap a nosaltres. Demostren el mateix les vacil·lacions dels esserites i els menxevics i l’enfortiment dels internacionalistes entre ells. La Conferència Democràtica no representa la majoria del poble revolucionari, sinó únicament les cúpules petitburgeses conciliadores. No ens hem de deixar enganyar per les xifres de les eleccions, ja que el quid de la qüestió no està en les eleccions: compareu les de les 1 TEXT HISTÒRIC Dumes urbanes de Petrograd i Moscou i les dels soviets. Compareu les eleccions a Moscou i la vaga moscovita del 12 d’agost; aquí teniu les dades objectives referents a la majoria dels elements revolucionaris que guien les masses. La Conferència Democràtica enganya els camperols i no els dóna ni la pau ni la terra. El govern bolxevic és l’únic que satisfarà els camperols. Per què els bolxevics han de prendre el poder precisament ara? Perquè el lliurament imminent de Petrograd farà cent vegades més difícil les nostres possibilitats. I existint un exèrcit encapçalat per Kerenski i cia., no estem en condicions d’impedir el lliurament de Petrograd. [...] Només el nostre Partit, prenent el poder, pot assegurar la convocatòria de l’Assemblea Constituent, i després de prendre el poder, acusarà de demora la resta de partits i demostrarà la seva acusació. La pau per separat entre els imperialistes anglesos i alemanys es pot impedir i s’ha d’impedir únicament si s’actua amb rapidesa. El poble està cansat de les vacil·lacions dels menxevics i els esserites. Només la nostra victòria a les dues capitals farà que els camperols ens segueixin. 12, 14 de setembre de 1917 Classificació del text a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia? b) De quina data és el text? A quina data o etapa de la Revolució Russa fa referència? c) Quina és la finalitat del text? Qui en són els destinataris? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema de desenvolupament segueix per exposar les idees? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? En quina situació es troba Lenin? b) Què busca Lenin amb el text? c) Què passarà a Petrograd? Quines van ser les conseqüències de la proposta de Lenin? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor davant de Kerenski? I davant de la pagesia? En quins aspectes creus que s’equivoca? És objectiu amb la situació? Raona la resposta. b) Per què fa servir un llenguatge tan planer, ple de frases que podrien ser eslògans electorals? c) Per què tot el text gira al voltant del que es pot fer i del que s’ha de fer? Per què hi ha tantes preguntes retòriques? Què és el que busca l’autor amb aquest esquema? d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. 266 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 79. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 267 TEXT 78 STALIN DESCRIU EL TOMB CAP A LA PLANIFICACIÓ Quan es va introduir la NEP, Lenin va dir: «Ens retirem, retrocedim a on érem; però ho fem en ordre, retirant-nos primer per tot seguit prendre impuls i fer un salt encara més poderós cap endavant [...].» Els resultats de l’any passat mostren sense cap dubte que el Partit està tenint èxit amb l’acompliment d’aquesta decisiva directiva de Lenin. [...] Durant l’any passat hem tingut un gran èxit en solucionar el problema de l’acumulació de capital necessària per desenvolupar una indústria pesant, hem accelerat el desenvolupament dels mitjans de producció i hem creat els requisits per transformar el nostre país en un país del metall. [...] Això és molt important perquè, tret que desenvolupem la indústria pesant, no podrem construir cap indústria ni portar a terme cap industrialització. «La salvació de Rússia», deia Lenin, «no recolza només en una bona collita a les granges dels camperols, això no és suficient; i no recolza només en una indústria lleugera que estigui en bones condicions, que produeixi béns de consum per als camperols, això tampoc no és suficient; necessitem, també, una indústria pesant... Tret que salvem la indústria pesant, tret que la restaurem, no serem capaços de construir cap indústria; i sense indústria estem condemnats, també, com a país independent. La indústria pesant necessita subsidis de l’estat. Si no els hi donem, aleshores estarem condemnats com a estat civilitzat, per no dir com a estat socialista». Amb aquesta agudesa formulava Lenin el problema de l’acumulació i la tasca del Partit de fomentar la indústria pesant. COMENTARI DE TEXTOS L’any passat va ser un any de grans canvis en tots els fronts de la construcció del socialisme. La clau d’aquests canvis ha estat, i continua sent, una determinada ofensiva del socialisme contra els elements capitalistes del camp i de la ciutat. El tret característic d’aquesta ofensiva és que ja ens han portat un bon nombre d’èxits decisius en les principals esferes de la reconstrucció socialista de la nostra economia nacional [...]. 1 TEXT HISTÒRIC Josif STALIN, Discurs en el XII Aniversari de la Revolució, 7 de novembre de 1929 Classificació del text a) Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor? b) Quina data té el text? Per què és significativa en relació amb el contingut del text? c) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin tipus d’arguments fa servir per defensar aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Quin és el context històric del text? A qui cita contínuament? Per què? Quant temps fa que l’autor és el líder de l’URSS? Per què necessita fer aquest discurs? Quin canvi industrial proposa? Per què? Què implicarà aquest canvi? Comentari a) b) c) d) Per què l’autor defensa aquest canvi industrial? Quina raó estratègica hi podria haver darrere d’aquest impuls de la indústria pesant? En quins aspectes va tenir èxit aquesta política? En quins va fracassar? S’ha definit la política econòmica de Stalin com l’«elecció entre els canons i la mantega». Què significa això? Quina va ser l’elecció de Stalin? Quines conseqüències va tenir això per a la població? e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 267
  • 80. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 268 TEXT 79 LA REPRESSIÓ I EL GULAG El sentiment general d’innocència engendrava una paràlisi també general. I si, potser, a mi no m’agafen? I si tot s’arregla? A. I. Ladijenski era el cap d’estudis de l’escola del remot poble de Kologriv. El 1937 un camperol se li va acostar i li va dir de part d’algú: «Vés-te’n, Aleksandr Ivànitx, ets a les llistes!» Però es va quedar: «Sóc jo qui porta el pes de l’escola i fa classes als seus fills, com em poden detenir?» (El van detenir al cap d’uns quants dies.) No tothom veia les coses com Vània Levitski als catorze anys: «Tota persona honrada ha de passar per la presó. Ara hi és el pare; quan jo sigui gran també m’hi tancaran a mi.» (El van tenir a la presó vint-i-tres anys.) La majoria s’aferra a una fútil esperança: «Si no sóc culpable, per què caram m’han de detenir? És un error! Tan aviat com tot plegat s’aclareixi em deixaran anar!» I encara que als altres els detinguin massivament, cosa que també és absurda, sempre podem dubtar davant de cada cas individual: «Qui sap si aquest, precisament...?» Però tu, i ara! Tu ets innocent, és clar que sí! Encara creus que els òrgans de Seguretat de l’Estat són un ens humà i lògic: tan aviat com tot s’aclareixi em deixaran anar. 1 TEXT LITERARI Aleshores, per què cal fugir?, per què cal oposar resistència? No faries altra cosa que empitjorar la teva situació, els impediries aclarir l’error. I no tan sols no t’hi resisteixes, sinó que fins i tot baixes l’escala de puntetes, com t’han manat, perquè no se n’assabentin els veïns. Aleksandr SOLJENITSIN, Arxipèlag Gulag, 1973 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) Busca informació sobre la vida de l’autor. Quins premis de la màxima categoria ha guanyat? c) En quin període històric situaries el text? d) Quina és la seva finalitat? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quina època històrica té lloc l’acció del text? Quins són els antecedents d’aquesta situació? b) Què és el gulag? Per què es van produir els gulags? c) Quines seran les conseqüències d’aquesta forma de repressió? 4 Comentari a) Què és el que buscava l’autor amb una obra així? Què li va passar per aquest motiu? b) Què faries en una situació semblant a la que es descriu? c) Com pot evolucionar cap a aquest tipus de repressió un moviment social i popular? Creus que és contradictori? Raona la resposta. d) Quins sentiments t’inspira el text? e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. 268 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 81. 917350 _ 0189-0269.qxd 8 11/8/08 16:20 Página 269 TEXT 80 TEXT HISTORIOGRÀFIC DADES SOBRE LA REPRESSIÓ ESTALINISTA comptar les persones que es van morir a les presons i als camps de treball. Aquesta «mortaldat en règim de custòdia» va poder assolir la xifra de 2 milions, segons un càlcul, del qual de moment no s’aporta documentació, de Getty i Naumov. La repressió contra els enemics imaginaris del règim no es va aturar durant la Gran Guerra Pàtria [Segona Guerra Mundial] ni després que s’acabés. En compliment de l’Ordre 270 de Stalin, que declarava traïdors tots els que es rendissin, es van considerar culpables del delicte de traïció els 2.775.770 soldats fets presoners pels alemanys. Aproximadament la meitat d’ells van ser conduïts al gulag quan es va acabar la guerra. Antonio FERNÁNDEZ GARCÍA, «Sobre el terror estalinista». Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 24, 2002 COMENTARI DE TEXTOS Ara han sortit a la llum els documents de la policia secreta, procedents de l’arxiu de la Secretaria del gulag i de l’Administració Central dels Camps, que fan possible fer un balanç del terror dels anys trenta. Les estimacions anteriors oscil·laven entre els 3,5 milions de detinguts assenyalats per Volgokonov, passant pels 5-8 milions de Robert Conquest fins als 20 milions proposats per Olga Xatunovskaia. La documentació policial s’acosta més a l’estimació de Volgokonov. Del milió i mig de persones arrestades els anys 1937-1938, en va ser condemnat el 83%. La sèrie anual reconstruïda entre 1921 i 1938 demostra que aquest darrer any va ser el d’una repressió més massiva: hi va haver 638.509 detinguts, d’ells 554.258 van ser condemnats, i d’aquests 328.618 van ser afusellats. Així doncs, gairebé mil persones eren condemnades diàriament a enfrontar-se amb l’escamot d’afusellament. Altres documents de la KGB arxivats estimen que el nombre d’execucions els anys 1937-1938 va ser de 681.692 persones, davant les 1.118 el 1936. Durant la perestroika la KGB va fer públiques algunes d’aquestes estadístiques; menys precises que la de la documentació desclassificada, presentaven xifres una mica inferiors. S’hi haurien d’afegir els condemnats al gulag i 1 Classificació del text a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? b) A quina data fa referència el text? A quina etapa de la història russa el dataries? c) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les ideess a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 De quin període històric parla? Quins són els antecedents d’aquell moment? Quin és l’any més sagnant? Quina relació té amb els esdeveniments internacionals? Quines institucions s’esmenten? Quines conseqüències tindrà aquesta faceta de la política estalinista? Quina impressió en tindrà la mateixa URSS quan es mori Stalin? Comentari a) b) c) d) Quina és la posició de l’autor davant del fet que descriu? Per què creus que varien les xifres? Què pretenia Stalin amb aquesta repressió? Quins altres casos de situacions repressives semblants coneixes? Quin tipus de règims els han portat a terme? Com et sembla que podríem definir Stalin? e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 269
  • 82. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 270 TEXT 81 LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PAU El Tractat no inclou cap disposició per aconseguir la rehabilitació econòmica d’Europa; res per col·locar els imperis centrals derrotats entre bons veïns, res per donar estabilitat als nous estats d’Europa, res per aixecar Rússia, ni per promoure d’alguna manera una solidaritat econòmica estreta entre els mateixos aliats; cap acord per resoldre les desordenades finances de França i Itàlia, o per ajustar els sistemes del Vell i el Nou Món. El Consell dels Quatre no ha posat atenció a aquests assumptes, ocupat en altres: Clemenceau, a destrossar la vida econòmica del seu enemic; Lloyd George, a aconseguir un acord que pogués presentar almenys durant una setmana; el president, a no fer res que fos just i correcte. És un fet extraordinari que els problemes econòmics fonamentals d’una Europa que es va desintegrant i que s’està morint de fam davant dels nostres ulls no aconseguissin atreure l’atenció dels Quatre. Les reparacions van ser el tema principal que es va abordar dins del camp econòmic i es va fer des de perspectives teològiques, polítiques, d’oportunisme electoral..., des de qualsevol punt de vista excepte del que afectava el futur econòmic dels estats els destins dels quals s’estaven manejant. [...] 1 TEXT HISTÒRIC El perill que afrontem, per tant, és el del ràpid descens de la qualitat de vida dels europeus fins al punt que per a alguns implicarà fam (un punt al qual ja s’ha arribat a Rússia i que s’està a punt d’assolir a Àustria). Els homes no sempre es moren en silenci. La fam, que porta alguns a la letargia i a una desesperació passiva, condueix alguns altres a la histèria i a la desesperació frenètica. I alguns d’aquests homes desesperats poden enderrocar el que queda d’organització i destruir la civilització mateixa, en la desesperada recerca de satisfacció de les seves necessitats peremptòries. Aquest és el perill contra el qual tots hem d’unir els nostres recursos, l’idealisme i el coratge. John Maynard KEYNES, Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) Qui n’és l’autor? c) Quin és el seu camp d’estudi? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) De quin esdeveniment parla el text? b) Quina pau s’està decidint? Quina era la preocupació principal en aquesta pau, pel que diu Keynes, en l’aspecte econòmic? c) Qui són els vencedors? d) Dedueix quines conseqüències polítiques es generaran per la situació que es descriu al text. 4 Comentari a) Identifica les intencions dels que redacten la pau. b) Què signifiquen «les reparacions»? Què implicaran econòmicament? I en l’aspecte polític? c) Contra quin perill concret adverteix Keynes a l’últim paràgraf? d) Fes una síntesi de tots aquests fenòmens interrelacionats. 270 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 83. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 271 TEXT 82 LA HIPERINFLACIÓ DEL 23 Excel·lències, no sóc ministre ni sóc banquer, vostès són els ministres, vostès són els banquers, vostès, senyors, que aquesta tarda són en aquesta terrassa, poden fer més que ningú a Alemanya per aturar aquesta bogeria, i jo ho aprofito per implorar-los: aturin-la! Arthur R. G. SOLMSSEN, Una princesa a Berlín, 1980 COMENTARI DE TEXTOS D’altra banda, la gent que va gastar els diners en compres, siguin cases, quadres, diamants o automòbils, com a mínim tenen les coses que van comprar. I també els qui van demanar diners per comprar coses! Bé, senyors i senyores, com més es van endeutar, com més van demanar préstecs, com més van comprar, més rics són avui! Totes les normes que vam aprendre a escola avui no tenen cap valor. Estar endeutat és una virtut! L’estalvi és una ximpleria. I les persones que van seguir les normes són estafades i traïdes, mentre que els qui les van violar s’enriqueixen. El món està capgirat, i em pregunto si vostès comprenen realment el que això significa. Significa que estem en una revolució, en alguna cosa que és pitjor que tot el que vam viure el 1918. Aleshores, vam veure les masses als carrers, vam veure banderes roges, vam creure que Liebknecht i Rosa Luxemburg i els espartaquistes ens prendrien les propietats... Però avui dia és el mateix Reichbank el que ho ha fet! Oh, sé totes les raons d’això: Versalles i les indemnitzacions, els francesos al Ruhr. Però saber-ne les raons no ens ajuda! Els francesos no són els que imprimeixen tot aquest paper moneda. Ho fem nosaltres. Nosaltres mateixos estem destruint el nostre país. 1 TEXT LITERARI Classificació del text a) Quin tipus de text és? b) Qui n’és l’autor? c) En quines dates localitzaries la història del text? d) Quina és la seva finalitat? e) Quins personatges o quines institucions reals hi apareixen? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin moment històric podries situar el text? b) Què va provocar la situació a què es refereix el text? c) A quina revolució anterior es refereix? d) Què va significar aquest període per a la història d’Alemanya? 4 Comentari a) b) c) d) e) Identifica quines són les causes de la hiperinflació que s’esmenten en el text. A quin grup social deu pertànyer el narrador? Quins són els seus interessos? Quins grups socials van ser afavorits i quins perjudicats per aquest fenomen? Treu les conseqüències polítiques de la resposta anterior. Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 271
  • 84. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 272 TEXT 83 TEXT HISTÒRIC EL PLA DAWES Baixa la marea? El món europeu per fi es mou cap a l’estabilitat i la pau? Ara que el Pla Dawes s’ha firmat i s’ha fet el préstec a Alemanya, els estadistes europeus poden respirar, finalment, i declarar que els núvols es retiren? La seva resposta seria que sí. Em fixo, per exemple, que l’ambaixador britànic, sir Esmé Howard, en un discurs pronunciat a Nova York el 22 d’octubre de 1924, va dir que encara que el Pla Dawes només fa pocs dies que està en marxa, hi havia «més esperança, més bona voluntat i més solidaritat a Europa de la que hi havia hagut pel cap baix els últims deu anys». En el discurs del premier Baldwin del 10 de novembre de 1924, va parlar d’unes perspectives molt positives pel que feia a com estava funcionant el Pla Dawes i va lloar la participació d’Amèrica en aquest pla, dient que el seu govern no podria «sinó expressar estima i gratitud pel paper protagonista que Amèrica ha representat en les negociacions que van culminar en el protocol de Londres». ofert des del principi un suport sense reserves. D’altra banda, no podem donar el mateix crèdit als membres estrangers de l’anomenat Comitè Dawes. En un comitè de quinze, no hem d’oblidar la feina excepcional dels dotze membres que representaven els països aliats. Thomas W. LAMONT, El Pla Dawes i la pau europea, 1925 Per descomptat, en l’elaboració del Pla Dawes cal reconèixer la feina no solament dels capacitats membres americans del Primer Comitè d’Experts, sinó de l’administració a Washington; el president Coolidge i el secretari Hughes han aprofitat cada oportunitat que han tingut per animar i apressar perquè es culmini el pla, i han 1 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) A quin pla fa referència el text? c) Quina és l’actitud de l’autor davant d’aquest pla? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Comentari a) b) c) d) 272 Què modifica el Pla Dawes? Per què és necessària aquesta modificació? Quins objectius va aconseguir el Pla Dawes? Va culminar el seu desenvolupament? Hi va haver més plans semblants? Quins problemes pretén solucionar el Pla Dawes? Qui en són els impulsors? És justificat l’optimisme dels mandataris? Quina creus que és la posició de l’autor davant dels països que necessiten ajuda? Argumenta la resposta. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 85. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 273 TEXT 84 TESTIMONI FORD EXPLICA LA SEVA POLÍTICA DE PREUS I SALARIS El meu principi és abaratir els preus, estendre les operacions i perfeccionar els cotxes. Cal dir que la reducció del preu és a primera línia. Jo no he considerat mai el preu de producció com un element fix. Per tant, començo per reduir els preus per vendre més cotxes. Després et poses a treballar i es tracta d’obtenir un preu de fabricació més baix. [...] Quan s’estableix un preu de venda bastant baix es forcen tots els serveis de la fàbrica a donar el rendiment més alt possible; la baixada del preu obliga cadascú a buscar els beneficis més insignificants. Aquest repte em fa trobar noves idees en matèria de fabricació i venda [...]. que necessitaria dos o potser tres d’aquests obrers a baix preu per substituir cada un dels meus obrers ben pagats [...]. Pel que fa als preus de venda, el nostre tractor, per exemple, es venia al primer moment a 756 dòlars; després a 650; més tard a 625; i recentment n’hem disminuït el preu un 37% i el venem a 395 dòlars. Si hem pogut abaixar-ne el preu fins a aquest punt, és perquè hem començat a fabricar tractors en massa. Henry FORD, La meva vida i la meva obra, 1925 Per sort, els salaris alts contribueixen a la baixada del cost de fabricació: els obrers es tornen cada vegada més laboriosos un cop se’ls allibera de les preocupacions alienes a la seva feina. 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 COMENTARI DE TEXTOS La fixació del salari de la jornada de vuit hores a cinc dòlars va ser una de les millors economies que he fet, però apujant-lo a sis dòlars encara en vaig fer una de millor. Fins on arribarem per aquest camí, ho ignoro. Probablement podria trobar homes que farien per tres dòlars al dia la mena de feina que pago a sis dòlars. [...] Però estimo Quina és la naturalesa del text? Què podem dir de l’autor? Situa la data en un moment històric i econòmic. Quina és la finalitat del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents polítics i econòmics del text? b) Quina política de preus i salaris defensa? c) Quina relació pot tenir el text amb el tema de la prosperitat general dels Estats Units en els anys vint? 4 Comentari a) b) c) d) e) De què s’enorgulleix Ford? Per què defensa la seva política de salaris? I la seva política de preus? Quines conseqüències econòmiques tindran aquestes polítiques? Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 273
  • 86. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 274 TEXT 85 TESTIMONI GROUCHO MARX I LA BOMBOLLA DEL CRAC DEL 29 Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la meva atenció i la del país. Era un assumpte de no res anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada cap al 1926. Va ser una sorpresa molt agradable descobrir que jo era un negociant molt astut. O almenys això és el que semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor. No tenia assessor financer. Qui el necessitava? Podies tancar els ulls, fer pressió amb el dit en qualsevol punt de l’immens panell mural i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar. [...] De manera que jo amb la roba de carrer i Harpo amb el batí vam córrer cap al vestíbul, vam entrar al despatx de l’agent i en un tres i no res vam comprar accions d’United Corporation per valor de cent seixanta mil dòlars, amb una garantia del vint-i-cinc per cent. Per als pocs afortunats que no es van arruïnar el 1929 i que estiguin familiaritzats amb Wall Street, permeteu-me explicar el que significa aquesta garantia del vint-i-cinc per cent. Per exemple, si compraves vuitanta mil dòlars d’accions, només n’havies de pagar en efectiu vint mil. Era com robar diners. [...] Vaig pujar a un ascensor de l’hotel Copley Plaza, a Boston. L’ascensorista em va reconèixer i em va dir: [...] Aleshores vaig començar a passar-me els matins instal·lat al despatx d’un agent de borsa, contemplant un gran quadre mural ple de signes que no entenia. Si no arribava aviat, ni tan sols hi podia entrar. Moltes de les agències de borsa tenien més públic que la majoria dels teatres de Broadway. [...] De tant en tant algun profeta financer publicava un article de to ombrívol en què advertia al públic que els preus no guardaven cap proporció amb els veritables valors i recordava que tot el que puja ha de baixar. Però gairebé ningú no parava atenció a aquests conservadors ximples i a les seves paraules idiotes de cautela. –Fa una estona han pujat dos individus, senyor Marx, sap? Peixos grossos, de veritat. Duien americanes creuades i portaven clavells a les solapes. Parlaven del mercat de valors i, cregui’m, amic, tenien la pinta de saber el que es deien. No s’han adonat que jo els escoltava, però quan manejo l’ascensor sempre tinc les orelles ben dretes. No em passaré pas tota la vida fent pujar i baixar una d’aquestes caixes! El cas és que vaig sentir que un d’aquests paios deia a l’altre: «Posi tots els diners que pugui aconseguir a United Corporation». [...] –Al vestíbul d’aquest hotel hi ha les oficines d’un agent de borsa –va dir–. Espera’t que em vesteixi i anem corrents a comprar aquestes accions abans que s’escampi la notícia. Un dia concret, el mercat va començar a vacil·lar. Alguns dels clients més nerviosos van tenir un atac de pànic i van començar a desprendre’s de les accions. [...] El dia de l’enfonsament final, el meu amic, abans assessor financer i un comerciant molt astut, Max Gordon, em va telefonar des de Nova York. [...] Tot el que va dir va ser: «La broma s’ha acabat!». Abans que pogués contestar-li el telèfon s’havia quedat mut... Es va suïcidar. [...] –Harpo –vaig dir–, que ets boig? Si ens esperem fins que t’hagis vestit aquestes accions poden pujar deu punts. Julius Henry Groucho MARX, Groucho i jo, 1959 Li vaig donar cinc dòlars i vaig córrer cap a l’habitació de Harpo. El vaig informar immediatament d’aquesta mina d’or en potència que havia ensopegat a l’ascensor. Harpo tot just acabava d’esmorzar i encara anava amb batí. 1 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) Qui n’és l’autor? Quina intenció té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric? Identifica en el text els fets històrics rellevants. b) Què feia que les accions pugessin tant? Què va passar amb l’economia real després de l’«enfonsament final»? 4 Comentari a) Identifica en el text els elements d’una bombolla especulativa. b) Comenta els significats de la paraula valor en el text. Com s’assignava valor a les accions? c) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text. 274 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 87. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 275 TEXT 86 TEXT HISTÒRIC LA CAIGUDA DE LA BORSA DE NOVA YORK SEGONS UN DIARI ESPANYOL Wall Street ha tingut avui una de les pitjors crisis des dels dies memorables de l’esclat de la guerra. [...] Les vendes d’avui han arribat a un total de 12.894.650 accions, xifra que és un rècord per a totes les èpoques i les cintes dels registres automàtics no van parar fins a les 19.08, quatre hores després del tancament del mercat. [...] La consternació i la desesperació del públic que s’amuntegava a les oficines dels corredors de borsa es poden imaginar fàcilment. [...] Al tancament els preus cotitzats presentaven un quadre desastrós, ja que centenars d’accions es venien a la cotització, o a una cotització molt aproximada, que hi havia hagut en els moments de més declinació de l’any en curs i de 20 a 100 dòlars més baixa que els alts preus rècord registrats els mesos recents. [...] els corredors. A les dependències destinades a la clientela de les oficines dels corredors es van presenciar escenes patètiques, ja que els especuladors arruïnats es deixaven caure a terra, aclaparats per la seva ruïna i ploraven, mentre altres apareixien atordits per la desgràcia que els havia caigut a sobre. La Nación, 25 d’octubre de 1929 1 COMENTARI DE TEXTOS Mitja dotzena de corredors de borsa es van desmaiar i els van haver de portar a l’hospital. Segons alguns corredors veterans, les escenes d’avui han estat les pitjors des del 1914. Les oficines de corredors es van sentir obligades a liquidar els comptes dels especuladors sense contemplacions i sense l’anunci formal previ, i milers d’accions van ser llançades al mercat a qualsevol preu, ja que els marges més amplis eren insuficients per protegir Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) Quin fet descriu? c) Quin tipus d’adjectius s’hi fan servir? d) Quin enfocament ha adoptat l’autor? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Descriu els antecedents històrics del fet que es narra. b) Quines crisis anteriors es comenten? c) Quines perspectives s’anuncien en el text? 4 Comentari a) Quina dada de les que s’han exposat et sembla més rellevant? b Qui s’ha arruïnat, segons el text? c) «Molta gent s’ha arruïnat, però les accions havien estat encara més baixes aquest mateix any.» Com expliques això? d) Quina relació pot tenir aquesta crisi amb l’economia real? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 275
  • 88. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 276 TEXT 87 LA CRISI DEL 29 SEGONS GALBRAITH Els preus pujaven dia rere dia [l’estiu del 29]; gairebé mai no van retrocedir. Durant el mes de juny, l’índex industrial del Times va guanyar 52 punts; el juliol, en va guanyar uns altres 25... A l’agost un nou salt, amb un guany d’uns altres 33. En tres mesos, una pujada de 110 punts. Els valors individuals s’havien portat meravellosament bé. Durant els tres mesos d’estiu, Westinghouse va saltar de 151 a 286, amb un guany net de 135. General Electric se’n va anar a 391 des de 286. [...] El 3 de setembre, i de comú acord, el gran mercat alcista dels anys vint va arribar al final. Els fets econòmics, com sempre, no es dignen a concedir-nos gaires dades sobre el dramàtic moment en què es produeix el punt d’inflexió d’una crisi. [...] El 4 de setembre el to del mercat encara era bo; al dia següent es va produir ja un retrocés. L’índex industrial del Times indicava una pèrdua de 10 punts. Individualment, molts valors van perdre bastant més. Els blue chips (els valors de «sang blava») es van mantenir bastant bé, tot i que Steel va baixar de 255 a 246, Westinghouse va perdre 7 punts, i Tel&Tel, 6. El públic es va afanyar a desfer-se del paper... Divendres, The Wall Street Journal va oferir un esplèndida mostra de prosa mercantil en indicar que «els moviments dels preus del principal grup de valors van 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC continuar mostrant ahir les característiques d’un progrés més accentuat temporalment interromput per un reajustament tècnic». [...] El final havia arribar, però encara no era visible [...]. L’11 de setembre, i d’acord amb la tradició, The Wall Street Journal va publicar la seva màxima per a la jornada. Era de Mark Twain: «No alieneu les vostres il·lusions; quan ja hagin marxat encara podreu existir, però haureu deixat de viure...». Segons els historiadors de l’any 29, el dijous 24 d’octubre va ser el primer dia del pànic. Efectivament, mereix que se’l consideri així pel desordre, l’ensurt i la confusió que hi ha haver. Aquell dia es van transferir 12.894.650 accions, moltes a preus que van destrossar els somnis i les esperances dels que les havien tingut. [...] A dos quarts de dotze, el mercat s’havia rendit a un terror cec i inexorable. Fora de la borsa es podia sentir un brogit inquietant. Una gran gentada s’havia congregat allà. [...] Després, va arribar més gent i tothom es va posar a esperar, encara que ningú sabia què era el que esperaven. [...] A un observador li va semblar que veia en les expressions de la gent «no precisament patiment, sinó més aviat una mena d’incredulitat horroritzada». John Kenneth GALBRAITH, El crac de 1919, 1954 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? b) A quins fenòmens fa referència? Quan es produeixen? c) Qui n’és l’autor? Quin és el seu camp de coneixement? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Què ha provocat les alces de preus en les accions amb què comença el text? Quines dates hi apareixen com a significatives? Què passarà a partir del dia del pànic? Com s’estendrà la crisi a l’«economia real»? Comentari a) Les alces de l’estiu són seguides al setembre d’alguns avisos del que encara havia d’arribar. Com hi reacciona el sistema financer? I el públic? b) Explica què et suggereix el comentari de The Wall Street Journal que apareix al text. c) En què consisteix un «pànic»? Per què es produeix? Quins mitjans hi ha avui dia per evitar pànics com el que es descriu? 276 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 89. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 277 TEXT 88 TEXT HISTÒRIC KEYNES EXPLICA LA CRISI DEL 29 El món es comença a adonar, des de fa setmanes, sobretot, que estem passant per una de les depressions més grans a la indústria que s’hagin conegut mai. El descens en els preus és a tots els països un dels més forts i més ràpids que s’han produït, amb l’única excepció potser del 1921. Des del començament de l’any actual, el preu mitjà dels productes de consum, i articles com ara el coure, el cautxú i la plata, arriben a la seva cotització més baixa, mentre que altres tornen als preus d’abans de la guerra. Actualment, en efecte, Wall Street s’il·lusiona amb l’esperança que aquesta és una més de les nombroses depressions de menys envergadura, com la que hi va haver, per exemple, el 1924. Entrevista a John Maynard KEYNES, Diari El Sol de Madrid, 10 de juny de 1930 1 COMENTARI DE TEXTOS En unes circumstàncies com aquestes, és inevitable que es produeixi un gran retraïment en els negocis. Les noves empreses queden paralitzades i se n’ajorna l’entrada en funcionament arreu del món, i els comerciants pateixen pèrdues importants a qualsevol indret. Aquest retraïment afecta igualment els Estats Units d’Amèrica, però el que passa és que en aquell país sembla que no es prenen la situació tan seriosament com caldria. I això és, sense dubte, un element perillós. Classificació del text a) Quina és la naturalesa d’aquest text? b) Qui és la persona entrevistada? c) Quin és el seu camp d’estudi? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 De quina situació parla el text? Quin és l’origen d’aquesta situació? Quines conseqüències econòmiques se’n dedueixen? Indica quines conseqüències polítiques es generaran. Comentari a) Identifica els factors econòmics de la crisi. b) A què creus que es refereix quan diu que «sembla que no es prenen la situació tan seriosament com caldria»? c) Els economistes debaten si el descens de preus de què parla Keynes va ser produït per una sobreproducció o un infraconsum. Decanta’t per una opció i argumenta-la. d) Fes una síntesi de tots aquests fenòmens interrelacionats. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 277
  • 90. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 278 TEXT 89 TESTIMONI EL PRESIDENT HOOVER PARLA SOBRE LA DEPRESSIÓ En un sentit ampli, la causa primera de la Gran Depressió va ser la guerra del 1914-1918. Sense la guerra, no s’hauria produït una depressió de dimensions anàlogues. S’hauria pogut produir una recessió cíclica normal, però, amb la periodicitat acostumada, aquest reajustament fins i tot no s’hauria localitzat probablement en aquesta època particular, i no s’hauria transformat en la Gran Depressió. sos països havien entrat en una fase de recessió el 1927 i el 1928, bastant abans de la data acceptada habitualment com a començament de la crisi als Estats Units, és a dir, el crac de Wall Street l’octubre del 1929. Hervert HOOVER, Memòries, 1951 La Gran Depressió va ser un procés en dues etapes, compostes de diverses fases. Nosaltres vam tenir una recessió normal, deguda a causes internes, que s’inicia amb el crac borsari d’octubre del 1929, i ens trobàvem en el camí de recuperar-nos quan les dificultats europees es van desencadenar amb la força d’un huracà i ens van atrapar l’abril del 1931. Així doncs, la Gran Depressió no havia començat veritablement als Estats Units abans de l’enfonsament europeu. S’ha afirmat que el crac borsari americà va enfonsar l’economia mundial. De fet, no és així. Un estudi de l’Oficina Nacional d’Investigació Econòmica afirma: «Diver- 1 Classificació del text a) Quina és la naturalesa d’aquest text? b) Qui n’és l’autor i quina és la seva relació amb els fets descrits? d) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema segueix l’exposició? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents polítics i econòmics del text? b) Fes una petita síntesi de les causes de la Gran Depressió. c) Què va passar amb la carrera política de Hoover? 4 Comentari a) b) c) d) e) 278 Quina és la posició de l’autor davant dels fets que descriu? Segons l’autor, on comença la Gran Depressió? Per què? Quina intenció té Hoover quan situa la crisi allà? Creus que tenia raó? Justifica l’opinió. Fes una síntesi del que has argumentat en el comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 91. 917350 _ 0270-0350.qxd 9 13/8/08 10:11 Página 279 TEXT 90 TEXT HISTÒRIC ROOSEVELT ANUNCIA EL NEW DEAL Primer de tot, donarem una oportunitat d’ocupació a un quart de milió d’aturats, especialment als joves amb fills al seu càrrec, en treballs forestals i de prevenció d’inundacions. Aquesta és una gran tasca perquè implica alimentar, vestir i cuidar gairebé el doble d’homes que els que hi ha en un exèrcit regular. En crear el cos de Guàrdies Forestals, matem dos pardals d’un tret. [...] Amb això conservem no tan sols els nostres recursos naturals, sinó els nostres recursos humans. Un dels grans valors d’aquesta tasca és el fet que és directa i requereix la intervenció de molt poca maquinària. El Congrés també ha aprovat la legislació que autoritza la venda de cervesa en tots els estats que ho desitgin. Això ha provocat ja un augment important de l’ocupació i, de passada, ha augmentat considerablement la tan necessària recaptació d’impostos. Estem planejant demanar al Congrés que aprovi una legislació que permeti al govern fer obres públiques; d’aquesta manera estimularem l’ocupació, tant directament com indirectament, per mitjà de projectes ben ponderats. S’han tingut en compte més mesures legislatives per afrontar els nostres problemes econòmics. L’Acta d’Ajut a les Granges pretén facilitar els mitjans necessaris perquè els grangers obtinguin més ingressos pels seus productes, i al mateix temps busca prevenir una possible i desastrosa sobreproducció, que en el passat tan sovint ha provocat que els preus agrícoles caiguessin per sota d’un límit raonable. [...] A més, el Congrés està a punt d’aprovar una legislació que farà més lleu la preocupació que tenen els grangers i els propietaris d’aquest país referent al pagament de les hipoteques, la qual alleugerirà la càrrega del deute que ara amenaça milions dels nostres. S’han proposat mesures de protecció que intentaran donar als obrers del país un salari més just i que evitin la competència ferotge i les llargues jornades de treball, per així prevenir, també, la sobreproducció industrial. El nostre pas següent en la cerca d’ajuda urgent per als necessitats és la transferència d’un bilió i mig de dòlars dels estats, comtats i municipis perquè s’ocupin dels que necessiten una ajuda immediata. 1 COMENTARI DE TEXTOS En segon lloc, he demanat al Congrés i he iniciat una proposta de llei per començar a treballar en les grans propietats del govern a Muscle Shoals, amb un ampli pla de millora d’una gran àrea de la vall de Tennessee. Amb això millorarem el benestar i la felicitat de centenars de milers de persones i els efectes indirectes redundaran en el bé de la nació sencera. Franklyn Delano ROOSEVELT, Discurs radiat, 7 de maig de 1933 Classificació del text a) Quina és la naturalesa d’aquest text? Què podem dir-ne, de l’autor? b) Situa la data en un moment històric i econòmic. d) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents polítics i econòmics del text? b) Què era el New Deal? Quins problemes intenta solucionar? Quins efectes van tenir aquestes mesures? 4 Comentari a) b) c) d) e) Fes un esquema dels diferents problemes que detecta l’autor i de les seves solucions. Quins col·lectius seran afavorits? Quin tipus de política econòmica es descriu? Les mesures que es proposen devien ser rendibles? Raona la resposta, explicant-ne la utilitat. Quines conseqüències pot tenir aquest tipus de política que genera tanta despesa pública? Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 279
  • 92. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 280 TEXT 91 TEXT HISTORIOGRÀFIC EL CONCEPTE DE FEIXISME El feixisme s’afirma per mitjà de: – Una concepció mística de la política i de la vida en general, fundada en la fe en l’activisme irracional (atorga una gran importància a l’acció directa per resoldre-ho tot) i en el menyspreu de l’individu ordinari, al qual s’oposava l’exaltació de la col·lectivitat nacional i de les personalitats fora del comú (elits i superhomes); d’aquí ve el mite essencial en el feixisme: el del cap (o cabdill). – Un règim polític de masses (en el si d’una mobilització permanent de les masses i d’una relació directa entre el cap i la massa, sense intermediaris), fonamentat en el sistema de partit únic i en la milícia del partit, portada a terme per mitjà de mètodes policials i pel control de totes les fonts d’informació i de propaganda. – La temptativa de crear un nova classe dirigent, expressió del partit i, sobretot, a través del partit, de la petita i mitjana burgesia. – La creació i la importància d’un aparell militar potent. – Un règim econòmic privat, però caracteritzat per la tendència a l’expansió de la iniciativa pública i pel pas del lideratge econòmic dels capitalistes i dels caps d’empresa als alts funcionaris de l’estat, i també de l’assumpció per part de l’estat del paper de mitjancer en els conflictes socials (corporativisme) i per una orientació autàrquica. Renzo de FELICE, Comprendre el feixisme, 1975 – Un revolucionarisme verbal recolzat en un conservadorisme de fons [...]. 1 Classificació del text a) Assenyala quina és la naturalesa del text. b) Quina és la data del text? A quina data fa referència? Quin és el context històric d’aquesta última data? c) Qui és l’autor del text? Què en podem dir? d) Quina és la finalitat d’aquest text? e) A qui va adreçat? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això, l’autor? 3 Enquadrament històric a) A quin fet històric fa referència? Quines en són les característiques? b) Quines són les causes que van donar lloc al feixisme? Com va arribar al poder? c) Què passarà a Itàlia com a conseqüència del feixisme? d) A quins països es produirà un «contagi» feixista? e) Quines seran les conseqüències de la consolidació dels règims feixistes? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? b) Per què el feixisme dóna tant importància als elements emotius i «irracionals» (filosòficament parlant)? Què reflecteix aquest rebuig al racionalisme? c) Quina anàlisi fa el feixisme dels conceptes elit i massa? A qui ho aplica? d) Quin paper assumeix el partit feixista? Quin concepte de la democràcia té? En quins aspectes es diferencia d’un partit de masses actual? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 280 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 93. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 281 TEXT 92 TEXT HISTÒRIC EL PROGRAMA DELS FASCI ITALIANS Heus aquí el programa nacional d’un moviment sanament italià. Revolucionari, perquè és antidogmàtic i antidemagògic. Poderosament innovador, perquè està mancat d’apriorismes. Nosaltres situem per sobre de tot i de tothom la revaloració de la guerra revolucionària. Els altres problemes: burocràcia, administració, dret, escoles, colònies, etc., els abordarem quan hàgim creat la classe dirigent. És per això que nosaltres volem: Per al problema polític: a) Sufragi universal amb escrutini de llista regional i representació proporcional amb dret a vot i igualtat per a les dones [...]. Per al problema social. Nosaltres proposem: a) Promulgació ràpida d’una llei que sancioni per a tots els treballadors la jornada legal de vuit hores de treball. c) La participació dels representants dels treballadors en el funcionament tècnic de la indústria. d) La concessió a les organitzacions proletàries (en la mesura que en siguin dignes moralment i tècnicament) de la gestió d’indústries o de serveis públics. Per al problema militar: [...] c) Política exterior nacional que revalori, en les competicions pacífiques de la civilització, la nació italiana davant del món. Per al problema financer. Nosaltres volem: a) Un fort impost extraordinari de caràcter progressiu sobre el capital que representi una autèntica expropiació parcial de totes les riqueses. b) La confiscació de tots els béns de les congregacions religioses i la suspensió de totes les rendes eclesiàstiques episcopals que constitueixen un dèficit immens per a la nació i un privilegi per a una minoria. b) El salari mínim. 1 Il Popolo d’Italia, 6 de juny de 1919 Classificació del text a) b) c) d) e) f) 2 COMENTARI DE TEXTOS Programa dels Fasci Italiani de Combattimento italians! Quina és la naturalesa del text? Il Popolo d’Italia és un diari. En què es diferencia aquest text d’un text periodístic dels habituals? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? Qui és l’autor del text? Quina és la seva ideologia? Quina és la finalitat del text? Qui n’és el destinatari? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Comenta i explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? b) Per què s’escriu el text? c) Què implicarà l’aplicació d’aquest programa? Què passarà amb l’autor del text? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? Per què l’autor introdueix en el text tantes qüestions socials i laborals? b) Per què introdueix la qüestió religiosa en aquest programa? Quina serà l’evolució d’aquesta qüestió sota el feixisme? c) Quins aspectes del programa s’aniran modificant amb el pas del temps? Quins s’incompliran? d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 281
  • 94. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 282 TEXT 93 TEXT HISTÒRIC L’IMPERIALISME FEIXISTA L’estat feixista és una voluntat de potència i imperi. La tradició romana és aquí una idea de força. En la doctrina del feixisme, l’imperi no és solament una expressió territorial, militar o mercantil, sinó espiritual o moral. [...] Els pobles que neixen i ressusciten són imperialistes, els pobles que moren són renunciadors. [...] El feixisme és la doctrina més adequada per representar les tendències, els estats de l’ànima d’un poble que, com l’italià, reneix després d’uns quants segles d’abandonament o de servitud estrangera. Però l’imperi exigeix disciplina, coordinació d’esforços, deure i sacrifici. [...] En aquest moment, més que mai, els pobles tenen set d’autoritat, de direcció i d’ordre. Si cada segle té la seva doctrina, mil indicis demostren que la del segle actual és la del feixisme. El feixisme és una doctrina de vida, ho demostra el fet que ha suscitat una fe, que la fe ha conquerit les ànimes, ho demostra el fet que el feixisme ha tingut els seus herois i els seus màrtirs. l’individu només en la mesura en què els seus interessos coincideixen amb els de l’estat. S’oposa al liberalisme clàssic que va néixer com a reacció a l’absolutisme i que va esgotar la seva funció històrica quan l’estat es va convertir en l’expressió de la consciència i de la voluntat del poble. El liberalisme va negar l’estat en nom de l’individu: el feixisme reafirma els drets de l’estat com l’expressió de la veritable essència del que és individual. La concepció feixista de l’estat ho abasta tot; fora de l’estat no poden existir, i encara menys valer, valors humans i espirituals. Entès d’aquesta manera, el feixisme és totalitarisme, i l’estat feixista, com a síntesi i unitat que inclou tots els valors, interpreta, desenvolupa i atorga poder addicional a la vida sencera d’un poble. El feixisme té ja en el món sencer la universalitat que tenen totes les doctrines que, quan s’elaboren, representen una època en la història de l’esperit humà [...]. Com que és antiindividualista, el sistema de vida feixista posa en relleu la importància de l’estat i reconeix 1 El feixisme, en definitiva, no solament és un legislador i fundador d’institucions, sinó un educador i un promotor de la vida espiritual. No intenta simplement remodelar les formes de vida, sinó també el seu contingut, el seu caràcter i la seva fe. Per aconseguir aquest propòsit imposa la disciplina i fa ús de la seva autoritat, impregnant la ment i regint amb imperi indiscutible [...]. Benito MUSSOLINI, Enciclopèdia Italiana. La doctrina del feixisme, Milà, 1932 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? Quin tipus de textos se solen trobar en una enciclopèdia? En quins aspectes aquest text difereix dels habituals en aquest tipus de publicacions? b) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? c) Qui n’és l’autor? Quina és la finalitat d’aquest text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com i per què s’ha consolidat el feixisme? Per què comença a tenir dificultats? b) Per què és necessari definir el feixisme? Com és aquesta definició? c) Quin serà el resultat d’aquesta interpretació de la vida i de la política? Què significarà el feixisme per a la història d’ Itàlia? 4 Comentari a) En quins aspectes és subjectiu l’autor? Per què és deliberadament subjectiu? b) Quina terminologia fa servir? Quins són els termes menys habituals en un article enciclopèdic? Per què fa servir un llenguatge tan emocional en una enciclopèdia? c) Per què és tan crític amb el liberalisme? Quins aspectes comparteix i quins són divergents? d) Com defineix l’estat feixista? Què n’opines? Quins aspectes et semblen acceptables i quins creus que són inassumibles? Raona la resposta. e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 282 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 95. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 283 TEXT 94 TEXT HISTORIOGRÀFIC FEIXISME, ELITS I MASSES Per a Pareto, l’elit no és ni completament oberta ni completament tancada. Les classes dirigents tracten de mantenir-se en el poder i utilitzen l’astúcia quan no disposen de la força. Però estan sotmeses a la pressió de les masses; s’han de renovar constantment per mitjà d’una aportació provinent de les classes inferiors. La mobilitat social és el millor antídot contra les revolucions. Però adverteix que, en les societat modernes, les elits burgeses, en plena decadència per falta d’una renovació suficient, de vegades cauen en habilitats mediocres, i altres vegades, en un humanitarisme sense vigor. «Tota elit que no estigui disposada a lliurar batalla per defensar les seves posicions està en plena decadència; no li queda més opció que deixar el seu lloc a una altra elit que tingui les qualitats virils que li manquen», escriu Pareto. El feixisme i el nacionalsocialisme són hostils als principis de la democràcia igualitària i del sufragi universal. Mussolini denuncia la llei del nombre. El feixisme –diu– no consent que el nombre, pel simple fet que sigui un nombre, pugui dirigir les societats humanes. Nega que el nombre pugui governar per mitjà d’una consulta periòdica. Afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i benefactora dels éssers humans... Hitler manté una posició anàloga: «És més fàcil veure que un camell passi per l’ull d’una agulla que descobrir un gran home mitjançant d’una elecció». I afirma: «La història del món és feta per les minories». Apareix així, en primer pla, el tema de l’elit [...]. En Mussolini es tracta més aviat de la superioritat dels governants, els únics dignes de governar, mentre que Hitler sembla pensar més aviat en la superioritat de la raça ària i en la missió del poble alemany. «El paper del més fort –diu– consisteix a dominar, no a fondre’s amb el més dèbil». Pel que fa als dèbils, han de reconèixer la superioritat dels forts: el paer de l’estat consisteix precisament a «fondre les classes en una sola realitat econòmica i moral». COMENTARI DE TEXTOS Pareto (pensador italià, 1848-1923) col·loca en primer pla del seu sistema la noció d’elit. Considera fonamental la distinció entre elit i massa. Creu que l’elit és sempre una petita minoria i que el caràcter d’una societat és, abans que res, el caràcter de la seva elit. J. TOUCHARD, Història de les idees polítiques, 1961 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Què en podem dir? Quina és la data del text? Qui és el destinatari d’aquest discurs? Quina és la finalitat del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què pretén amb això, l’autor? 3 Enquadrament històric a) A què fa referència? Quin n’és l’origen? b) Quines són les causes que donen lloc al feixisme? Com arriba al poder? c) Quines conseqüències tindrà el rebuig del concepte democràtic a Itàlia i Alemanya? Com evolucionaran aquests països sota el totalitarisme feixista? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? En quines idees veus objectivitat i en quines veus subjectivitat? b) Quina relació té el debat d’elits i masses amb el feixisme? Quina anàlisi fa el feixisme dels conceptes elit i massa? A qui ho aplica? c) Per què els concepte d’elits i masses, en la interpretació feixista, es contradiu amb el concepte de democràcia? Quines conclusions en treus, d’això? d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 283
  • 96. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 284 TEXT 95 TESTIMONI FEIXISME I ESQUADRISME A la ciutat hi ha els senyors agraris, els oficials de l’exèrcit, els estudiants universitaris, els funcionaris, els rendistes, els membres de les professions liberals, els comerciants. És en aquestes categories on es recluten els feixistes i són ells els que proporcionen els dirigents de les primeres esquadres armades. Per això, l’expedició punitiva parteix gairebé sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp que l’envolta. Enfilats als seus camions [...] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar cops a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa vermella. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és empès, el «càstig» s’amplia. 1 Es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats. Angelo TASCA, Naixement del feixisme, 1938 Classificació del text a) Assenyala quina és la naturalesa del text. b) En quina data s’escriu? A quina data es refereix? Quin n’és el context històric? c) Qui és l’autor del text? Què podem dir d’ell? d) Quina és la finalitat del text? Qui n’és el destinatari? 2 Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema de desenvolupament segueix el text? 3 Enquadrament històric a) Quin és l’origen del feixisme esquadrista? Quina relació té amb els senyors agraris i els industrials? b) Què aporta l’esquadrisme en l’arribada al poder del feixisme? c) Què farà Mussolini amb els esquadristes italians? Quin serà el seu paper dins de l’estat i dins del partit? d) Quina serà l’evolució del feixisme a Itàlia? Quin serà el seu final? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? Per què creus que escriu en un moment així? b) Per què els senyors agraris i industrials recolzaven el feixisme? Creus que havent-hi ideologies com el liberalisme és normal que donin suport als esquadristes? Per què després no són capaços de controlar aquest moviment? c) Per què combaten qualsevol persona que vagi vestida amb robes de color vermell? Per què busquen llocs relacionats amb els treballadors? d) En quins casos existeix avui dia l’esquadrisme? A quin tipus d’ideologies es poden adscriure aquests moviments? Creus que és exclusiu dels moviments feixistes? e) Quina opinió tens del que passa en el text? I dels moviments esquadristes en general? f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 284 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 97. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 285 TEXT 96 EL NACIONALSOCIALISME Tot allò de què ara gaudim en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivament els fruits del geni creador ari. La qual cosa permet concloure que ell sol és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà». [...] L’existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions superiors... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seva sang i ha perdut a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els que, en aquest món, no són d’una raça pura, no són sinó desferres. Adolf HITLER, La meva lluita, 1925 Classificació del text a) b) c) d) 2 món bastarditzat o mulatitzat, estaria predestinada a desaparèixer per sempre tota noció del que és bell i digne de l’home, i també la idea d’un futur millor per a la humanitat [...]. COMENTARI DE TEXTOS [El nacionalsocialisme] en principi considera l’estat només com un mitjà cap a un fi determinat i que té com a objectiu la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de les races, sinó que, contràriament, en admetre’n la diversitat, també reconeix la diferència qualitativa que existeix entre elles. Aquesta persuasió de la veritat l’obliga a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers. En el fons, així ret homenatge al principi aristocràtic de la natura i creu en l’evidència d’aquesta llei, fins i tot tractant-se de l’últim dels éssers racionals. La ideologia racista distingeix valors, no tan sols entre les races, sinó també entre els individus. És el mèrit de la personalitat el que, per a la ideologia racista, es destaca del conjunt de la massa i actua, per consegüent, davant la tasca dissociadora del marxisme, com a força organitzadora. Creu en la necessitat d’una idealització de la humanitat com a condició prèvia per a l’existència d’aquesta. Però li nega la raó de ser una idea ètica, si és que la humanitat, racialment, constitueix un perill per a la vida dels pobles d’una ètica superior; atès que, en un 1 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Què en podem dir? Quina és la data del text? En quines circumstàncies s’ha escrit? Quin és el context històric de la data? Quina és la finalitat del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del text? Quin és l’origen de les idees de superioritat de la raça ària sobre la resta? b) Per què s’escriu el text? c) Com serà l’evolució del nacionalsocialisme a partir d’aquest moment? Quina importància tindran aquestes idees sobre la política nazi? d) Quines seran les conseqüències més terribles de l’aplicació d’aquesta ideologia? 4 Comentari a) En quins aspectes l’autor és subjectiu? b) Per què Hitler dóna tanta importància a la qüestió racial? En quina filosofia i en quins esdeveniments històrics es basa per tenir aquest odi extrem contra altres races? c) Quina raça Hitler considera que és la més corruptora? Què farà per combatre-la? Què feia el nazisme per saber qui pertanyia a una raça pura i qui no? d) Quines persecucions per motius de raça o credo hi ha actualment? Justifica la resposta. e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 285
  • 98. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 286 TEXT 97 TEXT HISTÒRIC L’ASCENS DEL NAZISME Vells companys i companyes. Les reunions dels dies vuit i nou de novembre signifiquen infinitament molt per als qui hem llaurat el camí històric del moviment i, per consegüent, hem configurat Alemanya. Avui celebrem amb una emoció particular el record d’aquella època. L’any 1938 quedarà gravat en la història alemanya com l’any dels esdeveniments històrics més grans i dels més grans èxits històrics. El 1918, fa vint anys que per aquesta data es consumava la catàstrofe alemanya; fa quinze anys que per primera vegada ens en vam intentar aixecar. [...] càs va reportar més beneficis dels que avui podem suposar, [...] i de l’antic ensorrament ha nascut realment l’arbre que avui anomenem Gran Alemanya. (Aplaudiments.) [...] I el poble alemany va conèixer per primera vegada el moviment nacionalsocialista. Van ser amplis sectors els que el van conèixer, fins i tot fora del país. El resultat va ser l’obtenció de dos milions de vots en unes eleccions posteriors. [...] Nosaltres comencem aquí el nostre camí i l’hem recorregut a través d’infinites lluites i batalles per locals tancats, després als carrers, més tard pels llocs públics i, finalment, per regions senceres. [...] Tinc el convenciment que ni el 1918 ni més tard s’hauria produït cap ensorrament; i crec que tinc raó per expressar-me així, perquè estic convençut que si el Destí m’hagués posat o tingut en aquella època en el lloc que ocupo avui, l’ensorrament no hauria arribat a mi. (Aplaudiments eixordadors.) És cert que hi hauria hagut un ensorrament (Bravo!): l’ensorrament dels nostres perniciosos i infames partits; hauria estat aquest. Els hauria eliminat aleshores de la mateixa manera que els vaig eliminar el mil nou-cents trenta-tres! (Aplaudiments.) [...] Avui, quan girem la vista enrere, veiem davant els nostres ulls un gran esdeveniment històric. Ocorre molt poques vegades, vells companys de lluita, que «una» generació estigui destinada a iniciar una lluita d’aquesta índole «i» veure-la coronada per l’èxit. (Aplaudiments.) [...] En aquests pocs anys he aconseguit grans èxits per a la nació. Heu de comprendre que em preocupa la vostra seguretat. Voldria que el que s’ha aconseguit amb tant esforç quedés mantingut per sempre i eternament per la força unida de la nació alemanya sencera. Així s’hauria complert, també, la missió que en temps passat ens van encarregar els nostres morts. Quina cosa, doncs, més natural que al final es prengués la resolució d’enderrocar aquest règim inútil?, que s’intentés posar paraules als fets? És veritat que els fets van fracassar aleshores; però també és veritat que aquell fra- 1 Discurs de Hitler als «antics combatents», 8 de novembre de 1938 Classificació del text a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? b) Quina és la data del discurs? Quin aniversari se celebra? Quin és el seu context històric? c) Quina és la finalitat del text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va ser el procés que va portar el nazisme al poder? b) Per què s’escriu el text? c) Quines van ser les conseqüències d’algunes de les polítiques a què es refereix el text? 4 Comentari a) b) c) d) e) f) 286 Explica alguns dels conceptes exposats per l’autor: Gran Alemanya, Destí, ensorrament del 1918, etc. A quin destí va conduir els seus, Hitler? Quin paper s’atribueix Hitler en la política alemanya? Quin paper atribueix a la democràcia? Quina divisió històrica té l’autor del nazisme i de si mateix? Quins líders actuals poden tenir una visió similar de les coses? El nazisme existeix, actualment? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 99. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 287 TEXT 98 ELS OBJECTIUS DEL NAZISME Som un partit antiparlamentari, que rebutgem amb bons fonaments la Constitució de Weimar i les institucions republicanes creades per ella; som enemics de la democràcia falsificada, que inclou a la mateixa llista els intel·ligents i els ximples, els aplicats i els mandrosos; veiem en l’actual sistema de majoria de vots i en l’organitzada irresponsabilitat la causa principal de la nostra ruïna creixent. Què farem, per tant, en el Reichstag? J. GOEBBELS, article a Der Angriff, 30 d’abril de 1928 Classificació del text a) b) c) d) e) f) 2 Doncs anem al Reichstag per proveir-nos d’armes en el mateix arsenal de la democràcia. Ens fem diputats per debilitar i eliminar el credo de Weimar amb el seu propi suport. Si la democràcia és tan estúpida que per fer aquesta feina ens concedeix dietes i viatges pagats, és problema seu [...]. Mussolini també va anar al Parlament. I malgrat això, no va tardar gaire a marxar amb els seus camises negres sobre Roma. Indica quina és la naturalesa del text. Què és Der Angriff? Qui és l’autor d’aquest text? Quin lloc ocupa dins del partit nazi? Quina és la data del text? Quin és el seu context històric? Què és Weimar? Quina és la finalitat del text? Qui en són els destinataris? COMENTARI DE TEXTOS 1 TEXT HISTÒRIC Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això, l’autor? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents polítics i ideològics del nazisme? Quina havia estat l’evolució del nazisme en els anys precedents al moment en què es va escriure el text? b) Per què Goebbels necessita explicar la seva participació democràtica? On s’insereix el partit nazi en el context electoral alemany? c) Quines seran les conseqüències de la participació del partit nazi en el sistema polític de l’Alemanya de Weimar? d) Què passarà quan els nazis assoleixin el poder? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte a la democràcia? Per què adopta un punt de vista tan radical? Què penses d’aquesta posició? Com justifica l’autor la participació d’un partit antiparlamentari en el sistema polític? b) Quin paper assumeix la premsa nazi en l’Alemanya de Weimar? Com fa servir el nazisme els mitjans de comunicació? c) Quina relació té aquest text amb els conceptes d’elit i massa exposats pel feixisme? d) Per què creus que el nazisme considera el feixisme de Mussolini com un model per imitar? e) Veient l’equiparació al model italià, creus que Alemanya i Itàlia segueixen models més o menys paral·lels en els desenvolupaments històrics respectius? Penses que és casual que totes dues nacions s’unifiquessin en el segle XIX de manera quasi simultània i que tinguessin una relació colonial similar? Raona la resposta. f) Actualment hi ha partits polítics que participin en el sistema polític per enderrocar-lo? Què en penses, d’això? g) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 287
  • 100. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 288 TEXT 99 ELS ALTRES FEIXISMES. EL REXISME* BELGA El concepte d’individu, que constitueix el fonament filosòfic equivocat del règim actual, i que va ser generat per les catastròfiques ideologies dels segles XVII i XVIII, ha de ser substituït pel concepte d’ésser humà [...] L’ésser humà no es realitza reduint-ho tot a un individualisme va i egoista, sinó al contrari, renunciant a si mateix i convertint-se en part de la comunitat [...]. L’estat ha de servir a la comunitat del poble. El paper de l’estat és sevir al benestar comú, mantenint la pau entre els ciutadans i promovent la prosperitat pública. El paper de l’estat és vigilar, estimular o frenar, segons les necessitats i les circumstàncies. El paper de l’estat no consisteix a substituir les comunitats particular, sinó a cooperar-hi per realitzar el benestar dels éssers humans [...]. 1 El moviment rexista vol: 1. La destrucció de tot allò que, en el règim actual, compromet l’existència de les comunitats particulars i suprimeix la seva dignitat [...]. L’actual congestió de l’estat ha de ser alleugerida, de manera que es trobi en condicions de complir amb més llibertat i de manera més eficaç les funcions que li són pròpies. 2. La reconstrucció de les comunitats particulars per mitjà d’un seguit de mesures que condueixin a restituir-los la posició, els drets i els deures en el si de la comunitat popular. I és per això que el programa de Rex és familiar, professional, cultural, lingüístic i nacional. Jean DENIS, Els fonaments de la doctrina rexista, 1936 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa del text? Què és el rexisme? Quina és la data del text? Quin és el seu context històric? Quin règim hi havia a Bèlgica el 1936? Qui és l’autor del text? Quina ideologia té? Quina és la finalitat d’aquest text? Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica el model d’exposició de les idees. Què es busca amb això, l’autor? 3 Enquadrament històric a) Quin és l’origen del pensament feixista? Quines particularitats, dins del feixisme, té el moviment rexista? A quins altres tipus de feixisme tendeix a assimilar-se? b) Quin és l’objectiu del rexisme a l’hora de definir els seus fonaments? c) Què passarà a Bèlgica amb l’inici de la Segona Guerra Mundial? Quin serà el final del rexisme i de L. Degrelle? 4 Comentari a) En quins aspectes l’autor és objectiu o subjectiu? b) El rebuig de l’individualisme del segon paràgraf, en quin corrent ideològic es pot situar? c) Com entén el rexisme el paper de l’estat? Quin és el paper que tu atribueixes a l’estat? En quins aspectes discrepes respecte a la doctrina rexista? d) A què es refereix l’autor quan parla de les comunitats particulars? e) El rexisme té l’origen en una editorial catòlica. Per què penses que alguns moviments feixistes busquen recolzar-se en el catolicisme radical? f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat * Rexisme: Moviment de caràcter feixista i catòlic fundat per Léon Degrelle a Bèlgica. 288 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 101. 917350 _ 0270-0350.qxd 10 13/8/08 10:11 Página 289 TEXT 100 PACTE GERMANOITALIÀ D’ALIANÇA POLÍTICA I MILITAR 22 de maig de 1939, any XVII de l’era feixista Classificació del text a) b) c) d) e) 2 teniment de la pau. Seguint aquest camí que els ha estat marcat per la història, Alemanya i Itàlia, enmig d’un món inquiet i en dissolució, es volen dedicar a assegurar les bases de la cultura europea. COMENTARI DE TEXTOS El canceller del Reich alemany i S. M. el rei d’Itàlia i Albània, emperador d’Etiòpia, estimen que ha arribat el moment de confirmar amb un Pacte solemne els estrets llaços d’amistat i de solidaritat que hi ha entre l’Alemanya nacionalsocialista i la Itàlia feixista. Després d’haver establert una sòlida base per a l’ajut i el suport recíprocs entre Itàlia i Alemanya mitjançant la determinació d’una frontera comuna vàlida per a tots els temps, tots dos governs confirmen novament la política convinguda entre ells pel que fa a les bases i els objectius, política que s’ha acreditat com a altament profitosa tant per al desenvolupament dels interessos de tots dos països com per a la seguretat de la pau a Europa. El poble italià i el poble alemany, estretament units entre ells per la profunda afinitat de les seves concepcions del món i per la plena solidaritat dels seus interessos, estan decidits a actuar també en el futur, l’un al costat de l’altre i amb les seves forces unides, per la seguretat de l’espai vital i pel man- 1 TEXT HISTÒRIC Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui en són els autors? Quina és la data del text? Per què té dues dates? En quines circumstàncies s’ha escrit? Quin és el context històric de la data? Quina és la finalitat del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Assenyala quines són les idees secundàries. 3 Enquadrament històric a) Com és la situació política internacional prèvia a la firma d’aquest tractat? b) Per què s’escriu el text? Com s’anomenarà internacionalment? Per què? c) Quines conseqüències tindrà per a Itàlia assumir la firma d’aquest tractat? 4 Comentari a) Quins compromisos assumeixen els autors del text? b) Per què és necessària l’aliança entre Alemanya i Itàlia? Quin és l’objectiu que tenen els dos firmants? Quins avantatges esperen obtenir? c) Quins altres pactes es produiran en aquest moment per reforçar la posició internacional alemanya? Quins altres països s’adheriran a aquests pactes? d) Quins conceptes del feixisme es fan servir en el text? e) A què es refereixen amb l’«afinitat en la concepció del món»? f) El text parla de la seguretat de l’espai vital i el manteniment de la pau. Quina serà la realitat històrica d’aquest pacte? Quina opinió tens d’això? g) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 289
  • 102. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 290 TEXT 101 TEXT HISTÒRIC TRACTAT DE NO-AGRESSIÓ ENTRE L’URSS I ALEMANYA Guiats pel desig d’enfortir la causa de la pau entre l’URSS i Alemanya, i actuant d’acord amb les estipulacions fonamentals del tractat de neutralitat conclòs l’abril del 1926, el Govern de l’URSS i el Govern d’Alemanya han arribat a l’acord següent: Article 1. Les dues parts contractants es comprometen a abstenir-se de qualsevol acte de violència, d’agressió o de qualsevol atac entre si, tant individualment com al costat d’altres potències. Article 2. Si alguna de les parts contractants es convertís en objecte d’hostilitats per part d’una tercera potència, l’altra part contractant no donarà suport de cap mena a aquesta tercera potència. [...] Vístula i San. La qüestió de l’interès o no de les dues parts en la persistència d’un estat polonès independent i de quines en serien les fronteres es resoldrà definitivament en estudis polítics futurs. En qualsevol cas, tots dos governs resoldran aquesta qüestió per mitjà d’enteses amistoses. 3. Respecte de l’Europa sud-oriental, la part soviètica afirma l’interès per Bessaràbia. La part alemanya declara el complet desinterès polític en aquests territoris. 4. Aquest protocol serà tractat per les dues parts com a estrictament secret. 23 d’agost de 1939 Protocol secret addicional 1. En el cas d’una transformació territorial i política dels territoris dels estats bàltics (Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània), la frontera nord de Lituània representarà la frontera entre les esferes d’influència d’Alemanya i l’URSS. Sobre això, l’interès de Lituània al territori de Vílnius és reconegut per les dues parts. 2. En el cas d’una transformació territorial i política dels territoris pertanyents a l’Estat polonès, les esferes d’influència d’Alemanya i l’URSS estaran definides aproximadament per la línia dels rius Narew, 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 Quina relació té el text amb la Segona Guerra Mundial? De quin tipus de text es tracta? En quin context històric situaries la data? Quina finalitat té el text? Qui el va signar? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins blocs constituïen el sistema polític internacional en aquesta data? b) Quina qüestió protagonitzava la política internacional en aquesta data? c) Quines conseqüències va tenir la part pública d’aquest tractat? I la secreta? 4 Comentari a) Com expliques que dos rivals declarats com Hitler i Stalin arribessin a aquest acord? b) Per què té una part secreta? En què consisteix? c) Es considera aquest tractat com a desencadenant de la Segona Guerra Mundial? Per què? 290 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 103. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 291 TEXT 102 TESTIMONI EL PERQUÈ DE LA DERROTA FRANCESA Pierre Laval (1883-1945) Paul Reynaud (1876-1966) El crim més gran que s’ha comès al nostre país en molt de temps va ser, sens dubte, declarar la guerra sense la preparació militar ni diplomàtica adequada. [...] Ja no som un poble lliure. Per què? Perquè vam cometre tots els errors que es podien cometre. La desgràcia de França va ser que no solament estava llastada per un parlament, sinó que aquest parlament ni tan sols era digne d’aquest nom. [...] Vam ser derrotats perquè el règim parlamentari no va funcionar. Philippe Pétain (1856-1951) Recollits a La Segunda Guerra Mundial, Editorial Prensa Española, 1988 En realitat, el desastre va ser simplement el reflex, en l’àmbit militar, de la feblesa i els defectes del règim existent. [...] Un dia de setembre del 1939, sense ni gosar consultar les cambres, el Govern va declarar la guerra. Aquesta guerra estava perduda abans de començar. Édouard Daladier (1884-1970) 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 COMENTARI DE TEXTOS Vam fer tot el que era a les nostres mans per evitar el trencament de les hostilitats, perquè no ens fèiem il·lusions sobre el caràcter i el significat de la guerra moderna. Vam treballar nit i dia per trobar un compromís acceptable. Vam anar tan lluny com era humanament possible. [...] Ho vaig creure llavors i ho crec ara [...] que França era capaç inicialment de resistir, i fins i tot d’envair i derrotar Alemanya. [...] Si no ho vaig ordenar va ser perquè vaig albirar la possibilitat d’un col·lapse militar. De quina classe són aquests textos? Qui són els autors? Quines responsabilitats tenien durant la Segona Guerra Mundial? De quin esdeveniment històric parlen? Quina n’és la data? Quina finalitat tenen els textos? A qui penses que s’adreçaven? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals dels textos? b) Quines idees secundàries s’hi poden analitzar? 3 Enquadrament històric a) Quant va tardar França a caure? Era previsible aquest resultat tenint en compte les forces emprades i els antecedents històrics? Raona la resposta. b) Què va passar amb França? c) Què va ser el «govern de Vichy»? Quin paper van tenir Laval i Pétain després de la derrota? 4 Comentari a) b) c) d) e) Fes un esquema amb les diferents causes que els autors atribueixen a la derrota francesa. A qui atribueixen la responsabilitat de la derrota? Quines mesures diuen els autors que haurien pogut evitar el desastre? Creus que els autors són objectius? Redacta les conclusions a què hagis arribat amb el comentari d’aquests textos. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 291
  • 104. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 292 TEXT 103 TEXT HISTÒRIC PRIMER DISCURS DE STALIN DESPRÉS QUE ALEMANYA ENVAÍS L’URSS Què hi vam guanyar, signant el pacte de no-agressió amb Alemanya? Vam assegurar al nostre país la pau per un any i mig, i l’oportunitat de preparar les nostres forces per rebutjar l’Alemanya feixista si s’arriscava a atacar-nos malgrat el pacte. Això era un avantatge definitiu per a nosaltres i un desavantatge per a l’Alemanya feixista. Què hi ha guanyat i què hi ha perdut, l’Alemanya feixista trencant traïdorament el pacte i atacant l’URSS? Ha guanyat certes posicions avantatjoses per a les seves tropes per un espai de temps curt, però ha perdut políticament, ja que es presenta al món com un agressor assedegat de sang. Sense cap mena de dubte, aquest breu guany militar per a Alemanya és purament episòdic, mentre que el gran guany polític de l’URSS està destinat a formar la base per al desenvolupament dels decisius èxits militars de l’Exèrcit Roig en la guerra contra l’Alemanya feixista. [...] ment no estarem sols. En aquesta guerra tindrem aliats lleials en els pobles d’Europa i d’Amèrica, incloent-hi el poble alemany esclavitzat pels dèspotes hitlerians. La nostra guerra per l’alliberament de la nostra pàtria es fondrà amb la lluita dels pobles d’Europa i Amèrica per la seva independència, per les seves llibertats democràtiques. Serà un front unit de pobles que resisteixen per la llibertat i contra l’esclavitud i les amenaces d’esclavitud dels exèrcits feixistes de Hitler. Respecte a això, l’històric discurs del primer ministre britànic, el senyor Churchill, oferint ajuda a la Unió Soviètica, i la declaració del govern dels Estats Units de la seva disposició a enviar ajuda al nostre país, que només pot provocar un sentiment de gratitud als cors dels pobles de la Unió Soviètica, són plenament comprensibles i significatius. Aquesta guerra amb l’Alemanya feixista no es pot considerar una guerra ordinària. No és tan sols una guerra entre dos exèrcits; també és una gran guerra de tot el poble soviètic contra les forces de l’Alemanya feixista. L’objectiu d’aquesta guerra nacional en defensa de la nostra pàtria contra els opressors feixistes, no solament és eliminar el perill contra el nostre país, sinó també ajudar tots els pobles europeus que gemeguen sota el jou del feixisme alemany. En aquesta guerra d’allibera- 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 Josif STALIN, discurs radiat el 3 de juliol de 1941 De quin tipus de text es tracta? Quin n’és l’autor i quin càrrec ocupa? A través de quin mitjà es transmet el text? Per què? Quina finalitat té el text? Qui són els possibles destinataris? Quina és la data de la invasió? Compara-la amb la data del discurs. Definició de les idees a) Assenyala la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien passat amb anterioritat al text? b) A quin pacte amb Alemanya es refereix? c) Com es va desenvolupar la guerra entre Alemanya i l’URSS? 4 Comentari a) Què pensa l’autor sobre la lluita contra Alemanya? b) Al costat de qui s’alinea l’URSS? Compartien els mateixos ideals polítics? c) Sintetitza les conclusions a què hagis arribat un cop fet el comentari. 292 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 105. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 293 TEXT 104 TEXT HISTÒRIC EISENHOWER EXPLICA EL PLA OVERLORD En les línies principals, el pla d’atac de l’Exèrcit comprenia un assalt efectuat el dia D, en un front de cinc divisions i a les platges situades entre Ouistreham i Varreville. [...] Els objectius inicials de l’atac comprenien la captura de Caen, Bayeux, Isigny i Carentan, amb tots els camps d’aviació del veïnatge i el port principal de Cherbourg. Més tard, les nostres forces havien d’avançar per la Bretanya, amb l’objectiu de conquerir els ports situats més al sud de Nantes. L’objectiu principal següent era avançar cap a l’est, per la línia del Loira, en direcció general a París, i al nord, a través del Sena, amb el propòsit d’aniquilar, tant com fos possible, les forces alemanyes en aquesta àrea occidental. [...] Es va assignar a aquestes tropes americanes el flanc dret en les operacions, havien de prendre Cherbourg i els ports bretons com a bases d’avituallament, mentre que les forces britàniques [...] s’havien d’apoderar dels ports del canal fins a l’extrem nord d’Anvers, gràcies al qual haurien de ser abastades directament des d’Anglaterra. [...] nostres blindats. [...] Aquestes forces, seguides per unes altres de reforç i avançant cap al sud, havien d’ocupar el territori interior, fins a una línia Vire-Falaise, que comprenia el centre carreter de Caen, més o menys cap al dia D+20. Després de l’ocupació d’aquesta àrea les forces britàniques havien de continuar l’expansió al llarg de la línia general del Sena, avançant a l’esquerra de les divisions americanes, fins al dia D+90; el front general aliat s’havia de trobar al Sena, des de Le Havre fins a París, pel nord i al llarg del Loira, des de Nantes fins a Orleans, Fontainebleau i París, cap al sud i l’est. A l’oest la península de Bretanya havia d’estar completament ocupada. Cap al dia D+90 els exèrcits havien d’estar disposats a prendre París, forçar la travessa del Sena i avançar cap al nord en direcció al Somme, per continuar per l’est al llarg del Marne i en direcció a la frontera alemanya. Dwight D. EISENHOWER, Història de la guerra. Des de la invasió fins a la victòria, 1963 COMENTARI DE TEXTOS 11 13/8/08 Les forces britàniques i canadenques havien de desembarcar a les platges d’Ouistreham (Sword), Courseulles (Juno) i Asnelles (Gold), i mentrestant havien de protegir el flanc esquerre de les forces aliades del contraatac que s’esperava per part dels alemanys procedents de l’est. Com a tasca molt important i addicional s’havia de conquerir el terreny situat al sud i el sud-oest de Caen, favorable per al desenvolupament dels camps d’aviació i per a l’ús dels 1 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui n’és l’autor? Quines responsabilitats va tenir? c) Quina finalitat té el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric del text? Quins antecedents té? b) Assenyala’n els condicionants polítics i militars. Quin resultat va tenir l’operació? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor? b) Quins són els objectius de cada grup de forces? Es van complir aquests objectius en les dates previstes? Es va renunciar a algun dels objectius descrits? c) Per què es va fer el desembarcament de Normandia? Quins altres objectius tenia, a més de derrotar Alemanya? d) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 293
  • 106. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 294 TEXT 105 TEXT HISTORIOGRÀFIC L’ESTRATÈGIA JAPONESA Durant la guerra, l’alt comandament japonès [...] va prestar molta atenció al principi que Clausewitz havia formulat un segle abans: «El primer i més important acte de reflexió que han de fer tots els homes d’Estat és definir el tipus de guerra en què s’estan embarcant; un error en la definició o intentar modificar-lo, resultarà fatal.» Amb una estratègia eminentment continental, els japonesos van tardar a adonar-se que la nova guerra contra Occident estaria configurada bàsicament per l’estratègia marítima que faria servir el seu enemic més poderós, els Estats Units. Malgrat que es va veure forçat a la defensiva en el Pacífic a mitjan 1942, el Japó no va fer servir mai el gruix de les seves forces contra les ofensives americanes. Tot i que l’exèrcit de Kwantung, a Manxúria, va perdre una part de les millors unitats en ser transferides al Pacífic, 1,8 milions, és a dir, el 56 per cent dels 3,2 milions de tropes desplegades fora de les illes de la metròpoli continuaven estacionades a la Xina i a Manxúria al principi de l’agost del 1945. Entre el 1942 i el 1945, les forces terrestres i aèries japoneses a la Xina eren desproporcionadament grans per a les operacions que hi havia de fer, excepte durant l’ofensiva al sud de la Xina el 1944. [...] thur i la primera victòria que va obtenir en el camp de batalla va fer que Tòquio donés la màxima prioritat a les mesures defensives davant l’avenç pel sud-oest del Pacífic, en lloc de contrarestar les accions de l’almirall Chester W. Nimitz al Pacífic central. [...] Els japonesos tampoc no van prestar atenció a la logística, ni abans ni durant la guerra del 1941 al 1945. Si ho haguessin fet, probablement s’haurien adonat que les seves conquestes al sud-est asiàtic i el Pacífic cobrien massa superfície i eren massa distants entre si, i que les seves capacitats en aquell moment i les futures eren inadequades per subministrar els equips i les armes necessàries a les forces que operaven al continent i a les illes. [...] Aquestes distàncies imposaven la necessitat de disposar d’una gran quantitat de vaixells i d’avions de gran radi d’acció, però el 1943 els vaixells japonesos eren enfonsats a un ritme més gran que els que es produïen i el Japó mai no va tenir avions de gran radi d’acció. Peter PARET, Creadors de l’estratègia moderna, 1991 Els estrategs militars japonesos no tan sols van reaccionar tard en establir la prioritat més alta al Pacífic, sinó que també es van equivocar a l’hora d’avaluar quina de les línies d’avenç americanes era més perillosa. La gran publicitat que es va donar a la campanya del general Douglas MacAr- 1 Classificació del text a) Assenyala el tipus de text de què es tracta. b) A quina data fa referència? c) Quina intenció té l’autor? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Assenyala quines en poden ser les idees secundàries. 3 Enquadrament històric a) El Japó estava en guerra abans de l’atac a Pearl Harbor? Quines conseqüències va poder tenir això en el que es descriu al text? b) Quin tipus de guerra defineix el govern japonès, d’acord amb el que s’exposa en el primer paràgraf? Quin tipus de guerra es desenvoluparà en el front del Pacífic? Quin va ser el resultat d’aquestes eleccions? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor davant del conflicte? b) Quins havien estat els motius i els objectius del Japó per entrar en guerra? Què hauria passat si no hagués començat la guerra? Quines conclusions en treus? c) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat després d’analitzar aquest text. 294 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 107. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 295 TEXT 106 TESTIMONI LA REVOLTA DE VARSÒVIA I L’ACTITUD SOVIÈTICA Vaig tenir un mal presagi amb el que va passar amb el capità del Servei d’Intel·ligència soviètic Constantin Kalugin, que es va presentar a l’alt comandament de l’alçament. El 5 d’agost va enviar, via Londres, un telegrama a Stalin demanant ajuda. [...] El telegrama no va rebre resposta i, quan va travessar nedant el Vístula i va arribar a la riba que controlava Rokosswsky, se’n va perdre tot el rastre i mai més se’n va saber res. Probablement va pagar amb la seva vida el telegrama en què semblava oposar-se a la voluntat de Stalin. El que ens va fer obrir definitivament els ulls van ser els telegrames [del nostre govern a l’exili] de Londres, que ens informaven que les gestions dels aliats davant Stalin per aconseguir ajuda per als que estàvem lluitant a Varsòvia havien fracassat. Encara pitjor, els soviètics havien denegat el permís perquè els avions aliats que ens enviaven ajuda per mitjà de paracaigudes a la nit poguessin fer escala en territori soviètic. [...] [Fins i tot] vam rebre un telegrama de Londres en què ens informaven que els soviètics havien arrestat la tripulació d’un avió britànic que s’havia vist obligat a aterrar al costat soviètic després de llançar els subministraments que duia sobre Varsòvia. [...] Moscou va anunciar que en el futur les tripulacions que fessin el mateix serien detingudes i internades a Rússia durant la resta de la guerra. Quan vaig ensenyar el 1 telegrama al plenipotenciari del govern i aquest el va mostrar al seu torn a la resta del Consell d’Unitat Nacional, tothom es va adonar que les nostres esperances de rebre ajuda eren vanes. [...] . L’alçament de Varsòvia es descriu sovint com l’acte més heroic de l’última guerra. L’actitud dels soviètics durant la insurrecció, per contra, s’hauria de considerar com el crim més gran de la guerra, un crim fins i tot pitjor que el de Katyn, pel qual dos-cents mil homes, dones i infants van pagar amb les seves vides. COMENTARI DE TEXTOS Stefan KORBONSKI, darrer cap de la resistència polonesa, Varsòvia en lluita, 1968 Classificació del text a) Assenyala el tipus de text de què es tracta. b) Busca informació sobre l’autor del text. Quina perspectiva té? c) De quin esdeveniment parla? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Indica quines en poden ser les idees secundàries. 3 Enquadrament històric a) b c) d) 4 Què van significar els moviments de resistència als països ocupats? Quan va tenir lloc la insurrecció de Varsòvia? En quin moment de la guerra? Quina va ser l’actitud dels soviètics? Quin resultat va tenir la insurrecció? Què va passar amb Polònia, finalment? Comentari a) b) c) d) e) D’on reben ordres i informació els rebels? Quina ajuda estan rebent? Et sembla militarment intel·ligent l’actitud soviètica? Per què? Quina raó tenien els soviètics per actuar així? Sintetitza les conclusions a què hagis arribat llegint aquest text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 295
  • 108. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 296 TEXT 107 ELS JERARQUES FEIXISTES VOTEN LA DESTITUCIÓ DE MUSSOLINI Després d’haver examinat la situació domèstica i internacional i la manera en què s’està conduint la guerra tant políticament com militarment, [el Gran Consell Feixista] proclama que és el deure sagrat de tots els italians defensar a tota costa la unitat, la independència i la llibertat de la pàtria, fruits del sacrifici i l’esforç de quatre generacions des del Rissorgimento fins avui; afirma la necessitat d’una unió moral i material de tots els italians en aquesta greu i transcendental hora per al destí de la nació; declara que pel bé de la unitat cal restaurar el monarca de totes les funcions de l’estat i atribuir a la Corona, al Gran Consell, al Govern, al Parlament i a les Corporacions totes les competències i responsabilitats que estableix el nostre ordenament constitucional, convida el cap del Govern a pregar a Sa Majestat el rei –cap al qual posa la mirada el cor de la nació sencera amb fe i confiança– que, per l’honor i la seguretat del país, assumeixi el comandament efectiu de les forces armades de terra, mar i aire (d’acord amb l’article 5 de la Constitució del regne), exercint la iniciativa que se li atribueix i que, en la nostra història sempre ha suposat la gloriosa herència de l’augusta dinastia dels Savoia. 1 TEXT HISTÒRIC El debat a què va donar lloc va durar sense interrupcions fins a les tres de la matinada del dia 25 de juliol. Al final d’aquest debat, la resolució presentada per Grandi va ser aprovada amb 19 vots a favor, 7 en contra i una abstenció. Acta del Gran Consell Feixista celebrat els dies 24 i 25 de juliol de 1943 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Quin n’és l’autor o autors? c) Contextualitza la data del text. Quina finalitat té? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines idees secundàries es poden analitzar en el text? 3 Enquadrament històric a) Quina situació condueix al que es descriu en el text? b) Què busquen els jerarques feixistes amb aquesta decisió? c) Quines conseqüències històriques va tenir el text? Què va passar amb Itàlia respecte del procés de la Segona Guerra Mundial? 4 Comentari a) Qui assumia l’autoritat a Itàlia fins en aquest moment? Què li va passar després del que es descriu en el text? b) Com es tracta en el text la casa de Savoia? Per què? c) És lògic que el Gran Consell Feixista arrabassi els poders al fundador del feixisme i els lliuri al rei? És una traïció? Per què es va fer? d) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. 296 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 109. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 297 TEXT 108 LA SOLUCIÓ FINAL Potser l’emmascarament inicial com a simples institucions penitenciàries en va apartar l’existència de la mirada dels ciutadans, però un cop ordenada la persecució sionista en tota regla –a Europa va afectar, aproximadament, onze milions de persones de la seva raça–, resulta gairebé impossible creure el teló de silenci que va caure sobre uns camps molts dels quals estaven situats [...] en ple territori alemany. Aquesta mesura va «internacionalitzar» o almenys va «europeïtzar», la satànica política racial del Tercer Reich. Rebutjada la idea de concentrar tota la població jueva dels territoris dependents d’Alemanya a Madagascar, Göring va enviar a Heydrich, el 31 de juliol del 1941, la famosa ordre en què es propugnava la «solució final». «Com a complement al treball que li va ser assignat el 24 de gener de 1939, de buscar una solució al problema jueu, mitjançant l’emigració i l’evacuació, en la forma que li semblés més apropiada, li encarrego ara que prepari tot el que calgui pel que fa a organitzar i finançar una solució completa de la qüestió jueva en l’esfera de la influència alemanya a Europa. [...] Li prego, a més, que m’enviï al més aviat possible un pla general referent a les mesures d’organització i realització necessàries per acomplir la desitjada solució final de la qüestió jueva.» 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC [...] Tot i que la realitat de Treblinka, Dachau, Auschwitz, Buchenwald... no va sortir a la llum fins al final mateix de la contesa, i va provocar l’espant a una opinió pública mundial força insensibilitzada amb els assots de la guerra i les pregoneses ètiques de l’ésser humà del segle XX. No cal tornar a reproduir aquí les escenes d’aquells inferns divulgades per tots els mitjans de comunicació, però és clar que en utilitzar infants, dones o ancians com a conills d’Índies per a experiments «científics» aberrants es cometia un crim de lesa humanitat, i els botxins desposseïen les seves víctimes de la dignitat més elemental, i aquells «tècnics del crim» baixaven a un nivell de bestialitat degradant, que fa esfereïdora la cortina de silenci que la societat alemanya coetània va fer o va deixar caure sobre aquestes brutalitats. José Manuel CUENCA TORIBIO, Història de la Segona Guerra Mundial, 1989 COMENTARI DE TEXTOS 11 13/8/08 Classificació del text a) Assenyala de quin tipus de text es tracta. b) Descriu el posicionament de l’autor sobre el tema. c) A quina data fa referència el text? A quin moment de la història pertanyen els esdeveniments que es narren en el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Indica quines en poden ser les idees secundàries. 3 Enquadrament històric a) Què significava la «solució final»? Quines mesures es van aplicar o planejar abans de prendre aquesta decisió? b) Qui la va decidir? Qui són Göring i Heydrich? c) Qui la va aplicar? On es va aplicar? Quines conseqüències va tenir? 4 Comentari a) Què opinava d’això la societat alemanya? Quina responsabilitat et sembla que va tenir? b) Quin tipus d’accions es cometen en la «solució final»? Estan castigades, aquestes accions? c) A què es deu referir l’autor amb l’expressió «una opinió pública mundial força insensibilitzada amb els assots de la guerra i les pregoneses ètiques de l’ésser humà del segle XX»? d) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat després de llegir aquest text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 297
  • 110. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 298 TEXT 109 UN BOMBARDEIG TERRORISTA SOBRE UNA CIUTAT La ciutat s’havia convertit en un forn incandescent, per on corrien torxes vivents udolant entre les runes, il·luminades pels fulgors blavosos de l’incendi. Aquestes persones vacil·laven, giraven sobre elles mateixes i queien, s’aixecaven i tornaven a caure més lluny, com baldufes llançades per nens esverats. Lluitaven, cridaven, udolaven com només els homes i els cavalls poden udolar davant la mort. En un instant, un cràter profund va quedar ple fins a vessar d’aquests éssers en flames: dones, homes i vells, ballant la mateixa dansa macabra en una aurora resplendent. Hi ha persones que en cremar-se es tornen blanques; unes altres, vermelles; unes altres, roses; mentre que unes altres es consumeixen en flamarades blaves i daurades. De vegades es dobleguen per la meitat i es carbonitzen. Unes altres corren fent voltes i després cap enrere, per acabar rebolcant-se com una serp clavada al sòl, abans de contraure’s i quedar com una petita mòmia negra. 1 Alte, que ho veia per primera vegada, embogia. Ell, sempre tan tranquil, va començar a vociferar: –Dispareu! Dispareu d’una vegada, maleït sigui! Després, va amagar el cap entre els braços doblegats. El tinent Halter va començar a sanglotar: va agafar el seu revòlver i el va donar a Alte. –Mata’ls tu mateix; jo no puc! Sven HASSEL, Els panzers de la mort, 1958 Classificació del text a) b) c) d) e) f) 2 TEXT LITERARI De quina classe de text es tracta? Quin n’és l’autor? On se situa el fet narrat? En quina època situaries l’acció? Quina finalitat té? Qui són els destinataris del text? Definició de les idees a) Indica quina és la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric del text? b) Quines poblacions van patir bombardejos terroristes al llarg de la guerra? 4 Comentari a) Què pensa l’autor sobre els bombardejos? b) Quin podria ser l’objectiu d’aquest tipus de bombardejos? c) Investiga sobre com es feia un bombardeig terrorista. Quina importància deu tenir el foc en l’efectivitat d’aquest acte? d) Reflexiona sobre els avantatges que els estrategs podrien atribuir a aquest tipus de bombardejos. 298 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 111. 917350 _ 0270-0350.qxd 11 13/8/08 10:11 Página 299 TEXT 110 LA DECLARACIÓ DE TRUMAN SOBRE LA BOMBA Va ser per evitar al poble japonès la completa destrucció que es va emetre un ultimàtum a Potsdam el 26 de juliol. Els líders el van rebutjar precipitadament. Si ells no accepten ara els nostres termes poden esperar una pluja de runa des de l’aire, d’una mena que mai no s’ha vist sobre la Terra. [...] Recomanaré que el Congrés dels Estats Units consideri aviat l’establiment d’una comissió apropiada per controlar la producció i l’ús de l’energia atòmica als Estats Units. Exposaré més consideracions i faré més recomanacions al Congrés sobre com la força atòmica pot esdevenir una influència poderosa de cara a mantenir la pau mundial. Discurs de Harry S. TRUMAN el 6 d’agost de 1945 Classificació del text a) b) c) d) 2 tants riscos com les batalles a l’aire, a terra i al mar, i ara hem guanyat la batalla dels laboratoris igual que vam guanyar les altres batalles. [...] COMENTARI DE TEXTOS Fa setze hores que un avió nord-americà ha llançat una bomba sobre Hiroshima, una important base militar japonesa. Aquesta bomba tenia un poder superior a 20.000 tones de TNT. [...] Els japonesos van començar la guerra des de l’aire. Han estat pagats de manera convenient. I això no és el final. Amb aquesta bomba hem afegit un nou i revolucionari poder destructiu al poder creixent de les nostres forces armades. [...] És una bomba atòmica. L’energia que amaga la força bàsica de l’univers. La força de la qual el sol pren l’energia ha estat alliberada contra els que han portat la guerra a l’Extrem Orient. Abans del 1939, els científics acceptaven la possibilitat teòrica de produir energia atòmica. Però ningú no coneixia cap mètode pràctic de fer-ho. Pels volts del 1942 vam saber que els alemanys estaven treballant febrilment per trobar una manera d’afegir energia atòmica als seus altres motors de guerra, amb els quals esperaven esclavitzar el món. Podem estar agraïts a la providència que els alemanys aconseguissin la V1 i la V2 tard i en quantitats petites, i encara més que no aconseguissin la bomba atòmica. La batalla dels laboratoris tenia 1 TEXT HISTÒRIC De quina classe de text es tracta? Qui n’és l’autor i quin càrrec ocupa? Quin és el context cronològic del text? Quina finalitat té el text? Qui en són els possibles destinataris? Definició de les idees a) Assenyala la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc abans del text? b) On es llança la bomba? És una base naval o militar? c) Es parla d’ultimàtum a Potsdam. Què havia passat allà? Per què els japonesos havien rebutjat aquest ultimàtum? d) Es va rendir el Japó immediatament? Què va passar a continuació? Com va acabar la guerra? 4 Comentari a) Identifica en el text les justificacions que utilitza l’autor per legitimar l’ús d’una arma tan terrible. b) L’autor parla de la «batalla dels laboratoris». Quina importància hi dóna? Quins factors creus que poden donar la victòria en aquest tipus de batalles? c) Què eren les V1 i les V2? Estaria justificada la preocupació americana davant la possibilitat que els alemanys tinguessin la bomba atòmica? d) Creus que els Estats Units van actuar de manera legítima? e) Sintetitza les conclusions que extreguis en un text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 299
  • 112. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 300 TEXT 111 TEXT HISTÒRIC DISCURS DE STALIN AL BOLSHOI Stalin va parlar el 9 de febrer al teatre Bolshoi, [...] les 4.000 localitats estaven ocupades per un públic de membres del Partit, oficials de l’exèrcit o funcionaris: la classe superior, en una paraula, de la primera nació sense classes. [...] «Camarades», començà Stalin amb el seu to «tou i monòton» i el marcat accent georgià d’erres massa arrossegades. [...] Quan els presents van sentir que Stalin deia que «la nostra victòria significa, en primer lloc, que el nostre sistema soviètic ha vençut»; no «Rússia», ni «els aliats» [...]. Al començament del discurs Stalin va explicar que l’última guerra va esclatar «com a resultat ineluctable del desenvolupament de les forces econòmiques i polítiques mundials sobre la base del modern capitalisme monopolista», ja que, al cap i a la fi, «el desenvolupament del capitalisme mundial no té lloc com un avenç continuat i tranquil, sinó a través de les crisis i de la guerra». [...] La primera conseqüència del conflicte recent era que (com s’ha apuntat més amunt) demostrava que el sistema social soviètic podia prevaler. [...] La guerra no tan sols havia demostrat que el sistema soviètic era «una forma d’organització perfectament viable i estable», sinó també que era «una forma d’organització superior a totes les altres». [...] nostre estat multinacional soviètic ha resistit totes les proves de la guerra i ha demostrat que és viable». [...] La tercera cosa que demostrava la victòria, va prosseguir Stalin, era que l’Exèrcit Roig, la capacitat del qual molts havien posat en entredit cinc anys enrere, havia superat les adversitats de la guerra. [...] Pel que fa al desenvolupament econòmic, Stalin va prosseguir dient que «el nostre partit es proposa l’organització d’un nou salt endavant de l’economia nacional [...]»; i aquí va arribar la frase clau de tot el discurs, en opinió de molts observadors estrangers: «Només en aquestes condicions podem considerar assegurat el nostre país contra qualsevol eventualitat, encara que això exigirà potser tres nous plans quinquennals, o potser més». [...] L’oient o el lector previngut hauria observat uns altres tres detalls més, apuntats en aquest discurs. El primer, que el programa anunciat significava que es reforçaven el partit i la seva ideologia. El segon, que era evident que es parlaria menys de patriotisme i de Rússia. [...] El tercer, que no es parlaria gens dels grans mariscals i generals que havien guanyat la guerra. I sí, en canvi, de les armes, els productes de la industrialització. En segon lloc, va continuar Stalin, «la nostra victòria demostra que el nostre estat soviètic ha vençut, que el 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Comentari periodístic sobre el discurs de Stalin. Moscou, 9 de febrer de 1946 De quin tipus de text es tracta? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? Qui és l’autor del discurs? I l’autor del text? Què pots dir-ne? Quina finalitat tenia el discurs? I el text? Definició de les idees a) Assenyala la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com arriba Stalin al poder? Quines havien estat les seves característiques principals com a líder? b) Quin esdeveniment històric finalitzava? Quins havien estat els fets principals? c) Quin període històric s’obre amb aquest discurs? Com es va desenvolupar? Quines fases va tenir? I quines característiques? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor del text enfront de Stalin? Per què? b) En quins aspectes Stalin és subjectiu? Què pretén amb aquest discurs? c) Quina importància històrica té el text? Creus que es pot comparar amb esdeveniments polítics actuals? 300 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 113. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 301 TEXT 112 CHURCHILL I EL TELÓ D’ACER L’Organització de les Nacions Unides ha de començar immediatament a proveir-se d’un exèrcit internacional. [...] No obstant això, seria un error i una imprudència confiar els coneixements secrets o l’experiència de la bomba atòmica, que avui comparteixen els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà, a l’Organització Internacional mentre aquesta estigui en la seva infantesa. [...] I ara parlaré del segon perill: [...] Una ombra cau sobre els escenaris que fins avui il·luminava la llum de la victòria dels aliats. Ningú no sap què pretén fer la Rússia Soviètica i la seva organització comunista internacional en el futur immediat. [...] Des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Rere seu hi ha totes les capitals dels antics estats de l’Europa central i oriental. [...] Totes aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països que hi ha al voltant són al que he d’anomenar esfera soviètica. [...] Els partits comunistes La seguretat del món exigeix una nova unitat d’Europa, de la qual cap nació quedi exclosa de manera permanent. [...] No crec que la Rússia soviètica desitgi la guerra. El que volen són els fruits de la guerra i l’expansió indefinida del seu poder i de les seves doctrines. [...] Per tot el que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que no admiren res tant com la força i res no respecten menys que la feblesa, especialment la feblesa militar. Per aquesta raó, la vella doctrina de l’equilibri de poder és perjudicial. [...] I això només es pot aconseguir si avui, el 1946, assolim un bon acord amb Rússia en totes les qüestions sota l’autoritat general de l’Organització de les Nacions Unides, i mantenim aquest acord al llarg de molts anys de pau per mitjà d’aquest instrument mundial que té el suport de totes les forces del món de parla anglesa i tots els països que hi estan relacionats. W. CHURCHILL, Westminster College, Fulton, Missouri, 5 de març de 1946 Classificació del text a) b c) d) 2 que eren molt reduïts als estats orientals d’Europa, han estat situats en llocs preeminents i procuren aconseguir un control totalitari a tot arreu. [...] COMENTARI DE TEXTOS Avui els Estats Units són al pinacle de la torre del poder. És un moment solemne per a la democràcia americana. Perquè aquesta primacia de poder està acompanyada d’una impressionant responsabilitat de futur. [...] 1 TEXT HISTÒRIC Assenyala la classe de text de què es tracta. Qui n’és l’autor? Què en saps? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? En quin període s’emmarca? Quina finalitat té el text? Qui n’és el destinatari? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries? b) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén amb això? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc prèviament a aquest text? b) Quines són les causes que donen lloc al text? Per què l’autor ho expressa d’aquesta manera? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor enfront del comunisme? En quins aspectes creus que és subjectiu? En quins aspectes Churchill es mostra encertat? b) Explica la metàfora del «teló d’acer». A què es refereix amb la vella doctrina de l’equilibri? Per què pensa que ja no és vàlida? c) Quina relació estableix entre els partits comunistes i la Unió Soviètica? En quins aspectes creus que és una afirmació incorrecta? d) Quin paper atribueix Churchill a l’ONU? En quins aspectes creus que ha assumit aquest paper i en quins no? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 301
  • 114. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 302 TEXT 113 TEXT HISTORIOGRÀFIC LES CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA 1. Es va organitzar un sistema bipolar rígid, en què no cabien les posicions intermèdies, que alineava dos blocs de països agrupats al voltant de dues potències imperials, els Estats Units i la Unió Soviètica. El món de la postguerra havia estat preparat per contemplar l’hegemonia dels tres grans, però l’esgotament del Regne Unit i els greus problemes que li va comportar el procés descolonitzador el van forçar a descarregar de manera gradual les responsabilitats internacionals en els nord-americans, que es van convertir en els gendarmes occidentals enfront del bloc liderat per l’URSS. til, però evitant provocar un conflicte de caràcter mundial. Aquesta política va conduir a una aparició contínua de punts calents (Corea, Berlín, Cuba, etc.), on els blocs van mesurar les seves forces, disposats a tornar a les negociacions quan els riscos fossin excessius per a tots dos. La incertesa de l’adversari davant les intencions i la capacitat de resistència de l’adversari forçaven a un increment constant de la capacitat ofensiva dels blocs, ja que l’últim risc que calia assumir, present en els plans dels estats majors, era la Tercera Guerra Mundial. 2. La tensió permanent entre els dos pols, motivada per la cerca de l’equilibri estratègic en un món profundament alterat per la Segona Guerra Mundial i sotmès a canvis continus en la postguerra. La necessitat d’una reafirmació permanent del lideratge de les dues superpotències, el forçat alineament de les altres nacions i el continu rearmament militar i ideològic són les conseqüències més importants de la cerca de l’equilibri, que troba la màxima expressió en la cursa nuclear. 3. S’estableix una política de riscos calculats destinada en un primer moment a contenir els avenços de l’adversari i després a dissuadir-lo de qualsevol acte hos- 1 4. El paper assignat a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) com a fòrum de discussió entre els blocs, últim recurs davant les crisis i, al mateix temps, escenari de la propaganda dels adversaris. Malgrat els efectes negatius del veto, el Directori Mundial que representaven els membres permanents del Consell de Seguretat i el protagonisme creixent de l’Assemblea General i del Secretari, van convertir l’ONU en una plataforma de diàleg vital en uns anys en què el llenguatge internacional semblava carregat de connotacions bèl·liques. Julio GIL PECHARROMÁN, La guerra freda, l’OTAN enfront del pacte de Varsòvia Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) A quina data fa referència? c) Qui és l’autor del text? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Assenyala la idea o idees principals del text. Quines en són les idees secundàries? b) Com desenvolupa les idees? Què es pretén amb aquest desenvolupament? 3 Enquadrament històric a) A quins fets històrics fa referència? Quins són els orígens de la guerra freda? Quines característiques va tenir, segons l’autor? b) Quines potències van protagonitzar aquest període? Com té lloc el pas de l’hegemonia de les potències europees tradicionals (Regne Unit, Alemanya, França) a aquestes dues noves potències? c) Quines són les causes que donen lloc a la guerra freda? Quins en van ser els conflictes principals? Quina relació tenen amb el text? 4 Comentari a) b) c) d) 302 Per què creus que l’autor pretén ser objectiu? Per què la guerra freda es va basar tant en la «vora de l’abisme»? Per què mai no va tenir lloc el conflicte? Per què afirma que el Regne Unit acusava l’esgotament? Per què hi ha la necessitat permanent de reafirmar el lideratge? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 115. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 303 TEXT 114 TEXT HISTÒRIC LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA D’ISRAEL Eretz-Israel (terra d’Israel) va ser el lloc de naixement del poble jueu. Aquí pren forma la seva identitat espiritual, religiosa i política. [...] L’any 5657 (1897), en el requeriment del pare espiritual de l’Estat jueu, Theodor Herzl, el Primer Congrés Sionista va proclamar el dret del poble jueu al seu renaixement nacional al seu propi país. Aquest dret va ser reconegut en la Declaració de Balfour, i reafirmat en el Mandat de la Lliga de les Nacions. [...] La catàstrofe que recentment va patir el poble jueu –la massacre de milions de jueus a Europa– va ser una altra demostració clara de la urgència del [...] restabliment d’Eretz-Israel com a estat jueu. [...] El 29 de novembre de 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució en què proclamava l’establiment de l’estat jueu a Eretz-Israel. D’acord amb això, nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva d’Eretz-Israel i del Moviment Sionista, ens hem reunit aquí el dia del final del mandat britànic. [...] I, en virtut del nostre dret natural i històric i la força legal de la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides, declarem l’establiment de l’estat jueu a Eretz-Israel, que serà conegut com Estat d’Israel. veien els profetes d’Israel, assegurarà la total igualtat de drets socials i polítics a tots els seus habitants, sense consideració de religió, raça o sexe; garantirà la llibertat de religió, consciència, llengua, educació i cultura, protegirà els llocs sagrats de totes les religions i serà fidel als principis de la Carta de les Nacions Unides. [...] Apel·lem, enmig de l’atac emprès contra nosaltres des de fa mesos, als habitants àrabs del poble d’Israel perquè conservin la pau i participin en la construcció de l’estat. [...] Estenem la mà a tots els estats veïns i a la seva gent, i oferim pau i bones relacions, i els cridem per establir punts de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueu establert a la seva pròpia terra. Apel·lem a tot el poble jueu de la diàspora perquè col·labori amb els jueus d’Eretz-Israel en la tasca d’immigració i de construcció, i perquè s’hi uneixi en la gran lluita per la realització del somni dels temps: la redempció d’Israel. Posant la nostra confiança en el Totpoderós, signem aquesta declaració, [...] a la ciutat de Tel-Aviv, la vigília del sàbat del dia 5 d’iar, 5708 (14 de maig de 1948). L’Estat d’Israel estarà obert a la immigració jueva, [...] estarà basat en la llibertat, la justícia i la pau, com pre- 1 COMENTARI DE TEXTOS 12 13/8/08 David BEN GURION, Història de la guerra. Des de la invasió fins a la victòria, 1963 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té el text? b) Qui n’és l’autor? Quin paper històric va tenir? c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents d’aquesta declaració? Quina relació té amb la guerra freda? b) Quines són les causes que van donar lloc a aquest document? c) Quines conseqüències va tenir aquesta declaració en la història? Com va evolucionar posteriorment el problema? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor respecte d’Israel? En quins aspectes penses que no és objectiu? b) Què defensaria un partidari d’una Palestina àrab? En què té raó cadascú? c) Quina és la situació actual d’aquest conflicte? En quins aspectes té actualitat el text? d) En quines frases creus que es transmet bona voluntat? S’han acomplert aquests plantejaments? e) Resumeix les conclusions que hagis tret del text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 303
  • 116. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 304 TEXT 115 LA NACIONALITZACIÓ DEL CANAL DE SUEZ Avui comencem el cinquè any de la revolució. Hem passat quatre anys de lluita. Hem estat lluitant per desembarassar-nos de les restes del passat, de l’imperialisme i del despotisme, de les restes de l’ocupació estrangera i del despotisme interior. Avui, en rebre el cinquè any de la revolució, som més forts que mai i la nostra voluntat és cada vegada més forta. Hem lluitat i hem triomfat. Només comptem amb nosaltres mateixos. [...] Lluitem i sentim que triomfarem, sempre per consolidar els nostres principis de dignitat, de llibertat i de grandesa, a fi d’establir un estat independent. Mirant cap al futur, ens adonem que la nostra lluita no ha acabat. No és fàcil edificar la nostra potència enmig dels objectius imperialistes [...]. L’imperialisme ha intentat [...] atemptar contra el nostre nacionalisme àrab. Ha intentat dispersar-nos i separar-nos, i per això ha creat l’Estat d’Israel, obra de l’imperialisme. No hem oblidat la independència econòmica perquè estem fermament convençuts que és un fet que la independència política només es pot dur a terme per la via de la independència econòmica. [...] 1 La lluita és a tot arreu en tot el món àrab. Lluita contra l’imperialisme que ajuda França al nord de l’Àfrica. Amèrica i tots els països del pacte de l’Atlàntic han oblidat els principis que van proclamar i mobilitzen totes les seves forces per combatre els algerians. Però allà també triomfa el nacionalisme àrab. Aquestes lluites a Jordània, Síria, el Sudan, Algèria i a tots els llocs dels països àrabs, no podem dir que no ens concerneixen perquè tots nosaltres, els països àrabs, estem vinculats íntimament els uns als altres. [...] Nosaltres tornem a prendre tots els nostres drets, perquè tots aquests fons són els nostres i aquest canal és propietat d’Egipte. La Companyia és una societat anònima egípcia i el canal va ser excavat per 120.000 egipcis que van morir durant l’execució dels treballs. La Societat del Canal de Suez, amb seu a París, no és sinó la tapadora d’una pura explotació. Eugene Black va venir a Egipte amb la mateixa intenció que Lesseps. Nosaltres construirem una presa alta i obtindrem tots els drets que havíem perdut. Els trenta-cinc milions de lliures que cobra la Companyia, nosaltres els recollirem en interès d’Egipte. Gamar Abdel NASSER, 26 de juliol de 1956 Classificació del text a) b) c) c) 2 TEXT HISTÒRIC Assenyala el tipus de text de què es tracta. Qui és l’autor del text? Quina és la data del text? En quin context històric pots situar el text? Quina finalitat té el text? Què significa nacionalitzar el canal? Definició de les idees a) Assenyala la idea o idees principals del text. b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) A quin fet històric fa referència el text? Quan, qui i per a què es va construir el canal de Suez? Qui el controlava? Quin paper hi tenia Egipte? b) Quins arguments dóna l’autor per a la nacionalització? c) Com van intentar evitar la nacionalització les potències europees? Quin resultat va tenir això? 4 Comentari a) b) c) d) Quina ideologia tenia Nasser? Com es transmet en el text? Quines implicacions va tenir per a la política internacional el conflicte del canal de Suez? Per què esmenta Israel? Quins són els principals països aliats d’Egipte? Quin paper assumeix avui dia Egipte dins el món àrab? Creus que el canal continua sent una peça essencial en l’estratègia mundial? e) Quins altres casos coneixes de nacionalitzacions recents? f) Resumeix les conclusions a què hagis arribat. 304 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 117. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 305 TEXT 116 L’ALTRA GUERRA DEL VIETNAM El matí que Pyle va aparèixer per primera vegada a la plaça del Continental jo ja coneixia molts americans, col·legues meus de premsa, alts, sorollosos, alguns d’ells de mitjana edat però infantils i tots ells plens d’un agre ressentiment contra els francesos, els quals, quan ja estava tot llest, continuaven fent la guerra. Periòdicament, després d’haver-se portat a terme un conveni d’haver allunyat un quant temps les violències, es portava els americans a Hanoi a unes quatre hores de vol; allí [...] els feien volar per damunt del darrer camp de batalla a una altura de tres mil metres (que era el límit d’abats de les metralladores pesants) i finalment, sense fer soroll, els tornaven sans i estalvis a l’Hotel Continental de Saigon com si es tractés d’una sortida escolar. Pyle era un home tranquil i semblava tímid. [...] Mentre jo parlava, Pyle em mirava intensament, com un deixeble aprofitat. Vaig començar explicant-li la situació al Nord del país, a Tonquín, on els francesos, aquells dies, estaven aferrats al delta del riu Roig, on es trobava Hanoi i l’únic port del Nord: Hai-Phong. En aquesta regió hi havia la major part de les plantacions d’arròs [...]. –Aquesta és la situació, al Nord –vaig dir–. Els francesos, pobres diables, podran mantenir les seves posicions si la Xina comunista no ajuda el Viet-minh. És una guerra terrible, aquesta: al mig de la jungla i a través de les muntanyes, pantans i arrossars inundats, que cal travessar amb l’aigua fins al coll, on l’enemic, senzillament, 1 TEXT LITERARI desapareix: enterra les armes, es disfressa de pagès... En compensació un pot podrir-se confortablement en la humitat de Hanoi. Allí no hi tiren bombes. Déu sap per què. La guerra del Nord, diríem, és una guerra normal. –I aquí, al Sud? –Els francesos controlen les carreteres principals fins a les set del vespre; després d’aquesta hora controlen les torres de vigilància i part de les ciutats. Això no vol pas dir que un estigui segur; si no, els restaurants no estarien protegits amb reixes de ferro. Quantes vegades havia explicat el mateix, abans! Era el disc que repetia indefinidament a profit dels qui acabaven d’arribar; un membre del Parlament que venia a fernos una visita, el nou ministre anglès [...]. Els forasters els trobaven pintorescos, però el cert és que la traïció i la deslleialtat no ho són pas. –I ara, –vaig dir– hi ha també el general Thé. Era caodista, cap de l’estat major, però se n’ha anat a les muntanyes a lluitar contra ambdues bandes: els francesos i els comunistes. –York ha escrit –va dir Pyle– que el que Orient necessita és una tercera força. Potser jo, aleshores, hauria hagut d’adonar-me del guspireig fanàtic de la seva mirada i de la rapidesa de la seva resposta, i captar el so màgic de certes paraules: quinta columna, tercera força, dia setè. COMENTARI DE TEXTOS 12 13/8/08 Graham GREENE, L’americà tranquil, 1955 Classificació del text a) Assenyala el tipus i la finalitat del text. b) Qui n’és l’autor? Quines obres seves coneixes? c) Quina és la data del text? A quina data es refereix? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) En quin esdeveniment està enquadrat aquest diàleg? Com van arribar els francesos al Vietnam? Quina va ser l’evolució històrica del problema fins que va esclatar la guerra? b) Per què es va desenvolupar el conflicte? Com va acabar la guerra? c) Què va passar amb el Vietnam? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor respecte del conflicte? On es pot apreciar? b) Per què els Estats Units van assumir el paper de França i no van permetre la independència del país? c) Com veu l’autor la presència estrangera (periodistes, control militar, etc.)? Quina imatge d’aquella guerra pretén transmetre? Per què hi ha generals que lluiten contra tots dos bàndols? d) Quins conflictes actuals creus que es poden comparar amb aquest? Creus que tenen lloc pels mateixos motius? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 305
  • 118. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 306 TEXT 117 LA CRISI DE CUBA: CARTA DE J. F. KENNEDY A NIKITA KHRUIXTXOV Benvolgut senyor president, He llegit la vostra carta del 26 d’octubre amb molta atenció i celebro conèixer el vostre desig de buscar una solució ràpida al problema. El primer que cal fer, però, és deixar de treballar en les instal·lacions per a projectils dirigits a Cuba sota la supervisió de les Nacions Unides. Convençut que això es farà ben aviat, he donat instruccions als meus representants a Nova York que els permetran traçar durant aquest cap de setmana en cooperació amb el secretari general en funcions de les Nacions Unides un acord per a una solució permanent del problema cubà, seguint les línies suggerides per vós en la carta del 26 d’octubre. Els elements clau de les vostres propostes, que em semblen acceptables en general, tal com jo les entenc són les següents: 1. Vós acordareu eliminar aquestes instal·lacions per a armes ofensives existents a Cuba, sota l’observació i la supervisió de les Nacions Unides, i, amb les seguretats adequades, aturar la introducció d’aquestes instal·lacions i armes a Cuba. 2. Nosaltres, per la nostra banda, estarem disposats –amb l’establiment dels acords adequats fets per mitjà de les Nacions Unides per assegurar la continuïtat i la posada en marxa d’aquests compromisos– al següent: 1 TEXT HISTÒRIC a) Aixecar immediatament les mesures de quarantena ara en vigor; i b) Donar seguretat contra la invasió de Cuba. Confio que altres nacions de l’hemisferi occidental estiguin disposades a actuar de la mateixa manera. Si vós doneu als vostres representants instruccions concretes, no hi ha cap raó per la qual no siguem capaços de completar aquests acords i anunciar-los al món d’aquí a un parell de dies. L’efecte d’aquest acord sobre la tensió mundial ens permetrà continuar treballant cap a un acord general referent a «altres armaments». [...] Però la primera condició, cal remarcar-ho, és el cessament de la tasca a les instal·lacions de llançament de projectils dirigits a Cuba i les mesures adequades per inutilitzar aquests projectils, sota unes garanties internacionals concretes. La continuació d’aquesta amenaça, o l’extensió d’aquesta discussió referent a Cuba, relacionant-la amb altres qüestions referents a la seguretat europea i del món, conduiran segurament a una intensificació de la crisi cubana i a un greu efecte per a la pau del món. Per aquesta raó, espero que puguem posar-nos d’acord segons el que s’assenyala en aquesta carta i en la vostra carta del 26 d’octubre. John F. KENNEDY, 28 d’octubre de 1962 Classificació del text a) Assenyala el tipus de text de què es tracta. Qui n’és l’autor? b) Quina és la data del text i en quin context històric es desenvolupa? c) Quina finalitat té el text? Qui n’és el destinatari? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins antecedents té la guerra freda? En quina fase estem? Quins antecedents té el problema cubà? b) Per quina raó s’escriu aquesta carta? c) Quina és la conseqüència d’aquest text? Com van evolucionar el problema cubà i la guerra freda? 4 Comentari a) b) c) d) e) 306 Quina va ser la política de Kennedy? Com es reflecteix en la carta? Com s’hi reflecteixen les doctrines de la «vora de l’abisme» i de «riscos calculats»? Per què es dóna tanta importància als Estats Units en la qüestió dels míssils cubans? Com és la situació en què viu Cuba avui dia? Creus que reflecteix o ha reflectit els efectes d’aquesta crisi? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 119. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 307 TEXT 118 TEXT HISTÒRIC L’INICI DE LA DISTENSIÓ. EL TRACTAT SALT I Partint de la premissa que una guerra nuclear tindria conseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, Considerant que les eficaces mesures per limitar els sistemes de míssils antibalístics serien un factor important en la limitació de la cursa d’armes estratègiques ofensives i comportarien una disminució del risc d’una guerra en què les armes nuclears serien utilitzades. Partint del fet que la premissa de la limitació de sistemes de míssils antibalístics, així com l’adopció de certes mesures sobre la limitació d’armes estratègiques ofensives, contribuirien a la creació de condicions més favorables per a noves negociacions sobre la limitació d’armes estratègiques; Tenint en compte les obligacions recollides a l’article 6 del tractat de no-proliferació d’armes nuclears. Declaren la intenció d’arribar en una data al més immediata possible a l’aturada de la cursa de les armes nuclears, i de prendre les mesures eficaces amb vista a la reducció d’armes estratègiques, del desarmament nuclear i del desarmament general i complet; Article 1.1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM) i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat. 2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa del territori del seu país i a no proporcionar-se bases per a la seva defensa amb aquests sitemes, i també a no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’una regió individual, tret del que s’estipula en l’article 3 d’aquest tractat. [...] Article 3. Cada part està d’acord a no desplegar sistemes ABM o els seus components, excepte per: a) Instal·lar un sistema ABM en una àrea que tingui un radi de 150 km i centre a la capital de l’estat de cada part. [...] Article 15. 1. Aquest tractat tindrà una durada il·limitada. 2. Cada part tindrà, en exercici de la seva sobirania, el dret d’abandonar el tractat si decideix que hi ha fets extraordinaris relacionats amb les matèries del tractat que han posat en perill els seus interessos principals. [...] COMENTARI DE TEXTOS Els Estats Units d’Amèrica i la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques [...]. Signat per Leónidas BREZNEV i Richard NIXON, Moscou, 26 de maig de 1972 Desitjoses de contribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiança entre estats, han convingut el següent: 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 Assenyala de quin tipus de text es tracta. Qui en són els autors? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins van ser els antecedents del conflicte nuclear? Com es va desenvolupar durant la guerra freda? b) Per què s’arriba a aquest acord? Per què en aquest moment? c) Quins canvis es van originar en la guerra freda i en l’equilibri nuclear? 4 Comentari a) Què buscava cadascun dels signants amb aquest compromís? b) En el fons, l’acord es basa a fer inevitable la destrucció mútua en cas de conflicte. Com s’entén aquesta forma d’equilibri? c) Quina importància històrica tenen aquests acords? Què significa SALT? d) Avui dia hi ha conflictes nuclears? Assenyala quins són, i explica’n les característiques i les diferències respecte dels de la guerra freda. e) Resumeix les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 307
  • 120. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 308 TEXT 119 LA PAU DE PARÍS Les parts participants en la conferència de pau de París, amb vista a finalitzar la guerra i restaurar la pau al Vietnam sobre la base del respecte dels drets nacionals fonamentals del poble vietnamita del sud, i per contribuir a la consolidació de la pau a l’Àsia i el món, han acordat les estipulacions següents, que es comprometen a respectar i dur a terme: Article 1. Els Estats Units i tots els altres països respectaran la independència, la sobirania, la unitat i la integritat territorial del Vietnam, com es va reconèixer als acords de Ginebra sobre el Vietnam el 1954. Article 2. L’alto el foc serà vigent a tot el sud del Vietnam a les 24 hores GMT del 27 de gener de 1973. [...] Article 5. En el període de seixanta dies des de la signatura de l’acord, abandonaran el Vietnam totes les tropes, els consellers militars i el personal militar, incloent-hi el personal militar tècnic i el personal militar associat amb programes pacífics, així com els armaments, les municions i el material de guerra dels Estats Units. [...] Article 9. Els governs dels Estats Units i de la República Democràtica del Vietnam es comprometen a respectar els principis següents: [...] 1 a) el dret a l’autodeterminació del poble vietnamita del sud és sagrat, inalienable i serà respectat per tots els països; b) el poble vietnamita del sud decidirà per si mateix el futur polític [...] a través d’unes eleccions lliures i democràtiques sota supervisió internacional; c) els països estrangers no imposaran cap tendència política o personalitat sobre el poble vietnamita del sud. [...] La reunificació del Vietnam es farà pas a pas amb mètodes pacífics i sobre la base de les discussions i els acords entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, sense coaccions o annexions de cap part, i sense intervenció estrangera. El temps per a la reunificació serà acordat pel Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud. [...] Article 21. Els Estats Units anticipen que aquest acord s’usarà en nom de la reconciliació amb la República Democràtica del Vietnam, així com de tots els pobles d’Indoxina. [...] Els Estats Units contribuiran a sanejar els efectes de la guerra i a la reconstrucció de la postguerra a la República Democràtica del Vietnam i a Indoxina. […] W. P. ROGERS; T. VAN LAM; N. DUY TRINH; N. THI BINH, París, 27 de gener de 1973 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quina classe de text es tracta? Qui en són els autors? Què és el Vietnam del Sud? Quin tipus de país és la República Democràtica del Vietnam? Quina és la data del text? Quin esdeveniment explica aquest tractat? Quina finalitat té cadascuna de les parts signants? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins són els antecedents del conflicte que s’acaba? Qui s’havia enfrontat i quines ideologies tenien? b) Per quins motius cal posar fi a la guerra? En quines condicions se signa? c) Quines conseqüències va tenir aquest conflicte en la història? Com va influir en la història dels Estats Units? 4 Comentari a) Quines característiques de la guerra el converteixen en el típic conflicte de la guerra freda? b) Per què es posa tant l’accent en el dret a l’autodeterminació del Vietnam del Sud i en els drets fonamentals del poble vietnamita? Qui defensa cada idea? Per què? c) Què vol dir l’article 9? Per què cal definir-lo? d) Creus que s’han produït conflictes militars similars des de llavors? Per quins motius? e) Creus en la sinceritat de l’article 21? f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. 308 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 121. 917350 _ 0270-0350.qxd 12 13/8/08 10:11 Página 309 TEXT 120 LA CRISI DEL PETROLI. LA VISIÓ ÀRAB Vastes àrees dels països àrabs estan ocupades per Israel per la força de les armes des del juny del 1967. Israel ha continuat amb l’ocupació, ignorant les resolucions de les Nacions Unides, [...] la comunitat mundial té un compromís per fer complir les resolucions de les Nacions Unides i no permetre a l’agressor obtenir els fruits de l’agressió [...], però molts dels grans països industrialitzats [...] no adopten cap mesura ni prenen cap procediment que demostri que coneixen aquest compromís. [...] Alguns d’aquests països han emparat l’ocupació i els Estats Units en particular han estat molt actius abans i durant la guerra, donant suport a Israel amb tots els recursos disponibles. El 1967 Israel va provocar el tancament del canal de Suez i l’economia europea se’n va veure afectada. Durant aquesta guerra, Israel ha bombardejat les terminals del Mediterrani oriental i Europa ha patit una altra escassetat en el proveïment de petroli. [...] Israel està impulsant els àrabs a prendre la decisió de no continuar fent sacrificis econòmics per produir quantitats de petroli per sobre de les necessitats econòmiques. Tret que la comunitat internacional corregeixi la situació, forçant Israel a abandonar els territoris ocupats i a fer que els Estats Units s’adonin de l’alt preu, els països industrialitzats europeus pagaran com a resultat el constant suport americà a Israel. I per tot això, els ministres àrabs del petroli s’han reunit a Kuwait el 17 d’octubre i han decidit començar immediatament a reduir la producció de petroli no menys del 5 % per mes des de la producció de setembre. El mateix percentatge es reduirà cada mes en comparació a l’anterior, fins que Israel abandoni completament els països àrabs ocupats el juny del 1967, i els drets legals del poble palestí siguin restaurats. Aquesta reducció no haurà de perjudicar cap estat amic que doni suport o pugui donar suport als àrabs activament i materialment. [...] Els ministres àrabs fem una crida als pobles del món i al poble americà en particular perquè ens ajudin en la lluita contra l’imperialisme i l’ocupació israeliana. Els ministres àrabs confirmem la sinceritat dels països àrabs en la cooperació amb tots els altres pobles i la bona disposició per donar suport en totes les necessitats de petroli al món que simpatitzi amb nosaltres i condemni l’agressió malgrat tots els sacrificis. COMENTARI DE TEXTOS Els països àrabs, amb les exportacions de petroli, participen en la prosperitat i el desenvolupament econòmic. [...] La producció ha superat el límit que es demana per a les necessitats de la situació econòmica interna i les perspectives previstes, per la qual cosa aquests països han hagut d’incrementar la seva producció, sacrificant els interessos propis en consideració a la cooperació mundial i als interessos dels consumidors. 1 TEXT HISTÒRIC Financial Times, 18 d’octubre de 1973 Classificació del text a) De quina classe de text es tracta? Per què es publica al Financial Times? b) Qui és l’autor o autors del text? c) Quina és la data del text? Quina finalitat té? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén fent-ho així? 3 Enquadrament històric a) A quin fet històric fa referència? Quines característiques té? b) Quines causes condueixen a aquest text? Quines conseqüències va tenir? 4 Comentari a) b) c) d) Creus que els autors són objectius? Què hauria escrit un autor israelià? Qui penses que té raó? Quines solucions buscarà Occident a aquest problema? Quins problemes energètics tenim avui dia? Es podria produir un problema semblant? En quin punt està actualment el problema entre Israel i el món àrab? Creus que s’ha solucionat el problema que narra el text? e) Resumeix les conclusions que extreguis del tema. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 309
  • 122. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 310 TEXT 121 TEXT HISTÒRIC LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans [...]. Article 2: Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. [...] Article 3: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. Article 4: Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes. Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança. Article 30: Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien. Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Assemblea General de les Nacions Unides, 10 de desembre de 1948 Preàmbul Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món, Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressió i de creença, [...] Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d’una llibertat més àmplia, [...] 1 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b Qui són els autors del text? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? c) Quina és la finalitat del text? Quins països el van impulsar? Qui n’era el destinatari? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Què havia passat amb anterioritat al text? Quines altres declaracions similars de drets coneixes? b) Quines són les causes que donen lloc al text? c) Quines conseqüències va tenir aquesta declaració? 4 Comentari a) Per què calia impulsar una declaració d’aquestes característiques? b) Com es pot interpretar aquesta declaració des del punt de vista del colonialisme? c) Quins aspectes d’aquesta declaració conculcaven sistemàticament les potències colonitzadores? d) En quins aspectes aquest text gaudeix actualment de vigència? En quines situacions polítiques de l’actualitat es transgredeix? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 310 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 123. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 311 TEXT 122 DEFENSA DE L’APARTHEID És necessari pensar en l’època en què, amb l’ajuda dels blancs, els nostres bantus havien arribat a ser més o menys civilitzats. [...] Si no es vol que la comunitat multiracial de l’Àfrica del Sud es desenvolupi seguint l’apartheid, l’única solució és que les races de l’Àfrica del Sud es desembarassin del seu esperit de raça i es fusionin per formar un poble únic, que acabarà per ser una raça mestissa, ni negra ni blanca, però gairebé negra. [...] No hi ha solució intermèdia entre l’apartheid o el desenvolupament separat per una banda i la integració o associació per una altra. Però es pot objectar: concediu almenys drets polítics iguals a tots els individus civilitzats. Ho havíem fet des del 1892 fins al 1936 [...]. Aquí, ara, cal veure-hi més enllà del futur immediat. Al principi, amb aquest sistema d’assimilació, no hi haurà gaires bantus. Però els sud-africans consideren que tenen el deure de civilitzar I si això passa? Podeu imaginar-vos l’acarnissament de la lluita política que llavors seria tant com una lluita de races? Sent la proporció de negres i blancs de quatre a un, els blancs [...] es trobarien finalment reduïts a ser només una petita minoria política impotent en el país que és la seva pàtria i que s’ha desenvolupat gràcies al seu esperit d’iniciativa. A. L. GEYER, alt comissari de la Unió Sud-africana a Londres. Declaracions a la BBC, 27 de març de 1952 Classificació del text a) b) c) d) 2 els bantus. Com més es dediquin a aquesta tasca, més ràpidament augmentarà el nombre d’electors bantus. Al principi no se n’adonaran del seu poder polític –la vostra classe obrera potser tampoc no s’ha adonat del seu poder quan l’obrer ha obtingut el dret de vot–. Però se n’adonaran amb el temps. Tanmateix, si les races continuen sota el domini social, no serà poc més o menys inevitable que ambiciosos dirigents bantus organitzin els seus compatriotes en un partit polític racial? Atesa la igualtat de drets polítics i atès que hi havia una petita classe dirigent tradicional (els blancs) i una nombrosa classe inferior en camí d’alçar-se (els bantus), segurament caldria que aquests dirigents fossin àngels perquè això no passés. COMENTARI DE TEXTOS És fàcil, naturalment, criticar la política d’apartheid. Però, hi ha cap altra solució? Si la política d’apartheid té èxit, s’arribarà finalment a un estat de coses que es podria anomenar associació de races. No obstant això, no puc imaginar-me una comunitat única amb les diverses activitats socials, [...] econòmiques i politiques, que sigui una associació de dues races o diverses. 1 TESTIMONI Assenyala la classe de text de què es tracta. Qui n’és l’autor? Què en saps? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric respecte del colonialisme? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Per què usa la BBC com a plataforma? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries? b) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén amb això? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Què és l’apartheid? Quins antecedents té? Saps què és el Partit Nacional i com arriba al poder? Quin tipus d’idees defensa? Quines raons esgrimeix l’autor per defensar l’apartheid? Quines conseqüències va tenir l’apartheid a Sud-àfrica? Com i quan va desaparèixer? Comentari a) Quina posició té l’autor respecte de la comunitat negra? On es manifesta subjectivitat? b) Què dedueixes dels comentaris següents: «Però els sud-africans consideren que tenen el deure de civilitzar els bantus» i «la vostra classe obrera potser tampoc no s’ha adonat del seu poder quan l’obrer ha obtingut el dret de vot»? c) En quins països actualment els drets polítics depenen del sexe, l’ètnia o la religió? d) Quina opinió et mereix l’apartheid? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 311
  • 124. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 312 TEXT 123 TEXT HISTÒRIC LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL TERCER MÓN. BANDUNG constituir la base de les relacions entre el govern i els ciutadans en vastes regions de l’Àfrica i en altres llocs del món. a) Cooperació econòmica: 1. La conferència afroasiàtica ha reconegut la urgència de promoure el desenvolupament econòmic dels continents asiàtic i africà [...]. 2. Els països participants han acordat subministrarse la recíproca assistència tècnica en el grau més alt possible. [...] b) Cooperació cultural: 2. La conferència [...] ha pres nota del fet que la subsistència del colonialisme [...], en qualsevol forma que es presenti, no tan sols impedeix la cooperació cultural, sinó que suprimeix també les cultures nacionals dels pobles [...]. En particular, la conferència ha condemnat el racisme com a mitjà d’opressió cultural [...]. c) Drets humans i autodeterminació: 1. La conferència ha declarat el ple suport als principis fonamentals dels drets humans [...] i al principi d’autodeterminació dels pobles i de les nacions [...], que és la condició necessària del ple gaudi de tots els drets humans fonamentals. 2. La conferència [...] ha deplorat la política i l’ús de la segregació racial i de la discriminació que van 1 d) Declaració sobre els problemes dels pobles dependents: […] […] La conferència està d’acord: 1. A declarar que el colonialisme, en totes les manifestacions, és un mal al qual cal posar fi ràpidament. 2. A declarar que la situació dels pobles sotmesos al jou estranger, al seu domini i a la seva explotació, constitueix una negació dels drets fonamentals de l’ésser humà, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i és un obstacle per a la consolidació de la pau i la cooperació mundials. 3. A declarar que dóna suport a la causa de la llibertat i la independència d’aquests pobles. 4. A fer una crida a les potències interessades perquè acordin la llibertat i la independència d’aquests pobles. Comunicat final de la conferència de Bandung, 24 d’abril de 1955 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui són els autors o principals inspiradors del text? Quin tipus d’ideologia defensen, segons el que es desprèn del text? c) Quina data té el text? Quin n’és el context en relació amb el colonialisme? d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Per què s’escriu a Bandung? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries? b) A qui es critica implícitament i per què? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc abans d’aquesta conferència? b) Quines causes donen lloc al text? A què s’oposa? c) Quines conseqüències va tenir la unió del Tercer Món? Quina evolució ha tingut? 4 Comentari a) b) c) d) 312 Quina posició té el Tercer Món respecte del Primer? En quins aspectes creus que és justa? Què fa que aquesta presa de consciència sigui necessària? Qui en van ser els inspiradors? Quin moviment de característiques semblants existeix avui dia? Quin aspecte de les relacions entre el Tercer Món i Occident caldria modificar? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 125. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 313 TEXT 124 TEXT LITERARI DESCOLONITZACIÓ I LITERATURA Puntual com cal a un representant de Sa Majestat, el governador apareix, [...]. Tothom es posa dempeus, mentre que lentament sir Harry i la seva esposa s’asseuen sota la cúpula daurada, el mateix lloc on seien els reis d’Oudh fa menys d’un segle, a l’època quasi llegendària, de tan lluny com sembla, en la qual l’Índia no era administrada pel poder blanc. Per fi es declara obert el durbar. [...] Amb una veu que ressona, el mestre de cerimònies va proclamant els títols atorgats per bons i lleials serveis. Inflats per la seva importància, els elegits avancen per la catifa roja; respectuosament s’inclinen davant el tron on, magnànim, el representant del seu emperador els donarà el pergamí o la medalla que consagrarà una vida de devoció a la més noble de les causes, la de l’aliança indestructible de l’imperi de l’Índia amb la corona britànica. [...] rimònies de vassallatge, en aquells mateixos moments, a tot l’Índia, immenses multituds dirigides pel mahatma Gandhi es revolten contra l’ocupant, que soldats britànics disparen contra els manifestants, que desenes de milions de musulmans reunits al voltant del seu líder, Mohammed Alí Jinnah, s’han unit als hindús per exigir la marxa dels estrangers i la independència. La independència? Des de fa uns anys, tot el país vibra davant d’aquest mot, que ni les detencions ni les bales aconsegueixen ofegar i que la sang vessada reforça de dia en dia. La independència! Mot màgic per a un poble oprimit en un horitzó en què tot són promeses... I allí, sobre aquella gespa curosament tallada, assenyadament asseguts, enmig de massissos de begònies, agraïts i respectuosos, les elits...! Es creu somiar: és covardia o inconsciència? Selma és dominada de sobte per unes ganes furioses d’insultar aquelles mones ben domesticades que només pensen a imitar els amos. «Com ens deuen menysprear els anglesos!» Per què ha acceptat de participar en aquella mascarada? Per què ha insistit Amir? És difícil d’imaginar que, mentre tenen lloc aquelles ce- 1 Kenizé MOURAD, De part de la princesa morta, 1987 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 COMENTARI DE TEXTOS De sobte, amb un redoblament de címbals i tambors que fa alçar tots els caps, l’orquestra –roig i or– ataca el God save the king. Són exactament dos quarts de deu. Indica de quin tipus de text es tracta. Qui n’és l’autora? On se situa l’acció? A quina data fa referència el text? En quin període s’emmarca? Quins personatges s’esmenten? Què van fer? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és el context històric del text? Quins esdeveniments havien tingut lloc a l’Índia anteriorment? b) Què buscaven les cerimònies com les que es narren? c) Com va evolucionar l’Índia a partir d’aquest moment? Què va passar amb Gandhi? 4 Comentari a) Quina posició té l’autora respecte de les elits índies? I respecte de les masses de Gandhi? De quines parts del text es pot deduir? Per què es mostra deliberadament subjectiva? b) Què pensa l’autora de la independència? A qui l’aplica? Quin concepte tens tu, d’independència? c) Penses que les elits col·laboradores són traïdores? Ho van ser, per exemple, els afrancesats a Espanya el 1808? Quina diferència hi ha entre les dues formes de col·laboració? d) Quina forma de lluita emprava Gandhi? Descriu altres líders del Tercer Món i les seves polítiques. e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 313
  • 126. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 314 TEXT 125 LA RESOLUCIÓ 1514 DE L’ONU SOBRE EL COLONIALISME L’Assemblea General Tenint en compte que els pobles del món han proclamat en la Carta de les Nacions Unides que estan decidits a reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones. [...] Convençuda que la continuació del colonialisme impedeix el desenvolupament de la cooperació econòmica internacional, entorpeix el desenvolupament social, cultural i econòmic dels pobles dependents i milita en contra de l’ideal de pau universal de les Nacions Unides, [...] Proclama solemnement la necessitat de posar fi ràpidament i incondicionalment al colonialisme en totes les seves formes i manifestacions. I a aquest efecte declara que: 1. La subjecció dels pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una negació dels drets humans fonamentals, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i de la cooperació mundials. 2. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació; en virtut d’aquest dret, determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic. [...] 3. La manca de preparació en l’ordre polític, econòmic, social o educatiu no hauria de servir mai de pretext per endarrerir la independència. 1 TEXT HISTÒRIC 4. A fi que els pobles dependents puguin exercir pacíficament i lliurement el dret a la independència completa, haurà de cessar tota acció armada i tota mesura repressiva de qualsevol tipus dirigida contra seu, i caldrà respectar la integritat del seu territori nacional. 5. Als territoris en fideïcomís i no autònoms i en tots els altres territoris que no han assolit encara la independència caldrà prendre mesures immediatament per traspassar tots els poders als pobles d’aquests territoris, sense condicions ni reserves, d’acord amb la seva voluntat i els seus desitjos lliurement expressats, i sense distinció de raça, credo ni color, per permetre’ls gaudir d’una llibertat i una independència absolutes. 6. Tot intent adreçat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d’un país és incompatible amb els propòsits i els principis de la Carta de les Nacions Unides. 7. Tots els estats hauran d’observar fidelment i estricta les disposicions de la Carta de les Nacions Unides, de la Declaració Universal de Drets Humans i d’aquesta Declaració sobre la base de la igualtat, de la no-intervenció en els assumptes interns dels altres estats i del respecte dels drets sobirans de tots els pobles i de la seva integritat territorial. Nova York, 14 de desembre de 1960 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui en són els autors? Quina finalitat té el text? Qui en són els destinataris? c) Quina és la data del text? Contextualitza-la dins el fenomen de la descolonització. 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina ha estat l’evolució històrica del colonialisme? b) Quins errors del colonialisme pretén corregir el text? c) Com ha estat el procés descolonitzador des de llavors i fins als nostres dies? 4 Comentari a) b) c) d) 314 Quina valoració fa de la declaració sobre el colonialisme? Per què és tan negativa? Quins aspectes positius té el colonialisme? Quins aspectes negatius? Quins prevalen? Què hauria passat si avui dia continuessin existint colònies d’importància econòmica? Com subsisteix el colonialisme avui dia? Resumeix les conclusions a què hagis arribat en un text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 127. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 315 TEXT 126 ELS PAÏSOS NO ALINEATS. LA DECLARACIÓ DE BELGRAD Els caps d’estat o de govern de països no alineats han observat que hi ha crisis que porten cap a un conflicte mundial en la transició d’un vell ordre basat en el domini a un nou ordre fonamentat en la cooperació entre les nacions, fundat en la llibertat, la igualtat i la justícia social. [...] L’imperialisme s’afebleix. Els imperis colonials i altres formes d’opressió estrangeres sobre els pobles de l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina estan desapareixent gradualment de l’escena de la història. [...] S’accelera el final de l’època de l’opressió estrangera dels pobles, i això fa que la cooperació pacífica entre els pobles, basada en els principis d’independència i igualtat de drets, sigui condició essencial per a la igualtat i el progrés. Els participants en la conferència reafirmen la seva convicció que: [...] Totes les nacions tenen dret a la unitat, l’autodeterminació i la independència, i en virtut d’aquest dret poden determinar el seu estatut polític i prosseguir lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural sense intimidació o impediment. Tots els pobles poden disposar lliurement de la seva riquesa i els seus recursos naturals per als seus propis fins. [...] En cap cas un poble pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els països participants creuen Belgrad, 16 de setembre de 1961 Classificació del text a) b) c) d) 2 que el dret de Cuba, com el de qualsevol altre país, a triar lliurement el seu sistema polític i social d’acord amb les seves pròpies condicions, necessitats i possibilitats ha de ser respectat. [...] Els participants en la conferència consideren que el desarmament és una necessitat imperativa i la tasca més urgent de la humanitat. Els participants en la conferència conviden les grans potències a signar sense demora un tractat per al desarmament general i complet per tal de salvar la humanitat del flagell de la guerra i a usar l’energia i els recursos que ara estan utilitzant en armaments, per al desenvolupament econòmic i social pacífic de tota la humanitat. [...] Els participants en la conferència consideren que s’han de fer esforços per suprimir el desequilibri econòmic heretat del colonialisme i de l’imperialisme. [...] Els països que participen en la conferència consideren que el problema alemany no és només un problema regional, sinó que pot exercir una influència decisiva sobre el curs dels esdeveniments futurs en les relacions internacionals. [...] Els països participants fan una crida a totes les parts afectades perquè no recorrin a la força ni amenacin d’usar-la per solucionar la qüestió alemanya o el problema de Berlín. […] COMENTARI DE TEXTOS Declaració: 1 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Quin n’és el context històric? Per què se signa a Belgrad? Què són els països no alineats? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien passat anteriorment al text? Què és la política de blocs? b) Quines són les causes que donen lloc al text? Per què aquests països pretenen no alinear-se? c) Quines conseqüències va tenir aquest no-alineament en el desenvolupament de la descolonització? 4 Comentari a) b) c) d) Quins països formaven el Moviment de Països No Alineats? Què serà, més tard, el Grup dels 77? Quina relació hi ha entre no-alineament, Tercer Món i descolonització? Per què entre els països no alineats hi ha països comunistes? Quina és la situació actual del no-alineament? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 315
  • 128. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 316 TEXT 127 LA DESCOLONITZACIÓ A ALGÈRIA: ELS ACORDS D’EVIAN El poble francès, pel referèndum del 8 de gener de 1961, ha reconegut als algerians el dret de triar, per mitjà de consulta per sufragi directe i universal, el seu destí polític amb relació a la República Francesa. Les converses celebrades a Evian del 7 al 18 de març de 1962 entre el govern de la República i el Front d’Alliberament Nacional (FLN) han arribat a la conclusió següent: s’ha acordat un alto el foc; les operacions militars i la lluita armada en territori algerià conclouran el 19 de març. [...] Capítol I. De l’organització dels poders públics en el període transitori i de les garanties d’autodeterminació. La consulta d’autodeterminació permetrà als electors expressar si volen que Algèria sigui independent, i en aquest cas, si volen que cooperin França i Algèria en les conclusions definides en aquestes declaracions. La llibertat i la sinceritat de la consulta es garantiran d’acord amb el Reglament que fixa les condicions de la consulta d’autodeterminació. El ple exercici de les llibertats públiques i de les individuals es restabliran en el termini més breu possible. [...] L’FLN es considerarà com una formació política de caràcter legal. Les persones internades a França i a Algèria s’alliberaran en el termini màxim de vint dies des de 1 l’alto el foc. L’amnistia es proclamarà immediatament. Els detinguts seran alliberats. Capítol II. De la independència i la cooperació. Si s’adoptés la solució d’independència i cooperació, a l’Estat algerià s’imposarà el contingut d’aquestes declaracions. [...] A. De la independència d’Algèria. L’Estat algerià exercirà la completa i plena sobirania a l’interior i a l’exterior. Aquesta sobirania s’exercirà en tots els aspectes, especialment en la defensa nacional i en els assumptes exteriors. L’Estat algerià es donarà lliurement les instruccions pròpies i triarà el règim social i polític que cregui més convenient als seus interessos. [...] B. De la cooperació entre França i Algèria. Les relacions entre tots dos països es fundaran en el respecte mutu de la seva independència, sobre la reciprocitat d’avantatges i l’interès de les dues parts. Algèria garantirà els interessos de França i els drets adquirits per les persones físiques o morals en les condicions fixades per aquestes declaracions. En contrapartida, França garantirà a Algèria l’assistència tècnica i cultural i aportarà al seu desenvolupament econòmic i social un ajut financer privilegiat. [...] Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Qui en són els autors? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va ser el procés de colonització d’Algèria? Com s’inicia el conflicte militar? b) Quines són les causes que donen lloc al text? c) Què va passar a França com a conseqüència d’això? I a Algèria? 4 Comentari a) b) c) d) Per què la independència d’Algèria va provocar una crisi tan profunda a França? En quins aspectes es posa l’accent en el text? Què s’intercanvia? Com eren les relacions entre les metròpolis i les colònies? Què era la Unió Francesa? Com és la situació política a Algèria en l’actualitat? Quines herències positives i negatives creus que ha rebut de la colonització francesa? e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. 316 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 129. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 317 TEXT 128 LA DESCOLONITZACIÓ DE L’ÀFRICA NEGRA Els incidents que van conduir a la declaració de l’estat d’emergència a la capital de Ghana i al port de Tema han demostrat, sense cap mena de dubte, l’existència d’una conspiració global contra Ghana, dirigida pels agents de l’imperialisme mundial i amb l’ajuda de la part reaccionària de la premsa occidental. Entre les raons adduïdes fins al moment en aquesta jugada desesperada de les forces organitzades del neocolonialisme per aturar el cop del Moviment d’Alliberament Africà hi ha la declaració que el president de Ghana va formular a principis d’aquest any en el sentit que L’IMPERIALISME HA D’ABANDONAR ÀFRICA A FINALS D’AQUEST ANY, 1962. A hores d’ara és important per a la Missió Messiànica de l’Home del Destí de l’Àfrica que es restableixin alguns conceptes fonamentals de la Revolució de Ghana, fundada en els principis ideològics dels nkrumahisme. En primer lloc, el nostre dinàmic partit representa les masses de treballadors, pagesos i intel·lectuals progressistes. Internacionalment, la política del nostre partit és de nocompromís i de neutralitat positiva, tal com va formular el fundador de la nació. Al mateix temps, no creiem en la neutralitat passiva quan estan en joc assumptes que afecten el destí de l’Àfrica. Som amics de totes les nacions i enemics de cap. [...] Estem persuadits de la justícia de la Missió Sagrada del nostre Messies per dur a terme els Estats Units de l’Àfrica. I el nostre partit dinàmic, sota el guiatge del nostre dirigent, que el temps ha aprovat, del nostre Mestre i del nostre Pare, va insistir a prosseguir sense treva la batalla contra l’enemic arterós. En aquesta creuada utilitzarem totes les armes legítimes del nostre arsenal. No donarem quarter ni en demanarem. Mantindrem alta la torxa flamant del nkrumahisme fins que les muralles cruixents de l’imperialisme, del colonialisme i del neocolonialisme, siguin arrasades. El nkrumahisme vencerà! Visca Osagyefo! Visca el nostre partit dinàmic! Visca Ghana! «Accra: Convention People’s Party», The Party, núm. 25, setembre de 1962 Classificació del text a) b) c) d) 2 En la part interna, el nostre partit defensa la llibertat per a tots i el desenvolupament progressiu de tots els estats de l’Àfrica continental per formar una nació poderosa, utilitzant els recursos il·limitats de la nostra rica terra en benefici dels nostres pobles. COMENTARI DE TEXTOS La marea creixent de la reacció internacional contra Ghana va arribar al punt culminant de turbulència al final del mes de setembre, quan la premsa i la ràdio imperialistes de tots dos costats de l’Atlàntic van fer circular una mentida abominable sobre el nostre estimat president vitalici de la República de Ghana, Osagyefo Kwame Nkrumah. 1 TEXT HISTÒRIC Assenyala de quin tipus de text es tracta. Què en saps, dels autors? Quina és la data del text en relació amb la descolonització? Qui és Nkrumah? Quina finalitat té el text? Qui en són els destinataris? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la manera en què s’exposen les idees. Què es pretén amb això? 3 Enquadrament històric a) Quins fets històrics estan relacionats amb el text? Per què s’escriu el text? b) Quines conseqüències va tenir el procés de descolonització a l’Àfrica? 4 Comentari a) b) c) d) Quina és la posició de l’autor respecte d’Occident? Quina ideologia reflecteix el vocabulari que utilitza? Què s’entén per neocolonialisme? Per què Nkrumah es va oposar a aquest fenomen? Per què es refereix a Nkrumah en termes gairebé religiosos? Què transmet aquest llenguatge? Quina situació es viu avui dia a l’Àfrica? Amb quines notícies relaciones la vida a l’Àfrica? Quina relació tenen amb el neocolonialisme? e) Resumeix les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 317
  • 130. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 318 TEXT 129 JULIUS K. NYERERE. L’EDUCACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT El desenvolupament té una finalitat, que és l’alliberament de l’ésser humà. És veritat que al Tercer Món parlem molt de l’economia del desenvolupament, de la manera d’augmentar els serveis i els productes i de la capacitat de produir-los. Però els productes són necessaris per servir les persones, i els serveis es necessiten perquè les seves vides siguin més suportables i més fructíferes. Es necessita una organització política, social i econòmica per expandir la llibertat i la dignitat dels éssers humans. Sempre tornem a l’ésser humà –a l’ésser humà alliberat– com a fi de l’activitat i del desenvolupament. Ara bé, només l’ésser humà mateix es pot alliberar o desenvolupar. No pot ser alliberat o desenvolupat per un altre. Perquè l’ésser humà es forma a si mateix. Li és propi actuar deliberadament, amb un objectiu que s’ha proposat i que el distingeix dels animals. L’ampliació de la pròpia consciència i, per tant, del poder que té sobre si mateix, sobre el seu ambient i la seva societat, ha de 1 ser finalment el que entenem per desenvolupament. De manera que el desenvolupament és per a les persones, per les persones i de les persones. El mateix es pot dir de l’educació. La finalitat és l’alliberament de les persones de les traves i les limitacions de la ignorància i la dependència. L’educació ha de fer créixer la llibertat mental i física dels éssers humans: augmentar el control sobre si mateixos, sobre les seves pròpies vides i el medi on viuen. Les idees que l’educació imparteix, o les que es defineixen en la ment per mitjà de l’educació, han de ser, en conseqüència, idees alliberadores; les destreses adquirides per mitjà de l’educació també han de ser destreses alliberadores. Cap altra cosa es pot anomenar pròpiament educació. L’ensenyament que origina una mentalitat esclava o un sentit d’impotència no és educació en absolut, sinó un afront a l’esperit de l’ésser humà. Conferència de Tòquio sobre Educació d’Adults i Desenvolupament, 1972 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Indica de quina classe de text es tracta. Qui n’és l’autor? De quin país prové i quin càrrec ocupava? Quin tipus d’idees defensa? Quina és la data del text? Quina relació té amb el Tercer Món? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Per què exposa les idees en aquest ordre? Què creus que pretén destacar? 3 Enquadrament històric a) Com va ser el procés colonitzador respecte de l’educació? Per què penses que es va limitar a formar les elits? b) Què pretén l’autor amb aquest text? c) Quines conseqüències socials i econòmiques van tenir les limitacions en l’accés a l’educació occidental per a la població dels països subdesenvolupats? 4 Comentari a) En quins aspectes creus que l’autor és objectiu i en quins no? b) Per què l’autor considera que els aspectes econòmics no són els únics essencials per a l’alliberament dels pobles? c) Estàs d’acord a relacionar educació i desenvolupament? d) Penses que és vàlida l’equiparació entre educació i llibertat? Què passaria amb les llibertats si no existís l’educació? e) En quins aspectes creus que d’educació avui dia a Occident no té el mateix valor que per a l’autor? Quins valors s’impulsen avui dia diferents als que defensava Nyerere? f) En quins punts dels que defensa Julius Nyerere sobre l’educació estàs d’acord? Quins apliques a la teva vida? g) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. 318 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 131. 917350 _ 0270-0350.qxd 13 13/8/08 10:11 Página 319 TEXT 130 LA GLOBALITZACIÓ ES RIU DE NKRUMAH Durant el segle XIX i part del XX els colonialistes defensaven les seves actuacions en les terres colonitzades amb la grandiloqüent expressió de «missió civilitzadora de l’home blanc». Un cop acabada la Segona Guerra Mundial la infumable fórmula va donar pas a un nou mot: descolonització. Amb aquest es va fer córrer als anys seixanta del segle passat la idea que els territoris prèviament colonitzats iniciaven la marxa cap al desenvolupament. Globalització és la paraula que s’usa en l’actualitat en lloc de les anteriors. Avui dia no se sap quina s’encunyarà ni quin serà l’estat de l’Àfrica el 2045, però es pot imaginar a la vista del que va passar després de l’eufòria inicial dels anys seixanta. N’hi ha prou de rellegir Kwame Nkrumah, en particular el seu Neo-colonialism: the last stage of imperialism, publicat el 1965 a Nova York. Nkrumah havia llegit The highest stage of capitalism, publicat per Lenin el 1917; i també Imperialism. A Study, publicat per Hobson el 1902. La influència del primer, així com de les idees marxistes, és evident fins i tot en el títol. D’altra banda, la crítica del segon a l’imperialisme, en particular a la seva cobdícia insadollable, em- mascarada amb desvergonyiment, guia l’obra del líder africà. Malgrat que va posar en evidència el neocolonialisme, com els altres dos autors l’imperialisme, la globalització se n’ha venjat amb escreix. No solament ha desmentit el títol del seu llibre, sinó el judici que fan sobre l’evolució dels esdeveniments. En referir-se a la situació de Ghana, Tanzània, el Congo, Brazzaville, Uganda i Kenya, afirma que «tots aquests exemples proven, més enllà de qualsevol dubte, que el colonialisme no és un signe de la força de l’imperialisme, sinó més aviat de les seves acaballes». Avui dia, la diferència de poder entre països rics i pobres sembla més insalvable que abans. Els organismes i els instruments internacionals que decideixen el destí dels éssers humans han canviat una mica els noms, però poca cosa més. Si es pensa en la tasca de les organitzacions no governamentals (ONG), és gairebé segur que Nkrumah els criticaria, igual que fa amb l’ajuda, els consellers i la propaganda d’Occident. Les ONG col·laboren més o menys inadvertidament amb la globalització i, per tant, treballen en contra dels pobles sotmesos. A més, hi ha les elits africanes, el paper de les quals a favor de la globalització no ofereix cap dubte. [...] A canvi d’una participació en el poder i la riquesa es col·loquen en contra dels seus propis pobles. [...] COMENTARI DE TEXTOS Han passat quaranta anys des de la publicació de Neocolonialisme: l’última etapa de l’imperialisme, obra clau de Kwame Nkrumah, líder panafricanista artífex de la primera de les independències africanes. Aquest és, sens dubte, un bon moment per rescatar alguna de les reflexions que va fer. 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC Agustín VELLOSO DE SANTISTEBAN, Revista Pueblos, edició digital, 16 de novembre de 2005 Classificació del text a) De quina classe de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui és l’autor del text? Què en saps, de les seves idees? c) Quina és la data del text? A quines dates fa referència? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries? b) Quin esquema d’exposició s’ha usat? Quin efecte es pretén crear? 3 Enquadrament històric a) Com va evolucionar el colonialisme? Quines coincidències hi ha amb el que exposa l’autor? b) Què pretén l’autor amb el text? Quina evolució ha tingut el colonialisme fins als nostres dies? 4 Comentari a) b) c) d) En quins aspectes l’autor és objectiu? Per què creus que es posa en el paper de Nkrumah? Quin impacte té avui dia la globalització en els països subdesenvolupats? Creus que l’autor critica les actuals institucions oficials? Per què? Creus que les ONG i les elits africanes col·laboren més o menys inadvertidament amb els aspectes negatius de la globalització? e) En quins aspectes no estàs d’acord amb el text? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 319
  • 132. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 320 TEXT 131 ELS PRINCIPIS BÀSICS DEL KEYNESIANISME Les conseqüències de la teoria exposada són moderadament conservadores en altres punts, ja que si bé indica la importància vital d’establir certs controls centrals en assumptes que actualment es deixen gairebé del tot en mans de la iniciativa privada, hi ha molts camps de l’activitat als quals no afecta. L’estat haurà d’exercir una influència orientadora sobre la propensió a consumir, a través del seu sistema d’impostos, fixant la taxa d’interès i, potser, per altres mitjans. D’altra banda, sembla improbable que la influència de la política bancària sobre la taxa d’interès sigui suficient per ella mateixa per determinar-ne una altra d’inversió òptima. Crec, per tant, que una socialització força completa de les inversions serà l’únic mitjà d’aproximar-se a l’ocupació plena; encara que això no necessita excloure qualsevol forma, transacció o mitjà pels quals l’autoritat pública cooperi amb la iniciativa privada. Però, fora d’això, no s’advoca francament per un sistema de socialisme d’estat que abraci bona part de la vida econòmica de la comunitat. No és la propietat dels mitjans de producció la que li convé assumir a l’estat. Si aquest és capaç de determinar l’import global dels recursos destinats a aug- 1 mentar aquests mitjans i la taxa bàsica de remuneració dels qui els posseeixen, haurà fet tot el que li correspon. A més, les mesures indispensables de socialització es poden introduir gradualment sense necessitat de trencar les tradicions generals de la societat. La nostra crítica de la teoria econòmica clàssica acceptada no ha consistit tant a buscar els defectes lògics de la seva anàlisi com a assenyalar que els supòsits tàctics en què es basa se satisfan poques vegades o mai, amb la conseqüència que no pot resoldre els problemes econòmics del món real. [...] Mentre que l’eixamplament de les funcions del govern, que comporten la tasca d’ajustar la propensió a consumir amb l’al·licient per invertir, a un publicista del segle XIX o un financer nord-americà contemporani els semblaria una limitació espantosa a l’individualisme, jo les defenso, contràriament, tant perquè són l’únic mitjà practicable d’evitar la destrucció total de les formes econòmiques existents, com perquè és una condició del funcionament afortunat de la iniciativa individual. J. M. KEYNES, Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, 1936 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC Assenyala el tipus de text de què es tracta. Qui és l’autor del text? Què en saps? Quina és la data del text? Quina és la finalitat del text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) A què es refereix quan parla de la teoria econòmica clàssica? Per què considera necessari rebutjar-la? Quins esdeveniments havien passat prèviament al text que facin necessària aquesta reflexió? b) Quines són les causes que donen lloc al text? c) Quines conseqüències va tenir l’aportació de Keynes en l’economia? 4 Comentari a) Què és el keynesianisme? Quins principis bàsics defensa? Com relaciones aquests principis amb el text? b) Com va participar Keynes en la Primera Guerra Mundial i en la postguerra? I en el crac del 1929? Així, doncs, quina importància històrica té el text? c) Com influeix políticament en l’actualitat el keynesianisme? Com s’anomena la política econòmica actual antagonista del keynesianisme? Amb quin tipus de política dels nostres dies s’identifica? d) Quina importància històrica té Keynes? e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 320 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 133. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 321 TEXT 132 QUINA EUROPA? Per als països del món lliure, que l’ambició dels soviets amenaçava, la direcció americana podia, llavors, semblar inevitable. El Nou Món era el gran vencedor de la guerra. [...] Al mateix temps, es veia que Amèrica prenia pel seu compte les regnes polítiques i estratègiques dels assumptes en totes les regions on el món lliure estava en contacte amb [...] els soviets. Ho feia, ja unilateralment [...]. És clar que les coses han canviat. Els estats occidentals del nostre vell continent s’han refet econòmicament. Restableixen les forces militars [...]. Sobretot, han pres consciència dels seus vincles naturals. En una paraula, l’Europa de l’Oest apareix com susceptible de constituir una entitat capital, plena de valors i de mitjans, capaç de viure la seva vida, no certament en oposició al Nou Món, però sí al seu costat. D’altra banda, el monolitisme del món totalitari s’està desarticulant. La Xina, separada de Moscou, entra en l’escena del món [...]. L’Imperi dels soviets, l’última i més gran potència colonial d’aquest temps, veu com es posa en dubte [...] la dominació que exerceix [...] i com s’allunyen, a poc a poc, els satèl·lits europeus que mitjançant la força s’havien atorgat. Al mateix temps, el règim comunista [...] arriba a un fracàs quant al nivell de vida [...]. El repartiment de l’univers entre dos bàndols [...] respon cada vegada menys a la situació real. [...] És obvi que Europa, sempre que ho vulgui, està d’ara endavant cridada a tenir un paper que sigui el seu. Convé, sens dubte, que mantingui una aliança amb Amèrica [...] mentre duri l’amenaça soviètica. Però les raons que, per a Europa, feien de l’aliança una subordinació, s’esborren dia rere dia. Europa ha de prendre la seva part de responsabilitats. [...] Però, quina Europa? Aquest és el debat. [...] Segons nosaltres, els francesos, es tracta que Europa es faci per a ser europea. Una Europa europea significa que existeix per si mateixa i per a si mateixa, que, enmig del món, tingui la seva pròpia política. Això és el que rebutgen conscientment o inconscientment alguns, que, tanmateix, diuen que volen que es realitzi. En el fons, el fet que Europa, en no tenir política, quedés sotmesa a la que vindria donada des de l’altra riba de l’Atlàntic, els sembla avui encara normal i satisfactori. [...] COMENTARI DE TEXTOS Quan es tracta d’Europa i quan s’intenta discernir el que ha de ser, cal representar-se sempre el que és el món. Al final de l’última guerra mundial, el repartiment de forces a la Terra semblava tan simple i tan brutal com possible. Això es va veure, de sobte, a Jalta. Només Amèrica i Rússia havien continuat sent potències, tota la resta estava desllorigada: els vençuts, enfonsats en la seva derrota sense condicions; els vencedors europeus, abatuts. 1 TEXT HISTÒRIC Charles de GAULLE, 23 de juliol de 1964 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui n’és l’autor? Quina és la data del text? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries? b) Explica la manera d’exposar les idees. Per què s’ha fet així? 3 Enquadrament històric a) Com havia evolucionat Europa abans del text? b) Per què l’autor escriu en aquest moment i d’aquesta manera sobre Europa? c) Com va evolucionar Europa després del text? 4 Comentari a) b) c) d) Quina posició té l’autor respecte dels EUA, l’URSS o la Xina? En quins aspectes creus que és objectiu? Quina idea d’Europa té l’autor? Com veu Europa en el seu temps? Quines diferències hi ha entre l’Europa actual i la que descriu l’autor en el seu moment? Quin paper penses que hauria de tenir Europa avui dia i per què? Quin paper hauria de tenir-hi Espanya? Raona la resposta i resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 321
  • 134. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 322 TEXT 133 TEXT HISTÒRIC MAIG DEL 1968. EL MANIFEST DE NANTERRE Manifest de la Facultat de Lletres. Universitat de Nanterre, maig del 1968. No obstant això, no es tracta de rebutjar el progrés de les tècniques, ni la socialització creixent de la societat. El moviment estudiantil mostra clarament que estem més enllà d’una simple crisi de la universitat; posa en qüestió els fonaments mateixos de la nostra societat. No n’hi ha prou d’explicar el moviment actual per la voluntat d’abolir un règim o per les contradiccions internes del capitalisme. La nostra contestació posa en qüestió: Aquests fenòmens són irreversibles! Cal trobar: – Les actituds i els mitjans que permetin a cadascú no deixar-se mutilar pels condicionaments actuals. – Noves formes d’expressió de la llibertat i de la creativitat de cadascú. – Una cultura concebuda com a patrimoni dels privilegiats, com una garantia de promoció social reservada a uns pocs, i no com un mitjà de producció humana accessible a tots. – Però també el conjunt de les relacions humanes –polítiques, econòmiques i socials– que serveixen de fonament a la societat actual. – Un món dedicat exclusivament al consum, beneficiós per a una minoria, que s’esforça a arrossegar la massa cap a ell, fent-li creure que el problema de l’ésser humà depèn únicament de l’augment del seu benestar. 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor o autors? Què en saps? Quina ideologia representen? Quina data té el text? Quin n’és el context històric? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Quin esquema segueix el text? Per què? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments polítics, filosòfics i socials havien tingut lloc prèviament a aquest text? b) Per què s’escriu aquest text? Què pretén manifestar? c) Què va passar durant la revolta del maig del 1968 a París? Quines conseqüències va tenir el maig del 68 en la societat i la cultura europees? I en la política? 4 Comentari a) Contra què s’oposa l’autor del manifest? Per què? b) Per què s’hi utilitzen frases curtes, més pròpies d’un eslògan o una pintada, que no pas frases llargues? Quin tipus de llenguatge s’hi fa servir? Per què? c) Per què barreja cultura, societat i sindicalisme? Contra qui s’oposa aquest moviment? d) Quina importància històrica té la revolució del maig del 1968? Quin reflex ha tingut en la política i la cultura del nostre temps? e) Quins aspectes d’aquest manifest penses que es poden aplicar a la societat actual? Raona la resposta. f) Escriu un breu resum que sintetitzi el que has treballat amb aquest comentari. 322 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 135. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 323 TEXT 134 CHE GUEVARA I LA REVOLUCIÓ CUBANA Fidel, [...] Avui tot té un to menys dramàtic perquè som més madurs, però el fet es repeteix. Sento que he complert la part del meu deure que em lligava a la Revolució Cubana en el seu territori i m’acomiado de tu, dels companys, del teu poble que ja és meu. Renuncio formalment als meus càrrecs en la direcció del Partit, al meu càrrec de ministre, al meu grau de comandant, a la meva condició de cubà. Res de legal no em lliga a Cuba, només lligams d’una altra mena que no es poden trencar com els nomenaments. Fent un repàs de la meva vida passada, crec que he treballat amb prou honradesa i dedicació per consolidar el triomf revolucionari. La meva única falta una mica greu és no haver confiat més en tu des dels primers moments a Sierra Maestra i no haver comprès amb prou rapidesa les teves qualitats de conductor i de revolucionari. He viscut dies magnífics i al teu costat vaig sentir l’orgull de pertànyer al nostre poble en els dies lluminosos i tristos de la crisi del Carib. [...] En els nous camps de batalla portaré la fe que em vas inculcar, l’esperit revolucionari del meu poble, la sensació de complir amb el més sagrat dels deures; lluitar contra l’imperi on vulgui que estigui; això reconforta i cura amb escreix qualsevol ferida. Podria dir moltes coses, a tu i al nostre poble, però sento que són innecessàries, les paraules no poden expressar el que jo voldria, no val la pena esborrallar cap full. Fins a la victòria sempre. Pàtria o mort! T’abraça amb tot el fervor revolucionari, Carta de Che GUEVARA a Fidel CASTRO, 1 d’abril de 1965 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 Altres terres del món reclamen el concurs dels meus esforços modestos. Jo puc fer el que t’està negat per la responsabilitat que tens al capdavant de Cuba, i ha arribat l’hora de separar-nos. Vull que sàpigues que ho faig amb una barreja d’alegria i dolor, aquí deixo el més pur de les meves esperances de constructor i el més estimat entre els meus éssers estimats... i deixo un poble que m’ha admès com a fill; això fereix una part del meu esperit. COMENTARI DE TEXTOS Any de l’Agricultura. L’Havana 1 TEXT HISTÒRIC Indica de quin tipus de text es tracta. Quina és la data del text? Qui n’és l’autor? Quina ideologia té? A qui s’adreça? Què en saps? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins fets havien tingut lloc amb anterioritat a aquest text? b) Quins arguments fa servir l’autor en el comiat? Per què ho expressa d’aquesta manera? c) On va anar l’autor? Què va fer en aquests llocs? Quin final va tenir? 4 Comentari a) b) c) d) Per què l’autor pretén ser subjectiu? A qui es refereix Guevara quan parla d’imperialisme? Quina doctrina va emprar aquest país respecte d’Iberoamèrica? Com s’emmarca la Revolució Cubana en la història d’Iberoamèrica? I en la guerra freda? Quina influència va tenir la Revolució Cubana en la història d’Iberoamèrica? Com va influir en els moviments revolucionaris posteriors? Quina va ser la resposta dels Estats Units? e) Quina opinió tens d’Ernesto «Che» Guevara? e) Fes una síntesi del que has estudiat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 323
  • 136. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 324 TEXT 135 EL COMIAT DE SALVADOR ALLENDE (11-IX-1973) Segurament, aquesta serà l’última oportunitat per dirigirme a vosaltres. La Força Aèria ha bombardejat les antenes de Radio Magallanes. Les meves paraules no tenen amargor, sinó decepció. Que siguin un càstig moral per als qui han traït el jurament que van fer: soldats de Xile, comandants en cap titulars. Col·locat en el trànsit històric, pagaré amb la meva vida la lleialtat al poble. I us dic que tinc la certesa que la llavor que hem lliurat a la consciència digna de milers i milers de xilens, no podrà ser segada definitivament. Tenen la força, podran dominar-nos, però els processos socials no s’aturen ni amb el crim ni amb la força. La història és nostra i la fan els pobles. Treballadors de la meva pàtria: vull agrair-vos la lleialtat que sempre heu tingut, la confiança que vau dipositar en un home que només va ser intèrpret de grans anhels de justícia, que va donar la paraula que respectaria la Constitució i la llei, i així ho va fer. En aquest moment definitiu, [...] vull que aprofiteu la lliçó: el capital forà, l’imperialisme, units a la reacció, van crear el clima perquè les Forces Armades trenquessin la seva tradició [...]. M’adreço a vosaltres, sobretot a la modesta dona de la nostra terra, a la camperola que va creure en nosaltres, a la mare que va saber que ens preocupàvem pels infants. M’adreço als professionals de la pàtria, als professionals patriotes que van seguir treballant contra la sedició afavorida pels col·legis professionals, col·legis classistes que 1 també van defensar els avantatges d’una societat capitalista. M’adreço a la joventut, als que van cantar i van lliurar la seva alegria i el seu esperit de lluita. M’adreço a l’home de Xile, a l’obrer, al camperol, a l’intel·lectual, als que seran perseguits, perquè al nostre país, el feixisme ja hi ha estat present fa moltes hores: en els atemptats terroristes, volant els ponts, tallant les vies fèrries, destruint els oleoductes i els gasoductes, enfront del silenci dels qui tenien l’obligació d’actuar. La història els jutjarà. Segurament faran callar Radio Magallanes i el metall tranquil de la meva veu no us arribarà. No importa. La seguireu escoltant. Sempre estaré al vostre costat. Almenys el meu record serà el d’un home digne que va ser lleial a la pàtria. El poble s’ha de defensar, però no sacrificar-se. El poble no s’ha de deixar arrossegar ni crivellar, però tampoc no es pot humiliar. Treballadors de la meva pàtria, tinc fe en Xile i en el seu destí. Altres homes superaran aquest moment gris i amarg en què la traïció pretén imposar-se. Continueu sabent que, molt més aviat que tard, de nou s’obriran les grans avingudes per on passaran els éssers humans lliures, per construir una societat millor. Visca Xile! Visca el poble! Visca els treballadors! Aquestes són les meves últimes paraules i tinc la certesa que el meu sacrifici no serà en va, tinc la certesa que, almenys, serà una lliçó moral que castigarà la rebel·lió, la covardia i la traïció. Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quina ideologia té? Quina és la data del text? Què va passar aquest dia? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va evolucionar políticament Xile durant el segle XX? b) Com va arribar Allende al poder? Quina política va dur a terme? Qui s’hi oposava? c) Quines conseqüències va tenir per a Xile la dictadura? Què va passar més tard? 4 Comentari a) Per què la carta s’escriu en un to tan emotiu? Per a qui té paraules de record, l’autor? Per què? b) Com qualificaries la ideologia de l’autor? Quins líders americans coetanis la compartien? c) Quina importància històrica té el text? Resumeix les conclusions a què hagis arribat. 324 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 137. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 325 TEXT 136 EL NEOLIBERALISME ALS ESTATS UNITS Per això, als Estats Units vam començar a reduir els impostos, vam reduir-ne els alts tipus dràsticament i vam disminuir aquests impostos en gairebé una quarta part. En suprimir les regulacions innecessàries, vam limitar el paper del govern, i així vam ajudar la lliure empresa, sense fer que perillessin les proteccions vitals que una societat compassiva ha de facilitar. Molts economistes, educats en les velles pràctiques de control governamental, van predir el desastre. Per contra, a mesura que va començar la recuperació, la inflació i les taxes d’interès van començar a caure, van començar a sorgir noves indústries a un ritme de 600.000 l’any, i l’ocupació va arrencar: es van crear més de vuit milions Hi ha qui assenyala els nostres dèficits pressupostaris com l’origen de la nostra expansió econòmica. Però, si fos així, per què la dècada de dèficits dels setanta no va revitalitzar la nostra economia? La realitat és que moltes de les nacions industrialitzades d’Occident tenen dèficits més grans que els Estats Units, en comparació amb el seu producte nacional brut, i tanmateix, la recuperació no és clara. [...] Però al mateix temps, hem descobert que les barreres més importants per a les inversions i per al creixement de l’economia són els impostos progressius. La nostra experiència ens ha demostrat que el govern sol no pot estimular el creixement econòmic. Però sí que el pot alliberar. Els països occidentals desenvolupats han conduït el món a crear un model de vida més elevat per als seus ciutadans intentant controlar les seves economies [...] Però a mesura que es multiplicaven els controls, les inversions queien, el creixement decreixia i l’índex d’ocupació declinava. L’única mesura que no s’ha adoptat és la més efectiva, com s’ha demostrat: la reducció dels impostos sobre les rendes personals. Discurs de Ronald REAGAN a la Fundación March. Madrid, 7 de maig de 1985 Classificació del text a) b) c) d) 2 de llocs de treball nous. I el 1984 vam gaudir del creixement econòmic més gran de les tres darreres dècades. [...] COMENTARI DE TEXTOS Cada nació és diferent i les solucions han de tenir en compte aquestes diferències. Però crec fermament que hi ha certs principis bàsics que si s’apliquen sàviament poden beneficiar tothom. Als Estats Units rebutgem el pessimisme. Vam arribar al convenciment que el govern no era la solució, sinó el problema, que el massiu creixement de les despeses governamentals pesava sobre el sector privat i que l’excessiu increment dels impostos i les regulacions ofegaven la iniciativa individual i destruïen les oportunitats per al nostre poble. Al nostre país sempre hem considerat com article de fe que la llibertat fa funcionar l’economia. 1 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Quin n’és l’autor? Què en saps, de les seves idees? Quina és la data del text? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quin és l’origen del debat econòmic després del 1973? b) Quina via van elegir els Estats Units per mitjà de Ronald Reagan? c) Quines conseqüències va tenir l’aplicació d’aquestes idees en l’economia dels Estats Units? 4 Comentari a) b) c) d) Quina posició té l’autor respecte del neoliberalisme? A qui critica en el discurs? Quines van ser les característiques principals del govern de Reagan? A quins països occidentals fa referència? Per què els critica? Quines referències al poble fa Reagan? Creus que la política que duu a terme afavoreix les classes socials més humils? Raona la resposta. e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari de text. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 325
  • 138. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 326 TEXT 137 ELS ESTATS UNITS ALS ANYS VUITANTA Com és que aquests fills de grans universitaris, aquests legataris de Jefferson, […] i els altres gegants amb tres noms de l’erudició americana, com és que aquests hereus de la lux i de la veritas ara van en munió a Wall Street i a la sala de bons de Pierce & Pierce! Com circulaven les històries a tots els campus! Si en cinc anys no en feies 250.000 a l’any o eres molt estúpid o un gandul. […] Als quaranta anys o en feies un milió a l’any o eres tímid i incompetent. […] I d’on veien tots aquests diners? […] Segons l’anàlisi de Lopwitz, s’havia d’agrair a Lyndon Johnson. Sense fer gaire soroll, els Estats Units havien començat a imprimir diners per bilions per finançar la guerra del Vietnam. Abans que ningú, fins i tot Johnson, no sabés el que passava, havia començat una inflació mundial. Tothom se’n va adonar quan els àrabs de sobte van apujar els preus del petroli els anys 70. Ràpidament, mercats de tota mena van tenir grans pujades. […] Bé, actualment ja ningú parlava de Bons Llauners… Oh, no! De cap manera! El mercat de bons s’havia encès […]. Els bons representaven ara quatre cinquenes parts del negoci de Pierce & Pierce, i els joves de cap d’ala de Yale, de Harvard i de Stanford estaven desesperats per entrar a la sala de bons de Pierce & Pierce i en aquell precís moment les seves veus rebotaven a les parets folrades de caoba d’Eugene Lopwitz. 1 Senyors de l’Univers! El bramul omplia l’ànima de Sherman amb esperança, confiança seguretat, virtut. Sí, virtut! Judy no entenia res d’això, ho entenia? En absolut. Ai!, notava els seus ulls envidriant-se quan ell parlava d’això. Moure la palanca que belluga el món era el que ell feia –i tot el que ella volia saber era el motiu per què ell mai no venia a sopar a casa. […] L’ociositat era un pecat no contra un mateix ni contra Déu sinó contra […] Pierce & Pierce. […] Es considerava part de la nova era i de la nova raça, un igualitari de Wall Street, un senyor de l’Univers que només respectava el resultat. Wall Street o Pierce & Pierce ja no significaven Bona Família Protestant. Hi havia nombrosos prominents banquers d’inversions jueus. El mateix Lopwitz era jueu. Hi havia nombrosos irlandesos, grecs i eslaus. El fet que cap dels vuitanta membres del departament de bons era negre o femella no l’incomodava. Tom WOLFE, La foguera de les vanitats, 1987 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT LITERARI De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quina és la data aproximada a què fa referència el text? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va evolucionar el sistema capitalista després de la Segona Guerra Mundial? b) Per què es va produir l’auge econòmic a què fa referència el text? c) Com ha evolucionat el sistema econòmic mundial fins als nostres dies? 4 Comentari a) b) c) d) Quines característiques atribueix l’autor de manera caricaturesca, a Sherman, el protagonista? Com descriu els executius dels Estats Units? Per què s’autoanomenen Amos de l’Univers? Quins atributs socials i racionals ha de tenir, segons Sherman, un membre d’aquest grup tan selecte? Quins aspectes penses que es poden aplicar a la societat capitalista Occidental en general? Quines són les aspiracions bàsiques d’un estudiant? e) Fes un resum amb les conclusions a què hagis arribat. 326 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 139. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 327 TEXT 138 TEXT HISTORIOGRÀFIC EL MIRACLE JAPONÈS La recuperació econòmica comença a l’inici del 1949, amb la devaluació del ien (el canvi del dòlar es va fixar en 360 iens, quan abans de la guerra era de 3,4) i l’arribada al poder dels conservadors (que més tard es van agrupar en el Partit Liberal Democràtic). Desmantellats per l’ocupació nord-americana, els grans grups industrials (com Mitsui i Mitsubishi) van reaparèixer després de l’expropiació de les antigues famílies dirigents el 1951. El 1953, l’economia japonesa va retrobar el seu nivell anterior a la guerra, la taxa de creixement va créixer ràpidament el 10 per cent l’any. Els dèficits comercials es van reduir sensiblement, a l’espera de trobar (a partir del 1965) un lloc per als excedents. • la voluntat de revenja després de la derrota; • l’aptitud per al treball i l’estalvi; • l’adhesió a l’empresa, malgrat alguns moviments de contestació (els sindicats, impulsats pels americans el 1945, provoquen algunes manifestacions violentes); • la tendència a «copiar» les tècniques occidentals, esperant poder superar-les; • l’osmosi entre els dirigents polítics i els mitjans financers (el Partit Liberal Democràtic està molt unit al Keidanren, la conferència patronal), • la bona marxa dels transports marítims, ja que el Japó aprofita plenament el fet que gairebé la totalitat de les seves ciutats i de les seves fàbriques estan situades a la costa. Les causes del miracle japonès són diverses 1 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 J. RIVOIRE, L’economia mundial a partir del 1945, 1988 COMENTARI DE TEXTOS Després de la guerra, la penúria econòmica encara és més greu al Japó que a Alemanya; les exportacions són pràcticament nul·les. Assenyala de quin tipus de text es tracta. Què en saps, de l’autor? Quina és la data del text? A quin període fa referència el text? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) Explica la manera en què s’exposen les idees. Què es pretén amb això? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc amb anterioritat al text? b) Què és el miracle japonès? Per què es va originar? c) Quines conseqüències va tenir en el renaixement econòmic del Japó? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte del Japó? Quins aspectes d’objectivitat i subjectivitat hi veus? Quines virtuts veu l’autor en el Japó i els japonesos? Quins defectes hi troba? b) Un «miracle» coetani és l’alemany. Quines característiques comunes i quines diferències tenen? c) Com expliques que, després de la destrucció que van patir durant la Segona Guerra Mundial, avui dia totes dues nacions siguin potències econòmiques? d) Quina relació té el «miracle» japonès i l’origen dels «dragons» del sud-est asiàtic? e) A què és deguda la preponderància tecnològica del Japó en l’actualitat? Quina relació té amb altres aspectes econòmics (per exemple, la crisi del 1973)? f) Quins aspectes creus que l’autor no ha previst en la seva anàlisi? g) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 327
  • 140. 917350 _ 0270-0350.qxd 14 13/8/08 10:11 Página 328 TEXT 139 LA CONSTITUCIÓ EUROPEA Article I-1. Creació de la Unió 1. Aquesta Constitució, que neix de la voluntat dels ciutadans i dels estats d’Europa de construir un futur comú, crea la Unió Europea, a la qual els estats membres atribueixen competències per assolir els objectius comuns. [...] 2. La Unió està oberta a tots els estats europeus que respectin els seus valors i es comprometin a promoure’ls en comú. Article I-2. Valors de la Unió La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, incloent-hi els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. Article I-3. Objectius de la Unió 1. La Unió té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles. 1 TEXT HISTÒRIC 2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors i un mercat interior en el qual la competència sigui lliure i no estigui falsejada. 3. La Unió obrarà en pro del desenvolupament sostenible d’Europa basat en un creixement econòmic equilibrat i en l’estabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient. Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic. 4. La Unió combatrà l’exclusió social i la discriminació i fomentarà la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets dels infants. 5. La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els estats membres. 6. La Unió respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu. [...] Fet a Roma, el 29 d’octubre de 2004 Classificació del text a) De quina classe de text es tracta? b) Qui en són els autors? Quina ideologia tenen? c) Quina és la data del text? Quin és el context històric del text amb relació al desenvolupament de la UE? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com ha evolucionat la UE des dels orígens com a CEE fins al 2004? Quins tractats fonamentals preveu? b) Quines són les causes que donen lloc al text? Què va passar amb la Constitució? 4 Comentari a) Creus que la UE necessita una Constitució? b) Què implica aquest document? c) En què es diferencien l’antiga CEE i la UE? Per què a la CEE no s’hauria pogut plantejar aquest document? d) Quins objectius té la Unió? Què hi modificaries o què hi afegiries? e) Quins aspectes positius i negatius neixen d’una unió política? f) Per què creus que pertànyer a la UE és bo per a Espanya? g) Resumeix breument les conclusions a què has arribat. 328 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 141. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 329 TEXT 140 EL NOU ORDRE MUNDIAL Conscient de l’estreta relació de la política exterior amb la seguretat i el benestar nacional, el govern nord-americà ha reafirmat els darrers anys la seva voluntat de lideratge, orientat a fomentar de manera unilateral la democràcia liberal, l’economia de mercat i (segons la seva pròpia apreciació) l’estabilitat i la prosperitat en la resta del planeta. També, es podria afegir, a la defensa dels interessos vitals de l’Amèrica del Nord en els llocs on s’han jutjat en perill. En aquesta línia, la guarnició de la zona del canal juntament a reforços aerotransportats des dels Estats Units mateix, van envair en poques hores Panamà (desembre del 1989). [...] Molta més envergadura –i repercussions– va tenir l’operació Tempesta del Desert (gener del 1991), per la qual el president Bush va organitzar, sota el mandat de l’ONU, una coalició internacional destinada a expulsar els iraquians de Kuwait, el petit, tot i que importantíssim, estat petrolier del golf Pèrsic. El demòcrata Clinton no va introduir innovacions importants en la manera de portar aquests assumptes. La seva apel·lació al principi d’«intervenció humanitària» demostra, per contra, la continuïtat essencial que, per sobre de matisos partidistes, regeix la política exterior nord-americana. [...] Així doncs, l’administració Clinton va recórrer alternativament a l’acció diplomàtica, a l’embargament comercial, al desplegament de tropes i fins i tot al bombardeig estratègic per aconseguir l’èxit en els seus objectius. Amb èxit desigual, la seva atenció 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC es va centrar en noves pressions sobre Cuba; en la pacificació –fallida– de Somàlia (1993) i en la de Bòsnia, que va culminar en els acords de Dayton (1995); en la renovació del tractat de no-proliferació (1995); en la mediació entre Israel i Palestina, i en la «contenció» del militarisme iraquià al Pròxim Orient. Des d’aquesta perspectiva, cal interpretar l’actuació del seu successor, el republicà G. W. Bush (fill), com un reforçament de la tendència dominant des dels anys vuitanta, orientada a l’acció unilateral, més que com el començament d’una nova política. Certament, després dels sagnants atemptats de l’11 de setembre del 2001, que van commoure el món i van provocar una onada universal de simpatia cap als Estats Units, Bush va obtenir arguments per proclamar la guerra contra el terrorisme a escala mundial. Aleshores es van succeir les operacions militars que van enderrocar el règim talibà de l’Afganistan (2001) i el de Saddam Hussein a l’Iraq (2003). Sens dubte, en tots dos casos s’ha manifestat clarament la capacitat d’intervenció del país més poderós del món, però també la convicció, cada vegada més estesa en l’opinió pública internacional, en la necessitat de l’acció multilateral com a opció preferible per resoldre els problemes que afecten el conjunt de la humanitat. Manuel MORÁN ORTÍ, L’evolució dels EUA COMENTARI DE TEXTOS 14 13/8/08 en la segona meitat del segle XX. A: Javier PAREDES, Història Universal Contemporània, 2004 Classificació del text a) De quina classe de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui és l’autor del text? Què en saps? c) A quina data o dates fa referència el text? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va ser la política internacional dels Estats Units amb anterioritat al govern de George W. Bush? b) Què pretén explicar el text? c) Quines conseqüències va tenir i té el desenvolupament de la política nord-americana que descriu l’autor? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte dels Estats Units? En quins aspectes et bases per pensar-ho? b) Quines diferències hi ha als EUA entre els partits dominants pel que fa a política internacional? c) Què és el que impulsa els Estats Units a sostenir una política intervencionista? Quins aspectes positius o negatius té aquesta política per al món i per a Espanya? d) Quin paper ha adoptat els darrers anys Espanya respecte dels Estats Units? Què n’opines? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 329
  • 142. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 330 TEXT 141 TEXT HISTÒRIC L’«INFORME SECRET» DE KHRUIXTXOV SOBRE STALIN Camarades! [...] Després de la mort de Stalin, el Comitè Central del Partit va començar a emprar la política d’explicar, [...] que és il·lícit i estrany a l’esperit del marxisme i del leninisme elevar una persona, transformar-la en un superhome dotat de característiques sobrenaturals, comparables a les d’un déu. [...] Entre nosaltres es va conrear durant molts anys aquesta creença al voltant d’un home, i especialment al voltant de Stalin. lluita ideològica, i la possibilitat de donar a conèixer opinions personals [...] fins i tot sobre qüestions de caràcter pràctic. [...] L’única prova de culpabilitat emprada va ser la «confessió» de l’acusat mateix; i com va demostrar la investigació ulterior, es van obtenir «confessions» per mitjà de tortures físiques contra els acusats. L’objectiu d’aquest informe no és fer una valoració exhaustiva de la vida i l’activitat de Stalin. [...] Es tracta que el culte a la persona de Stalin va anar creixent [...], aquest culte que [...] esdevingué la font de tot un seguit de perversions unànimement greus i serioses dels principis del Partit, de la democràcia del Partit, de la legalitat revolucionària. [...] En primer terme, seguir la norma bolxevic, condemnar i desarrelar el culte a l’individu com a cosa aliena al marxisme-leninisme i oposada als principis del Partit i les seves normes de vida. [...] Quan analitzem les pràctiques de Stalin [...] ens hem de convèncer que els temors de Lenin estaven justificats. Les característiques negatives de Stalin, que en època de Lenin només eren incipients, es van transformar durant els darrers anys en un greu abús de poder que va causar un mal fora de mida al nostre Partit. [...] Stalin es va inventar el concepte «enemic del poble». Aquest terme va fer [...] possible l’ús de la repressió més cruel, la violació de totes les normes de la legalitat revolucionària contra qualsevol que, d’una manera o una altra, estigués en desacord amb Stalin; [...] va eliminar radicalment la possibilitat de qualsevol classe de 1 Camarades! Hem d’abolir el culte de l’individu decididament. [...] Per això, és necessari: En segon terme, hem de continuar sistemàticament [...] els principis leninistes del comandament del Partit, i [...] sobretot, pel principi dominant del comandament col·lectiu. En tercer terme, restaurar completament els principis leninistes de democràcia sovieticosocialista, expressats en la Constitució de la Unió Soviètica. [...] Camarades! El Vintè Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica ha manifestat amb nova energia la incommovible unitat del nostre Partit, la seva cohesió al voltant del Comitè Central, la ferma voluntat de complir la gran tasca de construir el comunisme. N. KHRUIXTXOV, «Informe secret» sobre el culte a la personalitat, febrer de 1956 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té? Quin n’és l’auditori? b) Qui és l’autor del text? Quin càrrec ocupava llavors? c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina política va promoure Stalin? Quins mitjans va utilitzar? b) Per què Khruixtxov escriu aquest informe? Per què era «secret»? c) Quines conseqüències va tenir el text? Com va evolucionar després el règim de Khruixtxov? 4 Comentari a) b) c) d) 330 Quina és la posició de l’autor respecte de Stalin? En quins aspectes és objectiu i en quins és subjectiu? Per què rebutja els mètodes de Stalin? Què proposa per evitar la repetició dels abusos? Per què parla de la democràcia sovieticosocialista? A quin tipus de règim es refereix? Quina visió històrica tenim avui sobre Stalin? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 143. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 331 TEXT 142 EL GRAN SALT ENDAVANT La Xina és un gran país agrari on la població rural representa més del 80 per cent del total. La indústria s’ha de desenvolupar al mateix temps que l’agricultura, només així es podran acumular més fons per crear una indústria pesant poderosa. [...] La indústria i l’agricultura estan estretament lligades. Per transformar la Xina en un país industrial hem d’estudiar a consciència l’experiència avançada de la Unió Soviètica. Des de fa ja quaranta anys, l’URSS edifica el socialisme; la seva experiència ens és molt valuosa. Vejam qui ha projectat i equipat les nostres fàbriques importants. Han estat els Estats Units? O potser Anglaterra? No. Només la Unió Soviètica va desitjar fer-ho, perquè és un país socialista i aliat nostre. A més de la Unió Soviètica, també ens hi han ajudat uns quants països germans de l’Europa Oriental. És completament cert que hem d’estudiar les bones experiències de tots els països, amb independència de si són socialistes o capitalistes; en això no hi ha dubte. Ara bé, el principal és aprendre de la Unió Soviètica. Hi ha dues actituds davant l’estudi. Una és la dogmàtica, quan no es presta atenció a les condicions existents al nostre país i es copia tot sense discerniment, tant el que és aplicable com el que no. Aquesta actitud no és bona. Una altra actitud és fer funcionar els nostres caps mentre estudiem i aprendre el que s’avé a les condicions que hi ha al nostre país, és a dir, assimilar l’experiència que ens pot ser útil. Reforçar la nostra solidaritat amb la Unió Soviètica i amb tots els països socialistes: aquesta és la nostra orientació política fonamental, el nostre interès principal. També hem de consolidar i estendre la solidaritat amb els països de l’Àsia i l’Àfrica, així com amb tots els països i pobles que estimen la pau. Units a aquestes dues forces, ja no estarem sols. Pel que fa als països imperialistes, també hem d’unir-nos als seus pobles i mirar d’aconseguir la coexistència pacífica amb ells, negociarhi i conjurar tota guerra possible. Ara bé, respecte d’aquests països, de cap manera hem de fer-nos idees que no corresponen a la realitat. COMENTARI DE TEXTOS La indústria pesant és el centre de l’edificació econòmica del nostre país; cal insistir-hi. Però, alhora, és necessari dedicar prou atenció al desenvolupament de l’agricultura i de la indústria lleugera. 1 TEXT HISTÒRIC Discurs de Mao ZEDONG a la XI Sessió de la Conferència Suprema de l’Estat, 27 de febrer de 1957 Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. Quina finalitat té? b) Qui n’és l’autor? Què en saps? c) Quina és la data del text? En quin context històric se situa? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina va ser l’evolució històrica de la Xina després dels emperadors? Quins problemes va tenir, principalment? Com va arribar Mao Zedong al poder? b) Què és el Gran Salt Endavant? Per què ho va proposar? c) Quines conseqüències va tenir el text? Com ha evolucionat la Xina fins als nostres dies? 4 Comentari a) b) c) d) e) Quina posició té l’autor respecte d’Occident? En quins aspectes creus que és objectiu? Quin model va triar Mao? Per què no es va inspirar en el model occidental? Quins aspectes considera interessants del món capitalista? A què es refereix amb les dues actituds enfront de l’estudi? Quins aspectes remarques d’aquesta idea? Quina ha estat l’aportació històrica de Mao Zedong a la història de la Xina? Quina importància històrica té aquest text concret dins del maoisme? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 331
  • 144. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 332 TEXT 143 KHRUIXTXOV I LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA He llegit als vostres diaris que la política de coexistència pacífica que us proposem significaria en realitat la creació d’un «món dividit». Aquesta interpretació és ben lluny de la idea exacta de la coexistència pacífica que tenim. En realitat volem obtenir tot el contrari: la coexistència pacífica i la competència de les relacions sempre més àmplies entre els pobles, en l’àmbit econòmic i cultural. Per contra, la negació de la coexistència i de la competència signifiquen la ruptura de totes les relacions entre els països i un rellançament de la guerra freda. Els que no volen tancar els ulls a la realitat han de reconèixer que en la nostra època l’única via raonable per al desenvolupament de les relacions internacionals és la solució dels problemes i els litigis amb la negociació. El nostre viatge a Amèrica, i la pròxima visita del president Eisenhower a la Unió Soviètica permetran, així ho esperem, iniciar un canvi de sinceres opinions sobre les qüestions en litigi i que ens són més fàcil d’entendre. Viure en pau, en bona germandat, o caminar cap a una nova guerra, aquesta és la tria davant la qual es troben ara la Unió Soviètica i els Estats Units, el món sencer. 1 No hi ha una tercera opció, tret que un de nosaltres consideri el fet de traslladar-se a un altre planeta. No crec gaire en aquesta possibilitat: els soviètics no se senten malament del tot sobre la Terra i penso que vosaltres no teniu cap intenció d’encarregar bitllets cap a la Lluna. Pel que sé, romandre-hi és força incòmode. Disposeu, senyors, de moltes possibilitats. Sou influents. És per això que, adreçant-me avui a vosaltres, us vull expressar l’esperança que els homes de negocis dels Estats Units utilitzaran la seva influència en una bona direcció i treballaran per a la coexistència pacífica i la competència entre nosaltres. [...] Estigueu segurs, senyors, que no faig una crida als homes de negocis per compartir la nostra concepció del món; penso que no preteneu fer canvis en favor del capitalisme. Hem passat l’edat, és probable que creieu en la victòria del vostre sistema, i jo estic convençut que serà el socialisme el que vencerà. [...] N. KHRUIXTXOV a l’Economic Club de Nova York, setembre del 1959 Classificació del text a) b) c) d) e) f) 2 TEXT HISTÒRIC Indica de quin tipus de text es tracta. Qui n’és l’autor? Quin càrrec tenia en aquell moment? Quines característiques tenia la seva política? Quina data té el text? En quin context històric se situa dins la història de l’URSS? I dins la guerra freda? Quina és finalitat del text? A qui s’adreça? Per què es fa aquesta declaració precisament en un cercle econòmic de Nova York? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com havia evolucionat l’URSS d’abans de Khruixtxov? Com va arribar aquest polític poder? b) Què busca Khruixtxov amb la coexistència pacífica? c) Quines conseqüències van derivar d’aquesta idea? Com van evolucionar amb posterioritat la política de Khruixtxov i la guerra freda? 4 Comentari a) Com es mostra l’autor respecte del seu auditori? Què pretén reflectir? Per què? b) Què entén per coexistència pacífica? Com pretén dur-la a terme? c) Creus que la idea de coexistència pacífica és aplicable a l’actualitat? Com són les relacions entre Rússia i els Estats Units? d) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari. 332 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 145. 917350 _ 0270-0350.qxd 10:11 Página 333 TEXT 144 PRIMERA DECLARACIÓ DE L’HAVANA PRIMER: L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba condemna en tots els termes l’anomenada «Declaració de San José de Costa Rica», document dictat per l’imperialisme nord-americà i que atempta l’autodeterminació nacional, la sobirania i la dignitat dels pobles del continent. SEGON. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba condemna enèrgicament la intervenció oberta i criminal que durant més d’un segle ha exercit l’imperialisme nord-americà sobre tots els pobles de l’Amèrica Llatina [...]. QUART. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba declara que l’ajuda espontàniament oferta per la Unió Soviètica a Cuba, en el cas que el nostre país fos atacat per forces militars imperialistes, no podrà ser considerada mai com un acte d’intromissió, sinó que constitueix un evident acte de solidaritat. [...] CINQUÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba nega categòricament que la Unió Soviètica o la República Popular de la Xina hagin pretès utilitzar la posició econòmica, política i social de Cuba per trencar la unitat continental o posar en perill la unitat de l’hemisferi. [...] SISÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba expressa la convicció cubana que la democràcia no pot consistir només en l’exercici d’un vot electoral que gai- 1 TEXT HISTÒRIC rebé sempre és fictici i està manejat per latifundistes i polítics professionals, sinó en el dret dels ciutadans a decidir, com ara ho fa [...] Cuba, els propis destins. La democràcia, a més, només existirà a Amèrica Llatina quan els pobles siguin realment lliures per escollir, quan els humils no estiguin reduïts per la fam, la desigualtat social, l’analfabetisme i els sistemes jurídics a la més ominosa impotència. Per això [...] condemna el latifundi, font de misèria per a la pagesia i sistema de producció agrícola retrògrad i inhumà; [...] condemna l’analfabetisme, l’absència de mestres, d’escoles, de metges, i d’hospitals; la manca de protecció a la vellesa que impera als països d’Amèrica; condemna la discriminació del negre i de l’indi; condemna la desigualtat i l’explotació de la dona; condemna les oligarquies militars i polítiques, que mantenen els nostres pobles en la misèria, i els impedeixen desenvolupar-se democràticament i exercir plenament la seva sobirania. COMENTARI DE TEXTOS 15 13/8/08 VUITÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cuba reafirma la seva fe que l’Amèrica Llatina caminarà aviat unida i vencedora, lliure dels lligams que converteixen les seves economies en riqueses cedides a l’imperialisme nord-americà. [...] Fidel CASTRO, 2 de setembre de 1960 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui n’és l’autor? Quina ideologia defensa? c) Quina data té el text? En quin context històric s’emmarca? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com ha evolucionat Cuba des que es va independitzar, l’any 1960? b) Com va arribar Fidel Castro al poder? Per què va escriure aquesta declaració? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la Revolució Cubana i el govern de Castro? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor respecte dels Estats Units? Per què? b) Com havia estat la política dels Estats Units respecte d’Iberoamèrica? Què és la doctrina Monroe? Què és la política del «Big Stick»? Com es va aplicar? c) A què atribueix aquesta declaració la misèria d’Iberoamèrica? Quins aspectes es mantenen avui dia? d) Quin és el concepte de democràcia per a Fidel Castro? En quins aspectes no ha dut a la pràctica aquests principis a Cuba? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 333
  • 146. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 334 TEXT 145 EL SOCIALISME AFRICÀ El fonament i l’objectiu del socialisme africà és la «família àmplia». L’autèntic socialista africà no mira una categoria d’homes com els seus germans i una altra classe com els seus enemics naturals. No s’alia amb els «germans» per exterminar els «no germans», sinó que considera que tots els homes són els seus germans, els membres de la família estesa fins a l’infinit. Per aquesta raó, el primer article del credo del TANU diu això: «Binamadu wote ni ndugu zangu, na Mrika ni moja.» Si l’original hagués estat escrit en la nostra llengua podria dir: «Crec en la fraternitat dels homes i en la unitat de l’Àfrica.» Així doncs, el que descriu el nostre socialisme és «Ujamaa», o «esperit de família». S’oposa al capitalisme que disposa de l’explotació de l’home per l’home per construir una societat on regni el benestar; i també s’oposa al socialisme doctrinari que basa la construcció de la seva societat perfecta en una filosofia que afirma que el conflicte entre home i home és inevitable. Nosaltres, a l’Àfrica, tenim tan poca necessitat de ser «convertits» al socialisme com de «seguir cursos» de democràcia. Tant l’un com l’altra estan arrelats en el nostre passat, en la societat tradicional que ens ha vist néixer. El socialisme africà modern pot extreure de la seva herència tradicional l’accepció segons la qual la societat és un eixamplament de la cèl·lula familiar de base. 1 Però aquesta idea de societat familiar no es pot reduir ja als límits de la tribu, ni tan sols, pels altres, als de la nació. Perquè cap socialista africà autèntic pot adreçar ja la seva mirada a una línia traçada al mapa i declarar: «Les persones d’aquest costat de la línia són els meus germans, però els que viuen a l’altre costat no tenen cap dret sobre mi.» Tots els homes d’aquest continent són els seus germans. Ha estat en la lluita per trencar l’argolla del colonialisme on hem après que la unitat és una necessitat. Hem arribat a la conclusió que aquesta actitud d’esperit socialista d’on cada individu treia, en el marc tribal, la seguretat que provoca el fet pertànyer a una família molt gran, cal preservar-la en el si d’aquesta societat encara més gran, que és la nació. Tanmateix, no hem d’aturar-nos aquí. La nostra idea de família, a la qual pertanyem, s’ha d’estendre encara més lluny –més enllà de la tribu, de la comunitat, de la nació, i fins i tot del continent–, per abraçar la societat humana sencera. Aquesta és l’única conseqüència lògica del veritable socialisme. J. K. NYERERE, «Socialisme, democràcia i unitat». Discurs pronunciat en la conferència sobre el socialisme africà al col·legi Kivukoni de Dar es Salaam, abril de 1962 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava? Quina data té el text? Emmarca la data respecte del socialisme i la descolonització. Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va tenir lloc la descolonització de l’Àfrica? Com va penetrar el socialisme a l’Àfrica? b) Per què Nyerere necessita definir els aspectes particulars del socialisme africà? c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda a l’Àfrica? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor respecte de la democràcia i el socialisme? Què pretenia explicar amb aquest text? b) Explica el principi de «Ujamaa». Quines són les bases, per Nyerere, en què ha de recolzar el socialisme africà? c) Per què aquestes teories han de ser diferents a les de la resta del socialisme? Quins aspectes del socialisme rebutja? En quins aspectes no és aplicable a tota l’Àfrica? d) Quins elements d’aquesta doctrina subsisteixen actualment? e) Fes un resum d’aquest comentari. 334 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 147. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 335 TEXT 146 TEXT HISTÒRIC LA «RENOVACIÓ DEL SOCIALISME» DE LA PRIMAVERA DE PRAGA Si avui ens esforcem a eliminar les tendències igualitàries, i a valorar els principis del rendiment, no pensem que així creem unes noves capes privilegiades. Volem que, en tots els sectors de la nostra vida social, la remuneració de les persones depengui de la importància social i de l’eficiència del seu treball, de la iniciativa personal, del grau de responsabilitat i dels riscos. Això està d’acord amb l’interès del desenvolupament de tota la nostra societat [...]. envolupament socialista. No pot imposar la seva autoritat amb ordres. [...] La seva missió és, sobretot, despertar la iniciativa socialista, mostrar el camí i les possibilitats reals de les perspectives comunistes. [...] El partit ha insistit en més d’una ocasió en la necessitat del desenvolupament de la democràcia socialista. Les mesures adoptades pel partit tendien a incrementar el paper dels òrgans representatius elegits per l’Estat, i subratllar així la importància de les organitzacions de masses voluntàries i de totes les formes d’activitat del poble. [...] L’arma més eficaç contra la introducció dels mètodes del centralisme democràtic en el partit és incrementar la participació dels membres del partit en l’elaboració de la línia política, reforçar el paper realment democràtic dels òrgans elegits. [...] El socialisme no pot significar només la llibertat dels treballadors de la dominació de les relacions de classe i de l’explotació, sinó també un ple desenvolupament de la personalitat. Ha d’oferir més que qualsevol democràcia burgesa. El Partit Comunista no té un paper dirigent dominant la societat, sinó servint amb més abnegació el seu des- 1 Comitè Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia, 5 d’abril de 1968 Classificació del text a) b) c) d) 2 COMENTARI DE TEXTOS El reconeixement dels diversos interessos dels grups socials i dels individus en la unificació exigeix elaborar i aplicar un nou sistema polític, un nou model de democràcia socialista. Avui dia, quan s’esborren les diferències de classe, el criteri principal d’avaluació dels individus en la societat és aquest: en quina mesura contribueix una persona determinada al desenvolupament social? El partit ha criticat sovint les concepcions igualitàries, però en la pràctica l’anivellament s’ha estès en una mesura sense precedents, i ha arribat a ser un dels principals frens del desenvolupament econòmic intensiu i de l’elevació del nivell de vida. Indica de quin tipus de text es tracta. Qui són els autors del text? Quina ideologia representen? Quina data té el text? Què és la Primavera de Praga? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc prèviament a aquest text? Com havia evolucionat Txecoslovàquia des de l’origen fins al 1968? b) Per què va sorgir aquesta declaració? Què es pretenia? c) Com es va acabar la Primavera de Praga? Com va evolucionar posteriorment Txecoslovàquia? d) Com és avui dia Txecoslovàquia? 4 Comentari a) Quina posició tenen els autors enfront de l’URSS? Quins aspectes del comunisme els semblen renovables? b) Per què s’anomena Primavera de Praga? Per què va acabar d’aquesta manera, quina amenaça plantejava? Hi va haver algun moviment similar dins el «teló d’acer»? c) Quina relació es va establir entre els partits comunistes dels països de l’Europa Oriental i la Unió Soviètica? Què va passar quan van entrar en conflicte? d) Quines referències fa el text sobre la importància de l’individu en el grup? Amb quins principis entra en contradicció aquesta idea? e) Sintetitza breument les conclusions sobre el tema a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 335
  • 148. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 336 TEXT 147 TEXT HISTÒRIC EL SEIXANTÈ ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE L’URSS Camarades, en fer una mirada retrospectiva al camí recorregut durant aquests seixanta anys per la Unió Socialista de Repúbliques Soviètiques, veiem diàfanament que totes les nostres realitzacions i victòries tenen una relació indissoluble amb l’activitat del Partit Comunista leninista. El Partit, precisament, ha estat i continua sent l’avenç ininterromput en totes les direccions del progrés social. Per la seva ideologia, composició i estructura, el nostre Partit és una viva encarnació de la unitat i la cohesió de totes les nacions i ètnies de la Unió Soviètica. En orientar la seva política a la conjugació harmònica dels interessos nacionals i internacionals, el Partit proporciona les condicions socials en què la prosperitat i el desenvolupament polifacètic de cada nació serveixen de premissa per a l’ascens i la prosperitat de tota la nostra unió fraternal. 1 Quan diem «El poble i el Partit estan units», fem constar l’incontestable fet que els objectius i les tasques que s’ha plantejat el Partit expressen de manera cabal els anhels i les necessitats de tots els soviètics. El nostre poble, integrat per molts milions d’éssers, posa en pràctica, amb les seves obres, la política del Partit. Els èxits amb què totes les repúbliques (de la Unió) arriben a aquest aniversari, en són un dels testimonis més evidents. [...] Visca l’amistat dels pobles que constitueixen el comunisme! Visca l’internacionalisme proletari socialista! Visca la pau a tot el món! Que prosperi la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques! Discurs de Yuri ANDROPOV, Moscou, 21 de desembre de 1982. A Pravda, , 22 de desembre de 1982 Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) Qui n’és l’autor? Quins càrrecs havia ocupat? Quin càrrec ocupava en aquest moment? c) Quina és la data del text? Situa-la respecte al desenvolupament del socialisme i la guerra freda. d) Quina finalitat té el text? e) A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com s’havia desenvolupat el socialisme a l’URSS? b) Quins avenços socials s’havien promogut al llarg de l’etapa soviètica? c) Per quines causes es va publicar aquest text? d) Com va evolucionar l’URSS a partir d’aquest moment? e) Quins altres esdeveniments colonials va protagonitzar Kitchener? 4 Comentari a) En quins aspectes penses que l’autor és objectiu? En quines qüestions penses que cau en la subjectivitat? b) L’autor enalteix el Partit Comunista com a factor d’unitat política i ètnica. Com ha estat l’evolució territorial, nacional i ètnica de l’URSS en realitat? Per què creus que l’autor prefereix ignorar aquesta realitat? c) Quin paper atribueix l’autor al PCUS? Quines diferències hi ha entre el seu interès i el paper que s’atribueix en la democràcia occidental als partits polítics? d) Per què es publica el discurs l’endemà a Pravda? Quin paper tenien aquest diari i Izvestia en la societat soviètica? Per què no parlem de premsa lliure? e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat. 336 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 149. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 337 TEXT 148 LA MATANÇA DE TIANANMEN [...] El matí del 4 de juny, la Caserna General va decidir no mobilitzar els estudiants, que no tenien ganes de sortir. La primera línia era la més ferma i els que anaven darrere pensaven mantenir-se en silenci encara que la primera línia d’estudiants fos atacada i assassinada. [...] Els estudiants cantaven La Internacional i van anar a negociar amb l’exèrcit demanant que els permetés retirar-se pacíficament, però abans d’aconseguir-ho els soldats es van precipitar amb les baionetes cap al monument i van començar a disparar. [...] Els estudiants van començar a retirar-se, alguns pensaven que les tropes només els arrestarien, però els tancs van començar a passar sobre els estudiants que dormien en tendes de campanya. Posteriorment, les tropes van ruixar amb gasolina els cossos i els van convertir en torxes [...]. El símbol del moviment prodemocràtic, la deessa de la democràcia, va ser enderrocada per una columna de tancs. [...] Els estudiants volíem tornar a la plaça per protestar per aquesta brutalitat, però els ciutadans ens en van fer desdir. [...] En un mur d’una organització propera hi havia un eslògan: «Propugnar una política correcta del partit». La ràdio retransmetia «Això és un motí, hem de mantenir l’ordre a la capital» [...]. Quan vam tornar a la Universitat de Pequín vam saber que a les 10 del vespre del 3 de juny, el primer comunista, Li Peng, havia donat tres ordres: 1) les forces armades obririen foc a la part superior de la plaça ràpidament; 2) les tropes havien de netejar la plaça a l’alba, i 3) havien de detenir els líders estudiantils i matar-los sense dilació. COMENTARI DE TEXTOS La situació va empitjorar entre les 8 i les 10 del vespre del 3 de juny, i la Caserna General va convocar una conferència de premsa per informar els periodistes dels fets que estaven passant [...]. A les 10 es va fundar la Universitat de la Democràcia de la plaça de Tiananmen. El diputat Chang Ckeng-li en va ser nomenat president. La gent ens felicitava. La Caserna General va començar llavors a rebre missatges d’emergència. La tensió creixia. Ens informaven que la sang corria al carrer Changan, els soldats utilitzaven tancs, baionetes i gasos lacrimògens. Disparaven a la gent. Els cossos estaven amuntegats al carrer Changan amb sang sobre els pits. Els estudiants van començar a arribar a la plaça amb sang a les mans, als pits i a les cames. Després de les 10 del 3 de juny, la Caserna General va demanar calma [...]. Els estudiants vam seure a la plaça a esperar ser sacrificats. En aquest moment, des dels altaveus del voltant de la Caserna General, se sentia la cançó L’hereu del Drac. 1 TESTIMONI Chai LING, líder del moviment estudiantil Prodemocràcia. Pequín, 8 de juny de 1989 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Quina és la data del text? Qui n’és el context històric? c) L’autora del text va escapar el 4 de juny de 1989 de la matança d’estudiants que els soldats de l’Exèrcit d’Alliberament del Poble va fer a la plaça Tiananmen. Quina ideologia creus que tenia? d) Quina finalitat té el text? A qui d’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o les idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina havia estat l’evolució política de la Xina abans d’aquest esdeveniment? Què estava passant al món comunista des de l’inici de la perestroika? b) Per què va tenir lloc la matança? c) Quines conseqüències va tenir Tiananmen per al comunisme xinès? 4 Comentari a) b) c) d) e) Quina és la posició de l’autora respecte del comunisme? A qui acusa de donar l’ordre? Qui era i quin càrrec ocupava? Com pretenien els estudiants reformar la Xina? Quin programa tenien? Com es desenvolupa el sistema xinès en l’actualitat? Com creus que han influït els fets de Tiananmen? Fes una valoració sobre la matança de Tiananmen i la seva importància històrica. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 337
  • 150. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 338 TEXT 149 TEXT HISTÒRIC REFLEXIÓ CRÍTICA SOBRE LA PERESTROIKA El punt de partida en el concepte de «perestroika» va ser la profunda convicció que no podíem continuar vivint com ho fèiem. He parlat sovint d’això i no intento repetir-me a mi mateix, aquí. No he lamentat mai, ni una sola vegada, el fet d’haver estat jo l’iniciador d’un gir brusc en la vida del nostre país. El que gràcies a la «glasnost» va sortir a la llum sobre el nostre passat confirmava de manera brutal i inexorable que un sistema creat segons les normes de la tirania i el totalitarisme no es podia tolerar més temps, i no simplement des d’un punt de vista moral, sinó també des del punt de vista dels interessos bàsics del país en els àmbits econòmic i social. Ja havia empès el país a un atzucac i l’havia situat a la vora d’un abisme. I continuava vigent per mitjà de la força, la mentida, la por, l’apatia social, a més de l’ajuda d’injeccions artificials que dilapidaven recursos i afeblien el potencial per al futur. Si haguéssim conservat l’antic règim uns quants anys més, hi hauria hagut raons de sobres per parlar del final de la història del nostre gran Estat. [...] lisme, això només indica que hi ha un llegat de postestalinisme que encara és lluny d’estar eliminat, que el neoestalinisme és una realitat present avui dia, que hi ha un cúmul de problemes heretats del passat i que una revolució, en la ment del poble, és un procés molt difícil i summament lent. Aquest esclat d’emocions nacionals i nacionalistes és una evidència convincent de com d’insatisfactòria i indesitjada era l’estructura anterior i de com de perilloses eren les malalties que minaven la Unió Soviètica [...]. Estem creant un Estat modern i els criteris segons els quals cal jutjar la fortalesa i la grandesa són molt diferents del que havien estat. En l’actualitat, només un estat democràtic pot ser gran [...]. La Unió Soviètica, és cert, va fer esforços desesperats per dur a terme el paper d’una «superpotència», però només ho va aconseguir en un aspecte: el militar. Pel que fa a la gent que dins i fora del partit considera que la perestroika equival a traïció a la causa del socia- 1 Classificació del text a) b) c) d) 2 M. GORBATXOV, «L’article de Crimea», a El cop d’estat d’agost. La veritat i les seves conseqüències, 1991 De quina classe de text es tracta? Qui n’és l’autor? Quina ideologia defensa? Quina és la data del text? Com s’emmarca respecte del comunisme soviètic? Quina finalitat té el text? Per què tenen aquest títol, l’article i el llibre? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? c) En qui se centra la crítica? 3 Enquadrament històric a) b) c) d) 4 Què és la perestroika? Com havia estat l’evolució socioeconòmica de l’URSS anterior a Mikhaïl Gorbatxov? Per què va sorgir la perestroika? Quines reaccions va provocar? Quines conseqüències va tenir la perestroika sobre l’URSS? Comentari a) En quin aspecte centra l’autor la crítica sobre el comunisme? Quins són els aspectes del comunisme més criticables per a Gorbatxov? b) Quina relació hi ha entre perestroika i glasnost? Per què era imprescindible la glasnost? c) Quina valoració fa sobre els socialistes crítics amb la perestroika? Per què els considera postestalinistes o neoestalinistes? Què havia passat a Crimea? d) Quina explicació dóna a la qüestió nacionalista? Com va evolucionar aquesta qüestió després de la caiguda de l’URSS? En quins aspectes creus que és una anàlisi correcta? e) Què vol dir l’última frase de l’article? Què denota aquesta valoració? f) Quina importància històrica té la perestoika? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 338 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 151. 917350 _ 0270-0350.qxd 15 13/8/08 10:11 Página 339 TEXT 150 EL FINAL DE L’URSS. LA CEI Basant-nos en la proximitat històrica dels nostres pobles i en les relacions que s’han format entre ells, [...] desitjant construir un estat democràtic i de dret, aspirant a desenvolupar les relacions mútues sobre la base del reconeixement i el respecte mutus de la sobirania estatal, el dret inalienable a l’autodeterminació, els principis d’igualtat de drets, no ingerència en els assumptes interns, la renúncia a l’ús de la força. [...] Hem acordat el que segueix: Article 1. Les Altes Parts Contractants formen una comunitat d’estats independents. Article 2. Les Altes Parts Contractants garanteixen als seus ciutadans independentment de la nacionalitat o altres diferències, els mateixos drets i llibertats. Cadascuna de les Altes Parts Contractants garanteix als ciutadans de les altres parts, així com a les persones sense ciutadania que visquin al seu territori, [...] els drets i les llibertats civils, polítics, socials, econòmics i culturals, d’acord amb les normes internacionals de drets humans. [...] Article 6. Els estats membres de la Comunitat col·laboraran per assegurar la pau i la seguretat internacionals, i per prendre mesures eficaces per limitar les despeses militats i els arsenals bèl·lics. S’orienta cap a la liquidació de tots els tipus d’armament nuclear i a assolir el desarmament universal i total sota un estricte control internacional. Les Parts respectaran les aspiracions mútues per adquirir l’estatut de zona lliure d’armament nuclear i d’estat neutral. Els estats membres de la comunitat conservaran un espai militar i estratègic comú, sota un comandament unit, incloent-hi el control unificat de l’armament nuclear, i li donaran suport. La realització del control esmentat es regularà per un conveni independent. S. SHUSHKEVICH, V. KEBICH, B. IELTSIN, G. BURBULIS, L. KRAVCHUK Minsk, 8 de desembre de 1991 Classificació del text a) b) c) d) 2 Article 3. Les Altes Parts Contractants, amb el desig d’assegurar l’expressió, la conservació i el desenvolupament de les tradicions ètniques, culturals, lingüístiques i religioses de les minories ètniques que viuen als seus territoris i de les regions etnoculturals existents, es comprometen a protegir-les. [...] COMENTARI DE TEXTOS Nosaltres, les repúbliques de Bielorússia, la Federació Russa (RSFSR) i Ucraïna, com a estats fundadors de l’URSS, signants del tractat de la Unió de 1922, [...] constatem que l’URSS, com a subjecte de dret internacional i realitat geopolítica, deixa d’existir. 1 TEXT HISTÒRIC De quin tipus de text es tracta? Qui en són els autors? Quins càrrecs ocupaven en aquest moment? Quina és la data del text? Quin n’és el context dins el final de l’URSS? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va evolucionar l’URSS després de la Segona Guerra Mundial? b) Per què es va signar aquest tractat? Quin esdeveniment va provocar? c) Quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment en la història? 4 Comentari a) Creus que era inevitable la desaparició de la Unió Soviètica? Justifica la resposta. b) Quins són els principals problemes que va haver d’afrontar l’URSS en els seus últims moments? Com es reflecteixen aquests problemes en el text? Quines solucions proposen? c) Per què els preocupava tant detallar els aspectes relacionats amb l’armament nuclear? Quina era la posició d’Occident davant d’aquesta qüestió? d) Per què és important l’article 2? e) Quina importància històrica té aquest document? Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 339
  • 152. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 340 TEXT 151 MILTON FRIEDMAN I EL NEOLIBERALISME El govern estretament limitat del segle XIX posseïa poc poder, i no estava en condicions d’amenaçar les persones mitjanes. [...] Com sempre, la gent [...] va oblidar el perill que podia representar per a la llibertat un govern fort. En lloc d’això, es va sentir atreta per les coses bones que un govern més fort podria aconseguir, si el govern estava en «bones mans». Aquestes idees van començar a influir sobre la política estatal a la Gran Bretanya al principi del segle XX. Van assolir una acceptació cada vegada més gran entre els intel·lectuals als Estats Units, però van tenir una repercussió escassa sobre la política del govern fins a la gran depressió dels primers anys trenta. [...] Molts grups van interpretar la depressió com un fracàs del sistema capitalista de lliure mercat [...]. El punt de vista que el paper de l’Estat consisteix a servir d’àrbitre per impedir que els individus lluitin entre si va ser reemplaçat per la concepció de l’Estat com a pare que té el deure d’obligar uns quants a ajudar uns altres. Aquestes opinions han dominat l’evolució dels Estats Units durant els últims cinquanta anys. Han conduït a un creixement de l’activitat pública a tots els nivells, així com a una transferència del poder dels estats i les corporacions locals a l’Estat federal i els buròcrates de Washington. Cada vegada més l’estat s’ha lliurat a la tasca de 1 TEXT HISTÒRIC sostreure a alguns per donar a uns altres, en nom de la seguretat i de la igualtat. [...] L’experiència dels darrers anys –menys creixement i disminució de la productivitat– suscita el dubte de si la inventiva privada pot continuar superant els efectes desvirtuadors del control governamental si continuem concedint més poder a l’Estat, i autoritzem que una «classe nova» de funcionaris civils gasti una part cada vegada més gran dels nostres ingressos, en teoria en benefici nostre. [...] Sortosament, s’està desencadenant un canvi. Als Estats Units, la Gran Bretanya, l’Europa Occidental i molts altres països de tot el món s’és cada vegada més conscient dels perills que comporta una direcció rígida i centralitzada en excés, i augmenta el descontentament vers les polítiques que s’han aplicat. Aquest canvi es reflecteix no tan sols en l’opinió pública, sinó també en els àmbits polítics. Comença a ser políticament profitós per als nostres representants entonar uns altres càntics (i potser fins i tot actuar d’una altra manera). Estem presenciant un altre important canvi en l’opinió pública. Tenim l’oportunitat d’alentir el canvi d’opinió en favor d’una confiança més gran en la iniciativa privada i en la cooperació voluntària, en lloc de fer-ho cap a l’altre extrem: el col·lectivisme total. M. FRIEDMAN i R. FRlEDMAN, Llibertat d’elegir, 1980 Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) Qui són els autors del text? Quin n’és el context històric? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va ser l’evolució històrica de l’economia mundial en el segle XX? b) Per què l’autor defensa la necessitat de suavitzar la intervenció estatal? c) Quines són les conseqüències teòriques i pràctiques de la consolidació d’aquesta teoria? 4 Comentari a) Quines dues teories, a més de les doctrines autoritàries, predominaven en l’economia del segle XX? Qui en són els promotors? Què defensen? b) Quin paper atribueixen els autors a l’estat? Quins perills, segons el seu parer, amaga l’augment del poder de l’estat? Com expliquen que l’estat aconsegueixi el control del sistema econòmic? c) Quins aspectes positius o negatius amaga, segons tu, aquesta proposta? Quina és l’aplicació pràctica d’aquesta doctrina? Amb quines ideologies tendeix a identificar-se? Per què? d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 340 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 153. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 341 TEXT 152 TEXT HISTÒRIC LA REUNIFICACIÓ D’ALEMANYA Tots hem estat el 1989 i el 1990 testimonis d’un canvi dramàtic que ha abastat la política, l’economia i la societat del centre, l’est i el sud d’Europa. Aquest canvi ens ha fet evident la fragilitat de l’aparentment estable arquitectura europea de postguerra. No és possible construir un ordre de pau estable sobre la base de l’antagonisme irreductible entre democràcia i dictadura [...]. 1990 a la Cambra del Poble. Hem fet justícia a aquest desig exprés amb el tractat estatal sobre la unió monetària econòmica i social, així com amb el tractat d’unificació. Amb això s’ha posat la primera pedra per al desenvolupament i el benestar de tot Alemanya i per continuar el nostre compromís en la Comunitat Europea i en l’Aliança Atlàntica [...]. Amb la reconstrucció de la unitat estatal d’Alemanya el 3 d’octubre de 1990, no ha nascut un nou estat, sinó que cinc nous estats federals, així com la part oriental de Berlín, s’han incorporat a la República Federal d’Alemanya. Amb això es garanteix la continuïtat de les decisions fonamentals que han determinat durant dècades el camí de la República Federal d’Alemanya i que en definitiva han assolit també la base que ha fet possible la reunificació: internament, el reconeixement de l’estat democràtic de dret i de l’ordre econòmic i social de l’economia de mercat; de cara a l’exterior, la integració en la comunitat dels països lliures d’Occident. La majoria de les persones són clarament conscients de l’estat catastròfic en què es trobava en realitat l’economia de la fins ara RDA i de com s’han desatès durant dècades les infraestructures, la construcció i el medi ambient. Però el canvi d’estructures econòmiques ha començat [...]. 1 Helmut KÖHL, article publicat a ABC, 2 de desembre de 1990 Classificació del text a) b) c) d) e) 2 COMENTARI DE TEXTOS Aquesta continuïtat va ser triada per la majoria de persones de la fins ara RDA, com es va posar inequívocament de manifest en les eleccions del 18 de març de D’altra banda, es pot comprovar que el procés d’unificació alemanya ha donat importants impulsos al de la integració europea. Per a nosaltres, els alemanys, la reunificació de la nostra pàtria és estímul i deure per aprofundir i desenvolupar el que, en comunitat amb els nostres aliats i socis, hem construït en els darrers quaranta anys. De quin tipus de text es tracta? Per què no estem davant un simple article periodístic? Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava i en quin país? A quin partit pertanyia? Quina és la data del text? Quina relació té amb el tema de què tracta? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Què és l’RDA? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins fets havien tingut lloc perquè es dividís Alemanya? Quines conseqüències va tenir aquest fet per a la societat alemanya i per a Europa? Com va influir sobre la guerra freda? b) Per què va tenir lloc la reunificació alemanya? c) Quines conseqüències va tenir la reunificació per a Alemanya i per a Europa? 4 Comentari a) b) c) d) e) f) Quina posició té l’autor respecte de la reunificació? Quins arguments esgrimeix per sostenir les seves idees? Per què es mostra tan crític amb l’RDA? Quins aspectes pensa que cal millorar? Quines idees està molt interessat a transmetre l’autor? Per què va escollir el diari ABC per publicar el seu article? Quins aspectes positius i negatius va tenir per a Europa la reunificació d’Alemanya? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 341
  • 154. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 342 TEXT 153 L’ORIGEN DEL CONFLICTE IUGOSLAU La intervenció dels Dotze, encara que no tingui un èxit total, no haurà estat en va. Croates, eslovens i serbis tindran tres mesos per intentar conciliar els seus punts de vista sobre el futur de Iugoslàvia. Els occidentals també tindran tres mesos per harmonitzar la seva posició sobre «el polvorí dels Balcans». Al meu entendre, els seus dubtes [...] enfront de la pugna entre Belgrad i les dues repúbliques independentistes de la federació es basen en un malentès. Diversos països de la Comunitat Europea, tement un contagi del separatisme en el seu propi sòl, s’han mostrat obstinadament aferrats a la fórmula de la unitat iugoslava i han considerat croates i eslovens com uns desbaratadors assimilables als terroristes. No s’ha tingut en compte que Iugoslàvia no és un estat nació comparable als occidentals, amb una unitat consagrada per la història, i una legitimitat, per estructures governamentals eficaces. En efecte, creada després de la guerra de 1914, Iugoslàvia –en part formada per un conglomerat de restes de la monarquia austrohongaresa i de l’imperi turc– és una formació multinacional recent que mai no ha aconseguit unir democràticament les seves parts i que només s’ha pogut sostenir gràcies a la dictadura reial i després a la comunista. El conflicte actual no és un conflicte entre un govern federal de legitimitat reconeguda i uns nacionalismes separatistes, extremistes i irresponsables, sinó 1 TEXT HISTÒRIC que ha sorgit entre uns dirigents nacionalcomunistes serbis que controlen l’exèrcit i la policia federals –de fet, serbis–, decidits a sotmetre uns eslovens i uns croates que s’han atorgat governs democràtics, que s’orienten cap a Europa i que, per continuar participant en l’estat, proposen que es transformi en una confederació. No es pot ignorar que ha estat la negativa dels serbis de Belgrad el que ha fet decidir les dues repúbliques a donar el pas cap a un estatus d’independència. Així, el conflicte actual és, com demostrarem, ideològic, nacional, polític i econòmic. [...] En l’origen del conflicte hi ha divergències econòmiques. Estava en joc el control dels fons de desenvolupament gestionats per Belgrad i teòricament destinats a anivellar les grans desigualtats existents entre el nord i el sud. [...] D’altra banda, els serbis –la nacionalitat més nombrosa– se sentien en desavantatge després de l’aplicació de l’última Constitució de Tito, la de 1974, les mesures de descentralització de la qual havien dispersat un gran nombre de serbis per les altres repúbliques [...]. La frustració dels serbis era hàbilment explotada pel jove i fogós dirigent comunista serbi Milosevic, que hi veia un instrument eficaç per a la salvació del règim comunista [...]. François FETJÖ, «‘L’imbroglio’ iugoslau», El País, 10 de juliol de 1991 Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. Quina finalitat té? b) Què en saps, de l’autor? c) Quina data té el text? En quin context històric se situa en relació amb el conflicte iugoslau? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Per què va sorgir Iugoslàvia? Quina va ser l’evolució històrica de Iugoslàvia des dels orígens? Quines eren les principals contradiccions del seu sistema territorial i polític? b) Per què es va originar la independència d’Eslovènia i Croàcia? c) Quines conseqüències han tingut les guerres balcàniques a Europa? Quina és la situació actual? 4 Comentari a) b) c) d) 342 Quina és la posició de l’autor sobre el problema balcànic? Per qui i per què pren partit? Per què és tan crític amb la Comunitat Europea? Què són els Dotze? Quines situacions comparables a la de Iugoslàvia creus que hi ha avui dia? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 155. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 343 TEXT 154 TEXT HISTÒRIC EL TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA: EL TRACTAT DE MAASTRICHT Aquest tractat marca una nova etapa en el procés de creació, sense treva, d’una unió més estreta entre els pobles d’Europa, en la qual les decisions es prenen més a prop dels ciutadans. La Unió es fonamenta en les comunitats europees completades per les polítiques i les formes de cooperació instaurades per aquest tractat. La Unió té com a missió organitzar de manera coherent i solidària les relacions entre els estats membres i entre llurs pobles. Article B. La Unió té els objectius següents: – promoure un progrés econòmic i social equilibrat i sostenible, principalment per mitjà de la creació d’un espai sense fronteres interiors, l’enfortiment de la cohesió econòmica i social i l’establiment d’una nació econòmica i monetària que implicarà, al seu moment, una moneda única, conforme a les disposicions d’aquest tractat, – afirmar la seva identitat en l’àmbit internacional, en particular per mitjà de la realització d’una política exterior i de seguretat comuna que inclogui, en el futur, la definició d’una política de defensa comuna que podria conduir, en el seu moment, a una defensa comuna, – desenvolupar una cooperació estreta en l’àmbit de la justícia i dels assumptes d’interior, – mantenir íntegrament el patrimoni comunitari i desenvolupar-lo per tal d’examinar [...] la mesura en què les polítiques i les formes de cooperació establertes en aquest tractat han de ser revisades, per assegurar l’eficàcia dels mecanismes i les institucions comunitaris. [...] Article C. La Unió té un marc institucional únic que garanteix la coherència i la continuïtat de les accions dutes a terme per assolir els seus objectius, dins del respecte i del desenvolupament del patrimoni comunitari. [...] Article D. El Consell Europeu dóna a la Unió l’impuls necessari per desenvolupar i definir les orientacions polítiques generals. El Consell Europeu està compost pels caps d’estat o de govern dels estats membres, i pel president de la Comissió. Aquests poden tenir el suport dels ministres d’afers estrangers dels Estats membres i d’un membre de la Comissió. [...]. Article F. 1. La Unió respecta la identitat nacional dels estats membres, que fonamenten els sistemes de govern respectius en els principis democràtics. – reforçar la protecció dels drets i els interessos dels nacionals dels estats membres, per mitja de la creació d’una ciutadania de la Unió, 1 COMENTARI DE TEXTOS Article A. Amb aquest tractat, les Altes Parts Contractants institueixen entre Elles una Unió Europea, anomenada d’ara endavant «Unió». Fet a Maastricht, el 7 de febrer de 1992 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui en són els autors? c) Quina data té el text? Quin és el context històric respecte de la Unió Europea? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com ha estat l’evolució del pensament paneuropeista? b) Quins fets i quines institucions van donar origen a la UE? c) Per què es va produir el pas de la CEE a la UE? Quines conseqüències va tenir i té la formació de la UE? 4 Comentari a) b) c) d) Quina importància històrica té el text? Què va implicar l’arrencada de la UE? Quins avantatges i quins inconvenients ha tingut per a Espanya la pertinença a la UE? Per què el tractat planteja aquests objectius? Quin grau de compliment han tingut? Quins plantejaments fan els euroescèptics? ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 343
  • 156. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 344 TEXT 155 L’11 DE SETEMBRE DE 2001 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES Per a alguns autors [...] l’11-S confirma el «xoc de civilitzacions» [...] que enfronta la «civilització araboislàmica» amb l’hegemonia de l’Occident industrialitzat i el poder dels Estats Units. [...] Des d’una altra perspectiva, els autors que podem definir com neokantians sostenen que l’11-S és una confirmació del pes que ha adquirit la globalització, no tan sols entesa com a creixent integració dels mercats, de les societats, de les cultures o de les comunicacions, sinó també de les amenaces, la inseguretat i l’anomenat «terror global». [...] Unes altres perspectives interessants són les que s’ocupen de la necessitat de revisar alguns dels fonaments bàsics de l’ordre internacional. Fonaments com ara el concepte mateix d’estat, el de sobirania nacional, el de poder, el de respecte de les fronteres o el de no-ingerència en els assumptes interns. [...] Aquests conceptes ja clàssics s’estan replantejant en funció de la nova situació internacional. Es comença a parlar d’«estats fallits» o «estats brètols», d’«ingerència humanitària», de «guerra preventiva», [...] estem davant d’una nova realitat internacional que exigeix un nou tipus de llenguatge i actuacions. No podem obviar la incidència que sobre aquesta nova realitat internacional està tenint la nova doctrina estratègica dels Estats Units, que algú ha batejat com «doctrina Bush». L’11-S va posar de manifest als nord-americans la poca preparació que tenien davant un nou tipus 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC d’enemic i de guerra. [...] Davant d’això, es va començar a elaborar una nova doctrina estratègica. [...] Les característiques més notables podrien ser les següents: a) la dissuasió a qualsevol estat perquè no presti ajuda a les xarxes terroristes; en cas que sigui així, caldrà utilitzar la força, la guerra, «guerra preventiva», per acabar amb els seus dirigents –guerra de l’Afganistan–, [...] b) l’ofensiva directa contra un nou enemic –integrat en l’anomena’t «eix del mal»–, que pot utilitzar les armes nuclears contra els Estats Units o els seus aliats, davant la qual cosa cal respondre també amb la guerra, anomenada eufemísticament «atac preventiu unilateralment determinat» –el cas de l’Iraq–, o les pressions directes –el cas de Corea del Nord; c) el relegament del dret internacional o l’Organització de les Nacions Unides, davant la primacia del dret de legítima defensa recollit a la Carta de les Nacions Unides, d) l’aposta pels assumptes mundials i la implicació global dels Estats Units en les diferents àrees geogràfiques en què tingui interès; e) la necessitat de limitar els drets dels ciutadans per preservar la seguretat. J. C. PEREIRA, «Les relacions internacionals». A: J. PAREDES, Història Contemporània, 2004 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? b) Què en saps, de l’autor? Quina data té el text? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Què és l’11-S? Quins esdeveniments havien tingut lloc abans de l’11-S? b) Què es pretenia amb l’11-S? Quines conseqüències va tenir a curt termini l’11-S? I a llarg termini? 4 Comentari a) Quina és la posició de l’autor enfront del terror global? I davant la resposta dels Estats Units? b) Quina relació tenen el terrorisme islàmic actual i la globalització? c) Quina és la resposta dels Estats Units davant el terrorisme global? Quina opinió et mereixen els cinc punts que defineixen la «doctrina Bush»? Quins països estan avui dia enfrontats als Estats Units? d) En quina mesura penses que totes aquestes qüestions afecten directament la teva vida? 344 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 157. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 345 TEXT 156 GUERRES OBLIDADES. LIBÈRIA Fundada el 1822 per acollir els esclaus emancipats del nord d’Amèrica, Libèria va proclamar la independència el 1847 [...]. La història recent d’aquest país ric en cautxú, or i diamants ha estat marcada per sagnants enfrontaments tribals i continus cops d’estat. La guerra civil va esclatar el 24 de desembre de 1989, quan va sorgir el Front Nacional Patriòtic per a l’Alliberament de Libèria (NPFL), liderat per Charles Taylor i Prince Johnson, per combatre el president Samuel K. Doe –en el poder després de donar el cop d’estat del 1980, i guanyar, a continuació, les eleccions del 1985–. El conflicte va degenerar en una brutal matança entre el grup ètnic de Doe, els krahn, i les tribus gio i mano. El duel es converteix en una lluita a tres bandes quan Johnson es desmarca de Taylor i crea una facció independent (INPFL) que assassina Doe el 1990. L’any següent, els seguidors de Doe creen un nou grup rebel: United Liberation Movement of Liberia for Democracy (ULIMO) [...]. Després de nombroses negociacions i d’una desena d’acords de pau fracassats, el 25 d’agost de 1995 es va signar a Abuja (Nigèria) un pacte que integrava els líders de les faccions enfrontades en un govern de transició i exigia el desarmament dels guerrillers amb vista a la ce- lebració d’eleccions. La victòria electoral de Taylor el 1997, després de vuit anys de guerra, no va dur la pau al país, sinó tot el contrari. [...] L’any 2003 va resultar decisiu per al futur de Taylor. Un acord entre les Nacions Unides i el govern de Sierra Leone va servir per posar en marxa un tribunal especial per jutjar els crims de guerra comesos durant la guerra civil (1991-2001). El president liberià, després de ser inculpat, va deixar el poder en mans del que havia estat vicepresident del país, Moses Blah, després d’acceptar l’asil polític ofert per Nigèria –el març del 2006, les autoritats nigerianes van acceptar extradir Taylor, que va ser arrestat i deportat a Libèria. Però la desaparició de Taylor del panorama polític va afegir incertesa a la situació del país: l’aparició d’un nou moviment opositor [...] va fer pensar en la possibilitat que els dos grups rebels principals s’embranquessin en una lluita aferrissada pel poder. Tots dos grups van donar mostres de la seva bona voluntat amb la signatura d’un acord de pau que va establir un govern de transició fins a l’octubre del 2005 [...]. El Programa de Desarmament, Desmobilització i Reinserció de combatents promogut per les Nacions Unides va assolir el desarmament d’uns 70.000 homes i es va considerar completat al desembre del 2004. No obstant això, el mandat de l’Organització es mantindrà almenys sis mesos més del previst, fins al setembre del 2007, a l’espera que el secretari general presenti un pla per a la sortida gradual del país. COMENTARI DE TEXTOS Libèria és el reflex de les ferides que deixa una guerra civil. Ellen Johnson-Sirleaf, triomfadora dels primers comicis celebrats després del final de la contesa, «hereta» un país destrossat per 14 anys d’enfrontaments sagnants, on gran part de la població malviu sense serveis tan bàsics com l’aigua, l’electricitat o l’atenció sanitària. [...] 1 TEXT HISTÒRIC Sonia APARICIO, 2003, elmundo.es Classificació del text a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) Qui n’és l’autor? Quina data té el text? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina és la història de Libèria prèvia a la data del text? Per què van tenir lloc les lluites? b) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda a l’Àfrica? 4 Comentari a) b) c) d) Quina és la influència occidental en aquests conflictes? Quin paper tenen les seves empreses? Com influeix l’estructura tribal en aquests conflictes? Quines altres guerres hi ha actualment a l’Àfrica? Per què no ocupen portades de diaris? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 345
  • 158. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 346 TEXT 157 TEXT LITERARI L’AFGANISTAN I AL-QAIDA: L’11-S Després de la guerra soviètica, milers de joves afganesos havien tornat a les madrasses pakistaneses per finalitzar la seva educació [...]. El que van trobar van ser anys de rentat de cervell wahabi. talibans i l’Aliança del Nord de Massud, el tadjik, i Dostam, l’uzbek. Era el 1996. Només el Pakistan, que l’havia organitzat, i l’Aràbia Saudita, que el va finançar, van reconèixer el nou govern de l’Afganistan. El clergue es deia Mohammad Omar o mul·là Omar. [...] La gent va començar a anar-lo a veure quan necessitava ajuda. El seu grup va començar a créixer i a respondre a les crides de la gent. No acceptaven diners, no violaven, no robaven. [...] Es van convertir en herois locals. El desembre del 1994, dotze mil homes s’havien unit al seu grup i havien adoptat el turbant negre del mul·là. Es feien dir «els estudiants». En àrab, estudiant es diu talib. [...] El 9 de setembre de 2001 va començar a córrer la notícia entre l’exèrcit talibà que els soldats cridaven «Allahu akbar», ‘Al·là és gran’, una vegada i una altra. [...] Algú havia assassinat Ahmad Shah Massud. [...] L’havien assassinat dos terroristes suïcides, uns marroquins ultrafanàtics que van fingir ser periodistes [...] enviats per Ossama bin Laden com a favor al seu amic el mul·là Omar. [...] Va ser l’egipci Ayman al-Zawahiri que es va adonar que si Al-Qaida li feia aquest favor a Omar, el mul·là borni mai no podria expulsar-los pel que havia de passar després. Els talibans tenien un costat fosc. A Kandahar [...] la població estava sotmesa al règim més dur que al món de l’islam mai no havia existit. Totes les escoles de noies es van tancar de cop. A les dones se’ls va prohibir sortir de casa si no era en companyia d’un familiar masculí. Es va decretar l’obligatorietat de portar el burca a totes hores; [...] D’alliberadors van passar a ser tirans, però el seu avenç era imparable. Quan al final es van trobar amb les forces del carismàtic tadjik Shah Massud, van patir un nombre de baixes increïble. Quan van arribar a les portes de Kabul van negociar amb Massud, però el líder tadjik es va negar a acceptar les seves condicions i es va retirar a les muntanyes del nord, des d’on havia lluitat i desafiat els russos. De manera que va començar la següent guerra civil entre els 1 L’11 de setembre, quatre avions comercials van ser segrestats quan sobrevolaven la costa est nord-americana. Al cap de noranta minuts, dos havien destruït el World Trade Center de Manhattan, un havia atacat el Pentàgon i el quart s’havia estavellat en un camp. [...] Al cap de pocs dies [...] el president nord-americà, acabat d’elegir, va donar un ultimàtum rotund al mul·là Omar: o els lliurava els capitostos o haurien de fer front a les conseqüències. Tanmateix, l’operació suïcida que havia acabat amb un dels seus enemics més acèrrims, Ahmad Shah Massud, li impedia sotmetre’s a les exigències nord-americanes; així ho estableix el codi. Frederick FORSYTH, L’afganè, 2006 Classificació del text a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui n’és l’autor? Quins personatges hi surten? Són reals? c) A quina data es refereix el text? On té lloc? 2 Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quina havia estat l’evolució política de l’Afganistan des del 1980? Què ens narra el text? Per què es produeix aquesta situació? b) Quines conseqüències va tenir l’11-S i l’ultimàtum dels Estats Units? 4 Comentari a) Quina relació tenen l’Afganistan i Al-Qaida? Com sorgeix aquesta relació? b) Quins són els principals moviments integristes als quals fa referència el text? c) D’on prové el nom de talibans? Per què hi ha una relació entre els integristes afganesos, les madrasses pakistaneses i el terrorisme global? d) Per què van atacar els Estats Units? Què creus que pretenien amb això? 346 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 159. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 347 TEXT 158 NOUS DESAFIAMENTS PER A LA HUMANITAT, SEGONS TONY BLAIR Per què ara la immigració és el tema principal de la política interna en bona part d’Europa i dels Estats Units? Perquè la globalització ha fet realitat la immigració massiva i només el desenvolupament global pot convertir-la en una realitat manejable. Per què la política energètica passa a primer pla? Perquè països com la Xina i l’Índia necessiten energia per continuar el seu ràpid desenvolupament i per l’amenaça del canvi climàtic. La solució rau en un marc acordat internacionalment mitjançant el qual les nacions en desenvolupament puguin créixer, els països rics puguin mantenir el seu estàndard de vida i el medi ambient pugui ser protegit del desastre. [...] Cada vegada es fa més gran l’abisme de la disparitat entre els desafiaments globals que enfrontem i les institucions globals per atendre’ls. [...] Conec l’obstacle principal: per crear institucions multilaterals més eficaces, les Avui [...] hi ha una veritable oportunitat d’unir-nos per afrontar el terrorisme global, per assegurar un sistema financer global sa, per proveir energia neta i segura, per resoldre disputes antigues, incloent-hi una solució al conflicte palestinoisraelià que prevegi dos estats. A tots ens interessa l’estabilitat i tots temem el caos. Aquest és l’impacte de la interdependència. També crec que tots tenim un fort interès comú a donar suport a la democràcia a l’Iraq. [...] La guerra va dividir al món. La lluita dels iraquians per la democràcia hauria d’unir-lo. És possible que esteu d’acord amb la decisió original, que penseu que es van cometre errors. Però si els iraquians poden demostrar la seva fe en la democràcia, votant-hi, hauríem de demostrar la nostra donant-los suport. [...] El propòsit del terrorisme a l’Iraq no és únicament derrotar la democràcia iraquiana, sinó els valors democràtics a tot el món. Anthony BLAIR, 14 de maig de 2006 Classificació del text a) b) c) d) 2 nacions individuals han de cedir una mica de la seva pròpia independència. Les nacions poderoses volen institucions multilaterals més eficaces, però únicament quan pensen que aquestes institucions compliran la seva voluntat. El que temen són unes institucions multilaterals eficaces que facin el que la pròpia institució decideixi. COMENTARI DE TEXTOS Hi ha un acord universal sobre el fet que el món modern és interdependent. Però encara no hem tingut l’oportunitat de reflexionar totalment sobre les conseqüències ni de comprendre que s’ha trencat el llibre de les regles internacionals. La interdependència –el fet que una crisi en algun lloc es converteixi en una crisi per a tots– fa risible la visió tradicional de l’interès nacional. Les nacions, fins i tot les poderoses, com els Estats Units, ara estan afectades profundament pel que succeeix fora de les seves fronteres. 1 TEXT HISTÒRIC Indica de quin tipus de text es tracta. Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava llavors? Quina és la data del text? Qui n’és el context històric? Quina finalitat té el text? A qui d’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o les idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Quins esdeveniments havien tingut lloc amb anterioritat a aquest discurs? b) Què és pretén amb el text? 4 Comentari a) b) c) d) e) Què signifiquen els conceptes que usa: interdependència, globalització, multilateralitat...? Quines conseqüències creus que podria tenir l’adopció de plantejaments similars als de Blair? En quina mesura considera l’autor que la globalització és un fet positiu? Per què? Quins problemes va tenir Blair per crear institucions globals? En què estàs d’acord? Quins són, al teu parer, els principals problemes que té el món actualment? Quines solucions proposa Blair a aquests problemes? Penses que aquestes solucions són encertades? f) Resumeix breument les impressions que extreguis del discurs i les conclusions a què arribis. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 347
  • 160. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 348 TEXT 159 L’HORA DE LA VERITAT EN LA CIMERA DEL CLIMA La reunió internacional que s’està celebrant a Bali ha d’establir un marc per tractar d’impedir l’imminent desastre de l’escalfament global i el canvi climàtic. Ja hi ha pocs dubtes que els gasos d’efecte d’hivernacle, com el diòxid de carboni, estan provocant grans canvis en el clima. [...] El problema ja no és si ens podem permetre fer-hi alguna cosa, sinó com hem de controlar les emissions de manera justa i eficaç. El protocol de Kyoto va ser un triomf important, però va deixar fora el 75 % de les fonts d’emissions, i els Estats Units, el contaminant principal, es van negar a signar-lo [...] No es van imposar condicions als països en vies de desenvolupament, malgrat que, en un futur no gaire llunyà, produiran la meitat o més de les emissions. I no es va fer res per la desforestació, que contribueix tant com els Estats Units a l’augment de les concentracions de gas hivernacle. Una acció concreta que s’hauria de prendre a la cimera del clima de Bali és donar suport a la iniciativa de la Rainforest Coalition, un grup de països emergents que volen ajuda per conservar els seus boscos. Aquests països proporcionen serveis ambientals pels quals no se’ls ha retribuït. Necessiten els recursos i els incentius que els permetin mantenir els seus boscos. Donar-los suport tindria uns beneficis molt superiors als costos per a tot el planeta. El moment de la reunió no és propici. George W. Bush, que fa molt temps que es mostra escèptic a propòsit de l’escalfament global i obstinat a afeblir el multilateralisme, encara és president dels Estats Units. Els vincles estrets que l’uneixen amb la indústria del pe- 1 troli fan que es resisteixi a obligar els seus membres a pagar el que contaminen. Tanmateix, els participants en la reunió de Bali poden acordar un seguit de principis que regeixin futures negociacions. En primer lloc, que les solucions per a l’escalfament global exigeixen la participació de tots els països. En segon lloc, que no hi ha d’haver ningú que se n’aprofiti, de manera que és possible i necessari imposar sancions comercials [...]. En tercer lloc, que [...] la solució ha d’incloure uns incentius millors. No obstant això, hi ha una controvèrsia sobre si és més convenient el sistema de bescanvi d’emissions previst al protocol de Kyoto o un sistema basat en impostos. [...] El rendiment econòmic exigeix que els que produeixen les emissions paguin el preu, i la forma més senzilla d’obligar-los a fer-ho és mitjançant un impost sobre el carboni. Es podria arribar a un acord internacional pel qual cada país fixi un impost sobre el carboni, amb un tipus aprovat per endavant (que reflecteixi el cost social global). Té molt més sentit fiscalitzar les coses negatives, com la contaminació, que les coses positives, com el treball i l’estalvi. Un impost d’aquest tipus augmentaria l’eficiència mundial. [...] Els principis compten. Els participants a la cimera de Bali no han d’oblidar una cosa: l’escalfament global és massa important perquè la qüestió hagi de dependre d’un altre intent d’aprofitar-se dels pobres. Joseph E. STIGLITZ, El País, 12 de desembre de 2007 Classificació del text a) b) c) d) 2 TEXT HISTÒRIC De quina classe de text es tracta? Què en saps, de l’autor? Quina és la data del text? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries? 3 Enquadrament històric a) Sobre quin tema cal enquadrar el text? Quina evolució històrica ha tingut? b) Què pretén el text? Amb quins arguments? c) Quines conseqüències tindria un fracàs en la cimera de Bali? 4 Comentari a) Respecte de quins països és crítica la visió de l’autor? Per què? b) Quins principis han de regir els futurs acords, segons l’autor? Amb quins hi estàs d’acord i per què? c) Quina importància històrica té aquest tema? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat. 348 ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 161. 917350 _ 0270-0350.qxd 16 13/8/08 10:11 Página 349 TEXT 160 LA SOCIETAT DE CONSUM ALS ESTATS UNITS La felicitat consisteix en la creació ininterrompuda de noves necessitats i de nous productes per satisfer-les. Si no es pensa a comprar, vendre i oferir, és que s’està caient en una passivitat que el sistema americà reprova. Però potser hi ha un pecat encara més greu: sucumbir al dubtós atractiu d’altres civilitzacions en què la soledat i la contemplació (per exemple) ocupen un lloc més destacat que el consum. Sense publicitat, no hi ha adquisició sana i, en un sistema d’assegurances minucioses i No n’hi ha prou de dir als senyors Brown que beguin Coca-cola, que es rentin les dents amb Colgate i que circulin amb un Ford: una mentalització i un rentat de cervell continus els recorden per tot arreu, a les tanques de les carreteres, al cel, als diaris i a les pantalles que aquests productes són uns amics que els acompanyen tot el dia. A. BOSQUET, Les Américains sont-ils adultes?, 1958 Classificació del text a) b) c) d) 2 eficaces, el sentit mateix de l’adquisició queda falsejat. No es tracta només de posseir –és a dir, posseir cada vegada més–, sinó de guardar i fer fructificar el que es posseeix. COMENTARI DE TEXTOS Visc, per tant, compro. En una societat d’antics emigrants que saben, en el fons dels seus cors, que res no els uneix tant com el dòlar, i no tant per esperit de lucre, sinó perquè és un denominador comú tant de fet com de llenguatge, la llibertat consisteix a comprar, vendre, aprofitar les rebaixes, hipotecar, jugar a la borsa, demanar préstecs, invertir, guanyar, perdre, calcular tants per cent, recomptar i jutjar la pròpia productivitat. 1 TEXT HISTORIOGRÀFIC Indica de quin tipus de text es tracta. Qui n’és l’autor? Què ens saps? Quina és la data del text? Quina finalitat té el text? Definició de les idees a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les secundàries? 3 Enquadrament històric a) Com va sorgir la societat de consum? Quins aspectes penses que hi havia abans de l’inici del segle XIX? b) Quina relació té la societat de consum amb l’economia de mercat i amb les teories capitalistes i monetaristes? c) Quines conseqüències socials, econòmiques i polítiques tindrà el triomf de la societat de consum? 4 Comentari a) Quina posició té l’autor enfront de la societat de consum? b) Per què penses que el que defensa Bosquet també es podria aplicar fora de la societat nord-americana? c) Quins fenòmens actuals, usos i costums hem heretat de la societat nord-americana? d) Quins aspectes del text penses que són extrapolables a la població actual? Quina relació té amb els teus hàbits de vida? e) Quin vincle veus en el procés de globalització i la societat de consum? f) Quins aspectes negatius per a la societat actual té la societat de consum? Quina relació té amb fenòmens com el canvi climàtic, la globalització respecte del Tercer Món o els desequilibris Nord-Sud? g) Sintetitza en un text breu les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari. ࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 349
  • 162. 917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 350